FILMOTECA DE CATALUNYA_MARÇ 2026
Aquest mes en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles d’Isabel Herguera, Johan van der Keuken, Hiroshi Shimizu, Mia Hansen-Løve, Ross Brothers (Americana Film Fest), i Christian Petzold (D’A Festival de Cinema).
Isabel Herguera
L’animació pren protagonisme en el programa de la Filmoteca, seguint l’estela de la imatge d’aquest 2026, dissenyada per la il·lustradora Nadia Hafid, i com a preàmbul dels cicles d’anime japonès que arribaran a la primavera. I ho fa amb una artista i cineasta al centre d’un cicle i una proposta expositiva.
Exposició: Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat
Revisió de l’obra d’Isabel Herguera (Donostia, 1961), des dels seus inicis, l’any 1983, fins a l’actualitat. Una trajectòria desenvolupada a partir de l’experimentació amb el dibuix, el videoart, la videoinstal·lació i l’animació, amb metodologies i procediments que oscil·len entre el món artesanal i el tecnològic. Mostra comissariada per Nekane Aramburu i produïda per la Filmoteca de Catalunya a partir de la Retrospectiva que es va fer a Kutxa Fundazioa el 2024, que permet veure, per primera vegada a Barcelona, alguns dels projectes més rellevants d’Herguera, amb atenció especial als processos de creació, els mètodes de treball, els dibuixos preparatoris i els quaderns de viatge.
(més informació)
Cicle: Isabel Herguera. Imaginaris compartits
Vet aquí un cinema que neix de l’experimentació plàstica. Que es gesta en llibretes de viatge, col·leccions d’objectes o en taules de vidre on l’animadora busca el moviment amb la mateixa fruïció amb què es fixa en el gruix d’un traç o d’un plec; on la narrativa neix de les possibilitats i els límits del dibuix, el collage o el teatre d’ombres. En el cinema d’Isabel Herguera hi conviuen exploració i llibertat. Una personalitat narrativa i artística que és alhora un diàleg proper i significatiu amb obres pioneres i coetànies d’èpoques i procedències molt diverses. El cicle, comissariat per Laura Ginès, posa en relació les set pel·lícules presents a l’exposició amb les de mestres i companyes que l’han influït, i alhora situa l’artista com a mentora d’una generació posterior, dibuixant la cartografia d’un cinema animat que allarga la mà cap a les arts visuals. (més informació)
Johan van der Keuken
Cineasta, viatger, Johan van der Keuken s’apropa al món filmant-lo. El seu cinema parteix d’un respecte profund envers la singularitat de tot allò que toca. Per això, pot afirmar que “filmar és un treball d’amor”. Com una autèntica extensió del cos, la càmera pesa sobre l’espatlla del cineasta i acompanya els seus desplaçaments. En resulten assajos sensibles, intel·ligents, compromesos i plens de bellesa que proposen un diàleg fèrtil entre la realitat i les possibilitats de representació del cinema documental. (més informació)
Hiroshi Shimizu
Aquesta retrospectiva vol redescobrir un mestre que va filmar la vida amb una senzillesa exemplar. Amic i contemporani d’Ozu i Mizoguchi, va dirigir més de 160 films entre el cinema mut i la postguerra, caracteritzats per una càmera en moviment constant, rodatges en exteriors i una mirada plena d’humanitat. Shimizu retrata viatgers, dones marginades, infants i treballadors precaris amb una sensibilitat única, allunyada del dramatisme convencional i sempre atenta a l’encant de les coses petites. Les seves pel·lícules sovint prenen forma de road movies i celebren el pas del temps. Un cinema que respira aire pur, llibertat i compassió.
Amb la col·laboració de Japan Foundation. (més informació)
Christian Petzold. D’A Festival de Cinema
Petzold és una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani. Com els personatges de les seves pel·lícules, sempre en trànsit, es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. El seu cinema combina l’eficàcia narrativa de gèneres clàssics com el thriller o el noir amb una singularíssima mirada d’autor, alterna pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, però, sobretot, fa conviure el registre realista amb la irrupció més o menys explícita dels fantasmes.
Amb la col·laboració del Goethe Institute. (més informació)
Mia Hansen-Løve
Hansen-Løve ha desenvolupat com a cineasta un llenguatge propi i delicat, a l’hora intel·lectual, lluminós, serè i melancòlic. Incorpora sempre elements autobiogràfics que difuminen els límits entre ficció i experiència viscuda, i fa emergir temes universals com el trànsit a la maduresa, el pas del temps, el dol i la pèrdua, així com la possibilitat de començar una nova vida. A través d’un realisme subtil, interpretacions naturalistes i un ús significatiu de la música, les seves pel·lícules adquireixen una gran delicadesa emocional que contradiu la seva aparent simplicitat i la confirmen com una de les directores més sensibles i coherents del cinema d’ara. La cineasta rebrà el Premi D’A d’aquesta edició i protagonitzarà una sessió especial amb motiu del 20è aniversari de Cinema en curs, en què conversarà amb cineastes i joves que hi han participat.
(més informació)
Ross Brothers. Americana Film Fest
Els germans Ross —Bill i Turner— nascuts a Sidney (Ohio), tenen una filmografia breu però molt coherent, recognoscible i profundament autoral. Les seves pel·lícules són peces híbrides que es mouen entre el documental i la ficció, entre la realitat observada i la realitat escenificada, sempre amb una mirada íntima i poètica. El seu cinema juga amb l’onirisme del quotidià i aborda la vida des de l’empatia, la fragilitat i el lirisme. Les seves imatges respiren humanitat i transformen espais i comunitats reals en experiències sensorials carregades de bellesa i veritat emocional.
(més informació)
I també…
Continua el repàs de l’etapa muda de Fritz Lang i les projeccions de les pel·lícules candidates al Premi Lux del Parlament Europeu.
El cicle Arxiu viu ofereix un remix de tràilers preservats al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, en la sessió Properament en aquesta pantalla (antologia de tràilers), presentada per Josep Calle. (enllaç)
Visibilitzem el cinema català projectarà la digitalització d’un film de culte, Més enllà de la passió, de Jesús Garay. (enllaç)
Paula González serà la protagonista de Dies curts, on parlarà del procés d’escriptura dels seus guions, presentarà storyboards i un avançament del seu primer llargmetratge, La chica y el ruiseñor. (enllaç)
Una sessió especial reconeixerà la trajectòria de la darrera Gaudí d’Honor, Sílvia Munt, amb una de les seves darreres obres com a directora, Las buenas compañías.
De bell nou. La restauració del mes recupera Killer of Sheep, el projecte amb què Charles Burnett es va graduar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) l’any 1977, restaurat pel UCLA Film & Television Archive. La pel·lícula és reconeguda com una pedra angular del cinema nord-americà, una obra que continua captivant pel seu realisme cru i poètic i per la sensibilitat envers la vida quotidiana. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…
La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…
Una idea liderada por la productora La Drecera Produccions que nace con el objetivo de estar operativa a principios del año 2028 y poder hacer la primera convocatoria internacional de proyectos.
Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…
Durante el Integrated Systems Europe, a Carlos Miguel Cortés de la empresa Airmedia 360, le preguntamos para Cinestel acerca de qué facilidades podrían tener las personas cineastas que…
La empresa catalana Mas Acoustics estuvo en el Integrated Systems Europe porque una parte muy importante de su actividad la desarrollan en el sector audiovisual, tanto como proveedores habituales del…
Con sede en Moncada, la firma asegura que su misión es la de proveer soluciones textiles técnicas de alto rendimiento —especialmente en tejidos ignífugos, acústicos y especiales— combinando una…
Los participantes explicaron cómo sus agrupaciones facilitan la colaboración internacional, el acceso a incentivos fiscales y el apoyo especializado para pequeñas empresas y emprendedores.
Christie, que sigue siendo una de las principales empresas que comercializan proyectores de cine, también se está dedicando en estos últimos tiempos a ampliar su mercado hacia productos del…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
ELS PREMIS GAUDÍ DE SIRAT I FRONTERA
9 febrer 2026 – Sirat i Frontera encapçalen el palmarès repartit de la divuitena edició dels Premis Gaudí. La gala celebrada al Gran Teatre del Liceu va premiat onze produccions en vint-i-quatre categories i va reconèixer la trajectòria extraordinària de l’actriu i directora Sílvia Munt.
Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal, guanyadores en anteriors edicions, van conduïr una cerimònia que va acabar passada la mitjanit.
La més premiada de la nit
Sirat es va convertir en la pel·lícula més premiada de la nit, amb vuit estatuetes de les dotze nominacions que acumulava, incloent-hi el guardó a millor pel·lícula en llengua no catalana.
Per la seva banda, Frontera, dirigida per Judith Colell, va ser l’altra gran protagonista de la vetllada amb tres premis dels acadèmics, entre els quals destaquen el Gaudí a la millor pel·lícula i el Premi especial del públic.
Sílvia Munt i els inclassificables del cinema
La directora i actriu Sílvia Munt, guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2026, va posar en valor en el seu discurs la importància de la comunitat professional i dels vincles humans en la seva carrera. “La gran sort és trobar aquests bojos que estan tan desquiciats com tu i remen al teu costat. Aquesta família que viu un imaginari amb tota la passió, com si fóssim criatures jugant amb allò intangible”, va explicar, subratllant el paper essencial de l’equip i la col·laboració en cada projecte cinematogràfic.
Munt també va reflexionar sobre la necessitat de mantenir la creativitat i la crítica en temps convulsos: “Ara més que mai necessitem seguir sent nens desvergonyits, individus inclassificables… La informació és computable. L’emoció, no.”
PALMARÈS DE LA DIVUITENA EDICIÓ DELS PREMIS GAUDÍ
Millor pel·lícula: Frontera
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Sirat
Millor pel·lícula documental: Tardes de soledad
Millor curtmetratge: De sucre
Millor pel·lícula d’animació: L’Olívia i el terratrèmol invisible
Millor pel·lícula europea: Flow, un mundo que salvar
Millor direcció: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció novella: Gemma Blasco – La furia
Millor guió original: Cesc Gay, Eduard Sola – Mi amiga Eva
Millor guió adaptat: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció de producció: Oriol Maymó – Sirat
Millor protagonista femenina: Ángela Cervantes – La furia
Millor protagonista masculí: Mario Casas – Molt lluny
Millor actriu secundària: Bruna Cusí – Frontera
Millor actor secundari: Álvaro Cervantes – Sorda
Millor interpretació revelació: Llúcia Garcia – Romería
Millor direcció artística: Laia Ateca – Sirat
Millor muntatge: Albert Serra, Artur Tort – Tardes de soledad
Millor música original: Kangding Ray – Sirat
Millor fotografia: Mauro Herce – Sirat
Millor vestuari: Mercè Paloma – Frontera
Millor so: Amanda Villavieja, Laia Casanovas, Yasmina Praderas – Sirat
Millors efectes visuals: Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamin Ageorges – Sirat
Millor maquillatge i perruqueria: Zaira Eva Adén – Sirat
* Premi especial del públic a la millor pel·lícula: Frontera
