Inicio » ENTREVISTAS »VISION DOCUMENTAL » Leyendo en este Momento:

Som Cinema 2024: premier mundial de “Noah”, de Louise Brix Andersen

noviembre 14, 2024 ENTREVISTAS, VISION DOCUMENTAL
Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Som Cinema 2024
Ocurrió en Lleida durante la celebración de este año del 15è Festival de l’Audiovisual Català, Som Cinema, pues allí tuvo lugar la primera proyección pública de un documental que sin lugar a dudas dará mucho que hablar.
Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.
Así llamadas, “raras”, debido a que son padecidas por un sector “minoritario” de la población, este tipo de trastornos de salud no son un negocio rentable para las farmacéuticas, así que no se investiga y, por consiguiente, no hay medicamentos que puedan ayudar a sanar a estas personas enfermas.
Pero “Noah” no trata exactamente sobre este punto, pues esa no fue la idea embrionaria de la realizadora Louise Brix Andersen, quien se propuso enfocar este relato suyo alrededor de la sensibilidad, el afecto, el dolor y la ternura de su protagonista.

En realidad fue David Delgado, presidente y productor ejecutivo de Limmat Productions, quien primero conoció la tremenda historia de Noah a través de la intensa actividad que esta chica valenciana mantiene día tras día en las redes sociales, dando así a conocer muchos pormenores acerca de esta situación tan particular que ella transita.

Hasta llegar a su estreno internacional en Lleida, el proyecto ha tenido un recorrido de unos tres años, durante los cuales tuvieron en primer lugar que buscar la financiación que se necesitaba, elaborando textos y haciendo un teaser de presentación, para posteriormente pasar a un rodaje que en sí mismo tuvo una duración aproximada de un año y se desarrolló en Valencia, Ibiza y Málaga. La película contó además con el apoyo de las corporaciones públicas de televisión 3CAT y À PUNT, quienes emitirán una versión reducida de 52 minutos de duración en lugar de la completa de 73 minutos, que es la que se vio en el Som Cinema.

Louise Brix Andersen es una directora/guionista multilingüe de origen danés que empezó bastante joven a rodar películas independientes, por lo tanto aquí quedó visible su gran capacidad para narrar historias y conectar con un publico que en la capital del Segrià se mostró conmocionado en el coloquio posterior al pase presentación de la película. Ella estudió cine en Dinamarca, se fue a vivir a Barcelona y luego continuó sus estudios en Nueva York, tras lo cual regresó a Catalunya, donde rodó algunas ficciones. Éste es su primer documental.

– Es muy extraño que haya una sola persona que tenga siete enfermedades raras. Yo he leído las que tiene Noah y encuentro desde el síndrome de cascanueces, hasta la gastroparesia o el síndrome de Reinaud, y de ahí hasta siete en total; no es muy común todo esto, ¿verdad?

No lo es, de hecho primero hablé con ella al respecto. Desde el principio sabía que era importante para nosotras y nosotros, todo el equipo, poder hablar abiertamente con ella, y poder preguntarle cosas muy directas; y una de las cosas que por supuesto le pregunté fue si era habitual encontrar gente con siete enfermedades raras. Recuerdo que le dije: ¿Esto es normal dentro de lo no normal? Y ella me respondió que no, claro, no es nada normal, es muy poco frecuente que alguien tenga tantas enfermedades raras al mismo tiempo.

Lo que también es cierto en su caso es que una de esas dolencias tiene una base genética y esa es la causa del resto de las enfermedades. Entonces, si tú preguntas a Noah qué enfermedad le gustaría eliminar si solo pudiera quitar una enfermedad de las siete, ¿cuál sería? Sería esa enfermedad, claro, porque es la causa del resto de ellas.

– Y el hecho de que Noah tuviera esta circunstancia personal tan desgraciada, por decirlo de alguna forma, ¿condicionó de alguna manera el rodaje? ¿Tuvisteis que ir más pausadamente por este motivo?

Sí, de hecho el rodaje para nosotros fue un poco una montaña rusa, porque la vida de Noah es así. Aunque siempre tiene algunas molestias, ella tiene épocas muy buenas, donde se siente bien, donde tiene mucha energía, va haciendo mil cosas y físicamente está algo mejor.

Pero de repente vienen épocas donde está fatal, la tienen que ingresar y está con muchos dolores, vómitos,… bueno, todo lo que le pasa. Y claro, eso se vio reflejado en el rodaje también, pues a veces tuvimos que directamente cancelar algunas jornadas de actividad previstas porque ella no podía. Y también ocurrió que en el último día del rodaje, cuando íbamos a despedirla, acabamos todo el equipo en el hospital con ella porque la ingresaron allí. Así que lo último que grabamos con Noah es ella en la camilla, en el hospital, lo cual fue muy duro porque no queríamos despedirnos de ella así.

Por eso pienso que, después de tantos meses estando juntas, grabando tantas cosas, hemos viajado conjuntamente, hemos conocido a su familia y sus amigos, y acabar así…. Es como muy desagradable. Pero bueno, esa es la vida de Noah.

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Louise Brix Andersen, directora del documental “Noah”

– También una cosa muy buena que tiene Noah es el apoyo que le brinda la familia, las amigas, alguna de las cuales estuvo en Lleida también. Y en ese sentido me interesaría saber si pudiste contar con la colaboración de todas estas personas cercanas para el documental.

Antes de empezar a rodar, durante las entrevistas que tuve para conocer a la protagonista y también para ver quién es importante para ella en su vida, quedó muy claro que sus padres eran súper importantes, que había su mejor amiga que también la acompañó en Som Cinema, que casualmente es psicóloga, aunque no es la psicóloga de Noah. Y hay dos amigas de su infancia, que igualmente vemos en el documental.

– Cuando terminó el pase que se hizo a sala llena en Lleida, yo le pregunté a Noah acerca de la negación por parte de la industria farmacéutica para investigar tratamientos que contribuyan a corregir definitivamente estos desordenes de la salud, y ella comentaba que son tres millones de personas en España las que padecen este tipo de enfermedades menos frecuentes. ¿Esto era algo de lo que normalmente hablabais con ella? ¿O más bien lo habéis mantenido en un segundo plano?

Sí, también lo he hablado con ella. Lo difícil y el reto en esta historia de Noah es decidir en qué vas a enfocarte, porque puedes hablar de tantas cosas alrededor de ella, su vida y sus enfermedades que de hecho yo no he contado ni cerca del 10% de su vida, porque por supuesto, le pasan mil cosas y yo solo he intentado mostrarle a la gente si yo era capaz de transmitir a través de esta película cómo es ser Noah, cómo es vivir con esas enfermedades y todos sus obstáculos.

Sí que es verdad que ese tema lo tocamos un poquito. En un momento hay una escena donde ella está en el ayuntamiento y habla acerca de eso, de las pastillas, del gasto que ella hace en pastillas, porque, claro, ella viaja con una bolsa grande llena de medicamentos. Es más, también en la película se hace broma con que su amiga encuentra pastillas por todos lados, en el suelo,… y, claro, es así, porque ella toma muchas pastillas durante todos los días y ahí hay un poco de beneficio para las empresas farmacéuticas.

Y sí, eso es algo que también me ha enseñado ella. Hay tres millones de personas en España con enfermedades raras. Evidentemente no es la misma enfermedad, pero cada una de esas personas tiene alguna de ellas. Son tres millones de personas las que están enfermas, pero imagínate todas las familias que están afectadas por eso, porque, claro, en la vida de Noah, su familia, sus padres están muy afectados.

Su madre tuvo que dejar su trabajo cuando era joven porque se dio cuenta de lo que le pasaba a su hija y ha dedicado toda su vida a cuidar de ella. Toda su vida. Entonces, no sólo son tres millones los implicados. Son muchísimas más personas quienes están afectadas por algo que, en algunos casos, sí que se podía solucionar, pero como no es interesante económicamente, pues no se busca la solución y eso es muy triste.

– En cualquier caso, sí que hay que decir que el personal médico llega hasta donde puede llegar. Y creo que en la película sale algo de esto, porque ellos han colaborado para hacer el documental y ahora no pueden hacer más de lo que hacen. Supongo que su participación también fue entusiasta para que se den a conocer también estos casos a través del género documental.

Por supuesto, hay gente increíble. Noah está muy agradecida por toda la ayuda que ella ha recibido durante toda su vida de enfermeros, enfermeras, médicos, médicas,… todos. Hubo grandes colaboraciones con ellos, que querían participar en el documental para que veamos también ese lado y también aparece un poco de explicación sobre qué está pasando con Noah. Se ve cómo de serio es el hecho de que a veces la tengan que ingresar y lo que le pasa, como la operación tan dramática que tuvo en Málaga hace años. Por supuesto que hay gente maravillosa y hace lo que puede.

Además, Noah es una persona que quiere ayudar a los demás. Piensa muy poco en sí misma. De hecho, por la situación de la DANA estuvo todos los días en los pueblos de Valencia, ayudando como voluntaria, con comida y con todas las cosas que hacían falta allí.

Yo la veo en las redes sociales con cara de cansancio y no podemos olvidar que ésta es una mujer muy enferma, que no tiene la misma energía y la misma fuerza que la mayoría de la gente y ella estuvo de pie todos los días para ayudar a los demás. Los médicos que la conocen, los enfermeros, lo saben. Saben quién es Noah y por eso quieren hacer todo lo posible para ayudarle y participaron en la película porque sabían que esto también es una forma de visibilizar algunos aspectos de su vida.

– Obviamente el documental que como tú dices, podría haber tratado distintas variables o vertientes de este tema, se ha centrado mucho más en las emociones de Noah, en qué siente ella, cómo piensa y cómo ve el futuro también. Siempre se percibe que ella es el centro de la película. ¿No es así?

Sí, yo sabía que no quería hacer una película sobre sus enfermedades, sobre los hospitales, los médicos y todo eso; aunque se ve, pero no es el tema más significativo de la película. Lo más importante son las emociones y lo que decía antes, la posibilidad de hacer que el público viva en su piel cómo es ser Noah y cómo es vivir con lo que ella tiene. Eso fue muy importante para mí desde el principio.

También sabía que yo pretendía llegar a un público bastante joven que quisiera ver eso y que pudiera conectar con este problema, aunque tampoco tenía ninguna duda de que esta película también la van a ver madres, padres, abuelos,… y que se van a emocionar porque pueden empatizar mucho con los padres de Noah. Lo difícil para mí era un tema así, de enfermedades, de hospital, de muerte,… temas muy pesados y duros.

Entonces, por eso yo desde el principio trabajé y pensé mucho en cómo hacerlo a nivel visual, pero también con el audio, por ejemplo. En la película nos metemos en la cabeza de Noah porque, como tú bien sabes, nuestra protagonista lleva un implante coclear, que es un mecanismo que los cirujanos le han colocado en su cabeza para poder escuchar. Con ese implante los sonidos no se escuchan igual a como la mayoría de personas los percibimos, y mucha gente no lo sabe. Entonces hemos hecho algunos efectos especiales a nivel del audio para que en algunos momentos tú lo escuches tal como lo escucha ella. Ahí es donde sientes la frustración que es recibir los sonidos de esa forma, con ese implante.

También hemos usado otros efectos especiales, pero a nivel visual para mostrar sus redes sociales, vídeos privados y fotos y cosas por el estilo, de modo que esa parte de la película se viera de forma más dinámica. Hicimos que todo eso fluyera así con el objetivo de buscar ese público más joven. Y yo creo que lo hemos logrado, porque pareció que ese público tan joven en Lleida que vio el documental, estaba bastante emocionado con la película, y esa fue una experiencia muy interesante.

 

©José Luis García/Cinestel.com

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA _ FEBRER 2025

Mai Zetterling

Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i també de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa. Les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia. Presentaran el cicle el 5 de febrer el fill de la cineasta, Louis Lemkow, resident a Barcelona, i Kajsa Hedström, de la cinemateca sueca, l’Svenska Filminstitutet, que ha restaurat el gruix de la filmografia de Zetterling amb motiu del seu centenari. (més informació)

Sam Peckinpah

Va ser el gran revitalitzador del western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el nou Hollywood. Sobretot a partir de The Wild Bunch (Grup salvatge, 1969), redefineix el gènere dotant-lo d’un aire crepuscular en què la nostàlgia per un passat perdut, l’ocàs dels herois i els canvis inexorables de la civilització cobren un gran protagonisme. Formalment es caracteritza per combinar les morts a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, un estil que ha fet que se’l consideri el «poeta de la violència». (més informació)

Els dimarts a la Filmoteca

Un dia a tenir ben assenyalat al calendari perquè a la Sala Laya hi passaran coses engrescadores. A més de les sessions d’Afins, donem cabuda al cinema que difícilment es veu en altres pantalles, obrim finestres als arxius, remenem les golfes i presentem les cineastes del cicle Dies curts.

Arxiu viu

Les persones que treballen directament amb els materials fílmics seran les encarregades de presentar els tresors que amaguen els arxius. Les tres propostes de la temporada inclouen la recuperació d’un curtmetratge clandestí de l’argentina María Elena Massolo, la investigació d’una pel·lícula abandonada a Camprodon per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a l’exili el 1939 i la digitalització dels treballs dels cineastes cubans exiliats a Barcelona Miñuca i Fernando Villaverde, que es podran veure aquest febrer.
(més informació)

Cossos a la deriva: el cinema de Miñuca i Fernando Villaverde

Després de diverses dècades de desarrelament i moviment, els cineastes es van establir a Barcelona l’any 2000, i van dipositar les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya per tal de conservar-les. Presentem la seva obra a l’exili, digitalitzada en 4K: pel·lícules en què els cossos suren lliures i la pell de cel·luloide revela cicatrius i empremtes de la seva història. (més informació)

Dies curts – Daniela Delgado Viteri

Nascuda a l’Equador i establerta a Madrid, Daniela Delgado Viteri mira el món amb lucidesa crítica i indisciplinada. El seu treball comprèn curtmetratges, llibres i projectes de natura inclassificable que reflexionen sobre l’experiència migrant, els entrellaçaments entre paraula i imatge i la idolatria popular i digital. A Dies curts, ens convidarà a preguntar-nos per les relacions de poder que es generen al voltant de l’autorepresentació i l’instint de col·leccionar imatges, i com aquests gestos vertebren la identitat. La sessió constarà d’una conferència performativa i tres dels seus curtmetratges.
(més informació)

Shinji Sômai. Vents de joventut

Un dels directors japonesos més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta, Shinji Sômai (1948-2001) va veure la seva trajectòria limitada a tretze llargmetratges per una mort prematura. Experimenta amb estils i gèneres, sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació. Virtuós del pla seqüència, ha exercit una gran influència en cineastes actuals com Kiyoshi Kurosawa o Ryusuke Hamaguchi, però és pràcticament desconegut a Occident. Una oportunitat extraordinària per a descobrir-lo en aquest cicle coorganitzat amb Japan Foundation.
(més informació)

La Inesperada

Cinquena edició del festival que explora territoris cinematogràfics que neixen de la no-ficció. La Inesperada comptarà, entre d’altres, amb una sessió dedicada a dues de les figures cabdals del documental argentí, Fernando Birri i Marcelo Céspedes, i la visita del cineasta palestí Kamal Aljafari, que presentarà A Fidai Film, obra que reivindica de manera experimental les memòries devastades en una exploració de la identitat, la memòria i la resistència, arran de l’assalt i saqueig del Centre de Recerca Palestina de Beirut per part de l’exèrcit israelià l’estiu de 1982. (més informació)

I també…

Dintre del cicle de les preestrenes de la Filmoteca, Jaime Rosales presentarà dimecres 26 el seu darrer treball, la coproducció catalano-francesa Morlaix. (enllaç)

El gag infinit rescata Roscoe «Fatty» Arbuckle, qui va ser el rei de la comèdia del cinema nord-americà dels orígens i el primer còmic que va passar dels curts als llargs. Dues sessions de curts recullen algunes de les seves col·laboracions amb Buster Keaton. (enllaç)

El Premi Lux del Públic és una iniciativa del Parlament Europeu i l’Acadèmia del cinema europeu per reconèixer films que sensibilitzen sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. El mes de febrer es projecten tres de les cinc pel·lícules finalistes, i el mes de març es podrà veure, Intercepted, amb presentació de la seva directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada. (enllaç)

El festival de literatura policíaca BCNegra enguany se centra en dues capitals del crim mítiques, Nàpols i Marsella. La Filmoteca hi col·labora amb la projecció de dos clàssics que les tenen com a escenari: Le mani sulla città (Francesco Rosi, 1963) i Borsalino (Jacques Deray, 1970). (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

ISE 2025: Keynema lanza un asistente para la producción de cine

ISE 2025 Keynema lanza un asistente para producción de cine

Keynema carga y analiza el texto del guion y, para todo el proyecto, facilita la creación y edición de esquemas, desgloses, presupuestos, calendarios de equipo, planes de rodaje y continuidad del conjunto.

ISE 2025: Edgar Sanjuán Solé, (CEO): “Emogg mide cómo se siente el público en salas de cine”

Entrevista al CEO de Emogg Edgar Sanjuán Solé

Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…

ISE 2025: María Eugenia Lombardi representó al Buenos Aires Clúster Audiovisual (BACA) en Barcelona

ISE 2025 María Eugenia Lombardi Cluster Audiovisual de Buenos Aires

Con la moderación de Miquel Rutllant, presidente del Clúster Audiovisual de Catalunya, se desarrolló un coloquio en el cual participaron Clústeres y entidades similares de Argentina, Chile y México para…

Se celebra en Barcelona ISE 2025 (Integrated Systems Europe)

Se celebra en Barcelona ISE 2025 Integrated Systems Europe

“La tecnología debería trabajar para nosotros, y no al revés”, sostuvo Brian Solis en su interesante discurso inaugural de la edición número 21 del congreso y exposición ISE 2025 (Integrated Systems Europe),…

Cinemacenter confía en Christie para inaugurar su primer complejo de cines 100% láser en Argentina

Cinemacenter Argentina confia en Christie para sus proyectores laser

El CEO de Cinemacenter incide en la eficiencia lograda: “La tecnología innovadora de los proyectores Christie no solo ha elevado la calidad de nuestras proyecciones, sino que ha contribuido a optimizar la…

¿Es posible escribir un guion de cine sólo con Inteligencia Artificial?

En el Informe Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya ya se hablaba de la necesidad de reflexionar mejor acerca de esta tecnología que ha revolucionado diferentes sectores, especialmente a…

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

En sus diferentes naves desarrolla una extensa programación que incluye exposiciones, teatro, festivales, música en vivo, cine y proyectos audiovisuales, conferencias, conversaciones y talleres,…

El Cine Argentino 2025 hace frente al director desaprensivo del INCAA

El Cine Argentino 2025 frente al director desaprensivo del INCAA

Como era de suponer, dado que en el año 2024 apenas hubo rodajes, el declive en el número de estrenos va a ser considerable en este 2025. Probablemente el BAFICI todavía podrá exhibir…

Ocine equipa su multicine en Lleida con la Serie CineLife+ de Christie

Lleida Ocine equipa multicine con la Serie CineLife+ de Christie

Jordi Agustí, presidente y consejero delegado de Ocine, comenta: “Christie es una marca histórica y siempre ha sido una referencia en el mercado de la proyección cinematográfica. Valoramos mucho el…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Corresponsal”, de Emiliano Serra; sobre complicidades no deseables

Reseña de Corresponsal una película de Emiliano Serra

En la película, Eduardo Ulrich, el personaje protagonista, recibe el encargo de hacer seguimientos a personas para cuestiones como la de tratar de identificar reuniones sindicales encubiertas, de…

“El nuevo novio de Lucía”, de Matías de Leis Correa, una ficción sobre las secuelas del bullying

El nuevo novio de Lucia de Matias de Leis Correa

Coproducción entre Argentina (De Atar Contenidos), México (Brooma Films) y Reino Unido (Matchbox Films), que este año 2024 tuvo su premiere mundial en el certamen catalán Girona Film Festival,…

“Crónicas de una santa errante”, película de Tomás Gómez Bustillo

Cronicas de una santa errante pelicula de Tomas Gomez Bustillo

Gómez Bustillo aseguró haber trasladado al guion de “Crónicas de una santa errante” sus propias vivencias de cuando era más joven y observaba a señoras mayores hablando con los misioneros.

“Oíd Mortales”, un film de Verónica Velásquez con Andrea Digorado

Oid Mortales un film de Veronica Velasquez con Andrea Digorado

La directora ya había trabajado con anterioridad en un centro similar como docente de talleres de mural, que justamente es el papel que encarna de manera formidable en este filme la actriz Andrea Digorado.

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

GOYAS: “EL 47” REDONDEA SUS PREMIOS

9 febrero 2025 – La más reciente película del director catalán Marcel Barrena, “El 47”, terminó con éxito la temporada de premios obteniendo el Goya a la Mejor Película, pero en una ceremonia verdaderamente rara y extraña, pues también y al mismo tiempo (ex-aequo) los académicos decidieron otorgar el mismo galardón para el mejor filme a “La Infiltrada”, la nueva película de la talentosa cineasta Arantxa Echevarría, cuya actriz protagonista, Carolina Yuste, fue igualmente reconocida. La confusión y estupefacción se hizo presente cuando ambos equipos subieron al escenario granadino a recibir el mismo Premio Goya.

Anteriormente, Eduard Fernández subió a recoger el Premio Goya al Mejor Actor, pero por otra película, “Marco”, algo que también es chocante y misterioso, pues comparativamente su actuación en “El 47” fue de un nivel más superior, una película rodada en Torre Baró que también recibió los premios a mejores actriz y actor de reparto (Clara Segura y Salva Reina), efectos especiales y dirección de producción.

Entre el resto de premiados encontramos a mejor dirección para Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez por “Segundo premio”; Eduard Sola como mejor guion original por “Casa en flames”; y a Laura Weismahr como mejor actriz revelación por “Salve María”.

ISE 2025, PIEDRA ANGULAR DEL AUDIOVISUAL

7 febrero 2025 – Integrated Systems Europe (ISE) 2025 concluyó una semana de gran éxito en Barcelona, celebrando otro hito en la historia del evento. La feria de este año fue más rica que nunca en innovación, avances de la industria y tecnologías de vanguardia, reforzando su posición como el principal evento para la industria audiovisual (AV) y de integración de sistemas. La feria contó con el mayor número de expositores, 1.605, y la mayor superficie de exposición, 92.000 m2 netos.

ISE 2025 acogió a 85.351 visitantes verificados procedentes de 168 países, lo que supone un aumento del 15,5% respecto al año anterior.

Esta exposición internacional con sede en Catalunya consolidó una vez más su estatus como piedra angular del sector audiovisual y de la integración de sistemas, uniendo a profesionales de todo el mundo para intercambiar ideas, explorar tecnologías innovadoras y forjar conexiones duraderas. Reflexionando sobre el éxito del certamen, Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, declaró al finalizar el evento: “La energía y el compromiso de nuestros asistentes y expositores han sido realmente notables. Desde la dinámica sala de exposiciones y los impactantes escaparates de los expositores hasta un programa repleto de contenidos, la edición de este año ha ofrecido una experiencia inigualable.”

AUDIOVISUAL: CREIX EL VOLUM DE NEGOCI

27 gener 2025 – El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 14% el volum de negoci durant l’últim any fins als 8.636 milions d’euros, que representen el 3% del PIB. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més). Són les principals xifres de l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.

L’informe s’ha presentat en una jornada amb la presència de les principals empreses del sector i amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró Torres, el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, i el director general de l’Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman.

Segons Miquel Rutllant, “ens trobem en un moment estratègic per al sector audiovisual català. Projectes com el de les Tres Xemeneies marcaran el futur de la nostra indústria perquè esdevingui un referent a nivell internacional. A Catalunya som molt forts en tecnologia i talent audiovisual. Un audiovisual molt potent en cinema i televisió que inclou nous formats com les experiències immersives o els videojocs, formats que precisament es caracteritzen pel seu fort component tecnològic. I el Catalunya Media City ha de ser la infraestructura que aculli platós d’última generació i data centers que permetin treballar el volum de dades que l’audiovisual necessita. Però també ha de reunir els principals actors nacionals i internacionals de la tecnologia audiovisual. I tot això requereix la col·laboració entre el sector públic i el privat”.

LA FEROCITAT DEL CINEMA CATALÀ 2024

27 gener 2025 – En la dotzena edició dels Premis Feroz van triomfar dues pel·lícules produïdes i rodades a Catalunya: “Salve Maria” (foto), de Mar Coll, (millor pel·lícula dramàtica); i “Casa en flames”, de Dani de la Orden, (millor pel·lícula de comèdia).

Emma Vilarasau va aconseguir el premi a la millor actriu protagonista per “Casa en Flames”; Eduard Fernández, millor actor per “Marco”; Clara Segura, millor actriu de repartiment per “El 47”; i Eduard Sola, millor guionista per “Casa en Flames”.

D’altra banda, la pel·lícula “Polvo serán” de Carlos Marquès-Marcet, va aconseguir el Premi Feroz Arrebato de ficció.

“EL 47” TRIOMFA ALS XVII PREMIS GAUDÍ

19 gener 2025 – “El 47” i “Polvo serán” van guanyar els Premis Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. El llargmetratge de Marcel Barrena, un fenòmen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, va estar el més guardonat, amb set Gaudís, als quals cal sumar el Premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La segueixen en el recompte d’estatuetes “Polvo serán”, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; “Casa en flames”, de Dani de la Orden, “Segundo premio”, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i “Salve Maria”, de Mar Coll, que hi va guanyar dos. El palmarès, molt repartit, reconeix l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català. El productor Paco Poch va recollir el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025 de mans del cineasta Manuel Huerga.

Millor pel·lícula: El 47 de Marcel Barrena.
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet.
Millor pel·lícula documental: Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa.
Millor pel·lícula d’animació: Mariposas negras, de David Baute.
Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, per Segundo premio.
Millor direcció novel: Celia Giraldo, per Un lugar común.
Millor guió original: Eduard Sola, per Casa en flames.
Millor guió adaptat: Mar Coll Valentina Viso, per Salve Maria.
Millor protagonista femenina: Emma Vilarasau, per Casa en flames.

Millor protagonista masculí: Eduard Fernández, per El 47.
Millor interpretació revelació: Laura Weissmahr, a Salve Maria.
Millor actriu secundaria: Clara Segura, a El 47.
Millor actor secundari: Enric Auquer, a Casa en flames.
Millor curtmetratge: El príncep, d’Àlex Sardà.
Millor direcció de producció: Carlos Apolinario, per El 47.
Millor direcció d’art: Laia Ateca, per Polvo serán.
Millor muntatge: Chiara Dainese, per Polvo serán
Millor música original: Maria Arnal, per Polvo serán
Millor fotografía: Takuro Takeuchi, per Segundo premio
Millor vestuari: Olga Rodal i Irantzu Ortiz, per El 47
Millor so: Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso, per Segundo premio
Millors efectes visuals: Laura Canals i Iván López Hernández per El 47
Millor pel·lícula europea: Anatomía de una caída, de Justine Triet
Premi especial del públic a la millor pel·lícula: El 47, de Marcel Barrena

ESTRENES DE CINEMA CATALÀ 2025

7 gener 2025 – Entre les estrenes de cinema català per a aquest any 2025 ens trobem títols com “Romeria”, la nova pel·lícula de Carla Simón amb la qual la cineasta tanca la trilogia que ha dedicat a la seva família i les seves arrels. El film segueix el viatge de la Marina, una adolescent que viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de la sida, com la seva mare, quan era petita.

També es veurà a les sales “Tarde de Soledad”, la nova pel·lícula d’Albert Serra que aborda el tema de la tauromàquia des d’un punt de vista neutral, però al mateix temps polèmic.

Protagonitzada per Josep Maria Pou, el cineasta Manuel Huerga té pendent d’estrena “Parenostre”, una història basada en el dia que van comunicar a la família Pujol que el diari El Mundo publicaria la notícia de la deixa a Andorra.

Miki Esparbé, Nora Navas, Juan Diego Botto i Àgata Roca són alguns dels protagonistes de “Frontera”, un thriller històric dirigit per Judit Colell i que segueix el periple dels que van ajudar els jueus a fugir de la repressió nazi a través dels Pirineus.

D’altra banda, Javier Ruiz Caldera estrenarà “Wolfgang”, protagonitzada pel jove actor debutant Jordi Catalán i que és la història d’un nen amb un trastorn de l’espectre autista i altes capacitats, que somia a convertir-se’n el millor pianista del món. Després de perdre la mare, haurà d’aprendre a conviure amb un pare despistat i irresponsable, a qui convenç per anar a estudiar música a París.

Belén Funes estrenarà enguany la seva segona pel·lícula. L’ha titulat «Los tortuga» i és una història de dol i exili, amb una família dividida entre Barcelona i els camps de Jaén.

També la directora Maria Ripoll ha rodat la comèdia dramàtica “Les Irresponsables”, en la qual Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca interpreten a tres amigues que passen un cap de setmana juntes en una casa de luxe.

Finalment, però no per això menys important, l’arriscat realitzador Marc Recha portarà “Centaures de la nit” a la pantalla gran dels cinemes, rodada en el Monestir de Poblet amb un conjunt d’actors no professionals invidents. El film mostra a un home a la caça d’unes relíquies amagades per uns monjos eslovens que es retroba amb l’amor de la seva vida.

SOM CINEMA: “LES VACANCES DE MARA”

21 octubre 2024 – “Les vacances de Mara”, dirigit per Elena Escura i produït per Tarannà Films i à Punt Media, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 15a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que “Blava Terra”, dirigit per Marine Auclair i produït per ESCAC Films, va ser guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. El llargmetratge “Societat Negra”, dirigit per Ramon Térmens i produït per Segarra Films, es va dur el Premi del Jurat, mentre que el curtmetratge “Cura Sana”, dirigit per Lucía G. Romero i produït per ESCAC Films, va rebre una Menció Especial per part del Jurat.

Pel que fa als documentals, “Hágase tu voluntad”, dirigit per Adrián Silvestre i produït per Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, s’ha endut el Premi al Millor Llargmetratge, i “El Temi”, dirigit per Jesús Minchón, Marta Aguilella i Arnau Belloc, i produït per UAB, ha estat reconegut com a Millor Curtmetratge. El Jurat ha distingit amb una Menció Especial el curtmetratge “Dorothea on the rocks”, dirigit per Núria Abad i Marta Hierro i produït per MOM Works i IB3.

Els guardons del festival Som Cinema es van atorgar al ScreenBox de Lleida en presència de directors, actors i productors dels films premiats, autoritats i públic en general, en una cerimònia en la qual van alternar moments emotius (com quan Ramon Térmens ha dedicat Societat Negra al seu germà Josep Maria, mort fa un any en un accident de tractor) i moments d’humor. L’acte ha posat punt i final a cinc dies de sessions cinematogràfiques i activitats paral·leles al voltant del Setè Art.

Un total de 1.123 persones van passar per les diverses activitats organitzades en el marc de la 15a edició del Som Cinema, festival celebrat del 16 al 20 d’octubre a la ciutat de Lleida. A més de les projeccions, el festival va incloure tallers, el rodatge de curtmetratges, presentacions i una sessió musical. D’altra banda, l’esdeveniment va aplegar 43 convidats, entre directors, actors, productors i altres tècnics relacionat amb les pel·lícules projectades. La nombrosa presència de professionals del món cinematogràfic ha estat precisament un dels trets destacats d’aquesta edició.

Una de les activitats paral·leles destacades del festival ha estat la presentació de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema), entitat destinada a fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori, un acte celebrat a la Seu Vella que va aplegar una setantena de professionals.

En el decurs d’aquesta edició de Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català) s’han projectat 57 pel·lícules (14 llargmetratges i 43 curts) de Catalunya, Balears i València. Cal recordar que el festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.

ENTREVISTAS

Som Cinema 2024: premier mundial de “Noah”, de Louise Brix Andersen

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.

“Recuerda”, de Melina Terribili; un film sobre las motivaciones artísticas de su padre, Carlos

Recuerda un documental de Melina Terribili sobre su padre Carlos

Recuerdos y reflexiones sobre la vida y la muerte, la memoria, el amor o el paso del tiempo se dan cita en este filme que gravita en torno a los intensos pensamientos de Carlos Terribili.

“La Dama”, de Sebastián Cortés; la lucha diaria de Kiara Rodríguez

La Dama de Sebastian Cortes con Kiara Rodriguez Entrevista

Sebastián no buscaba hacer una película sobre una persona con estas características personales y emocionales, pero un día entró en un bar a eso de las cuatro de la tarde y allí se cruzó con Kiara, quien se…

“La Otra Memoria del Mundo”, de Mariela Pietragalla, (entrevista)

La Otra Memoria del Mundo entrevista a Mariela Pietragalla

La película es un ensayo documental que asume que la preservación fílmica suele verse complicada por distintos factores que se intensifican cuando quienes deberían aportar recursos económicos para su sostenimiento, no lo hacen o…