Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA: JULIOL / AGOST 2021

Michel Piccoli, rostre d’autors

Setanta anys de carrera ininterrompuda en teatre, televisió i, sobretot, cinema van portar Piccoli a esdevenir un dels cims del seu ofici. La seva filmografia està lligada especialment a Buñuel, Ferreri i Sautet, als quals el va unir una estreta amistat i plantejaments creatius subversius i activistes, però va ser Godard qui el va llançar a la fama internacional en brindar-li el paper del seu alter ego a “Le mépris” (1963). La llista de cineastes a qui va oferir el seu talent és una de les més llargues i envejables que es pugui imaginar: Berlanga, Hitchcock, Melville, Chabrol, Resnais, Demy, Costa-Gavras, Varda, Malle, Tavernier, Varda, Oliveira, Chahine, Carax, Bellocchio, Angelopoulos… La filmografia de Michel Piccoli és amplíssima, abasta més de 200 títols, dels quals aquesta retrospectiva en selecciona vint-i-sis dels més representatius. (Programació)

Chris Marker: retrospectiva i exposició

La Filmoteca de Catalunya commemora el centenari del cineasta francès amb una extensa retrospectiva i una exposició. És difícil definir amb precisió qui és Chris Marker, atesa la seva personalitat polifacètica. És escriptor, novel·lista, poeta, filòsof, resistent francès, editor, fotògraf, viatger, explorador, cineasta, videògraf, infògraf, artista plàstic, músic, investigador, arxivista, apassionat dels gats. Un experimentador i pensador increïble en el camp de la imatge, sigui fotogràfica, cinematogràfica, videogràfica o dibuixada.

L’efemèride del centenari se celebra concretament el 29 de juliol, però a partir del dimecres 7 de juliol ja es pot visitar l’exposició Chris Marker. Són les sis a tota la Terra…, que estableix correspondències amb les primeres fotografies de viatges, les guies de viatge de la col·lecció Petite Planète, de la qual era redactor en cap, els seus films de fotografies, fotografies fetes durant els esdeveniments mundials dels inoblidables anys 1967, 1968 i 1969, així com també cartells. A més, completen aquesta selecció extractes d’algunes de les seves pel·lícules, així com la presentació del CD-ROM autobiogràfic Immemory.

El complement imprescindible de la mostra és la completa retrospectiva Chris Marker, un electró lliure, testimoni de l’obra d’aquest artista total que ens ha fet descobrir continents llunyans, illes inexplorades, territoris desconeguts, a través de diverses formes d’expressió com ara la fotografia, el cinema, el vídeo, la poesia o el grafisme, que naveguen per un univers en mutació perpètua, a través de països en revolució o paisatges serens, en cerca d’homes i dones, actors d’altres cultures. (Programació) (Exposició)

Melodrames creuats

La Filmoteca planteja durant tot l’estiu el joc de traçar paral·lelismes i convergències en un dels gèneres més consolidats del llenguatge cinematogràfic. El viatge proposa anar dels plantejaments clàssics de mestres com Douglas Sirk o John M. Stahl, a revisitacions més lliures com les de Fassbinder, Todd Haynes o Pedro Almodóvar, sempre amb els sentiments com a matèria primera i les grans passions i baixeses humanes com a nexe comú. La diversitat i riquesa de la tria queda ben palesa amb els cineastes programats: Murnau, Erich Von Stroheim, Charles Chaplin, Agnes Varda, Woody Allen, Paul Thomas Anderson, Terrence Malick o Lars Von Trier. (Programació)

Grec 2021: Peter Brook

Coincidint amb la presentació al Festival d’estiu de Barcelona de l’espectacle Tempest project, dirigit per Peter Brook, la Filmoteca dedica un petit cicle als projectes cinematogràfics d’aquest gran home de teatre, especialista a actualitzar els clàssics amb una mirada minimalista, despullada i inconfusible. Brook ha traslladat la immensa saviesa escènica a la pantalla en projectes com Marat/Sade o la monumental The Mahabharata. (Programació)

La mirada de Tavernier al cinema francès

El març passat va morir Bertrand Tavernier, gran amic de la Filmoteca, que el 2016 li va dedicar una Carta blanca. El cicle Bertrand Tavernier, en el record recupera la seva darrera obra, la sèrie televisiva “Voyages à travers le cinéma français” (2017), narrada en primera persona, on ampliava el documental del mateix títol i aprofundia en les pel·lícules franceses que van marcar la seva vida. (Programació)

I també

La projecció de “Gidon Kremer: Back to Bach”, com a part de la programació del Festival Bachcelona. (Diumenge 4 Juliol 2021 · 20:00h.)

Estrena de “Gustau. La transició al descobert”, documental que pren el cas de l’assassinat del jove Gustau Muñoz com a punt de partida per qüestionar la Transició espanyola, de la qual s’han silenciat, des dels seus inicis fins al present, els crims comesos pel règim. El presentaran el director Jaume Domènech i Marc Muñoz, germà de Gustau.

Les sessions familiars del cap de setmana amb la FilmoXica s’afegeixen a la festa d’estiu del Raval amb el clàssic de Charles Chaplin The Kid. Sessió gratuïta diumenge 11 de juliol a les 17.00 h.

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

ENTREVISTAS

“Ojos de Arena” se basa en dramas reales para desarrollar un thriller

Película Ojos de Arena Entrevista a Alejandra Marino

Junto a Marcela Marcolini, la realizadora hace recaer el peso principal del relato en la actriz Paula Carruega, quien construye un personaje ligado al territorio de la Justicia que ha acabado padeciendo en primera persona…

Entrevista a Martín Desalvo por su película “El Silencio del Cazador”

El Silencio del Cazador Entrevista a Martin Desalvo

En cierta forma, la película sigue apostando por algunas doctrinas que le han aportado solidez a estos géneros cinematográficos, y lo hace a través de actores como Pablo Echarri, Mora Recalde, Alberto Ammann y…

“Bahía Blanca”, de Rodrigo Caprotti; espinosos secretos inconfesables

Película Bahía Blanca Entrevista al director Rodrigo Caprotti

La película muestra cómo un docente universitario utiliza una investigación sobre el escritor Ezequiel Martínez Estrada para escapar de un pasado que lo atormenta y establecerse en Bahía Blanca a 688…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Cuando el Olimpo choca con la Pampa” retrata a Ricardo Cinalli

Ricardo Cinalli en Cuando el Olimpo choca con la Pampa

Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…

“COMPETENCIA OFICIAL” EN VENECIA

26 julio 2021 – La Sección Oficial a concurso de la 78 edición del Festival Internacional de Cine de Venecia acogerá el estreno mundial de “Competencia Oficial”, la nueva película dirigida por Mariano Cohn y Gastón Duprat (“El ciudadano ilustre”, “Mi obra maestra”, “4×4”, “El hombre de al lado”) escrita por los reconocidos realizadores argentinos junto a Andrés Duprat y producida por The Mediapro Studio.

Esta será la tercera vez que Cohn y Duprat participen en el prestigioso certamen tras estrenar “Mi obra maestra” y “El ciudadano ilustre”, filme por el que su protagonista, Oscar Martínez, recibió la Copa Volpi al Mejor Actor.

“Penélope Cruz, Antonio Banderas y Oscar Martínez han asumido un enorme riesgo artístico en nuestra película, yendo por caminos absolutamente nuevos e inexplorados. Nunca hemos visto a estos geniales actores haciendo una performance tan jugada como la que hacen en Competencia Oficial. Y el resultado artístico que logran es francamente extraordinario y sorprendente. Dinamita pura. Estamos ansiosos por compartir esta clase magistral de actuación en el Palazzo del Cinema”, han comentado ambos directores tras anunciarse la participación de su nueva película en el certamen.

“Agradecemos a Alberto Barbera y al Festival de Venecia que hayan incluido “Competencia Oficial” en la selección de este año para su presentación mundial”, ha dicho Laura Fernández Espeso, Directora General de The Mediapro Studio y productora ejecutiva de la película. “La habilidad de Gaston Duprat y Mariano Cohn, junto con el guionista Andrés Duprat, por diseccionar el alma humana y exponer todas sus aristas queda patente en esta película, donde nos proponen un juego tan divertido como perverso, con la complicidad de unos intérpretes entusiasmados por el proyecto desde sus inicios. Con “Competecia Oficial”, The Mediapro Studio reafirma su interés por la producción de cine de calidad y consolida su posición internacional”.

VENECIA: ‘ELES TRANSPORTAN A MORTE’

22 julio 2021 – El estreno mundial de la ópera prima de Helena Girón y Samuel M. Delgado, “Eles Transportan a Morte”, tendrá lugar en la 36ª edición de la Semana de la Crítica de la Mostra de Venecia, certamen que este año celebra su 78ª edición. Los dos cineastas, cuyos cortometrajes han participado en un circuito selecto de festivales internacionales de cine como los de Toronto, Locarno o el New York Film Festival, combinan en su primer largometraje el relato clásico de aventuras con un discurso crítico sobre la colonización.

Según Helena Girón y Samuel M. Delgado, “la película se sitúa en 1492, año que representa el inicio del proyecto de dominación occidental, y que supone lo que algunos teóricos señalan como el inicio de una nueva era geológica: el llamado antropoceno. A partir de esta fecha, la caza de brujas, la trata de esclavos y la conquista de América, fueron imprescindibles para instaurar y articular el sistema capitalista moderno del que somos descendientes”.

La película parte de la premisa de que entre la tripulación de Cristóbal Colón viajan tres hombres que ya deberían haber muerto. Han conseguido evitar sus condenas participando en el incierto viaje, pero al llegar a las Islas Canarias, huyen cargados con una de las velas de la embarcación. Mientras, en “El Viejo Mundo”, una mujer trata de salvar a su hermana moribunda, con la esperanza de que una curandera pueda ayudarla. Ambos viajes tratan de burlar a la muerte y ambos viajes están a merced del tiempo y de la Historia.

SE FUE UNA GRAN ACTRIZ: PILAR BARDEM

18 julio 2021 – Los hermanos Carlos, Mónica y Javier Bardem difundieron una nota a modo de comunicado público: “Queremos compartir la noticia de que nuestra madre, nuestro ejemplo, ha fallecido. Se ha ido en paz, sin sufrir y rodeada del amor de los suyos”.

Ha muerto Pilar Bardem, una mujer, actriz y activista que llegó a participar en más de 80 películas y otras tantas series de televisión y obras de teatro. Además, fue presidenta de la entidad de gestión de derechos de artistas e intérpretes, AISGE, entre los años 2002 y 2018; y hermana del excelente director de cine Juan Antonio Bardem, un cineasta extraordinario que fue vilipendiado continuamente por el establishment español por el simple y mero hecho de que era comunista.

Pilar Bardem comenzó su actividad artística en los años 60, trabajando en películas de directores como Fernando Fernán Gómez o Pedro Masó. Ya en los 70 participó en otros papeles en “La Regenta”, de Gonzalo Suárez; “La joven casada”, de Mario Camus; “Carne apaleada”, de Javier Aguirre o “Cinco tenedores”, de Fernando Fernán Gómez.

En los 80 sólo participó en tres películas de Mariano Ozores ya que se dedicó de lleno trabajos en series de televisión como “Los gozos y las sombras”, “Tristeza de amor”, “Lorca, muerte de un poeta” y “Cómicos”.

En la década de los 90, tras encarnar a una prostituta en “Las edades de Lulú”, de Bigas Luna, Pilar Bardem participó como secundaria en “Todo por la pasta”, de Enrique Urbizu; “Vacas”, de Julio Médem; “Siete mil días juntos”, de Fernando Fernán Gómez; “Cachito”, de Enrique Urbizu; y “Boca a boca”, de Manuel Gómez Pereira. También Agustín Díaz Yanes le ofreció un papel en la película “Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto”, junto a Victoria Abril y Federico Luppi.

Asimismo, también en los 90 participó en otros films como son “Airbag”, de Juanma Bajo Ulloa; “Carne trémula”, de Pedro Almodóvar; y “Pantaleón y las visitadoras”, de Francisco Lombardi. Y ya en este siglo XXI siguió trabajando con Agustín Díaz Yanes, José Luis García Sánchez y en innumerables series de televisión. En 2003 fue expulsada del Congreso de los Diputados de Madrid por protagonizar una protesta contra la guerra de Irak junto a sus compañeros de profesión María Barranco, Amparo Larrañaga, Ana Belén, Juan Echanove, Jordi Dauder y Juan Luis Galiardo.

Siendo una fumadora compulsiva, Pilar Bardem aquejó problemas respiratorios durante varias décadas, lo cual lamentablemente ha terminado con su vida este 17 de julio de 2021 a los 82 años de edad.

CANNES: “TITANE” GANÓ LA PALMA DE ORO

18 julio 2021 – El tercer largometraje de la directora francesa Julia Docornau se alzó con la Palma de Oro del Festival de Cine de Cannes de este año. “Titane” es un propuesta transgresora y sorprendente por el despliegue que hace de la violencia, algo que parece que entusiasmó tanto al jurado encargado de dar su punto de vista eligiéndola, que su presidente, Spike Lee, se aventuró inclusive a anunciarla como ganadora antes de tiempo.

Ya el título del film se refiere al titanio: metal altamente resistente al calor y a la corrosión, que ofrece aleaciones muy duras. Y en él, tras una serie de crímenes sin explicación, un padre encuentra a su hijo desaparecido hace 10 años.

El mejor director, en opinión de los miembros del jurado, fue Leos Carax por “Annette”, cuya trama se desarrolla en la ciudad de Los Ángeles de nuestros días, y cuenta la historia de Henry, monologuista cómico de humor incisivo, y de Ann, cantante de renombre internacional. Centro de todas las miradas, ambos forman una pareja feliz rodeada de glamur. El nacimiento de su primogénita, Annette, una niña misteriosa con un destino excepcional, les cambiará la vida a lo largo del film.

El resto de premiados fueron:

Gran Premio del Jurado ex aequo: “A Hero”, de Asghar Farhadi y “Compartment N6”, de Juho Kuosmanen

Mejor actor: Caleb Landry Jones, por “Nitram”

Mejor actriz: Renate Reinsve, por “The Worst Person in the World”

Mejor guión: Ryûsuke Hamaguchi y Takamasa Oe por “Drive My Car”

Premio del Jurado ex aequo: “Ahed’s Knee”, de Nadav Lapid y “Memoria”, de Apichatpong Weerasethakul

Cámara de Oro (mejor ópera prima): “Murina”, de Antoneta Alamat Kusijanovic

Mejor cortometraje: “All the Crows in the World”, de Tang Yi

Mención especial mejor cortometraje: “Céu de Agosto”, de Jasmin Tenuccis

CANNES: RUMANA QUE RODÓ EN MÉXICO

17 julio 2021 – Protagonizada por la carismática actriz mexicana Arcelia Ramírez“La Civil” es una película que caló muy hondo en el jurado de Un Certain Regard del 74 Festival de Cannes, quienes la galardonaron con el Premio al Coraje.

El filme está dirigido por la rumana-belga Teodora Ana Mihai y fue escrito junto con el co-guionista estadounidense radicado en México, Habacuc Antonio de Rosario. Se trata de la historia muy dura de una madre, Cielo, que está buscando a su hijita secuestrada por un cartel del norte del país.

En este relato inspirado en hechos reales, las autoridades se niegan a venir en su ayuda, por lo que Cielo decide hacerse cargo de la situación. Comienza su investigación y se gana la confianza de Lamarque, un militar poco convencional desplegado en la región. Este acepta ayudarla en su búsqueda, porque la información de Cielo puede servirle en sus propias operaciones. Su colaboración arrastrará a la madre a una terrible espiral de violencia.

También en Un Certain Regard hubo una mención especial para la película “Noche de Fuego”, de la directora mexicana Tatiana Huezo.

PATIÑO Y PIÑEIRO PRESENTAN “SYCORAX”

15 julio 2021 – Lois Patiño (Lúa Vermella; Costa da morte) y Matías Piñeiro (Isabella; La Princesa de Francia) presentaron la première internacional de “Sycorax” en la 53ª edición de Quincena de Realizadores del Festival de Cannes.
Este acto precede al rodaje de un largometraje que se titulará “Ariel”, con el que comparte su inspiración: los enigmáticos personajes de ‘La Tempestad’ de William Shakespeare.

“Sycorax” supone la primera colaboración entre los directores y tendrá continuidad con el largometraje que rodarán en 2022-. Ambas son adaptaciones libres de La Tempestad de William Shakespeare. Ambientado en las islas Azores y con el ganador del Premio Goya Mauro Herce en la dirección de fotografía, el cortometraje se centra en el personaje de la bruja Sycorax y en él se funden teatro y paisaje.

Según los dos cineastas, en ‘La Tempestad’ “hemos encontrado un cruce de caminos entre nuestras visiones, que nos ha ayudado a fundir texto y silencio, movimiento y quietud, en una propuesta que nos ayudará a definir el tipo de películas que rodaremos en el futuro. Con “Sycorax” recuperamos este texto clásico con un toque contemporáneo, que diluye los límites de la representación permitiéndonos poner en cuestión la visión patriarcal de un personaje femenino sin voz, la madre de Calibán, recordado como la primera bruja que pisó la isla.

“Sycorax” es una coproducción entre España (Beli Martínez – Filmika Galaika) y Portugal (Rodrigo Areias – Bando à Parte). Las actrices Agustina Muñoz, Diana Diegues & Susana Abreu interpretan a sus personajes principales.

“BETWEEN TWO WORLDS” (OUISTREHAM)

12 julio 2021 – Catorce años después de dirigir “La Moustache” Emmanuel Carrère regresa al cine con la adaptación de la novela autobiográfica de la periodista francesa Florence Aubenas, “Between Two Worlds” (Ouistreham), presentada en la Quincena de los Realizadores del Festival de Cannes.
Juliette Binoche encarna a esta inquieta reportera que se propone investigar la realidad social de los más desfavorecidos por la crisis económica actual en una ciudad de tamaño medio como la portuaria Caen, en Normandía.

Marianne Winckler es una conocida autora que decide escribir sobre el trabajo precario viviendo la experiencia de cerca. Para ello se hace pasar por limpiadora, para descubrir en primera persona lo que significa vivir contando cada euro y siendo invisible para la sociedad. Además de vivir una dura experiencia, Marianne conseguirá durante su inmersión establecer verdaderos lazos de amistad con algunos de sus compañeros de infortunio. La solidaridad dará paso a la amistad y la amistad a la confianza pero ¿donde queda todo esto cuando estalla la verdad?

En cierto modo, el conocido escritor y ahora cineasta reconoce que la película tiene un aspecto social, pero también un elemento hitchcockiano que no estaba en absoluto presente en el libro y que constituye la base dramática de la película.
El trabajo de las limpiadoras es directamente analizado a través de su personaje principal, sobre el que el director concluye que es explotador y agotador.

FRAN TORRES ESTÁ RODANDO “LA JEFA”

8 julio 2021 – Aitana Sánchez-Gijón y la argentina Cumelén Sanz (“No te olvides de mí”) ruedan la ópera prima del realizador Fran Torres, cuyo guion firma Laura Sarmiento.

“La Jefa” es la historia de la relación envenenada entre dos mujeres fuertes, independientes y conscientes de estar solas en el mundo: Beatriz, la jefa, que aparentemente ha conseguido en la vida todo lo que se ha propuesto; y Sofía, su empleada, que cree estar dispuesta a hacer lo que haga falta por ganarse la vida que cree merecer.

Lo primero que le sedujo al director Fran Torres “fue la riqueza y la precisión del retrato de las dos protagonistas, Beatriz – la jefa española- y Sofía- la empleada inmigrante- y cómo su relació́n condensa muchas de las tensiones presentes hoy en día en nuestra sociedad: el clasismo, el ultra liberalismo, el feminismo, los vientres de alquiler… están presentes en la película desde el primer minuto.
“La Jefa” consigue condensar todas estas tensiones presentes en la actualidad del debate público en la relación entre estas dos mujeres sin caer en lugares comunes. Ésa es otra de las grandes virtudes del guión: ambas protagonistas son imprevisibles, no encajan en ninguno de patrones predefinidos en los que la ficción encapsula a menudo a los personajes femeninos”, -señala el realizador debutante-.

La actriz argentina interpreta el papel de una emigrante colombiana que se queda embarazada en España sin haberlo planeado.
Sin familia en España e incapaz de abortar, dadas sus convicciones católicas, Sofía parece abocada a volver a Colombia y abandonar la prometedora carrera profesional por la que tanto ha luchado.
Sin embargo, su jefa, una mujer hecha a sí misma a la que Sofía admira por encima de todo le hace una inusual proposición: Darle el hijo en adopción a ella, y a cambio poder continuar con su promoción dentro de la empresa.
Sofía acepta la oferta, sin saber que no todo es como su jefa le ha contado.

ESTRENARÁ EN CINES “COMPETENCIA OFICIAL”

28 junio 2021 – La película “Competencia Oficial”, una producción de The Mediapro Studio dirigida por Mariano Cohn y Gastón Duprat (“El ciudadano ilustre”, “Mi obra maestra”, “4×4”, “El hombre de al lado”) y escrita por los reconocidos realizadores argentinos junto a Andrés Duprat, llegará a los cines de España distribuida por Buena Vista International. En Latinoamérica se estrenará bajo el sello Star Distribution. El film cuenta con la presencia estelar de Penélope Cruz, Antonio Banderas y Oscar Martínez.

El argumento de la película versa alrededor de un empresario multimillonario que en busca de trascendencia y prestigio social, decide hacer una película que deje huella. Para ello, contrata a los mejores: un equipo estelar formado por la celebérrima cineasta Lola Cuevas (Penélope Cruz) y dos reconocidos actores, dueños de un talento enorme, pero con un ego aún más grande: el actor de Hollywood Félix Rivero (Antonio Banderas) y el actor radical de teatro Iván Torres (Oscar Martínez). Ambos son leyendas, pero no exactamente los mejores amigos. A través de una serie de pruebas cada vez más excéntricas establecidas por Lola, Félix e Iván deben enfrentarse no solo entre sí, sino también con sus propios legados.

Esta es la tercera película que The Mediapro Studio produce con los reconocidos directores argentinos Cohn y Duprat tras “Mi Obra Maestra” y “4×4”.
Protagonist Pictures es la compañía responsable de las ventas internacionales.