Inicio » UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Estrena docusèrie «La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català»

diciembre 18, 2018 UNIVERSO DEL CINE
Estrena docuserie La gran illusio Relat intermitent del cinema catala

Dilluns 7 de gener, a les 22.40, TV3 estrena la docusèrie «La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català», dirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau, amb realització de Mai Balaguer. El programa explica, per primera vegada, la Gran Història i les petites històries del cinema a Catalunya des dels inicis l’any 1896 fins la dècada dels 50.
El programa mostra l’aventura d’un cinema supervivent i en destaca els moments més decisius prioritzant les experiències humanes abans que l’opinió dels experts. Sense presentador perquè sigui totalment atemporal, la sèrie dona veu als testimonis i protagonistes d’aquesta història. “La Gran Il·lusió” és una sèrie que explica per primera vegada la Gran Història i les petites històries del cinema a Catalunya des del principi el 1896 fins la dècada dels anys 50. La intenció és crear un material divulgatiu atractiu i per a tots els públics.

Aquesta sèrie fa referència a una actitud, a una manera de ser, on a pesar dels entrebancs, el cinema català sempre ha seguit endavant gràcies a l’entusiasme i la il·lusió de qui l’ha fet possible. Justament aquesta il·lusió, i els somnis han format part d’aquest cinema i es transmeten als espectadors. El cinema en una època que ha servit de refugi i una evasió en temps difícils.

Àlex Gorina, co-director

Potser va ser quan Miquel Porter em va ensenyar les dues o tres coses que sé ara del cinema, o les dues o tres que ningú més m’havia d’ensenyar sobre el cinema català… Potser, recordant les pel·lícules del meu avi Pepe i la gent que ell havia conegut del país: artistes, músics, científics… i, més tard, un nebot que es deia Manuel Valls i Gorina, que parlava de Montsalvatge i d’Espriu, i d’una “Ciutat cremada” per a la qual va fer una havanera sensacional… Potser, quan contemplava la claror de l’incendi dels estudis Orphea a la muntanya de Montjuïc i algú, l’endemà, me’n va fer cinc cèntims… Potser més tard, entre notícia i notícia de “Fotogramas”, aquelles referències escampades d’una misteriosa existència del cinema català… Més endavant, la vivència en directe de l’Escola de Barcelona, i els anys Ocaña i Ventura Pons, i aquella “Orgia” que va fer espavilar una generació… O potser més tard, quan Mònica Terribas em va confiar un espai, el “Sala 33”, amb el qual podia donar protagonisme al cinema del país i als seus autors… I, de mica en mica, parlant amb tothom, la consciència que Catalunya no sap res de la tradició del seu cinema, i encara menys, però encara molt menys, els seus polítics, artistes i intel·lectuals, i encara molt molt molt menys tota la gent del cinema català… Sí, potser va ser tot plegat.

Dins meu alguna cosa em deia que aquest país no ha estat ni és just amb el seu cinema; però, cosa que encara és més greu, l’ignora gairebé de manera voluntària. I això no, no pot ser.

Els anys m’han ensenyat a descobrir el bo i el dolent del nostre cinema, i m’han reclamat alguna responsabilitat, alguna aportació per trencar aquesta dinàmica de menyspreu i mandra. Vaig començar a somniar de fer el que no s’havia fet mai: una producció de TV3 amb la Filmoteca. Una sèrie. Una primera aproximació general que hi posés ordre i que descobrís els moments essencials d’aquella història i d’aquell patrimoni, per primera vegada, a través d’imatges vives i no de teoria escrita. Era la meva gran il·lusió –que ha acabat donant títol a “La Gran Il·lusió: relat intermitent del cinema català”–, i que fos un primer esbós per arribar, algun dia, molt més enllà.

Estrena docuserie La gran illusio Retrat intermitent del cinema catala

Esteve Rambau, co-director

Un cinema sense història és com un país sense cinema. No té identitat. En els darrers anys, certament, hi ha hagut nombroses aportacions sobre el cinema català fetes des del rigor academic, però sempre sobre períodes o personatges concrets. No hi havia, en canvi, una visió actualitzada de conjunt com la que ara aporta, en format televisiu, aquesta docusèrie produïda per TVC i la Filmoteca de Catalunya: per la institució a la qual la llei confia la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic del país i per una televisió publica que tant ha fet per la producció pròpia des de fa mes de trenta anys.

El repte ha estat molt il·lusionant, valgui la redundància, i que el relat sigui intermitent respon als criteris de la historiografia contemporània: una història plantejada com un mosaic i des dels diversos punts de vista des dels quals s’aborda el cinema. Som conscients que hi ha absències però també d’haver aportat noves llums i d’haver trencat alguns mites. I sempre des d’un esperit tan didàctic com divulgatiu, fruit d’un treball en equip enriquidor que ha fet confluir nombroses experiències, múltiples sensibilitats i un idèntic entusiasme.

Ara per ara, la sèrie arriba, cronològicament, fins al cinema policíac dels anys cinquanta i les seves seqüeles. Queda, encara, un bon camí per recórrer fins a arribar a l’actualitat després d’explorar els orígens, els daurats inicis del segle XX, les ocasions perdudes per la Primera Guerra Mundial, la gosadia de les avantguardes i l’artesania dels amateurs, la implantació del sonor, el trasbals i les contradiccions de la Guerra Civil o la censura del franquisme.

Ja arribarà el dia en què es pugui abordar un projecte similar des de l’àmbit acadèmic. Canviarà el to i probablement la forma, però no les directrius generals de com “La Gran Il·lusió” aborda el cinema català. Un cinema nascut amb el dels altres països occidentals, amb llums i ombres pròpies d’una història tan convulsa com la del nostre segle XX i amb mil històries al voltant dels films i dels homes i dones que, davant i darrere la càmera, han fet riure, plorar, emocionar-se i somniar milers d’espectadors. Espero que els d’aquesta sèrie comparteixin les mateixes sensacions.”

Mari Balaguer, realitzadora

Quan som enmig de la voràgine d’un programa només volem que s’acabi, desitgem que el final arribi per recuperar l’alè. Però en aconseguir l’estat de calma, anhelem de nou tornar al sarau. Necessitem sentir-nos un altre cop vius i voraços. És l’eterna contra dicció que acompanya la fase més gratificant de la nostra professió: la creació i realització d’un programa.

Aquest que ara us presentem ha estat un part difícil, certament, però alhora inoblidable, fruit de la nostra “Gran Il·lusió”.

No hi ha secrets: compta amb la destresa d’un bon equip i respon a una actitud compartida: l’esforç per superar els entrebancs i la voluntat per trobar solucions creatives per seguir endavant. Tots els que hi hem participat, hem deixat la nostra empremta i la nostra ànima a “La Gran Il·lusió”, i això fa que aquest projecte sigui únic i diferent.

Hem volgut explicar la història del cinema català amb un aire nou, defugint del to magistral i evitant l’allau de dades i noms a favor de la proximitat i de la recreació de l’experiència visual. En definitiva, transmetre de manera directa una visió del nostre cinema que ens identifiqui amb la història i amb l’art d’un capítol històric d’aquest país.

Orgullosa de la criatura. Ho tornaria a fer.Síguenos en Twitter color

 

fmr/PrFm

Estrena docuserie La gran illusio Relat intermitent del cinema catala

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL_WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_ESTIU 2026

Aquest estiu en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure La repesca! i cicles de Fritz Lang sonor, comèdies romàntiques, Aki Kaurismäki o Jane Fonda, entre d’altres.

La repesca!

Un any més arriba La repesca!, un cicle pensat per recuperar algunes de les pel·lícules del 2025, votades per l’equip de la Filmoteca, i esquivar les dinàmiques accelerades que regeixen l’economia de l’atenció. Una invitació a redescobrir aquestes obres amb temps, en pantalla gran i oferint un espai compartit entre propostes de gran públic i altres de més minoritàries. L’edició d’enguany ofereix una mirada oberta a la diversitat de formes i sensibilitats que conviuen a la cartellera del nostre país.
(més informació)

Fritz Lang. El període sonor

Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració. Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda. En arribar als Estats Units, destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia. (més informació)

Tu i jo, què? Comèdies romàntiques

Què és, exactament, una comèdia romàntica? Dues persones destinades a trobar-se? Una batalla de gèneres amb final feliç? Un mecanisme perfecte de rèpliques enginyoses contingut dins d’una matrioixca de malentesos? Tu i jo, què? proposa un recorregut per un dels gèneres més populars, mutants i persistents de la història del cinema: un territori on les formes del desig, les convencions socials i les fantasies sentimentals es negocien a cop de diàleg. El cicle reuneix grans clàssics, especialment del cinema nord-americà, però també proposa desviaments cap a altres geografies i sensibilitats.
(més informació)

Aki Kaurismäki

Aki Kaurismäki va situar al mapa la cinematografia finlandesa. Centrant-se en personatges marginats i en conflictes de classe, construeix un cinema polític sense discurs explícit, basat en la defensa de la dignitat humana. Amb referents com Bresson, Tati, Chaplin, Buñuel o Ozu, la seva aposta formal consisteix a eliminar el superflu per aconseguir una expressivitat màxima amb recursos austers. Amb una posada en escena minimalista, el·líptica i sòbria, i una visió molt crua de la realitat, el cineasta combina l’humor sec i de vegades surrealista amb una gran sensibilitat emocional. (més informació)

Jane Fonda

Una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional. Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina. (més informació)

EXPOSICIÓ: Feminismes fílmics: 1976-2026 – A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català, i com les idees, les demandes i les accions d’aquest moviment s’han reflectit en els treballs audiovisuals per donar lloc a una manera diferent de pensar, sentir i crear imatges en moviment.

La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
(més informació)

I també…

Darreres sessions de la retrospectiva dedicada al cineasta romanès Radu Jude, una de les veus més originals i incisives del cinema europeu actual. (enllaç)

El cicle Arxiu viu presenta la sessió Mari Chordà. Cossos i corrents, un recorregut íntim per diversos fragments inèdits de la filmografia de la cineasta (Amposta, 1942), pel·lícules dipositades a la Filmoteca de Catalunya i procedents del fons que l’artista va confiar al Centre de Documentació de Ca la Dona. (enllaç)

I una altra cita clàssica dels estius: la col·laboració amb el Bachcelona, en el vessant cinematogràfic d’un festival que, més enllà del format de concert, potencia la vivència, la interacció, la divulgació i els aspectes més inesperats i lúdics de la música de J. S. Bach. Enguany amb la projecció de L’evangeli segons sant Mateu de Pasolini, on l’ús de la música de Bach crea un contrast auster amb la cruesa visual per atorgar a les imatges una dimensió gairebé espiritual. (enllaç)

Divendres 17 de juliol a les 17.00 h a la Sala Chomón, presentació dels curtmetratges resultants del taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, en una sessió oberta al públic i gratuïta presentada pels i les joves creadores, que del 6 al 14 de juliol hauran participat al taller, organitzat per la Filmoteca de Catalunya dinamitzat per l’associació Les minúscules. (enllaç)

I no oblideu que la FilmoXica d’estiu va en bicicleta! (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

Phenomena Experience instala proyección Christie láser RGB puro

Phenomena Experience instala proyección Christie láser RGB puro

Para Phenomena, el paso a la proyección láser RGB puro fue una decisión cuidadosamente meditada, marcada por su estrecha relación con cineastas, directores de fotografía, distribuidores y otros…

Carlos Pirovano (INCAA), el primer presidente de un Instituto Nacional de Cine que no sabe nada de cine

José Campusano debatió con Carlos Pirovano INCAA Cine Argentino

El cierre del encuentro dejó una definición tajante en materia fiscal. Ante la pregunta directa sobre si era necesario establecer un gravamen a las plataformas de streaming para financiar el…

Royal Cinemas prevé amortizar en tres años su nuevo proyector RGBH de Christie

Christie hace posible un retorno de inversión a Royal Cinemas

En un momento en el que muchas salas de cine siguen analizando cómo renovar sus antiguos proyectores xenón sin disparar sus costes de explotación, Royal Cinemas ha encontrado en la nueva tecnología…

CineEurope: UNIC (informe anual): ¿Es el cine una medicina social?

CineEurope UNIC informe anual Es el cine una medicina social

En el conjunto de la UE, las películas europeas alcanzaron una cuota de mercado del 31,4%, lo que confirma que las producciones locales siguen teniendo una presencia fuerte y relevante. El cierre de…

Oscar Frenkel nos habla sobre el Centro de Experimentación Audiovisual de Avellaneda (CEA)

Centro de Experimentacion Audiovisual de Avellaneda Oscar Frenkel CEA

El proyecto se presenta como un acto de militancia cultural frente a las políticas del gobierno actual de la nación, defendiendo el papel del Estado en la protección de la identidad nacional. Además de…

CineEurope 2026: Christie estrena sus tecnologías RGBH y VDR

CineEurope 2026 Christie estrena tecnologias RGBH y VDR

Christie regresa a CineEurope con una propuesta centrada en la experiencia en sala, para ayudar a los exhibidores a ofrecer una experiencia cinematográfica más inmersiva y visualmente atractiva, al…

Sharp exhibe sus soluciones de proyección y cartelería digital en CineEurope 2026

CineEurope 2026 Sharp soluciones de proyección y cartelería digital

En CineEurope 2026, la compañía muestra soluciones orientadas a responder a las nuevas necesidades del sector, desde el rendimiento de los sistemas de proyección y la eficiencia operativa hasta el…

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración para el cine inmersivo

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración inmersiva

Al ampliar el uso de las tecnologías de proyección y alineación de Christie, CJ 4DPLEX impulsará el crecimiento de su formato inmersivo SCREENX de 270 grados en Estados Unidos, dando respuesta a la…

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

BIARRITZ: PREMIERE FILM DE PABLO CÉSAR

14 septiembre 2026 – ROMANCE DE LA LUNA NEGRA, el nuevo largometraje del director argentino Pablo César, tendrá su Première Mundial el próximo 28 de septiembre a las 20:15 h en el Théâtre du Casino de Biarritz, como parte de la 35ª edición del Festival Biarritz Amérique Latine.

Rodada hace apenas unos meses en distintas localizaciones del País Vasco e íntegramente en película fotoquímica de 35 mm, ROMANCE DE LA LUNA NEGRA está protagonizada por Luz Castillo, quien tenía 90 años durante el rodaje y asume aquí por segunda vez el papel protagónico de un largometraje de ficción.

En la película, Castillo interpreta a Clara, una mujer de 90 años que vive sola en el País Vasco y cuya vida se ve alterada por la aparición de un misterioso vecino. A partir de ese encuentro, figuras provenientes de la memoria, la filosofía y el amor comienzan a reaparecer en su camino. Entre lo cotidiano y lo fantástico, Clara se interna en un territorio en el que los recuerdos adquieren cuerpo y el tiempo parece quedar suspendido.

La película propone un viaje íntimo alrededor de la vejez, la ausencia, la memoria y la posibilidad de reencontrar aquello que parecía perdido para siempre. En ese universo, figuras como José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno y Gustavo Adolfo Bécquer irrumpen no como explicaciones, sino como presencias que acompañan el recorrido interior de Clara.

La elección de Biarritz posee, además, un significado especial para la relación entre la actriz, el director y el festival: fue allí donde comenzó, dos años atrás, el recorrido internacional deDespués del final, la película que marcó el sorprendente debut cinematográfico de Castillo.

La Sección Oficial del reconocido festival francés también incluye algunas películas argentinas. En la categoría de largometrajes de ficción compiten CAMINERA (2025), dirigida por Federico Pozzi y HANGAR ROJO (2026) (Chile – Italia – Argentina), dirigida por Juan Pablo Sallato.

En documentales están programados DICIEMBRE (2025) (Uruguay – Argentina), dirigido por Lucas Gallo, y LOS VENCEDORES (2026), dirigido por Pablo Aparo.

Y en la sección de Cortometrajes se proyectan los filmes argentinos LA HORA DE IRSE (2026), dirigido por Renzo Cozza, y PARA LOS CONTRINCANTES»* (2026), (Chile – México – Reino Unido), dirigido por el argentino Federico Luis y ganador de la Palma de Oro en Cannes.

MURIÓ EL CINEASTA EDUARDO CALCAGNO

2 septiembre 2026 – Falleció en Buenos Aires a los 85 años de edad el reconocido cineasta y crítico de cine Eduardo Calgagno. Nacido en la capital argentina en 1941 e hijo del notable crítico Raimundo Calcagno, Eduardo inició su propio camino en la década de 1960 ejerciendo la crítica de cine en diversos medios gráficos, radiales y televisivos.

Pero pronto comenzó a fraguar proyectos concretos para el cine como director. Tras algunos cortometrajes, Calcagno se atrevió a probar suerte en el largometraje, asumiendo la dirección de “Fuiste mía un verano” (1969), donde se propuso unir el cine de autor con la fórmula comercial de llevar a un cantante popular a las pantallas, nada menos que Leonardo Favio.

A partir de ahí rodó más historias, como puede ser “Los Enemigos” (1983), “Te amo” (1986), y otra de sus más reconocidas: “El Censor” (1995), protagonizada por su actor fetiche, el talentoso y carismático Ulises Dumont. Una de las miradas más incisivas sobre la maquinaria cultural de la censura.

En 1999 estrena “Yepeto”, acaso su mejor película y también, por qué no escribirlo, la de Ulises Dumont. Con guión de Roberto Tito Cossa, cuenta la historia de un triángulo “amoroso” entre un atleta, una alumna de facultad y su profesor. Tanto Dumont, como Calcagno y Cossa, fueron galardonados en varios festivales por este filme.

Entre sus otros filmes, destacaremos que en 2007 Eduardo Calcagno realiza “El salto de Cristian”, también con muchos actores conocidos. Y en 2014 estrena “Ulises, un alma desbordada”, un documental homenaje a su gran amigo Ulises Dumont, una amistad de toda la vida la de ambos.

A este señor venido desde Claromecó a Buenos Aires, donde vivía muy cerquita de la 9 de Julio, tuvimos desde Cinestel la satisfacción de conocerlo, tanto triunfando en la Mostra de Lleida con “Yepeto”, como más adelante en el transcurso de sus años formando parte de las tutorías de los proyectos que se presentaban en el Concurso Historias Breves del INCAA. Su impronta, amabilidad y, sobre todo, su sentido del humor, dejaron huella entre muchos de nosotros.

RICARDO DARÍN PRESENTA “LO DEJAMOS ACÁ”

28 agosto 2026 – El actor argentino Ricardo Darín, imagen del cartel oficial del 74 Festival de Cine de San Sebastián, presentará en esta edición del certamen donostiarra, en premier mundial, la película “Lo dejamos acá”, de su coterráneo Hernán Goldfrid.

El film forma parte del programa Otras Actividades del Zinemaldia de Donostia, y está co-protagonizado por el actor Diego Peretti. La película trata acerca de un psicoanalista pragmático que pierde la fe en los métodos habituales de la psicología y comienza a sobrepasar los límites con sus pacientes. Todo parece funcionar hasta que un escritor con un bloqueo creativo llega a su consulta.

Producida por Kenya Films, con Ricardo Darín, Chino Darín y Federico Posternak como productores, y dirigida por Hernán Goldfrid (Atrapados, El jardín de bronce, Tesis sobre un homicidio), “Lo dejamos acá” marca el regreso de Darín a la pantalla grande tras “Argentina, 1985” y luego del éxito de la serie “El Eternauta”. Completan el elenco Antonia Bengoechea, Inés Efron, Andrea Politti, Pata Echegoyen, Carlos Santamaría y Miriam Odorico. El film llegará a Netflix el próximo 16 de octubre.

Hernán Goldfrid (Buenos Aires, 1979) debutó en el largometraje en el 2009 con la comedia romántica “Música en espera”, y posteriormente, dirigió el thriller “Tesis sobre un homicidio” (2013), protagonizado también por Ricardo Darín, que superó el millón de espectadores en Argentina.

Entre el 2016 y el 2023, el realizador argentino dirigió las tres temporadas de la serie “El jardín de bronce”, nominada en el 2020 al Emmy Internacional a Mejor serie dramática. Y en el 2025, firmó además varios episodios de “Atrapados”, adaptación de la novela Caught, de Harlan Coben.

MERITXELL COLELL PREMIADA EN LOCARNO

17 agosto 2026 – Tanto la crítica cinematográfica internacional como la suiza han otorgado sendos premios a la más reciente película dirigida por la realizadora catalana Meritxell Colell. “Lejos de los árboles” recibió en el Festival Internacional de Cine de Locarno, tanto el premio de Fipresci a la mejor película como el Boccalino d’Oro 2026. La película reflexiona sobre el silencios familiares heredados y fragilidad de la memoria.

Adela, una artista sonora mexicana, viaja desde la selva hasta los Andes peruanos junto a Lucho, un guía y traductor. Siguiendo el legado de su abuelo, un republicano exiliado en México, teje un mapa sonoro de lenguas en peligro de extinción. Cuando el miedo a la muerte irrumpe, la realidad se fractura. El viaje se convierte en un pasaje íntimo que la enfrenta a la memoria, el duelo, el desarraigo y la identidad.

Meritxell Colell Aparicio dijo en el festival suizo que su película “es una carta de amor a los abuelos de los que nunca me despidí. Un homenaje a familiares que fueron a la guerra siendo niños, cuyo silencio nos llegó a nosotros, sus nietas. Una historia de historias, que afirman la necesidad de recordar, escuchar y amar”.

El cine argentino también tuvo presencia en el palmarés: “La ilusión de un verano sin fin”, de Alessandra Sanguinetti, ganó el máximo premio de Cineasti del Presente y el reconocimiento a la mejor ópera prima. Producida por Julia Solomonoff, la película fue rodada durante 25 años. Este documental íntimo sigue la vida de dos primas inseparables en las Pampas rurales argentinas, comenzando como un juego infantil de fantasía y evolucionando hacia un profundo estudio colaborativo del tiempo, la memoria y la feminidad.

ESTRENA “A FUEGO”, DE ESTEL DÍAZ

1 agosto 2026 – Llega este 21 de agosto a la salas de cine del territorio español, la ópera prima de la directora Estel Díaz, una película de gran fuerza visual sobre la exuberancia emocional de la etapa adolescente. Tras la repentina muerte de su hermano Nico, Lola, de 17 años, se adentra en una búsqueda que la lleva a descubrir un mundo oculto que él solía frecuentar: El Búnker. Un espacio abandonado convertido en epicentro de fiestas clandestinas, batallas de baile y libertad, donde, junto a un nuevo grupo de amigos, reconectará con su pasión por la danza y encontrará un refugio para redescubrirse y aprender a vivir sin miedo, sin filtros, “a fuego”.

Las Tres Chimeneas de Sant Adrià se convierten en «El Búnker», el lugar en el que se celebran fiestas clandestinas y concursos de baile en los que no hay límites: solo diversión, ritmo y desinhibición. “A fuego” cuenta con guion de la propia Díaz junto a Núria Dunjó, nominada al Goya al mejor guion adaptado por “Ama”, y un elenco protagonista lleno de grandes promesas encabezado por Zoe Bonafonte, nominada al Goya a la mejor actriz revelación por “El 47”. Estará acompañada por Marc Soler (“Celeste”, “Viva”), la cantante Ruslana, Miquel Melero (“La noche salvaje”) y la colaboración especial de Omar Banana (“Te estoy amando locamente”). Completan el reparto Ujin Moreno, Ton Vieira, Cris Blanco y Mari Pau Pigem.

EN RODATGE: “MESTRES” DE JUDITH COLELL

31 juliol 2026 – Bruna Cusí, Daniela Brown, Natalia de Molina, Nausicaa Bonnín i Greta Fernández protagonitzen “Mestres”, la nova pel·lícula de la cineasta Judith Colell, inspirada en fets reals. La història gira al voltant d’un grup de mestres que van desafiar la dictadura franquista i lluitar clandestinament per una educació humanista.

Amb guió d’Antonio Chavarrías i Judith Colell, la pel·lícula ens situa al 1940, on cinc joves mestres decideixen desafiar la dictadura franquista i lluitar, clandestinament, per un sistema d’educació humanista.
«Mestres» és un drama històric, que mostra el llegat de l’escola de la República i la lluita clandestina per part de col·lectius de mestres, que van mantenir viu el seu esperit en temps del franquisme.

Segons la directora, Judith Colell: “La nostra voluntat és posar al centre de la història la tasca anònima d’aquestes mestres, i les seves escoles on es va conrear l’amor per la cultura, la llengua i la formació de ciutadans lliures. Espais que van contribuir a mantenir viu l’esperit de l’escola moderna en un context tant repressiu com va ser la postguerra franquista.”

“Mestres” és una pel·lícula de personatges, on les històries de les cinc dones protagonistes, mostren des d’una vessant realista i humana el retrat de la duresa i la repressió de l’època, però també des de la resistència i l’esperança per un món millor.
El rodatge de «Mestres» està tenint lloc durant sis setmanes en diferents localitzacions de Barcelona, Mataró i Cardedeu.

PEPON COROMINA PER PELÍCULAS INMUNDAS

2 juliol 2026 – El Premi Pepón Coromina 2026, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, reconeix projectes que comparteixen aquest esperit: un cinema arriscat, independent, innovador i al marge de les fórmules habituals de la indústria. El guardó ha reconegut enguany la productora Películas Inmundas, del cineasta Marc Ferrer, per la seva visió del cinema com un espai de llibertat, allunyat de les estructures comercials habituals. Es tracta d’un model basat en l’autogestió que aposta per un cinema que “sobreviu, creix i es desenvolupa” al marge de la indústria.

Coincidint amb la celebració de la Festa d’estiu, l’Acadèmia del Cinema Català va presentar el balanç anual de la producció cinematogràfica amb participació catalana corresponent a l’any 2025.

El 2025 la producció cinematogràfica catalana va tornar a assolir un màxim històric, amb 124 llargmetratges qualificats amb participació de productores catalanes, la xifra més alta registrada i un nou rècord per segon any consecutiu, que suposa un augment del 8,8% respecte 2024 i consolida la tendència ascendent de la producció, en paral·lel a l’increment de producció a Espanya. Més enllà del creixement del volum de producció, també s’observa una tendència a l’alça en l’última dècada en la participació minoritària de productores catalanes (inferior al 20%), mentre que les pel·lícules amb participació única o majoritària representen el 72% del total.

En termes de pes relatiu de la producció catalana dins del conjunt espanyol, els films de ficció representen el 34% del total, quatre punts menys que l’any anterior. També disminueix la quota dels documentals, que passa del 21% al 19%. En canvi, els films d’animació guanyen pes fins a representar el 62,5% de tota la producció espanyola d’aquest gènere.

CARTEL DE DARÍN EN SAN SEBASTIÁN

3 junio 2026 – El reconocido actor argentino Ricardo Darín será la “imagen oficial” del cartel de la 74 edición del Festival de San Sebastián a celebrar este próximo mes de septiembre, con la presencia importante de la que será nueva directora del certamen Maialen Beloki (co-dirigiendo con José Luis Rebordinos hasta el final de diciembre de este año). Darín ya fue distinguido nueve años antes, en 2017, con el Premio Donostia. Este cartel oficial fue diseñado por el estudio donostiarra Wallijai, que creó un collage a partir de un retrato tomado en 2024 por el fotógrafo y músico argentino Sebastián Arpesella.

Ricardo Darín fue descubierto para el cine por Adolfo Aristaráin cuando a sus 22 años de edad participó en el rodaje de “La discoteca del amor”, estrenada en 1980, una película cuya idea original tuvo la finalidad de promocionar un disco LP de música que fue vendido en paralelo a su estreno. Está considerado como uno de los mejores y más prolíficos actores de la Argentina, y sobre todo en el exterior, dándose la paradoja de que las grandes distribuidoras del territorio español suelen plantear reticencias a la hora de exhibir películas argentinas en las que no participe Darín. Curiosamente a diferencia de Francia, donde sí que hay mayores posibilidades de ver filmes argentinos sin la supuesta “necesaria presencia” del afamado actor que plantean las grandes compañías ibéricas de distribución cinematográfica.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.