FILMOTECA DE CATALUNYA_ABRIL 2026
Aquest mes en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles d’anime japonès, Isabel Herguera, Els passos dobles: Anahit Simonian, Johan van der Keuken, Dies Curts amd Tariq Porter, Fritz Lang, Cinema Concert i Christian Petzold (D’A Festival de Cinema).
Japanimerama. Viatge al cor de l’animació japonesa
L’anime és una tradició centenària que des de molt aviat va aconseguir tocar tot tipus de sensibilitats. Mentre a Occident alguns es qüestionaven si es podia fer animació per a adults, al Japó ja feia dècades que en feien amb èxit. Japanimerama proposa un recorregut que va des dels orígens fins a l’apogeu actual: un mapa per travessar dècades de creació, descobrir els autors més emblemàtics i retrobar algunes de les pel·lícules més estimades. A més, el cicle vol ser també una porta al descobriment de joies amagades, títols difícils de veure en pantalla gran que sorprendran els neòfits i faran les delícies de les mirades més inquietes. Un cicle comissariat per Oriol Estrada i Elodie Mellado que es complementa amb la FilmoXica de primavera, dedicada també a l’animació japonesa. (més informació)
Els passos dobles: Anahit Simonian
Compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, i acompanyant musical de moltes sessions de cinema mut a la Filmoteca, Anahit Simonian és creadora d’una obra que es passeja pels mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música. A partir d’una tria personal de la cineasta, el cicle presenta la seva obra musical i cinematogràfica en diàleg amb altres mirades referents que, com la seva, transiten pels límits entre els elements visibles. Tres parelles de sessions que posen en relleu la versatilitat de l’artista: com a compositora de bandes sonores, pianista en directe sobre imatges i directora i guionista. (més informació)
Isabel Herguera
L’exposició dedicada a aquesta artista referent de l’animació, El desig d’un lloc imaginat, continua fins al 14 de juny, però el cicle paral·lel Imaginaris compartits acaba aquest abril amb els diàlegs de la seva obra amb les creacions de col·legues de professió. Són sessions temàtiques dedicades a Família, Estimar, Ballar, Frontera, Record, fins arribar a la darrera, Teixir, amb el seu celebrat llargmetratge El sueño de la sultana. (més informació)
Johan van der Keuken
També arriba al final la retrospectiva dedicada a aquest cineasta i viatger que s’apropava al món filmant-lo. Un creador, internacionalista i fonamental, d’assajos sensibles, intel·ligents, compromesos i plens de bellesa que proposen un diàleg fèrtil entre la realitat i les possibilitats de representació del cinema documental. Els seus films van adoptar plantejaments molt diversos, que van del fresc al retrat passant per l’experimentació, tot oferint una obra que és visió, anàlisi i celebració del món i del cinema. (més informació)
Christian Petzold. D’A Festival de Cinema
Continua la retrospectiva dedicada al protagonista del Focus del festival D’A. El cineasta alemany, una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani, es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. Alternant pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, l’obra de Petzold explora una Europa ferida i expectant amb sobrietat formal, tensió emocional i personatges en trànsit entre el passat, la memòria i el desig de futur. (més informació)
Dies curts: Tariq Porter
El cicle presenta una trilogia que mai s’ha projectat junta. Tres films breus que flirtegen amb l’abstracció i que tracen un cicle vital: Fusta, joventut, descoberta; Cendra, crepuscle, final, però també el perfecte adob per a noves vides; i Brot, (re)naixement d’alguna cosa. Tres films que parlen del cinema des de la fantasia i la recerca de la lírica, si és que no és tot el mateix. (més informació)
Fritz Lang: Cinema-concert amb Dr Mabuse i Els Nibelungs
Dins del cicle dedicat al període mut del mestre alemany, arriben dues obres monumentals, totes dues dividides en dues parts i amb acompanyament musical en directe, per la protagonista del cicle Els passos dobles Anahit Simonian en el cas de l’aproximació al pèrfid Mabuse i pel Manel Fortià “Frei” Quartet en l’adaptació de la llegenda germànica que va donar lloc a la mítica tetralogia wagneriana. Aquesta darrera sessió doble, diumenge 19 d’abril, s’emmarca en la secció Imprescindibles del BCN Film Fest. El quartet, creat especialment per a la Filmoteca, neix del nucli de Libérica, projecte liderat per Manel Fortià al contrabaix, amb Max Villavecchia al piano, Oriol Roca a la bateria i la incorporació de la flautista Anggie Obin. La formació amplia així l’univers sonor i combina jazz contemporani, flamenc i músiques d’arrel iberoamericanes per dialogar amb la imatge i l’espai cinematogràfic.
(més informació)
El cinema català al segle XXI
Arran de l’enquesta sobre cinema català impulsada pel diari ARA, el 14 i 15 d’abril la Filmoteca acull dues sessions especials. La primera reunirà quatre persones vinculades al món de la investigació, la crítica, la creació i la programació per debatre sobre els últims 25 anys del nostre cinema i analitzar-ne les claus, els èxits i els reptes de futur. Amb Maria Adell Carmona, Miquel Escudero, Eulàlia Iglesias Huix i Arnau Vilaró Moncasí, moderats pel periodista Xavi Serra. La segona se centrarà ens els processos de creació de la pel·lícula més votada per les dues-centes persones expertes que han participat a la gran enquesta impulsada pel diari ARA, de la mà del seu o la seva realitzadora. El títol de la pel·lícula es farà públic uns dies abans de la sessió, coincidint amb la publicació dels resultats de l’enquesta. (més informació)
I també…
Finalitza el cicle dedicat a Mia Hansen-Love amb tres films que exploren el pas del temps, les pèrdues sentimentals i la construcció de la identitat amb una mirada íntima i lluminosa: Un amour de jeunesse, Eden i L’avenir. (enllaç)
La recuperació impulsada per la Filmoteca Polonesa porta al cicle De bell nou. La restauració del mes un dels primers films que relata l’experiència als camps d’extermini des de la mirada de les víctimes: Ostatni etap (La darrera etapa, Wanda Jakubowska, 1948). Inspirat en la història real de Mala Zimetbaum, el film es va rodar als mateixos escenaris dels fets i compta amb la participació d’algunes supervivents, alhora que restitueix la memòria de la seva directora, també supervivent dels camps de concentració. (enllaç)
Visibilitzem el cinema català projectarà la digitalització de la comèdia romàntica estudiantil amb números musicals d’Ignacio F. Iquino del 1943, Fin de curso, rodada parcialment a la Universitat de Barcelona. (enllaç)
L’anime també amara els propers mesos la programació de FilmoXica, amb joies clàssiques que han traspassat fronteres i amb les darreres novetats que arrasen entre el públic més jove i que val la pena gaudir en pantalla gran. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando
El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…
La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…
Una idea liderada por la productora La Drecera Produccions que nace con el objetivo de estar operativa a principios del año 2028 y poder hacer la primera convocatoria internacional de proyectos.
Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…
Durante el Integrated Systems Europe, a Carlos Miguel Cortés de la empresa Airmedia 360, le preguntamos para Cinestel acerca de qué facilidades podrían tener las personas cineastas que…
La empresa catalana Mas Acoustics estuvo en el Integrated Systems Europe porque una parte muy importante de su actividad la desarrollan en el sector audiovisual, tanto como proveedores habituales del…
Con sede en Moncada, la firma asegura que su misión es la de proveer soluciones textiles técnicas de alto rendimiento —especialmente en tejidos ignífugos, acústicos y especiales— combinando una…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
- Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine
- Reseña de “Bajo las banderas, el sol”, documental de Juanjo Pereira
- Filmoteca de Catalunya: Christian Petzold odia el cine europeo
- “76 89 23”, de Federico Benoit; una historia que no merecía ser contada
- “Lêgerîn, en busca de Alina”; entrevista a María Laura Vásquez
- “Conadepianos”, de Alejandro Cohen Arazi, revisita la CONADEP
- “300 Cartas”, de Lucas Santa Ana, reconstruye una historia de amor
- “Nuestra Tierra”, de Lucrecia Martel, y las feas herencias colonialistas
ELS PREMIS GAUDÍ DE SIRAT I FRONTERA
9 febrer 2026 – Sirat i Frontera encapçalen el palmarès repartit de la divuitena edició dels Premis Gaudí. La gala celebrada al Gran Teatre del Liceu va premiat onze produccions en vint-i-quatre categories i va reconèixer la trajectòria extraordinària de l’actriu i directora Sílvia Munt.
Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal, guanyadores en anteriors edicions, van conduïr una cerimònia que va acabar passada la mitjanit.
La més premiada de la nit
Sirat es va convertir en la pel·lícula més premiada de la nit, amb vuit estatuetes de les dotze nominacions que acumulava, incloent-hi el guardó a millor pel·lícula en llengua no catalana.
Per la seva banda, Frontera, dirigida per Judith Colell, va ser l’altra gran protagonista de la vetllada amb tres premis dels acadèmics, entre els quals destaquen el Gaudí a la millor pel·lícula i el Premi especial del públic.
Sílvia Munt i els inclassificables del cinema
La directora i actriu Sílvia Munt, guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2026, va posar en valor en el seu discurs la importància de la comunitat professional i dels vincles humans en la seva carrera. “La gran sort és trobar aquests bojos que estan tan desquiciats com tu i remen al teu costat. Aquesta família que viu un imaginari amb tota la passió, com si fóssim criatures jugant amb allò intangible”, va explicar, subratllant el paper essencial de l’equip i la col·laboració en cada projecte cinematogràfic.
Munt també va reflexionar sobre la necessitat de mantenir la creativitat i la crítica en temps convulsos: “Ara més que mai necessitem seguir sent nens desvergonyits, individus inclassificables… La informació és computable. L’emoció, no.”
PALMARÈS DE LA DIVUITENA EDICIÓ DELS PREMIS GAUDÍ
Millor pel·lícula: Frontera
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Sirat
Millor pel·lícula documental: Tardes de soledad
Millor curtmetratge: De sucre
Millor pel·lícula d’animació: L’Olívia i el terratrèmol invisible
Millor pel·lícula europea: Flow, un mundo que salvar
Millor direcció: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció novella: Gemma Blasco – La furia
Millor guió original: Cesc Gay, Eduard Sola – Mi amiga Eva
Millor guió adaptat: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció de producció: Oriol Maymó – Sirat
Millor protagonista femenina: Ángela Cervantes – La furia
Millor protagonista masculí: Mario Casas – Molt lluny
Millor actriu secundària: Bruna Cusí – Frontera
Millor actor secundari: Álvaro Cervantes – Sorda
Millor interpretació revelació: Llúcia Garcia – Romería
Millor direcció artística: Laia Ateca – Sirat
Millor muntatge: Albert Serra, Artur Tort – Tardes de soledad
Millor música original: Kangding Ray – Sirat
Millor fotografia: Mauro Herce – Sirat
Millor vestuari: Mercè Paloma – Frontera
Millor so: Amanda Villavieja, Laia Casanovas, Yasmina Praderas – Sirat
Millors efectes visuals: Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamin Ageorges – Sirat
Millor maquillatge i perruqueria: Zaira Eva Adén – Sirat
* Premi especial del públic a la millor pel·lícula: Frontera
La idea de hacer esta primera película surgió a partir del guión que había escrito Vladimir basado en la novela Música de Cámara. Llevaba dos años con este proyecto y un día en mi casa él me propone dirigirlo juntos. Ya Vladimir y yo habíamos dado nuestros primeros pasos en la dirección, él por su parte había dirigido un cortometraje y yo varios documentales, así que decidimos unir esfuerzos y hacer nuestro primer largometraje. 
