Inicio » CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

“La Metamorfosis de los Pájaros”; un libre regreso al pasado familiar

septiembre 4, 2021 CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE
Reseña de La Metamorfosis de los Pajaros de Catarina Vasconcelos

Estrenada en España
La memoria familiar es toda una fuente de recuerdos y sensaciones que la directora portuguesa Catarina Vasconcelos acompaña con mucha delicadeza en su más reciente propuesta fílmica, “La Metamorfosis de los Pájaros”.
Concebida como una autobiografía poética, la película se sumerge en ese universo doméstico y más concretamente en el de sus percepciones emotivas alrededor de la figura de las mujeres que tuvieron y tienen que padecer la prolongada ausencia de unos hombres que desaparecían de esa entrañable escena cotidiana para desarrollar trabajos profesionalizados en la distancia.
En este caso parece que esas circunstancias se agravan, puesto que la realizadora sufrió en primera persona el fallecimiento prematuro tanto de su madre como de su abuela, motivo por el cual una sensación de extrañamiento recorre toda esta historia muy bien orquestada para el cine.

El filme nos traslada de una manera magistral a esas remembranzas que con frecuencia se instalan en aspectos como la naturaleza (su abuela Beatriz siempre estaba sembrando cosas), entendida como algo que debería siempre de ir ‘in crescendo’, posiblemente como una metáfora sobre el mismo crecimiento interior de las personas. En cierta forma, Vasconcelos intenta aquí llegar a comprender la idea que subyacía tras las acciones de su estimada antecesora.

Pero frente a esa desaparición repentina de sus progenitoras, apuntalada por unas ausencias paternas prolongadas, “La Metamorfosis de los Pájaros” pone también el foco en una correspondencia, unas cartas verdaderamente inquietantes y que dan que pensar acerca de esa relación forzosamente distanciada que mantenían sus padres.

Muerte, vida y familia son los tres ejes sobre los que discurre esta experiencia narrativa vital, que cuenta con Jacinto, el padre de la directora, como narrador eventual, así como con la impronta que proporcionan las Bellas Artes a través de diferentes aportaciones derivadas del gusto de Catarina por las manualidades.

Capítulo aparte merece en este caso la importancia que en el film se le da a los espejos como reflectores o hacedores de una mirada furtiva, siempre destinada tanto a mostrar cosas como a esconder algo, posiblemente por pudor, en una historia muy personal de la realizadora que contiene una cierta tendencia hacia la banalidad.

Concebida también como una oda a la libertad, la película ha sido rodada en formato 4:3 primando la belleza visual, e invitando al espectador a ser re-visitada de tanto en tanto, debido a sus connotaciones metafóricas y a su riqueza estilística.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

LLEIDA: SOM CINEMA LAB PRO 2026

La 2a edició del Som Cinema Lab/Pro, iniciativa emmarcada en el Festival Som Cinema, ha obert la convocatòria destinada a la presentació de treballs per part de guionistes i directors de les Terres de Ponent amb projectes de curtmetratge en català en fase de guió. La convocatòria romandrà oberta fins al 6 de setembre de 2026 a les 23.59 h. (més informació)

FILMOTECA DE CATALUNYA_JUNY 2026

Aquest mes de juny en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles de Radu Jude; Barbara Hammer; Dies curts: Rocío Montaño; Japanimerama; Llogateres del món i Pink Narcissus a la restauració del mes.

Radu Jude

Extensa retrospectiva dedicada a una de les figures més interessants i prolífiques del cinema actual. La Filmoteca compta amb la seva presència per presentar una obra radicalment contemporània, no només pels temes que tracta (l’explotació laboral, el món de la publicitat o les xarxes socials), sinó perquè la mateixa forma absorbeix i qüestiona les mutacions de la imatge actual. Els conflictes ètics, socials i polítics que despleguen les seves pel·lícules estan profundament ancorats al present, alhora que manifesten el pes d’una herència que posa en crisi la història europea. Jude desafia amb un retrat àcid i sense concessions de la seva Romania natal, amb una llibertat formal desacomplexada, un sentit de l’humor incòmode i un ús depurat de la ironia. Un dels seus films més recents, Dracula, es presenta en el marc del +RAIN Film Festival de la Universitat Pompeu Fabra. (més informació)

Llogateres del món

Precisament el darrer film de Radu Jude, Kontinental’25, també forma part d’aquest cicle que centra el debat en la lluita per un habitatge digne, com un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. El cineasta romanès mantindrà una xerrada amb joves participants al taller Vivim el barri després de la projecció dijous 4 de juny. El programa continua tot el mes amb una selecció de pel·lícules que, des de diferents contexts històrics i geogràfics aborden la precarietat habitacional, els desnonaments, el sensellarisme i l’especulació com a símptoma d’un problema profundament polític. Entre d’altres s’hi podran veure Il tetto (Vittorio de Sica, 1956); El largo viaje hacia la ira (Llorenç Soler, 1969), Wendy & Lucy (Kelly Reichardt, 2008) i L’home sense nom (Wang Bing, 2009). (més informació)

Barbara Hammer

Continua la retrospectiva encetada al maig i organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones. El cicle explora l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca, lesbiana i feminista militant, que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Al llarg de cinc dècades, Hammer explora la representació del cos i el desig en nombrosos curtmetratges i llargmetratges, tant analògics com digitals, a través d’una experimentació formal en constant evolució. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. Hammer s’aproxima a tot allò que travessa la seva vida: els vincles afectius, el paisatge o la malaltia, amb una curiositat que esdevé font constant d’entusiasme i qüestionament crític.
(més informació)

De bell nou. La restauració del mes: ‘Pink Narcissus’

Recuperada gràcies al treball de la UCLA Film & Television Archive, la pel·lícula de James Biggood és considerada una obra de culte i una autèntica joia de l’estètica camp, imprescindible per entendre una possible expressió visual queer contemporània. Com una fantasia eròtica suspesa entre el somni i la realitat, aquest poema visual s’endinsa en la ment d’un jove prostitut que, mentre espera un client, s’abandona a una processó d’escenaris imaginaris. Un univers de colors saturats, decorats artificials i sensualitat desbordant construeix una exploració singular del desig i la bellesa, travessada per una ombra latent: la por a l’envelliment i a la pèrdua del propi encant. (més informació)

Japanimerama, punt final

Acaba aquest viatge al cor de l’animació japonesa que hem emprès des del mes d’abril, amb una acurada selecció de títols que mostren la diversitat d’estils i temes que han convertit a l’anime en un referent cultural global, també en la programació familiar de FilmoXica. I una de les cites pendents imprescindibles és la recuperació, en un programa doble, de les dues parts de Ghost in the Shell, les dues pel·lícules per antonomàsia del ciberpunk. Dues obres mestres del gènere signades per una de les seves ments més privilegiades: Mamoru Oshii. La segona part, Innocence, va ser el primer anime de la història seleccionat per competir a la Secció Oficial de Cannes.
(més informació)

Dies curts: Rocío Montaño

El cicle dedicat a cineastes emergents tanca temporada amb Rocío Montaño, cineasta i mestra de primària, graduada en Comunicació Audiovisual. Com a cineasta, la seva activitat se centra en els vídeo-diaris i el cinema domèstic. El programa que presentarà inclou títols tan suggeridors com Ansiedad y la cámara, Melocotones tardíos, Esto es agua o Cuadernos de cangrejos. (més informació)

I també…

Les golfes, el cicle que rescata el cinema més transgressor, programa una indiscutible pel·lícula de culte, motiu de projeccions especials arreu del món per celebrar la seva singularitat: Troll 2, l’enèsima demostració que les pel·lícules batejades com “la pitjor pel·lícula de la història” sempre troben el seu lloc. A Troll 2 ni tan sols hi surten trolls: hi surten goblins. La presentarà la comissària del cicle, Desirée de Fez. (enllaç)

Visibilitzem el cinema català està dedicat a la vessant com a productor de Josep M. Forn (Barcelona 1928-2021), figura fonamental en la història del cinema català. El seu nom és al darrere d’alguns projectes clau (La ciutat cremada) i en el debut de cineastes com Gonzalo Herralde o Ventura Pons. La sessió reuneix tres exemples de les desenes de curts que va impulsar per descobrir nous talents de casa nostra: Tango (Mario Gas, 1975), La casa d’Odin (Paco Poch, 1979) i La festa dels bojos (Lluís Racionero, 1977). (enllaç)

L’exposició Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat tanca portes el 14 de juny. Darreres oportunitats de descobrir el talent i l’univers d’aquesta artista i animadora. Dimecres 3 de juny, darrera visita guiada, a càrrec de Laura Ginès, comissària del cicle paral·lel Isabel Herguera. Imaginaris compartits, que s’aproximarà al treball d’Herguera des de la pràctica artística compartida, aprofundint en la tècnica del multiplà i en l’obra més plàstica (dibuixos i llibretes de viatge), que revela la gènesi del cinema d’Herguera. (enllaç)

També es clou el cicle Fritz Lang. El període mut amb dos guions signats per la que aleshores era la dona del director, Thea von Harbou, Els espies i La dona a la Lluna, dos films de 1928 que donen pas a la seva filmografia sonora, objecte d’un nou cicle a partir de juliol, coincidint amb l’any del 50è aniversari de la mort del mestre alemany. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

CineEurope 2026: Christie estrena sus tecnologías RGBH y VDR

CineEurope 2026 Christie estrena tecnologias RGBH y VDR

Christie regresa a CineEurope con una propuesta centrada en la experiencia en sala, para ayudar a los exhibidores a ofrecer una experiencia cinematográfica más inmersiva y visualmente atractiva, al…

Sharp exhibe sus soluciones de proyección y cartelería digital en CineEurope 2026

CineEurope 2026 Sharp soluciones de proyección y cartelería digital

En CineEurope 2026, la compañía muestra soluciones orientadas a responder a las nuevas necesidades del sector, desde el rendimiento de los sistemas de proyección y la eficiencia operativa hasta el…

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración para el cine inmersivo

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración inmersiva

Al ampliar el uso de las tecnologías de proyección y alineación de Christie, CJ 4DPLEX impulsará el crecimiento de su formato inmersivo SCREENX de 270 grados en Estados Unidos, dando respuesta a la…

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine

VDR de Christie mejora el contraste en proyectores de cine

“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando

ISE 2026: Qué dice sobre el cine el Informe de Robótica del Clúster Audiovisual de Catalunya

ISE 2026 Informe Robótica Cine Clúster Audiovisual de Catalunya

El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…

ISE 2026: Análisis del estado actual y futuro de la Producción Virtual

ISE 2026 Estado actual y futuro de la Producción Virtual

La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…

APARTARON A PAULA FÉLIX-DIDIER

19 junio 2026 – Siguen cayendo malas noticias para el cine en Argentina. Ahora ha sido el jefe de Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Jorge Macri, quien junto a la ministra de Cultura porteña, Gabriela Ricardes, han decidido despedir de malas formas a quien ha sido durante más de diecisiete años una de las figuras más reconocibles en lo que tiene que ver con la preservación del patrimonio, la investigación y la difusión del cine. Paula Félix-Didier, una profesional de prestigio y gran persona, ha sido despedida de su cargo de directora al frente del Museo del Cine bonaerense.

La decisión, nunca argumentada por sus autores, ha provocado un amplio rechazo y numerosos profesionales, investigadores, realizadores, programadores, archivistas y trabajadores de la cultura han expresado su respaldo a la gestión de la máxima responsable de la institución pública. La Asociación de Amigos del Museo ha emitido un comunicado en el que, entre otras cosas, dice:

“Durante su gestión, el Museo del Cine alcanzó una visibilidad nacional e internacional inédita. Aun en contextos marcados por severas restricciones presupuestarias, la institución consolidó políticas fundamentales para la conservación, investigación, restauración y difusión del patrimonio audiovisual argentino. Entre muchos otros logros, pueden mencionarse el fortalecimiento de los programas de preservación y digitalización, la recuperación y restauración de obras fundamentales de nuestra cinematografía, el desarrollo de una programación pública sostenida y la construcción de vínculos de cooperación con algunas de las instituciones más prestigiosas del mundo en la materia.”

El hito más conocido popularmente alcanzado por Paula Félix-Didier y su equipo tuvo que ver con “Metrópolis”, la famosa película de ciencia ficción de Fritz Lang rodada en 1927. En 2008 se halló una deteriorada copia del filme, con el metraje original, en formato de 16 mm en el Museo del Cine de Buenos Aires. Esto hizo posible que, bajo la supervisión de la directora del Museo, se pudiera realizar un nuevo montaje más cercano al original, que comenzó a exhibirse y comercializarse en 2010.

La gestión de Félix-Didier posibilitó la articulación con organismos como la Federación Internacional de Archivos Fílmicos (FIAF), la Federación Internacional de Archivos Televisivos (FIAT), la University of California, Los Angeles (UCLA) y The Film Foundation, entre muchas otras instituciones de referencia mundial, y contribuyó a posicionar al Museo del Cine como una entidad respetada en el campo de la preservación audiovisual. Asimismo, la directora recibió incontables distinciones y reconocimientos por su labor a nivel mundial.

Y paralelamente, los Amigos del Museo han expresado su inquietud frente a los desafíos que esta inesperada decisión provoca: “El apartamiento de la directora se produce en un momento especialmente delicado para el Museo, atravesado por procesos de reorganización y traslado de sus colecciones. En este marco, resulta inevitable preguntarse por la continuidad de las políticas de preservación desarrolladas durante las últimas décadas y por las condiciones institucionales necesarias para garantizar la protección, el estudio y el acceso público a un patrimonio de valor incalculable”, -dicen en su comunicado-.

SOM CINEMA 2026: CONVOCATÒRIA FILMS

12 juny 2026 – El Festival Som Cinema ha donat el dia 12 de juny, el tret de sortida a la convocatòria per participar en aquesta 17a edició, oberta a curtmetratges i llargmetratges de ficció i documentals produïts al Països Catalans. El període d’inscripció finalitza el 3 de juliol. També el 12 de juny, i fins el 10 de juliol, s’estableix el període per participar al 8è concurs de curtmetratges Som Secundària, destinat als centres de secundària, instituts i cicles formatius de la demarcació de Lleida. Al web de Som Cinema estan disponibles les bases i l’enllaç de Festhome per tal de tramitar les inscripcions. El festival tindrà lloc del 21 al 25 d’octubre en diversos espais de la ciutat de Lleida.

El Festival de l’Audiovisual Català és obert als treballs produïts o coproduïts per empreses audiovisuals i/o productors amb seu o residència a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i la ciutat de l’Alguer.

El festival consta de 3 jurats encarregats de seleccionar les produccions que s’exhibiran durant l’esdeveniment: el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts de Ficció, el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts Documentals i el Jurat de la secció Som Secundària i Som UdL.

El concurs de curtmetratges Som Secundària consta de 2 categories: curts realitzats per alumnes d’ESO i curts fets per alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius.

D’altra banda, Som Cinema ja llueix nova imatge, una il·lustració 100% al·lusiva al Setè Art, obra de l’artista lleidatà Josep M. Cazares. La il·lustració mostra una dona amb la claqueta que s’utilitza en el moment de començar a rodar, i que en aquest cas marca l’inici del procés del festival.
(més informació)

CARTEL DE DARÍN EN SAN SEBASTIÁN

3 junio 2026 – El reconocido actor argentino Ricardo Darín será la “imagen oficial” del cartel de la 74 edición del Festival de San Sebastián a celebrar este próximo mes de septiembre, con la presencia importante de la que será nueva directora del certamen Maialen Beloki (co-dirigiendo con José Luis Rebordinos hasta el final de diciembre de este año). Darín ya fue distinguido nueve años antes, en 2017, con el Premio Donostia. Este cartel oficial fue diseñado por el estudio donostiarra Wallijai, que creó un collage a partir de un retrato tomado en 2024 por el fotógrafo y músico argentino Sebastián Arpesella.

Ricardo Darín fue descubierto para el cine por Adolfo Aristaráin cuando a sus 22 años de edad participó en el rodaje de “La discoteca del amor”, estrenada en 1980, una película cuya idea original tuvo la finalidad de promocionar un disco LP de música que fue vendido en paralelo a su estreno. Está considerado como uno de los mejores y más prolíficos actores de la Argentina, y sobre todo en el exterior, dándose la paradoja de que las grandes distribuidoras del territorio español suelen plantear reticencias a la hora de exhibir películas argentinas en las que no participe Darín. Curiosamente a diferencia de Francia, donde sí que hay mayores posibilidades de ver filmes argentinos sin la supuesta “necesaria presencia” del afamado actor que plantean las grandes compañías ibéricas de distribución cinematográfica.

PALMA DE ORO PARA CINEASTA ARGENTINO

24 mayo 2026 – Deben de andar disgustados en estas fechas los responsables del (des)gobierno de Argentina formado por los partidos de Milei/Macri, pues un argentino, Federico Luis, logró la Palma de Oro en Cannes en medio de la crisis del INCAA. El director ganó la distinción por su cortometraje “Para los contrincantes”, que debió rodar íntegramente en México con fondos de ese país, Chile y Francia, ante el desfinanciamiento del INCAA y la consiguiente paralización del soporte estatal para el cine local.

El director subió al escenario de la Sala Lumière para recibir el galardón de manos de la realizadora catalana Carla Simón, y conmovió al auditorio con su discurso: “Es maravilloso estar aquí y también un poco agridulce, cuando sabemos que tantas cosas crueles están pasando en el mundo”. El cortometraje relata la historia de un niño de 10 años sumido en el mundo del boxeo infantil en el barrio mexicano de Tepito.

Federico Luis es un destacado cineasta argentino reconocido internacionalmente por su trabajo en dirección de cine independiente, que ya había triunfado en la edición 2024 de Cannes al ganar la Semana de la Crítica con su largometraje “Simón de la montaña”, hecho con el apoyo de los gestores anteriores del Instituto de Cine. Y se da la circunstancia de que su siguiente ficción en un largo también va a ser rodada en México, aunque Luis no es de los que a posteriori de la edición de un corto derivan la historia hacia un largometraje, sino que procura que cada film sea una obra independiente de la otra.

El jurado presidido por el director surcoreano Park Chan-wook e integrado, entre otros, por la actriz estadounidense Demi Moore y por el actor sueco Stellan Skarsgard, decidió otorgar su Palma de Oro al Mejor Largometraje a “Fjord”, del rumano Cristian Mungiu, una película que resultó ser polémica porque desde la ficción critica con vehemencia a los servicios sociales de Noruega que, entre otras cosas, deben velar por el bienestar de los niños sobre quienes se sospecha que han sido objeto de abusos y malos tratos por parte de sus padres.

El Gran Premio de Jurado fue para “Minotaur”, de Andrei Zviaguintsev y el de la Mejor Dirección fue, ex-aequo, para Pawel Pawlikowski por “Fatherland” y para Javier Calvo y Javier Ambrossi (Los Javis) por “La bola negra”, una película producida por Pedro Almodóvar, un cineasta que es todo un clásico muy admirado y querido en el Festival de Cannes.

27 MAYO: HOMENAJE A RAYMUNDO GLEYZER

21 mayo 2026 – Raymundo Gleyzer es uno de los cineastas imprescindibles del cine militante argentino y latinoamericano. En diez años de trabajo produjo una serie de cortometrajes y largometrajes que retratan las temáticas más urgentes de los 60s y 70s, que no sólo no han perdido vigencia y valor sino que lo han acrecentado. Ver sus películas hoy es conectar con la mirada lúcida de un cineasta comprometido con el tiempo que le tocó vivir. Raymundo Gleyzer fue secuestrado y desaparecido el 27 de mayo de 1976, a sus 34 años. Este año se hace una revisión su obra restaurada a 50 años de su asesinato en manos de la dictadura cívico-militar.

Desde el Foro Audiovisual de la Provincia de Buenos Aires han convocado a una proyección federal y simultánea para este 27 de Mayo. Las proyecciones alcanzan también algunos cines ubicados en España, que ese día también ofrecerán el visionado de algunas películas del célebre cineasta en homenaje a su autor y a su ingeniosa forma de retratar algunos problemas sociales. Además, desde el Foro también han convocado a todo el sector del cine y la cultura nacional argentina a que se sumen a esta iniciativa.

Raymundo Gleyzer no sólo filmó con la cámara, también lo hizo con la historia. No sólo rodó películas, sino que dejó trazado un camino. A 50 años de su desaparición, su nombre resurge cada 27 de mayo para recordarnos que el cine puede ser una herramienta poderosa, un arma creativa cargada de futuro.

En cuanto a las proyecciones en el territorio español, los residentes en Santiago de Compostela y alrededores tendrán la oportunidad de ver algunas de sus películas a las 19:00h de ese día, (enlace). Y se sabe que se las películas también se exhibirán en la Elías Querejeta Zine Eskola de Donostia-San Sebastián. En cuanto dispongamos de más enlaces, ampliaremos esta información.

“SOMUDL”, LA NOVA SECCIÓ DEL SOM CINEMA

El festival Som Cinema ha posat en marxa la convocatòria del SomUdL, una nova secció oberta a tot l’estudiantat de qualsevol titulació que vulgui presentar curtmetratges de ficció i documentals a concurs. La convocatòria, promoguda pel Vicerectorat de Cultura de la UdL i destinada a que l’alumnat “pugui expressar les seves inquietuds lliurement i transmetre la seva visió del món a través del llenguatge audiovisual”, restarà oberta fins al 10 de juliol. El festival Som Cinema tindrà lloc entre els dies 21 i 25 d’octubre, i la inclusió de la nova secció SomUdL és una de les grans novetats d’aquesta 17a edició.

Amb aquesta iniciativa, destinada a “enfortir el vincle de la Universitat de Lleida amb el cinema i la cultura a la nostra ciutat, tot posant en valor la creativitat del nostre estudiantat”, els organitzadors volen potenciar l’obertura del festival a tots els sectors de la ciutat i molt especialment als joves, que constitueixen el futur d’aquest àmbit de la creació audiovisual.

L’estudiantat interessat pot consultar les bases i el formulari d’inscripció al web www.somcinema.cat o enllaçar-hi a través del web www.udl.cat/ca/organs/vicerectors/vc/.

Cal recordar que, a banda d’aquesta nova secció, Som Cinema consta de les seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i té una dotació de 2.000 € per a pel·lícula de ficció guanyadora.

El festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ICEC-Generalitat de Catalunya, Universitat de Lleida i Fundació Horitzons 2050.

PALMARÈS DEL 29 FESTIVAL DOCSBARCELONA

17 maig 2026 – El Jurat Oficial de la 29ª edició del DocsBarcelona va concedir el Premi a la Millor Pel·lícula a Amazomania, documental que revisita l’expedició de 1996 a l’Amazones per filmar la tribu aïllada dels Korubo i que qüestiona el llegat colonial i les conseqüències humanes de la denominada “descoberta”. El film està dirigit pel suec Nathan Grossman, reconegut internacionalment per una trajectòria centrada en qüestions socials i mediambientals. Va començar la seva carrera com a fotògraf per a Rolling Stone i va passar al cinema amb el curt viral The Toaster Challenge, sobre el consum d’energia humana. En el seu primer llargmetratge, I Am Greta, va seguir Greta Thunberg des del primer dia de la seva vaga escolar fins a la fama mundial i va ser guardonat amb el Critic’s Choice i l’Emmy.

El mateix jurat també va atorgar una Menció especial a Das Deutsche Volk, una obra dirigida per Marcin Wierzchowski que reconstrueix l’atac racista de Hanau, a Alemanya, a través del testimoni de supervivents i familiars de les víctimes, exposant el racisme estructural a l’Europa contemporània.

El Jurat Docs&Cat va premiar amb el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana– XAL The Travelers, un film que acompanya un grup de migrants a la frontera entre el Marroc i Espanya mentre esperen el moment de travessar cap a Europa, convertint la càmera en eina de supervivència i esperança compartida. Està dirigit per David Bingong, que va rodar el film durant el seu propi viatge migratori.

La Menció especial del Jurat Docs&Cat va recaure en Bèstia, retrat de tres caçadors de la Catalunya interior que reflexiona sobre la masculinitat rural i les contradiccions entre tradició i mirada contemporània. El documental és l’òpera prima de Helena Garza, autora vinculada a la no-ficció i a la investigació antropològica.

Corren las liebres va ser la producció més ben valorada pels espectadors d’aquesta edició del DocsBarcelona, que li han concedit el Premi del Públic – Moritz. El Premi Amnistia Internacional Catalunya i el Premi Docs del Jurat – Antaviana van reconèixer Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, una investigació documental sobre les persones desaparegudes traslladades al Valle de los Caídos i sobre les eines forenses que avui permeten reconstruir-ne la memòria.

“Enguany hem volgut que el DocsBarcelona fos, encara més, un festival arrelat a la ciutat. Creiem que aquest és l’únic futur possible: generar espais de diàleg amb Barcelona on ens trobem i convertir-nos en un esdeveniment fet des de la ciutat i per a la ciutat”, va destacar Maria Colomer, codirectora artística i cap de programació.

“VIVA”, AINA CLOTET DEBUTA EN LA DIRECCIÓ

15 maig 2026 – L’actriu catalana Aina Clotet ha presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes la seva òpera prima com a directora, “Viva”, una pel·lícula centrada en el desig intens de viure. “Aquesta història neix de la meva necessitat de parlar de la por: la por a la mort, la por a la solitud. Però, en el fons, la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, va explicar Clotet a França.

Amb una combinació d’humor, intensitat emocional i una mirada profundament humana, “Viva” aborda qüestions com la dependència afectiva, la passió, la por a la mort i la necessitat de trencar amb les estructures tradicionals que condicionen les nostres vides. La mateixa directora assumeix també el paper protagonista.

La història segueix la Nora, de 40 anys, que, després d’un enfrontament directe amb la mort, es veu impulsada per una necessitat urgent de sentir-se viva. S’endinsa en relacions apassionades amb dos homes molt diferents, en Tom i en Max, les personalitats oposades dels quals reflecteixen el seu propi conflicte interior. Tanmateix, quan cap dels dos no aconsegueix omplir el buit que sent, la Nora es veu obligada a afrontar una veritat més profunda: haurà d’enfrontar-se a una por que alimenta el seu desig de viure.

Produïda per Ikiru Films i Funicular Films, “Viva” marca el debut d’Aina Clotet en el llargmetratge, després d’una consolidada trajectòria com a actriu en cinema, televisió i teatre. El guió, signat per Clotet i Valentina Viso, presenta el film com una tragicomèdia contemporània que explora el desig de viure, la por a la mort i la complexitat de les relacions afectives. El repartiment es completa amb Naby Dakhli, Marc Soler, Loll Beltran i Zaira Pérez, amb la col·laboració especial de Guillermo Toledo i Josh Zuckerman.