Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA_DESEMBRE 2024

Exposició: Pere Noguera. Família-Guerra. Material d’arxiu

Com a tancament de l’any del Centenari del cinema amateur a Catalunya, la Filmoteca exposa el projecte Família-Guerra. Material d’arxiu de l’artista Pere Noguera, una vídeo-instal·lació realitzada a partir d’un arxiu fílmic d’origen centreeuropeu que l’artista va trobar a l’Empordà. A les mateixes bobines s’hi van localitzar, indistintament, filmacions d’escenes domèstiques d’estiueig i d’altres que capturen escenes de la Segona Guerra Mundial. Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941), artista pioner en l’ús de l’arxiu com a ready-made, confronta aquestes imatges de família i de guerra dotant-les d’una nova significació.
(més informació)

Any Pere Noguera

L’exposició és la primera d’un seguit de mostres dedicades a l’obra de Pere Noguera en diferents espais de Catalunya: Bòlit, Centre d’Art contemporani (Girona); Terracotta, Museu de la ceràmica (Bisbal de l’Èmpordà) i Can Mario, Museu de la Escultura contemporània de la Fundació Vila Casas (Palafrugell).
Programa d’activitats relacionades amb l’exposició

Hermína Týrlová. Les mans que somien

Il·lustradora, animadora, guionista i cineasta, va ser una de les principals figures de l’edat d’or de l’animació txeca, iniciada després de la Segona Guerra Mundial. Týrlová (1900-1993) va desenvolupar una gran varietat de tècniques d’animació tant tradicionals com experimentals, animant dibuixos i retalls, fent stop motion amb titelles i ninots i fusionant-los amb imatge real. La seva animació exemplifica un punt de vista feminista alternatiu per gestionar les dures realitats i la importància d’una imaginació regeneradora. La seva capacitat de somniar una organització diferent de l’esfera domèstica contra les tradicions de control revela la poesia dels objectes quotidians, així com la naturalesa curativa de l’art i l’artesania. El cicle ens acompanyarà totes les festes de Nadal. (més informació)

Dario Argento

L’estrena el 1970 de la seva opera prima L’uccello dalle piume di cristallo marca un punt d’inflexió en el giallo, el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta. Argento (Roma, 1940) va agregar al gènere una crueltat encara més perversa i un personalíssim estil operístic farcit d’efectismes visuals i de música inquietant que ha creat escola. La psique és l’origen dels seus films, relats macabres de naturalesa onírica en els quals l’experiència sensorial i estètica s’imposa a la coherència de la narrativa. Un estilista del mal que sap que pot extreure bellesa d’històries plenes de sadisme, violència i mort. El cicle continua el gener. (més informació)

‘Memento’ d’iCat a la Filmoteca

El programa realitzat per Josep Maria Bunyol dedica un monogràfic a Dario Argento que es gravarà amb públic a la Sala Laya dijous 19 de desembre a les 16.00 h. El convidat per comentar la trajectòria del cineasta italià serà Gerard Casau, crític de cinema, docent i programador als festivals de Sitges i Gijón. (més informació)

Romania – Colòmbia – Argentina

Tres cicles ens acosten a l’actualitat de tres cinematografies interessants. El programa Cinema romanès recent selecciona cinc films que retraten la societat actual del país, amb problemes com l’empremta que ha deixat el comunisme, el conflicte bèl·lic a Transnístria, la pandèmia del coronavirus, l’explotació laboral dels estrangers o el capitalisme salvatge, a més d’un documental sobre el dictador Ceaucescu. Alguns dels films tenen la signatura de cineastes consolidats com Cristi Puiu o Radu Jude. (més informació)

Tercera edició de la Mostra de Cinema Colombià de Barcelona, que a banda d’un panorama de la varietat de la darrera fornada cinematogràfica d’aquest país, també recupera un clàssic del ‘gòtic tropical’, La mansión de Araucaima (1986), del director de Cali Carlos Mayolo. (més informació)

La Setmana del Cinema Argentí presenta quatre films dirigits per dones cineastes argentines durant la darrera dècada. Són films dramàtics que, des d’una mirada íntima i psicològica, aborden temes com la recerca de la identitat, les relacions personals i les tensions internes dels seus personatges, a través de personatges femenins complexos. (més informació)

Festival Reteena

Un espai de descoberta, experimentació i reflexió sobre audiovisual adreçat als joves. Una proposta feta per i per a públic jove, que inclou una oferta de classes magistrals, tallers i formacions sobre fotografia, televisió, sèries, cinema, animació, ràdio i tots els àmbits imaginables que es puguin vincular a l’audiovisual. La Filmoteca acull un programa de quatre projeccions acompanyades de col·loqui especialment seleccionades per satisfer una audiència jove però exigent, com la sensació de la temporada en animació stop-motion plena d’humor negre, Memoirs of a Snail, d’Adam Eliot. (més informació)

I també…

Continuen les sessions dels cicles dedicats a Miklós Jancsó, mestre del cinema hongarès reconegut pels seus films èpics i històrics, i Ermanno Olmi en el marc de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. (enllaç)

Al desembre també es programen les darreres sessions vinculades a la commemoració del Centenari Cinema Amateur a Catalunya, dins els cicles relacionats L’arxiu subterrani. Found footage, Amateurs versus professionals i una d’integrada a FilmoXica, així com del que al llarg de tot l’any ha recordat la figura del mestre suec Victor Sjöström, que es tanca amb el seu vessant d’actor amb Maduixes silvestres d’Ingmar Bergman. (enllaç)

L’artista, fotògraf i cineasta brasiler-israelià David Perlov és un dels primers cineastes que va destacar en el camp del diari fílmic. Presentació del llibre David Perlov. La imagen bisagra como pensamiento cinematográfico intersticial, de Paola Lagos Labbé, i projecció del darrer treball del cineasta, My Stills (1952-2002). (enllaç)

45è aniversari de Taller de Músics, institució cultural singular i de referència en la formació, la creació i la difusió de les músiques populars modernes. Ho celebrem amb la projecció de Morente & Barcelona (Jordi Turtós, 2023), que també coincideix amb el 14è aniversari de la mort del cantaor Enrique Morente. La projecció anirà precedida d’un concert de la cantaora Ana Brenes, acompanyada del guitarrista Toni Abellán, i l’acte es clourà amb un col·loqui amb Jordi Turtós, Montse Madridejos, Luis Cabrera, Carmen Corpas i Paco Cano. (enllaç)

La sessió mensual del cicle Història permanent del cinema català recupera Mones com la Becky de Joaquim Jordà, que va donar el tret de sortida a l’eclosió del documental de creació a Catalunya a principis dels anys 2000. El film reflexiona sobre la ciència, la moralitat i el poder en les relacions humanes i en la medicina. (enllaç)

FilmoXarxa, el catàleg que es posa a disposició dels cineclubs, també té el seu espai a la seu del Raval. Aquest mes amb Memoria (Apichatpong Weerasethakul, 2021), protagonitzada per Tilda Swinton.

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

La serie webinar CineSparks de Christie llega a su ecuador

La serie webinar CineSparks de Christie llega a su ecuador

Los seminarios son desarrollados exclusivamente en lengua inglesa y están dirigidos tanto a estudiantes de cine como a todas aquellas personas que recién comienzan su andadura profesional en el…

Christie CP4420-Xe transforma la suite de postproducción de GABHA Studios en Dublín (Irlanda)

Christie CP4420-Xe en la postproducción de GABHA Studios en Dublín

La empresa de postproducción con sede en Dublín GABHA Studios ha elegido un proyector de cine Christie CP4420-Xe para su nueva suite de acabado de color en Westland Row, Dublín, Irlanda.

FIRA – Festival Internacional de Realización Audiovisual; entrevista a José Celestino Campusano

Jose Campusano FIRA Festival Internacional de Realización Audiovisual

El cineasta argentino José Campusano impulsó doce años atrás la creación de un Clúster Audiovisual de la Provincia de Buenos Aires para fomentar el desarrollo de producciones alternativas y comunitarias.

Christie renueva su compromiso con el Festival de Toronto (TIFF 2024)

El Festival de Toronto TIFF 2024 sigue confiando en Christie

Christie invita a los asistentes de la industria del festival a participar en la micro-sesión patrocinada por la compañía, “Amplificando la experiencia del público: cómo la tecnología está cambiando el futuro del cine”,…

«Por ser mujer», la biografía de la cineasta Vlasta Lah

Por ser mujer La biografia de la cineasta Vlasta Lah

El interés de los autores de esta biografía fue, obviamente, el de recopilar la mayor cantidad de información posible: “Queríamos saber cómo había llegado a dirigir y por qué tantas otras no pudieron”…

Cine argentino: El INCAA cancela la cuota de pantalla y reduce su apoyo a la producción de cine nacional

Cine Argentino el INCAA cancela la cuota de pantalla

El INCAA canceló la cuota de pantalla, a través de una nueva reglamentación de la Ley 11.741 de Fomento para la Actividad Cinematográfica Nacional que a su vez, también deroga el decreto de apoyo a la producción.

Pablo La Parra, nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra Pérez es el nuevo director de la Filmoteca de Catalunya desde el 1 de julio de 2024, tras haber resultado ganador de un concurso público al que se presentaron 27 candidaturas diferentes, y…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“El nuevo novio de Lucía”, de Matías de Leis Correa, una ficción sobre las secuelas del bullying

El nuevo novio de Lucia de Matias de Leis Correa

Coproducción entre Argentina (De Atar Contenidos), México (Brooma Films) y Reino Unido (Matchbox Films), que este año 2024 tuvo su premiere mundial en el certamen catalán Girona Film Festival,…

“Crónicas de una santa errante”, película de Tomás Gómez Bustillo

Cronicas de una santa errante pelicula de Tomas Gomez Bustillo

Gómez Bustillo aseguró haber trasladado al guion de “Crónicas de una santa errante” sus propias vivencias de cuando era más joven y observaba a señoras mayores hablando con los misioneros.

“Oíd Mortales”, un film de Verónica Velásquez con Andrea Digorado

Oid Mortales un film de Veronica Velasquez con Andrea Digorado

La directora ya había trabajado con anterioridad en un centro similar como docente de talleres de mural, que justamente es el papel que encarna de manera formidable en este filme la actriz Andrea Digorado.

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

“El Viento que Arrasa”, de Paula Hernández, con Sergi López

El actor catalán Sergi López forma parte del elenco de “El Viento que Arrasa” (A Ravaging Wind), una película de la cineasta argentina Paula Hernández, a quien recordamos especialmente por…

SOM CINEMA: “LES VACANCES DE MARA”

21 octubre 2024 – “Les vacances de Mara”, dirigit per Elena Escura i produït per Tarannà Films i à Punt Media, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 15a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que “Blava Terra”, dirigit per Marine Auclair i produït per ESCAC Films, va ser guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. El llargmetratge “Societat Negra”, dirigit per Ramon Térmens i produït per Segarra Films, es va dur el Premi del Jurat, mentre que el curtmetratge “Cura Sana”, dirigit per Lucía G. Romero i produït per ESCAC Films, va rebre una Menció Especial per part del Jurat.

Pel que fa als documentals, “Hágase tu voluntad”, dirigit per Adrián Silvestre i produït per Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, s’ha endut el Premi al Millor Llargmetratge, i “El Temi”, dirigit per Jesús Minchón, Marta Aguilella i Arnau Belloc, i produït per UAB, ha estat reconegut com a Millor Curtmetratge. El Jurat ha distingit amb una Menció Especial el curtmetratge “Dorothea on the rocks”, dirigit per Núria Abad i Marta Hierro i produït per MOM Works i IB3.

Els guardons del festival Som Cinema es van atorgar al ScreenBox de Lleida en presència de directors, actors i productors dels films premiats, autoritats i públic en general, en una cerimònia en la qual van alternar moments emotius (com quan Ramon Térmens ha dedicat Societat Negra al seu germà Josep Maria, mort fa un any en un accident de tractor) i moments d’humor. L’acte ha posat punt i final a cinc dies de sessions cinematogràfiques i activitats paral·leles al voltant del Setè Art.

Un total de 1.123 persones van passar per les diverses activitats organitzades en el marc de la 15a edició del Som Cinema, festival celebrat del 16 al 20 d’octubre a la ciutat de Lleida. A més de les projeccions, el festival va incloure tallers, el rodatge de curtmetratges, presentacions i una sessió musical. D’altra banda, l’esdeveniment va aplegar 43 convidats, entre directors, actors, productors i altres tècnics relacionat amb les pel·lícules projectades. La nombrosa presència de professionals del món cinematogràfic ha estat precisament un dels trets destacats d’aquesta edició.

Una de les activitats paral·leles destacades del festival ha estat la presentació de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema), entitat destinada a fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori, un acte celebrat a la Seu Vella que va aplegar una setantena de professionals.

En el decurs d’aquesta edició de Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català) s’han projectat 57 pel·lícules (14 llargmetratges i 43 curts) de Catalunya, Balears i València. Cal recordar que el festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.

SITGES PREMIA EL FILM “EL BAÑO DEL DIABLO”

14 octubre 2024 – El drama de terror psicològic “El baño del diablo”, dels austriacs Veronika Franz i Severin Fiala, es va alçar amb el premi a la millor pel·lícula del 57è Festival de Cinema Sitges i amb el premi de la crítica José Luis Guarner al millor llargmetratge de la secció oficial fantàstic competició.

Ambientat a mitjans del segle XVIII, Agnes, una dona noucasada, descobreix les opressives obligacions que comporta la seva vida matrimonial. Quan cau en una depressió, un pensament inefable comença a formar-se a la seva ment. En aquest film pacient però angoixant, el duo responsable de “Buenas noches, mamá” s’inspira en fets reals per elaborar un punyent retrat psicològic del malestar femení.

BIARRITZ PREMIÓ EL FILM DE CELINA MURGA

29 septiembre 2024 – La más reciente película de la cineasta argentina Celina Murga logró en Biarritz el Premio del Jurado de Ficción. “El Aroma del Pasto Recién Cortado” es una coproducción entre Argentina, México, Uruguay, Alemania y los Estados Unidos, además de que ha sido apoyada por el director Martin Scorsese. Sus intérpretes principales son Joaquín Furriel, Marina de Tavira, Alfonso Tort y Romina Peluffo.

Precisamente, el film ha obtenido este año el premio al mejor guion en la competición internacional del Festival de Tribeca.

El Abrazo al Mejor Filme de Ficción fue para “Baby”, de Marcelo Caetano (Brasil, Francia), mientras que el Premio al Mejor Documental recayó en “Oasis”, una película de los chilenos Tamara Uribe y Felipe Morgado.

Por su parte, el film documental argentino “Una canción para mi tierra”, de Mauricio Albornoz Iniesta (Argentina, Alemania y Colombia), recibió una Mención Especial por parte del jurado.

En Biarritz, los Rencontres de l’IHEAL celebraron sus jornadas, según ellos dijeron para tratar de “comprender qué significa el «mileísmo» y tomar la medida de las brutales transformaciones que afectan actualmente a la sociedad argentina”. Y es por ello que coincidiendo con el acto, se proyectó la película “Memoria del saqueo – Argentina, el atraco del siglo”, dirigida en 2004 por Fernando «Pino» Solanas, que desentraña, uno a uno, los mecanismos que condujeron al desastre económico de Argentina ocurrido en diciembre del año 2001.

Los Rencontres de l’IHEAL son organizados y moderados por Olivier Compagnon, Profesor de Historia en la Universidad de la Sorbonne Nouvelle (Instituto de Altos Estudios de América Latina) y miembro del Instituto Universitario de Francia, para quien la llegada de Javier Milei a la presidencia de la República en diciembre de 2023 marcó un punto de inflexión en la historia de la Argentina contemporánea. “En pocos meses, Milei, que se proclama a la vez libertario y anarcocapitalista, comenzó a aplicar un programa que redujo drásticamente el gasto público y puso patas arriba todos los sectores de la sociedad” -constataba Compagnon-.

Asimismo, el Festival francés dedicó un ciclo de cine especial de ocho películas argentinas, con motivo de la situación excepcional que el país padece. Esos films fueron: “El Ángel”, de Luis Ortega (2019), “Carancho”, de Pablo Trapero (2010), “El Estudiante”, de Santiago Mitre (2011), “El Hombre que Amaba los Platos Voladores”, de Diego Lerman (2024), “Nueve Reinas”, de Fabián Bielinsky (2000); “Puan”, de María Alché y Sebastián Naishtat (2023), “Que sea ley”, de Juan Solanas (2019) y “Relatos Salvajes”, de Damián Szifron (2014).

SAN SEBASTIÁN PREMIÓ A “EL JOCKEY”

29 septiembre 2024 – El jurado de Horizontes Latinos del Festival de cine de Donostia (Zinemaldia) concedió su premio anual a la película de suspenso y comedia “El Jockey”, dirigida por al argentino Luis Ortega y protagonizada por el actor Nahuel Pérez Biscayart y la actriz de origen español Úrsula Corberó.

La película desarrolla una trama en la que un jockey legendario tiene un comportamiento autodestructivo, amenazando así la relación con su novia, Abril, pero el día de la carrera más importante de su vida deportiva, que lo liberará de sus deudas con su jefe mafioso Sirena, sufre un grave accidente, desaparece del hospital y deambula por las calles de Buenos Aires. Libre de su identidad, comienza a descubrir quién está destinado a ser en realidad. Entretanto, Sirena quiere encontrarlo, vivo o muerto.

Como suele ocurrir cada año, la participación de películas argentinas en San Sebastián fue muy numerosa, pero la delegación argentina alertó sobre la situación actual en un comunicado en el que, entre otras cosas, se señalaba: “En la próxima edición no habrá 26 películas. Probablemente haya 5, 2, ninguna. Imaginemos lo que eso significa en los cines de la Argentina, sin películas nacionales que proyectar, en las que nuestro público pueda verse, pensarse”.

Y contra todo pronóstico, la película ganadora de la Concha de Oro fue el documental de Albert Serra, “Tardes de Soledad”, que desarrolla la vida del torero Andrés Roca Rey durante un día de corrida, desde que se viste de luces hasta que se desviste. El director catalán competía por primera vez en este certamen cinematográfico y quiso poner el énfasis en que no pretendía juzgar a su personaje ni a la tauromaquia, añadiendo que cada espectador saque sus propias conclusiones.

VENECIA PREMIÓ “LA HABITACIÓN DE AL LADO”

8 septiembre 2024 – Pedro Almodóvar consiguió por fin lo que perseguía desde hace muchos años: ganar el premio principal en algún festival de cine de prestigio internacional. Y eso ocurrió al término de la 81 edición de la Mostra de Venecia, cuando el jurado presidido por Isabelle Huppert anunció los galardones encabezados por el León de Oro para su “La habitación de al lado”.

En la película, las actrices Julianne Moore y Tilda Swinton encarnan, respectivamente, a Ingrid y Martha, quienes fueron amigas íntimas en su juventud, cuando trabajaban juntas en la misma revista. Ingrid se convirtió en novelista de autoficción y Martha es reportera de guerra. Con el tiempo, las circunstancias de la vida las separaron. Tras años sin contacto, se reencuentran en una situación extrema, pero extrañamente agradable.

Sobre este proyecto ahora premiado, Almodóvar ha dicho: “The room next door” es mi primer largometraje en inglés. Mi inseguridad desapareció tras mi primera lectura de mesa con las actrices, con el intercambio de las primeras indicaciones. El idioma no iba a ser un problema, y no porque yo domine el inglés, sino por la total disposición de todo el reparto a entenderme y a facilitarme que los entendiera”.

“La gente habla mucho en mis películas. Entre todos los elementos narrativos (todos ellos importantes y en los que me implico sin reservas), son los actores los que realmente cuentan la historia. En “La habitación del al lado”, Tilda Swinton y Julianne Moore llevan el peso de toda la película sobre sus hombros, y son un espectáculo. He tenido la suerte de que ambas den un verdadero recital. En algunos momentos del rodaje, tanto el equipo como yo estuvimos al borde de las lágrimas viéndolas. Fue un trabajo muy conmovedor y, en cierto modo, bendecido”.

BIARRITZ ACOGE FILMES ARGENTINOS

5 septiembre 2024 – El Festival de Cines y Culturas de América Latina de Biarritz (Francia) proyecta del 21 al 27 de septiembre unas cuantas películas argentinas repartidas en las distintas competiciones que componen la edición correspondiente a este año 2024.

FICCIÓN A CONCURSO

— EL AROMA DEL PASTO RECIÉN CORTADO
Dirigida por Celina Murga
Argentina – Uruguay – Alemania – México – Estados Unidos – 112′
Estreno en Francia

Pablo es un profesor universitario casado y con dos hijos. Comienza una relación secreta con una alumna, sin prever las repercusiones. Al mismo tiempo, Natalia, también profesora universitaria, casada y con dos hijas, inicia un romance secreto con un estudiante. Dos historias que se entrecruzan y se reflejan: una centrada en un hombre, la otra en una mujer.

DOCUMENTALES A CONCURSO

— IMPRENTEROS
Dirigido por Lorena Vega
y Gonzalo Javier Zapico
Argentina – 72′
Estreno Internacional

Lorena, Federico y Sergio son hermanos. Están preparando una obra de teatro sobre la imprenta de su difunto padre, un lugar al que ya no tienen acceso. Cuando se desata la pandemia, ya no pueden actuar en el escenario y deben encontrar una nueva forma de seguir contando su historia familiar.

— SAPOS – MOMENTOS DE INFANCIA EN DICTADURA
Dirigida por Lucas Brunetto
Argentina – 64 minutos
Estreno europeo

Cuarenta años después del retorno de la democracia a Argentina, Lucas, Sonia, Tália, Iván, Nadia, Damián y Bruno se reúnen para compartir sus recuerdos de infancia bajo la dictadura. Sus testimonios se combinan con los archivos familiares para crear un relato colectivo.

— UNA CANCIÓN PARA MI TIERRA
Dirigida por Mauricio Albornoz Iniesta
Argentina – Alemania – Colombia, 93′
Estreno mundial

Ramiro Lezcano, un profesor de música de una zona rural de Argentina, se sorprende al descubrir que los aviones están fumigando con pesticidas cerca de las escuelas, poniendo en peligro la salud de sus alumnos. En respuesta, él y los niños componen canciones para denunciar el problema, pero su iniciativa se topa con la feroz resistencia de la comunidad local. Para hacer oír su protesta, Ramiro decide organizar un concierto en un descampado: un «Woodstock medioambiental».

CORTOMETRAJE A CONCURSO

— ALGO NUEVO
Dirigido por Emilia Mark
Argentina – 2023
Estreno mundial

Dos hermanos, separados por una gran diferencia de edad, se encuentran gracias a unos objetos robados y a un proyecto literario.

AVANT-PREMIERES

— LOS DOMINGOS MUEREN MAS PERSONAS (Yo, mi madre y los demás)
Dirigida por Iair Said
Argentina – Italia – España – 75′
Cannes 2024 (ACID)

David, un treintañero gay con sobrepeso y un miedo enfermizo a volar, regresa a regañadientes a su Argentina natal para asistir al funeral de su tío. Allí se reencuentra con su madre y su familia judía, mientras emprende una búsqueda por Buenos Aires para aliviar su ansiedad.

— SIMÓN DE LA MONTAÑA
Dirigida por Federico Luis
Argentina – Chile – Uruguay – México – 97′
Gran Premio de la Semana de la Crítica – Cannes 2024

Simón tiene 21 años. Se presenta como mozo de mudanzas. Dice que no sabe cocinar ni limpiar un baño, pero sí hacer una cama. Desde hace algún tiempo, parece estar convirtiéndose en otra persona…

Cine-concierto: MOSAICO DE ARGENTINA

Más de 100 años después de la invención del cinematógrafo, la preservación de nuestro patrimonio audiovisual sigue siendo esencial. En Argentina, a pesar de la pérdida del 90% de las películas mudas, se han tomado iniciativas para recuperar y restaurar algunos filmes, entre ellos los 5 cortometrajes que se presentarán durante el cine-concierto. Estas obras estarán acompañadas por Hubert Plessis (bandoneón) y Louise Grevin (violonchelo), con música de Bach, Haendel, Gardel, Piazzolla y composiciones originales.
El acto tiene lugar el domingo 22 de septiembre a las 18:00h en el Village del Festival (Teatro del Casino Municipal).

CINE ARGENTINO: COMUNICADO DE CAIC

28 julio 2024 – (Comunicado de la Cámara Argentina de la Industria Cinematográfica – CAIC) **Lamentamos profundamente confirmar en la lectura del decreto 662/2024, la decisión del ejecutivo de provocar, -ya sea por ignorancia o por decisión consciente-, un daño irreparable al tejido productivo cinematográfico.

Lamentamos también constatar que las promesas de diálogo de las autoridades del INCAA y legisladores de LLA hayan resultado ser solo una maniobra dilatoria para instaurar, a través de un decreto que traiciona el espíritu y la letra de la Ley de Cine, lo que no lograron a través de los canales democráticos.

El decreto confunde conceptos, desconoce las herramientas de fomento utilizadas en todo el mundo y declara querer incentivar un semillero de talentos al mismo tiempo que desalienta las coproducciones internacionales y decreta, en forma autoritaria, la cantidad de películas e inversiones que una productora nacional puede generar, poniendo así en riesgo, no solo la continuidad de dichas empresas productoras sino también el ingreso de capitales y la generación de puestos de trabajo.

Como siempre, quedamos abiertos al diálogo constructivo que permita desarrollar las herramientas adecuadas para el crecimiento de nuestra industria. (fin del comunicado)