Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA: GENER 2022

Retrospectiva Amos Gitai

El cineasta israelià serà a la Filmoteca de Catalunya per presentar un cicle que s’allargarà també el mes de febrer. Amb una filmografia entre el documental i la ficció que testimonia les contradiccions de la societat del seu país i la difícil convivència entre jueus i palestins, Amos Gitai va tenir com a primera vocació l’arquitectura, fet que també ha marcat la seva obra. El cicle es va obrir dimarts 11 de gener amb una xerrada online amb el director de la Filmoteca, Esteve Riambau. Gitai també presentarà i comentarà amb el públic alguns dels seus films del 21 al 23 de gener.

Imatges de perpetradors

Vicente Sánchez-Biosca, autor del llibre La muerte en los ojos (Alianza Ensayo), ha programat un cicle que reflexiona sobre les imatges dels autors de crims desplegant la seva violència. Crims de guerra, violència política i genocidis, com els del règim Khmer Roig que retrata Rithy Panh a “Bophana, una tragèdia cambodjana” (1996).

Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler

El cicle Hores il·luminades: el cinema devocional de Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler, programat per Francisco Algarín i Carlos Saldaña, ens descobreix l’obra d’aquesta parella de cineastes experimentals, que a més de compartir vida han establert profitosos intercanvis creatius. Particularment la selecció se centra en la seva obra realitzada en 16 mm entre Nova York, la casa de camp de Nova Jersey on van viure a finals dels seixanta i San Francisco, ciutat on resideixen des del 1971. Presentat conjuntament amb Xcèntric del CCCB i Zumzeig.

‘Stromboli’, entre el cinema i el teatre…

…o entre Rossellini i Víctor Català. Les grans similituds entre la novel·la Solitud i Stromboli, van portar la filòloga Rosa Delor a pensar en Víctor Català (Caterina Albert) com l’escriptora no reconeguda al darrere de la pel·lícula. L’estudi de Delor va inspirar la conferència teatral de Núria Casado Gual ‘Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols’, que l’actriu i directora Imma Colomer ha dirigit en un espectacle interpretat per Fina Rius. Es podrà veure dijous 20 de gener a les 20.00 h a la Sala Laya, amb l’oportunitat d’haver vist en la sessió anterior, a les 17.00 h, l’obra mestra de Rossellini.

Dies curts

Nova edició d’aquest cicle dedicat al curtmetratge i a les cinematografies més properes que, de gener a juny, ens acosta autores i autors poc presents als circuits majoritaris d’exhibició, per presentar una selecció de la seva obra i compartir els processos de creació. El primer a mostrar el seu univers serà Stanley Sunday, figura clau de l’underground del país.

FilmoXica: nova etapa

La programació familiar dels caps de setmana enceta una nova oferta amb propostes temàtiques trimestrals lligades a les quatre estacions, amb sessions per a totes les edats, tallers, presentacions i concerts que faran de l’experiència d’anar al cinema quelcom especial. El programa d’hivern té com a tema “Contes, faules i poemes”, i inclou aquest mes de gener títols com “Matilda, Ernest et Célestine”, “Peter Rabbit” o “La revolta dels contes”.

I també

Acaba el cicle que celebra els centenaris de Luis García Berlanga i Fernando Fernán Gómez, i el que rescata el cinema iranià oblidat anterior al 1979, escombrat pel règim islamista.
Dos homenatges a figures recentment desaparegudes: l’actor francès Jean-Paul Belmondo i el compositor grec Mikis Theodorakis.
Com a complement de l’expocició de Perejaume, Donar cabuda, es podrà veure la pel·lícula Maniobra, que recull una visita guiada de l’autor per l’exposició Maniobra de Perejaume al Museu Nacional el 2014.
Una estrena, la veneçolana “Lunes o martes nunca domingo”, de Maruvi Leonett Villaquiran i Javier Martintereso Calvo, i un film programat pels 30 anys que s’han complert de la Guerra dels Balcans, “Teret (La carga)”, (Ognjen Glavonic, 2018).

ENTREVISTAS

La cantante Miss Bolivia destaca en la película “Ese fin de semana”

Cantante Miss Bolivia película Ese fin de semana Mara Pescio

La guionista argentina Mara Pescio debuta en la dirección de cine con un drama protagonizado por Paz Ferreyra, más conocida en el mundillo de la música como Miss Bolivia, en el cual encarna a una mujer que…

“El Secreto de Maró”, segunda entrega de trilogía sobre inmigración

Película El Secreto de Maró Entrevista a Alejandro Magnone

La receta es cocinar a fuego, quince mil kilómetros de ausencia, ochenta años de espera y un reencuentro. Alejandro Magnone prosigue con su trilogía sobre la inmigración, que ahora anda por su…

“Amor Bandido”, de Daniel Werner; descubrir el lado oscuro del amor

Película Amor Bandido Entrevista a Daniel Werner

La historia que cuenta esta película es la del típico enamoramiento de un alumno adolescente hacia una de sus profesoras, en un intento de llevarlo hasta sus consecuencias más reales y directas, es decir, con una…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“El lugar de la desaparición”, de Martín Farina; derretir los vínculos

Reseña de El lugar de la desaparición de Martín Farina

El creador de películas como “El Hombre Depaso Piedra”, “Mujer nómade” o “El profesional” se atreve ahora con un relato que llega a una conclusión respecto de la cual el cine se suele mostrar reacio a tratar en sus…

“Cuando el Olimpo choca con la Pampa” retrata a Ricardo Cinalli

Ricardo Cinalli en Cuando el Olimpo choca con la Pampa

Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…

“Nuevo Orden”, una visión distópica del director mexicano Michel Franco

Crítica de la película Nuevo Orden un film de Michel Franco

Esta es la historia distópica de un colapso político visto a partir de las acciones de una familia influyente de clase alta, pero que sin embargo se dedica mucho más a desmenuzar los entresijos de una explosión de…

“Mamá, mamá, mamá”, un drama sobre lo que significa ser madre

Reseña de Mama mama mama de Sol Berruezo Pichon Riviere

El relato se aproxima al universo femenino infantil de unas niñas que ya se encuentran en la pubertad o a punto de acceder a ella. El bloqueo por lo ocurrido más las situaciones y fantasías típicas de esa…

“Vendrá la muerte y tendrá tus ojos”; afectos, amor total y despedida

Reseña película Vendrá la muerte y tendrá tus ojos

Aquí hay dos mujeres que han pasado toda una vida juntas y que se ven enfrentadas a la enfermedad de una de ellas.
La situación que el film refleja es muy dolorosa, pues en él se juntan el miedo a la…

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

“EN MIS ZAPATOS” PREMIADA EN FIPADOC

27 enero 2022 – El Premio Mitrani, que se otorga a primeras películas dentro del Festival Internacional de Cine Documental FIPADOC, en la localidad francesa de Biarritz, recayó en la película “En mis zapatos”, del realizador Pedro Morato, que retrata a Paco Mora, bailaor de flamenco profesional, en su vida cotidiana como único cuidador de su madre Carmen, enferma de Alzheimer desde hace varios años. La película pretende ser un reflejo de la verdad de lo que ocurre dentro de un hogar en situación de dependencia de alguno de sus miembros, y cómo esta situación afecta a la convivencia y a las relaciones interpersonales dentro de la familia.

El jurado comunicó su veredicto de esta forma: «Elegimos una película a la vez conmovedora e importante. Una película que con gran delicadeza, humor y sensibilidad, saca a la luz una historia muy íntima y universal: la de un hijo que declara su amor a su madre, la de un inmenso artista que pone su talento al servicio de una causa que nos concierne a todos: la vejez y la enfermedad de nuestros mayores. Por esas escenas de gran fuerza, por esa historia púdica y lúcida, por ese modo de realización asumido desde principio hasta el final, por esa música que nos transporta tanto como a los personajes de esta película, le otorgamos este premio».

El galardón está dotado con 3000 euros más la difusión del documental en uno de los canales de France Télévisions.

NOMINACIONS ALS XIV PREMIS GAUDÍ 2022

25 gener 2022 – “Las leyes de la frontera” (amb 13 nominacions), “El ventre del mar” (amb 12) i “Libertad” (amb 11) són les pel·lícules més nominades a la catorzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Les segueixen ben de prop “Mediterráneo” (amb 10 nominacions) i “Sis dies corrents” (amb 9). El palmarès es donarà a conèixer a la gala que tindrà lloc el diumenge 6 de març a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

En la lectura celebrada a l’Auditori de La Pedrera, els actors Maria Molins i Francesc Orella van fer públiques les nominacions en les 22 categories dels guardons. Dels 59 films candidats, un total de 28 títols van passar a la segona volta de votacions, que es manté oberta fins al 25 de febrer. Per segona vegada consecutiva en els seus catorze anys d’història, els Gaudí tornen a recollir unes nominacions amb una presència majoritària de dones finalistes, assolint un 54% vers el 46% d’homes.

A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: “El ventre del mar”, d’Agustí Villaronga; “Sis dies corrents”, de Neus Ballús; “Visitant”, d’Alberto Evangelio i “Tros”, del debutante Pau Calpe Rufat.

Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana “Las leyes de la frontera”, “Libertad”, “Mediterráneo” i “Tres”.

Tres cineastes amb experiència i una debutant es disputaran el Gaudí a Millor direcció: Neus Ballús per “Tres dies corrents”; Agustí Villaronga per “El ventre del mar”; i Clara Roquet per “Libertad”.

En categoria de Millor guió repeteixen Neus Ballús, Agustí Villaronga, Clara Roquet i Juanjo Giménez amb Pere Altamira, mentre que la categoria de Millor protagonista femenina se la disputaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada. Pel que fa a la categoria de Millor actriu secundària, els acadèmics han volgut destacar la feina d’Anna Castillo (Mediterráneo); Àngela Cervantes (Chavalas); Vicky Peña i Nora Navas (Libertad).

Com a Millor protagonista masculí, els nominats són Roger Casamajor per “El ventre del mar”; Mohamed Mellali (Sis dies corrents); Chechu Salgado (Las leyes de la frontera); i Eduard Fernández (Mediterráneo).

I pel que fa a la categoria de Millor actor secundari, els candidats són el debutant Valero Escolar (Sis dies corrents); Miki Esparbé (Tres); Àlex Monner i Sergi López (Mediterráneo).

Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat tres propostes que ens endinsen en les històries personals més extremes i una que ens descobreix un univers cultural fascinant: “Balandrau, infern glaçat”, de Guille Cascante; “El retorn: la vida després de l’ISIS”, d’Alba Sotorra; “El niño de fuego”, de Ignacio Acconcia i “Un blues per a Teheran”, de Javier Tolentino.

Només una producció està nominada a Millor pel·lícula d’animació. Es tracta de “Mironins (La pel·lícula)”, de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt. El relleu al cinema català està assegurat amb una gran collita de curts. Quatre d’ells opten a endur-se el Gaudí a Millor curtmetratge: “Facunda”, de la directora Marta Romero Coll; “Farrucas”, d’Ian de la Rosa; “Animal salvatge”, de la cineasta Maria Besora; i finalment “L’estrany”, d’Oriol Guanyabens.

Les candidates al Gaudí a la Millor pel·lícula per a televisió són: “Tocats pel foc”, de Santi Lapeira; “Berenàveu a les fosques”, de Sílvia Quer; “Frederica Montseny, la dona que parla”, de Laura Mañá i “Un mundo para Julius”, de Rossana Díaz Costa.

L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat (The Mediapro Studio) la producció de la gala dels XIV Premis Gaudí, que tindrà lloc el diumenge 6 de març a la Sala Oval del Museu Nacional.

FILM “CERDITA” SE MUESTRA EN SUNDANCE

22 enero 2022 – La ópera prima en largometraje de la realizadora madrileña Carlota Pereda se presenta en la edición de este año del Festival estadounidense de Sundance. Titulada “Cerdita”, Laura Galán protagoniza una historia sobre la justicia, la redención y la vulnerabilidad de una adolescente atormentada por el bullying que sufre y está desesperada por encajar en la sociedad.

La actriz Laura Galán interpreta a Sara, la hija de un carnicero de un pequeño pueblo, que es ridiculizada habitualmente debido a su gruesa apariencia por un grupo de chicas malas en su pueblo, ubicado en el ámbito rural español. Un día de verano, en la piscina comunitaria, las chicas llevan el acoso demasiado lejos y casi ahogan a Sara. Un extraño justiciero es testigo del suceso y responde secuestrando a las torturadoras de la chica. Mientras el pueblo busca a los acosadores, la protagonista, intrigada por las ambiguas intenciones del desconocido, guarda silencio. Más tarde se producen horribles brutalidades y la violencia no hace más que empeorar cuanto más se calla Sara.

El guion de la película se inspira en el corto homónimo que le valió a Pereda numerosos galardones nacionales e internacionales y la realizadora ha sido incluida por la prestigiosa publicación Variety en su TOP 10 de Cannes (ranking de 10 directoras y productoras a las que no perder de vista) y al rodaje de su primera película en el Spanish Spotlight de Cannes. El proyecto fue seleccionado por el Festival de Cannes dentro de la iniciativa Focus CoPro y fue ganador del Pop Up Residency para el desarrollo de largometrajes.

Este crudo thriller rural lleno de tensión, venganza, miedo, polvo y sudor, rodado íntegramente en Extremadura, está producido por Morena Films en coproducción con Backup Studio y Cerdita AIE en asociación con La Banque Postale 15, Indéfilms y Triodos Bank, y cuenta con la participación de RTVE y Movistar+ y el apoyo del Gobierno de España, ICAA; la Junta de Extremadura, Eurimages, Creative Europe – MEDIA Programme of the European Union y la Comunidad de Madrid.

PREMIADA “FAUNA” DE NICOLÁS PEREDA

19 enero 2022 – El largometraje mexicano “Fauna” de Nicolás Pereda fue la cinta ganadora del premio principal como Mejor Película Latinoamericana del año en la 12ª edición de los Premios Cinema Tropical, los cuales fueron anunciados a través de una ceremonia virtual.

El cineasta brasileño Madiano Marcheti fue el ganador del Premio Cinema Tropical al Mejor Director por su película “Madalena”, a la vez que la película mexicana “Toda la luz que podemos ver” de Pablo Escoto fue la ganadora del premio a la Mejor Ópera Prima de Ficción. El jurado otorgó el premio como Mejor Documental en empate a las películas “Como el cielo después de llover” de Mercedes Gaviria de Colombia y “Esquirlas” de Natalia Gayaralde de Argentina.

El jurado también decidió declarar el Premio a la Mejor Película Latina de Estados Unidos como empate, otorgando el premio a “Landfall” de Cecilia Aldarondo y “A través de la noche” (Through the Night) de Loira Limbal. Esta es la segunda vez que Aldarondo gana el Premio a la Mejor Película Latina de Estados Unidos después de que su ópera prima “Memorias de un corazón penitente” lo hiciera en 2018.

BERLINALE: COMPETIRÁN SIMÓN Y LACUESTA

19 enero 2022 – “Alcarràs”, la nueva película de Carla Simón y “Un año, una noche”, de Isaki Lacuesta participarán en la competencia internacional de la Berlinale de este año.

“Alcarràs” refleja una historia familiar. Los Solé se reúnen para realizar juntos la última cosecha tras haber estado ochenta años cultivando la misma tierra. El reparto está formado por actores no profesionales de la zona de Lleida y trabajadores de la tierra, tras un largo proceso de casting, que duró más de un año ya que se tuvo que paralizar y repetir por el inicio de la crisis de marzo de 2020.

En palabras de la directora: “Esta es una historia sobre la pertenencia a una tierra, a un lugar, pero también un drama sobre las perpetuas tensiones generacionales, la superación de antiguas tradiciones y la importancia de la unidad familiar en tiempos de crisis”.

El proyecto cuenta con un largo recorrido en festivales y premios, entre los que destacan el Premio CNC al Mejor Proyecto, otorgado en el marco del Torino Film Lab (2018), el Premio Eurimages al desarrollo obtenido en el mercado de coproducción de Berlín (2019) y la Mención Especial en el Pitch des Residents celebrado en el marco del Festival de Cannes 2019. Además, “Alcarràs” cuenta con el apoyo del ICAA, ICEC, MEDIA, EURIMAGES, MIBACT y la Diputació de Lleida y la participación de TVE, Movistar+ y TV3.

El cineasta Isaki Lakuesta presenta, por su parte, una historia basada en el libro «Paz, amor y Death Metal», de Ramón González, superviviente de los atentados de la sala de baile Bataclán de París en noviembre de 2015. Sus protagonistas son el argentino Nahuel Pérez Biscayart, Quim Gutiérrez y Alba Guilera; quienes están acompañados por Natalia de Molina y C. Tangana.

El guión de “Un año, una noche” desarrolla cómo sus dos protagonistas principales, la pareja formada por Ramón y Céline, lograr refugiarse durante horas en el camerino de los músicos tras el asalto terrorista. Gracias a ello consiguen salvarse, pero al salir ya no serán los mismos e intentarán volver a la normalidad anterior a ese trágico suceso.

En resumen, es un relato en el que emergen los cuestionamientos éticos, las relaciones personales y esos traumas a los cuales hay que hacerles frente, abarcando la película hasta un año después de tan horrible experiencia vivida por sus personajes.

“CINCO LOBITOS” SE VERÁ EN LA BERLINALE

18 enero 2022 – Surgida en la Incubadora de la ECAM y protagonizada por Laia Costa, Susi Sánchez, Ramón Barea y Mikel Bustamante, “Cinco Lobitos” es el debut en largometraje de la realizadora vasca Alauda Ruiz de Azúa y formará parte de la Sección Panorama de la Berlinale antes de su estreno en cines, previsto para el próximo 20 de mayo.

¿Cómo se aprende a ser madre? ¿Cómo cambia nuestra propia maternidad la forma en que vemos a nuestros padres? Estos son algunos de los interrogantes que se plantea la directora y sobre los que trata de profundizar en la película, combinando el retrato generacional de las madres actuales con el de esas otras madres, ahora abuelas, que se quedaron en casa, cuidaron de la familia y sin las cuales no se entiende la sociedad tal y como es actualmente.

La película desarrolla la historia de una joven madre que no sabe muy bien cómo serlo. Al ausentarse su pareja por trabajo unas semanas, decide volver a casa de sus padres, ubicada en un bonito pueblo costero del País Vasco, y así compartir la responsabilidad de cuidar a su bebé, viviendo la faceta de ser hija y madre el mismo tiempo.

En palabras de Alauda Ruiz de Azúa, “llegados a una edad, nos creemos adultos, a veces incluso tenemos hijos, y, sin embargo, hay momentos donde basta una mirada de nuestra madre para transportarnos al adolescente inseguro que fuimos o para que necesitemos su abrazo. “Cinco Lobitos” nos habla de esa sensación de ser hijos de ida y vuelta”.

Sobre la selección en la Berlinale, Alauda destaca que la película “es una apuesta por un cine que busca el viaje emocional en lo cotidiano y en la imperfección de nuestras relaciones familiares, y gracias a la visibilidad que da un festival como Berlinale, siento que encontrará su camino y su público”.

“Cinco Lobitos” es una coproducción de Encanta Films, Sayaka Producciones y BuenaPinta Media, con producción ejecutiva de Marisa Fdez. Armenteros, Nahikari Ipiña, Manu Calvo y Sandra Hermida. Cuenta con la participación de RTVE, EITB y Orange y con la financiación del ICAA, del Gobierno Vasco, de la Comunidad de Madrid y Crea SGR.

TOMÀS PLADEVALL, GAUDÍ D’HONOR 2022

13 gener 2022 – La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir el director de fotografia Tomàs Pladevall amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2022, màxim reconeixement del cinema català. Rebrà el guardó honorífic en el marc de la gala de lliurament dels Premis Gaudí d’enguany, que tindrà lloc el diumenge 6 de març de 2022 a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

En la cinquantena de llargmetratges de la seva filmografia, destaquen títols emblemàtics com “Tatuatge”, de Bigas Luna, ’L’orgia”, de Francesc Bellmunt, “Tren d’ombres”, de José Luis Guerín o “El silenci abans de Bach”, de Pere Portabella. Soci fundador i Membre d’Honor de l’Acadèmia, va ser el responsable de la il·luminació de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

La Junta de l’Acadèmia ha decidit atorgar el guardó d’honor a un director de fotografia per primera vegada en la història dels Premis Gaudí “perquè creiem que ja és hora de reconèixer les professions del cinema que comparteixen autoria i que contribueixen de manera determinant a la creació del llenguatge cinematogràfic. La direcció de fotografia és un dels oficis que més incideix en la construcció de l’univers únic i propi de cada cineasta i en Tomàs Pladevall, ARTISTA en majúscules, ha sigut capaç de crear un món propi de llum per a cadascun dels directors i directores amb qui ha treballat, tots ells grans noms de la història del cinema al nostre país”.

El reconeixement de l’Acadèmia del Cinema Català s’afegeix al Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999, a dos Premis de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic de l’Any (1986 i 1987) o al Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, l’associació espanyola de directors de fotografia, entre altres guardons.

Fins avui, han estat reconeguts amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020) i Carme Elías (2021).

PREMIOS CÓNDOR DE PLATA 2020

28 diciembre 2021 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina dio a conocer en el Día Mundial del Cine los ganadores correspondientes a la 69 edición de los Premios Cóndor de Plata que distinguen lo mejor de la producción nacional del año 2020 estrenada en cines o a través de las diversas plataformas disponibles en el país.

“Las siamesas” de Paula Hernández fue elegida como la mejor película del año, además se llevó los premios al mejor guion adaptado, mejor actriz para Valeria Lois y dirección para Paula Hernández, este último compartido con Clarisa Navas por Las Mil y una.

“Niña mamá” de Andrea Testa recibió el Cóndor de Plata al Mejor Largo Documental. Mientras que “La muerte no existe y el amor tampoco” de Fernando Salem fue premiada por su banda sonora a cargo de Santiago Motorizado, mejor fotografía, revelación femenina para Antonella Saldicco y actriz de reparto para Susana Pampín.

“Planta permanente” de Ezequiel Radusky y “La chancha” de Franco Verdoia obtuvieron los premios a la ópera prima. Mientras que Esteban Meloni, también por “La chancha”, y Diego Velázquez por “El maestro” fueron los mejores actores protagonistas. Por su parte, Gabriel Goity fue elegido mejor actor de reparto.

Por segundo año consecutivo, la Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina distinguió la Mejor Película en coproducción con Argentina. Las ganadoras en esta categoría fueron dos: “Lina de Lima” de María Paz González (Chile – Perú), y “Nasha Natasha” de Martín Sastre (Uruguay), película documental sobre Natalia Oreiro que también le dio a Ricardo Mollo el premio a la mejor canción original.
“Carmel ¿quién mató a María Marta?” (Netflix), dirigida por Alejandro Hartmann, fue premiada como la mejor serie del año. Además, “Manual de supervivencia” (Movistar+) recibió los premios a mejor actor para Esteban Bigliardi, actriz compartido entre Verónica Llinás y Pilar Gamboa y dirección para Victoria Galardi.

La Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina, integrada en la actualidad por 65 miembros de medios gráficos, audiovisuales, radiales y digitales, fue fundada en 1942 y, desde entonces, desarrolló una actividad constante en la difusión y fortalecimiento del cine nacional, ya que desde el mismo año de su fundación entrega los Premios Cóndor de Plata, el galardón con mayor continuidad dentro del cine argentino.

En la primera ceremonia de premiación resultó galardonada como Mejor Película “La guerra gaucha” de Lucas Demare, en tanto en la última entrega el Premio Cóndor de Plata coronó a “Los sonámbulos”.

Los premios correspondientes a la 68 y 69 edición serán entregados a sus ganadores durante un evento a realizarse los primeros meses de 2022.