Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_GENER 2026

Les novetats del mes de gener del 2026 són: la retrospectiva dedicada a Néstor Almendros en la seva faceta de director de fotografia i també de realitzador; la radicalitat de les propostes de no-ficció d’Annik Leroy i l’obertura del cicle dedicat al Colectivo Cine Mujer de Mèxic.

Néstor Almendros

Néstor Almendros és un dels grans mestres de la llum al cinema universal. Nascut a Barcelona, es va exiliar a causa del franquisme a Cuba el 1948, d’on es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia i els Estats Units. Guardonat amb l’Oscar, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Entre molts d’altres, va ser col·laborador habitual de Rohmer i Truffaut.

La retrospectiva que ara presenta la Filmoteca, a més d’alguns dels seus treballs més destacats com a director de fotografia, recupera la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.
(més informació)

Annik Leroy: Veus distants

Tendrament devastadores, les pel·lícules de no-ficció de la cineasta belga Annik Leroy oscil·len entre el to poètic i l’assagístic, l’empremta personal i la política. Els seus indrets -els carrers desolats de Berlín, un cafè a Àustria, els paisatges volcànics d’Islàndia o la ciutat ferida de Sarajevo- testimonien una història turmentada. En les seves pel·lícules, el so, igual que les imatges, pot esdevenir tan romàntic i expressiu com materialment revelador.

Al llarg de quatre llargmetratges i quatre curtmetratges que s’estenen durant més de quatre dècades, ens enfrontem a una obra singular en la seva profunda radicalitat, que la cineasta presentarà personalment a la Filmoteca.
(més informació)

El Colectivo Cine Mujer en context

El darrer dia del mes, dissabte 31 de gener, encetem aquest cicle que s’estendrà tot febrer. Presenta l’obra d’aquest col·lectiu militant feminista que va dialogar amb l’agitació que va mobilitzar Amèrica Llatina mentre va estar actiu a Mèxic entre el 1975 i el 1987. Les seves pel·lícules, fetes en 16 mm de manera col·lectiva, van abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder.

El programa inaugural inclou els curts Vicios en la cocina, las papas silban (Beatriz Mira Andreu, 1978, 24 min), 3 mujeres 3 (Margarita Suzan, 1976, 21 min) i Luna de almendra (Rosa María Álvarez Gil, 1990, 13 min), i comptarà amb la presentació de Karina Solórzano, comissària del cicle. Aquesta sessió també forma part de les jornades Preservar el foc. Arxius imperfectes i cinema militant, organitzades per Xcèntric (CCCB) del diumenge 25 de gener al diumenge 1 de febrer. (més informació)

Afins: Joaquim Jordà. Clausura

Aquest cicle transversal que ens ha acompanyat tota la tardor, es clou traçant un recorregut estructurat en duets que, a la manera del programa Els passos dobles, revelen l’afinitat i els paral·lelismes de l’obra del cineasta amb altres films aliens. La representació de la salut mental com un gest d’emancipació narrativa i política; la descomposició urbana i la fabricació de relats col·lectius entorn de barris marcats per la desigualtat i la memòria obrera i les seves fractures, constitueixen aquests emparellaments temàtics.

El cicle posa el punt final amb una mirada als projectes que Jordà va deixar oberts i que d’altres han assumit, per prolongar així el seu pensament: una obra inacabada i completada per col·laboradors propers i una sessió que, de bracet amb Isaki Lacuesta, reviu el guió inacabat de Dominicana, en un homenatge a un llegat que segueix transformant-se.
(més informació)

‘Dracs de llegenda’ a FilmoXica

En la programació familiar de la Filmoteca tot és possible, i aquest hivern estarà poblada de criatures llegendàries, enormes, que treuen foc pels queixals i poden volar… (més informació)

I també…

La Filmoteca celebra la restauració del film “Memoria”, del director Francisco Macián, amb dues sessions aquest mes de gener, una d’elles presentada per l’artista Jordi Artigas. (enllaç)

La retrospectiva Germaine Dulac segueix redescobrint l’obra d’aquesta pionera, des dels experiments impressionistes i surrealistes que van qüestionar gènere i sexualitat, fins als seus documentals i noticiaris dels anys trenta. (enllaç)

Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells pintats a mà de Ghana, anys noranta, Filmoteca de Catalunya reuneix al cicle Àfrica contraataca una selecció de títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors. (enllaç)

I encara queden més sessions del cicle dedicat a Kiyoshi Kurosawa per a veure. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani. (enllaç)

Recordeu també que si sou persones docents, també podreu gaudir, juntament amb l’alumnat, del programa per a centres educatius 2025-2026 que mostra el cinema en tots els seus vessants. Enguany la Filmo presenta tres tipus de proposta: Arxiu viu, Programa expandit i La Filmoteca a l’Aula. (enllaç)

I tothom pot accedir a la programació de l’Aula de Cinema, que consisteix en un exercici de renovació i problematització de l’escriptura la història del cinema. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

El Cine Argentino resiste en 2026 mientras la estupidez avanza

Cine Argentino 2026 Esperanzas mientras la estupidez avanza

Tras un año en el que estuvo amenazada la existencia y la supervivencia del cine nacional, este 2026 parece estar plagado de retos y desafíos para una filmografía que desde hace décadas es una, por…

Programación de la Filmoteca de Catalunya para febrero-junio 2026

Filmoteca de Catalunya Programación 2026 Primer semestre

Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…

El histórico cine Saga Kino de Oslo confía en Christie para su reapertura

Reapertura el historico Saga Kino de Oslo confia en Christie

Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…

Entrevista a Joel Munu sobre el CLAC y los cineastas de Lleida

Som Cinema 2025 Entrevista a Joel Munu CLAC

Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…

Christie aporta su tecnología en el BFI London Film Festival 2025

Tecnología Christie en el BFI London Film Festival 2025

“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…

FIRA 2025, Festival Internacional de Realización Audiovisual en Tandil

Fira 2025 Festival Internacional de Realizacion Audiovisual en Tandil

Este año, 10 equipos de distintas partes de Latinoamérica se reúnen en Tandil para rodar 10 películas en 10 días. Cada proyecto es una voz única. Cada mirada, un reflejo distinto de la realidad propia.

UNIC presentó su informe anual del año 2025 en CineEurope

CineEurope 2025 UNIC presento su informe anual

La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…

Las experiencias inigualables de Christie en CineEurope 2025

Christie en CineEurope 2025 las experiencias inigualables

“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie acaba de anunciar la firma de un acuerdo a largo plazo con NEOLUX Cinema Ltda., que se convertirá en el principal punto de contacto para los productos de cine de Christie en Brasil, y…

Christie sigue presente en la nueva edición del Festival de Cannes

Christie esta presente en nueva edicion del Festival de Cannes

Como parte de las actividades técnicas del festival, Zerouali ha ofrecido una ponencia titulada “Go to the dark(er) side with VDR: optimizando la experiencia cinematográfica”, en el marco de…

CinemaCon 2025: Christie presenta la tecnología VDR

CinemaCon 2025 Christie presenta la tecnologia VDR

Christie presenta en primicia su tecnología de Rango Dinámico Variable (VDR), que ofrece imágenes vívidas en pantalla, mayor eficiencia energética y menor coste total de propiedad en…

DESPEDIDA AL GRAN CINEASTA BÉLA TARR

6 enero 2026 – “Sátántangó”, “Werckmeister Harmonies” y “El caballo de Turín” son tres películas de culto que han dejado una huella profunda en el mundo de la cinefilia. Por desgracia, su autor, el reconocido cineasta húngaro Béla Tarr, nos ha dejado a los 70 años de edad a consecuencia de una enfermedad.

Comenzó a los 10 años como actor en Budapest, y tras haber intentado ser filósofo, descubrió su pasión por ponerse detrás de una cámara para contar historias desde un punto de vista original.

Pero a Béla Tarr se le describe sobre todo como maestro de los larguísimos planos secuencia en blanco y negro, con movimientos de cámara lentos y coreografiados. Su filmografía se vincula al llamado “slow cinema”, un cine de ritmo muy pausado, pocas acciones externas y fuerte énfasis en la atmósfera, lo cual es muy sugerente para las personas que quieren participar en la narrativa de una película haciendo circular sus pensamientos propios.

Su estilo fue comparado con el de Michelangelo Antonioni y Andréi Tarkovski, aunque algunos críticos hablaban de él como un “Tarkovsky desespiritualizado”. Frente al cine comercial, él mismo defendió un cine honesto, centrado en personas reales y en “captar nuestra forma de existir”, más que en contar historias convencionales. Gus Van Sant a menudo citó a Tarr como una de sus mayores influencias en sus últimos trabajos, desde “Gerry”, cuando Van Sant empezó a usar tomas muy largas e ininterrumpidas. También, Tarr, y, en particular “Sátántangó”, han sido una influencia fundamental en un movimiento fílmico remodernista.

Y es que sin lugar a dudas, la película más relevante de Béla Tarr fue “Sátántangó”, una historia que tardó siete años en planificar justo al borde de la caída del muro de Berlín. El film narraba, en siete horas, el fracaso de una granja colectiva (duraba exactamente 415 minutos), y solo pudo hacerlo público en 1994, en la nueva situación de Hungría. Para muchos, esta obra impresionante es una de sus piezas mayores. Susan Sontag, gran defensora de Tarr, al que consideraba como uno de los salvadores del cine moderno, afirmó que volvería a ver una vez cada año “Sátántangó”.

LES NOMINACIONS ALS PREMIS GAUDÍ 2026

Barcelona, 16 de desembre del 2025: L’Acadèmia del Cinema Català va anunciar a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona les nominacions dels XVIII Premis Gaudí. En aquesta edició, “Romería”, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de “Sirat”, d’Oliver Laxe, amb dotze, i “Sorda”, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu, encapçalen el rànquing en la segona volta de votacions, oberta fins al 26 de gener de 2026 per als vint-i-nou títols finalistes (vint-i-cinc produccions catalanes i quatre europees). També destaquen “Frontera”, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima “Estrany riu”, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; i “La furia”, debut de Gemma Blasco, amb sis. “Tardes de soledad”, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.

En la categoria de Millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols: dues obres de cineastes veterans (Frontera i Wolfgang) i tres òperes primes (Estrany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny).

En la categoria de Millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades enguany als Gaudí, “Romería”, “Sirat” i “Sorda”, també preseleccionades per representar Espanya a la 98a edició dels Oscars, i la segona pel·lícula de Belén Funes, “Los Tortuga”. Precisament la pel·lícula “Sirat” es troba entre les finalistes en les categories de millor càsting, pel·lícula internacional, fotografia, música i so dels Premis Oscar de Hollywood. (Les nominacions en aquet cas s’anunciaran el pròxim 22 de gener.)

En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives. El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.

TRISTE FALLECIMIENTO DE HÉCTOR ALTERIO

13 diciembre 2025 – Murió a los 96 años de edad uno de los actores argentinos más internacionales, Héctor Alterio, nacionalizado español porque en 1975, mientras se encontraba en España, fue amenazado de muerte por la Triple A, por lo que decidió no regresar a su país y residir desde entonces en Madrid. Se reunieron con él su esposa Modesta Ángela Bacaicoa Destéfano, y sus hijos Ernesto Alterio (1970) y Malena Alterio (1974), que han seguido sus pasos como intérpretes de cine y de teatro.

Aunque su debut como actor se produjo en el año 1948, se hizo famoso sobre todo por sus trabajos en el cine que empezaron en 1965 con “Todo sol es amargo”, de Alfredo Mathé. Durante los años siguientes Alterio intervino en algunas de las mejores películas de la entonces nueva generación de cineastas argentinos. Hizo colaboraciones con Fernando Ayala en “Argentino hasta la muerte”, (1970); Juan José Jusid en “La fidelidad”, (1970); Héctor Olivera en “La venganza del Beto Sánchez”, (1972) y “La Patagonia rebelde”, (1974), Oso de Plata en Berlín. Y con el más destacado de ellos, Leopoldo Torre Nilsson en “El santo de la espada”, (1969), “La maffia”, (1971) y “Los siete locos”, (1972).

Desde su exilio en 1975, Alterio también tuvo participación en muchas producciones españolas, dejando memorables creaciones en “A un dios desconocido” (1977) de Jaime Chávarri, con la que obtuvo el premio al mejor actor en el Festival de San Sebastián; “El crimen de Cuenca” (1979) de Pilar Miró; “El nido” (1980) de Jaime de Armiñán, película nominada al Óscar y premio al mejor actor de la Asociación de Cronistas de Nueva York; o “Don Juan en los infiernos” (1991) y “El detective y la muerte” (1994); ambas películas de Gonzalo Suárez.

Sin embargo, no dejó de participar en numerosas películas de Argentina, su país de origen, en donde fue uno de los protagonistas principales en cuatro de las primeras cinco películas del país que llegaron a ser candidatas en la instancia final del Oscar a la mejor película de habla no inglesa, e incluso una de ellas lo ganó. Dichas películas fueron: “La tregua”, de Sergio Renán (1974), “Camila”, de María Luisa Bemberg (1984), “La historia oficial”, de Luis Puenzo (1985) (que ganó el premio), y “El hijo de la novia”, de Juan José Campanella (2001).

En 2004 recibió el Goya de Honor y en 2008 el Cóndor de Plata por su trayectoria profesional.

GAUDÍ D’HONOR 2026 SERÁ PER A SÍLVIA MUNT

4 desembre 2025 – L’actriu, directora i guionista Sílvia Munt recollirà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026, el màxim guardó honorífic del cinema català, en la gala dels XVIII Premis Gaudí, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d’excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, el teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.

La decisió ha estat adoptada per la Junta Directiva de l’Acadèmia, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Alba Cros (secretària), Àngels Masclans (tresorera) i els vocals Marcel Barrena, Tono Folguera, Elena Martín, Arnau Bataller, Gina Ferrer i Marta Bazaco. “Sílvia Munt és compromís: compromís amb la professió d’actriu, que la va portar a transitar per desenes de personatges, alguns dels més icònics de la història del cinema català; i compromís amb la professió de directora i guionista, des d’on s’ha posicionat com una cineasta crítica, que ha sentit la responsabilitat d’utilitzar el cinema —sigui de ficció o documental— per visibilitzar les esquerdes de la societat en què vivim; i des d’on ha sabut contemporitzar rigorosament els clàssics, fent-los rellevants i atractius per al públic actual sense perdre els seus valors. Pionera en fer el pas de la interpretació a la direcció, no ha deixat mai d’acompanyar amb cura els actors i actrius que han posat el seu talent al servei de les seves creacions, obrint amb valentia, perseverança i ofici un camí que moltes altres han pogut seguir”, afirma la Junta.

Amb aquest reconeixement, Sílvia Munt s’incorpora al llistat de figures essencials que han rebut fins ara el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021), Tomàs Pladevall (2022), Jaume Figueras (2023), Rosa Vergés (2024) i Paco Poch (2025).

FESTIVAL INT. DE CINE INFINITO SUPER 8

26 noviembre 2025 – Comenzó en Capital Federal de Argentina hasta el domingo 30 la segunda edición del Festival Internacional de Cine Infinito Super 8, con proyecciones en las sedes de la Universidad del Cine de Buenos Aires, el Kino Palais/Casa Nacional del Bicentenario, el Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken, el Centro Cultural La Tomada, y la Galería AnTnA.

INFINITO Super 8 se propone generar un espacio de intercambios para recobrar la experiencia colectiva del cine, el estado de comunión que implica una proyección en una sala y en una pantalla grande, sin interrupciones, especialmente en tiempos en los que el consumo audiovisual es cada vez más acelerado e individualizado, menos atento, y se lleva adelante mayoritariamente en dispositivos móviles y pequeñas pantallas personalizadas.

La idea es recuperar y celebrar la función comunitaria del cine, no sólo para generar el placer grupal durante el momento de la proyección, sino –y especialmente- para generar nuevos intercambios de saberes estéticos, técnicos, teóricos y prácticos, que siembren las bases de nuevos proyectos y colaboraciones mutuas entre cineastas de la región sudamericana y el mundo.

De hecho, la intención de sus promotores, Mónica Lairana y Paulo Pécora, es crear y compartir un nuevo espacio de difusión para el cine independiente y artesanal filmado en Super 8 milímetros, y lograr de ese modo una forma de difusión y reconocimiento al trabajo que tantas realizadores y realizadores en el mundo llevan adelante de manera artesanal, autogestiva, y casi secreta.

Además de sus competencias argentina e internacional, esta singular muestra de cine rinde homenaje al realizador rosarino Mario Piazza (1956-2024), uno de los pioneros del uso del formato Super 8 en la Argentina, con la proyección de dos de sus films iniciales (El hombre de acero, de 1976, y Papá gringo, de 1983) y la publicación de «Yeites», un texto inédito que empezó a escribir en 2021.

Igualmente, entre sus numerosas actividades, cinco films realizados por Juan José Mugni en los años 70 y 80 en Argentina y Uruguay, entre los que figuran tres donde colaboró con la artista experimental Marie Louise Alemann (como actriz y camarógrafa), serán exhibidos en un foco dedicado a su trayectoria.

“UN BANY PROPI” GUANYA SOM CINEMA 2025

26 octubre 2025 – Un bany propi, dirigit per Lucia Casañ i produït per PT Media i à Punt, ha obtingut el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 16a edició del festival Som Cinema, mentre que Aigua salina, dirigit per Ivet Moreno i Abraham Delgado, i produït per ESCAC Films, ha estat guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al llargmetratge de ficció Sima’s song (La Canción de Sima), dirigit per Roya Sadat i produït per Alba Sotorra SL, Baldr Film, Urban Factory, Volos Films i Roya Film House, i al curtmetratge de ficció Bonita, dirigit per Eva Santana i Albert Carbó, i produït per Silendum Films.

El Premi del Jurat ha estat pel llarg de ficció La invasió dels bàrbars, dirigit per Vicent Monsonís i produït per Stanbrook, Alhena Production, Arden Producciones, à Punt, 3Cat i RTVE.

El film Loquillla mía, dirigit per Clàudia Estrada Tarascó i produït per CCCB i Dones Visuals, s’ha endut el premi al Millor Curtmetratge Documental, mentre que Muñequita linda, dirigit per David Moncasi i produït per TRAMA Audiovisual, ha aconseguit el premi al Millor Llargmetratge Documental. El jurat també ha volgut fer sengles Mencions Especials al curt documental La huella del barro, dirigit per Rodrigo Màrquez i produït per Rodrigo Màrquez, i al llarg documental Sunu gaal (El nostre cayuco), dirigit per Josep T. Paris i produït per Karavan Films i 3Cat.

En el decurs de l’acte s’han presentat també els curtmetratges, concretament 2 plans-seqüències titulats Reflejo i Tot o res, que han elaborat els alumnes de l’Institut La Caparrella de Lleida durant el festival. Els alumnes han incidit en la dificultat del treball, per la complexitat d’aquesta tècnica, i han demanat als espectadors “que segueixin amb molta atenció els curts per entendre el significat”.

La directora del festival, Judith Vives, ha afirmat que “en aquesta edició hem tingut molta varietat de propostes, totes ells d’alt nivell” i ha destacat també l’organització d’espais paral·lels “per donar suport als projectes dels nous realitzadors emergents del territori”. També ha dit que “el fet que tantes produccions de Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra es puguin veure al festival converteix Lleida en un punt de referència del cinema en català”. Finalment, ha incidit en la nombrosa presència de convidats que han visitat el festival, una cinquantena en total, inclosos directors, actors, productors i altres professionals relacionats amb el món del cinema.

Pots consultar aquesta informació completa aquí.

JOSÉ LUIS GUERÍN ESTRENA EN FEBRERO

6 octubre 2025 – “Històries de la bona vall” (Historias del buen valle) es la nueva película del cineasta catalán José Luis Guerín. La distribuidora del film tiene previsto estrenar esta nueva obra del director el 26 de febrero de 2026, justo dos días antes de la gala de los Premios Goya que se celebrará en Barcelona un domingo por la noche, rompiendo los hábitos adquiridos desde el año 2005 de celebrarla los sábados por la noche.

Tres años fueron los que Guerín dedicó a la realización de este proyecto que contó con la participación de vecinos del barrio barcelonés de Vallbona y con la producción de Los Ilusos, la compañía de Jonás Trueba. Vallbona es un barrio periférico de Barcelona que permanece aislado por ríos, vías y autopistas. En este rincón humilde, conviven la herencia rural con la urbanización moderna, mezclando las casas de antiguos migrantes de la posguerra con los bloques donde se asienta la nueva migración.

La película retrata este enclave como una aldea global marcada por la memoria de la supervivencia y las luchas vecinales. Una reflexión humanista sobre los conflictos sociales, identitarios y ecológicos del mundo contemporáneo.

VENECIA: “FATHER MOTHER SISTER BROTHER”

9 septiembre 2025 – “Todos los que hacemos películas aquí no estamos motivados por la competencia”, dijo el cineasta estadounidense Jim Jarmusch nada más recibir el León de Oro en la Mostra de Venecia por su más reciente película, “Father Mother Sister Brother”, que en el territorio español será distribuida en cines por Avalon, donde tiene previsto su estreno para el próximo día 24 de diciembre de este año.

Jarmusch dijo durante su visita al Festival italiano que su nueva creación “es una especie de película anti-acción, con un estilo sutil y tranquilo construido para permitir que se acumulen pequeños detalles, casi como flores cuidadosamente colocadas en tres delicados ornamentos. Las colaboraciones con los magistrales directores de fotografía Frederick Elmes y Yorick Le Saux, el brillante editor Affonso Gonçalves y otros colaboradores frecuentes, elevan lo que comenzó como palabras en una página a una forma de cine puro”.

“Father Mother Sister Brother”, aunque sea un largometraje, posee la particularidad de que está esmeradamente presentado en forma de tríptico. Las tres historias se refieren a las relaciones entre los hijos adultos con unos progenitores algo distantes, tanto con sus propios vástagos como entre sí mismos. Cada uno de los tres capítulos tiene lugar en el presente, y cada uno de ellos ocurre en un país diferente.

‘Father’ está ambientado en el noreste de los Estados Unidos, ‘Mother’ en Dublín, Irlanda, y ‘Sister Brother’ en París, Francia. La película es una serie de estudios de personajes: tranquila, observacional y sin prejuicios; una comedia, pero entretejida con hilos de melancolía. Y entre los intérpretes del film encontramos a Tom Waits, Adam Driver, Mayim Bialik, Charlotte Rampling y Cate Blanchett.

Este cineasta de gran estatura se mostró agradecido al Festival por “apreciar nuestra película tranquila”. De hecho, Jim Jarmusch siempre se ha declarado como un firme admirador del cine de Michelangelo Antonioni, Kenji Mizoguchi y Yasujiro Ozu. Obviamente su lista de películas estrenadas es muy larga y prolífica, pero por citar sólo algunas, podríamos destacar su experimento exitoso con “Coffee and Cigarettes”, donde desarrolló la idea de repetir el título en distintas entregas, y algunos otros filmes como por ejemplo “Extraños en el paraíso”,  “Mystery Train”, el western “Dead Man”, “Flores rotas” o “Paterson”.