Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

LLEIDA: SOM CINEMA LAB PRO 2026

La 2a edició del Som Cinema Lab/Pro, iniciativa emmarcada en el Festival Som Cinema, ha obert la convocatòria destinada a la presentació de treballs per part de guionistes i directors de les Terres de Ponent amb projectes de curtmetratge en català en fase de guió. La convocatòria romandrà oberta fins al 6 de setembre de 2026 a les 23.59 h. (més informació)

FILMOTECA DE CATALUNYA_ESTIU 2026

Aquest estiu en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure La repesca! i cicles de Fritz Lang sonor, comèdies romàntiques, Aki Kaurismäki o Jane Fonda, entre d’altres.

La repesca!

Un any més arriba La repesca!, un cicle pensat per recuperar algunes de les pel·lícules del 2025, votades per l’equip de la Filmoteca, i esquivar les dinàmiques accelerades que regeixen l’economia de l’atenció. Una invitació a redescobrir aquestes obres amb temps, en pantalla gran i oferint un espai compartit entre propostes de gran públic i altres de més minoritàries. L’edició d’enguany ofereix una mirada oberta a la diversitat de formes i sensibilitats que conviuen a la cartellera del nostre país.
(més informació)

Fritz Lang. El període sonor

Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració. Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda. En arribar als Estats Units, destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia. (més informació)

Tu i jo, què? Comèdies romàntiques

Què és, exactament, una comèdia romàntica? Dues persones destinades a trobar-se? Una batalla de gèneres amb final feliç? Un mecanisme perfecte de rèpliques enginyoses contingut dins d’una matrioixca de malentesos? Tu i jo, què? proposa un recorregut per un dels gèneres més populars, mutants i persistents de la història del cinema: un territori on les formes del desig, les convencions socials i les fantasies sentimentals es negocien a cop de diàleg. El cicle reuneix grans clàssics, especialment del cinema nord-americà, però també proposa desviaments cap a altres geografies i sensibilitats.
(més informació)

Aki Kaurismäki

Aki Kaurismäki va situar al mapa la cinematografia finlandesa. Centrant-se en personatges marginats i en conflictes de classe, construeix un cinema polític sense discurs explícit, basat en la defensa de la dignitat humana. Amb referents com Bresson, Tati, Chaplin, Buñuel o Ozu, la seva aposta formal consisteix a eliminar el superflu per aconseguir una expressivitat màxima amb recursos austers. Amb una posada en escena minimalista, el·líptica i sòbria, i una visió molt crua de la realitat, el cineasta combina l’humor sec i de vegades surrealista amb una gran sensibilitat emocional. (més informació)

Jane Fonda

Una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional. Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina. (més informació)

EXPOSICIÓ: Feminismes fílmics: 1976-2026 – A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català, i com les idees, les demandes i les accions d’aquest moviment s’han reflectit en els treballs audiovisuals per donar lloc a una manera diferent de pensar, sentir i crear imatges en moviment.

La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
(més informació)

I també…

Darreres sessions de la retrospectiva dedicada al cineasta romanès Radu Jude, una de les veus més originals i incisives del cinema europeu actual. (enllaç)

El cicle Arxiu viu presenta la sessió Mari Chordà. Cossos i corrents, un recorregut íntim per diversos fragments inèdits de la filmografia de la cineasta (Amposta, 1942), pel·lícules dipositades a la Filmoteca de Catalunya i procedents del fons que l’artista va confiar al Centre de Documentació de Ca la Dona. (enllaç)

I una altra cita clàssica dels estius: la col·laboració amb el Bachcelona, en el vessant cinematogràfic d’un festival que, més enllà del format de concert, potencia la vivència, la interacció, la divulgació i els aspectes més inesperats i lúdics de la música de J. S. Bach. Enguany amb la projecció de L’evangeli segons sant Mateu de Pasolini, on l’ús de la música de Bach crea un contrast auster amb la cruesa visual per atorgar a les imatges una dimensió gairebé espiritual. (enllaç)

Divendres 17 de juliol a les 17.00 h a la Sala Chomón, presentació dels curtmetratges resultants del taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, en una sessió oberta al públic i gratuïta presentada pels i les joves creadores, que del 6 al 14 de juliol hauran participat al taller, organitzat per la Filmoteca de Catalunya dinamitzat per l’associació Les minúscules. (enllaç)

I no oblideu que la FilmoXica d’estiu va en bicicleta! (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

Royal Cinemas prevé amortizar en tres años su nuevo proyector RGBH de Christie

Christie hace posible un retorno de inversión a Royal Cinemas

En un momento en el que muchas salas de cine siguen analizando cómo renovar sus antiguos proyectores xenón sin disparar sus costes de explotación, Royal Cinemas ha encontrado en la nueva tecnología…

CineEurope: UNIC (informe anual): ¿Es el cine una medicina social?

CineEurope UNIC informe anual Es el cine una medicina social

En el conjunto de la UE, las películas europeas alcanzaron una cuota de mercado del 31,4%, lo que confirma que las producciones locales siguen teniendo una presencia fuerte y relevante. El cierre de…

Oscar Frenkel nos habla sobre el Centro de Experimentación Audiovisual de Avellaneda (CEA)

Centro de Experimentacion Audiovisual de Avellaneda Oscar Frenkel CEA

El proyecto se presenta como un acto de militancia cultural frente a las políticas del gobierno actual de la nación, defendiendo el papel del Estado en la protección de la identidad nacional. Además de…

CineEurope 2026: Christie estrena sus tecnologías RGBH y VDR

CineEurope 2026 Christie estrena tecnologias RGBH y VDR

Christie regresa a CineEurope con una propuesta centrada en la experiencia en sala, para ayudar a los exhibidores a ofrecer una experiencia cinematográfica más inmersiva y visualmente atractiva, al…

Sharp exhibe sus soluciones de proyección y cartelería digital en CineEurope 2026

CineEurope 2026 Sharp soluciones de proyección y cartelería digital

En CineEurope 2026, la compañía muestra soluciones orientadas a responder a las nuevas necesidades del sector, desde el rendimiento de los sistemas de proyección y la eficiencia operativa hasta el…

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración para el cine inmersivo

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración inmersiva

Al ampliar el uso de las tecnologías de proyección y alineación de Christie, CJ 4DPLEX impulsará el crecimiento de su formato inmersivo SCREENX de 270 grados en Estados Unidos, dando respuesta a la…

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

CINEMES GIRONA: NUEVOS ABONOS 2026-27

10 julio 2026 – Cinemes Girona pone a la venta sus abonos anuales para la próxima temporada, disponibles del 6 al 31 de julio de 2026 en la taquilla del cine, ubicado en calle Girona 175 de Barcelona, por 100 euros, o por 95 euros a través de la web de TRESC (precio habitual 199 euros). El abono otorga acceso ilimitado a todas las películas de estreno de lunes a jueves, sin recargo y cuantas veces se desee, o con un suplemento de 2 euros por sesión de viernes a domingo.

La campaña coincide con una importante modernización tecnológica de la sala. Este verano, las tres salas estrenarán proyectores láser de última generación para sustituir los antiguos equipos con lámpara de xenón, y durante este mismo mes se iniciarán las obras para instalar el sistema Dolby Atmos en la Sala 3.

En palabras del responsable de Cinemes Girona, Toni Espinosa, “la mejor manera de defender el cine independiente es ofrecerlo con la mejor calidad de imagen y de sonido”, subraya, al tiempo que destaca que programar las mejores películas implica proyectarlas en las mejores condiciones posibles.

Cinemes Girona refuerza su compromiso con el cine de autor, tanto nacional como internacional, con películas en VO, festivales, preestrenos y coloquios, manteniendo una oferta cultural que ha convertido a la sala en una referencia del país. Y por supuesto, son unas salas de cine que recomendamos desde Cinestel a quienes nos lean en Barcelona por su búsqueda y apuesta por el cine de calidad, así como por su rica, variada y diversa programación habitual.

PEPON COROMINA PER PELÍCULAS INMUNDAS

2 juliol 2026 – El Premi Pepón Coromina 2026, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, reconeix projectes que comparteixen aquest esperit: un cinema arriscat, independent, innovador i al marge de les fórmules habituals de la indústria. El guardó ha reconegut enguany la productora Películas Inmundas, del cineasta Marc Ferrer, per la seva visió del cinema com un espai de llibertat, allunyat de les estructures comercials habituals. Es tracta d’un model basat en l’autogestió que aposta per un cinema que “sobreviu, creix i es desenvolupa” al marge de la indústria.

Coincidint amb la celebració de la Festa d’estiu, l’Acadèmia del Cinema Català va presentar el balanç anual de la producció cinematogràfica amb participació catalana corresponent a l’any 2025.

El 2025 la producció cinematogràfica catalana va tornar a assolir un màxim històric, amb 124 llargmetratges qualificats amb participació de productores catalanes, la xifra més alta registrada i un nou rècord per segon any consecutiu, que suposa un augment del 8,8% respecte 2024 i consolida la tendència ascendent de la producció, en paral·lel a l’increment de producció a Espanya. Més enllà del creixement del volum de producció, també s’observa una tendència a l’alça en l’última dècada en la participació minoritària de productores catalanes (inferior al 20%), mentre que les pel·lícules amb participació única o majoritària representen el 72% del total.

En termes de pes relatiu de la producció catalana dins del conjunt espanyol, els films de ficció representen el 34% del total, quatre punts menys que l’any anterior. També disminueix la quota dels documentals, que passa del 21% al 19%. En canvi, els films d’animació guanyen pes fins a representar el 62,5% de tota la producció espanyola d’aquest gènere.

APARTARON A PAULA FÉLIX-DIDIER

19 junio 2026 – Siguen cayendo malas noticias para el cine en Argentina. Ahora ha sido el jefe de Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Jorge Macri, quien junto a la ministra de Cultura porteña, Gabriela Ricardes, han decidido apartar a quien ha sido durante más de diecisiete años una de las figuras más reconocibles en lo que tiene que ver con la preservación del patrimonio, la investigación y la difusión del cine. Paula Félix-Didier, una profesional de prestigio y gran persona, ha sido desplazada de su cargo de directora al frente del Museo del Cine bonaerense, aunque seguirá formando parte del equipo que sostiene el espacio, según ella misma ha declarado en un breve comunicado.

La decisión, nunca argumentada por sus autores, ha provocado un amplio rechazo y numerosos profesionales, investigadores, realizadores, programadores, archivistas y trabajadores de la cultura han expresado su respaldo a la gestión de la máxima responsable de la institución pública. La Asociación de Amigos del Museo ha emitido un comunicado en el que, entre otras cosas, dice:

“Durante su gestión, el Museo del Cine alcanzó una visibilidad nacional e internacional inédita. Aun en contextos marcados por severas restricciones presupuestarias, la institución consolidó políticas fundamentales para la conservación, investigación, restauración y difusión del patrimonio audiovisual argentino. Entre muchos otros logros, pueden mencionarse el fortalecimiento de los programas de preservación y digitalización, la recuperación y restauración de obras fundamentales de nuestra cinematografía, el desarrollo de una programación pública sostenida y la construcción de vínculos de cooperación con algunas de las instituciones más prestigiosas del mundo en la materia.”

El hito más conocido popularmente alcanzado por Paula Félix-Didier y su equipo tuvo que ver con “Metrópolis”, la famosa película de ciencia ficción de Fritz Lang rodada en 1927. En 2008 se halló una deteriorada copia del filme, con el metraje original, en formato de 16 mm en el Museo del Cine de Buenos Aires. Esto hizo posible que, bajo la supervisión de la directora del Museo, se pudiera realizar un nuevo montaje más cercano al original, que comenzó a exhibirse y comercializarse en 2010.

La gestión de Félix-Didier posibilitó la articulación con organismos como la Federación Internacional de Archivos Fílmicos (FIAF), la Federación Internacional de Archivos Televisivos (FIAT), la University of California, Los Angeles (UCLA) y The Film Foundation, entre muchas otras instituciones de referencia mundial, y contribuyó a posicionar al Museo del Cine como una entidad respetada en el campo de la preservación audiovisual. Asimismo, la directora recibió incontables distinciones y reconocimientos por su labor a nivel mundial.

Y paralelamente, los Amigos del Museo han expresado su inquietud frente a los desafíos que esta inesperada decisión provoca: “El apartamiento de la directora se produce en un momento especialmente delicado para el Museo, atravesado por procesos de reorganización y traslado de sus colecciones. En este marco, resulta inevitable preguntarse por la continuidad de las políticas de preservación desarrolladas durante las últimas décadas y por las condiciones institucionales necesarias para garantizar la protección, el estudio y el acceso público a un patrimonio de valor incalculable”, -dicen en su comunicado-.

SOM CINEMA 2026: CONVOCATÒRIA FILMS

12 juny 2026 – El Festival Som Cinema ha donat el dia 12 de juny, el tret de sortida a la convocatòria per participar en aquesta 17a edició, oberta a curtmetratges i llargmetratges de ficció i documentals produïts al Països Catalans. El període d’inscripció finalitza el 3 de juliol. També el 12 de juny, i fins el 10 de juliol, s’estableix el període per participar al 8è concurs de curtmetratges Som Secundària, destinat als centres de secundària, instituts i cicles formatius de la demarcació de Lleida. Al web de Som Cinema estan disponibles les bases i l’enllaç de Festhome per tal de tramitar les inscripcions. El festival tindrà lloc del 21 al 25 d’octubre en diversos espais de la ciutat de Lleida.

El Festival de l’Audiovisual Català és obert als treballs produïts o coproduïts per empreses audiovisuals i/o productors amb seu o residència a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i la ciutat de l’Alguer.

El festival consta de 3 jurats encarregats de seleccionar les produccions que s’exhibiran durant l’esdeveniment: el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts de Ficció, el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts Documentals i el Jurat de la secció Som Secundària i Som UdL.

El concurs de curtmetratges Som Secundària consta de 2 categories: curts realitzats per alumnes d’ESO i curts fets per alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius.

D’altra banda, Som Cinema ja llueix nova imatge, una il·lustració 100% al·lusiva al Setè Art, obra de l’artista lleidatà Josep M. Cazares. La il·lustració mostra una dona amb la claqueta que s’utilitza en el moment de començar a rodar, i que en aquest cas marca l’inici del procés del festival.
(més informació)

CARTEL DE DARÍN EN SAN SEBASTIÁN

3 junio 2026 – El reconocido actor argentino Ricardo Darín será la “imagen oficial” del cartel de la 74 edición del Festival de San Sebastián a celebrar este próximo mes de septiembre, con la presencia importante de la que será nueva directora del certamen Maialen Beloki (co-dirigiendo con José Luis Rebordinos hasta el final de diciembre de este año). Darín ya fue distinguido nueve años antes, en 2017, con el Premio Donostia. Este cartel oficial fue diseñado por el estudio donostiarra Wallijai, que creó un collage a partir de un retrato tomado en 2024 por el fotógrafo y músico argentino Sebastián Arpesella.

Ricardo Darín fue descubierto para el cine por Adolfo Aristaráin cuando a sus 22 años de edad participó en el rodaje de “La discoteca del amor”, estrenada en 1980, una película cuya idea original tuvo la finalidad de promocionar un disco LP de música que fue vendido en paralelo a su estreno. Está considerado como uno de los mejores y más prolíficos actores de la Argentina, y sobre todo en el exterior, dándose la paradoja de que las grandes distribuidoras del territorio español suelen plantear reticencias a la hora de exhibir películas argentinas en las que no participe Darín. Curiosamente a diferencia de Francia, donde sí que hay mayores posibilidades de ver filmes argentinos sin la supuesta “necesaria presencia” del afamado actor que plantean las grandes compañías ibéricas de distribución cinematográfica.

PALMA DE ORO PARA CINEASTA ARGENTINO

24 mayo 2026 – Deben de andar disgustados en estas fechas los responsables del (des)gobierno de Argentina formado por los partidos de Milei/Macri, pues un argentino, Federico Luis, logró la Palma de Oro en Cannes en medio de la crisis del INCAA. El director ganó la distinción por su cortometraje “Para los contrincantes”, que debió rodar íntegramente en México con fondos de ese país, Chile y Francia, ante el desfinanciamiento del INCAA y la consiguiente paralización del soporte estatal para el cine local.

El director subió al escenario de la Sala Lumière para recibir el galardón de manos de la realizadora catalana Carla Simón, y conmovió al auditorio con su discurso: “Es maravilloso estar aquí y también un poco agridulce, cuando sabemos que tantas cosas crueles están pasando en el mundo”. El cortometraje relata la historia de un niño de 10 años sumido en el mundo del boxeo infantil en el barrio mexicano de Tepito.

Federico Luis es un destacado cineasta argentino reconocido internacionalmente por su trabajo en dirección de cine independiente, que ya había triunfado en la edición 2024 de Cannes al ganar la Semana de la Crítica con su largometraje “Simón de la montaña”, hecho con el apoyo de los gestores anteriores del Instituto de Cine. Y se da la circunstancia de que su siguiente ficción en un largo también va a ser rodada en México, aunque Luis no es de los que a posteriori de la edición de un corto derivan la historia hacia un largometraje, sino que procura que cada film sea una obra independiente de la otra.

El jurado presidido por el director surcoreano Park Chan-wook e integrado, entre otros, por la actriz estadounidense Demi Moore y por el actor sueco Stellan Skarsgard, decidió otorgar su Palma de Oro al Mejor Largometraje a “Fjord”, del rumano Cristian Mungiu, una película que resultó ser polémica porque desde la ficción critica con vehemencia a los servicios sociales de Noruega que, entre otras cosas, deben velar por el bienestar de los niños sobre quienes se sospecha que han sido objeto de abusos y malos tratos por parte de sus padres.

El Gran Premio de Jurado fue para “Minotaur”, de Andrei Zviaguintsev y el de la Mejor Dirección fue, ex-aequo, para Pawel Pawlikowski por “Fatherland” y para Javier Calvo y Javier Ambrossi (Los Javis) por “La bola negra”, una película producida por Pedro Almodóvar, un cineasta que es todo un clásico muy admirado y querido en el Festival de Cannes.

27 MAYO: HOMENAJE A RAYMUNDO GLEYZER

21 mayo 2026 – Raymundo Gleyzer es uno de los cineastas imprescindibles del cine militante argentino y latinoamericano. En diez años de trabajo produjo una serie de cortometrajes y largometrajes que retratan las temáticas más urgentes de los 60s y 70s, que no sólo no han perdido vigencia y valor sino que lo han acrecentado. Ver sus películas hoy es conectar con la mirada lúcida de un cineasta comprometido con el tiempo que le tocó vivir. Raymundo Gleyzer fue secuestrado y desaparecido el 27 de mayo de 1976, a sus 34 años. Este año se hace una revisión su obra restaurada a 50 años de su asesinato en manos de la dictadura cívico-militar.

Desde el Foro Audiovisual de la Provincia de Buenos Aires han convocado a una proyección federal y simultánea para este 27 de Mayo. Las proyecciones alcanzan también algunos cines ubicados en España, que ese día también ofrecerán el visionado de algunas películas del célebre cineasta en homenaje a su autor y a su ingeniosa forma de retratar algunos problemas sociales. Además, desde el Foro también han convocado a todo el sector del cine y la cultura nacional argentina a que se sumen a esta iniciativa.

Raymundo Gleyzer no sólo filmó con la cámara, también lo hizo con la historia. No sólo rodó películas, sino que dejó trazado un camino. A 50 años de su desaparición, su nombre resurge cada 27 de mayo para recordarnos que el cine puede ser una herramienta poderosa, un arma creativa cargada de futuro.

En cuanto a las proyecciones en el territorio español, los residentes en Santiago de Compostela y alrededores tendrán la oportunidad de ver algunas de sus películas a las 19:00h de ese día, (enlace). Y se sabe que se las películas también se exhibirán en la Elías Querejeta Zine Eskola de Donostia-San Sebastián. En cuanto dispongamos de más enlaces, ampliaremos esta información.

PALMARÈS DEL 29 FESTIVAL DOCSBARCELONA

17 maig 2026 – El Jurat Oficial de la 29ª edició del DocsBarcelona va concedir el Premi a la Millor Pel·lícula a Amazomania, documental que revisita l’expedició de 1996 a l’Amazones per filmar la tribu aïllada dels Korubo i que qüestiona el llegat colonial i les conseqüències humanes de la denominada “descoberta”. El film està dirigit pel suec Nathan Grossman, reconegut internacionalment per una trajectòria centrada en qüestions socials i mediambientals. Va començar la seva carrera com a fotògraf per a Rolling Stone i va passar al cinema amb el curt viral The Toaster Challenge, sobre el consum d’energia humana. En el seu primer llargmetratge, I Am Greta, va seguir Greta Thunberg des del primer dia de la seva vaga escolar fins a la fama mundial i va ser guardonat amb el Critic’s Choice i l’Emmy.

El mateix jurat també va atorgar una Menció especial a Das Deutsche Volk, una obra dirigida per Marcin Wierzchowski que reconstrueix l’atac racista de Hanau, a Alemanya, a través del testimoni de supervivents i familiars de les víctimes, exposant el racisme estructural a l’Europa contemporània.

El Jurat Docs&Cat va premiar amb el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana– XAL The Travelers, un film que acompanya un grup de migrants a la frontera entre el Marroc i Espanya mentre esperen el moment de travessar cap a Europa, convertint la càmera en eina de supervivència i esperança compartida. Està dirigit per David Bingong, que va rodar el film durant el seu propi viatge migratori.

La Menció especial del Jurat Docs&Cat va recaure en Bèstia, retrat de tres caçadors de la Catalunya interior que reflexiona sobre la masculinitat rural i les contradiccions entre tradició i mirada contemporània. El documental és l’òpera prima de Helena Garza, autora vinculada a la no-ficció i a la investigació antropològica.

Corren las liebres va ser la producció més ben valorada pels espectadors d’aquesta edició del DocsBarcelona, que li han concedit el Premi del Públic – Moritz. El Premi Amnistia Internacional Catalunya i el Premi Docs del Jurat – Antaviana van reconèixer Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, una investigació documental sobre les persones desaparegudes traslladades al Valle de los Caídos i sobre les eines forenses que avui permeten reconstruir-ne la memòria.

“Enguany hem volgut que el DocsBarcelona fos, encara més, un festival arrelat a la ciutat. Creiem que aquest és l’únic futur possible: generar espais de diàleg amb Barcelona on ens trobem i convertir-nos en un esdeveniment fet des de la ciutat i per a la ciutat”, va destacar Maria Colomer, codirectora artística i cap de programació.