Inicio » CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO » Leyendo en este Momento:

«Jauja» de Lisandro Alonso; cuando el pasado se desvanece y el futuro carece de sentido

Al margen de que Lisandro Alonso es un cineasta que prioriza la construcción visual por encima del ensamblaje de los puntos del guión para que todo fluya en cadena, «Jauja», premiada por la FIPRESCI en la sección Un Certain Regard de Cannes, sigue la línea trazada en sus anteriores filmes pero también incorpora elementos novedosos en su filmografía, como puede ser la aparición de actores con experiencia, con Viggo Mortensen a la cabeza, y una mayor variedad de locaciones distantes.

Para dotarle de una estructura formal, el inicio de la película está ambientado en un remoto puesto militar en la Patagonia argentina de 1882 durante la agresiva y genocida «conquista del desierto», feroz campaña contra la población aborigen de la región donde los actos de salvajismo por parte de los militares abundaban por todos lados. El capitán Gunnar Dinesen (Mortensen) proviene de Dinamarca con su hija de quince años ya que se le ha encargado un trabajo de ingeniería para el ejército argentino. Ingeborg, la chica, crea un gran revuelo entre los hombres del destacamento, y llegado un momento determinado del film desaparece sin dejar rastro. A partir de ahí, su padre inicia una búsqueda a través de la que irá haciendo distintos descubrimientos.

Aunque el film comienza en un ámbito bastante realista, poco a poco va transitando otros terrenos a medida de que las cosas parecen írsele de las manos al protagonista, pues cada vez se va a ir encontrando con un mundo que progresa hacia la hostilidad más irracional posible e incluso, en algún momento concreto, también hacia lo onírico y el misticismo.

El cine de Lisandro Alonso nunca se quiere enredar demasiado dentro de su artificio y tampoco en esta ocasión abandona su veta contemplativa. Claro está que lo hace para pasar a otorgarle mucha más importancia al plano estético de la fotografía donde ni siquiera se está cuestionando el rigor histórico de lo que cuenta, pues estamos ante una historia completamente inventada en la que el realizador argentino no ha hecho demasiados esfuerzos por acercarse a cuál era la situación de esa zona en esa época tardía del siglo XIX. Por descontado que la fotografía es exquisita, como siempre en su cine, no sólo en los planos a plena luz del día sino también en los nocturnos cuando combina la iluminación lunar con la que provendría del fuego.

«Jauja» es una película convertida en una fábula sobre la soledad y el shock, que viaja entre diferentes formas de hacer cine y en la que parece que Alonso se ha planteado la historia que retrata como una excusa para mostrarnos lugares bellos, abruptos, rocosos e inhóspitos, dando un salto hasta Dinamarca en la última parte de la película. Por otro lado, el director argentino sigue queriendo que los espectadores mantengamos en todo momento una cierta distancia con sus personajes, que no nos identifiquemos con ellos sino que los sigamos o tratemos de juzgar desde una perspectiva alejada.

«Pierdo lo que encuentro, no encuentro lo que busco», menciona Dinesen en algún momento del film dentro de esa búsqueda que en pocos momentos es desesperada porque en la película, como bien sabrá el espectador mientras la ve, el misterio no es la desaparición de la hija ni el motivo de la misma, sino el tránsito que emprende el protagonista principal que es el propio de aquellas personas que parten con la finalidad, sin saberlo, de encontrarse a sí mismos y donde cada momento y cada día parecen tener una verdad distinta. A los personajes de «Jauja» les gusta simular que son héroes y villanos, pero en realidad no lo son, y en su flaqueza y debilidad están también otros de los ingredientes principales del film. Ellos creen que los afectos y el confort debilitan y que el paisaje representa la individualidad para evadirse de un mundo de relaciones hostiles en el que viven.

©José Luis García/Cinestel.comJauja Lisandro Alonso

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA_DESEMBRE 2025

Àfrica contraataca

Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells pintats a mà de Ghana, anys noranta, Filmoteca de Catalunya reuneix una selecció de títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors.

Mitjançant films de ficció i documentals rodats exclusivament per directors africans des de l’inici dels cinemes africans de finals dels anys seixanta fins a l’actualitat, evidenciem el ric diàleg cinèfil que aquests autors i el seu públic han establert des d’Àfrica, tant amb el cinema d’autor com amb el cinema de Hollywood, Bollywood i asiàtic, visible en pel·lícules que revisen gèneres, com ara el western, la comèdia, les pel·lícules de samurais o el musical. (més informació)

Mar Coll | Els passos dobles

Formada a l’ESCAC i amb només tres llargmetratges i alguns treballs per televisió, Mar Coll (Barcelona, 1981) s’ha consolidat com una de les veus més subtils i personals del cinema català contemporani. Els seus films, protagonitzats per dones que busquen redefinir-se enfront de les expectatives alienes, ofereixen una mirada precisa i continguda a través de la qual la cineasta explora els espais íntims on el quotidià es fractura: les famílies burgeses, les emocions reprimides, la incomoditat del silenci.

En aquesta nova entrega d’Els passos dobles, Mar Coll relaciona els seus tres films amb d’altres mirades afins sobre la identitat i la incomoditat quotidiana.
(més informació)

Kiyoshi Kurosawa

Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic.

Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani. (més informació)

Camilo Restrepo

Entre el selvàtic i l’urbà, entre el barroc i l’inacabat, arriba aquesta edició de la Mostra de Cinema Colombià de Barcelona.
Un territori d’imatges i imaginacions que emergeixen de la violència i la memòria per transformar-se en assaig, en plecs que mai no acaben de tancar-se.

Les pel·lícules de Camilo Restrepo es presenten per primera vegada a Catalunya organitzades com una retrospectiva completa que s’obre a un espai fragmentari i enigmàtic, marcat per les empremtes més que no pas per les certeses. (més informació)

Reteena

El festival Reteena és un espai de celebració de la cultura audiovisual contemporània. És una iniciativa feta per i per a públic jove, que ens acosta a l’audiovisual des d’una mirada eclèctica, festiva i desacomplexada.

A través d’una proposta que reuneix el millor del cinema internacional i nacional, així com els referents de la cultura pop i digital contemporanis, el Reteena ens convida a repensar què vol dir ser jove en el context actual. (més informació)

I també…

Continua la retrospectiva d’Andrei Tarkovski (1932- 1986), considerat un dels grans poetes del cinema. Mitjançant plans llargs i moviments de càmera gairebé imperceptibles, els seus films converteixen el pas del temps, la llum i els elements de la natura en autèntics versos visuals.
La seva obra va ser definida per Ingmar Bergman com “la més gran del cinema modern, perquè crea un llenguatge que permet captar la vida com un somni”. (enllaç)

També continua Afins: Joaquim Jordà, amb un recorregut pel seu cinema més militant. Des del guió fins a la direcció, els films combinen documental, assaig i avantguarda per donar veu als qui s’organitzen i qüestionen el poder, tot bastint una obra que converteix la càmera en una eina d’acció política i de reflexió col·lectiva. També s’ha programat la sessió de lectura: Joaquim Jordà. El treball del traductor, dirigida per Glòria Salvadó i Fran Benavente, professors i investigadors (UPF). (enllaç)

La retrospectiva Germaine Dulac segueix redescobrint l’obra d’aquesta pionera, des dels experiments impressionistes i surrealistes que van qüestionar gènere i sexualitat, fins als seus documentals i noticiaris dels anys trenta.

En una de les sessions es veuran quatre curtmetratges que mostren la importància de la dansa i la música com a eixos fonamentals en la poètica cinematogràfica de Germaine Dulac. Dues arts que li permeten concebre el cinema com un art del moviment pur, capaç de traduir emocions i pensaments sense paraules, a través de les quals aspira al que anomenava cinéma pur. (enllaç)

També la Filmoteca acull les preestrenes de dues pel·lícules catalanes: Emergency Exit, de Lluís Miñarro, un viatge liminar entre vida i mort, somni i realitat màgica, en el qual el fenomenològic no és una realitat tancada. I una road movie a la manera de Cortázar, el bardo tibetà i Jules Cotard.
La segona és On eres quan hi eres? de la directora Jana Montllor Blanes, filla del reconegut Ovidi Montllor, que intenta reconstruir la memòria íntima des de la fragilitat dels seus records, dels qui van compartir amb ell i dels petits objectes que guarda. (enllaç)

El cicle Les golfes homenatja l’esperit d’aquelles sessions mítiques i reivindica de nou la sala de cinema com a espai comunitari, l’experiència de veure pel·lícules amb més gent, com si fos una festa. (enllaç)

També la programació de l’Aula de Cinema, que consisteix en un exercici de renovació i problematització de l’escriptura la història del cinema. (enllaç)

Noves sessions de Història permanent del cinema català, amb pel·lícules recentment digitalitzades. (enllaç)

I una programació renovada de la FilmoXica, amb històries adreçades als més petits de la casa. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

Programación de la Filmoteca de Catalunya para febrero-junio 2026

Filmoteca de Catalunya Programación 2026 Primer semestre

Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…

El histórico cine Saga Kino de Oslo confía en Christie para su reapertura

Reapertura el historico Saga Kino de Oslo confia en Christie

Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…

Entrevista a Joel Munu sobre el CLAC y los cineastas de Lleida

Som Cinema 2025 Entrevista a Joel Munu CLAC

Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…

Christie aporta su tecnología en el BFI London Film Festival 2025

Tecnología Christie en el BFI London Film Festival 2025

“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…

FIRA 2025, Festival Internacional de Realización Audiovisual en Tandil

Fira 2025 Festival Internacional de Realizacion Audiovisual en Tandil

Este año, 10 equipos de distintas partes de Latinoamérica se reúnen en Tandil para rodar 10 películas en 10 días. Cada proyecto es una voz única. Cada mirada, un reflejo distinto de la realidad propia.

UNIC presentó su informe anual del año 2025 en CineEurope

CineEurope 2025 UNIC presento su informe anual

La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…

Las experiencias inigualables de Christie en CineEurope 2025

Christie en CineEurope 2025 las experiencias inigualables

“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie acaba de anunciar la firma de un acuerdo a largo plazo con NEOLUX Cinema Ltda., que se convertirá en el principal punto de contacto para los productos de cine de Christie en Brasil, y…

Christie sigue presente en la nueva edición del Festival de Cannes

Christie esta presente en nueva edicion del Festival de Cannes

Como parte de las actividades técnicas del festival, Zerouali ha ofrecido una ponencia titulada “Go to the dark(er) side with VDR: optimizando la experiencia cinematográfica”, en el marco de…

CinemaCon 2025: Christie presenta la tecnología VDR

CinemaCon 2025 Christie presenta la tecnologia VDR

Christie presenta en primicia su tecnología de Rango Dinámico Variable (VDR), que ofrece imágenes vívidas en pantalla, mayor eficiencia energética y menor coste total de propiedad en…

Christie y Dolby anuncian la renovación de su colaboración para una nueva generación de sistemas de proyección láser

Christie y Dolby renuevan su colaboración para proyectores láser

A partir de este mes de mayo comienza a implementarse en salas de cine la próxima generación de sistemas de proyección láser Dolby Vision, tras haber sido anunciada la renovación de su acuerdo comercial con Christie.

ISE 2025: David Monguet (Mo&Mo) habló acerca de la revolución virtual LED en las producciones de cine

ISE Barcelona 2025 David Monguet MOMO Producción Virtual de Cine

La producción virtual LED sigue avanzando con fuerza en el terreno de las producciones cinematográficas. En ISE Barcelona 2025, David Monguet, fundador y supervisor principal en este área de la…

LES NOMINACIONS ALS PREMIS GAUDÍ 2026

Barcelona, 16 de desembre del 2025: L’Acadèmia del Cinema Català va anunciar a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona les nominacions dels XVIII Premis Gaudí. En aquesta edició, “Romería”, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de “Sirat”, d’Oliver Laxe, amb dotze, i “Sorda”, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu, encapçalen el rànquing en la segona volta de votacions, oberta fins al 26 de gener de 2026 per als vint-i-nou títols finalistes (vint-i-cinc produccions catalanes i quatre europees). També destaquen “Frontera”, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima “Estrany riu”, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; i “La furia”, debut de Gemma Blasco, amb sis. “Tardes de soledad”, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.

En la categoria de Millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols: dues obres de cineastes veterans (Frontera i Wolfgang) i tres òperes primes (Estrany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny).

En la categoria de Millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades enguany als Gaudí, “Romería”, “Sirat” i “Sorda”, també preseleccionades per representar Espanya a la 98a edició dels Oscars, i la segona pel·lícula de Belén Funes, “Los Tortuga”. Precisament la pel·lícula “Sirat” es troba entre les finalistes en les categories de millor càsting, pel·lícula internacional, fotografia, música i so dels Premis Oscar de Hollywood. (Les nominacions en aquet cas s’anunciaran el pròxim 22 de gener.)

En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives. El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.

TRISTE FALLECIMIENTO DE HÉCTOR ALTERIO

13 diciembre 2025 – Murió a los 96 años de edad uno de los actores argentinos más internacionales, Héctor Alterio, nacionalizado español porque en 1975, mientras se encontraba en España, fue amenazado de muerte por la Triple A, por lo que decidió no regresar a su país y residir desde entonces en Madrid. Se reunieron con él su esposa Modesta Ángela Bacaicoa Destéfano, y sus hijos Ernesto Alterio (1970) y Malena Alterio (1974), que han seguido sus pasos como intérpretes de cine y de teatro.

Aunque su debut como actor se produjo en el año 1948, se hizo famoso sobre todo por sus trabajos en el cine que empezaron en 1965 con “Todo sol es amargo”, de Alfredo Mathé. Durante los años siguientes Alterio intervino en algunas de las mejores películas de la entonces nueva generación de cineastas argentinos. Hizo colaboraciones con Fernando Ayala en “Argentino hasta la muerte”, (1970); Juan José Jusid en “La fidelidad”, (1970); Héctor Olivera en “La venganza del Beto Sánchez”, (1972) y “La Patagonia rebelde”, (1974), Oso de Plata en Berlín. Y con el más destacado de ellos, Leopoldo Torre Nilsson en “El santo de la espada”, (1969), “La maffia”, (1971) y “Los siete locos”, (1972).

Desde su exilio en 1975, Alterio también tuvo participación en muchas producciones españolas, dejando memorables creaciones en “A un dios desconocido” (1977) de Jaime Chávarri, con la que obtuvo el premio al mejor actor en el Festival de San Sebastián; “El crimen de Cuenca” (1979) de Pilar Miró; “El nido” (1980) de Jaime de Armiñán, película nominada al Óscar y premio al mejor actor de la Asociación de Cronistas de Nueva York; o “Don Juan en los infiernos” (1991) y “El detective y la muerte” (1994); ambas películas de Gonzalo Suárez.

Sin embargo, no dejó de participar en numerosas películas de Argentina, su país de origen, en donde fue uno de los protagonistas principales en cuatro de las primeras cinco películas del país que llegaron a ser candidatas en la instancia final del Oscar a la mejor película de habla no inglesa, e incluso una de ellas lo ganó. Dichas películas fueron: “La tregua”, de Sergio Renán (1974), “Camila”, de María Luisa Bemberg (1984), “La historia oficial”, de Luis Puenzo (1985) (que ganó el premio), y “El hijo de la novia”, de Juan José Campanella (2001).

En 2004 recibió el Goya de Honor y en 2008 el Cóndor de Plata por su trayectoria profesional.

GAUDÍ D’HONOR 2026 SERÁ PER A SÍLVIA MUNT

4 desembre 2025 – L’actriu, directora i guionista Sílvia Munt recollirà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026, el màxim guardó honorífic del cinema català, en la gala dels XVIII Premis Gaudí, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d’excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, el teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.

La decisió ha estat adoptada per la Junta Directiva de l’Acadèmia, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Alba Cros (secretària), Àngels Masclans (tresorera) i els vocals Marcel Barrena, Tono Folguera, Elena Martín, Arnau Bataller, Gina Ferrer i Marta Bazaco. “Sílvia Munt és compromís: compromís amb la professió d’actriu, que la va portar a transitar per desenes de personatges, alguns dels més icònics de la història del cinema català; i compromís amb la professió de directora i guionista, des d’on s’ha posicionat com una cineasta crítica, que ha sentit la responsabilitat d’utilitzar el cinema —sigui de ficció o documental— per visibilitzar les esquerdes de la societat en què vivim; i des d’on ha sabut contemporitzar rigorosament els clàssics, fent-los rellevants i atractius per al públic actual sense perdre els seus valors. Pionera en fer el pas de la interpretació a la direcció, no ha deixat mai d’acompanyar amb cura els actors i actrius que han posat el seu talent al servei de les seves creacions, obrint amb valentia, perseverança i ofici un camí que moltes altres han pogut seguir”, afirma la Junta.

Amb aquest reconeixement, Sílvia Munt s’incorpora al llistat de figures essencials que han rebut fins ara el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021), Tomàs Pladevall (2022), Jaume Figueras (2023), Rosa Vergés (2024) i Paco Poch (2025).

FESTIVAL INT. DE CINE INFINITO SUPER 8

26 noviembre 2025 – Comenzó en Capital Federal de Argentina hasta el domingo 30 la segunda edición del Festival Internacional de Cine Infinito Super 8, con proyecciones en las sedes de la Universidad del Cine de Buenos Aires, el Kino Palais/Casa Nacional del Bicentenario, el Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken, el Centro Cultural La Tomada, y la Galería AnTnA.

INFINITO Super 8 se propone generar un espacio de intercambios para recobrar la experiencia colectiva del cine, el estado de comunión que implica una proyección en una sala y en una pantalla grande, sin interrupciones, especialmente en tiempos en los que el consumo audiovisual es cada vez más acelerado e individualizado, menos atento, y se lleva adelante mayoritariamente en dispositivos móviles y pequeñas pantallas personalizadas.

La idea es recuperar y celebrar la función comunitaria del cine, no sólo para generar el placer grupal durante el momento de la proyección, sino –y especialmente- para generar nuevos intercambios de saberes estéticos, técnicos, teóricos y prácticos, que siembren las bases de nuevos proyectos y colaboraciones mutuas entre cineastas de la región sudamericana y el mundo.

De hecho, la intención de sus promotores, Mónica Lairana y Paulo Pécora, es crear y compartir un nuevo espacio de difusión para el cine independiente y artesanal filmado en Super 8 milímetros, y lograr de ese modo una forma de difusión y reconocimiento al trabajo que tantas realizadores y realizadores en el mundo llevan adelante de manera artesanal, autogestiva, y casi secreta.

Además de sus competencias argentina e internacional, esta singular muestra de cine rinde homenaje al realizador rosarino Mario Piazza (1956-2024), uno de los pioneros del uso del formato Super 8 en la Argentina, con la proyección de dos de sus films iniciales (El hombre de acero, de 1976, y Papá gringo, de 1983) y la publicación de «Yeites», un texto inédito que empezó a escribir en 2021.

Igualmente, entre sus numerosas actividades, cinco films realizados por Juan José Mugni en los años 70 y 80 en Argentina y Uruguay, entre los que figuran tres donde colaboró con la artista experimental Marie Louise Alemann (como actriz y camarógrafa), serán exhibidos en un foco dedicado a su trayectoria.

“UN BANY PROPI” GUANYA SOM CINEMA 2025

26 octubre 2025 – Un bany propi, dirigit per Lucia Casañ i produït per PT Media i à Punt, ha obtingut el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 16a edició del festival Som Cinema, mentre que Aigua salina, dirigit per Ivet Moreno i Abraham Delgado, i produït per ESCAC Films, ha estat guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al llargmetratge de ficció Sima’s song (La Canción de Sima), dirigit per Roya Sadat i produït per Alba Sotorra SL, Baldr Film, Urban Factory, Volos Films i Roya Film House, i al curtmetratge de ficció Bonita, dirigit per Eva Santana i Albert Carbó, i produït per Silendum Films.

El Premi del Jurat ha estat pel llarg de ficció La invasió dels bàrbars, dirigit per Vicent Monsonís i produït per Stanbrook, Alhena Production, Arden Producciones, à Punt, 3Cat i RTVE.

El film Loquillla mía, dirigit per Clàudia Estrada Tarascó i produït per CCCB i Dones Visuals, s’ha endut el premi al Millor Curtmetratge Documental, mentre que Muñequita linda, dirigit per David Moncasi i produït per TRAMA Audiovisual, ha aconseguit el premi al Millor Llargmetratge Documental. El jurat també ha volgut fer sengles Mencions Especials al curt documental La huella del barro, dirigit per Rodrigo Màrquez i produït per Rodrigo Màrquez, i al llarg documental Sunu gaal (El nostre cayuco), dirigit per Josep T. Paris i produït per Karavan Films i 3Cat.

En el decurs de l’acte s’han presentat també els curtmetratges, concretament 2 plans-seqüències titulats Reflejo i Tot o res, que han elaborat els alumnes de l’Institut La Caparrella de Lleida durant el festival. Els alumnes han incidit en la dificultat del treball, per la complexitat d’aquesta tècnica, i han demanat als espectadors “que segueixin amb molta atenció els curts per entendre el significat”.

La directora del festival, Judith Vives, ha afirmat que “en aquesta edició hem tingut molta varietat de propostes, totes ells d’alt nivell” i ha destacat també l’organització d’espais paral·lels “per donar suport als projectes dels nous realitzadors emergents del territori”. També ha dit que “el fet que tantes produccions de Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra es puguin veure al festival converteix Lleida en un punt de referència del cinema en català”. Finalment, ha incidit en la nombrosa presència de convidats que han visitat el festival, una cinquantena en total, inclosos directors, actors, productors i altres professionals relacionats amb el món del cinema.

Pots consultar aquesta informació completa aquí.

“CONSTEL·LACIÓ PORTABELLA” ALS CINEMES

9 octubre 2025 – “Constel·lació Portabella” de Claudio Zulian, és el retrat d’un cineasta europeu de culte, que ha destacat pel seu compromís polític i el seu activisme a favor de la defensa de les llibertats. El llargmetratge arribarà als cinemes el 24 d’octubre, després de recórrer un el seu selecte recorregut de festivals. A partir de llavors, se celebraran nombrosos esdeveniments a Catalunya i Espanya en homenatge a la seva figura i al seu extraordinari llegat.

La pel·lícula s’ha realitzat amb fragments dels seus propis films i de xerrades, conferències i entrevistes amb el mateix Portabella en diferents mitjans al llarg de la seva carrera com a cineasta i polític. Emmarcant tot això hi ha declaracions de crítics, directors de cinema i historiadors, que han tingut relació amb el seu art i/o participat en les seves obres. Gràcies a noms com Esteve Riambau, Jonathan Rosenbaum o Luis E. Parés, entre altres, ens submergim en els reptes després de les apostes creatives d’un artista total.

Per al director i productor del film, Claudio Zulian, Portabella ha estat “un exemple de coherència en la cerca d’un llenguatge cinematogràfic sensible i obert al temps en què vivim”.

Per part seva, el coproductor Lluís Miñarro -guanyador de la Palma d’Or del Festival de Cannes amb “L’oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors”, de Apichatpong Weerasethakul- afegeix que per a ell Portabella és “un renovador del llenguatge cinematogràfic”. El també cineasta afegeix: «la seva coherència com a cineasta i productor insubornable és un exemple per a mi”.

El gener passat es va anunciar que al llarg de 2026 i 2027 la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura celebraran el centenari de Pere Portabella amb una programació conjunta.

JOSÉ LUIS GUERÍN ESTRENA EN FEBRERO

6 octubre 2025 – “Històries de la bona vall” (Historias del buen valle) es la nueva película del cineasta catalán José Luis Guerín. La distribuidora del film tiene previsto estrenar esta nueva obra del director el 26 de febrero de 2026, justo dos días antes de la gala de los Premios Goya que se celebrará en Barcelona un domingo por la noche, rompiendo los hábitos adquiridos desde el año 2005 de celebrarla los sábados por la noche.

Tres años fueron los que Guerín dedicó a la realización de este proyecto que contó con la participación de vecinos del barrio barcelonés de Vallbona y con la producción de Los Ilusos, la compañía de Jonás Trueba. Vallbona es un barrio periférico de Barcelona que permanece aislado por ríos, vías y autopistas. En este rincón humilde, conviven la herencia rural con la urbanización moderna, mezclando las casas de antiguos migrantes de la posguerra con los bloques donde se asienta la nueva migración.

La película retrata este enclave como una aldea global marcada por la memoria de la supervivencia y las luchas vecinales. Una reflexión humanista sobre los conflictos sociales, identitarios y ecológicos del mundo contemporáneo.

VENECIA: “FATHER MOTHER SISTER BROTHER”

9 septiembre 2025 – “Todos los que hacemos películas aquí no estamos motivados por la competencia”, dijo el cineasta estadounidense Jim Jarmusch nada más recibir el León de Oro en la Mostra de Venecia por su más reciente película, “Father Mother Sister Brother”, que en el territorio español será distribuida en cines por Avalon, donde tiene previsto su estreno para el próximo día 24 de diciembre de este año.

Jarmusch dijo durante su visita al Festival italiano que su nueva creación “es una especie de película anti-acción, con un estilo sutil y tranquilo construido para permitir que se acumulen pequeños detalles, casi como flores cuidadosamente colocadas en tres delicados ornamentos. Las colaboraciones con los magistrales directores de fotografía Frederick Elmes y Yorick Le Saux, el brillante editor Affonso Gonçalves y otros colaboradores frecuentes, elevan lo que comenzó como palabras en una página a una forma de cine puro”.

“Father Mother Sister Brother”, aunque sea un largometraje, posee la particularidad de que está esmeradamente presentado en forma de tríptico. Las tres historias se refieren a las relaciones entre los hijos adultos con unos progenitores algo distantes, tanto con sus propios vástagos como entre sí mismos. Cada uno de los tres capítulos tiene lugar en el presente, y cada uno de ellos ocurre en un país diferente.

‘Father’ está ambientado en el noreste de los Estados Unidos, ‘Mother’ en Dublín, Irlanda, y ‘Sister Brother’ en París, Francia. La película es una serie de estudios de personajes: tranquila, observacional y sin prejuicios; una comedia, pero entretejida con hilos de melancolía. Y entre los intérpretes del film encontramos a Tom Waits, Adam Driver, Mayim Bialik, Charlotte Rampling y Cate Blanchett.

Este cineasta de gran estatura se mostró agradecido al Festival por “apreciar nuestra película tranquila”. De hecho, Jim Jarmusch siempre se ha declarado como un firme admirador del cine de Michelangelo Antonioni, Kenji Mizoguchi y Yasujiro Ozu. Obviamente su lista de películas estrenadas es muy larga y prolífica, pero por citar sólo algunas, podríamos destacar su experimento exitoso con “Coffee and Cigarettes”, donde desarrolló la idea de repetir el título en distintas entregas, y algunos otros filmes como por ejemplo “Extraños en el paraíso”,  “Mystery Train”, el western “Dead Man”, “Flores rotas” o “Paterson”.

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.