Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_MAIG 2026

Aquest mes de maig en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles de Barbara Hammer, Mostra Internacional de Films de Dones, Llogateres del Món, Anja Brien, Marc Cousins (Docs d’Honor 2026), Wallay (Festival de Cinema Africà), i les animacions de Martina Rogers (Dies Curts).

Barbara Hammer

La retrospectiva, organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, permetrà explorar en profunditat l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Els films de Hammer revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. La càmera no observa des de fora: s’implica, acompanya, dialoga. Aquesta expressió del desig com a força col·lectiva la situa com una veu essencial del cinema contemporani i ens convida a apropar-nos al cos no com a símbol, sinó com a presència viva i relacional, sempre oscil·lant entre la intimitat i la revolta. (més informació)

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

A més del cicle dedicat a Barbara Hammer, la 34 edició de la MIFDB oferirà sessions familiars i la secció Persistències fílmiques, que propicia diàlegs entre pel·lícules contemporànies i peces de recuperació. Les persistències que donen títol al programa evidencien la voluntat continuada de les cineastes d’agitar els models fílmics i inventar nous llenguatges narratius. Les cineastes escollides revisiten herències, reescrivint relats, transformant imatges i reelaborant els codis del cinema feminista dels setanta. Digerir aquest llegat implica construir una llengua comuna entre generacions, capaç de mantenir viu el diàleg i generar noves genealogies fílmiques. Les sessions compten amb l’acompanyament de directores novelles, realitzadores consagrades, teòriques, escriptores i activistes, que comparteixen la seva mirada sobre la creació cinematogràfica. (més informació)

Llogateres del món

La lluita per un habitatge digne ha esdevingut un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. Hi convergeixen la violència dels desnonaments, la tensió entre especulació i drets fonamentals, i un nou paisatge de la precarietat que redibuixa els conflictes de classe. El cicle Un planeta de inquilinos, coprogramat per la Filmoteca Española i el Círculo de Bellas Artes, arriba ara a la Filmoteca de Catalunya adaptat i ampliat amb títols i propostes que il·luminen la història de transformacions urbanes i lluites veïnals a casa nostra, resseguint des de Barcelona les traces cinematogràfiques d’un conflicte que connecta moments històrics i ciutats de tot el planeta. Així, per exemple, es presentarà la sèrie de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, Ravalejar. (més informació)

Anja Breien

El cinema de la noruega Anja Breien (Oslo, 1940) es caracteritza per una gran diversitat formal i temàtica, però amb una mirada coherent i crítica sobre la societat. Va desenvolupar una veu pròpia que des dels inicis, amb Violación (1971), qüestiona el sistema judicial, la culpa i les estructures de poder amb un estil proper al documental. El cicle reuneix els seus sis primers llargmetratges, recentment digitalitzats por la Biblioteca Nacional de Noruega i considerats l’etapa més estimulant de la seva trajectòria. Amb el seu film més emblemàtic, Las esposas (1975), resposta a Husbands de Cassavetes, explora els rols de gènere i la possibilitat de trencar-los, un tema central en la seva obra. Tot i rebutjar l’etiqueta de feminista, Breien defensa que les seves pel·lícules ofereixen un punt de vista femení sobre problemes universals. (més informació)

Docs d’Honor 2026: Mark Cousins

El DocsBarcelona atorga enguany el Premi d’Honor al cineasta escocès-irlandès Mark Cousins i la Filmoteca acull el focus que se li dedica. S’obrirà amb una sessió especial en la qual farà una classe magistral i presentarà la seva nova sèrie, The Story of Documentary Film, que amplia l’univers de The Story of a Film: An Odyssey, obra clau en la divulgació cinematogràfica. A més de figurar entre els teòrics contemporanis de cinema més destacats per les seves aproximacions acadèmiques i assagístiques al setè art, Cousins també compta amb una remarcable faceta artística, personal i d’autor, centrada en les emocions i la mirada, materialitzada en pel·lícules com I Am Belfast i Marcia su Roma.
(més informació)

Wallay! Festival de Cinema Africà de Barcelona

El Wallay! arriba a la seva novena edició amb una dansa d’escorpins i una piscina a N’Djamena; amb l’energia en esteroides de la inabastable Lagos i amb un cor que batega a Ciutat del Cap. De Senegal a Khartum, de Sudàfrica a Burkina Faso, el festival continua el viatge a la diversitat i la creativitat del continent africà i aterra un any més al Raval per explorar, gaudir, estremir-se. (més informació)

Dies curts: Martina Rogers

Artista visual i mediadora cultural, Martina Rogers ens convida a eixamplar la percepció i a afinar la mirada per captar allò invisible a través del joc i la connexió amb la natura. Amb les mans com a eina principal, fusiona diverses tècniques plàstiques com el dibuix, el gravat, la ceràmica i l’animació. Animista i recol·lectora, s’interessa per la matèria i per l’ànima de totes les coses. La sessió oferirà una mostra de la diversitat dels seus treballs i s’obrirà amb la performance La Roda, amb música en directe a càrrec de Toni Feliu. (més informació)

I també…

Continua el viatge al cor de l’animació japonesa amb JAPANIMERAMA, que també té la seva extensió en les sessions familiars de la FilmoXica de primavera. (enllaç)

Homenatge a Tomàs Pladevall, el director de fotografia i Premi Gaudí d’Honor que ens va deixar el febrer passat. Serà dijous 7 de maig a les 20.00 h en una sessió gratuïta i oberta a la participació d’amics i col·laboradors del mestre de la llum que ens acompanyaran. (enllaç)

Al cicle De bell nou. La restauració del mes, gràcies al brillant treball de la Cinémathèque Suisse, podem recuperar Rapt (Segrest, Dimitri Kirsanoff, 1933), primer film sonor del director que arrossega encara els darrers ecos del cinema mut: amb diàlegs escassos, construeix el relat a través de les mirades, els silencis, i una banda sonora pràcticament experimental concebuda amb l’ajut d’Arthur Honegger i Arthur Hoérée. (enllaç)

Visibilitzem el cinema català ofereix un programa doble format pels documentals D’un roig encès: Miró i Mont-roig (Josep Martí Rom, 1980) i Sobrevivir en Mauthausen (Llorenç Soler, 1975), fet a partir de testimonis en primera persona d’alguns supervivents. (enllaç)

L’exposició Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat continua fins al 14 de juny, i aquest maig compta amb activitats paral·leles com una visita guiada amb Carolina López, directora d’Animac. Festival Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, i el taller d’animació Cossos en fuga a càrrec de la il·lustradora Marina Sáez. (enllaç)

Aula de Cinema arriba al final, i com en les darreres edicions ho fa amb un apèndix molt especial, l’Aula B, un projecte educatiu en què els i les estudiants reflexionen sobre la història del cinema, la crítica cinematogràfica i el fet de programar. I de fet programen i presenten les dues darreres sessions del curs: Ikiru (Vivir, Akira Kurosawa, 1952), dimecres 27 de maig, i Paris is Burning (Jennie Livingston, 1990), el 3 de juny. (enllaç)

Al cicle Fritz Lang. El període mut arriba el film més icònic del cineasta alemany, una obra fonamental del setè art que enguany celebra cent anys de la seva estrena: Metropolis. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine

VDR de Christie mejora el contraste en proyectores de cine

“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando

ISE 2026: Qué dice sobre el cine el Informe de Robótica del Clúster Audiovisual de Catalunya

ISE 2026 Informe Robótica Cine Clúster Audiovisual de Catalunya

El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…

“SOMUDL”, LA NOVA SECCIÓ DEL SOM CINEMA

El festival Som Cinema ha posat en marxa la convocatòria del SomUdL, una nova secció oberta a tot l’estudiantat de qualsevol titulació que vulgui presentar curtmetratges de ficció i documentals a concurs. La convocatòria, promoguda pel Vicerectorat de Cultura de la UdL i destinada a que l’alumnat “pugui expressar les seves inquietuds lliurement i transmetre la seva visió del món a través del llenguatge audiovisual”, restarà oberta fins al 10 de juliol. El festival Som Cinema tindrà lloc entre els dies 21 i 25 d’octubre, i la inclusió de la nova secció SomUdL és una de les grans novetats d’aquesta 17a edició.

Amb aquesta iniciativa, destinada a “enfortir el vincle de la Universitat de Lleida amb el cinema i la cultura a la nostra ciutat, tot posant en valor la creativitat del nostre estudiantat”, els organitzadors volen potenciar l’obertura del festival a tots els sectors de la ciutat i molt especialment als joves, que constitueixen el futur d’aquest àmbit de la creació audiovisual.

L’estudiantat interessat pot consultar les bases i el formulari d’inscripció al web www.somcinema.cat o enllaçar-hi a través del web www.udl.cat/ca/organs/vicerectors/vc/.

Cal recordar que, a banda d’aquesta nova secció, Som Cinema consta de les seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i té una dotació de 2.000 € per a pel·lícula de ficció guanyadora.

El festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ICEC-Generalitat de Catalunya, Universitat de Lleida i Fundació Horitzons 2050.

PALMARÈS DEL 29 FESTIVAL DOCSBARCELONA

17 maig 2026 – El Jurat Oficial de la 29ª edició del DocsBarcelona va concedir el Premi a la Millor Pel·lícula a Amazomania, documental que revisita l’expedició de 1996 a l’Amazones per filmar la tribu aïllada dels Korubo i que qüestiona el llegat colonial i les conseqüències humanes de la denominada “descoberta”. El film està dirigit pel suec Nathan Grossman, reconegut internacionalment per una trajectòria centrada en qüestions socials i mediambientals. Va començar la seva carrera com a fotògraf per a Rolling Stone i va passar al cinema amb el curt viral The Toaster Challenge, sobre el consum d’energia humana. En el seu primer llargmetratge, I Am Greta, va seguir Greta Thunberg des del primer dia de la seva vaga escolar fins a la fama mundial i va ser guardonat amb el Critic’s Choice i l’Emmy.

El mateix jurat també va atorgar una Menció especial a Das Deutsche Volk, una obra dirigida per Marcin Wierzchowski que reconstrueix l’atac racista de Hanau, a Alemanya, a través del testimoni de supervivents i familiars de les víctimes, exposant el racisme estructural a l’Europa contemporània.

El Jurat Docs&Cat va premiar amb el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana– XAL The Travelers, un film que acompanya un grup de migrants a la frontera entre el Marroc i Espanya mentre esperen el moment de travessar cap a Europa, convertint la càmera en eina de supervivència i esperança compartida. Està dirigit per David Bingong, que va rodar el film durant el seu propi viatge migratori.

La Menció especial del Jurat Docs&Cat va recaure en Bèstia, retrat de tres caçadors de la Catalunya interior que reflexiona sobre la masculinitat rural i les contradiccions entre tradició i mirada contemporània. El documental és l’òpera prima de Helena Garza, autora vinculada a la no-ficció i a la investigació antropològica.

Corren las liebres va ser la producció més ben valorada pels espectadors d’aquesta edició del DocsBarcelona, que li han concedit el Premi del Públic – Moritz. El Premi Amnistia Internacional Catalunya i el Premi Docs del Jurat – Antaviana van reconèixer Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, una investigació documental sobre les persones desaparegudes traslladades al Valle de los Caídos i sobre les eines forenses que avui permeten reconstruir-ne la memòria.

“Enguany hem volgut que el DocsBarcelona fos, encara més, un festival arrelat a la ciutat. Creiem que aquest és l’únic futur possible: generar espais de diàleg amb Barcelona on ens trobem i convertir-nos en un esdeveniment fet des de la ciutat i per a la ciutat”, va destacar Maria Colomer, codirectora artística i cap de programació.

“VIVA”, AINA CLOTET DEBUTA EN LA DIRECCIÓ

15 maig 2026 – L’actriu catalana Aina Clotet ha presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes la seva òpera prima com a directora, “Viva”, una pel·lícula centrada en el desig intens de viure. “Aquesta història neix de la meva necessitat de parlar de la por: la por a la mort, la por a la solitud. Però, en el fons, la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, va explicar Clotet a França.

Amb una combinació d’humor, intensitat emocional i una mirada profundament humana, “Viva” aborda qüestions com la dependència afectiva, la passió, la por a la mort i la necessitat de trencar amb les estructures tradicionals que condicionen les nostres vides. La mateixa directora assumeix també el paper protagonista.

La història segueix la Nora, de 40 anys, que, després d’un enfrontament directe amb la mort, es veu impulsada per una necessitat urgent de sentir-se viva. S’endinsa en relacions apassionades amb dos homes molt diferents, en Tom i en Max, les personalitats oposades dels quals reflecteixen el seu propi conflicte interior. Tanmateix, quan cap dels dos no aconsegueix omplir el buit que sent, la Nora es veu obligada a afrontar una veritat més profunda: haurà d’enfrontar-se a una por que alimenta el seu desig de viure.

Produïda per Ikiru Films i Funicular Films, “Viva” marca el debut d’Aina Clotet en el llargmetratge, després d’una consolidada trajectòria com a actriu en cinema, televisió i teatre. El guió, signat per Clotet i Valentina Viso, presenta el film com una tragicomèdia contemporània que explora el desig de viure, la por a la mort i la complexitat de les relacions afectives. El repartiment es completa amb Naby Dakhli, Marc Soler, Loll Beltran i Zaira Pérez, amb la col·laboració especial de Guillermo Toledo i Josh Zuckerman.

CANNES: RESTAURADA “LA CASA DEL ÁNGEL”

6 mayo 2026 – Causa vergüenza ajena observar los resultados de la intencionadamente desastrosa gestión del señor Carlos Pirovano al frente del Instituto Nacional del Cine y las Artes Audiovisuales de la Argentina (INCAA), un tipo sin escrúpulos si nos atenemos a algunos datos de su pasado que ya fueron comentados en un artículo publicado en Cinestel.

Este año 2026 la única película argentina que se proyecta en el Festival de Cannes es una copia restaurada del clásico de Leopoldo Torre Nilsson titulado “La Casa del Ángel”, una historia que se basó en un libro homónimo escrito por su esposa Beatriz Guido y que supuso el inicio de una manera de filmar que Nilsson continuó utilizando durante muchos años, estrechamente vinculada con el estilo de la nouvelle vague francesa. El filme lanzó al estrellato a la pareja de intérpretes Elsa Daniel y Lautaro Murúa y estuvo participando en la sección oficial de Cannes de mayo de 1957.

La película se proyectó por primera vez en un cine de la calle Corrientes de Buenos Aires el 11 de julio de 1957, habiendo iniciado su rodaje a inicios de junio. Acto seguido disfrutó de una buena comercialización, llegando a los Estados Unidos en agosto del mismo año con el título The House of the Angel. Más tarde, fue vista en muchos cines de países latinoamericanos y así su carrera comercial se extendió hasta Japón, donde se estrenó en 1957 y Alemania Federal, donde no se estrenó hasta el año 1969.

Según las fichas de estrenos y repertorios, la fecha de estreno registrado en España es el 21 de mayo de 1971.
Esto significa que la película se proyectó comercialmente en salas españolas más de una década después de su estreno mundial en Buenos Aires (julio de 1957) y de su presencia en la edición de Cannes de 1957.

Luis Alberto Scalella, presidente de Argentina Sono Film y supervisor del trabajo de recuperación, presentará la película junto a Fernando Madedo, presidente de la Sociedad por la Restauración Audiovisual y coordinador de todo el trabajo de restauración en 4K. Ambos ya estuvieron en este mismo festival en 2024 para presentar la restauración de otra película, Rosaura a las diez (1958), de Mario Soffici.

Esto en cuanto al Festival en sí. Respecto a los eventos paralelos, La Quincena de los Realizadores proyectará la nueva película de Lisandro Alonso titulada “La Libertad Doble”.

FALLECIÓ EL CINEASTA ADOLFO ARISTARÁIN

26 abril 2026 – Falleció a los 82 años de edad el cineasta argentino Adolfo Aristaráin, según un comunicado difundido por la Academia Española de Cine. Recibió numerosos reconocimientos por sus películas, entre los que destaca la Concha de Oro en el Festival de San Sebastián por su filme “Un lugar en el mundo”. No hace mucho tiempo, esa misma Academia le condecoró con su Medalla de Oro, pero no pudo viajar a España como consecuencia del terrible miedo a volar que padecía, una fobia que compartía con uno de sus actores preferidos para trabajar en el cine, Federico Luppi.

Aunque durante su vida hizo multitud de trabajos audiovisuales, sus películas más reconocidas fueron, aparte de la anteriormente mencionada: Tiempo de revancha, La ley de la frontera, Martín (Hache), Lugares comunes y Roma, su último largometraje, pues aunque tenía algunos proyectos más, nunca se llegaron a concretar. En mayo del año 2022 presentó en Buenos Aires su libro titulado El Oficio del Cine.

Trabajó con gente tan conocida como Federico Luppi, José Sacristán, Eusebio Poncela, Cecilia Roth, Juan Diego Botto y Susú Pecoraro, entre otros muchos.

En enero de 2024 publicó un texto en el diario Página12 en el que llamaba a movilizarse contra las políticas del gobierno de Milei/Macri que acababa de ganar las elecciones. A raíz de esa publicación, el fiscal federal Carlos Stornelli denunció penalmente al director de cine por instigación a cometer delito, intimidación pública e incitación a la violencia colectiva. La iniciativa no prosperó en los tribunales.

El mencionado texto de Aristaráin comenzaba diciendo: “Gracias a un grupo lamentablemente numeroso de imbéciles, ignorantes y zombies que una vez votó a Macri, y ahora a su bufón Milei y a toda la banda de rufianes que los acompañan, se entregó el gobierno y administración del pais a una banda organizada que no tiene ideología, que busca sólo sacar provecho y rematar las industrias, los minerales, todo lo que puedan, sin límite”.

Adolfo Aristaráin era un director honesto, intransigente y profundamente moralista, con una firme convicción ética que se reflejaba en su cine y en su vida. Defendió historias que él consideraba que cautivarían al público a través de unos ideales críticos de la realidad social y el individualismo ético.

Y él mismo se definía como alguien que aprendía un oficio en el cine, con un espíritu anticonformista arriesgado, sensible y cuestionador ante la obediencia ciega al poder.

MURIÓ EL CINEASTA ARGENTINO LUIS PUENZO

21 abril 2026 – El cineasta Luis Puenzo, director de “La historia oficial”, película que ganó el Oscar de Hollywood a la Mejor Película Extranjera, murió en Buenos Aires. La noticia fue confirmada por el entorno del director, quien en los últimos años se había alejado de la escena pública por problemas de salud. Tenía 80 años.

Su cine, atravesado por la memoria, la identidad y los derechos humanos, marcó un antes y un después en la proyección internacional de Argentina como país.

Inició su recorrido en el cine publicitario. En 1968 fundó su productora, Luis Puenzo Cine, y en 1974 Cinemanía S.A. En 1973 presentó su ópera prima, Luces de mis zapatos, protagonizada por Pipo Pescador, Norman Briski y Juan Hidalgo, dando inicio a su camino como realizador y productor con una mirada propia.

Su filmografía como director incluye La peste, Gringo viejo, La puta y la ballena, Las sorpresas y Broken Silence. Como productor, participó en XXY, El niño pez, Wakolda, Infancia clandestina, El faro de las orcas, Los últimos y Planta madre.

Fue miembro fundador de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina, participó en la redacción de la Ley de Cine y presidió el INCAA durante un corto periodo de tiempo.

Curiosamente, su fallecimiento llegó uno o dos días después del de un actor argentino relevante que participó en películas como La Patagonia Rebelde y Esperando a la carroza, entre otras. Ambos tenían nombres compuestos casi idénticos: Luis Adalberto Puenzo y Adalberto Luis Brandoni. Tristes ironías de la vida o de la muerte, en este caso.

APLAZADOS LOS PREMIOS CÓNDOR DE PLATA

13 abril 2026 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina informa que la 73ª edición de los Premios Cóndor de Plata, correspondientes a la producción audiovisual 2025, queda suspendida hasta nuevo aviso.

La decisión responde al contexto económico que atraviesa la Argentina, el cual impacta en la disponibilidad de recursos y en la posibilidad de garantizar las condiciones necesarias para la realización del evento en los términos que requiere una ceremonia de esta magnitud.

Desde su creación, los Premios Cóndor de Plata han acompañado y visibilizado la producción audiovisual argentina, consolidándose como un espacio de reconocimiento para realizadores, técnicos, intérpretes y trabajadores del sector.

La Asociación continuará evaluando la evolución del contexto con el objetivo de reprogramar la ceremonia cuando existan las condiciones adecuadas para su realización.

EN RODAJE: “ROMANCE DE LA LUNA NEGRA”

1 abril 2026 – El director argentino Pablo César es uno de los pocos que todavía rueda sus películas en formato fílmico y ahora está rodando su siguiente largometraje de ficción en Euskadi. El nuevo film se llamará “Romance de la luna negra” y está protagonizado por Luz Fernández del Castillo, quien también es la coproductora de la película.

La historia de este filme presenta a Clara, de 75 años, quien vive sola en un apartamento en la parte alta de un caserío vasco. Su rutina se ve alterada por la llegada de un misterioso vecino, que desencadena una serie de extrañas apariciones: rostros cambiantes, presencias filosóficas y recuerdos que regresan. Clara transita entre lo cotidiano y lo extraordinario, entre lo tangible y lo que se desvanece como un sueño. En cada lugar, los encuentros con estas figuras la acercan a un enigma íntimo. Sin respuestas fáciles, sólo el valor de mirar hacia atrás y seguir adelante puede revelar el significado oculto de su camino.

Al respecto Pablo César, quien rueda su segunda película con Del Castillo, comenta: “Con Romance de la Luna Negra, quiero explorar la frontera entre la realidad y lo intangible. Me interesa cómo la memoria, el amor y la ausencia se entrelazan en la vejez, no como un final, sino como un tiempo de revelaciones. Clara encarna la fortaleza para afrontar lo irresoluble, y a través de ella, propongo un viaje donde lo cotidiano se abre a lo poético y lo enigmático. No busco ofrecer respuestas definitivas, sino plantear interrogantes”.

“En este proyecto, grandes pensadores como Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno o Gustavo Adolfo Bécquer aparecen no como explicaciones, sino como reflejos de la mente y el alma de Clara. La película invita al espectador a habitar la ambigüedad, a reconocerse en los silencios y la niebla, y a descubrir que lo esencial puede haber estado siempre oculto, esperando ser visto”.