FILMOTECA DE CATALUNYA – ESTIU 2024
Hitchcock sonor
Revisió completa de la filmografia sonora del director (l’etapa muda la va recollir la Filmoteca en un cicle el 2016), que Truffaut va reivindicar al llibre El cinema segons Hitchcock. És a partir d’aquesta publicació que l’establishment cultural veu el cineasta britànic, no només com el director més popular del seu temps i un mestre de l’entreteniment, sinó com un geni del setè art que va tenir una importància fonamental per al desenvolupament del llenguatge cinematogràfic modern. Els seus thrillers psicològics i films de suspens vehiculen un món propi farcit de pors, obsessions, perversions i fetitxismes en el qual figures com el fals culpable, el voyeur o la rossa inaccessible tenen un paper central.
(més informació)
Agnès Varda
Durant sis dècades i fins al seu darrer alè, Agnès Varda (1928-2019) va construir una filmografia radicalment lliure en la qual, sovint, els límits entre ficció i documental es difuminen. En paral·lel a l’exposició del CCCB Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, la Filmoteca presenta una retrospectiva de la directora que va anticipar en quatre anys la Nouvelle Vague, de la qual acabaria formant part, va ser pionera del cinema feminista i en l’ús del cinema digital, i va eixamplar els codis narratius del cinema amb un estil eclèctic que ella anomenava cinescriptura i que conjugava rebel·lia, esperit juganer i una gran imaginació. (més informació)
Pòdcast «Viatge a Júpiter: Agnès Varda»
El pòdcast de la Filmoteca Viatge a Júpiter, realitzat per Marta Armengou, presenta una edició especial de cara al públic dedicada al cicle Agnès Varda el dimarts 23 de juliol a les 19.00 h, amb convidades. L’enregistrament de la xerrada estarà disponible als canals de la Filmoteca d’iVoox i Spotify.
BBM Centenaris
Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni enguany farien 100 anys. Tres grans tòtems de l’star system, tres icones sexuals que han superat la prova del temps gràcies al seu talent descomunal i una incontestable versatilitat actoral. El cicle ofereix una selecció d’alguns dels treballs més significatius d’aquestes tres figures universals que van marcar una època i que es continuen mantenint a l’altura de la seva magnífica llegenda: la Lauren Bacall de Key Largo, How to Marry a Millionaire o Dogville; el Marlon Brando d’A Streetcar Named Desire, Guys and Dolls o The Godfather i el Marcello Mastroianni de La dolce vita, La grande bouffe o Oci ciornie. (més informació)
Contes d’estiu
Jocs infantils a la vora d’un riu, la calma de les tardes llargues, l’emoció del viatge o algunes trobades inesperades configuren per tercer any consecutiu el cicle dedicat als nostres contes d’estiu. Cada sessió, els dijous i els diumenges, està composta per un curtmetratge i un llargmetratge i explora diverses formes d’expressió, des de la narrativa més clàssica fins a l’avantguarda més insòlita, i posa en diàleg films de diferents èpoques i ambicions, de Yasujirô Ozu i Éric Rohmer a Dominga Sotomayor i Guillaume Brac. (més informació)
Exposició «Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla»
Presentada a París de setembre a desembre de 2023 a la Cité Internationale des Arts, i adaptada per la Filmoteca de Catalunya, l’exposició recorre la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de la fundació del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir per part de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder. Els vídeos del col·lectiu Les Insoumuses, juntament amb els d’altres cineastes i col·lectius afins, ofereixen una cartografia de les lluites del moment: del dret a l’avortament i la llibertat sexual a la Guerra del Vietnam o l’antipsiquiatria en un marc decididament internacional. La mostra es concentra en una història alternativa dels mitjans en la qual l’activisme i la cultura visual tenen un paper principal. (més informació)
‘Dies curts’ amb Ángel Santos
Darrera sessió del cicle dedicat als nous cineastes. El cinema de Santos és minuciós, reflexiu i explora els temes amb la subtilesa dels colors d’un quadre, d’una postal o d’un poema. A les seves pel·lícules hi trobem un interès profund per com ens relacionem amb l’art, amb la gent i amb el passat, sense amagar una certa melancolia i mitomania pop.
(més informació)
FilmoXica d’estiu
La programació familiar de la Filmoteca, dissabtes i diumenges a les 17.00 h, proposa aquest estiu anar de viatge. Volant pel cel, en bicicleta, dins d’un tren, dalt d’un vaixell en forma de pera, en un cotxe que és una màquina del temps o en una furgoneta on amb prou feines hi cap tota la família, amb títols com El viatge d’Ernest i Célestine, Regreso al futuro, Superman, Petita Miss Sunshine, Dilili a París o Super 8. (més informació)
I també…
La retrospectiva dedicada al gran artesà de Hollywood i un dels pares del cinema social urbà Sidney Lumet continua al juliol, amb títols importants com The Verdict (1982), The Fugitive Kind (1960), Murder on the Orient Express (1974) i 12 Angry Men (1957). (enllaç)
Història permanent del cinema català recupera el mes de juliol amb Alícia a l’Espanya de les meravelles (Jordi Feliu, 1978), que presentarà la seva protagonista Mireia Ros, dimarts 2 de juliol a les 18.00 h. (enllaç)
La programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya inclou les primeres passes de Jacques Demy en el setè art a Jacquot de Nantes (Agnès Varda, 1991) i dos exemples més de l’ús professional de films amateurs en el cicle L’arxiu subterrani. Found footage: No Intenso Agora (João Moreira Salles, 2017) i Un instante en la vida ajena (José Luis López-Linares, Javier Rioyo, 2003). (enllaç)
Lola Arias torna al Grec amb el muntatge de Los días afuera al Teatre Lliure. Coincidint amb la seva presència al festival, l’autora i directora argentina també presentarà a la Filmoteca la versió cinematogràfica de l’obra Campo minado (Teatro de guerra, 2018). (enllaç)
La secció «Flash Bach», que el festival Bachcelona 2024 dedica al cinema, s’endinsa en el cinema de Tarkovski i la seva relació amb la música de Bach, el compositor més present en les seves pel·lícules, amb la projecció de Zerkalo (El espejo, 1974). (enllaç)
El taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de setze a vint-i-cinc anys del barri del Raval de Barcelona o a persones vinculades a associacions i espais del barri, es durà a terme per quart any consecutiu del 8 al 15 de juliol, i mostrarà els resultats d’aquesta intensa setmana de treball en una sessió especial el dijous 18 de juliol. (enllaç)
Celebrem els 12 anys al Raval amb les pel·lícules que han triat els seguidors de les xarxes socials de la Filmoteca relacionades amb el número 12: 12 Monkeys de Terry Gilliam i 12 Angry Men de Sidney Lumet.
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
El INCAA canceló la cuota de pantalla, a través de una nueva reglamentación de la Ley 11.741 de Fomento para la Actividad Cinematográfica Nacional que a su vez, también deroga el decreto de apoyo a la producción.
Pablo La Parra Pérez es el nuevo director de la Filmoteca de Catalunya desde el 1 de julio de 2024, tras haber resultado ganador de un concurso público al que se presentaron 27 candidaturas diferentes, y…
Aunque la proyección digital es sin duda la tecnología de proyección dominante hoy en día, existe una tendencia cada vez más visible de proyectar nuevas películas seleccionadas en un filme químico: 35 mm,…
Coincidiendo con la edición de este año de CineEurope, celebrada en Barcelona, CinemaNext, proveedor internacional de servicios para salas de cine, anunció que se ha asociado con la empresa británica…
El canadiense Tim Richards es el director ejecutivo de VUE, una empresa multinacional de exhibición cinematográfica que él mismo creó allá por la década de los 90 del siglo pasado. Este año…
Christie, líder en innovación tecnológica con más de 65 años en el cine, está mostrando sus soluciones integrales en CineEurope 2024, Convención de la UNIC (Unión Internacional de Salas de Cine, que se está…
Cinecittà, el mayor multicine de Alemania, ha instalado recientemente 12 proyectores de láser puro RGB, a los que seguirán otros. ECCO Cine Supply & Service suministró e instaló los proyectores.
Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…
El actor catalán Sergi López forma parte del elenco de “El Viento que Arrasa” (A Ravaging Wind), una película de la cineasta argentina Paula Hernández, a quien recordamos especialmente por…
Geraldine Chaplin encabeza un reparto de cuatro personajes envueltos en mucha espiritualidad que comparten el hecho de haber sido abandonadas por hombres inestables que no fueron…
El guion original de esta historia lleva tres sellos, uno de los cuales pertenece a Fernando Castets, guionista habitual de las notables películas de Juan José Campanella, y su…
La historia del notable actor argentino Luis Ziembrowski tiene mucho que ver con cómo se desarrollan las dinámicas de las artes escénicas con el mercado audiovisual en su relación directa con los…
Es la película elegida para representar a Argentina en la ceremonia de los Oscars de principios del año 2024, una tragicomedia larga, de un poco más de tres horas, cuyo…
La película muestra a una madre que se reencuentra con su hijo después de mucho tiempo y descubre que ha perdido los mejores momentos de su vida; un anciano que regresa a su pueblo natal, pero que en su juventud había perdido a…
UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”
12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.
“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.
El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.
El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.
El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.
Jurats joves
DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.
“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.
Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.
Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.
LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO
4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.
En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.
En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.
Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.
Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.
Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.
Firmantes:
Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
Javier: Hasta que la República no forma el Ejército Popular, los republicanos se repartían en columnas que correspondían a su sindicato o grupo de afinidad política. Al principio fue todo muy espontáneo. Cuando Franco recibe apoyo -especialmente aéreo- de Alemania e Italia, los republicanos quedan en desventaja. Y luego otra cosa que plantea Mika en el libro y nosotros en la película: dentro del bando republicano hubo una interna muy fuerte: el PC español recibió armas y apoyo de Stalin, y la izquierda de la izquierda (o sea el POUM, el grupo trotskista al que pertenecía Mika) fue acusado de contrarrevolucionario y por tanto perseguido. Esa interna sumada la superioridad y organización militar de los nacionales, hicieron perder las esperanzas de los defensores de Madrid.
