Inicio » VISION DOCUMENTAL » Leyendo en este Momento:

“El Sueño Imposible, Familia de Artistas”, de Paula Romero Levit

septiembre 16, 2025 VISION DOCUMENTAL
“El Sueño Imposible, Familia de Artistas”, de Paula Romero Levit

Estreno en Buenos Aires
Fue uno de los miembros más versátiles del panorama actoral argentino. Su nombre artístico era Ernesto Bianco y a su extraordinaria carrera teatral se suma su prolija intervención en múltiples películas y su tendencia a explorar los caminos de la comedia en la mayoría de sus apariciones televisivas como actor.
Si alguien lo vio solamente a través de los canales de televisión pensará que se trataba de un cómico, pero no fue así ya que Bianco tenía la enorme virtud de adaptarse a cualquier papel, por difícil que éste pudiera parecer, y encima hacerlo bien y de una forma creíble.
Sus dos hijas, Ingrid Pelicori e Irina Alonso, son las guionistas de “El Sueño Imposible, Familia de Artistas”, un documental dirigido por Paula Romero Levit en el cual intervienen numerosas caras conocidas del mundo de la actuación.

Ricardo Darín, Pepe Soriano, el entrañable Roberto Carnaghi, Ana María Picchio, Rómulo Berrutti, Arturo Puig y José Martínez Suárez son sólo algunas de las personas cuyos testimonios aparecen en un film que desarrolla los puntos que llegaron a configurar un cuadro de artistas en una misma familia, antes que ponerse a hacer algún tipo de correlación biográfica.

Una gran parte de las imágenes del pasado que aparecen en el documental proceden del Archivo General de la Nación y dan fe de los distintos devenires en los que estuvo involucrado Ernesto Bianco, con una familia entera atravesada por las agendas del teatro, el cine y el radioteatro que provocaron algunas marcadas ausencias del progenitor. Obviamente, aquí hay referencia a algunos de los títulos más significativos, como puede ser el hecho de que uno de los primeros trabajos de Bianco en el teatro fue la adaptación de la obra de Oscar Wilde titulada “La importancia de llamarse Ernesto”.

La realizadora del film señalaba que ésta es una “película íntima y social a la vez, porque a través de las voces, las miradas y los recuerdos de Ingrid e Irina (dos hermanas, dos mujeres, dos actrices), invita a evocar un momento de gloria del cine y teatros argentinos, a través de facetas desconocidas de los artistas que admiraban millones: actor y padre, actriz y madre, actor y actriz y tíos”.

“El Sueño Imposible” es el primer largometraje de Paula Romero Levit como directora, aun cuando ella ya posee una larga trayectoria en el mundo del cine, con lo cual es interesante destacar tanto la calidad narrativa como el alto nivel técnico, a partir de una figura tan prominente de la actuación, pero también entrando en otros aspectos colaterales e inherentes al recuerdo, que sin dudas van a cautivar al espectador.

 

©José Luis García/Cinestel.com

El Sueño Imposible Familia de Artistas de Paula Romero Levit

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA_FEBRER 2026

Carla Simón connecta a la Filmoteca de Catalunya la seva filmografia amb la d’altres cineastes que l’han inspirat a Els passos dobles. La tasca imprescindible de les Filmoteques es reivindica aquest mes de febrer en el nou programa De bell nou. La restauració del mes, que arrenca amb la recuperació de ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. Continua el cicle Demà, la revolució. El Colectivo Cine Mujer en context. L’obra completa d’un creador visionari començant per la seva etapa muda: Fritz Lang.

Els passos dobles. Carla Simón. Del 10 al 28 de febrer.

Una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies és sens dubte Carla Simón. La cineasta conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula. El cicle permetrà aprofundir en els seus processos creatius a través del diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius. Així, per exemple, el seu darrer film, Romería, es relaciona amb More, on Barbet Schroder narra un idil·li que inspira Simón per imaginar el dels seus pares.
(més informació)

De bell nou. La restauració del mes: ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. 1, 3, 10 i 27 de febrer.

Una finestra mensual per presentar una restauració o remasterització amb la voluntat de retornar a la gran pantalla títols que difícilment hi són vistos en condicions òptimes: clàssics de tots els temps, films oblidats, menystinguts o simplement malmesos. L’acte de veure, i reveure, fa de totes les pel·lícules del passat cinema contemporani. Obre la programació Golden Eighties (1987), l’única comèdia musical de Chantal Akerman, que la definia com “burlesca, tendra, frenètica”. La recuperació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Royale de Bèlgica i la Fondation Chantal Akerman al laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya, a partir dels negatius originals en 35 mm i de la mescla de so original sota la supervisió de Luc Benhamou, director de fotografia de la pel·lícula i col·laborador habitual de la cineasta. (més informació)

El Colectivo Cine Mujer en context

Amb el comissariat de Karina Solórzano, aquest cicle reconstrueix un passatge del cinema polític, feminista i militant que es feia a l’Amèrica Llatina cinc dècades enrere. El Colectivo Cine Mujer, actiu a Mèxic entre 1975 i el 1987, va abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder, en pel·lícules fetes en 16 mm de manera col·lectiva. El cicle planteja una lectura històrica amb ressonàncies i diferències d’aquestes produccions amb d’altres de properes, com El mundo de la mujer (María Luisa Bemberg, 1972), una pel·lícula clau per pensar el feminisme argentí de l’època. (més informació)

Fritz Lang. El període mut

Lang va trobar en el cinema no només un mirall del món, sinó també una forma de coneixement capaç de revelar-ne l’engranatge ocult, un art total que manifesta una profunda inquietud davant la modernitat i que projecta una mirada fascinada i crítica sobre el temps que li va tocar viure. La retrospectiva, que continuarà a l’estiu amb el període sonor, comptarà amb acompanyaments musicals en directe, per mostrar el laboratori d’experimentació formal i moral sense precedents en què el director va convertir el cinema mut, des de la fantasia simbòlica de Der müde Tod (La mort cansada) i l’epopeia mítica de Die Nibelungen fins a la modernitat industrial de Metropolis i el laberint criminal de Dr. Mabuse, der Spieler. El programa arrenca amb els primers títols conservats, com Harakiri (1919). (més informació)

Exposicions INTERVAL #1. CINEBOTÀNICA. Amb Cris Neira.

L’interval entre dues exposicions obre el temps i l’espai necessaris per introduir-nos al taller del cineasta-jardiner. Projeccions florals i pel·lícules-herbari ompliran la sala on acollirem el procés de realització d’un film col·lectiu en 16mm barrejant eines i habilitats de totes dues pràctiques. Un film sense càmera ni més autoria que la pròpia naturalesa. Un taller adreçat a persones de qualsevol àmbit amb ganes d’apropar-se i explorar altres maneres de fer cinema: la cinebotànica, en què les línies, formes, colors i textures hipnòtiques de la naturalesa regalen un espectacle frenètic ple de macroperspectives i microuniversos.
(més informació)

I també…

El cicle Les golfes convertirà de nou la Filmoteca en una rèplica de les sales que, a les matinades dels anys setanta, projectaven i reivindicaven pel·lícules i rendien així un culte col·lectiu al cinema capaç de sorprendre des dels llocs més inesperats. Enguany la selecció durà la signatura de la crítica Dessirée de Fez, i s’obre amb The Greasy Strangler (Jim Hosking, 2016), una celebració rosa fluorescent del grotesc, el thrash i l’absurd. (enllaç)

Dies curts, el programa que posa en relleu l’expressió de cineastes emergents en el format del curtmetratge, enceta plenament consolidat la setena edició. I ho fa amb les propostes de l’Àlex Sardà, un talent format a l’ESCAC que presentarà tres de les seves peces, inclosa El príncep, guardonada amb el Premi Gaudí. (enllaç)

La Filmoteca també continua aquest febrer la complicitat amb tres cites anuals: el festival de cinema de no-ficció La Inesperada, amb una selecció de films que comparteixen un eix temàtic, les recreacions del passat en conflicte; el BCNegra, dedicat enguany al cinema policíac català dels anys cinquanta i seixanta, que feia un retrat indirecte d’un país sota la grisor del franquisme, i que va influenciar de manera decisiva escriptors com Vázquez Montalbán o Andreu Martín, i projectem les cinc pel·lícules finalistes del Premi LUX del Parlament Europeu, entre les quals hi ha la producció catalana Sorda, d’Eva Libertad. El guardó destaca films de temàtica social i política que giren entorn del respecte i la tolerància i celebren la diversitat cultural.

Premis Goya 2026

Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 40a edició dels Premis Goya aquest 28 de febrer, la Filmoteca acull la projecció dels films nominats a millor pel·lícula, direcció novella i pel·lícula iberoamericana. En el cas de les cinc candidates a millor pel·lícula, gaudirem de la presència dels seus creadors i protagonistes, que es trobaran amb el públic després de la projecció. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

ISE 2026: Integrated Systems Europe crea una nueva Fundación

ISE 2026 Integrated Systems Europe crea una nueva fundación

La Fundación ISE ha sido creada para garantizar que el impacto generado por ISE en Barcelona se extienda más allá de los días de la feria. A través de su propia estructura, esta nueva entidad reúne…

Celebrado el 2º Foro sobre la Ley de Promoción y Desarrollo de la Industria Audiovisual de la Provincia de Buenos Aires

Cine Argentino 2º Foro Ley Audiovisual Provincia de Buenos Aires

Tras la promulgación de esta Ley que respaldará las producciones audiovisuales que sean llevadas a cabo por profesionales bonaerenses, se encara así una de las fases más complejas de toda la…

Ley Audiovisual Bonaerense a debate; cine: industria recuperada

Ley Audiovisual Bonaerense a debate Cine argentino industria recuperada

El moderador e inspirador del debate fue el cineasta José Celestino Campusano, quien como es sabido está participando activamente en el redactado de la Ley que con toda probabilidad será…

El Cine Argentino resiste en 2026 mientras la estupidez avanza

Cine Argentino 2026 Esperanzas mientras la estupidez avanza

Tras un año en el que estuvo amenazada la existencia y la supervivencia del cine nacional, este 2026 parece estar plagado de retos y desafíos para una filmografía que desde hace décadas es una, por…

Programación de la Filmoteca de Catalunya para febrero-junio 2026

Filmoteca de Catalunya Programación 2026 Primer semestre

Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…

El histórico cine Saga Kino de Oslo confía en Christie para su reapertura

Reapertura el historico Saga Kino de Oslo confia en Christie

Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…

Entrevista a Joel Munu sobre el CLAC y los cineastas de Lleida

Som Cinema 2025 Entrevista a Joel Munu CLAC

Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…

Christie aporta su tecnología en el BFI London Film Festival 2025

Tecnología Christie en el BFI London Film Festival 2025

“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…

FIRA 2025, Festival Internacional de Realización Audiovisual en Tandil

Fira 2025 Festival Internacional de Realizacion Audiovisual en Tandil

Este año, 10 equipos de distintas partes de Latinoamérica se reúnen en Tandil para rodar 10 películas en 10 días. Cada proyecto es una voz única. Cada mirada, un reflejo distinto de la realidad propia.

UNIC presentó su informe anual del año 2025 en CineEurope

CineEurope 2025 UNIC presento su informe anual

La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…

Las experiencias inigualables de Christie en CineEurope 2025

Christie en CineEurope 2025 las experiencias inigualables

“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…

LA “AMARGA NAVIDAD” LLEGA EL 20 DE MARZO

3 febrero 2026 – El próximo viernes 20 de marzo llega a las grandes pantallas “Amarga Navidad” la más reciente película filmada por el cineasta español Pedro Almodóvar. Rodada tanto en Madrid como en Lanzarote, la historia combina elementos narrativos que confluyen en el guionista y director de cine Raúl Durán, un personaje de ficción aquí interpretado por el actor argentino Leonardo Sbaraglia, quien está acompañado en los roles protagónicos por Bárbara Lennie y Aitana Sánchez-Gijón.

Con música de Alberto Iglesias y montaje de Teresa Font, esta película que no ha pasado por festival de cine alguno, tiene un amplísimo elenco secundario, entre los que destacan Milena Smit, Carmen Machi y Rossy de Palma, así como Victoria Luengo y el actor catalán Quim Gutiérrez.

En el film Elsa es una directora de publicidad cuya madre muere durante un largo puente del mes de diciembre. A partir de ahí encuentra refugio en el trabajo, aunque es más bien una huida hacia adelante. Trabaja sin parar y, sin darse cuenta, no se concede el tiempo necesario para guardar el duelo por la ausencia materna. Hasta que una crisis de pánico la obliga a detenerse e imponerse un descanso. Su pareja, Bonifacio, es su tabla de salvación en esos momentos de crisis. Pero de repente Elsa decide viajar a la isla de Lanzarote acompañada por su amiga Patricia, que también necesita alejarse de Madrid, mientras que Bonifacio se queda en la ciudad.

JOSÉ LUIS GUERÍN ESTRENA ESTE MISMO MES

3 febrero 2026 – “Històries de la bona vall” (Historias del buen valle) es la nueva película del cineasta catalán José Luis Guerín. La distribuidora del film tiene previsto estrenar esta nueva obra del director el próximo viernes 13 de febrero.

Tres años fueron los que Guerín dedicó a la realización de este proyecto que contó con la participación de vecinos del barrio barcelonés de Vallbona y con la producción de Los Ilusos, la compañía de Jonás Trueba. Vallbona es un barrio periférico de Barcelona que permanece aislado por ríos, vías y autopistas. En este rincón humilde, conviven la herencia rural con la urbanización moderna, mezclando las casas de antiguos migrantes de la posguerra con los bloques donde se asienta la nueva migración.

La película retrata este enclave como una aldea global marcada por la memoria de la supervivencia y las luchas vecinales. Una reflexión humanista sobre los conflictos sociales, identitarios y ecológicos del mundo contemporáneo.

ES POSA EN MARXA “ACCIÓ PORTABELLA”

23 gener 2026 – El fons Portabella té un alt valor patrimonial i és una valuosa font per a l’estudi de la història cinematogràfica, cultural i política de la Catalunya contemporània
La unitat del llegat Portabella a la Filmoteca serà cabdal de cara a la commemoració del centenari del naixement del cineasta, previst per al 2027.

La història del romanç entre Portabella i el cinema és llarguíssima, però molt breument podem destacar que el seu estil artístic és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d’esquerres. Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana (1961), de Luis Buñuel, que li comportà problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Acció Portabella reivindica la seva manera d’entendre el cinema i l’art com a espais on es pot arriscar, dialogar i transformar. El programa parteix de la idea que el llegat de Portabella continua inspirant cineastes, artistes i moviments socials, i que la seva força segueix ben present, més enllà de les generacions.

Al llarg del 2026 i 2027 es desenvoluparà una completa programació al voltant de la figura del cineasta català, nascut a Figueres el 1927. La iniciativa té com a objectiu posar en valor la figura del director i del seu llegat i influència en cineastes, artistes i moviments socials. Més de seixanta institucions nacionals i internacionals participaran al programa, que inclourà projeccions, exposicions o seminaris, entre altres activitats.

“SIRAT”, DOBLE OPORTUNIDAD EN LOS OSCARS

22 enero 2026 – “Sirat”, la película más reciente del cineasta gallego Oliver Laxe optará a dos estatuillas en la próxima ceremonia de los Premios Oscars de la Academia de Hollywood. El próximo 15 de marzo, el filme puede obtener el Oscar al mejor sonido y el de la mejor película internacional.

“Sirat” es una historia que ha impresionado al público. De hecho, logró mantenerse durante meses en la cartelera de los cines de todo el territorio español. En la película vemos a un padre (Sergi López) que se desplaza junto a su hijo (Bruno Núñez) a toda una serie de fiestas ‘rave’ que se celebran en el desierto con la finalidad de reencontrar a su hija, sobre quien no saben nada desde que se dedica a ir a celebraciones que incluyen ese tipo de música electrónica.

Además del propio Laxe, el guion del film está firmado por el argentino radicado en Barcelona, Santiago Fillol. El argumento de “Sirat” está cargado de metáforas y tanto el ritmo como el elenco funcionan de maravilla. La filmografía del director gallego posee títulos como “Mimosas” (2016) y “O que arde” (2019), que también fueron co-guionizadas en compañía de Fillol.

DESPEDIDA AL GRAN CINEASTA BÉLA TARR

6 enero 2026 – “Sátántangó”, “Werckmeister Harmonies” y “El caballo de Turín” son tres películas de culto que han dejado una huella profunda en el mundo de la cinefilia. Por desgracia, su autor, el reconocido cineasta húngaro Béla Tarr, nos ha dejado a los 70 años de edad a consecuencia de una enfermedad.

Comenzó a los 10 años como actor en Budapest, y tras haber intentado ser filósofo, descubrió su pasión por ponerse detrás de una cámara para contar historias desde un punto de vista original.

Pero a Béla Tarr se le describe sobre todo como maestro de los larguísimos planos secuencia en blanco y negro, con movimientos de cámara lentos y coreografiados. Su filmografía se vincula al llamado “slow cinema”, un cine de ritmo muy pausado, pocas acciones externas y fuerte énfasis en la atmósfera, lo cual es muy sugerente para las personas que quieren participar en la narrativa de una película haciendo circular sus pensamientos propios.

Su estilo fue comparado con el de Michelangelo Antonioni y Andréi Tarkovski, aunque algunos críticos hablaban de él como un “Tarkovsky desespiritualizado”. Frente al cine comercial, él mismo defendió un cine honesto, centrado en personas reales y en “captar nuestra forma de existir”, más que en contar historias convencionales. Gus Van Sant a menudo citó a Tarr como una de sus mayores influencias en sus últimos trabajos, desde “Gerry”, cuando Van Sant empezó a usar tomas muy largas e ininterrumpidas. También, Tarr, y, en particular “Sátántangó”, han sido una influencia fundamental en un movimiento fílmico remodernista.

Y es que sin lugar a dudas, la película más relevante de Béla Tarr fue “Sátántangó”, una historia que tardó siete años en planificar justo al borde de la caída del muro de Berlín. El film narraba, en siete horas, el fracaso de una granja colectiva (duraba exactamente 415 minutos), y solo pudo hacerlo público en 1994, en la nueva situación de Hungría. Para muchos, esta obra impresionante es una de sus piezas mayores. Susan Sontag, gran defensora de Tarr, al que consideraba como uno de los salvadores del cine moderno, afirmó que volvería a ver una vez cada año “Sátántangó”.

LES NOMINACIONS ALS PREMIS GAUDÍ 2026

Barcelona, 16 de desembre del 2025: L’Acadèmia del Cinema Català va anunciar a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona les nominacions dels XVIII Premis Gaudí. En aquesta edició, “Romería”, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de “Sirat”, d’Oliver Laxe, amb dotze, i “Sorda”, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu, encapçalen el rànquing en la segona volta de votacions, oberta fins al 26 de gener de 2026 per als vint-i-nou títols finalistes (vint-i-cinc produccions catalanes i quatre europees). També destaquen “Frontera”, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima “Estrany riu”, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; i “La furia”, debut de Gemma Blasco, amb sis. “Tardes de soledad”, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.

En la categoria de Millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols: dues obres de cineastes veterans (Frontera i Wolfgang) i tres òperes primes (Estrany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny).

En la categoria de Millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades enguany als Gaudí, “Romería”, “Sirat” i “Sorda”, també preseleccionades per representar Espanya a la 98a edició dels Oscars, i la segona pel·lícula de Belén Funes, “Los Tortuga”. Precisament la pel·lícula “Sirat” es troba entre les finalistes en les categories de millor càsting, pel·lícula internacional, fotografia, música i so dels Premis Oscar de Hollywood. (Les nominacions en aquet cas s’anunciaran el pròxim 22 de gener.)

En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives. El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.

GAUDÍ D’HONOR 2026 SERÁ PER A SÍLVIA MUNT

4 desembre 2025 – L’actriu, directora i guionista Sílvia Munt recollirà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026, el màxim guardó honorífic del cinema català, en la gala dels XVIII Premis Gaudí, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d’excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, el teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.

La decisió ha estat adoptada per la Junta Directiva de l’Acadèmia, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Alba Cros (secretària), Àngels Masclans (tresorera) i els vocals Marcel Barrena, Tono Folguera, Elena Martín, Arnau Bataller, Gina Ferrer i Marta Bazaco. “Sílvia Munt és compromís: compromís amb la professió d’actriu, que la va portar a transitar per desenes de personatges, alguns dels més icònics de la història del cinema català; i compromís amb la professió de directora i guionista, des d’on s’ha posicionat com una cineasta crítica, que ha sentit la responsabilitat d’utilitzar el cinema —sigui de ficció o documental— per visibilitzar les esquerdes de la societat en què vivim; i des d’on ha sabut contemporitzar rigorosament els clàssics, fent-los rellevants i atractius per al públic actual sense perdre els seus valors. Pionera en fer el pas de la interpretació a la direcció, no ha deixat mai d’acompanyar amb cura els actors i actrius que han posat el seu talent al servei de les seves creacions, obrint amb valentia, perseverança i ofici un camí que moltes altres han pogut seguir”, afirma la Junta.

Amb aquest reconeixement, Sílvia Munt s’incorpora al llistat de figures essencials que han rebut fins ara el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021), Tomàs Pladevall (2022), Jaume Figueras (2023), Rosa Vergés (2024) i Paco Poch (2025).

“UN BANY PROPI” GUANYA SOM CINEMA 2025

26 octubre 2025 – Un bany propi, dirigit per Lucia Casañ i produït per PT Media i à Punt, ha obtingut el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 16a edició del festival Som Cinema, mentre que Aigua salina, dirigit per Ivet Moreno i Abraham Delgado, i produït per ESCAC Films, ha estat guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al llargmetratge de ficció Sima’s song (La Canción de Sima), dirigit per Roya Sadat i produït per Alba Sotorra SL, Baldr Film, Urban Factory, Volos Films i Roya Film House, i al curtmetratge de ficció Bonita, dirigit per Eva Santana i Albert Carbó, i produït per Silendum Films.

El Premi del Jurat ha estat pel llarg de ficció La invasió dels bàrbars, dirigit per Vicent Monsonís i produït per Stanbrook, Alhena Production, Arden Producciones, à Punt, 3Cat i RTVE.

El film Loquillla mía, dirigit per Clàudia Estrada Tarascó i produït per CCCB i Dones Visuals, s’ha endut el premi al Millor Curtmetratge Documental, mentre que Muñequita linda, dirigit per David Moncasi i produït per TRAMA Audiovisual, ha aconseguit el premi al Millor Llargmetratge Documental. El jurat també ha volgut fer sengles Mencions Especials al curt documental La huella del barro, dirigit per Rodrigo Màrquez i produït per Rodrigo Màrquez, i al llarg documental Sunu gaal (El nostre cayuco), dirigit per Josep T. Paris i produït per Karavan Films i 3Cat.

En el decurs de l’acte s’han presentat també els curtmetratges, concretament 2 plans-seqüències titulats Reflejo i Tot o res, que han elaborat els alumnes de l’Institut La Caparrella de Lleida durant el festival. Els alumnes han incidit en la dificultat del treball, per la complexitat d’aquesta tècnica, i han demanat als espectadors “que segueixin amb molta atenció els curts per entendre el significat”.

La directora del festival, Judith Vives, ha afirmat que “en aquesta edició hem tingut molta varietat de propostes, totes ells d’alt nivell” i ha destacat també l’organització d’espais paral·lels “per donar suport als projectes dels nous realitzadors emergents del territori”. També ha dit que “el fet que tantes produccions de Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra es puguin veure al festival converteix Lleida en un punt de referència del cinema en català”. Finalment, ha incidit en la nombrosa presència de convidats que han visitat el festival, una cinquantena en total, inclosos directors, actors, productors i altres professionals relacionats amb el món del cinema.

Pots consultar aquesta informació completa aquí.

VENECIA: “FATHER MOTHER SISTER BROTHER”

9 septiembre 2025 – “Todos los que hacemos películas aquí no estamos motivados por la competencia”, dijo el cineasta estadounidense Jim Jarmusch nada más recibir el León de Oro en la Mostra de Venecia por su más reciente película, “Father Mother Sister Brother”, que en el territorio español será distribuida en cines por Avalon, donde tiene previsto su estreno para el próximo día 24 de diciembre de este año.

Jarmusch dijo durante su visita al Festival italiano que su nueva creación “es una especie de película anti-acción, con un estilo sutil y tranquilo construido para permitir que se acumulen pequeños detalles, casi como flores cuidadosamente colocadas en tres delicados ornamentos. Las colaboraciones con los magistrales directores de fotografía Frederick Elmes y Yorick Le Saux, el brillante editor Affonso Gonçalves y otros colaboradores frecuentes, elevan lo que comenzó como palabras en una página a una forma de cine puro”.

“Father Mother Sister Brother”, aunque sea un largometraje, posee la particularidad de que está esmeradamente presentado en forma de tríptico. Las tres historias se refieren a las relaciones entre los hijos adultos con unos progenitores algo distantes, tanto con sus propios vástagos como entre sí mismos. Cada uno de los tres capítulos tiene lugar en el presente, y cada uno de ellos ocurre en un país diferente.

‘Father’ está ambientado en el noreste de los Estados Unidos, ‘Mother’ en Dublín, Irlanda, y ‘Sister Brother’ en París, Francia. La película es una serie de estudios de personajes: tranquila, observacional y sin prejuicios; una comedia, pero entretejida con hilos de melancolía. Y entre los intérpretes del film encontramos a Tom Waits, Adam Driver, Mayim Bialik, Charlotte Rampling y Cate Blanchett.

Este cineasta de gran estatura se mostró agradecido al Festival por “apreciar nuestra película tranquila”. De hecho, Jim Jarmusch siempre se ha declarado como un firme admirador del cine de Michelangelo Antonioni, Kenji Mizoguchi y Yasujiro Ozu. Obviamente su lista de películas estrenadas es muy larga y prolífica, pero por citar sólo algunas, podríamos destacar su experimento exitoso con “Coffee and Cigarettes”, donde desarrolló la idea de repetir el título en distintas entregas, y algunos otros filmes como por ejemplo “Extraños en el paraíso”,  “Mystery Train”, el western “Dead Man”, “Flores rotas” o “Paterson”.