Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA – ESTIU 2024

Hitchcock sonor

Revisió completa de la filmografia sonora del director (l’etapa muda la va recollir la Filmoteca en un cicle el 2016), que Truffaut va reivindicar al llibre El cinema segons Hitchcock. És a partir d’aquesta publicació que l’establishment cultural veu el cineasta britànic, no només com el director més popular del seu temps i un mestre de l’entreteniment, sinó com un geni del setè art que va tenir una importància fonamental per al desenvolupament del llenguatge cinematogràfic modern. Els seus thrillers psicològics i films de suspens vehiculen un món propi farcit de pors, obsessions, perversions i fetitxismes en el qual figures com el fals culpable, el voyeur o la rossa inaccessible tenen un paper central.
(més informació)

Agnès Varda

Durant sis dècades i fins al seu darrer alè, Agnès Varda (1928-2019) va construir una filmografia radicalment lliure en la qual, sovint, els límits entre ficció i documental es difuminen. En paral·lel a l’exposició del CCCB Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, la Filmoteca presenta una retrospectiva de la directora que va anticipar en quatre anys la Nouvelle Vague, de la qual acabaria formant part, va ser pionera del cinema feminista i en l’ús del cinema digital, i va eixamplar els codis narratius del cinema amb un estil eclèctic que ella anomenava cinescriptura i que conjugava rebel·lia, esperit juganer i una gran imaginació. (més informació)

Pòdcast «Viatge a Júpiter: Agnès Varda»

El pòdcast de la Filmoteca Viatge a Júpiter, realitzat per Marta Armengou, presenta una edició especial de cara al públic dedicada al cicle Agnès Varda el dimarts 23 de juliol a les 19.00 h, amb convidades. L’enregistrament de la xerrada estarà disponible als canals de la Filmoteca d’iVoox i Spotify.

BBM Centenaris

Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni enguany farien 100 anys. Tres grans tòtems de l’star system, tres icones sexuals que han superat la prova del temps gràcies al seu talent descomunal i una incontestable versatilitat actoral. El cicle ofereix una selecció d’alguns dels treballs més significatius d’aquestes tres figures universals que van marcar una època i que es continuen mantenint a l’altura de la seva magnífica llegenda: la Lauren Bacall de Key Largo, How to Marry a Millionaire o Dogville; el Marlon Brando d’A Streetcar Named Desire, Guys and Dolls o The Godfather i el Marcello Mastroianni de La dolce vita, La grande bouffe o Oci ciornie. (més informació)

Contes d’estiu

Jocs infantils a la vora d’un riu, la calma de les tardes llargues, l’emoció del viatge o algunes trobades inesperades configuren per tercer any consecutiu el cicle dedicat als nostres contes d’estiu. Cada sessió, els dijous i els diumenges, està composta per un curtmetratge i un llargmetratge i explora diverses formes d’expressió, des de la narrativa més clàssica fins a l’avantguarda més insòlita, i posa en diàleg films de diferents èpoques i ambicions, de Yasujirô Ozu i Éric Rohmer a Dominga Sotomayor i Guillaume Brac. (més informació)

Exposició «Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla»

Presentada a París de setembre a desembre de 2023 a la Cité Internationale des Arts, i adaptada per la Filmoteca de Catalunya, l’exposició recorre la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de la fundació del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir per part de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder. Els vídeos del col·lectiu Les Insoumuses, juntament amb els d’altres cineastes i col·lectius afins, ofereixen una cartografia de les lluites del moment: del dret a l’avortament i la llibertat sexual a la Guerra del Vietnam o l’antipsiquiatria en un marc decididament internacional. La mostra es concentra en una història alternativa dels mitjans en la qual l’activisme i la cultura visual tenen un paper principal. (més informació)

‘Dies curts’ amb Ángel Santos

Darrera sessió del cicle dedicat als nous cineastes. El cinema de Santos és minuciós, reflexiu i explora els temes amb la subtilesa dels colors d’un quadre, d’una postal o d’un poema. A les seves pel·lícules hi trobem un interès profund per com ens relacionem amb l’art, amb la gent i amb el passat, sense amagar una certa melancolia i mitomania pop.
(més informació)

FilmoXica d’estiu

La programació familiar de la Filmoteca, dissabtes i diumenges a les 17.00 h, proposa aquest estiu anar de viatge. Volant pel cel, en bicicleta, dins d’un tren, dalt d’un vaixell en forma de pera, en un cotxe que és una màquina del temps o en una furgoneta on amb prou feines hi cap tota la família, amb títols com El viatge d’Ernest i Célestine, Regreso al futuro, Superman, Petita Miss Sunshine, Dilili a París o Super 8. (més informació)

I també…

La retrospectiva dedicada al gran artesà de Hollywood i un dels pares del cinema social urbà Sidney Lumet continua al juliol, amb títols importants com The Verdict (1982), The Fugitive Kind (1960), Murder on the Orient Express (1974) i 12 Angry Men (1957). (enllaç)

Història permanent del cinema català recupera el mes de juliol amb Alícia a l’Espanya de les meravelles (Jordi Feliu, 1978), que presentarà la seva protagonista Mireia Ros, dimarts 2 de juliol a les 18.00 h. (enllaç)

La programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya inclou les primeres passes de Jacques Demy en el setè art a Jacquot de Nantes (Agnès Varda, 1991) i dos exemples més de l’ús professional de films amateurs en el cicle L’arxiu subterrani. Found footage: No Intenso Agora (João Moreira Salles, 2017) i Un instante en la vida ajena (José Luis López-Linares, Javier Rioyo, 2003). (enllaç)

Lola Arias torna al Grec amb el muntatge de Los días afuera al Teatre Lliure. Coincidint amb la seva presència al festival, l’autora i directora argentina també presentarà a la Filmoteca la versió cinematogràfica de l’obra Campo minado (Teatro de guerra, 2018). (enllaç)

La secció «Flash Bach», que el festival Bachcelona 2024 dedica al cinema, s’endinsa en el cinema de Tarkovski i la seva relació amb la música de Bach, el compositor més present en les seves pel·lícules, amb la projecció de Zerkalo (El espejo, 1974). (enllaç)

El taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de setze a vint-i-cinc anys del barri del Raval de Barcelona o a persones vinculades a associacions i espais del barri, es durà a terme per quart any consecutiu del 8 al 15 de juliol, i mostrarà els resultats d’aquesta intensa setmana de treball en una sessió especial el dijous 18 de juliol. (enllaç)

Celebrem els 12 anys al Raval amb les pel·lícules que han triat els seguidors de les xarxes socials de la Filmoteca relacionades amb el número 12: 12 Monkeys de Terry Gilliam i 12 Angry Men de Sidney Lumet.

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

Pablo La Parra, nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra Pérez es el nuevo director de la Filmoteca de Catalunya desde el 1 de julio de 2024, tras haber resultado ganador de un concurso público al que se presentaron 27 candidaturas diferentes, y…

ICTA Seminar: ¿Es la película emulsiva equivalente al vinilo?

ICTA Seminar Es la película emulsiva equivalente al vinilo

Aunque la proyección digital es sin duda la tecnología de proyección dominante hoy en día, existe una tendencia cada vez más visible de proyectar nuevas películas seleccionadas en un filme químico: 35 mm,…

CinemaNext presentó un proyeccionista remoto para cines

CinemaNext presentó un proyeccionista remoto para cines

Coincidiendo con la edición de este año de CineEurope, celebrada en Barcelona, CinemaNext, proveedor internacional de servicios para salas de cine, anunció que se ha asociado con la empresa británica…

CineEurope 2024: Tim Richards (VUE) y la edad de oro del cine

CineEurope 2024 Tim Richards VUE y la edad de oro del cine

El canadiense Tim Richards es el director ejecutivo de VUE, una empresa multinacional de exhibición cinematográfica que él mismo creó allá por la década de los 90 del siglo pasado. Este año…

CineEurope 2024: Christie amplía la oferta para salas cinematográficas

CineEurope 2024 Christie amplia la oferta para salas cinematograficas

Christie, líder en innovación tecnológica con más de 65 años en el cine, está mostrando sus soluciones integrales en CineEurope 2024, Convención de la UNIC (Unión Internacional de Salas de Cine, que se está…

Cinecittà invierte en una experiencia cinematográfica premium con proyección Christie

Cinecitta invierte en una experiencia cinematografica premium con proyeccion Christie

Cinecittà, el mayor multicine de Alemania, ha instalado recientemente 12 proyectores de láser puro RGB, a los que seguirán otros. ECCO Cine Supply & Service suministró e instaló los proyectores.

Christie ofrece excepcionales experiencias cinematográficas en el Festival de Cannes

Christie ofrece excepcionales experiencias cinematográficas en el Festival de Cannes

La programación de este año incluye la esperada proyección de “Megalópolis”, de Francis Ford Coppola, la primera película del director en una década. Otras películas que compiten por el máximo galardón de…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

“El Viento que Arrasa”, de Paula Hernández, con Sergi López

El Viento que Arrasa de Paula Hernandez con Sergi Lopez

El actor catalán Sergi López forma parte del elenco de “El Viento que Arrasa” (A Ravaging Wind), una película de la cineasta argentina Paula Hernández, a quien recordamos especialmente por…

“Madres de los dioses”, una película clave de Pablo Agüero

Madres de los dioses una pelicula clave de Pablo Aguero

Geraldine Chaplin encabeza un reparto de cuatro personajes envueltos en mucha espiritualidad que comparten el hecho de haber sido abandonadas por hombres inestables que no fueron…

“Chau Buenos Aires”, de Germán Kral; ánimo frente a la adversidad

Chau Buenos Aires de German Kral animo frente a la diversidad

El guion original de esta historia lleva tres sellos, uno de los cuales pertenece a Fernando Castets, guionista habitual de las notables películas de Juan José Campanella, y su…

“El Villano”, con Luis Ziembrowski ahondando en la direccón de cine

El Villano con Luis Ziembrowski en la dirección de cine

La historia del notable actor argentino Luis Ziembrowski tiene mucho que ver con cómo se desarrollan las dinámicas de las artes escénicas con el mercado audiovisual en su relación directa con los…

“Los Delincuentes” de Rodrigo Moreno; una película caleidoscópica

Los Delincuentes de Rodrigo Moreno una película caleidoscópica

Es la película elegida para representar a Argentina en la ceremonia de los Oscars de principios del año 2024, una tragicomedia larga, de un poco más de tres horas, cuyo…

“La Larga Vida de los Recuerdos”, de Mariana Russo y Alberto Masliah

La Larga Vida de los Recuerdos Mariana Russo Alberto Masliah

La película muestra a una madre que se reencuentra con su hijo después de mucho tiempo y descubre que ha perdido los mejores momentos de su vida; un anciano que regresa a su pueblo natal, pero que en su juventud había perdido a…

PROTOCOL ANTI-VIOLÈNCIES MASCLISTES

22 juny 2024 – Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, i Carla Vall, advocada especialitzada en violències masclistes, van presentar el Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual, un text pioner a l’Estat i acordat amb el sector que ofereix un model d’actuació i d’abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per violència física, psicològica, sexual o digital. L’adhesió a aquest protocol per part de les empreses productores catalanes simplificarà els procediments per activar la investigació, alhora que implicarà un compromís de transparència i garantia d’aplicació de les mesures preventives establertes.

Judith Colell va declarar que “per poder aconseguir un audiovisual segur per a totes, la prevenció havia de ser un objectiu des del principi del projecte. Així que un grup motor format per diverses entitats del sector (com l’Associació d’Actors i Directors Profesionals de Catalunya, i Dones Visuals), diverses professionals i membres de l’Acadèmia van començar a treballar el 2022 per tal d’agafar models. En aquell moment hi havia molt pocs protocols específics per al sector, la major part concentrats a Amèrica llatina, amb algunes iniciatives molt interessants al Regne Unit i a Finlàndia.” La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català també va destacar la implicació de professionals del sector en tot el procés. “Una diagnosi inicial va comptar amb la participació de més de 300 professionals del sector i una comissió participativa formada per una vintena d’entitats, incloent les televisions públiques (TV3 i Betevé) que han participat en la fase prèvia i han també revisat i esmenat el document final. Per nosaltres la implicació del sector era condició sine qua non per treballar, ja que es tractava de fer una eina realment útil. Esperem haver-ho aconseguit,” va dir.

Carla Vall, per la seva banda, va subratllar que “hem adaptat la norma als moviments que ja s’estaven donant al sector. No estem pensant només en les conductes més greus, sinó que estem parlant de les conductes simbòliques que tot just comencen. L’eix de la prevenció estructural és començar a generar un canvi de consciència. I això no depèn exclusivament de la víctima, ni significa necessàriament activar una denúncia penal.”

DOCUMENTAL “ODRADEK”, YA EN FILMIN

22 junio 2024 – Ya se puede visionar en la plataforma Filmin el documental “Odradek”, del director gironí Juli Suàrez; una historia que es un homenaje a la sencillez, los objetos y los inicios del cine; un símbolo y el pretexto porque, a través de unos aparatos inventados por el profesor Macaya, se crea un espectáculo de magia, emulando los espectáculos feriales de calle que se realizaban a finales del siglo XIX. (reseña)

Sobre la película, el director declaró: “Desde el primer momento que vi su espectáculo y me adentré en el mundo fantasioso de Artil·luxis, supe que tenía una historia. En el mundo digital y super avanzado que vivimos, que todo es posible y fácil, Jordi y Genisa me enseñaron que con sencillez y humildad se puede crear un espectáculo de lujo en el que te quedas como sumergido.
Los hermanos Lumière, George Mèlies y Segundo de Chomón entre varios más, iniciaron el recorrido del mundo del cine. Mèlies y Chomón creaban un cine fantástico. Sus películas estaban llenas de trucos, manuales o fotográficos, que después se incorporaron al lenguaje cinematográfico. Por eso quise crear un paralelismo entre el espectáculo del profesor Macaya y la señorita Carricondo con las creaciones de Georges Mèlies y Segundo de Chomón, espectáculos sencillos y llenos de imaginación”.

SEAN BAKER GANÓ EL FESTIVAL DE CANNES

26 mayo 2024 – El estadounidense Sean Baker logró la Palma de Oro en el Festival de Cannes por su película “Anora”, una comedia dramática que se aleja de los escenarios marginados que este cineasta ama y localiza a sus personajes en su ciudad natal de Nueva York.

En la película, una joven stripper de Brooklyn cuyo nombre le da el título a la película, se enamora del hijo de un oligarca ruso. Al principio parece que se está desarrollando un cuento de hadas y el matrimonio está en el horizonte, pero en realidad eso sucede antes de que los padres de su amante se involucren, estando decididos a dañar la relación.

“Anora” marca un alejamiento de sus películas anteriores. Si bien el personaje epónimo, una stripper, permanece en el género habitual de Baker, el universo por el que se mueve la protagonista expresa el deseo declarado del director de hacer esta vez una película sobre gente adinerada.

Del resto de premios destacan los del jurado para “The seed of the sacred fig”, de Mohammad Rasoulof y “Emilia Pérez”, de Jacques Audiard, así como el Gran Premio para “All we imagine as light”, de Payal Kapadia y el Premio a la Mejor Dirección para Miguel Gomes por “Grand Tour”.

Por su parte, fuera de la competición oficial Jonás Trueba logró el Premio Europa Cinemas Label a la Mejor Película Europea por “Volveréis”, una comedia antirromántica sobre una pareja que decide celebrar su ruptura organizando una fiesta.

UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”

12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.

“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.

El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.

El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.

El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.

Jurats joves

DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.

“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.

Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.

Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.

LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO



4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.

En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.

En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.

Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.

Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.

Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.

Firmantes:

Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.

OSCARS 2024: GANÓ EL FILM “OPPENHEIMER”

11 marzo 2024 – El film “Oppenheimer”, de Christopher Nolan conquistó el Oscar a la Mejor Película, además de los premios a Mejor Director, Actor (Cillian Murphy), Actor de Reparto (Robert Downey Jr.), Banda Sonora, Fotografía y Montaje.
“Barbie”, la otra película protagonista del denominado fenómeno comercial “Barbenheimer”, solamente recibió el Oscar a la Mejor Canción Original por «What I was made for?». Igualmente se destacó el notable trabajo de la actriz Emma Stone en el filme “Pobres Criaturas”, de Yorgos Lanthimos, obra fílmica que recibió otros tres galardones (Diseño de Vestuario, de Producción y Maquillaje y Peluquería). “La zona de interés”, de Jonathan Glazer, se alzó con el Oscar a Mejor Película Internacional.

Leer nuestra reseña sobre “Oppenheimer” y “Barbie”, aquí.