Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

octubre 21, 2020 ZONA INDUSTRIA
Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

Compromesa amb la recuperació del nostre patrimoni històric cinematogràfic, l’Acadèmia de Cinema Català continua amb la seva línia de treball que va iniciar l’any 2016 i, enguany, ret homenatge a totes aquelles sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys. Són el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

L’Acadèmia ha realitzat una exhaustiva recerca per indexar totes les sales centenàries de Catalunya encara en actiu, i ha elaborat un catàleg en suport digital, a càrrec del periodista Toni Vall, que recull la història de totes elles. Una feina que culminarà en un acte el 27 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, durant el qual es presentarà una placa commemorativa que l’Acadèmia farà arribar als tretze cinemes homenatjats.

La recuperació del nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement de la tasca feta per les sales de cinema centenàries arreu de Catalunya es suma a les quatre accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers quatre anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuic. I l’any passat, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic.

Tretze sales centenàries

Repartides arreu del territori, aquestes són les sales centenàries de Catalunya que encara ofereixen programació regular als seus espectadors:

Centre Parroquial d’Argentona · Fundat l’any 1914 sota el nom de El Recreo i traspassat quasi immediatament al Patronat Obrer de Sant Isidre pel degut al poc benefici generat, va esdevenir molt ràpidament quelcom més que un cinema, per convertir-se en un espai de trobada i unió del jovent del poble. Després de dos canvis de mans i de nom (també es va dir Cine Savoy i Cine España) obligats per la Guerra Civil, la parròquia el recupera i queda rebatejat com a Centre Parroquial. Als anys 40, es podia seguir al mateix temps la projecció de la pel·lícula amb les transmissions radiofòniques dels partits de futbol de la jornada amplificades des de la ràdio de la cabina de projecció. A partir dels anys 50, la sala va apostar per anar fent periòdicament diverses millores dels sistemes de projecció i de so. Avui continua funcionant, programant setmanalment cinema en versió original i pel·lícules infantils, i amb personal voluntari.

Cinema Bosque (Barcelona) · Avui en mans de l’empresa Balañá, el Bosque és l’únic cinema centenari en actiu de la ciutat de Barcelona. Originalment anomenat Teatre del Bosc, perquè estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat, inicia les projeccions el 1906 combinant-les amb sarsueles i espectacles de varietats. El 1916 l’edifici original és enderrocat i l’escultor Pau Gargallo és l’encarregat de la decoració de façana que encara avui presideix el frontispici de l’actual Bosque, inaugurat el 1965 amb una sola sala per a 1.000 espectadors que el va convertir en un dels cinemes amb més públic de Catalunya. Després de dos anys tancat, l’any 1998 va començar la seva trajectòria com a multisales.

Sala Mozart (Calella) · Quan l’any 1904 va arribar el cinematògraf i començaren les sessions de pel·lícules i sarsueles curtes, el Teatre La Constància, de Calella, començava un nou període. Al 1926 canviava de nom i adoptava l’actual. Al llarg dels anys, a la Mozart va sobreviure amb totes les variants possibles: no es va aturar mai l’activitat, ni durant la Guerra Civil, i entre els 50 i els 80 va acollir les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum. L’any 1988, la Mozart rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya per la difusió del cinema català. Amb el suport de l’Ajuntament, segueix existint com a espai social, popular i urbà. Actualment forma part del Cicle Gaudí.

Casal Camprodoní (Camprodon) · Al desembre de 1907, el Casino Camprodonense (així es deia des de 1883) va fer la seva primera sessió de cinema. Convertit durant la Guerra Civil en caserna per les tropes franquistes i per la Falange, l’any 1944 passa a dir-se Cine Casino, i durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, adaptant-se a les novetats del mercat, com el primer 3D o el Cinemascope. Al 1967, un incendi el destrueix, i canvia de seu i de nom per passar-se a dir Casal Camprodoní, tal i com ara el coneixem. Digitalitzat des de 2015, el Casal Camprodoní segueix portant setmana rere setmana el cinema a la Vall de Camprodon.

Cinema La Calàndria (El Masnou) · Amb un inici de projeccions oficial datat al 1914, al Cinema La Calàndria d’El Masnou ja funcionava un cinematògraf des de 1910. Durant molts anys, la sala fou coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans. Amb bona salut durant tota la seva història, els anys 50 i 60 van ser especialment esplendorosos, amb l’auge dels exitosos programes dobles que sovint deixaven gent fora de la sala. Als 80 es fidelitzen nous públics amb cicles monogràfics i maratons nocturnes de pel·lícules i després d’una década d’estancament, amb l’arribada del nou segle, el cinema canvia de gestió i es modernitza amb noves butaques i la digitalització dels seus equips.

Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà) · Construït al 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, un cinèfil apassionat que ja organitzava projeccions al pati de la seva pròpia fàbrica des de dos anys abans, el Mundial va començar proposant programes complets de pel·lícules i espectacles de varietats. Després de ser col·lectivitzat per la CNT i apropiat per la Falange, el 1939 la sala torna als seus propietaris de nou i obre les seves portes per viure els seus anys més esplendorosos fins a finals dels 60. El 1986 se’l queda l’Ajuntament i en fa una reforma completa que no veu la llum fins el 2007, quan torna de ple l’activitat per a convertir-se en la sala de referència de la capital del Baix Empordà. Programat per l’Ajuntament, avui ofereix estrenes, documentals i cinema infantil. I les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

Foment Mataroní (Mataró) · El 2 de febrer de 1897, el cinema va arribar per primera vegada a Mataró. Va ser al llavors conegut com Teatre Principal (i també al desaparegut Euterpe), que funcionava com a sala d’espectacles des de 1832. L’any 1910 es va convertir en la seu social de Foment Mataroní i va iniciar de manera oficial la seva activitat com a cinema. Exceptuant el parèntesi de la Guerra Civil, va funcionar amb normalitat fins al 1967. Fou llavors quan, a causa del seu estat ruïnós, es va decidir tancar-lo i enderrocar-lo. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna però conservant l’entrada porticada del carrer Nou, que va obrir portes al 1971. És la primera sala del Maresme en incorporar el sistema de so Dolby Stereo els anys 80, millora que junt amb altres actualitzacions tècniques i de serveis, el situa com a una opció d’oci pels habitants de Mataró, que encara avui poden gaudir-hi d’estrenes entre un i dos dies a la semana.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll) · El Salón Condal, obra de l’arquitecte Antoni Coll i Fort, comença les projeccions de cinema el 1917. En les primeres dècades de funcionament, el Comtal programava sessions de cinema, però també acollia representacions teatrals, sessions de ball, conferències i mítings polítics, caràcter multifuncional que ha perdurat fins avui. Va oferir una programació regular als habitants de Ripoll de la mà de les diverses societats que el van explotar, fins que el 1990 l’adquireix i el reforma molt notablement l’Ajuntament de Ripoll que el reobre el 1995 amb la voluntat de convertir-lo en un espai al servei de la comunitat. Des del 1998 està coprogramat per l’ens municipal i per l’empresa Circuit Urgellenc, propietat de l’acadèmic i Membre d’Honor Pere Aumedes, que recentment, amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19, ha engegat una campanya amb l’objectiu de salvar els cines de poble, proposant al públic adquirir abonaments anticipats per usar quan les sales recuperin la normalitat. Des de fa pocs mesos acull les projeccions del Cicle Gaudí.

Cinemes Imperial (Sabadell) · Inaugurada l’any 1911 com a Gran Saló Imperial, la popular sala sabadellenca tenia capacitat per a més de mil espectadors. Les sessions de cinema mut s’alternaven amb espectacles de varietats, i l’any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller. Des de 1929, el cinema sonor es va afincar a l’Imperial. Com a curiositat, el prestigiós director de fotografia i Membre d’Honor de l’Acadèmia Tomàs Pladevall hi va treballar als anys 60 com a ajudant del projeccionista. L’any 1989 va tancar portes, davant la decreixent assistència de públic. Però el 1993, davant l’amenaça d’enderroc, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial que va culminar en una reforma integral a càrrec de l’Ajuntament que va voler homenatjar la sala històrica construint una façana rèplica de l’original. Des del 2003 és un multicinemes d’onze pantalles.

Casino Prado (Sitges) · El Casino Prado Suburense és una Societat Recreativa i Cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1877. Les primeres projeccions de cinema daten de 1911 i l’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arribaria 10 anys després. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual va esdevenir “La casa del poble”, seu de trobades i refugi d’urgència, el Prado va seguir funcionant, amb una època daurada als anys 60. És fonamental l’any 1968: fou quan comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982 (i que es reprendran al 2014), i hi té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

El Retiro (Sitges) · Actiu com a cinema des de febrer de 1908, El Retiro és de les poques sales que no van tancar amb l’esclat de la Guerra Civil, tot i que fou confiscat i es va convertir en l’Ateneu Cultural Proletari. En els primers mesos s’anunciava com a Cinema Proletari, fins que el març del 1937 recupera el seu nom de sempre. Els anys 50 i 60 van ser els de màxim esplendor, tot i la competència que mantenien amb el Casino Prado i amb el desaparegut Rialto. Després d’una reforma total del seu interior, al 1970 El Retiro va convertir-se en la seu de la III Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, i ho va ser fins al 1992, mantenint-se fins ara com a sala complementària del Festival. L’any 1989, la Generalitat va concedir-li el Premi de Cinematografia a la Millor sala d’exhibició.

Cinemes Catalunya (Terrassa) · Inaugurat al març del 1916, el llavors anomenat Salón Cataluña va convertir-se en un lloc de referència a Terrassa. Després de 3 dècades en mans de l’empresa que gestionava tres cinemes més de la capital vallesana, des de mitjans i fins a finals dels 90 tanquen progressivament les sales de cinema al centre de Terrassa i el Cataluña segueix la mateixa sort el 1999. Pocs mesos se’n fa càrrec l’Ajuntament, el renova, i l’any 2000, amb el nom de Club Catalunya, es reprenen les projeccions, amb una programació estable de dimecres a diumenge, destinant els dilluns i dimarts a acollir activitats i cicles d’entitats terrassenques, i amb un acord amb l’ESCAC, instal·lada a la ciutat des del 2003, per acollir actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

Cinema Catalunya (Ribes de Freser) · Inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga, és una de les sales més antigues de l’estat, per bé que no està documentat l’any exacte d’inici de les projeccions. Després de dir-se Foment els anys 20, i Casal Ribetà a partir del 1932, el 1956 la sala pren el nom que ha perdurat fins avui: Cinema Catalunya. El 1970 pateix una important remodelació de l’espai i a finals de segle modernitza sistema de so i projector i fa un canvi de cadires que deixa l’aforament en les 180 butaques actuals. Des del 2009 els Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja hi feien sessions de cineclub, assumeixen la gestió de la sala en col·laboració amb l’Ajuntament. L’any 2014 s’organitza la primera edició del Festival Gollut, el 2017 s’hi inicien les projeccions del Cicle Gaudí, i l’any 2018 el cinema s’adhereix a la Filmoxarxa.Síguenos en Twitter color

 

fmr/astr

Acadèmia de Cinema Català ret homenatge a 13 sales centenàries

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

LA FILMOTECA REPRÈN PROJECCIONS

La Filmoteca de Catalunya reprèn les projeccions a les seves dues sales des de aquest dimarts 24 de novembre, després de la darrera aturada. Es recuperen les quatre sessions diàries amb horaris adaptats per fer-los compatibles amb la restricció de la mobilitat nocturna: a les 16.00 h, 16.30 h, 19.00 h i 19.30 h, i amb l’aforament limitat al 50% i seients assignats per respectar la distància de seguretat. La Biblioteca del Cinema també ha tornat a funcionar amb el 50% de l’aforament.

La darrera setmana de novembre es recuperen algunes de les projeccions suspeses els darrers dies. Entre d’altres es podran veure:
Retrospectiva Kinuyo Tanaka
Festival de Cinema Africà de Barcelona Wallay!
El meu primer festival

Les sessions habituals dels cicles Per amor a les Arts i Aula de cinema completen l’oferta de la darrera setmana de novembre, que podeu veure en l’agenda adjunta i també podeu consultar aquí.

Ben aviat s’anunciarà la programació del mes de desembre, que també recuperarà alguns dels cicles ajornats, com el dedicat al director italià Pietro Marcello, que inclourà la preestrena del seu darrer film, “Martin Eden”, premiat a Venècia i Sevilla o la retrospectiva dedicada a Robert Bresson en el marc de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, i presentarà altres de previstos com Cinema i jardí i el cicle i l’exposició fotogràfica dedicats a Marilyn Monroe.

L’ALTERNATIVA 2020, FESTIVAL ONLINE

Ateses les darreres restriccions anunciades pel Govern, l’Alternativa, 27è Festival de Cinema Independent de Barcelona, es veu obligada a prendre la decisió, difícil però necessària, d’anul·lar les projeccions i les activitats presencials de l’Alternativa 2020 i realitzar un festival 100% online.

Donada la situació sanitària actual, amb els cinemes tancats temporalment a Catalunya i sense data d’apertura prevista, el grau d’incertesa fa impossible continuar amb l’organització d’un festival presencial. Per això, es considera que és més responsable i té més sentit centrar tot l’esforç en el bon funcionament i en la difusió de les activitats i els films online.

Del 16 al 29 de novembre de 2020, estaran disponibles online (la majoria, a Filmin) els següents continguts: les tres seccions oficials ―Internacional. Llargmetratges, Internacional. Curtmetratges i Nacional―, les pel·lícules d’inauguració i clausura, la programació familiar i alguns títols de les seccions paral·leles i Hall.

La major part de les activitats per a públic i professionals d’aquesta edició deixen de ser híbrides i tindran un format exclusivament online. Web del Festival

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ENTREVISTAS

Recordando a Fernando “Pino” Solanas; (entrevista 24 oct. 2006)

Recordando a Fernando Pino Solanas entrevista 24 oct 2006

El cineasta deja una huella imborrable en la cinematografía latinoamericana debido a ese fuerte compromiso que poseía y que le convirtió en un gran agitador de conciencias en pro de una mejor y más duradera…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Ceniza Negra”, una película de Sofía Quirós sobre la despedida

Crítica de la película Ceniza Negra de Sofía Quirós Ubeda

Como un cine sensible a los problemas que aquejan a los habitantes de Centroamérica podría definirse la ópera prima en largometraje de Sofía Quirós Ubeda, directora costarricense nacida en Argentina.

“Fauna”, de Nicolás Pereda; la violencia en la imaginación popular

Crítica de la película Fauna de Nicolás Pereda

Un film que rescata a los mismos intérpretes que actuaron en “Minotauro” (2016), otra joya más de este director mexicano que vive en Canadá, para adentrarse en la historia de un chico y una chica que…

EXCLUSIVA ABRIRÁ EL FESTIVAL DE DD.HH.

26 noviembre 2020 – Debido a las circunstancias en las que se tiene que mover la cultura este año 2020, el Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona tendrá una edición únicamente online en esta ocasión, que será abierta con una película documental ofrecida en exclusiva, acerca de la repercusión que para el normal ejercicio de la profesión periodística ha podido tener el caso que enfrenta a Julian Assange con la justicia y su posible extradición a los Estados Unidos.

“The War on Journalism: The Case of Julian Assange” (La guerra al Periodismo: El Caso de Julian Assange) tendrá su estreno mundial en este festival. Está dirigida por Juan Passarelli y se ofrece al público en un momento clave para todo este proceso, pues el próximo 4 de enero presumiblemente será cuando la justicia británica decida el futuro de Assange.

Este año, el Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona también contará con Francia Márquez, activista amenazada y desplazada por luchar contra la minería ilegal, ganadora del Goldman Environment Prize, considerado como una especie de Premio Nobel de la Ecología. Conversará con representantes de la Xarxa de Dones Llatinoemaricanes i del Carib, en el marco del Fòrum Internacional de Drets Humans el 3 de diciembre en la Modelo de Barcelona.

El 100% de la programación será online y se alargará hasta el 5 de marzo del 2021.

MOR L’ACTRIU MONTSERRAT CARULLA

24 novembre 2020 – Ha mort als 90 anys d’edat l’actriu catalana Montserrat Carulla, mare de la també actriu Vicky Peña i el director Roger Peña, i àvia de l’actriu Miranda Gas Peña.

Començà fent teatre amateur, i estudià alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins al 1960 no començà a treballar en el teatre professional amb ‘Soparem a casa’, ‘El fiscal Recasens’ i l’adaptació de ‘Romeo i Julieta’ de Josep Maria de Sagarra.

Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d’aleshores va participar en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com ‘Secrets de família’ (1995), ‘Dones d’aigua’ (1997) o ‘El cor de la ciutat’ (2000) de Televisió de Catalunya o ‘Hospital Central’ de Telecinco.

També va cursar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al català i castellà en films estrangers. L’any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.

També va ser Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria artística.

L’any 2009 va ser encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, conjuntament amb la seva filla Vicky Peña, amb un emotiu discurs en el qual les dues actrius van retre homenatge el teatre català de postguerra. Fora de l’àmbit professional, va mantenir una forta implicació amb el moviment independentista català, que recolzava mitjançant xerrades a diferents actes públics d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana.

FILMS CANDIDATS ALS XIII PREMIS GAUDÍ

19 novembre 2020 – L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els cinquanta-nou títols que participen en la tretzena edició dels Premis Gaudí (cinquanta-tres produccions catalanes i sis europees). Trenta-un llargmetratges de ficció (vint-i-cinc catalans i sis europeus), deu documentals, quatre pel·lícules per a televisió i catorze curtmetratges competiran enguany pel màxim reconeixement de l’Acadèmia. El dimecres 16 de desembre, data d’inici de la primera ronda de votacions dels acadèmics, es donaran a conèixer el calendari de la cursa, un primer balanç de les estrenes de cinema català del 2020 i alguns detalls de la gala de lliurament dels guardons.

Candidates al Gaudí a la millor pel·lícula

Bronko, d’Isaac Ulam; La dona il·legal, de Ramon Térmens; La vampira de Barcelona, de Lluís Danès; Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; L’Ofrena, de Ventura Durall i Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet, opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020. En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen dinou llargmetratges: A casa, de Raül Busquets; A Stormy Night, de David Moragas; Adú, de Salvador Calvo; Baby, de Juanma Bajo Ulloa; Cenestesia, de Joan Vall; El cerro de los dioses, de Daniel M. Caneiro; El sitio de Otto, d’Oriol Puig; Hogar, d’Àlex Pastor i David Pastor; Isaac, de David Matamoros i Ángeles Hernández; La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín; Las niñas, de Pilar Palomero; No Matarás, de David Victori; Occidente, de Jorge Acebo Canedo; Ofrenda a la tormenta, de Fernando González Molina; Per la llibertat, d’Alba Sotorra; Sentimental, de Cesc Gay; Te quiero imbécil, de Laura Mañá; Uno para todos, de David Ilundain i Voces rotas, d’Héctor Fáver.

Les pel·lícules europees, els curtmetratges i els documentals preseleccionats

Tal com estableixen les Bases dels Premis Gaudí, en les categories de curtmetratge i pel·lícula europea, la Junta directiva de l’Acadèmia designa una comissió de selecció independent formada per diversos professionals i representants del sector. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la Junta designa una comissió de preselecció quan el nombre de títols inscrits supera les 15 produccions.

Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: Dios es mujer y se llama Petrunya, de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); Les vides de Marona, d’Anca Damian (França); Little Joe, de Jessica Hausner (Alemanya); Longa noite, d’Eloy Enciso (Espanya); Sobre lo infinito, de Roy Andersson (Alemanya) i Sorry We Missed You, de Ken Loach (Regne Unit).

La comissió de selecció de les pel·lícules europees dels Premis Gaudí 2020 ha estat formada per Xavier García Puerto (programador, distribuïdor i director del Festival REC de Tarragona), Anna Petrus (directora, guionista, docent, crítica i programadora), Pablo Sancho (en representació de la Federació Catalana de Cineclubs), Marta Selva (programadora i codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones) i Arnau Vilaró (en representació de l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica – ACCEC).

Els catorze curtmetratges seleccionats, d’entre els cinquanta-vuit inscrits, són 16 de decembro, d’Álvaro Gago; Candela, de Marc Riba i Anna Solanas; Cua de sirena, d’Alba Barbé Serra; El código interior, de Pau Subirós; Feroz, de Nina Amat; Forastera de Lucía Aleñar Iglesias; Homenatge a Judes, de Manel Raga Raga; I don’t think it’s going to rain d’Adrià Guxens; La vella lluita, de Carol Rodríguez i Marina Rodríguez; Lea, d’Ona Jané Millà; Marleni, no Marlen, de Carmen Aumedes Mier; Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt; Panteres, d’Èrika Sánchez i Vera, de Laura Rubirola Sala.

La comissió de selecció de curtmetratges ha estat formada per Agustí Argelich (director del festival Filmets de Badalona), Jordi Forcada (Cerdanya Film Festival, en representació de Catalunya Film Festivals), Belén Funes (directora i guionista), Lluís Salgado (presentador del programa Curtcircuit del Canal 33) i Carla Simón (directora i guionista).

Pel que fa als documentals, els deu títols seleccionats d’entre els vint-i-tres inscrits han estat Sanmao: la novia del desierto, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; Niños somos todos, de Sergi Cameron; ¿Puedes oírme?, de Pedro Ballesteros; La Mami, de Laura Herrero Garvin; Descubriendo a José Padilla, de Marta Figueras i Susana Guardiola; Pa’trás ni pa’tomar impulso, de Lupe Pérez García; My Mexican Bretzel, de Nuria Giménez Lorang; El caso Loveparade, de Dominik Wessely; The Mystery of the Pink Flamingo, de Javier Polo i Camino incierto, de Pau García Pérez de Lara.

La comissió de selecció de pel·lícula documental ha estat formada per Oriol Gispert (en representació de Pro-docs), Alba Sotorra (directora i productora), Diana Toucedo (directora i muntadora), Elena Subirà (DocsBarcelona, en representació de Catalunya Film Festivals) i Roc Villas (programador).

L’ALTERNATIVA DEL 16 AL 29 DE NOVEMBRE

12 novembre 2020 – L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona arriba aquest any a la seva 27a edició i se celebrarà en una versió 100% online del 16 al 29 de novembre, ateses les restriccions sanitàries actuals.

El festival desitjava i ha defensat fins a l’últim moment un model híbrid, però s’ha vist obligat a convertir-se a l’online, amb la col·laboració de Filmin, per poder compartir amb el públic i descobrir els meravellosos films de cineastes emergents i consagrats programats en aquesta edició.

L’Alternativa 20203 seccions competitives: la secció oficial internacional de Llargmetratges amb 10 films, la secció oficial internacional de Curtmetratges amb 14 peces curtes i la secció oficial Nacional amb 6 llargmetratges i 15 curtmetratges produïts a l’Estat espanyol. El film que inaugura l’Alternativa d’enguany és “El año del descubrimiento” de Luis López Carrasco, inclòs en la secció internacional de Llargmetratges. Per complementar aquestes tres seccions competitives, el festival ofereix tres masterclasses relacionades amb tres films a competició.

Les seccions paral·leles de l’Alternativa 2020 inclouen: la secció El cinema sobre art. Un segle d’experimentació, un cicle de 4 films comissariat per Guillermo G. Peydró i organitzat pel Museu Reina Sofía, que es complementa amb el seminari El cinema sobre art impartit per Peydró; 4 llargmetratges singulars presentats dins de les Sessions Especials i dues sessions de peces curtes de programació familiar, complementades amb un taller d’animació amb clicks.

Els films programats a l’Alternativa 2020 es completen amb la pel·lícula de cloenda “Epicentro”, de Hubert Sauper, la programació de la secció Hall que oferirà un monogràfic Cinema i confinament i un de peces d’Antoni Pinent.

Les activitats que completen la programació de l’Alternativa 2020 són el Laboratori de creació audiovisual d’impacte social així com els ja habituals seminaris adreçats a escoles de cinema i també les activitats per a professionals.

LA MOSTRA CINEMA ÀRAB 2020 SERÀ EN LÍNIA

4 novembre 2020 – La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya es veu obligada a reconfigurar l’edició 2020 a causa de les mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya arran de la pandèmia de la Covid-19. És per això que, davant la impossibilitat de celebrar cap projecció o activitat presencialment, una part de la programació serà exhibida de forma gratuïta i en línia a través del canal de Vimeo de la mateixa Mostra.

Per a veure els films s’haurà de realitzar una inscripció prèvia al web i l’organització enviarà enllaç i contrasenya per accedir-hi. Per altra banda, també es redueix el nombre de dies del certamen, que en aquesta ocasió especial passarà a ser del dia 12 al 15 de novembre, sempre per internet.

La pel·lícula inaugural passa a ser “Amussu”, de Nadir Bouhmouch, que presentarà el film i participarà en un col·loqui al voltant de la pel·lícula. També serà un dels participants a la xerrada sobre «extractivisme a l’Àfrica», el dia 14. Per tancar la Mostra, el director palestí de culte Kamal Aljafari parlarà dels seus dos films “Remembrança” i “Un estiu diferent”.

Les pel·lícules confirmades que podran veure’s online són:

“Amussu”, de Nadir Bouhmouch
Marroc, Qatar | 2019 | Documental | 99’ | VOSC
El 2011, per salvar el seu oasi, els habitants d’Imider van tancar una canonada d’aigua destinada a la mina de plata més gran d’Àfrica. Vuit anys després, canten tot recollint els fruits del seu activisme.

“Ibrahim”, un destí per definir, de Lina Al Abed
Ibrahim, a Fate to Define | Líban, Palestina, Qatar, Dinamarca, Eslovènia | 2019 | Documental | 75’ | VOSC
En aparença Ibrahim Al Abed era un pare de família palestí ordinari amb una feina ordinària resident a Damasc. Però Ibrahim també era Rashid, membre secret del grup Abu Nidal, també conegut com el Consell Revolucionari, una facció militant palestina. El 1987 va desaparèixer, abandonant la seva dona i cinc fills, un dels quals era Lina Al Abed, directora d’aquest documental.

“Remembrança”, de Kamal Aljafari
Recollection | Palestina, Alemanya | 2015 | Documental | 68’ | VOSC
Les pel·lícules israelianes i nord-americanes rodades a la ciutat de Jaffa entre els anys 60 i 90 serveixen de base per a la història d’un somni. Tots els personatges son extrets de les seqüències originals, deixant la ciutat com un marc buit. En fer-ho, l’impossible es fa possible, gràcies a la visió d’una primera persona que filma el passat a través d’una recopilació d’imatges fetes de records.

“Sempre punk”, de Dominique Caubet
Dima Punk | Marroc, França | 2019 | Documental | 62’ | VOSC
“Punk un dia, sempre punk?” Aquesta és la història de Stof, gravada durant vuit anys als barris obrers de Casablanca. La història d’un noi que paga un preu molt alt per la seva independència.

“Un estiu diferent”, de Kamal Aljafari
An Unusual Summer | Palestina, Alemanya | 2020 | Documental | 80’ | VOSC
Arran d’un acte de vandalisme, el pare del cineasta decideix instal·lar una càmera de vigilància davant de casa seva. La quotidianitat de la vida familiar, els veïns que van a treballar o els nens que marxen a l’escola, aquesta pel·lícula experimental captura moments fugaços de poesia; mentre que en un segon pla emergeix la coreografia diària de Ramla, ciutat palestina d’Israel.

“A Mansourah, tu ens vas separar”, de Dorothée-Myriam Kellou [per confirmar]
À Mansourah, tu nous as séparés | Algèria, França, Dinamarca | 2019 | Documental | 102’ | VOSC
Durant la guerra d’independència algeriana, més de dos milions de persones van ser desplaçades per l’exèrcit francès i reagrupades en camps. Un desarrelament documentat però en gran part ocultat. De tornada a Mansourah, el seu poble natal, Malek recull amb Dorothée-Myriam, la seva filla, una memòria que la majoria dels joves ignoren i que tanmateix no té precedents pel que fa als trastorns que va provocar.

Web del Festival

MURIÓ EL MÍTICO ACTOR SEAN CONNERY

31 octubre 2020 – Falleció en su residencia de Bahamas el mítico actor escocés Sean Connery. Gran parte de su fama fue gracias a su personaje de James Bond, que interpretó en siete películas entre 1962 y 1983 (seis películas producidas por Eon Productions y una por Warner Bros), aunque su filmografía también incluye filmes como “Los Intocables”, “Marnie, Robin y Marian”, “The League of Extraordinary Gentlemen”, “Indiana Jones y la última cruzada”, “La caza del Octubre Rojo”, “El hombre que pudo reinar”, “El nombre de la Rosa”, “Highlander”, “Asesinato en el Orient Express”, “Dragonheart: corazón de dragón”, y “La Roca”; todas ellas con una gran repercusión de público.

En julio de 2005 se informó que había decidido retirarse del cine, después de su desilusión con los “idiotas actualmente produciendo películas en Hollywood” y la confusión haciendo la película “The League of Extraordinary Gentlemen” de 2003, así como otras decepciones en su carrera como son “First Knight” (1995), y “Los vengadores” (1998). Tras esos hechos se refugió en su casa de las Islas Bahamas para ir escribiendo progresivamente su autobiografía, ‘Being a Scot’, coescrita junto con Murray Grigor y editada en el año 2008.

A pesar de haberse retirado, Connery volvió a la actuación de voz, interpretando el personaje titular en el cortometraje de animación “Sir Billi the Vet” (2003) (otro proyecto que resultó decepcionante), y en 2005, grabó voces en off para un videojuego nuevo basado en su película de James Bond “From Russia with Love”. En una entrevista en el disco del juego, Connery dijo que estaba muy contento de que los productores del mismo (Electronic Arts) le hubieran propuesto para doblar a Bond, y que esperaba trabajar con otro juego en el futuro cercano, lo cual nunca se llegó a hacer realidad. En 2010, repitió su papel como el personaje principal en la película animada “Sir Billi”, sirviendo también como productor ejecutivo, y esta vez con mayor acierto que en la aventura anterior.

En abril de 2011, su portavoz confirmó que Connery se había retirado definitivamente de la escena pública. Este año 2020 cumplió 90 años.

DOCSBARCELONA ABRIÓ LAS INSCRIPCIONES

28 octubre 2020 – El Festival de Cine Documental DocsBarcelona mantiene abierta hasta el 3 de diciembre la inscripción de películas para su próxima edición, a celebrar en el año 2021.

Las películas presentadas serán candidatas a las secciones competitivas Panorama, Latitud DocsBarcelona y What The Doc! y podrán optar a diversos premios: el Premio DocsBarcelona a la Mejor Película con una dotación económica de 5.000€ y un galardón del festival, el Premio Nuevo Talento, el Premio Latitud DocsBarcelona está patrocinado por Antaviana Films y consiste en 3.000€ en trabajos de postproducción, el Premio What the Doc!, el Premio del Público DocsBarcelona Moritz, patrocinado por Moritz y con una dotación económica de 1.500€ o el Premio Amnistía Internacional Catalunya para aquellas películas que por su temática se implique en la defensa de los derechos y los valores compartidos por Amnistía Internacional.

Web del Festival

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

POR QUÉ FILMA GARCÍA AGRAZ

José Luis García AgrazFilmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.
José Luis García Agraz, cineasta mexicano.