Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA – FEBRER 2024

Carta blanca a Teresa Font

Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en una carta blanca, al costat de films que l’han inspirat en la seva feina. Amb una filmografia que s’acosta al centenar de títols, la seva trajectòria reuneix títols fonamentals del cinema espanyol dels darrers quaranta anys, així com col·laboracions internacionals amb cineastes de la talla de Terry Gilliam o Deepa Mehta. (més informació)

Centenari Serguei Paradjànov

D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov, considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista. L’eros i el tànatos són els dos grans pilars temàtics entorn dels quals construeix un cinema poètic, lúdic i sensual, que descriu, a través de llegendes d’un sumptuós sabor oriental, la idiosincràsia i l’èpica de pobles mítics dels Caucas i dels Carpats ucraïnesos. Mai no va fer cinema polític ni dissident, ni va tocar temes socials, però la recuperació d’aquestes cultures va fer que patís tot el pes del totalitarisme soviètic, temorós que despertés identitats nacionals. Jean-Luc Godard li va dedicar aquest encès elogi: “En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple.”
(més informació)

Fernand Deligny

Cicle en correspondència amb l’exposició “Elogi de l’asil. Fernand Deligny”, presentada a La Virreina. Centre de la Imatge. Per a aquest educador i escriptor el cinema va ser una «presència propera» i una eina constant per als diferents projectes duts a terme amb infants i adolescents en els marges de la societat. El cinema i, més tard, la imatge, ocupen una part central en la seva escriptura a partir de la percepció dels nois i les noies autistes amb els quals va conviure la major part de la seva vida. El cicle combina les pel·lícules i els cineastes amb els quals va dialogar i col·laborar, juntament amb associacions més lliures, inspirades al mateix temps per la seva cinefília i per les preguntes que ell dirigeix al cinema. (més informació)

Jean Renoir

Finalitza el cicle dedicat a Jean Renoir amb els films de la seva etapa americana, l’exòtica incursió índia ambThe River i el retorn a França al final de la seva carrera. Una oportunitat d’or de resseguir l’obra d’un mestre de qui Charles Chaplin, el seu ídol de joventut, va dir que era “el millor director del món”. François Truffaut, deixeble seu, i els seus col·legues de la Nouvelle Vague també el van admirar, igual que Welles, Godard, Altman, Scorsese, Wenders, Satyajit Ray, Tarkovski, Mizoguchi o Buñuel. El cicle culmina amb els tres episodis de Jean Renoir le patron, l’homenatge que Jacques Rivette va dedicar a aquest veritable “director de directors”. (més informació)

La Inesperada

Quarta edició d’aquest festival que transita per territoris cinematogràfics contemporanis que exploren llenguatges de no-ficció, hibridacions i experimentacions, estenent-se des del cinema documental fins a les arts visuals. La selecció proposa un festival abastable, concís i on cada sessió és una experiència curosament programada. La totalitat de les obres recents presentades a la Filmoteca són inèdites a Catalunya i han tingut un excel·lent reconeixement internacional, alhora que es recuperen títols d’altres èpoques, tresors amagats pel pas del temps. (més informació)

‘Dies curts’ amb Taller Estampa

Estampa és un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals. Defineixen la seva pràctica com una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, la investigació de les eines i les ideologies de la intel·ligència artificial i els recursos de l’animació experimental. Van realitzar la instal·lació audiovisual que articulava l’exposició “El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa” a la Filmoteca. Presentaran algunes de les seves primeres peces juntament amb altres projectes inèdits o adaptats a la pantalla cinematogràfica per a aquesta sessió. Una obra a cavall entre l’experimental i l’animació, el video-assaig i la crítica a la cultura visual contemporània. (més informació)

I també…

El cicle transversal que la Filmoteca dedica a Victor Sjöström ens porta una de les seves obres mestres, La carreta fantasma (1920), adaptació de la novel·la de Selma Lagerlöf, un relat dur de pobresa i degradació. Era el film predilecte d’Ingmar Bergman, el qual, segons deia ell mateix, el visionava un cop a l’any.
(més informació)

La Filmoteca col·labora un any més amb BCNegra, el festival de literatura policíaca organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any l’espionatge hi te un singular protagonisme, també en els títols triats, conjuntament amb una adaptació de la novel·la de Vladimir Bogomolov La infància d’Ivan, primer llargmetratge dirigit per Andrei Tarkovski, que va guanyar el Gran Premi al Festival de Venècia del 1962. (més informació)

El Premi del Públic LUX del Parlament Europeu es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. Les cinc pel·lícules finalistes es podran veure els dijous de febrer, en sessions gratuïtes, l’última de les quals amb la presència de la seva directora Estibaliz Urresola Solaguren (20.000 especies de abejas). (més informació)

La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976) és el títol digitalitzat que presenta el cicle Història permanent del cinema català. El film va oferir un fresc històric de gran amplitud i va significar el primer èxit de públic d’un cinema català que cercava el camí de la normalitat, amb presència en el repartiment de diverses figures de la vida pública catalana, d’àmbits molt diferents. (més informació)

Joana Raja, companya de l’equip de programació a la Filmoteca, es jubila després de gairebé tres dècades dedicada amb passió i entusiasme a aquesta tasca. Per acomiadar-la li dediquem una sessió en què prendrà la paraula per compartir records i anècdotes i encomanar la seva cinefília. Per a l’ocasió ha escollit Les 400 coups de Truffaut. (més informació)

Sessió d’homenatge a Llorenç Soler amb motiu de la donació a la Filmoteca del seu fons documental. Es projectaran quatre films que mostren l’alt nivell de creativitat que el cineasta valencià va aportar al gènere documental amb una forta impregnació social.
(més informació)

La neu continua emblanquinant la programació de FilmoXica d’hivern, amb títols com Edward Mans-tisores, Nanook, el esquimal i Happy feet: Trencant el gel. (més informació)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ENTREVISTAS

“Paisaje”, película de Matías Rojo, con Ailín Salas y Juan Luppi

Paisaje de Matias Rojo con Ailin Salas y Juan Luppi

La maternidad es uno de los temas principales que trata este filme, así como también lo es la incertidumbre y los interrogantes de una situación incómoda e inesperada que la pareja…

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

GOYAS: TRIUNFÓ JUAN ANTONIO BAYONA

11 febrero 2024 – La más reciente película del director catalán Juan Antonio Bayona, “La Sociedad de la Nieve” se alzó con doce distintos premios en la ceremonia de la 38 edición de los Premios Goya del cine español, que se celebró en Valladolid: Película, Dirección, Actor Revelación (Matías Recalt), Fotografía, Sonido, Montaje, Efectos Especiales, Dirección de Arte, Vestuario, Maquillaje y Peluquería, Dirección de Producción y Música Original.

Entre el resto de premios, se entregó la estatuilla de Mejor Actor Protagonista a David Verdaguer por “Saben Aquell”; Mejor Actriz Protagonista a Malena Alterio por “Que Nadie Duerma”; los tres Goyas para “20.000 Especies de Abejas” (Actriz de Reparto, Dirección Novel y Guion Original); Guion Adaptado y Animación para “Robot Dreams; Documental para “Mentre siguis tu, l’aquí i ara de Carme Elías”; Película Iberoamericana para “La Memoria Infinita” de la Maite Alberdi; y Película Europea para “Anatomía de una caída” de Justine Triet.

El Goya de Honor fue para el cineasta y director de fotografía catalán Juan Mariné, quien el pasado 31 de diciembre cumplió 103 años de edad, pero no pudo estar en Valladolid por motivos de salud.

GRAN ÉXITO DE ISE BARCELONA 2024

3 febrero 2024 – Integrated Systems Europe 2024 (ISE) ha sido la edición de mayor éxito en sus veinte años de historia. Celebrado en el recinto Gran Via de Fira de Barcelona, el salón atrajo a 73.891 asistentes únicos verificados de 162 países, un récord desde su creación en Ginebra en 2004. Esto representa un aumento del 27% respecto a la edición de 2023.

El miércoles 31 de enero, el salón recibió 51.617 visitantes, la cifra más alta jamás alcanzada en un solo día, superando el récord anterior en casi un 22%.

El número total de inscripciones ascendió a 95.396, con 172.627 visitas en los cuatro días. El número de asistentes del viernes fue de 24.528, un récord para el salón desde que pasó a celebrarse en cuatro días.

Además de una ocupación récord en los hoteles, bares y locales de ocio de la ciudad, los expositores informaron de una afluencia sin precedentes a los stands del mayor salón ISE de la historia. La feria contó con el mayor número de expositores (1.408) y la mayor superficie de exposición (82.000 m2 netos).

Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, comentó: “En los ilustres 20 años de trayectoria de ISE, hemos sido testigos del poder transformador de la innovación y la colaboración dentro de nuestra comunidad. ISE 2024 no sólo refleja las tecnologías de vanguardia que definen nuestra industria, sino que también sirve como testimonio del perdurable espíritu de creatividad y camaradería. Al celebrar este hito, junto a nuestros copropietarios AVIXA y CEDIA esperamos continuar con nuestro compromiso de ser una plataforma global para los profesionales de la industria.»

Ponentes de renombre en las conferencias y en los escenarios de la feria compartieron sus conocimientos sobre temas como la inteligencia artificial en el sector audiovisual, el diseño sostenible y el futuro de la colaboración a distancia. Los asistentes tuvieron la oportunidad de participar en debates significativos y adquirir conocimientos prácticos para mantenerse a la cabeza de un sector en rápida evolución.

SEGUIMOS EL ISE BARCELONA 2024

31 enero 2024 – Está teniendo lugar en Barcelona la vigésima edición de Integrated Systems Europe (ISE), el salón y congreso más importante a nivel global que tiene que ver con el sector audiovisual (AV) del que forma parte la industria del cine.

Su director general, Mike Blackman, afirmaba al inicio del evento que “es la mayor feria de la historia. Tenemos más de 1.349 expositores y 82.000 metros cuadrados netos de superficie. Es un 30% más grande que el año pasado, y alrededor de un 15% más grande que 2019, que fue nuestro año récord». La preinscripción ya iba por delante de donde estábamos en 2019, así que estamos ante una feria récord. No puedo estar más emocionado».

Los asistentes a ISE están notando según pasan los días la creciente presencia de la tecnología de platós para la difusión de productos audiovisuales en ISE. Blackman afirma que esto se debe a que “el broadcast está creciendo en el sector”.
“Cada vez se utiliza más la tecnología audiovisual, por lo que esos clientes vienen aquí”, añade. “También estamos viendo un crecimiento en los eventos en directo, en la iluminación y la puesta en escena, así como en la colaboración. Una vez más, esa es la razón por la cual sus clientes se acercan a Barcelona. No es que ISE intente ser el todo. Es que nuestra industria está incorporando cada vez más sectores diferentes, y la gente viene aquí a informarse sobre AV. Estamos creciendo en muchas áreas, y eso hace que esta feria sea tan emocionante”.

Por otro lado, la presencia de expositores comerciales también está acompañada de diversas conferencias en las cuales se tratan temas inherentes a este sector y algunas de ellas tienen que ver con los trabajos que se comparten en el terreno cinematográfico. Diversos especialistas están exponiendo y debatiendo temas, al tiempo que se ponen al día en otras cuestiones importantes para su trabajo de realización audiovisual.

FIPADOC CON “DISPARARON AL PIANISTA”

22 enero 2024 – Se está desarrollando FIPADOC en Biarritz (Francia) uno de los festivales de referencia para el documental a nivel europeo, pues en él están representados todos los formatos posibles en los cuales puede encajar este formato narrativo: corto, medio, largometrajes, unidades o series. E igualmente este certamen reúne todo tipo de géneros: historia, geopolítica, cultura, medio ambiente, derechos humanos,… además de acoger nuevas formas de escritura y narración: VR y webdocs, con lo cual también se adapta a todo tipo de pantallas.

Del territorio español llegan al festival de este año 2024 películas como “Dispararon al Pianista”, de Fernando Trueba y Xavier Mariscal (Musical); “Regreso a Raqqa”, de Albert Solé y Raúl Cuevas (Impact); “Ardiak, ezkontza eta kontrabandoa”, de Andrés Salaberri (Cortometraje); “Lobos”, de Marina G. Andreu (Joven Creación); “Fauna”, de Pau Faus (Historias de Europa) y “Olatuak”, de Itziar Leemans (Historias de Europa).

Fuera de concurso también fueron programadas “Domingo Domingo”, de Laura García Andreu (Goût du Doc = El gusto del documental); “Itsasoak pizten gaitu” (Somos Mar), de Beñat Gereka Bikuña (también en la sección Goût de Doc); y “The invisible bond”, de Iker Esteibarlanda (Olympiadocs).

9 días de proyecciones, con 8 salas de cine a pleno rendimiento, 9 selecciones en competición con 5 films fuera de concurso; más de 170 programas seleccionados, más de 100 encuentros con los equipos de los documentales; 2000 profesionales acreditados, y 32000 asistencias en salas, 1100 de las cuales son escolares, configuran un panorama que se completa con cinco grandes premios, dotado cada uno de 5000€: documental nacional, documental internacional, documental musical, documental impact y premio del público, además de otros 9 premios paralelos adicionales.

ADEU AL CINEASTA VENTURA PONS

9 gener 2024 – Va morir Ventura Pons, un dels directors catalans de cinema més internacionals i que millor entenia la relació entre els cineastes i la premsa. L’Acadèmia del Cinema Català va emetre aquest comunicat en conèixer la trista notícia:

“Aquesta tarda ens ha deixat a Barcelona el director, productor i guionista Ventura Pons, Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2015, un dels cineastes més importants del nostre país i que més ha fet pel cinema català i en català. Referent de moltes generacions pel seu talent, la seva sensibilitat i la seva capacitat de connexió amb el públic, la seva prolífica carrera ha estat reconeguda dins i fora de casa.
Descansa en pau, Ventura”.

GLOBOS DE ORO: GANÓ “OPPENHEIMER”

8 enero 2024 – Se celebró una completamente renovada ceremonia de los Globos de Oro, su edición número 87 que, como es habitual, premia a producciones tanto de cine como de televisión. En ella se concedió cinco estatuillas a “Oppenheimer”, la más reciente película del director Christopher Nolan (Mejor Película dramática, Mejor Dirección de Cine, Mejor Actor de Reparto -Robert Downey Jr.-, Mejor Banda Sonora Original y Mejor Actor -Cillian Murphy-).

Por su parte, “Barbie” fue reconocida con dos premios (Mejor Taquilla y Mejor Canción Original -What Was I Made For?, interpretada por Billie Eilish and Finneas-). “Anatomía de una caída”, otro de los estrenos destacados el año finalizado, logró dos reconocimientos (film de habla no inglesa y Mejor Guion).

PREMIO EUROPEO PARA ISABEL COIXET

15 noviembre 2023 – La directora Isabel Coixet ha sido galardonada con el European Achievement in World Cinema, otorgado por la Academia de Cine Europeo para rendir homenaje a su trayectoria y reconocer su impresionante contribución al mundo del cine.

La directora, que acaba de estrenar su último largometraje, ‘Un Amor’, se convierte así en la primera directora española en recibir el galardón, que han recibido figuras del cine tan relevantes como Isabelle Huppert, Juliete Binoche, Lars Von Trier o Roman Polanski, entre otros, y los españoles Antonio Banderas en 1999, Victoria Abril en 2002 y Pedro Almodóvar en 2013.

Nacida en Sant Adrià de Besòs (Barcelona), Coixet comenzó a filmar siendo una niña con una cámara de 8 mm y empezó a trabajar en publicidad a los 19 años.
Su ópera prima ‘Demasiado viejo para morir joven’ (1989), le valió una primera nominación a Mejor Director Revelación en los premios Goya.

A lo largo de su carrera, Isabel Coixet, en sus películas, sus escritos y entrevistas, siempre ha defendido sus creencias y valores, y ha dado voz a sus protagonistas. En 2015 recibió el reconocido premio de la Ordre de Chevalier des arts et des lettres de Francia y en 2020 el Premio Nacional de Cine, otorgado por el Ministerio de Cultura y Deportes de España.

Con un total de nueve galardones, Isabel Coixet es la cineasta con más premios Goya. También es presidenta honoraria de la Red Audiovisual Europea de Mujeres EWA. La cineasta será invitada de honor en la 36ª Ceremonia de los Premios del Cine Europeo el 9 de diciembre en Berlín.

La Academia de Cine Europeo busca apoyar y conectar a sus 4.600 miembros y celebra y promueve su trabajo. Sus objetivos son compartir conocimientos y educar a públicos de todas las edades sobre el cine europeo. Posicionándose como una organización líder y facilitando debates cruciales dentro de la industria, la Academia se esfuerza por unir a todos los que aman el cine europeo, lo que culmina anualmente con el Mes del Cine Europeo y los Premios del Cine Europeo, incluyendo el patrimonio cinematográfico europeo en su cartera y ampliando su enfoque hacia el público joven a través del European Film Club.

PALMARÈS DEL FESTIVAL SOM CINEMA

23 octubre 2023 – El Festival de l’Audiovisual Català Som Cinema va lliurar a Lleida el guardó al millor llargmetratge de ficció a la pel·lícula Quest, òpera prima de la directora mallorquina Antonina Obrador. El jurat, integrat per Pere Gaviria, Alexia Muiños i Lucia Tello, va distingir aquest thriller psicològic que reflexiona sobre el dol i la masculinitat i que protagonitzen Enric Auquer i Laia Manzanares.

Obrador va recullir el premi de mans d’Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050 que, enguany per primera vegada, ha dotat el premi metàl·lic del guardó.
La sala Screenbox de Lleida va acollir la sessió de cloenda i anunci del palmarès del certamen. A l’acte van assistir la regidora de Cultura i Promoció Econòmica de la Paeria, Pilar Bosch, la vicepresidenta 2ª de la Diputació de Lleida, Sandra Castro, Antoni Gelonch i les regidores Neus Caufapé i Jordina Freixanet.

Documentals guardonats

Toda una vida, òpera prima de la realitzadora de Benicarló Marta Romero va rebre el premi al millor llarg documental d’acord amb el veredicte del jurat integrat per Daoud Sarhandi-Williams, Marina Rúbies i Núria Jové. La cinta és el resultat de dotze anys de gravació de la vida dels avis de la directora, marcada en aquest període per l’Alzheimer que va afectar la seva àvia. Més enllà d’aquesta malaltia, el film acaba mostrant una gran història d’amor.

Dins de la mateixa secció, el jurat va atorgar una Menció per a ¿Cómo te llamabas antes? Y otras preguntas estúpidas, dirigit per Ibán Pàmies, Belén López i Toni Torbellino; un retrat del dia a dia de les persones trans.

Pel que fa a l’apartat de curts documentals, el premi el va rebre Carmen, sin miedo a la libertad, d’Irene Baqué, sobre la primera associació de dones gitanes feministes, al barri de Las 600 de Cartagena, en lluita contra el racisme i el masclisme sistèmics.

Curts de ficció

El guardó al millor curt de ficció es va concedir al treball Has estado, hace tiempo, dirigit per Gerard Oms. El jurat va concedir una Menció a Anhel de Llum, de la lleidatana Alba Cros.

Pere Gaviria va destacar la gran qualitat de la secció de curts de ficció i, com a mostra d’això, es va decidir lliurar el Premi del Jurat a Hàbitat, d’Elena Escura.

Projecció de cloenda

En la sessió de cloenda, es va projectar el curtmetratge Clot, dedicat al procés de transformació de la plaça del Clot de les Granotes, a Lleida, produït per Bòreas Talens.
Som Cinema, produït per Suggeriments S.C.P., compta amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, el Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida i enguany s’ha incorporat la Fundació Privada Horitzons 2050, que ha dotat els 2.000 euros del premi al millor llargmetratge de ficció.

Últimos artículos publicados