Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius (entrevista)

julio 30, 2018 ZONA INDUSTRIA
Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

Formar els espectadors més joves és una de les tasques més importants que hauria de fer qualsevol àrea de cultura de les administracions públiques. Potser que el programa massiu de formació de gustos dels espectadors més important a nivell mundial sigui el que fa el Canal Educativo de la televisió cubana, molt ben valorat i un exemple a seguir.
Però a casa nostra, ja fa vint anys que des de l’anterior seu de la Filmoteca de Catalunya es va posar en marxa l’Aula de Cinema, embrió d’un projecte engrescador que ha anat avançant fins al punt de que un cop oberta la nova seu del Raval de Barcelona, les activitats dels serveis educatius sortosament s’han multiplicat i fins i tot altres entitats vinculades a la docència i a la indústria del cinema s’han afegit a l’esquema anual d’activitats de programació. Aquest curs que acaba de finalitzar, un total de 6.800 alumnes de totes les edats i d’arreu de Catalunya han anat a gaudir i aprendre amb el cinema a les seves sessions i tallers.

Però els Serveis Educatius de la Filmoteca són molt més que sessions i tallers infantils-juvenils, i segueixen proposant cada mes el visionat d’una pel·lícula amb un dossier per als espectadors.
Amb sessions integrades com a valor afegit dins la programació de tarda, durant 30 setmanes l’any un professor universitari o especialista en cinema en fa la introducció a la pel·licula triada, en aquesta ocasió per a persones de qualsevol edat i especialment els universitaris. A l’Aula de Cinema podreu dur el dossier descarregat des del mateix web de la Filmoteca, i amb la entrada obtindreu a més a més un petit full de sala.

D’altra banda, la Filmoteca per a les Escoles va adreçada al alumnat que va des del P4 d’educació infantil (amb 4 anys), fins a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà. «Aquí el que busquem és una mica diferent a l’Aula de Cinema, -ens diu Noemí Sas, una de les coordinadores- perquè els objectius són donar eines als professors i professores per acostar-se al cinema, intentant fer crèixer la consciència de la educació per formar espectadors crítics, que creiem que és molt necessari, i més en els temps audiovisuals que vivim. És a dir, tenir consciència crítica de les imatges en moviment i alhora, sobre el patrimoni cinematogràfic en general».

«Ara mateix hi ha un desconeixement, sobretot entre nens i nenes més petits que potser veuen des de molt peques el cinema en digital. Per a ells una pel·licula és un arxiu a l’ordinador, i quan venen a la Filmoteca i els hi expliquem què és el celuloide, doncs es queden una mica parats».

Educació en Cinema

Sense arribar encara al nivell de França, país que ja ha anat incorporant la educació en cinema com a assignatura de secundària en alguns del seus centres, hi ha un munt de projectes que duu a terme la Filmoteca de Catalunya i que están adreçats a la formació d’espectadors crítics per tal d’evitar que els joves esdevenguin cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La programació és molt extensa i fins i tot alguns tallers arriben de vegades a omplir les graelles de les setmanes de nadal o d’estiu, tot facilitant eines per a desenvolupar una consciència crítica.

Pel que fa a la dinamització de les sessions adreçades als espectadors més joves, Noemí Sas ens explica que dintre de les activitats de la Filmoteca per a les Escoles, això es fa de diferents maneres: «Tenim diferents tipologies d’activitats, i segons la tipologia ens apropem de diferents formes.
Fent un resum dels diferents grups, per una banda tenim sessions de cinema on sempre hi ha una petita presentació explicant què és la Filmoteca i una mica posant en valor la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Es passa una pel·lícula, i després del passi es fa un petit cinefòrum; a vegades amb un dinamitzador, i a vegades es porta algú del equip de la pel·lícula que sol ser el director o la directora. I a més a més totes les sessions van acompanyades de material didàctic».

«Després tenim comentaris de fragments, i són sessions que tracten un tema en concret, a partir de fragments de diferents pel·lícules. Per exemple, podríem treballar el pla. Llavors agafem plans de diferents pel·lícules, els analitzem i entrem en el que és la nomenclatura cinematogràfica. També tractem a vegades altres temes que no posen al cinema en primer lloc. Normalment, el 90% de les sessions són per treballar el cinema i el llenguatge cinematogràfic, però també es treballen altres temes com els drets humans o temàtiques més transversals a partir del cinema; i tot treballat en fragments».

Tallers i visites

La feina d’ensenyar a mirar per a que els nens i nenes sàpiguen de la importància d’aquest patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva, compta amb multitud de tallers i visites guiades, tant a la seu de Barcelona com a la de Terrassa, que introdueixen els més joves en aspectes com poden ser la cabina de projecció i moltes altres perspectives que envolten el món del cinema.

«Tenim una visita aquí al Raval que es diu ‘Els oficis del cinema’ -afegeix Sas-, i que compta amb la col·laboració dels companys i les companyes de la Filmoteca que expliquen què és el que fan. A més, fem tallers més lúdics de les exposicions temporals que varien segons el tipus d’exposicions, o per exemple una sessió també lúdica a la Biblioteca del Cinema del primer pis, on abans d’entrar hi ha una petita exposició permanent que és un espai de pas, on fem una Gimcana a on els nens i nenes fan una serie de proves i descobreixen el pas de l’imatge fixa a l’matge en moviment, resolent aquestes traves i tocant joguines òptiques».

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

«En quant als projectes del Raval, aquí cada sessió és un món. Fem sessions sobre música on venen músics i fan efectes de so damunt de pel·lícules de Segundo de Chomón, al Cinema del Orígens, per tal de destacar l’importancia del so i la música al cinema».

Col·laboracions d’altres entitats

Cada curs, quatre entitats externes col.laboren amb la Filmoteca, i cada nova temporada hi ha dues o tres entitats noves o diferents respecte a les que van participar l’any anterior, que aniran contribuint a variar al ritme de les propostes de la programació.

Preguntada per la incorporació de CàmeresiAcció durant el curs 2018-2019, Noemí Sas ens diu que «faran un taller des de un punt de vista més social. És una entitat que treballa amb documentals socials sobretot; llavors ja va fer una sessió amb nosaltres, presentant un documental fa uns anys a la Filmoteca per a Escoles, i en aquesta ocasió ens han preparat un taller per treballar les relacions de poder i les desigualtats socials, però des del punt de vista de com el cinema i el món audiovisual en general ajuda a perpetuar aquests estereotips d’èxit-fracas i de relacions de poder».

«És un tema que ens venia de gust fer i que creiem que és interesant per una mica reflexionar sobre el paper de les tries cinematogràfiques, de què és el que ens mostra cada pel·lícula. Cada director és una tria, no és la realitat, i això que sembla tan obvi, moltes vegades tant a nens i nenes com a alguns adults, cal que ens ho diguin».

– El Programa Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, va ser impulsat per la Fundació Bofill en colaboració amb el Departament d’Ensenyament per a reduir la segregació escolar a Catalunya, és a dir, lluitar en contra de la distribució desigual del alumnat en les escoles d’un mateix territori, no només pel que fa al fenomen migratori, sino també al estatus socioeconòmic de les famílies.

La Filmoteca es va afegir aquest darrer curs, mitjançant una col·laboració amb la Escola Pau Casals de Rubí que tindrà una durada de quatre anys (tres anys intensos més un de seguiment). «Aquest primer any ens hem dedicat a conèixe’ns -diu Noemí Sas-. Nosaltres hem anat a l’Escola i hem col·laborat amb les portes obertes que van fer, fent un especial èmfasi en el cinema. El gruix del projecte començarà el curs vinent. De moment, com és a quatre anys vista, hem fet un curs introductori».

«El que sí que et puc dir és que hi ha molt d’entusiasme per les dues parts, i aquest tema ens permet provar coses noves que normalment no fem a la Filmoteca per a les Escoles, perquè aquí estem treballant amb l’Escola sencera i es fantàstic. El projecte demana ja expresament que s’impliqui tot el claustre del centre, però també tot l’equip de la Filmoteca o gran part, no nomès els serveis educatius, com aixì ha sigut, i molts companys i companyes s’hi han presentat voluntaris. Lo bo és que també s’han implicat l’AMPA i els treballadors i treballadores de l’Escola que no són professorat».

– D’altra banda, el projecte anual ‘Apadrina el teu equipament’ té lloc al Raval amb diversos centres educatius del barri on es troba la seu central de la Filmoteca, i es fa amb un grup-aula i un professor o professora per tal de fer durant un any un treball en torn al cinema. És el mateix que el Magnet, però en petita escala.

La bona voluntat del docent

És importantíssim esmentar abans d’acabar que de moment, el motor principal i el desenvolupament d’aquestes activitats educatives depèn de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats. La Filmoteca dona suport als professors i professores interessats mitjançant dossiers amb la sinopsi d’una pel·lícula d’especial interés educatiu i activitats per a l’alumnat. També es reparteixen maletes didàctiques que es fan arribar als centres de recursos pedagògics (CRP’s) del territori, per tal d’accedir a altres racons que no siguin Terrassa i Barcelona (on es troben les seus), tant de primària com de secundària, on es treballen els orígens del cinema i diferents vessants com els gèneres o com es fa una pel·lícula.

I per últim, deixant de banda la part més creativa, la Filmoteca també disposa de maletes virtuals composades per clips i activitats. Hi hauria moltes més coses a afegir, però convidem a tots aquells interessats, tant pares com professorat, a consultar els enllaços que relacionem a continuació.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Aula de Cinema.
Filmoteca per a les Escoles.
Cinema dels orígens: fantasia i comicitat.

Filmoteca de Catalunya potencia els seus serveis educatius Entrevista

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_ABRIL 2026

Aquest mes en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles d’anime japonès, Isabel Herguera, Els passos dobles: Anahit Simonian, Johan van der Keuken, Dies Curts amd Tariq Porter, Fritz Lang, Cinema Concert i Christian Petzold (D’A Festival de Cinema).

Japanimerama. Viatge al cor de l’animació japonesa

L’anime és una tradició centenària que des de molt aviat va aconseguir tocar tot tipus de sensibilitats. Mentre a Occident alguns es qüestionaven si es podia fer animació per a adults, al Japó ja feia dècades que en feien amb èxit. Japanimerama proposa un recorregut que va des dels orígens fins a l’apogeu actual: un mapa per travessar dècades de creació, descobrir els autors més emblemàtics i retrobar algunes de les pel·lícules més estimades. A més, el cicle vol ser també una porta al descobriment de joies amagades, títols difícils de veure en pantalla gran que sorprendran els neòfits i faran les delícies de les mirades més inquietes. Un cicle comissariat per Oriol Estrada i Elodie Mellado que es complementa amb la FilmoXica de primavera, dedicada també a l’animació japonesa. (més informació)

Els passos dobles: Anahit Simonian

Compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, i acompanyant musical de moltes sessions de cinema mut a la Filmoteca, Anahit Simonian és creadora d’una obra que es passeja pels mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música. A partir d’una tria personal de la cineasta, el cicle presenta la seva obra musical i cinematogràfica en diàleg amb altres mirades referents que, com la seva, transiten pels límits entre els elements visibles. Tres parelles de sessions que posen en relleu la versatilitat de l’artista: com a compositora de bandes sonores, pianista en directe sobre imatges i directora i guionista. (més informació)

Isabel Herguera

L’exposició dedicada a aquesta artista referent de l’animació, El desig d’un lloc imaginat, continua fins al 14 de juny, però el cicle paral·lel Imaginaris compartits acaba aquest abril amb els diàlegs de la seva obra amb les creacions de col·legues de professió. Són sessions temàtiques dedicades a Família, Estimar, Ballar, Frontera, Record, fins arribar a la darrera, Teixir, amb el seu celebrat llargmetratge El sueño de la sultana. (més informació)

Johan van der Keuken

També arriba al final la retrospectiva dedicada a aquest cineasta i viatger que s’apropava al món filmant-lo. Un creador, internacionalista i fonamental, d’assajos sensibles, intel·ligents, compromesos i plens de bellesa que proposen un diàleg fèrtil entre la realitat i les possibilitats de representació del cinema documental. Els seus films van adoptar plantejaments molt diversos, que van del fresc al retrat passant per l’experimentació, tot oferint una obra que és visió, anàlisi i celebració del món i del cinema. (més informació)

Christian Petzold. D’A Festival de Cinema

Continua la retrospectiva dedicada al protagonista del Focus del festival D’A. El cineasta alemany, una de les veus més singulars del cinema europeu contemporani, es mou, amb elegància i misteri, entre fronteres i categories. Alternant pel·lícules d’època amb sobris retrats de problemes contemporanis, l’obra de Petzold explora una Europa ferida i expectant amb sobrietat formal, tensió emocional i personatges en trànsit entre el passat, la memòria i el desig de futur. (més informació)

Dies curts: Tariq Porter

El cicle presenta una trilogia que mai s’ha projectat junta. Tres films breus que flirtegen amb l’abstracció i que tracen un cicle vital: Fusta, joventut, descoberta; Cendra, crepuscle, final, però també el perfecte adob per a noves vides; i Brot, (re)naixement d’alguna cosa. Tres films que parlen del cinema des de la fantasia i la recerca de la lírica, si és que no és tot el mateix. (més informació)

Fritz Lang: Cinema-concert amb Dr Mabuse i Els Nibelungs

Dins del cicle dedicat al període mut del mestre alemany, arriben dues obres monumentals, totes dues dividides en dues parts i amb acompanyament musical en directe, per la protagonista del cicle Els passos dobles Anahit Simonian en el cas de l’aproximació al pèrfid Mabuse i pel Manel Fortià “Frei” Quartet en l’adaptació de la llegenda germànica que va donar lloc a la mítica tetralogia wagneriana. Aquesta darrera sessió doble, diumenge 19 d’abril, s’emmarca en la secció Imprescindibles del BCN Film Fest. El quartet, creat especialment per a la Filmoteca, neix del nucli de Libérica, projecte liderat per Manel Fortià al contrabaix, amb Max Villavecchia al piano, Oriol Roca a la bateria i la incorporació de la flautista Anggie Obin. La formació amplia així l’univers sonor i combina jazz contemporani, flamenc i músiques d’arrel iberoamericanes per dialogar amb la imatge i l’espai cinematogràfic.
(més informació)

El cinema català al segle XXI

Arran de l’enquesta sobre cinema català impulsada pel diari ARA, el 14 i 15 d’abril la Filmoteca acull dues sessions especials. La primera reunirà quatre persones vinculades al món de la investigació, la crítica, la creació i la programació per debatre sobre els últims 25 anys del nostre cinema i analitzar-ne les claus, els èxits i els reptes de futur. Amb Maria Adell Carmona, Miquel Escudero, Eulàlia Iglesias Huix i Arnau Vilaró Moncasí, moderats pel periodista Xavi Serra. La segona se centrarà ens els processos de creació de la pel·lícula més votada per les dues-centes persones expertes que han participat a la gran enquesta impulsada pel diari ARA, de la mà del seu o la seva realitzadora. El títol de la pel·lícula es farà públic uns dies abans de la sessió, coincidint amb la publicació dels resultats de l’enquesta. (més informació)

I també…

Finalitza el cicle dedicat a Mia Hansen-Love amb tres films que exploren el pas del temps, les pèrdues sentimentals i la construcció de la identitat amb una mirada íntima i lluminosa: Un amour de jeunesse, Eden i L’avenir. (enllaç)

La recuperació impulsada per la Filmoteca Polonesa porta al cicle De bell nou. La restauració del mes un dels primers films que relata l’experiència als camps d’extermini des de la mirada de les víctimes: Ostatni etap (La darrera etapa, Wanda Jakubowska, 1948). Inspirat en la història real de Mala Zimetbaum, el film es va rodar als mateixos escenaris dels fets i compta amb la participació d’algunes supervivents, alhora que restitueix la memòria de la seva directora, també supervivent dels camps de concentració. (enllaç)

Visibilitzem el cinema català projectarà la digitalització de la comèdia romàntica estudiantil amb números musicals d’Ignacio F. Iquino del 1943, Fin de curso, rodada parcialment a la Universitat de Barcelona. (enllaç)

L’anime també amara els propers mesos la programació de FilmoXica, amb joies clàssiques que han traspassat fronteres i amb les darreres novetats que arrasen entre el públic més jove i que val la pena gaudir en pantalla gran. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine

VDR de Christie mejora el contraste en proyectores de cine

“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando

ISE 2026: Qué dice sobre el cine el Informe de Robótica del Clúster Audiovisual de Catalunya

ISE 2026 Informe Robótica Cine Clúster Audiovisual de Catalunya

El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…

ISE 2026: Análisis del estado actual y futuro de la Producción Virtual

ISE 2026 Estado actual y futuro de la Producción Virtual

La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…

ISE 2026: Jordi Roigé i Solé impulsa el First Film Hub

ISE 2026 Jordi Roige i Sole impulsa el First Film Hub

Una idea liderada por la productora La Drecera Produccions que nace con el objetivo de estar operativa a principios del año 2028 y poder hacer la primera convocatoria internacional de proyectos.

ISE 2026: Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

ISE 2026 Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…

ISE 2026: Los drones transforman la narrativa visual del cine

ISE 2026 El cine se transforma con el uso de drones

Durante el Integrated Systems Europe, a Carlos Miguel Cortés de la empresa Airmedia 360, le preguntamos para Cinestel acerca de qué facilidades podrían tener las personas cineastas que…

ISE 2026: Mas Acoustics, aislamiento acústico para estudios

ISE 2026 Mas Acoustics aislamiento acustico para estudios

La empresa catalana Mas Acoustics estuvo en el Integrated Systems Europe porque una parte muy importante de su actividad la desarrollan en el sector audiovisual, tanto como proveedores habituales del…

APLAZADOS LOS PREMIOS CÓNDOR DE PLATA

13 abril 2026 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina informa que la 73ª edición de los Premios Cóndor de Plata, correspondientes a la producción audiovisual 2025, queda suspendida hasta nuevo aviso.

La decisión responde al contexto económico que atraviesa la Argentina, el cual impacta en la disponibilidad de recursos y en la posibilidad de garantizar las condiciones necesarias para la realización del evento en los términos que requiere una ceremonia de esta magnitud.

Desde su creación, los Premios Cóndor de Plata han acompañado y visibilizado la producción audiovisual argentina, consolidándose como un espacio de reconocimiento para realizadores, técnicos, intérpretes y trabajadores del sector.

La Asociación continuará evaluando la evolución del contexto con el objetivo de reprogramar la ceremonia cuando existan las condiciones adecuadas para su realización.

EN RODAJE: “ROMANCE DE LA LUNA NEGRA”

1 abril 2026 – El director argentino Pablo César es uno de los pocos que todavía rueda sus películas en formato fílmico y ahora está rodando su siguiente largometraje de ficción en Euskadi. El nuevo film se llamará “Romance de la luna negra” y está protagonizado por Luz Fernández del Castillo, quien también es la coproductora de la película.

La historia de este filme presenta a Clara, de 75 años, quien vive sola en un apartamento en la parte alta de un caserío vasco. Su rutina se ve alterada por la llegada de un misterioso vecino, que desencadena una serie de extrañas apariciones: rostros cambiantes, presencias filosóficas y recuerdos que regresan. Clara transita entre lo cotidiano y lo extraordinario, entre lo tangible y lo que se desvanece como un sueño. En cada lugar, los encuentros con estas figuras la acercan a un enigma íntimo. Sin respuestas fáciles, sólo el valor de mirar hacia atrás y seguir adelante puede revelar el significado oculto de su camino.

Al respecto Pablo César, quien rueda su segunda película con Del Castillo, comenta: “Con Romance de la Luna Negra, quiero explorar la frontera entre la realidad y lo intangible. Me interesa cómo la memoria, el amor y la ausencia se entrelazan en la vejez, no como un final, sino como un tiempo de revelaciones. Clara encarna la fortaleza para afrontar lo irresoluble, y a través de ella, propongo un viaje donde lo cotidiano se abre a lo poético y lo enigmático. No busco ofrecer respuestas definitivas, sino plantear interrogantes”.

“En este proyecto, grandes pensadores como Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno o Gustavo Adolfo Bécquer aparecen no como explicaciones, sino como reflejos de la mente y el alma de Clara. La película invita al espectador a habitar la ambigüedad, a reconocerse en los silencios y la niebla, y a descubrir que lo esencial puede haber estado siempre oculto, esperando ser visto”.

EL FESTIVAL DE NANTES PREMIÓ A “ROMERÍA”

31 marzo 2026 – El Festival de Cine Español de Nantes (Francia) premió en su 35 edición de este año como mejor película a “Romería”, la más reciente creación de Carla Simón estrenada en salas comerciales.

Los miembros del jurado oficial del certamen escribieron esto acerca del filme rodado mayoritariamente en Galicia: El premio recae en una de las voces más singulares del panorama cinematográfico actual. La poesía de su lenguaje visual y el minucioso desarrollo de una experiencia traumática dan lugar a giros inesperados tanto para la joven protagonista como para el público. Al descubrir la diferente percepción de la realidad y las prioridades, por lo tanto distintas, de su familia biológica, la protagonista debe seguir adelante con su misión con perseverancia y confianza para descubrir la verdad y poder forjar su propio futuro. Delicada y poderosa, poética y brutal al mismo tiempo.

El palmarés se completó con Maspalomas, de Aitor Arregi y Jose Mari Goenaga —Mejor Interpretación para José Ramón Soroiz y Premio del Jurado Joven—; Tres adioses, de Isabel Coixet —Mejor Dirección y Premio del Público—; La Furia, de Gemma Blasco, —Mejor Ópera Prima—; Una película de miedo, de Sergio Oksman, —Mejor Documental—; Ciudad sin sueño, de Guillermo Galoe, —Premio del Jurado Joven—; y Timecode, de Juanjo Giménez, —Premio del Público a Mejor Cortometraje—.

“AMARGA NAVIDAD”, YA EN LAS SALAS DE CINE

20 marzo 2026 – Ya ha llegado a los cines “Amarga Navidad”, la más reciente película filmada por el cineasta español Pedro Almodóvar. Rodada tanto en Madrid como en Lanzarote, la historia combina elementos narrativos que confluyen en el guionista y director de cine Raúl Durán, un personaje de ficción aquí interpretado por el actor argentino Leonardo Sbaraglia, quien está acompañado en los roles protagónicos por Bárbara Lennie y Aitana Sánchez-Gijón.

Con música de Alberto Iglesias y montaje de Teresa Font, esta película que no ha pasado por festival de cine alguno, tiene un amplísimo elenco secundario, entre los que destacan Milena Smit, Carmen Machi y Rossy de Palma, así como Victoria Luengo y el actor catalán Quim Gutiérrez.

En el film Elsa es una directora de publicidad cuya madre muere durante un largo puente del mes de diciembre. A partir de ahí encuentra refugio en el trabajo, aunque es más bien una huida hacia adelante. Trabaja sin parar y, sin darse cuenta, no se concede el tiempo necesario para guardar el duelo por la ausencia materna. Hasta que una crisis de pánico la obliga a detenerse e imponerse un descanso. Su pareja, Bonifacio, es su tabla de salvación en esos momentos de crisis. Pero de repente Elsa decide viajar a la isla de Lanzarote acompañada por su amiga Patricia, que también necesita alejarse de Madrid, mientras que Bonifacio se queda en la ciudad.

OSCARS: PREMIARON A “VALOR SENTIMENTAL”

16 marzo 2026 – Dirigida por el noruego Joachim Trier, la película “Valor sentimental” obtuvo el Oscar a la Mejor Película Internacional en la ceremonia de los premios anuales de la Academia de Hollywood.

El filme, que estrenó en cines españoles el pasado 5 de diciembre, narra cómo Nora y su hermana Agnés intentan superar la reciente pérdida de su madre cuando su padre, Gustav, regresa de forma inesperada a sus vidas. Con la intención de volver a conectar, Gustav les presenta un guion que ha escrito, ofreciéndole a Nora el papel principal. Pero Nora, que aún está dolida y desconfía, lo rechaza de forma tajante.

Mientras las tensiones familiares van creciendo, las tres personas enfrentan viejas heridas, silencios incómodos y la difícil tarea de reconstruir los lazos rotos por el tiempo y el dolor.

La crítica internacional fue muy entusiasta en la mayoría de países donde se estrenó: se habló de una de las obras más maduras de Trier, quien repitió la autoría del guion junto con Eskil Vogt, con altísimas valoraciones en agregadores y fuerte presencia en festivales (incluido premio importante en Cannes).

Muchos críticos la leyeron como una especie de culminación del ciclo íntimo de Trier (tras “Oslo, 31 de agosto” y “La peor persona del mundo”), pero enfocada aquí menos en el amor romántico y más en el legado afectivo de la familia.

Javier Bardem y Priyanka Chopra-Jonas fueron los encargados de anunciar la película ganadora. Bardem aprovechó el momento para clamar su “No a la guerra y Palestina Libre”.

GOYA PARA “BELÉN”, DE DOLORES FONZI

1 marzo 2026 – “Belén”, película dirigida por la también actriz argentina Dolores Fonzi obtuvo el premio a la mejor película iberoamericana en la ceremonia de los Premios Goya del cine español, celebrada este año en la ciudad de Barcelona.

En su agradecimiento, Fonzi dijo, entre otras cosas: “Nosotros somos las películas que hacemos y en este momento el mundo se convirtió en una película de terror donde, -ya se ha nombrado-, está el genocidio en Gaza, el reclamo de las mujeres en Irán, la persecución a los migrantes en Estados Unidos,… y esa película de terror no somos nosotros, no somos la humanidad, y eso no lo podemos seguir permitiendo. Ustedes que tienen tiempo aún, no caigan en la trampa: la ultraderecha vino a destruirlo todo. Eso es así y yo vengo del futuro, de un país en donde el presidente incluso puso en venta el agua. O sea, que ya no sólo defendemos el cine; estamos teniendo también que defender el agua. Que no les pase a ustedes. Muchas gracias por el premio y es un honor”.

En cuanto a los premios al cine español, “Los Domingos” y “Sirat” fueron las películas más galardonadas. La de Alauda Ruiz de Azúa obtuvo cinco (mejor película, mejor dirección, mejor actriz protagonista, mejor actriz de reparto y mejor guion original) y “Sirat” seis (mejor dirección de fotografía, mejor montaje, mejor música original, mejor sonido, mejor dirección de arte y mejor dirección de producción). Sorprende que Sergi López ni siquiera estuviera nominado en la categoría de mejor actor protagonista.

Por su parte, “Sorda” obtuvo tres premios (mejor dirección novel, mejor actor de reparto y mejor actriz revelación) y “La Cena” dos (mejor guion adaptado y mejor diseño de vestuario). El mejor documental, según los académicos, fue “Tardes de Soledad”, de Albert Serra.

Por último destacamos el reconocimiento recibido por el cineasta Gonzalo Suárez a toda su carrera con el Goya de Honor, la despedida del presidente de la Academia española, Fernando Méndez-Leite, quien no renovará su cargo en junio próximo, y nuestra preocupación por que en la lista de necrológicas relacionadas con el cine que se muestran en la gala, cada vez aparece un mayor porcentaje de personas jóvenes. ¿Qué está pasando con la salud en el territorio español?

CINES VERDI: 100 AÑOS CON PELÍCULA

27 febrero 2026 – La producción documental “La Vida és Verdi”, dirigida por Berta García Lacht, tiene previsto su estreno en salas de cine para el 19 de junio.

Coproducida por A Contracorriente Films junto a la cineasta Isabel Coixet, la película propone un homenaje al séptimo arte y a la comunidad que ha crecido alrededor de esta emblemática sala y se estrena coincidiendo con el centenario de los Cines Verdi de Barcelona. A través de entrevistas, material de archivo y una mirada cargada de humor y emoción, el filme reivindica la experiencia colectiva de la gran pantalla frente a los desafíos actuales del sector, marcados por la digitalización y el auge de las plataformas.

El relato se articula desde la perspectiva de dos niñas, interpretadas por las debutantes Yanira Giménez y Séfora González, cuya mirada curiosa sirve de hilo conductor para recorrer la historia del cine y de quienes lo han mantenido vivo. El reparto incluye también a figuras destacadas del panorama cinematográfico como Silvia Pérez Cruz —quien además compone la banda sonora original—, Isabel Coixet, Albert Serra, J.A. Bayona y Richard Gere, todos ellos vinculados de un modo u otro a la historia reciente del cine de autor en España.

Más allá del retrato institucional, “La Vida és Verdi” traza una crónica sentimental de un espacio que ha marcado la vida cultural de Gràcia y de Barcelona. Desde su programación especializada hasta su papel en la difusión del cine europeo y latinoamericano, los Verdi han sido un símbolo de resistencia cultural y de amor por el cine, entendido como experiencia colectiva. Fundados en 1926, los Verdi han sido testigos de la transformación urbana y cultural de Barcelona, consolidándose como punto de encuentro para varias generaciones de espectadores y cinéfilos.

ELS PREMIS GAUDÍ DE SIRAT I FRONTERA

9 febrer 2026 – Sirat i Frontera encapçalen el palmarès repartit de la divuitena edició dels Premis Gaudí. La gala celebrada al Gran Teatre del Liceu va premiat onze produccions en vint-i-quatre categories i va reconèixer la trajectòria extraordinària de l’actriu i directora Sílvia Munt.

Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal, guanyadores en anteriors edicions, van conduïr una cerimònia que va acabar passada la mitjanit.

La més premiada de la nit

Sirat es va convertir en la pel·lícula més premiada de la nit, amb vuit estatuetes de les dotze nominacions que acumulava, incloent-hi el guardó a millor pel·lícula en llengua no catalana.

Per la seva banda, Frontera, dirigida per Judith Colell, va ser l’altra gran protagonista de la vetllada amb tres premis dels acadèmics, entre els quals destaquen el Gaudí a la millor pel·lícula i el Premi especial del públic.

Sílvia Munt i els inclassificables del cinema

La directora i actriu Sílvia Munt, guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2026, va posar en valor en el seu discurs la importància de la comunitat professional i dels vincles humans en la seva carrera. “La gran sort és trobar aquests bojos que estan tan desquiciats com tu i remen al teu costat. Aquesta família que viu un imaginari amb tota la passió, com si fóssim criatures jugant amb allò intangible”, va explicar, subratllant el paper essencial de l’equip i la col·laboració en cada projecte cinematogràfic.

Munt també va reflexionar sobre la necessitat de mantenir la creativitat i la crítica en temps convulsos: “Ara més que mai necessitem seguir sent nens desvergonyits, individus inclassificables… La informació és computable. L’emoció, no.”

PALMARÈS DE LA DIVUITENA EDICIÓ DELS PREMIS GAUDÍ

Millor pel·lícula: Frontera

Millor pel·lícula en llengua no catalana: Sirat

Millor pel·lícula documental: Tardes de soledad

Millor curtmetratge: De sucre

Millor pel·lícula d’animació: L’Olívia i el terratrèmol invisible

Millor pel·lícula europea: Flow, un mundo que salvar

Millor direcció: Eva Libertad – Sorda

Millor direcció novella: Gemma Blasco – La furia

Millor guió original: Cesc Gay, Eduard Sola – Mi amiga Eva

Millor guió adaptat: Eva Libertad – Sorda

Millor direcció de producció: Oriol Maymó – Sirat

Millor protagonista femenina: Ángela Cervantes – La furia

Millor protagonista masculí: Mario Casas – Molt lluny

Millor actriu secundària: Bruna Cusí – Frontera

Millor actor secundari: Álvaro Cervantes – Sorda

Millor interpretació revelació: Llúcia Garcia – Romería

Millor direcció artística: Laia Ateca – Sirat

Millor muntatge: Albert Serra, Artur Tort – Tardes de soledad

Millor música original: Kangding Ray – Sirat

Millor fotografia: Mauro Herce – Sirat

Millor vestuari: Mercè Paloma – Frontera

Millor so: Amanda Villavieja, Laia Casanovas, Yasmina Praderas – Sirat

Millors efectes visuals: Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamin Ageorges – Sirat

Millor maquillatge i perruqueria: Zaira Eva Adén – Sirat

* Premi especial del públic a la millor pel·lícula: Frontera

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière