Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

CARME ELIAS – GAUDÍ D’HONOR 2021

FILMOTECA _ MES DE FEBRER DEL 2021

Carlos Reygadas
En col·laboració amb el Grec, la Filmoteca de Catalunya va presentar aquest mes de febrer un cicle amb totes les sis pel·lícules del cineasta mexicà Carlos Reygadas, un dels més reconeguts als festivals internacionals.
Amb la seva presència telemàtica al principi del cicle, les projeccions van incloure el seu darrer film, “Nuestro tiempo” (2018), protagonitzat pel mateix director i la seva família, o “Post Tenebras Lux” (2012), premi a la millor direcció a Cannes.

Cinemes de la diàspora negra
Un cicle que dialoga amb l’exposició del CCCB William Kentridge. El que no està dibuixat, dedicada a l’artista sud-africà, i que es completa amb projeccions al CCCB. Les pel·lícules seleccionades abasten gairebé un segle i tres continents, i reuneixen per primera vegada al nostre país John Akomfrah, Charles Burnett, Haile Gerima, Safi Faye, Isaac Julien, Raoul Peck, Abderrahmane Sissako i Jean-Marie Téno, autors que se situen dins d’una tradició radical negra internacional i cimarrona que qüestiona el llegat històric del postcolonialisme d’arrels esclavistes i imperialistes.

‘Dies curts’ amb Carolina Astudillo
Segona tramesa d’aquest cicle posa en primer pla cineastes emergents, els dos darrers divendres del mes, des dels seus primers treballs en el curtmetratge. En el cas d’Astudillo una selecció dels seus assajos estètics –notes, en diu ella–, peces fetes a partir d’una poètica d’imatges trobades, de les quals transforma el destí a través d’un treball creatiu de recerca i reflexió. En la segona sessió veurem com la coherència d’aquesta obra cristalitza en el seu segon llargmetratge “Ainhoa: yo no soy esa”, premi al millor documental al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga el 2018.

Una no-ficció inesperada
Neix un nou festival, La Inesperada, centrat en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània, amb la realitat com a base i on hi tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. La mostra vol donar visibilitat a uns corrents cinematogràfics internacionals que tenen una presència escassa en el circuit local d’exhibició, i alhora recuperar títols d’altres èpoques, obres essencials per a la història del cinema i també per comprendre el present, com ara les de Chantal Akerman.

I a més d’això…
Es podrà veure la Mostra de Cinema Txec actual, i pel·lícules de Sean Connery, un homenatge a Montserrat Carulla, la recuperació de la secció dedicada als clàssics de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, un «Travelling pel cinema asiàtic»; la continuació de l’cicle «Vampiresses de cinema mut»; la presentació de el llibre Chantal Akerman Una familia en Bruselas (ed. Tránsito, 2021); i una activitat inèdita fins ara a la Filmoteca: Teatre d’ombres.

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ENTREVISTAS

“Fantasma vuelve al pueblo”, una película de Augusto González Polo

Fantasma vuelve al pueblo película de Augusto Gonzalez Polo

La película es una historia que tiene que ver con el regreso a los orígenes, los cambios habidos en ese lugar desde que alguien se marchó y las dificultades que tiene la adaptación a esa nueva realidad.

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Nuevo Orden”, una visión distópica del director mexicano Michel Franco

Crítica de la película Nuevo Orden un film de Michel Franco

Esta es la historia distópica de un colapso político visto a partir de las acciones de una familia influyente de clase alta, pero que sin embargo se dedica mucho más a desmenuzar los entresijos de una explosión de…

“Mamá, mamá, mamá”, un drama sobre lo que significa ser madre

Reseña de Mama mama mama de Sol Berruezo Pichon Riviere

El relato se aproxima al universo femenino infantil de unas niñas que ya se encuentran en la pubertad o a punto de acceder a ella. El bloqueo por lo ocurrido más las situaciones y fantasías típicas de esa…

YA ESTÁ EN LOS CINES “14 DÍAS, 12 NOCHES”

19 febrero 2021 – El cineasta quebequense Jean-Philippe Duval ha estrenado en las salas españolas la película que este año es candidata al Oscar a la Mejor Película Extranjera por Canadá: “14 días, 12 noches”, un drama protagonizado por la musa de Xavier Dolan, Anne Dorval, encarnando a una mujer de Quebec que va en busca de las raíces de su hija adoptiva y experimenta un doloroso encuentro con su madre biológica.

La adolescente ha muerto en un accidente y su madre canadiense se ocupa de ir al orfanato vietnamita donde la adoptó, con la esperanza de volver a conectarse emocionalmente con su hija Clara a través de su tierra natal.

El film retrata a dos mujeres marcadas por el luto, aborda la aceptación y el perdón y traza los contornos de una difícil búsqueda de redención. Esta película íntima también se basa en referencias históricas que recuerdan las tragedias experimentadas por millones de vietnamitas y expone algunas de las notables diferencias que existen entre las dos culturas, la asiática y la occidental.

“LA LLORONA” REESTRENARÁ EN LAS SALAS

13 febrero 2021 – “La Llorona” es la más reciente película del cineasta guatemalteco Jayro Bustamante y a partir del viernes 19 de febrero se reestrena en las salas de cine españolas, tras haber conseguido ser nominada a los Globos de Oro y a los Goya.

En esta historia, con las palabras «si llorás, te mataré» resonando en sus oídos, Alma y sus hijos son asesinados en el conflicto armado de Guatemala. Treinta años después, se abre una causa penal contra Enrique, un general retirado que supervisó el genocidio.
Pero el juicio es declarado nulo, él es absuelto, y el espíritu de La Llorona se libera para vagar por el mundo como un alma perdida entre los vivos.
Por las noches, Enrique comienza a escucharla llorar. Su esposa e hijo creen que está sufriendo accesos de demencia relacionados con el Alzheimer. Y no sospechan que su nueva ama de llaves, Alma, está allí para infligir la venganza que no logró el juicio.

Con este filme, Bustamante cierra su tríptico del insulto.
Mientras que “Ixcanul” (2015) se centraba en el racismo hacia la población indígena y “Temblores” (2019) lo hacía sobre el estigma de la homosexualidad, “La Llorona” gira alrededor de la palabra comunista, que según cuenta el cineasta “en Guatemala, denomina a cualquiera que se preocupe por los derechos humanos”.

En estos últimos años, Jayro Bustamante se ha consolidado como una de las voces más personales de la cinematografía latinoamericana y ha sido elegido por el oscarizado Bong Joon-ho como uno de los 20 directores a seguir para el futuro del cine.

VOTACIONS PEL PREMI DEL PÚBLIC 2020

10 febrer 2021 – Des del 10 de febrer a les 12h, i fins al 15 de març a la mateixa hora, es pot votar el Premi especial del públic a la millor pel·lícula del 2020 al web http://premidelpublic.premisgaudi.cat de l’Acadèmia del Cinema Català. Amb aquesta iniciativa, els Premis Gaudí es van obrir a la participació popular fa tres anys per reconèixer el paper protagonista que juga el públic en el cinema.

La gala dels XIII Premis Gaudí serà enguany “una gala 100” en paraules del seu director, Enric Cambray: per les 100 sales que ha assolit el Cicle Gaudí, la xarxa de programació estable de cinema català impulsada per l’Acadèmia, i pels cinemes centenaris encara en actiu a Catalunya homenatjats recentment. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Calella, la Sala Mozart, espai històric d’aquesta localitat maresmenca que va acollir el passat mes d’octubre aquest reconeixement com a cinema més antic de Catalunya i que és seu del Cicle Gaudí des del 2016, serà l’espai on s’entregarà el Premi especial del públic a la millor pel·lícula.

Els participants podran votar en aquesta edició entre les vuit pel·lícules nominades a Millor pel·lícula (L’ofrena, La dona il·legal, La vampira de Barcelona i Les dues nits d’ahir) i a Millor pel·lícula en llengua no catalana (Adú, La boda de Rosa, Las Niñas i Sentimental).

Entre tots els votants, es sortejaran dos premis: una targeta VIP doble per anar al cine tot l’any, gentilesa del Gremi de Cinemes Catalunya; i una subscripció anual a Filmin.cat per veure cinema online tot l’any, més una subscripció semestral a l’edició digital de La Vanguardia. També s’obsequiaran els dos guanyadors del sorteig amb dos lots de vins DO Catalunya.

A més, els primers 300 participants s’enduran una subscripció de 30 dies a Filmin.cat i entraran en el sorteig d’una entrada doble per assistir a la Gala dels XIII Premis Gaudí el proper diumenge 21 de març, que serà quan es donarà a conèixer la pel·lícula guanyadora, juntament amb el palmarès de la resta de categories de la tretzena edició dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

DESPEDIDA A JEAN-CLAUDE CARRIÈRE

9 febrero 2021 – Iba ya camino de los 90 años de edad, pero este pasado lunes falleció en París mientras dormía el gran escritor, guionista, director y actor francés Jean-Claude Carrière, quien se definía a sí mismo como un “contador de historias”, pues no sólo trabajó para la literatura sino que muy a menudo en guiones y adaptaciones para el cine y la televisión, todas ellas muy bien valoradas.

Aunque es autor de un gran número de guiones, Jean-Claude Carrière debió parte de su fama a su colaboración con el cineasta Luis Buñuel. Esta estrecha relación comenzó en 1964 y duró diecinueve años hasta la muerte del director. Ambos trabajaron juntos por primera vez en la adaptación de la novela de Octave Mirbeau “Le Journal d’une femme de chambre” (Diario de una camarera). La película, protagonizada por Jeanne Moreau, fue la primera de Buñuel en Francia desde el clásico surrealista “La edad de oro” (1930).

Carrière y Buñuel volvieron a trabajar juntos en otras cinco películas, entre ellas dos de las más famosas del director: “Belle de jour”, una adaptación de una novela de Joseph Kessel que sería un gran éxito comercial, y “Le Charme discret de la bourgeoisie” (El Discreto Encanto de la Burguesía), una sátira del espíritu surrealista que les valió a Buñuel y a Carrière una nominación al Oscar al mejor guión original, algo bastante raro para una película francesa.

Entre sus numerosos trabajos para el cine, Carrière también trabajó ocasionalmente con el director de origen checo Miloš Forman y escribió el guion de dos de las películas más famosas de Jacques Deray.

El documentalista mexicano Juan Carlos Rulfo lo retrató en “Carrière 250 metros” y con tal motivo conversamos con este realizador en el año 2012 en esta entrevista.

Otros de los muchos guiones para cine que Carrière firmó fueron “Amante por un día”, de Philippe Garrel (2018), la iraní “La Piedra de la Paciencia” (2013), de Atiq Rahimi y “El Artista y la Modelo” (2012), de Fernando Trueba.

CICLE CINEMES DE LA DIÀSPORA NEGRA

4 febrer 2021 – La Filmoteca de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB, presenten el cicle Cinemes de la diàspora negra, una selecció de nou films representatius de la petjada cinematogràfica de l’èxode de la comunitat negra arreu del món i al llarg d’un segle.

Des del cinema mut fins al cinema-assaig contemporani, aquestes obres híbrides i poètiques trenquen amb expectatives lligades a la procedència o la raça mitjançant l’ús d’arxius i de la inscripció de l’artista en l’obra, i ens ofereixen cartes íntimes i polítiques a mode de manifestos en què qüestionen els llegats del postcolonialisme, l’esclavitud i l’imperialisme. Marcades per la deambulació tricontinental dels seus autors i protagonistes, ofereixen respostes davant la crisi del capitalisme i els moviments migratoris globals, en un moment en què «tot el món s’està convertint en un arxipèlag» (Édouard Glissant).

La programadora del cicle, i presentadora de gairebé totes les sessions, és Beatriz Leal, investigadora, docent, crítica i comissària especialitzada en art i cinema contemporanis africans i de la diàspora i cofundadora del Festival de Cinema Africà de Barcelona Wallay!
(més informació)

ESTRENARÁN “UN BLUES PARA TEHERÁN”

2 febrero 2021 – Producida por Alejandra Mora y Lluís Miñarro, llegará a las salas de cine españolas “Un Blues para Teherán”, la ópera prima del periodista cinematográfico y presentador radiofónico Javier Tolentino, director a su vez del programa de Radio 3 El Séptimo Vicio.

Según manifestaba su realizador, la película “es la respuesta o la consecuencia lógica de todo el cine iraní que he ido viendo desde 1997, una forma de devolver al cine iraní todo lo que me ha dado. Desde la sutileza del lenguaje, la búsqueda de la belleza a través de la imágenes y, muy especialmente a su música, una música que ha formado la base de toda la música occidental”.

El filme se articula en torno a diferentes rostros que nos muestran un Irán donde tradición y modernidad conviven y se confrontan. El hilo conductor es un joven kurdo llamado Efran, divertido e irónico, que quiere convertirse en director de cine.

Este proyecto, que ya ha pasado su etapa de postproducción, es una producción de Quatre Films y Eddie Saeta, con el apoyo del ICAA y el Institut Valencià de Cultura, y con la participación de Televisió de Catalunya y À Punt Mèdia, más la colaboración del Institut Ramón Llull y el Ayuntamiento de Guía de Isora.

PREMIS GAUDÍ: ELS NOMINATS DEFINITIUS

28 gener 2021 – La vampira de Barcelona (amb 14 nominacions), Las Niñas (13) i Sentimental (8) són les pel·lícules més nominades a la tretzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. El palmarès es donarà a conèixer a la gala del diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB. Un total de 32 títols passen a la segona volta de votacions i opten enguany a entrar al palmarès dels XIII Premis Gaudí. Aquests guardons recullen per primera vegada en els seus tretze anys d’història unes nominacions amb més dones que homes aspirants a premi en les categories nominatives.

Quatre títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020: La vampira de Barcelona, de Lluís Danés; L’Ofrena, de Ventura Durall; La dona il·legal, de Ramon Térmens; i Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen quatre llargmetratges més: Adú, de Salvador Calvo; BabyLa boda de Rosa, d’Iciar Bollain; Las Niñas, de Pilar Palomero; i Sentimental, de Cesc Gay.

Una debutant i tres cineastes amb experiència es disputaran el Gaudí a Millor direcció: s’estrena com a nominada l’aragonesa Pilar Palomero amb Las Niñas. Ja guanyador del Gaudí a Millor direcció (per Truman) i Millor guió (de Truman i d’Una pistola en cada mano), enguany Cesc Gay aposta per la comèdia plena de diàlegs i rèpliques rapidíssimes amb Sentimental. La vampira de Barcelona és el primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, també nominat en aquesta categoria. Iciar Bollain ja havia vist com la seva anterior Katmandú, un espejo en el cielo era nominada a Millor pel·lícula en llengua no catalana, entre d’altres candidatures (amb premi per a Verónica Echegui), i ara, amb La boda de Rosa en aquesta altra categoria.

Respecte al premi al Millor guió, repeteixen Gay, Palomero i Bollain (que signa La boda de Rosa amb Alicia Luna), i també està nominada al Gaudí una altra cineasta debutant, Nuria Giménez Lorang, per la seva sorprenent òpera prima, My Mexican Bretzel, també candidata a Millor documental, i que fabula sobre la vida d’una dona de classe acomodada a meitat del segle passat, a partir de la troballa d’unes suposades gravacions domèstiques.

I pel que fa al terreny de les interpretacions: Anna Alarcón (L’ofrena), Andrea Fandos (Las Niñas), Nora Navas (La Vampira de Barcelona) i Candela Peña (La Boda de Rosa) opten a la estatueta femenina; mentre que Alex Brendemühl (L’ofrena), Javier Cámara (Sentimental), Mario Casas (No Matarás) i David Verdaguer (Uno para todos) són els candidats a endur-se el guardó a millor protagonista masculí.

El premi a millor actriu secundària, se’l disputaran Verónica Echegui (L’ofrena), Natalia de Molina (Las Niñas), Bruna Cusí i Núria Prims (ambdues per La Vampira de Barcelona). I Alberto San Juan (Sentimental), Ernesto Alterio (Te Quiero, Imbécil), Francesc Orella (La Vampira de Barcelona) i Abdel Aziz El Mountassir (La Dona Il·legal) formen el pòquer d’aspirants a Millor actor secundari.

UNA SITUACIÓN DELICADA PARA EL CINE

27 enero 2021 – La Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), reaccionó mediante un tweet a la decisión del Govern de la Generalitat de permitir los desplazamientos de personas entre municipios, en caso de que acudan a mítines electorales, diciendo que si se ha pedido a la cultura que se reinvente, que también lo hagan los grupos políticos en sus actividades públicas de cara a las próximas elecciones al Parlament: “Si se puede romper el confinamiento municipal para ir a un mítin político, se debería de poder hacer lo mismo para ir al teatro y garantizar el derecho a la cultura como bien esencial que es” -dicen textualmente-.

Por otro lado, siguen cerrados en Barcelona algunos cines, y concretamente la cadena Cine Yelmo ha cerrado los suyos (excepto en Madrid y Las Palmas de Gran Canaria)  durante al menos 15 días, es decir, casi todas las 500 pantallas que tiene repartidas en 50 complejos repartidos por todo el territorio español.
Igualmente, el Grupo Balañá anunció que a partir del lunes 1 de febrero cierra sus salas Aribau y Gran Sarrià de la capital de Catalunya.

MURIÓ LA CINEASTA CECILIA MANGINI

22 enero 2021 – La fotógrafa y cineasta Cecilia Mangini falleció el jueves, con 93 años y aún en activo.
El Festival de Sevilla rindió homenaje en su 17ª edición a este referente del cine italiano y de la no ficción, una figura menos conocida de lo que correspondería a su lúcida y comprometida trayectoria como cineasta.

Mangini (Mola di Bari, 1927) fue la primera mujer que rodó documentales en la Italia de la posguerra. El certamen sevillano reconoció su talento y su sólida filmografía el pasado mes de noviembre de 2020, proyectando una docena de sus cortometrajes, estrenando en el territorio español su última película, “Due scatole dimenticate” (2020) y organizando, en formato virtual, la que fue la primera exposición de su obra fotográfica en España, una muestra con algunas de las más bellas imágenes de una Italia en ruinas que se reconstruía tras la guerra y la muerte de Mussolini, así como otras instantáneas fruto de una fértil y nunca acomodaticia trayectoria profesional, entre las que se incluyen retratos de gigantes del cine como Fellini, Pasolini o Chaplin.

BALLÚS ESTRENARÀ “SIS DIES CORRENTS”

8 gener 2021 – “Sis Dies Corrents” és la nova ficció de la directora catalana Neus Ballús que arribarà enguany als cinemes. Una pel·lícula que retrata una setmana a la vida de tres treballadors d’una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona.

El film està compost de sis capítols que es corresponen amb cadascuna de les reparacions que ells hauran de fer, i es concentra en la relació treballador-client que s’estableix, amb algunes parts de comèdia.

Ballús ha optat aquesta vegada per incloure no-actors que fan de si mateixos, en un intent de fer una pel·lícula que fos el més realista possible, i tot recordant els orígens de la directora en el terreny documental amb la fantàstica «La Plaga».

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.