Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

FILMOTECA __ MES DE MAIG DEL 2021

Els gustos cinèfils de la fotògrafa Colita, la selecció de la crítica i la premsa especialitzada de les millors pel·lícules de 2020, la retrospectiva del D’A Film Festival dedicada a la directora polonesa Malgorzata Szumowska i la visita del cineasta francès Olivier Ducastel en el marc del festival de cinema LGTBIQ+ FIRE!!, són algunes de les propostes destacades del programa de maig de la Filmoteca de Catalunya.

Carta blanca a Colita
La Gauche Divine, la Nova Cançó o l’Escola de Barcelona cinematogràfica han tingut una de les seves millors cronistes en la fotògrafa Colita. Deixeble de mestres com Oriol Maspons, Francesc Català Roca i Xavier Miserachs, Colita va entrar al món de la fotografia per la porta del cinema: el seu primer encàrrec professional va ser fer la foto fixa al rodatge de “Los Tarantos” (1962).

La Filmoteca li ha brindat una Carta blanca en què combina els seus títols predilectes en els quals ha fet de foto fixa (Las crueles, Morbo o Rojo sangre) amb una tria de les debilitats com a espectadora que revela la seva cinefília transversal (La nit del caçador, Le dernier métro o Alien).

Els millors films de 2020
Arriba un dels cicles més esperats pel públic de la Filmoteca, el que aplega el millor de la collita cinematogràfica de l’any anterior a partir d’una enquesta entre crítics i periodistes especialitzats. El cicle permet ara veure aquesta selecció (prop d’una vintena de títols) en pantalla gran, amb sessions que s’allargaran fins al mes de juny i que inclouen la “Vitalina Varela” de Pedro Costa, que ja vam tenir el goig de preestrenar, el fenomen de l’animació franco-català “Josep”, o el documental de l’any, “El año del descubrimiento”, de Luis López Carrasco.

Malgorzata Szumowska: la retrospectiva del D’A
És una de les directores més destacades del cinema polonès contemporani, i una de les protagonistes de la nova edició del D’A. El seu cinema es defineix, formalment i pels temes que tracta, en les tensions entre pols oposats que, al cap i a la fi, són forces complementàries, les dues cares de la mateixa moneda. L’any 2000 la seva òpera prima, “Happy Man”, va ser nominada als European Film Awards i guardonada al Festival de Tessalònica.

Després, Malgorzata Szumowska s’ha convertit en una habitual en certàmens internacionals, amb films com “Ellas” (amb Juliette Binoche), “Cuerpo” (millor direcció a Berlín) o “Mug” (Gran Premi del Jurat a Berlín). El 2019 va fer el salt amb una coproducció internacional rodada en anglès, “The Other Lamb”.

I a més a més…
– El cineasta Olivier Ducastel presenta tres dels films que ha codirigit amb la seva parella professional i sentimental, Jacques Martineau, en el marc del festival de cinema LGTBIQ+ organitzat pel Casal Lambda de Barcelona FIRE!!.

Arqu[in]FILM, la mostra de cinema d’arquitectura de Barcelona, té aquest any com a tema “Arquitectura i poder”, des d’un vessant polític, social, econòmic i cultural.

– La Filmoteca acull un any més la presentació dels tres films nominats als Premis LUX del Parlament Europeu.

– La publicació de l’únic guió cinematogràfic de Federico García Lorca (Babel Libros) propicia una triple sessió dedicada al poeta, que inclou la versió d’aquest text que va fer el 1998 Frederic Amat, Viaje a la luna, la col·laboració de Buñuel i Dalí a “Un chien andalou” i el curt de Pere Portabella “Mudanza”.

– El periodista cinematogràfic Javier Tolentino, gran amic de la Filmoteca i director del programa de Radio 3 El séptimo vicio, estrena el seu debut com a director: “Un blues per a Teheran”.

– El projecte europeu A Season of Classic Films, liderat per l’Associació de Cinemateques Europees (ACE), programa films restaurats per 22 arxius cinematogràfics europeus amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni cultural europeu.

– Continuen les sessions de Flamenca Barcelona, el cicle programat pel flamencòleg Pedro G. Romero, i de la celebració dels 50 anys de Drac Màgic.

EL DOCSBARCELONA HÍBRID DEL 2021

La vint-i-quatrena edició de DocsBarcelona s’adaptarà a l’actual context de la pandèmia amb un format híbrid. Del 18 al 30 de maig de 2021 combinarà les projeccions al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al Cinema Aribau de la capital catalana amb la programació en línia per a tot Espanya a través de Filmin. Aquesta cita anual indispensable per als amants del documental també arribarà a les sales de la província de Barcelona, mitjançant la iniciativa DocsBarcelona a prop.

Les seccions per als professionals i les activitats de finançament d’indústria del certamen es tornaran a celebrar en format virtual, mitjançant la finestra online oberta en la passada edició, tot un èxit de convocatòria que va permetre als documentalistes i als finançadors treballar en plena crisi sanitària. Enguany mantindrà el seu volum amb la participació de més de cinquanta projectes arribats de més de vint països.

A més de la programació en sala i virtual i de les activitats de mercat que oferirà DocsBarcelona 2021, el festival manté un eix dedicat al públic més jove amb una aposta creixent per portar el documental a les aules, amb la secció Docs&Teens que enguany es manté online, i per promocionar el talent emergent, amb la secció DOC-U, un espai d’exhibició de la producció documental universitària que en aquesta edició amplia la programació a centres d’arreu d’Espanya.

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

ENTREVISTAS

Entrevista a Martín Desalvo por su película “El Silencio del Cazador”

El Silencio del Cazador Entrevista a Martin Desalvo

En cierta forma, la película sigue apostando por algunas doctrinas que le han aportado solidez a estos géneros cinematográficos, y lo hace a través de actores como Pablo Echarri, Mora Recalde, Alberto Ammann y…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Cuando el Olimpo choca con la Pampa” retrata a Ricardo Cinalli

Ricardo Cinalli en Cuando el Olimpo choca con la Pampa

Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…

PALMARÉS DEL D’A FILM FESTIVAL

7 mayo 2021 – La película rumana “Poppy Field” se alzó con el Premio Talents, el premio principal del D’A Film Festival Barcelona, concedido a la mejor película de la sección del mismo nombre y dotado con 10 000 euros. “Poppy Field” es el debut de Eugen Jebeleanu y el jurado la ha premiado “por proponer una absorbente inmersión en una realidad asfixiante a través de una narración precisa, unas interpretaciones contundentes y una dirección virtuosa”.

El jurado concedió una mención a la película italiana “Queridos vecinos” de los hermanos Damiano y Fabio D’Innocenzo, de la que el jurado destacó “su lenguaje formal arriesgado y singular”.

El Premio Un Impulso Colectivo del D’A 2021 es para “Karen”, de María Pérez Sanz, “por su capacidad de hacer a la vez una película sobre Karen Blixen y sobre la estrella Christina Rosenvinge; una película sobre el éxito y el fracaso; sobre el recuerdo y lo fantasmágórico; y sobre el paisaje africano y extremeño”.
Asimismo, el jurado concede una mención especial a “Ovella”, de un colectivo surgido de la ESCAC y formado por Marc Puig Biel, Júlia Marcos Lázaro, Daria Molteni y Sergi Rubio González

El Premio Un Impulso Colectivo está dotado con la cesión de las instalaciones y material técnico de la ECAM (Escuela de cine y del audiovisual de Madrid) para la realización o postproducción de la siguiente película de la directora galardonada.

Por último, el Premio de la Crítica -concedido con la colaboración de la ACCEC Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica- ha recaído en la ópera prima de la directora y actriz francesa Suzanne Lindon, “Seize printemps”.

ELECCIONS A L’ACADÈMIA DEL CINEMA

4 maig 2021 – En el marc de l’Assemblea general de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes, s’han convocat les eleccions que decidiran la propera Junta directiva, després de dos mandats presidits per la productora Isona Passola.

La Junta directiva actual formada per Agustí Argelich, Joan Bas, Josep Maria Civit, Judith Colell, Maria Molins, Paco Poc, Sílvia Quer, Edmon Roch, Eduard Sola i Isona Passola, designava així la data que donarà per finalitzat el seu període al capdavant de l’entitat organitzadora dels Premis Gaudí.

Els comicis se celebraran el proper dia 14 de juny, dia en el qual els acadèmics i acadèmiques triaran amb el seu vot quina és la candidatura guanyadora d’entre totes les presentades entre avui 4 de maig i el proper dia 17 de maig.

Un cop validades les candidatures presentades per la Junta electoral, formada pels acadèmics Mariona Claveria, Rosa Maria Fusté, Lluís Maria Güell, Anna Petrus i Oriol Sala-Patau, es donarà inici a la campanya electoral que es desenvoluparà entre el 19 de maig i el dia 12 de juny. Després de la jornada de reflexió, el dia 14 de juny es recollirà el vot presencial dels socis i sòcies, que dies abans hauran pogut exercir el seu dret per correu o electrònicament.

INTRODUCCIÓN AL DOCSBARCELONA 2021

27 abril 2021 – DocsBarcelona 2021 tendrá lugar en formato híbrido (presencial + Filmin) del 18 al 30 de mayo próximos. En el CCCB de Barcelona fue presentada la totalidad de la programación de este año, sobre la que destacamos algunos anuncios hechos, que ampliaremos en próximas informaciones.

El activismo verde, el mundo del arte y la vida de las mujeres en el Oriente Medio conforman los ejes temáticos de esta programación que asimismo acoge las más recientes producciones de grandes cineastas como Gianfranco Rosi, Viktor Kossakovsky o Julien Faraut; e igualmente presenta otras películas que guardan relación con iconos como Mikhaïl Gorbatchev, Truman Capote, Tennessee Williams o la submarinista Valerie Taylor.

“Balandrau, infern glaçat”, de Guille Cascante, será la película inaugural y “Dani Karavan”, de Barak Heymann, la de clausura.

“El retorn: La vida després de l’ISIS”, “El secreto del Doctor Grinberg”, “Altsasu” y “Llum i llibertat” serán algunas de las producciones catalanas presentes en esta 24ª edición.

LOS OSCAR PREMIARON A “NOMADLAND”

26 abril 2021 – “Nomardland” fue la gran vencedora de la noche de la 93 edición de los Premios Oscar de Hollywood, al obtener los reconocimientos a mejor película, dirección, guion adaptado y actriz protagonista (Frances McDormand), siendo Chloe Zhao la segunda mujer en alcanzar ese hito en este evento que es casi centenario.

Del resto de premios, es posible en estos días disfrutar en salas de “Otra Ronda” (mejor film internacional), del danés Thomas Vinterberg, o de “El Padre”, con Anthony Hopkins (mejor actor) como protagonista.

“El juicio de los 7 de Chicago” (sin premios, pero con 10 nominaciones) y “Mank” (diseño de producción y fotografía), están ya disponibles en Netflix, mientras que “Judas y el mesías negro” (mejor canción original) se puede ver en Amazon Prime Video.

ESTRENARÁ “EL FOTÓGRAFO DE MINAMATA”

24 abril 2021 – Andrew Levitas estrenará en salas españolas este próximo viernes 30 de abril su película “El fotógrafo de Minamata”, protagonizada por el actor Johnny Depp.

El actor se mete en la piel de William Eugene Smith, uno de los más reconocidos reporteros fotográficos del siglo XX, considerado por muchos como uno de los padres del ensayo fotográfico moderno y uno de los fotoperiodistas más venerados de la Segunda Guerra Mundial.

El trabajo más importante e influyente de Smith fue su ensayo fotográfico final, creado durante una asignación de tres años, de 1971 a 1974, en la ciudad costera japonesa de Minamata, donde sacó sus fotos más famosas, entre las que se encuentra la emblemática “Tomoko Uemura in Her Bath”, que este 2021 cumple 50 años.

En la película, el fotógrafo se ha convertido en un recluso, desconectado de la sociedad y de su carrera. Pero un encargo secreto del editor de la revista Life, Robert Hayes (Bill Nighy), le envía a la ciudad costera japonesa de Minamata, asolada por el envenenamiento con mercurio, resultado de décadas de grave negligencia industrial por parte de la Corporación Chisso del país.
Allí, Smith se sumerge en la comunidad, documentando sus esfuerzos por vivir con la enfermedad de Minamata y su apasionada campaña para lograr el reconocimiento de Chisso y del gobierno japonés.

Mencionar, en último lugar, que Johnny Depp, el protagonista de esta historia, recién visitó Barcelona para presentar la première del film en el marco del BCN Film Fest de este año, muestra de cine que en su palmarés premió a “Pequeño País”, el más reciente trabajo del director francés Eric Barbier, como mejor película, al tiempo que recibió a Isabelle Huppert y Fernando Trueba, entre otros.

PROGRAMACIÓN DEL D’A FILM FESTIVAL

14 abril 2021 – El D’A Film Festival Barcelona se inaugurará el 29 de abril con uno de los fenómenos del año del cine francés, “Adiós, idiotas” de Albert Dupontel, ganadora de siete premios César, incluidos el de mejor película y director. El festival se clausurará con la sensacional “Miss Marx” de la directora italiana Susanna Nicchiarelli (Nico, 1988), una revisión en clave punk del cine de época, protagonizada por la hija pequeña de Karl Marx, encarnada por la actriz Romola Garai (vista en “Sufragistas”).

Quince films a competición

La sección competitiva del festival ─con un premio de 10 000 euros─ está dedicada a autores emergentes con un máximo de dos largometrajes en su filmografía y presenta quince películas. Una selección con obras de trece países, desde México en Rumanía, pasando por España, Argentina, Reino Unido, Estados Unidos y Chile, y ocho films de directores y directoras debutantes.

Películas inquietas y urgentes, que merece la pena seguir de cerca, algunas de ellas con una sólida trayectoria en los festivales internacionales, como “Mamá, mamá, mamá” de la argentina Sol Berruezo, galardonada con una Mención especial de la sección Generation K-Plus en la última Berlinale, “Residue” del norteamericano de origen etíope Merawi Gerima, estrenada en Venecia y nominada a dos Independiente Spirit Awards, o la sorprendente “Marygoround”, una película colorista y kitsch de la directora Daria Woszek que ganó el premio a la mejor película y mejor actriz al último Festival de Gijón. También se verá el delicioso debut en la dirección de Suzanne Lindon (con un apellido que es aristocracia del cine francés) con “Seize printemps”, una explosión de juventud y vitalidad protagonizada por ella misma; la contundente película rumana “Poppy Field” de Eugene Jebeleanu o la sátira social “Queridos vecinos” de los italianos Damiano y Fabio De Innocenzo.

Los grandes nombres del D’A

Los grandes nombres del cine contemporáneo tienen su cita anual en el D’A Film Festival Barcelona, y a las ya anunciadas películas de directores como Emmanuel Mouret, Nobuhiro Suwa o Abel Ferrara, se suman los nombres de la gran directora norteamericana Kelly Reichardt y su última película, “First Cow”; “Malmkrog” de Cristi Puiu, (Giraldillo de Oro en Sevilla 2020); o el celebrado nuevo film de Guillaume Brac, “¡Al abordaje!”.

El monumental proyecte DAU del cineasta ruso Ilya Khrzhanovskiy tendrá doble presencia en festival con el film “DAU. Natasha”, y la serie “DAU. Degeneration”, de casi siete horas de duración que es estreno absoluto en España. Además, el estreno mundial de la nueva película de Marc Ferrer, “¡Corten!”, un clásico indiscutible del D’A Film Festival Barcelona que se verá en Direccions, la sección estrella del festival, una nueva película producida por Filmin y Canadá, un salto de nivel en la carrera de este cineasta afrancesado y auténticamente barcelonés.

DOCSBARCELONA: ESTRENA D’ALBA SOTORRA

13 abril 2021 – Alba Sotorra (Game Over, Comandante Arian), estrenarà a la secció Panorama de DocsBarcelona 2021 el seu últim documental, “El retorn: la vida després de l’ISIS” (The Return: Life After ISIS). La pel·lícula narra la història íntima d’un grup de dones occidentals que van dedicar la seva joventut a l’ISIS, però que ara volen tenir l’oportunitat de reconstruir les seves vides a casa. La directora catalana s’endinsa en una situació complexa amb empatia i sense prejudicis i obre el debat del retorn de membres de l’ISIS als seus països d’origen.

L’accés exclusiu d’Alba Sotorra al camp d’al-Roj, al nord-est de Síria, ens mostra la dura realitat d’aquestes dones i l’Estat Islàmic. Shamima Begum (Regne Unit) i Hoda Muthana (EUA) van marxar dels seus països manipulades per la propaganda terrorista i l’odi de les xarxes socials. Van ser demonitzades pels mitjans de comunicació i ara ningú vol saber res d’elles. El penediment sincer mereix una segona oportunitat? Es pot justificar que els països occidentals acceptin el retorn dels seus fills però rebutgin que les seves mares puguin tornar?

El seguiment de dos anys de la vida de la Shamima, la Hoda, la Hafida, la Nawal i la Kimberly ens posa en un lloc incòmode, però el seu testimoni ens fa entendre la crueltat, l’abús i la misogínia que han viscut. La sensibilitat de Sotorra per observar sense prejudicis posa en evidència la necessitat urgent d’establir un diàleg honest i empàtic entre cultures, religions, gèneres i cosmovisions diferents. (fmr/tas)

ESTRENÓ EN SALAS DE CINE “OTRA RONDA”

10 abril 2021 – La más reciente película del director danés Thomas Vinterberg acaba de llegar a las grandes pantallas cinematográficas. “Otra Ronda” es una poderosa y emotiva reflexión sobre los efectos y consecuencias del consumo de alcohol en la vida de las personas.

El filme plantea la surrealista teoría de que deberíamos nacer con una pequeña cantidad de alcohol en nuestra sangre, y que una ligera embriaguez abre nuestras mentes al mundo que nos rodea, disminuyendo nuestros problemas y aumentando nuestra creatividad.

Animados por esa falacia, Martin y tres de sus amigos, todos cansados profesores de secundaria, se embarcan en un experimento para mantener un nivel constante de intoxicación etílica a lo largo de su jornada laboral.

Además de estar nominada a los Oscars a Mejor Película Internacional y a Mejor Dirección, la película también ganó el Premio César a Mejor Película Extranjera. Además, ha sido nominada a los Premios Bafta: mejor película de habla no inglesa, mejor director, mejor actor y mejor guión original. “Otra Ronda” ganó cuatro de los Premios Efa a los que estaba nominada: Mejor Película, Mejor Dirección, Mejor Actor (Mads Mikkelsen) y Mejor Guión. También consiguió la Concha de Plata a Mejor Actor en el pasado festival de San Sebastián para sus cuatro actores protagonistas.

PALMARÉS FESTIVAL NANTES CINE ESPAÑOL

5 abril 2021 – El thriller psicológico “Baby”, de Juanma Bajo Ulloa y la fábula filósofica “Armugán”, de Jo Sol, han sido los máximos galardonados (ex-aequo) con el Premio del Jurado Julio Verne del Festival de Cine Español de Nantes (Francia) de este año, en el que “Baby” también obtuvo el Premio del Jurado Joven.

Mientras las salas de espectáculo están cerradas al otro lado de los Pirineos, los organizadores han optado por un formato híbrido. Del 25 de marzo al 4 de abril, el Festival ha propuesto una selección de 29 películas inéditas en Francia a través del formato online, así como encuentros virtuales con los cineastas de las películas en Competición Ficciones, Documentales y el ciclo de La Ventana vasca.

El Festival tiene previsto prolongarse en mayo y junio en las salas de cine durante tres fines de semana de proyecciones y encuentros. Montxo Armendáriz, Ángeles González-Sinde, Fernando Trueba, Enrique Urbizu, Imanol Uribe o Rosa Vergés ya han confirmado su presencia.

El cortometraje “Lo efímero”, de Jorge Muriel, logra el Premio del Jurado de Cortometrajes y el Premio del Público. Y las otras cinco películas premiadas son: “Las niñas”, de Pilar Palomero (Premio a la Mejor Ópera Prima); “Uno para todos”, de David Ilundain (Premio del Público); “Rol & Rol”, de Chus Gutiérrez (Premio al Mejor Documental) y “Diecisiete”, de Daniel Sánchez Arévalo (Premio del Jurado Escolar).

Para la decisión de premiar ex-aequo a “Baby” y “Armugán” con el galardón principal, el Jurado Oficial valoró: “la primacía radical de la imagen sobre el diálogo, una magnífica fotografía que hizo que todo el mundo lamentara no haber podido descubrir estas películas en la gran pantalla, la presencia vibrante e infinitamente conmovedora de la naturaleza y, especialmente, del mundo animal. Una en el género del terror revisitado poéticamente: “Baby”, de Juanma Bajo Ulloa, de magníficos colores; la otra, “Armugán”, de Jo Sol, una fábula filosófica y profundamente humana, en un blanco y negro igualmente espléndido. Ambas reciben ex aequo el Premio Julio Verne”.

La musa del Festival de este año es la actriz Marisa Paredes, quien será recibida presencialmente en la Ópera de Nantes los próximos días 12 y 13 de junio.

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière