Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA: ESTIU 2022

Centenaris

Aquest 2022 es commemora el centenari d’una bona colla de noms mítics del setè art. Aquest cicle de la Filmoteca de Catalunya recupera dos títols emblemàtics de cadascuna d’aquestes figures.
(Més informació)

Contes d’estiu

Banys de sol, històries d’aigua, castells de sorra. Pins mediterranis, la jungla tailandesa, pedres calentes, after sun, balnearis i piscines. Jocs de nens i d’adults. Llacs i rius on es desperta el desig… (Més informació)

Horitzons del Western

Un recorregut apassionant des de l’etapa daurada fins al vessant crepuscular, l’spaghetti western, el neo-western o les hibridacions amb d’altres gèneres com la comèdia, el musical, el melodrama, el gore, l’animació o el fantàstic.
(Més informació)

Lola Salvador, adaptadora i creadora

Retrospectiva dedicada a la guionista, una lluitadora incansable que acaba de donar el seu llegat professional a la Filmoteca de Catalunya. (Més informació)

Preestrena de ‘A quien cierra los ojos’

La cineasta navarresa Ana Díez dirigeix la gran dama del cinema mexicà Patrícia Reyes Espíndola en un film sobre la situació de l’educació a Ciutat de Mèxic. Totes dues visitaran la Filmoteca per presentar-la (dilluns 11 de juliol).
(Més informació)

Benet Rossell

En correspondència amb l’exposició dedicada a l’artista lleidatà al Museu Nacional Benet Rossell. Escriptures i trajectes, comissariada per Àlex Mitrani, sessió amb dos films destacats de Rossell.

Apartado de correos 1001, a la fresca

La Filmoteca s’afegeix a la festa major del barri del Raval amb la projecció (plaça de Salvador Seguí, diumenge 17 de juliol 22.00 h) d’aquest clàssic del policíac barceloní que forma part del catàleg Bàsics & Singulars i és l’aportació catalana a la iniciativa de l’Associació Europea de Cinemateques A Season of Classic Films d’enguany.

Bachcelona

Un estiu més, la Filmoteca acompanya el festival Bach de Barcelona amb la projecció del film de Clara Pons Lebenslicht, amb les àries del compositor com a fil conductor.

FilmoXica: Aventures i amistats

Nou cicle trimestral de la programació familiar, el d’estiu. Una selecció d’històries que ens mostraran que les grans aventures són sempre millors de bracet amb grans amistats.
(Més informació)

Refresca’t a la Filmo!

Els dimecres, dijous i diumenges de juliol i agost, amb qualsevol entrada de les sessions de cinema, la Filmoteca convida a una cervesa Damm a La Monroe!

Nous horaris!

Sessions a les 17.00, 18.00, 20.00 i 21.00 hs

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

ENTREVISTAS

“El largo viaje de Alejandro Bordón”, docu-ficción de Marcelo Goyeneche

El largo viaje de Alejandro Bordon Entrevista a Marcelo Goyeneche

Una suerte de híbrido entre la ficción y el documental que nace con el propósito de cuestionar cómo es que un acusado tiene que demostrar su propia inocencia y el porqué de la actuación fallida de…

“Paula”, de Florencia Wehbe, los inaccesibles estereotipos de belleza

Película Paula Entrevista a la directora Florencia Wehbe

La influencia perniciosa de algunos mensajes publicitarios, unida a una cultura de herencia patriarcal todavía no resuelta, suele crear efectos no deseados durante la etapa adolescente en algunas chicas.

“La Leyenda del Rey Cangrejo”, historias y leyendas de la Italia rural

La Leyenda del Rey Cangrejo Entrevista Alessio Rigo de Righi

Luciano es un tipo tremendamente alcoholizado que se dispone a sacudir las estructuras de un pequeño pueblo mediante su no aceptación de alguna norma que él considera absurda. Su rebelión frente a la…

La cantante Miss Bolivia destaca en la película “Ese fin de semana”

Cantante Miss Bolivia película Ese fin de semana Mara Pescio

La guionista argentina Mara Pescio debuta en la dirección de cine con un drama protagonizado por Paz Ferreyra, más conocida en el mundillo de la música como Miss Bolivia, en el cual encarna a una mujer que…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Reloj, Soledad”, de César González; pulsión insociable

Reseña de la película Reloj Soledad de Cesar Gonzalez

El film propone una fábula sin moraleja final que pretende acercarse a los sentimientos y modo de obrar de una chica que posee la firme convicción de que el reloj es un ladrón del tiempo y el trabajo repetitivo una forma de…

“Bajo la corteza”, incendios forestales e intereses inmorales

Reseña de Bajo la corteza de Martín Heredia Troncoso

El filme gira en torno al afán miserable y mezquino de un empresario inmobiliario llamado Héctor Zamorano, quien se aprovecha de la precariedad económica y laboral de un trabajador que se dedica a desmalezar terrenos.

En “Los Paseos” Esteban Tabacznik explora su propio pasado amoroso

Reseña de la película Los Paseos de Esteban Tabacznik

La película pone en escena las actuaciones principales de Sergio Mayorquín y Camila Peralta haciendo de Diego y Belén. Él es un diletante estudiante de arquitectura en busca de reconocimiento e independencia y ella una…

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

LOS “PIJAMAS ESPACIALES”, YA EN LOS CINES

2 julio 2022 – Tras debutar detrás de las cámaras con el cortometraje “Mirabilis” (2015) y consagrarse con su debut en el largometraje “Hacerse mayor y otros problemas” (2018), Clara Martínez-Lázaro continúa explorando los absurdos límites del amor en su segunda película, “Pijamas Espaciales”, protagonizada por Mariona Terés (Paquita Salas) y David Pareja (Amigo), que acaba de llegar a las salas de cine.

Manteniendo el sentido del humor extravagante que caracterizó sus trabajos previos, la joven directora y productora madrileña, vuelve a asombrarnos con una propuesta insólita sobre las relaciones de pareja. Los protagonistas, Marta y Darío, son felices pero arrastran el hastío de años de convivencia. Una calurosa noche de verano, tras haber sostenido la enésima discusión pueril (esta vez a cuenta de un pijama que ella le regaló a él y que él no se ha dignado a estrenar), ambos se meten en la cama y comienzan a tener sueños extraños.

En dichos sueños se ven a sí mismos reencarnados en otros personajes. Marta fantasea con convertirse en objeto de deseo de otros hombres, Darío sufre pesadillas porque teme perder a Marta (y a sus respectivas reencarnaciones). Cuestionando los clichés de género y jugando con los estándares de representación de distintos tipos de relato cinematográfico (de la comedia urbana al melodrama interclasista, pasando por el policíaco o la ciencia-ficción), Clara Martínez Lázaro, conduce a sus personajes a situaciones límite en una propuesta que rompe esquemas.

En palabras de su directora, “‘Pijamas Espaciales’ es una comedia bastante romántica, pero a ratos un poco surrealista y fantasiosa. ¿Te imaginas que pudiéramos vivir varias vidas, viajar en el tiempo y ser inmortales? Aun así el amor siempre te iría mal, le dice Marta a Darío. Porque el amor siempre va mal. Esta película no pretende buscar soluciones al romanticismo occidental. Más bien surfear un rato por un canal que ofrece un caleidoscopio de relatos en los que dos patosos con buenas intenciones interpretan varios roles tratando de despegar hacia una perfección amorosa que no existe”.

L’ACADÈMIA: NOUS MEMBRES D’HONOR

9 juny 2022 – L’Acadèmia del Cinema Català va nomenar vuit nous membres d’honor: el crític Juan Ferrer, impulsor del cinema llatinoamericà a Catalunya; Jaume Peracaula, un dels grans directors de fotografia del país; els productors Quique Camín i Toni Camín, fundadors d’Ovideo TV; Isona Passola, la productora de Pa Negre i Incerta Glòria; Bel·lo Torras, la directora d’art del cinema de Ventura Pons; Fermí Reixach, actor durant cinc dècades a la pantalla i els escenaris, i Colita, la fotògrafa de l’Escola de Barcelona i la “Gauche Divine”. Tots ells són grans valors de la nostra cinematografia que han contribuït de manera determinant a la renovació del llenguatge cinematogràfic al nostre país. Aquesta categoria honorífica ha distingit des del 2009 prop de setanta treballadors i treballadores de tots els oficis de la nostra indústria. L’acte de nomenament va tenir lloc al Paraninf de la UB, i va estar conduït per l’actriu i acadèmica Maria Pau Pigem, amb l’acompanyament del pianista Xavi Lloses.

L’escriptor i periodista de cinema Albert Galera va presentar el crític i director de festival Juan Ferrer (Barcelona, 1957), a qui l’uneix una forta amistat i va qualificar de «savi intel·lectual».
Jaume Peracaula (Salt, 1945), un dels grans directors de fotografia de Catalunya, va ser glossat per Núria Prims, amb qui va coincidir a Inconscients, de Joaquim Oristrell.
El director, guionista i productor Ventura Pons va glossar la directora d’art Bel·lo Torras (Barcelona, 1947), qui s’iniciaria en el cinema el 1986 de la seva mà amb el llargmetratge “La rossa del bar”. Esdevindria una fidel col·laboradora en els següents dinou títols del cineasta.
El cineasta Manuel Huerga va glossar els productors Quique i Toni Camín (Barcelona, 1954 i 1949), amb els quals va formar un tàndem de referència en la creació de BTV i amb els Jocs Olímpics de Barcelona.

L’actriu Serena Vergano va presentar la fotògrafa Isabel Steva Hernández, més coneguda com a “Colita” (Barcelona, 1940), a qui coneixeria al rodatge de ‘Paraules d’amor’, amb Joan Manuel Serrat, i amb qui compartiria anys d’ofici a l’Escola de Barcelona.
El productor Paco Poch va ser l’encarregat de glossar l’actor Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946), «l’home de les mil cares», amb qui va coincidir a “El viatge vertical” i “Escapada”, on Poch va ser productor.
La productora, guionista i directora Isona Passola (Barcelona, 1953) va ser glossada per Agustí Villaronga, director a qui la uneix una llarga i prolífica relació professional, amb títols com “El mar”, “Pa Negre” o “Incerta Glòria”, tots ells dirigits per Villaronga i produïts per Massa d’Or Produccions, segell que Passola fundaria el 1992.

Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va posar el punt final a l’acte, que va definir com el més emotiu i lluminós de tots els que l’entitat convoca al llarg de l’any.

PALMARÈS DEL 25È DOCSBARCELONA 2022

29 maig 2022 – “Fire of Love”, de Sara Dosa, va ser reconegut amb el Docs a la millor pel·lícula del 25è Festival DocsBarcelona, dotat amb 5.000 euros. D’aquesta èpica història d’amor d’una parella d’exploradors que es juga la vida per filmar els volcans amb una proximitat mai vista, el jurat va destacar “la forma en què treballen elegantment amb el material d’arxiu per construir la història del seu amor, treball i passió, i com els protagonistes passen de ser científics interessats en els volcans a apassionar-se l’un per l’altre, i a dotar-se de les seves noves eines científiques per evitar futures morts per catàstrofes naturals”.

El jurat va atorgar també una Menció especial a “Myanmar Diaries”, un poderós crit de denúncia col·lectiva contra les atrocitats del general Min Aung Hlaing a Myanmar i un exemple excepcional del cinema com a arma de defensa de l’horror dictatorial. “Ens mostra un calidoscopi de protestes de patiment i desaparició que ens obliga a enfrontar-nos amb un crit d’ajuda dirigit a nosaltres i al món. També ens presenta una forma assagística i creativa d’enfocar una nova forma narrativa”, recull el veredicte, que també destaca la visió genuïna i única d’aquest conjunt d’escriptors i directors que l’han dirigit.

El Docs Latitud va premiar la producció catalana “El vent que ens mou”, de Pere Puigbert, un cant a la vida quotidiana de l’Empordà i una experiència sensorial a la terra del vent. El Premi, dotat amb 3.000€ en treballs de postproducció de la mà d’Antaviana Films (finishing, conformació, correcció de color, so, còpies DCP), reconeix la millor pel·lícula d’aquesta secció, dedicada a la producció de la Península Ibérica i l’Amèrica Llatina. El jurat va destacar “la seva mirada aguda que, juntament amb un delicat tractament del so, aconsegueix commoure’ns en el més íntim. Pocs elements, però molt precisos, tan sols gestos quotidians de gran sensibilitat, retraten temes universals i atemporals com ho són la vida i la mort i la relació de l’ésser humà amb el seu lloc en la terra”.

El Docs Amnistia Internacional va ser per “The Territory”, debut en la direcció d’Alex Pritz, una immersió a la selva amazònica i un retrat de la impunitat, l’abús de poder i la destrucció del planeta. El Premi Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama i dotat amb 4.000€, va ser per “Rebellion”, de Maia Kenworthy i Elena Sánchez Bellot. La producció catalana “Erasmus in Gaza”, de Chiara Avesani i Matteo Delbò, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys. Premi Doc-U per “Paola”, de Claudia Solano, Marta Martín, Daniela Rey i Pere Neila. I Premi DOCS&Teens per “En el llindar”, de Coraci Ruiz.

UN HOMENAJE A LLORENÇ SOLER

23 mayo 2022 – El Festival DocsBarcelona ha homenajeado en la edición de este año la figura del documentalista valenciano Llorenç Soler, pionero del cine documental independiente, entregándole el Premi Docs d’Honor, un galardón que la muestra estrena al cumplirse los primeros veinticinco años de la misma.

Fue a partir de 1966 cuando Soler se decidió por comunicar cosas a través de este género, en un contexto muy distinto al actual, ya en el tardofranquismo y con una alta incidencia de la inmigración que recibían las grandes ciudades como Barcelona, así que se decidió a tratar temas de fuerte contenido social y los problemas de las minorías marginadas.

Con motivo de este homenaje, en la Filmoteca de Catalunya se vieron los documentales El largo viaje hacia la ira (1969) y La família de la Kènia (2005).

Esta web recoge la biofilmografía del director, así como enlaces a algunas de sus películas (enlace).

“LA CONFERENCIA” DE MATTI GESCHONNECK

14 mayo 2022 – “La conferencia” (2022), film dirigido por el veterano cineasta alemán Matti Geschonneck, ha llegado a las salas de cine de la mano de F&P Media, tras ganar el Premio a la Mejor Película del BCN Film Festival. El film recrea la reunión de dirigentes nazis en la que se decidió el asesinato sistemático de millones de judíos durante la II Guerra Mundial.

La película recrea lo que en realidad ocurrió el 20 de enero de 1942, cuando destacados representantes del régimen nazi alemán se reunieron en una villa de Berlín-Wannsee para una reunión que pasó a la historia como la Conferencia de Wannsee, en la que se decidió el asesinato sistemático de 11 millones de judíos. El film ha sido considerado como una valiente revisión del Holocausto.

Exactamente, el argumento se refiere a que cuando Reinhard Heydrich (Philipp Hochmair) invita el 20 de enero de 1942 a una villa en el Wannsee de Berlín para asistir a una «reunión seguida de un desayuno» con representantes del régimen nazi, nadie sospecha que esta reunión pasará a los libros de historia como la «Conferencia de Wannsee». Los nacionalsocialistas discuten principalmente la llamada «Solución final a la cuestión judía», que describe el asesinato masivo sistemático de los judíos de Europa. Sobre la base de las actas de las reuniones de Adolf Eichmann (Johannes Allmayer) de aquella época, se reconstruye esa Conferencia de Wannsee del 20 de enero. Sólo existe una copia de este texto y se considera el documento clave del posterior exterminio de los judíos.

PREMIO DONOSTIA PARA JULIETTE BINOCHE

14 mayo 2022 – Juliette Binoche, una de las actrices europeas más internacionales, protagoniza el cartel oficial de la 70 edición del Festival de San Sebastián, que se celebrará del 16 al 24 de septiembre. Ganadora de un Óscar por su trabajo en “The English Patient” (El paciente inglés, Anthony Minghella, 1996), la intérprete francesa visitará la ciudad por cuarta vez para recibir uno de los Premios Donostia de este año en reconocimiento a una dilatada carrera en la que ha encarnado a cerca de 75 personajes, desde heroínas poderosas a seres frágiles, pasando por personajes históricos, roles dramáticos y papeles cómicos.

La gala de entrega del galardón tendrá lugar el domingo 18 de septiembre en el Auditorio Kursaal y contará con la Proyección Premio Donostia de “Fuego”, película con la que Claire Denis ganó el Oso de Plata a la Mejor dirección en el último Festival de Berlín y que cuenta en su elenco con Vincent Lindon, Grégoire Colin y la propia Binoche.

La iconoclasta directora junta por primera vez en la pantalla a dos de los actores más internacionales de la filmografía francesa en esta historia de un triángulo amoroso que llegará a los cines españoles el próximo 30 de septiembre.

D’A PREMI TALENTS: GANÓ “PETIT NATURE”

7 mayo 2022 – La película francesa “Petit Nature” de Samuel Theis ganó el premio Talents de la duodécima edición del D’A Film Festival Barcelona. El premio, dotado con 10 000 euros, reconoce el debut en solitario del actor y director Samuel Theis después de codirigir con Marie Amachoukeli-Barsacq y Claire Burger “Mil noches, una boda”, Cámara de Oro de la sección Un certain regard de Cannes 2014.

El jurado oficial destacó sobre la película que “su capacidad de reflejar las luces y sombras de la preadolescencia, así como las desigualdades socio-económicas de la Europa actual, a través de una puesta en escena tan vigorosa como sensible y de unas interpretaciones sobresalientes”.

Otros premios fueron para “La amiga de mi amiga” de Zaida Carmona (Impulso Colectivo); “Mi vacío y yo” de Adrián Silvestre (Mención); “Atlántide” de Yuri Ancarani (Crítica); “Un sol radiant” de Mònica Cambra, Ariadna Fortuny, Claudia García de Dios, Lucía Herrera, Belén Puime y Mònica Tort (D’A Film Lab Barcelona); “Mbah Jhiwo/Alma Anciana” de Álvaro Gurrea (Open ECAM); y “Nuestros días más felices” de Sol Berruezo Pichon-Rivière (Italia, Argentina, 2021) (Filmin Emergents).
“Ninjababy” de Yngvild Sve Flikke (Noruega) obtuvo el Premio del Público, en cuya modalidad de cortometraje la ganadora fue “Demà ho deixem”, del cineasta catalán David Moragas.

PREMIOS EN BAFICI Y EL BCN FILM FEST

30 abril 2022 – Los distintos jurados de la 23 edición del BAFICI de Buenos Aires han premiado como mejores películas, respectivamente, a “Clementina” (Argentina), de Constanza Feldman y Agustín Mendilaharzu (Competencia Internacional); “La edad media”, de Alejo Moguillansky y Luciana Acuña (Competencia Argentina); y “La Mif” (Suiza), de Fred Baillif (Vanguardia y Género).

Por su parte, el BCN Film Fest, recién celebrado en Barcelona en su sexta edición, otorgó su Premio a la mejor película a “La Conferencia”, de Matti Geschonneck.

FALLECE EL GRAN ACTOR JUAN DIEGO

28 abril 2022 – El gran actor sevillano Juan Diego murió a los 79 años de edad tras haber pasado algún tiempo con importantes complicaciones de salud.

Juan Diego consolidó su carrera en el cine gracias a su participación en la película “Los Santos Inocentes” (1984) de Mario Camus, aun cuando anteriormente había aparecido en filmes de Eloy de la Iglesia y Francisco Rodríguez. También participó en “El viaje a ninguna parte”, la crónica de Fernando Fernán Gómez sobre un mundo en el que ya no tendrían lugar los antiguos cómicos, y “Dragon Rapide”, en la que Juan Diego encarnó de forma magistral a un Francisco Franco a punto de incorporarse al Bando Nacional.

Posteriormente se centró mucho más en su carrera teatral, aunque en 1999 regresó con fuerza al cine al formar parte del elenco de “París-Tombuctú”, en la que Juan Diego dio vida a un anarquista que andaba desnudo por las calles del pueblo.

En 2002 se unió a las protestas que la Unión de Actores organizaba por el ‘No a la Guerra’ de Irak, tras lo cual comenzó la exitosa y popular serie «Los hombres de Paco» y actuó para películas como “El Triunfo”, “Casual Day”, “Que se mueran los feos”, “Todo es silencio”, “Anochece en la India, road movie”, o “La Lengua Madre”, entre otras.

Juan Diego fue siempre un actor muy comprometido con la justicia social y así él lo hacía destacar en las numerosas entrevistas que concedió a lo largo de toda su vida.