FILMOTECA CATALUNYA_FEBRER 2026
Carla Simón connecta a la Filmoteca de Catalunya la seva filmografia amb la d’altres cineastes que l’han inspirat a Els passos dobles. La tasca imprescindible de les Filmoteques es reivindica aquest mes de febrer en el nou programa De bell nou. La restauració del mes, que arrenca amb la recuperació de ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. Continua el cicle Demà, la revolució. El Colectivo Cine Mujer en context. L’obra completa d’un creador visionari començant per la seva etapa muda: Fritz Lang.
Els passos dobles. Carla Simón. Del 10 al 28 de febrer.
Una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies és sens dubte Carla Simón. La cineasta conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula. El cicle permetrà aprofundir en els seus processos creatius a través del diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius. Així, per exemple, el seu darrer film, Romería, es relaciona amb More, on Barbet Schroder narra un idil·li que inspira Simón per imaginar el dels seus pares.
(més informació)
De bell nou. La restauració del mes: ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. 1, 3, 10 i 27 de febrer.
Una finestra mensual per presentar una restauració o remasterització amb la voluntat de retornar a la gran pantalla títols que difícilment hi són vistos en condicions òptimes: clàssics de tots els temps, films oblidats, menystinguts o simplement malmesos. L’acte de veure, i reveure, fa de totes les pel·lícules del passat cinema contemporani. Obre la programació Golden Eighties (1987), l’única comèdia musical de Chantal Akerman, que la definia com “burlesca, tendra, frenètica”. La recuperació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Royale de Bèlgica i la Fondation Chantal Akerman al laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya, a partir dels negatius originals en 35 mm i de la mescla de so original sota la supervisió de Luc Benhamou, director de fotografia de la pel·lícula i col·laborador habitual de la cineasta. (més informació)
El Colectivo Cine Mujer en context
Amb el comissariat de Karina Solórzano, aquest cicle reconstrueix un passatge del cinema polític, feminista i militant que es feia a l’Amèrica Llatina cinc dècades enrere. El Colectivo Cine Mujer, actiu a Mèxic entre 1975 i el 1987, va abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder, en pel·lícules fetes en 16 mm de manera col·lectiva. El cicle planteja una lectura històrica amb ressonàncies i diferències d’aquestes produccions amb d’altres de properes, com El mundo de la mujer (María Luisa Bemberg, 1972), una pel·lícula clau per pensar el feminisme argentí de l’època. (més informació)
Fritz Lang. El període mut
Lang va trobar en el cinema no només un mirall del món, sinó també una forma de coneixement capaç de revelar-ne l’engranatge ocult, un art total que manifesta una profunda inquietud davant la modernitat i que projecta una mirada fascinada i crítica sobre el temps que li va tocar viure. La retrospectiva, que continuarà a l’estiu amb el període sonor, comptarà amb acompanyaments musicals en directe, per mostrar el laboratori d’experimentació formal i moral sense precedents en què el director va convertir el cinema mut, des de la fantasia simbòlica de Der müde Tod (La mort cansada) i l’epopeia mítica de Die Nibelungen fins a la modernitat industrial de Metropolis i el laberint criminal de Dr. Mabuse, der Spieler. El programa arrenca amb els primers títols conservats, com Harakiri (1919). (més informació)
Exposicions INTERVAL #1. CINEBOTÀNICA. Amb Cris Neira.
L’interval entre dues exposicions obre el temps i l’espai necessaris per introduir-nos al taller del cineasta-jardiner. Projeccions florals i pel·lícules-herbari ompliran la sala on acollirem el procés de realització d’un film col·lectiu en 16mm barrejant eines i habilitats de totes dues pràctiques. Un film sense càmera ni més autoria que la pròpia naturalesa. Un taller adreçat a persones de qualsevol àmbit amb ganes d’apropar-se i explorar altres maneres de fer cinema: la cinebotànica, en què les línies, formes, colors i textures hipnòtiques de la naturalesa regalen un espectacle frenètic ple de macroperspectives i microuniversos.
(més informació)
I també…
El cicle Les golfes convertirà de nou la Filmoteca en una rèplica de les sales que, a les matinades dels anys setanta, projectaven i reivindicaven pel·lícules i rendien així un culte col·lectiu al cinema capaç de sorprendre des dels llocs més inesperats. Enguany la selecció durà la signatura de la crítica Dessirée de Fez, i s’obre amb The Greasy Strangler (Jim Hosking, 2016), una celebració rosa fluorescent del grotesc, el thrash i l’absurd. (enllaç)
Dies curts, el programa que posa en relleu l’expressió de cineastes emergents en el format del curtmetratge, enceta plenament consolidat la setena edició. I ho fa amb les propostes de l’Àlex Sardà, un talent format a l’ESCAC que presentarà tres de les seves peces, inclosa El príncep, guardonada amb el Premi Gaudí. (enllaç)
La Filmoteca també continua aquest febrer la complicitat amb tres cites anuals: el festival de cinema de no-ficció La Inesperada, amb una selecció de films que comparteixen un eix temàtic, les recreacions del passat en conflicte; el BCNegra, dedicat enguany al cinema policíac català dels anys cinquanta i seixanta, que feia un retrat indirecte d’un país sota la grisor del franquisme, i que va influenciar de manera decisiva escriptors com Vázquez Montalbán o Andreu Martín, i projectem les cinc pel·lícules finalistes del Premi LUX del Parlament Europeu, entre les quals hi ha la producció catalana Sorda, d’Eva Libertad. El guardó destaca films de temàtica social i política que giren entorn del respecte i la tolerància i celebren la diversitat cultural.
Premis Goya 2026
Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 40a edició dels Premis Goya aquest 28 de febrer, la Filmoteca acull la projecció dels films nominats a millor pel·lícula, direcció novella i pel·lícula iberoamericana. En el cas de les cinc candidates a millor pel·lícula, gaudirem de la presència dels seus creadors i protagonistes, que es trobaran amb el públic després de la projecció. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Tras la promulgación de esta Ley que respaldará las producciones audiovisuales que sean llevadas a cabo por profesionales bonaerenses, se encara así una de las fases más complejas de toda la…
El moderador e inspirador del debate fue el cineasta José Celestino Campusano, quien como es sabido está participando activamente en el redactado de la Ley que con toda probabilidad será…
Tras un año en el que estuvo amenazada la existencia y la supervivencia del cine nacional, este 2026 parece estar plagado de retos y desafíos para una filmografía que desde hace décadas es una, por…
Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…
Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…
Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…
“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…
Este año, 10 equipos de distintas partes de Latinoamérica se reúnen en Tandil para rodar 10 películas en 10 días. Cada proyecto es una voz única. Cada mirada, un reflejo distinto de la realidad propia.
La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…
“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…
Christie acaba de anunciar la firma de un acuerdo a largo plazo con NEOLUX Cinema Ltda., que se convertirá en el principal punto de contacto para los productos de cine de Christie en Brasil, y…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
