Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

22 FESTIVAL DE CINEMA JUEU


FILMOTECA CATALUNYA: OCTUBRE 2021

Constel·lació Chomón

L’Any Chomón ja fa dies que està desplegant les activitats aquest 2021, però és a l’octubre que la Filmoteca de Catalunya en concentra el gruix, amb un simposi internacional, el Laboratori Chomón, i un cicle que vincula les seves innovacions en l’animació, els efectes especials i el color amb aportacions posteriors en aquestes especialitats. Cada sessió inclou una pel·lícula de Chomón acompanyada de llargs, curts i fins i tot peces inèdites. També hi haurà un espectacle del Mag Hausson inspirat en l’univers Chomón. (més informació)

Werner Herzog inaugura la mostra Cinema alemany actual

El director alemany presentarà el documental “Nomad: In the Footsteps of Bruce Chatwin”, on homenatja el seu amic escriptor i viatger incansable Bruce Chatwin. Herzog segueix el seu rastre pels llocs més recòndits del món tot entrevistant persones que recorden l’escriptor i la seva obra. Un viatge èpic que evoca la trobada dels dos amics a Austràlia, fruit de la qual va sorgir “Cobra Verde”, adaptació de la novel·la El virrei d’Ouidah, de l’escriptor britànic. Així s’obrirà una nova edició d’aquesta mostra que la Filmoteca presenta de la mà del Goethe Institut, i que enguany presenta una desena de films que tracten temes com la migració, l’amor en temps líquids, el debat #MeToo, una sospita de terrorisme o el retrat distòpic sobre el futur climàtic de la nostra societat, entre d’altres, a més d’una picada d’ull a Rainer Werner Fassbinder. (més informació)

Festival de Cinema Jueu 2021

Una altra cita ineludible d’aquestes dates que en aquesta edició està centrada en dos eixos temàtics relacionats entre si. D’una banda, les circumstàncies i la vida dels refugiats i els supervivents, amb el consegüent exili i problemes d’integració. De l’altra, les diferents situacions a les quals s’ha d’enfrontar la població civil i les decisions que es veuen obligats a adoptar els ciutadans per circumstàncies alienes a la seva voluntat durant els conflictes. També oferirà una mirada als moviments de l’avantguarda europea del període d’entreguerres, amb la contribució jueva i la seva implicació política contra el feixisme ascendent en aquest període. La mostra rebrà la visita d’alguns dels cineastes que hi presentaran els seus treballs, com Leo Khasin o Asaf Galay. (més informació)

Patrimoni Audiovisual

Com cada 27 d’octubre des de l’any 2006, la Filmoteca de Catalunya se suma a les desenes d’arxius i institucions de tot el món per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, una jornada impulsada per la UNESCO per posar en relleu la fragilitat i el valor d’aquest patrimoni i per celebrar la tasca infatigable de les institucions que dediquen els seus esforços a salvaguardar-lo. (més informació)

I també…

Comença la sisena edició del cicle ‘Per amor a les arts’ (+); segueix l’Aula de Cinema una temporada més (+); la presència d’Aurel, el director de “Josep”, una de les pel·lícules més destacades de l’últim any, serà un dels grans al·licients de la Setmana del Cineclubisme, tradicional trobada del públic més cinèfil (+); s’estrena el documental ‘Berracas’, sobre dones lluitadores, empoderades, supervivents del conflicte armat a Colòmbia (+); i la programació familiar dels caps de setmana també s’impregna de la celebració del 150è aniversari del pioner del cinema català, Segundo de Chomón també a la FilmoXica (+).

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

ENTREVISTAS

“Amor Bandido”, de Daniel Werner; descubrir el lado oscuro del amor

Película Amor Bandido Entrevista a Daniel Werner

La historia que cuenta esta película es la del típico enamoramiento de un alumno adolescente hacia una de sus profesoras, en un intento de llevarlo hasta sus consecuencias más reales y directas, es decir, con una…

Entrevista a Gonzalo Calzada, director del drama psicológico “Nocturna”, con Pepe Soriano

Nocturna con Pepe Soriano Entrevista a Gonzalo Calzada

El actor argentino Pepe Soriano, con 92 años recién cumplidos, es el protagonista del nuevo drama psicológico del director de conocidos filmes como “La plegaria del vidente” (2012), “Resurrección” (2016) y…

“Ojos de Arena” se basa en dramas reales para desarrollar un thriller

Película Ojos de Arena Entrevista a Alejandra Marino

Junto a Marcela Marcolini, la realizadora hace recaer el peso principal del relato en la actriz Paula Carruega, quien construye un personaje ligado al territorio de la Justicia que ha acabado padeciendo en primera persona…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“El lugar de la desaparición”, de Martín Farina; derretir los vínculos

Reseña de El lugar de la desaparición de Martín Farina

El creador de películas como “El Hombre Depaso Piedra”, “Mujer nómade” o “El profesional” se atreve ahora con un relato que llega a una conclusión respecto de la cual el cine se suele mostrar reacio a tratar en sus…

POR FIN EN CINES “EL BUEN PATRÓN”

15 octubre 2021 – “El Buen Patrón”, la nueva película dirigida por Fernando León de Aranoa y protagonizada por el reconocido actor Javier Bardem, se encuentra ya disponible en múltiples salas de distintas ciudades del territorio español. Se trata también de la película elegida por la Academia de Cine de España para ser enviada a las nominaciones de la próxima edición de los Premios Oscar de Hollywood.

En el filme, a la espera de la visita de un comité que podría otorgar a su compañía un premio a la excelencia, el propietario de una empresa de fabricación de básculas industriales (Bardem) intenta resolver cualquier problema de sus trabajadores en el tiempo suficiente. Pero sus problemas vienen cuando un antiguo trabajador comience a manifestarse a las puertas de la fábrica.

“El Buen Patrón” funciona en clave de comedia y su director explica que él cree “en un cine complejo y ambicioso artísticamente, que deje constancia de quiénes somos, del momento que vivimos; y que a la vez divierta, intrigue, emocione. Y que lo haga con humor, con ligereza a veces, con filo; pero sin renunciar al compromiso, a la verdad y a la poesía. Que busque en las raíces de lo que somos la hipótesis de lo que seremos un día. Un cine con ventanas a la calle, que se ocupe de lo que sucede afuera, en las aceras del país que somos; en nuestras casas, en nuestros dormitorios, en nuestros centros de trabajo.

PROGRAMACIÓ SOM CINEMA-VISUAL ART

6 octubre 2021 – La 12a edició de Som Cinema-Visual Art, Festival de l’Audiovisual Català de Lleida projectarà, del 20 al 24 d’octubre, una seixantena de films de ficció i documental, així com presentacions i cinefòrums de les pel·lícules. En total, es projectaran 18 llargmetratges, 9 dels quals de ficció en la secció oficial, 6 documentals i 3 en sessió especial, i 47 curtmetratges, 13 dels quals en la secció oficial de ficció, 5 en la de documentals, 11 al III Concurs “Som Secundària” i 18 curts d’escoles de cinema.

Dins la Secció Oficial de Llargmetratges de Ficció es projectaran films com “Lucas” del director Álex Montoya, guardonat amb la Biznaga de Plata a la millor pel·lícula i al millor intèrpret masculí, i premi del públic de la Secció ZonaZine del Festival de Màlaga 2021; “Las consecuencias” de Claudia Pinto, guanyador de la Biznaga de Plata a la millor interpretació femenina de repartiment i premi especial del jurat de la crítica també al passat Festival de Màlaga, i “El ventre del mar”, d’Agustí Villaronga, premiat amb la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula, Biznaga de Plata a la millor direcció i al millor guió, Biznaga de Plata al millor actor, a la millor fotografia i a la millor música.

Així mateix, dins la Secció Oficial de Llargmetratges també a concurs es podran veure “Cosmética del enemigo” de Kike Maillo; “Ovella” de Marc Puig, Júlia Marcos, Daria Molteni i Sergi Rubio; “La desvida” d’Agustín Rubio; “Voces rotas” d’Héctor Fáver; “Isaac” d’Ángeles Hernández i David Matamoros, i “Tres” de Juanjo Giménez.

En la Secció Oficial de Llargmetratges Documentals es podrà veure “El retorn, la vida després de l’ISIS” d’Alba Sotorra, que serà la pel·lícula inaugural del festival; “Dorothea y el Myotragus” de Marta Hierro i Núria Abad; “Constante y el Floridita de Hemingway” de Ramon Vilaró; “La cigüeña de Burgos” de Joana Conill; “Mrs. Death” de Sílvia Ventayol, i “Mal de caña” de Juan A. Zapata.

El III Concurs “Som Secundària” comptarà amb curtmetratges de quatre centres de Secundària com són l’IES Caparrella (Lleida), l’IES Josep Lladonosa (Lleida), l’IES Torre Queralt (Lleida) i l’IES La Serra (Mollerussa).

En les Sessions Especials, fora de concurs, d’aquesta edició del festival es projectaran els llargmetratges “Ama” de Júlia de Paz, guardonat amb la Biznaga de Plata a la millor interpretació femenina al Festival de Malaga 2021 i el Premi Feroz de la crítica; “Mediterráneo” de Marcel Barrena, i “El buen patrón” de Fernando León de Aranoa.

I també dins les Sessions Especials es podran veure curtmetratges de les escoles de cinema ILERNA, l’Escola Catalana de Cinema i Televisió (ECCIT) i l’Aula Municipal de Teatre de Lleida.

Som Cinema-Visual Art se celebrarà en diferents espais de la ciutat de Lleida amb projeccions a l’ScreenBox Lleida, l’Auditori del Campus de Cappont de la UdL, ILERNA i el Cafè del Teatre.

S’HA MORT JOSEP MARIA FORN

4 octubre 2021 – Va estar el productor i director de més de 250 pel·lícules, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2001, el Gaudí d’Honor l’any 2010 i va ser director general de cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va dirigir films com “Muerte al amanecer” (1961) , “La piel quemada” (1967), i “Companys, procés a Catalunya” (1979). En Josep Maria Forn va morir aquest 3 d’octubre a l’edat de 93 anys.

Malgrat que va intentar dedicar-se a la literatura, des del 1950 es passà al cinema. Com a director començà amb el curtmetratge Gaudí (1954). Fou propietari de la productora Films de l’Orient. L’any 1994 fou elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

La seva última obra ha estat “El somni català” (2015), un documental centrat en la lluita catalana per a la recuperació dels drets nacionals des de l’any 1904.

GRAN CAMPAÑA “YO VOY AL CINE”

1 octubre 2021 – Según los datos provisionales de Comscore Movies, 964.315 espectadores han asistido a los cines durante la celebración de la campaña “Yo Voy al Cine”, que ha tenido lugar en las salas de cine del territorio español esta semana, entre el 27 y 30 de septiembre, incrementando un 241% la cifra de espectadores de los mismos días de la semana anterior.

Las diez películas más vistas durante estos días han sido, por este orden, “Dune”, “Maixabel”, “No respires 2”, “Shang Chi y la leyenda de los diez anillos”, “Cry Macho”, “La patrulla canina. La película”, “Maligno”, “A todo tren. Destino Asturias”, “Free Guy” y “Respect”.

Con este resultado, la asistencia semanal a salas de cine (de viernes a jueves) consigue su mejor registro desde la reapertura de los cines con 1.509.766 espectadores, superando de esta forma los 1.423.169 espectadores que visitaron los cines la semana del 9 de julio, mejor semana hasta la fecha.

La organización valora positivamente los resultados alcanzados y esperan que la campaña de “Yo Voy al Cine” haya servido, por un lado, para afianzar la confianza de los espectadores en las salas de cine como una opción de ocio cultural segura y, por otro, como un revulsivo en los hábitos de asistencia de los espectadores que se traduzca en un incremento sostenido de la asistencia al cine durante las próximas semanas.

“QUIÉN LO IMPIDE”, EL 22 DE OCTUBRE

29 septiembre 2021 – “Quién lo impide” es la nueva película de Jonás Trueba, una historia cuyos protagonistas recibieron la Concha de Plata a la Mejor Interpretación de Reparto en la más reciente edición del Festival de San Sebastián.
Asimismo, el filme fue galardonado con el premio Zinemaldia a la Mejor Película entregado por los Premios Feroz y el premio FIPRESCI de la crítica internacional. La película también obtuvo una mención especial del Jurado Signis.

La historia que cuenta es una llamada a transformar la percepción que tenemos sobre la adolescencia y la juventud; la de aquellos que nacieron a principios del siglo XXI y acaban de hacerse mayores de edad; los que ahora parecen culpables de todo a la vez que ven mermadas sus esperanzas.

Entre el documental, la ficción y el puro registro testimonial, los jóvenes adolescentes se muestran tal y como son pero como pocas veces los vemos o nos dejan verlos: aprovechando la cámara de cine para mostrar lo mejor de sí mismos y devolvernos la confianza en el futuro; desde la fragilidad y la emoción, con humor, inteligencia, convicciones e ideas. Porque la juventud que nos habla de amor, amistad, política o educación no está hablando solo de lo suyo, sino de lo que nos importa siempre, a cualquier edad.

“Quién lo impide” es una película sobre nosotros: sobre lo que fuimos, lo que somos y lo que seguiremos siendo; y tendremos el placer de poder verla en las salas de cine a partir del próximo 22 de octubre.

MENCIÓN A ‘ELES TRANSPORTAN A MORTE’

27 septiembre 2021 – Después de obtener el Premio a la Mejor Aportación Técnica en la 36ª edición de la Semana de la Crítica de la Mostra de Venecia, “Eles Transportan a Morte” de Helena Girón y Samuel M. Delgado se hizo con una Mención Especial del Jurado de Zabaltegi-Tabakalera en la 69ª edición del Festival de San Sebastián.

El Jurado compuesto por Sergio Oksman, Miriam Heard y Elena López Riera otorgó este reconocimiento al film “por la manera en que explota las posibilidades de la materia fílmica para embarcarnos en un relato que pone en cuestión la historia de la conquista de América”.

El estreno mundial de la ópera prima de ambos realizadores tuvo lugar en la 36ª edición de la Semana de la Crítica de la Mostra de Venecia, certamen que este año celebró su 78ª edición. Los dos cineastas, cuyos cortometrajes han participado en un circuito selecto de festivales internacionales de cine como los de Toronto, Locarno o el New York Film Festival, combinan en su primer largometraje el relato clásico de aventuras con un discurso crítico sobre la colonización.

Según Helena Girón y Samuel M. Delgado, “la película se sitúa en 1492, año que representa el inicio del proyecto de dominación occidental, y que supone lo que algunos teóricos señalan como el inicio de una nueva era geológica: el llamado antropoceno. A partir de esta fecha, la caza de brujas, la trata de esclavos y la conquista de América, fueron imprescindibles para instaurar y articular el sistema capitalista moderno del que somos descendientes”.

La película parte de la premisa de que entre la tripulación de Cristóbal Colón viajan tres hombres que ya deberían haber muerto. Han conseguido evitar sus condenas participando en el incierto viaje, pero al llegar a las Islas Canarias, huyen cargados con una de las velas de la embarcación. Mientras, en “El Viejo Mundo”, una mujer trata de salvar a su hermana moribunda, con la esperanza de que una curandera pueda ayudarla. Ambos viajes tratan de burlar a la muerte y ambos viajes están a merced del tiempo y de la Historia.

YA EN LAS SALAS DE CINE “NEGRO PÚRPURA”

24 septiembre 2021 – Estrenó el documental “Negro Púrpura”, de las directoras Sabela Iglesias y Adriana P. Villanueva. El film se adentra en Galicia para contar la historia de un hongo alucinógeno que conecta el LSD, las multinacionales farmacéuticas, las plagas medievales, la medicina popular y la CIA.

“Negro Púrpura” retrata uno de los lugares de mayor producción a nivel mundial de claviceps purpurea, Galicia, al noroeste de la península ibérica. Este hongo alucinógeno, que brota en los cereales, nos abre las puertas de una historia tan curiosa, sorprendente y desconocida como importante en el devenir de la cultura y la economía de Galicia a lo largo del S.XX. Desde los campos de centeno hasta las multinacionales farmacéuticas y la CIA; desde las plagas medievales, pasando por la medicina popular, hasta el LSD. Historias desperdigadas que nos dejan un regusto amargo a pan de centeno, historias que repercuten traspasados los océanos. Una corteza que guarda una miga delirante.

Podemos incluir esta película dentro del denominado cine etnográfico, pues aborda un tema que nos conecta con la sociedad rural gallega de mediados del S.XX, aproximándose también a multitud de áreas de conocimiento: antropología, medicina, botánica, historia contemporánea, economía… y poniendo el foco en temáticas universales como la muerte, la enfermedad, la vida, la subsistencia o el dolor.

El cornezuelo del centeno, sus usos, su recolección, su venta, el contrabando que del mismo se hacía, su simbolismo… hace que podamos estar hablando de un hecho social total (Mauss, 1971) porque de este hongo se desprenden no solo actos individuales y experienciales, como registra la película, sino que también nos permite entender las claves del mundo en un plano religioso, histórico, económico y social.

Las intervenciones a través de radios y televisiones que se van sucediendo en la película nos trasladan a noticias pasadas y acontecimientos ocurridos en otros lugares del mundo.

MURIÓ EL DIRECTOR MARIO CAMUS

18 septiembre 2021 – Falleció Mario Camus, reconocido cineasta español que fue uno de los que mejores adaptaron obras literarias al cine, siendo célebres algunos de sus títulos como “La Colmena” (1982) o “Los Santos Inocentes” (1984). Perteneció a la generación del Nuevo Cine Español de la que formaron parte, entre otros, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamante, Miguel Picazo y Manuel Summers.

Durante toda su carrera se manifestó como un director polifacético, pues además de sus películas derivadas de novelas, también incursionó con fuerza en el cine más comercial, en el western, en las historias de amor conflictivo, e inclusive en el análisis del terrorismo de ETA y en las fábulas críticas de la sociedad capitalista.

También series de televisión como «Curro Jiménez» y «Los Camioneros» fueron obra suya, así como «Los desastres de la guerra» y «Fortunata y Jacinta». En las artes escénicas teatrales dirigió el montaje de «¿Por qué corres Ulises?» de Antonio Gala, e igualmente escribió dos libros de relatos.

“EL ACONTECIMIENTO” ESTRENARÁ EN CINES

13 septiembre 2021 – La recién ganadora del León de Oro en la Mostra de Venecia tiene garantizado su estreno en salas españolas, todavía en una fecha por definir.
“El Acontecimiento”, una historia dirigida por la francesa Audrey Diwan concitó tanto la aprobación unánime de los miembros del jurado oficial como de la FIPRESCI, quienes también la premiaron. Es importante destacar esto porque no es tan frecuente como a priori pudiera parecer.

Basada en la novela autobiográfica de la aclamada escritora francesa Annie Ernaux, publicada en España por la editorial Tusquets, y protagonizada por la magnética Anamaria Vartolomei, una de las revelaciones del año, la película relata el viaje de una joven mujer y su batalla física y emocional por decidir sobre su cuerpo y su destino. Una apasionante y poderosa historia que es una crítica hacia un tipo de sociedad que castiga el deseo femenino y la libertad sexual.