FILMOTECA DE CATALUNYA_ESTIU 2026
Aquest estiu en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure La repesca! i cicles de Fritz Lang sonor, comèdies romàntiques, Aki Kaurismäki o Jane Fonda, entre d’altres.
La repesca!
Un any més arriba La repesca!, un cicle pensat per recuperar algunes de les pel·lícules del 2025, votades per l’equip de la Filmoteca, i esquivar les dinàmiques accelerades que regeixen l’economia de l’atenció. Una invitació a redescobrir aquestes obres amb temps, en pantalla gran i oferint un espai compartit entre propostes de gran públic i altres de més minoritàries. L’edició d’enguany ofereix una mirada oberta a la diversitat de formes i sensibilitats que conviuen a la cartellera del nostre país.
(més informació)
Fritz Lang. El període sonor
Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració. Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda. En arribar als Estats Units, destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia. (més informació)
Tu i jo, què? Comèdies romàntiques
Què és, exactament, una comèdia romàntica? Dues persones destinades a trobar-se? Una batalla de gèneres amb final feliç? Un mecanisme perfecte de rèpliques enginyoses contingut dins d’una matrioixca de malentesos? Tu i jo, què? proposa un recorregut per un dels gèneres més populars, mutants i persistents de la història del cinema: un territori on les formes del desig, les convencions socials i les fantasies sentimentals es negocien a cop de diàleg. El cicle reuneix grans clàssics, especialment del cinema nord-americà, però també proposa desviaments cap a altres geografies i sensibilitats.
(més informació)
Aki Kaurismäki
Aki Kaurismäki va situar al mapa la cinematografia finlandesa. Centrant-se en personatges marginats i en conflictes de classe, construeix un cinema polític sense discurs explícit, basat en la defensa de la dignitat humana. Amb referents com Bresson, Tati, Chaplin, Buñuel o Ozu, la seva aposta formal consisteix a eliminar el superflu per aconseguir una expressivitat màxima amb recursos austers. Amb una posada en escena minimalista, el·líptica i sòbria, i una visió molt crua de la realitat, el cineasta combina l’humor sec i de vegades surrealista amb una gran sensibilitat emocional. (més informació)
Jane Fonda
Una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional. Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina. (més informació)
EXPOSICIÓ: Feminismes fílmics: 1976-2026 – A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català, i com les idees, les demandes i les accions d’aquest moviment s’han reflectit en els treballs audiovisuals per donar lloc a una manera diferent de pensar, sentir i crear imatges en moviment.
La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
(més informació)
I també…
Darreres sessions de la retrospectiva dedicada al cineasta romanès Radu Jude, una de les veus més originals i incisives del cinema europeu actual. (enllaç)
El cicle Arxiu viu presenta la sessió Mari Chordà. Cossos i corrents, un recorregut íntim per diversos fragments inèdits de la filmografia de la cineasta (Amposta, 1942), pel·lícules dipositades a la Filmoteca de Catalunya i procedents del fons que l’artista va confiar al Centre de Documentació de Ca la Dona. (enllaç)
I una altra cita clàssica dels estius: la col·laboració amb el Bachcelona, en el vessant cinematogràfic d’un festival que, més enllà del format de concert, potencia la vivència, la interacció, la divulgació i els aspectes més inesperats i lúdics de la música de J. S. Bach. Enguany amb la projecció de L’evangeli segons sant Mateu de Pasolini, on l’ús de la música de Bach crea un contrast auster amb la cruesa visual per atorgar a les imatges una dimensió gairebé espiritual. (enllaç)
Divendres 17 de juliol a les 17.00 h a la Sala Chomón, presentació dels curtmetratges resultants del taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, en una sessió oberta al públic i gratuïta presentada pels i les joves creadores, que del 6 al 14 de juliol hauran participat al taller, organitzat per la Filmoteca de Catalunya dinamitzat per l’associació Les minúscules. (enllaç)
I no oblideu que la FilmoXica d’estiu va en bicicleta! (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Para Phenomena, el paso a la proyección láser RGB puro fue una decisión cuidadosamente meditada, marcada por su estrecha relación con cineastas, directores de fotografía, distribuidores y otros…
El cierre del encuentro dejó una definición tajante en materia fiscal. Ante la pregunta directa sobre si era necesario establecer un gravamen a las plataformas de streaming para financiar el…
En un momento en el que muchas salas de cine siguen analizando cómo renovar sus antiguos proyectores xenón sin disparar sus costes de explotación, Royal Cinemas ha encontrado en la nueva tecnología…
En el conjunto de la UE, las películas europeas alcanzaron una cuota de mercado del 31,4%, lo que confirma que las producciones locales siguen teniendo una presencia fuerte y relevante. El cierre de…
El proyecto se presenta como un acto de militancia cultural frente a las políticas del gobierno actual de la nación, defendiendo el papel del Estado en la protección de la identidad nacional. Además de…
Christie regresa a CineEurope con una propuesta centrada en la experiencia en sala, para ayudar a los exhibidores a ofrecer una experiencia cinematográfica más inmersiva y visualmente atractiva, al…
En CineEurope 2026, la compañía muestra soluciones orientadas a responder a las nuevas necesidades del sector, desde el rendimiento de los sistemas de proyección y la eficiencia operativa hasta el…
Al ampliar el uso de las tecnologías de proyección y alineación de Christie, CJ 4DPLEX impulsará el crecimiento de su formato inmersivo SCREENX de 270 grados en Estados Unidos, dando respuesta a la…
En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…
En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
