Inicio » ENTREVISTAS »MOSAICO DEL CINE LATINOAMERICANO » Leyendo en este Momento:

Alexander Katzowicz nos habla sobre «Internet Junkie»; la infinita ansiedad y soledad

Estrenada en el BAMA Buenos Aires 17 marzo 2016
Arturo Ripstein y Ángela Molina participan en el elenco de la ópera prima del realizador Alexander Katzowicz, un film que profundiza en la obsesión incontrolada y persistente que muchas personas tienen por las tecnologías, estas ventanas aparentemente cómodas frente a las que lo percibimos todo en la distancia mientras nos hacen olvidar de la importancia del calor humano y la cercanía. La película es una historia coral.
México, Argentina e Israel son los países coproductores donde maduran las cinco historias que componen «Internet Junkie» que nos muestra personas que están aisladas frente a su pantalla y que todas sus relaciones son a través de Internet, con la webcam, jugando, chateando o masturbándose. La película tiene un poco de erotismo pero no se basa en eso sino en lo que en muchos casos es una dependencia total de Internet.

Arturo Ripstein Angela MolinaEn el fragmento que rodaron Molina y Ripstein, interpretan a dos ancianos en un asilo sin acceso informático a la red y en una de las secuencias mantienen una tensa disputa por la herramienta de control remoto del televisor. Lo que comienza siendo una pelea por el acceso o no a un canal, acaba convirtiéndose en un acceso carnal. Aquí la película se introduce en un terreno poco trabajado por el cine, el de las relaciones de sexo entre abuelos de la tercera edad. En un descanso de la representación de semejante tensión y lujuria, a Ripstein casi le cae una lámpara en la cabeza, pero afortunadamente todo quedó en un susto.

Alexander Katzowicz cuenta a Cinestel que «el personaje de Ángela es el único que habla de lo importante que es el amor desde una residencia de ancianos donde la gente está abandonada, y el de Arturo es su marido en un matrimonio venido a menos que terminan en un asilo, lugar al que el protagonista los va a visitar y es ahí donde descubre una realidad muy distinta a la que vive cotidianamente en el mundo virtual y en la calle».

– El control remoto del televisor se ha convertido en un símbolo de poder y los personajes de tu película hacen un uso irracional de las tecnologías. ¿Es como si no supieran administrar su tiempo?

Alexander Katzowicz

Alexander Katzowicz

Es un ejemplo más de que uno ya no utiliza las tecnologías sino que éstas vuelven títeres a las personas cuando muchas de ellas tienen una adicción total y dependen de estos ingenios para todo, para querer, amar, la amistad, para relacionarse y en su realidad física están aislados en cuatro paredes en un lugar oscuro. En esa escena ella quiere apagar la televisión, él no se lo permite y esconde el aparato junto a los testículos y ella va y se lo quita.

– ¿Nos es más fácil chatear que abrazar a un amigo?

Es mucho más fácil chatear que abrazar a un amigo. La gente tiene miedo a abrazar a una persona o darle cariño porque no les gusta sentir emociones muy fuertes en las cuales sin el chat es muy difícil sonreír sin sonreír; allí pones jajajajaja y significa eso, sonreír sin sonreír. Uno se vuelve más frío con esta relación en la cual median las máquinas para que haya cariño.

– Hay una pequeña parte que la vais a rodar en Israel. ¿Sospechas que alguien te vaya a comparar con Daniel Burman?

Alexander_KatzowiczYo no he pensado en ninguna analogía con Burman porque su cine es muy argentino, voy a filmar allí una de las cinco historias y casi se podría decir que yo tengo más derecho que él porque nací en Tel Aviv, tengo mucho tiempo vivido allí y una de estas historias ocurre en Israel; así que en la comparación de nuestros orígenes tenemos muchas similitudes pero en nuestros estilos no creo que existan.

– ¿Empleas la improvisación en las escenas que ruedas?

Yo soy bastante riguroso en el sentido de que me gusta que se haga lo que dice en el guión pero tampoco soy terco. Si los actores tienen una propuesta interesante y a mí me cuaja, la podemos hacer. Si no distorsiona, la tomo.

– En Internet he visto algunos de tus cortos en los que participa tu hermano en la parte de animación.

David Katzowicz

David Katzowicz

Sí, es David Katzowicz, que participó en algunos cortos que hicimos en stop motion de los que «Versus» es el que más me gusta, que estuvo en Mar del Plata y en otros festivales, y en la parte argentina de «Internet Junkie» mi hermano va a ser el director de arte de la película. Él es pintor, escultor y dibujante. Un hombre muy talentoso.

– Y si te dijera que me he quedado enganchado viendo tus cortometrajes, ¿qué debería hacer para desengancharme?

VersusYo te diría que no te desenganches. Puedes verlos una y otra vez. En el de «Versus» en especial hay una descripción que si te fijas le puedes dar a un botón que te deja ver el texto completo en el cual Eduardo Relero, el artista plástico que hace anamorfosis, hace un comentario crítico muy bueno del cortometraje y, si quieres ver algo más de él, tengo una portada en mi segundo libro «Breviario de Insolencias» que es una portada que si la miras con lentes adecuadas se ve en tres dimensiones, es un efecto de anamorfosis que es el mismo del cinemascope al ocupar todo el espacio por un lado, pero sin lentes se ve angosto. Son libros míos que también se pueden conseguir en Barcelona en la Librería La Central.

– La pregunta es inevitable, ¿a ti te ha pasado quedarte encadenado a alguna de estas tecnologías?

Ah sí; yo soy el primer ‘Internet Junkie’ del mundo y me doy cuenta de mi adicción. Por eso mismo ni tengo Facebook, ni Skype, ni Twitter, pero ya sólo entre los e-mails, la información que puedo leer y los vídeos que puedo ver, me puedo tirar diez horas sin darme cuenta y noto que es algo negativo, no lo veo como algo positivo. Internet tiene muchas ventajas y puedes hacer muchas cosas buenas, es muy útil, muy eficaz y muy rápido pero creo que a largo plazo, reemplazar la vida real con contacto virtual es negativo, nos vuelve como Cyborgs, como robots, nos quita la seducción de las miradas: hablar con una persona no es lo mismo que tenerla en una pantalla.

– En un monólogo que hiciste en Madrid que también circula por Internet, hablabas sobre los españoles de hoy en día de una manera bastante cercana y acertada. ¿Esto es porque has residido mucho tiempo o porque eres un observador acelerado?

Soy un observador acelerado, como bien dices, pero también viví mi infancia en Madrid, de los 4 a los 9 años, mi padre llevó cine subtitulado a España y manejaba el cine Rosales en Madrid. Trabajó mucho tiempo con Antonio Llorens de Lauren Films y del 2001 para aquí yo he vivido unos 6 años en España, entre Madrid y Barcelona.

– ¿Piensas volver por España?

Por supuesto que pienso volver. Ángela Molina quedó muy satisfecha del trabajo, hasta me ha pedido que le escriba un guión entero para hacer un protagónico con ella. Nos hemos entendido muy bien y es la primera vez que trabajamos juntos y a mí me gusta mucho España. Me gusta la comida, especialmente el País Vasco, y en Madrid y Barcelona la noche y la calle es algo único.

©José Luis García/Cinestel.comRodaje Molina Ripstein

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA: SETEMBRE 2023

Carta blanca a Enrique Vila-Matas

Una finestra oberta a la cinefília de l’escriptor, que abraça tant el cinema modern d’autor com el clàssic, de John Ford a Bertolucci, Wim Wenders, Béla Tarr o David Cronenberg. Vila-Matas ha trobat en el setè art una font inesgotable de referències i d’inspiració i una eina creativa per explorar noves formes narratives. De fet, Vila-Matas va iniciar la seva carrera d’escriptor com a crític i periodista cinematogràfic a la revista Fotogramas, on les seves famoses entrevistes inventades i les crítiques de films mai vistos ja mostren la seva enorme capacitat de fabular i de difuminar els límits entre ficció i realitat, entre veritat i mentida, que caracteritza la seva obra literària. (més informació)

Xile, 50 anys del cop d’estat

L’11 de setembre de 1973 una facció deslleial de l’exèrcit xilè posava fi al govern d’unitat popular i la vida del seu president, Salvador Allende. La Filmoteca recorda aquest aniversari amb la complicitat del Memorial Democràtic, recuperant algunes pel·lícules clau rodades dins i fora de Xile durant els anys de dictadura i altres de contemporànies que es confronten amb les conseqüències i la memòria del període, a més d’una referència directa a les revoltes del 2019 i la situació actual del país. La programació l’obrirà dilluns 4 de setembre la cineasta xilena Carmen Castillo, que presentarà el seu documental La flaca Alejandra, on es mostren els efectes de la repressió brutal de la dictadura de Pinochet.
(més informació)

Edward Yang

Una oportunitat única per acostar-se a la filmografia d’un cineasta tan important com desconegut. Yang va ser capdavanter del Nou Cinema de Taiwan, al qual també pertanyen Hou Hsiao-hsien, Tsai Ming-liang o Ang Lee, un corrent cinematogràfic realista sorgit com a resposta a la censura i les restriccions governamentals i caracteritzat per la representació de la vida quotidiana i l’exploració de temes socials i polítics. La seva prematura mort, després de ser premiat al Festival de Cannes per Yi Yi, va limitar extraordinàriament la difusió de la seva obra a Occident. Chen Pin-cuan, exdirector del Taiwan Film Institute, presenta la retrospectiva el 12 de setembre. (més informació)

Papà Godard

El tercer i últim bloc de l’homenatge que aquest any dedica la Filmoteca a Jean-Luc Godard té com a protagonistes els seus hereus. N’hi ha molts, però es poden sintetitzar en els membres del Jurat de la Mostra de Venècia que, el 1983, van atorgar el Lleó d’Or a Prénom Carmen, com a reconeixement a la seva influència. El president d’aquell Jurat era Bernardo Bertolucci i Partner és el seu film més esquizofrènicament godardià. Entre els seus còmplices hi havia l’alemany Peter Handke o el suís Alain Tanner, i la seva ascendència també creua l’Atlàntic amb focus al Brasil de Leon Hirszman i el Cinema Novo, mentre que als Estats Units la sintonia amb Five Easy Pieces, de Bob Rafelson, és total. L’esperit del cineasta francès s’identifica també en altres components asiàtics d’aquell Jurat: el japonès Nagisha Oshima i el bengalí Mrinal Sen. (més informació)

Elles tenien i tenen la paraula

Setembre continua amb un gran protagonisme de les dones cineastes, després de l’extens cicle que aquest estiu aplega l’obra d’actrius que han fet el salt a l’altra banda de la càmera, i que encara incorpora l’obra d’actrius-directores del país com Sílvia Munt i Mireia Ros, de muses bergmanianes o de Jeanne Moreau.
(més informació)

Valeria Bruni Tedeschi

Una de les millors actrius de la seva generació que té també una sòlida filmografia com a directora, on difumina la frontera entre vida i art i, a la manera d’un diari íntim escrit per capítols, parla, sense cap reserva ni pudor, d’ella mateixa, de la seva feina, de la gent que l’envolta, de les seves experiències vitals i, sobretot, dels seus sentiments. Enceta el programa el seu darrer film Les Amandiers (La gran juventud), sobre els records a la prestigiosa escola de teatre de Patrice Chéreau a finals dels vuitanta.
(més informació)

Preestrena de ‘Creatura’, d’Elena Martín Gimeno

Després de veure el que va ser els seu debut com a directora, Júlia ist (2017), podrem descobrir aquest film sobre el desig sexual femení i la connexió amb el propi cos que va guanyar el premi al millor film europeu en la Quinzena de Cineastes del darrer festival de Cannes.
(més informació)

Focus Emma Cohen
A més de la seva faceta com a directora de curts i com a actriu a les ordres del que va ser la seva parella, Fernando Fernán Gómez, podrem veure el documental que els va dedicar la neta de l’actor i director Helena de Llanos, Viaje a alguna parte (2021), farcit de records.
(més informació)

La pionera Lois Weber

La Filmoteca reprèn el cicle transversal Elles tenien la paraula. Dones guionistes en el Hollywood silent amb un dels noms propis més importants i influents. Guionista, actriu i també directora (la primera a signar un llargmetratge), Weber és autora d’una obra de fort contingut social i compromesa amb els més desafavorits. (més informació)

Érik Bullot. Exposició: Cinema paper
“Per què realitzar una obra quan és tan bonic somniar-la?”
(Il Decameron, Pier Paolo Pasolini)

Somniar una pel·lícula. Imaginar-la al marge del seu cos original, desvinculada de la tecnologia pròpia i dispositius acostumats. Cinema paper, cinema paraula, cinema per altres mitjans, cinema expandit, cinema virtual. Fa molts anys que Érik Bullot interroga les transformacions d’un art inestable i en constant metamorfosi, de les joguines òptiques al canvi radical que ha significat l’establiment definitiu del digital. Què és, avui, el cinema?

Bullot actualitza la hipòtesi d’un cinema vivent o desmaterialitzat a través d’un relat poètic i una investigació rigorosament documentada d’algunes de les obsessions o quimeres que el cinema ha deixat enrere.

L’exposició centrarà el segon volum de la sèrie de publicacionsApunts de cinema, assaig en vint-i-quatre fragments que conjuga un exercici especulatiu amb la recerca erudita. La inauguració serà el dijous 28 de setembre a les 19.00 h a la Sala Laya amb la conferència performativa d’Érik Bullot Cinema imaginari.
(més informació)

Musicals a FilmoXica

El cicle temàtic d’estiu acaba al setembre amb mostres del gènere per a tots els gustos: de la factoria Disney clàssica i actual, ambFrozen i Mary Poppins, del mestre japonès de l’animació Mamoru Hosoda amb Belle, l’irresistible Grease o el clàssic de la nostra animació restaurat per la Filmoteca Érase una vez…
(més informació)

ENTREVISTAS

Entrevista al cineasta Alberto Lecchi sobre “Caminemos Valentina”

Caminemos Valentina Entrevista al cineasta Alberto Lecchi

En 2023, Lecchi estrena en las salas cinematográficas “Caminemos Valentina”, una ficción basada en la historia real de dos ex-monjas, Sandra Migliore y Valentina Rojas, hoy unidas en matrimonio, que…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“La Larga Vida de los Recuerdos”, de Mariana Russo y Alberto Masliah

La Larga Vida de los Recuerdos Mariana Russo Alberto Masliah

La película muestra a una madre que se reencuentra con su hijo después de mucho tiempo y descubre que ha perdido los mejores momentos de su vida; un anciano que regresa a su pueblo natal, pero que en su juventud había perdido a…

BAFICI: El retrato del desdichado “Arturo a los 30”, de Martín Shanly

BAFICI 2023 Reseña de Arturo a los 30 de Martín Shanly

Es un film que muestra a un millenial atravesado por vientos desfavorables desde una óptica dominada por la confusión y los desaciertos que inclusive nos lleva hacia ese humor solapado que nos puedan provocar las cosas absurdas.

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

NOTICIAS

Todd Solondz: “Me gusta jugar y a veces no me siguen el juego”

Filmoteca de Catalunya Todd Solondz Americana Film Fest 2023

Es un amante de la sátira, así que en sus películas el componente humorístico está asegurado: sólo hay que saber encontrarlo porque si no es así, seguro que las vas a detestar. La mayoría de…

“POBRES CRIATURAS” TRIUNFÓ EN VENECIA

10 septiembre 2023 – La más reciente producción de cine dirigida por el cineasta Yorgos Lanthimos se alzó con el León de Oro en la Mostra de Venecia.

“Pobres Criaturas” (Poor Things) está protagonizada por la actriz Emma Stone y narra la increíble historia y fantástica evolución de Bella Baxter, una joven devuelta a la vida por el brillante y poco ortodoxo científico Dr. Godwin Baxter. Bajo la protección de Baxter, la protagonista está ansiosa por aprender. Hambrienta de la mundanidad que le falta, Bella huye con Duncan Wedderburn, un abogado hábil y libertino, en una aventura relámpago a través de los continentes.

La película huye de los prejuicios de esa época y se reafirma en su propósito de defender la igualdad y la liberación femenina en clave de comedia negra de ciencia ficción. El director justificó la ausencia de la actriz protagonista por los efectos de la actual huelga de actores y actrices de Hollywood. “Pongo mi voz en la esperanza de que se resuelva pronto”, dijo Lanthimos en la ciudad italiana.

Por su parte, el director japonés Ryūsuke Hamaguchi consiguió el León de Plata del Gran Jurado para su película “Evil does not exist” (El mal no existe), tras su reciente éxito “Drive my car” (2021), y “Green Border”, de Agnieszka Holland, que dramatiza la difícil situación de los inmigrantes en la crisis fronteriza entre Bielorrusia y la UE, se llevó el Premio Especial del Jurado; mientras que el italiano Matteo Garrone obtuvo el premio al mejor director por “Io Capitano”, con el joven actor Seydou Sarr ganando también el premio Marcello Mastroianni a la joven promesa de la interpretación por su papel en la película.

Asimismo, Peter Sarsgaard ganó la Copa Volpi al mejor actor por “Memory”, del cineasta mexicano Michel Franco, y pronunció un largo y emotivo discurso en el que pidió a la Alianza de Productores Cinematográficos y de Televisión que reconsiderara sus acciones en las huelgas en curso.

50 AÑOS DE “EL ESPÍRITU DE LA COLMENA”

7 agosto 2023 – Este año se cumplen 50 años del estreno de “El espíritu de la colmena”, película que lanzó la carrera de su director, Víctor Erice, y que le valió la Concha de Oro a la Mejor Película en el Festival de San Sebastián.

Hoy en día es considerada como una de las mejores películas de todos los tiempos.
La revista Sight & Sound y reconocidos cineastas como Guillermo del Toro y Paul Schrader, por poner solo dos ejemplos, la señalaron como obra capital de la historia del cine cuando la eligieron para el canal de Criterion.

Lo que no cabe duda es que el tiempo (a través de la crítica especializada y el recuerdo generado en los propios espectadores) ha puesto la película en un lugar destacado de la historia del cine. Nadie discute que hablamos de una experiencia cinematográfica memorable y que ha marcado también a numerosos cineastas del presente.

Para celebrar el 50 aniversario de esta importante obra cinematográfica, la distribuidora Avalon incorpora “El espíritu de la colmena” a su catálogo y en los próximos meses podrá disfrutarse en numerosas reposiciones en distintas salas, tanto en cines comerciales como pantallas alternativas.

ESTRENARÁ “LAS DOS CARAS DE LA JUSTICIA”

7 agosto 2023 – A partir del 8 de septiembre se podrá ver en las grandes pantallas del territorio español “Las Dos Caras de la Justicia”, una película de la directora francesa Jeanne Herry que abunda en el tema ya tratado por Icíar Bollaín en su “Maixabel”: la justicia restaurativa que ofrece a víctimas y agresores la oportunidad de dialogar en un entorno seguro, bajo la supervisión de profesionales y voluntarios.

Protagonizado por la conocida actriz Adèle Exarchopoulos, este film de ficción cuenta la historia de Nassim, Thomas e Issa, unos sentenciados por robos con violencia que se ven las caras con Grégoire, Nawelle y Sabine, víctimas de ese mismo delito. Entretanto, la joven Chloé, víctima de violación, debe reencontrarse con su pasado. Por el camino, todos ellos experimentan la ira y la esperanza, el silencio y la palabra, las alianzas y las rupturas. La confianza recobrada.

Según la directora, “esta reparación mediante la acción colectiva y la recreación tiene mucho en común con la plasticidad del cerebro, que le permite repararse a sí mismo recreando conexiones. Durante mi investigación, una de las personas que conocí me dijo: “El objetivo de la justicia restaurativa es liberar emociones a través de las palabras”. Eso era lo que quería dramatizar.”

ABUSOS: L’ACADÈMIA FA BALANÇ D’UN ANY

10 juliol 2023 – L’Acadèmia del Cinema Català, amb el suport de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, i la col·laboració del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, va crear el mes de maig de 2022 el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques.

En el primer any d’activitat, aquest espai ha completat tretze acompanyaments, a onze víctimes i dos testimonis, de la mà d’Aina Troncoso, psicòloga experta en violència masclista, i Carla Vall, advocada penalista i criminòloga experta en drets humans i en l’abordatge i prevenció d’aquestes violències. Garantint en tot el procés la confidencialitat i preservació de la intimitat de les persones usuàries, així com la independència de l’Acadèmia en la seva actuació, han proporcionat assessorament jurídic i psicològic, i han derivat els casos que així ho han requerit als serveis, recursos i punts d’atenció existents.

La difusió pública del funcionament i actuació del Departament, concebuda com a part essencial de la iniciativa en la seva posada en marxa, ha inclòs xerrades informatives a les diverses escoles de cinema i d’interpretació a Catalunya i acords de difusió del servei d’acollida i orientació amb els principals festivals de cinema i esdeveniments professionals del país.

Aquest any també ha arrencat el procés d’elaboració d’un protocol d’actuació propi de l’Acadèmia, per prevenir, detectar i reparar amb diligència deguda les situacions de violència masclista i assetjament per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere en l’entorn laboral del sector audiovisual i de les arts escèniques.

En la primera fase del protocol s’ha completat una diagnosi per entendre les dinàmiques, mancances, necessitats i resistències existents en la pràctica professional audiovisual a Catalunya, en la qual han participat els professionals de les diverses especialitats mitjançant un qüestionari anònim massiu i la realització d’una trentena d’entrevistes en profunditat, així com a través d’una comissió participativa que va reunir 21 entitats i organismes del sector, entre els quals s’inclouen la CCMA, Betevé, PROA, PAC, AADPC, o Dones Visuals.
La diagnosi també ha permès a l’Acadèmia fer un primer pas en la funció d’Observatori marcada com a tercera branca del Departament. Les més de 350 respostes recollides donen dades significatives sobre el tipus de situacions que es pateixen al sector, els contextos en què es produeixen i les mancances estructurals que dificulten el seu abordatge.

En aquesta línia, l’Acadèmia va aprovar el passat mes de juny, en assemblea general, una reforma del reglament de règim intern de l’entitat, el que s’aplica sobre els seus socis i sòcies, que estableix procediments específics per a casos d’agressió sexual comesos per membres de l’entitat, i ha incorporat un codi de conducta a les bases dels XVI Premis Gaudí, a través del qual estableix una política de tolerància zero amb les conductes que atemptin contra els drets de les persones, i, molt particularment, amb les agressions verbals, físiques i/o sexuals que es puguin cometre en l’organització i celebració dels actes que conformen la cursa dels Gaudí.

El protocol inclourà també un programa de formacions en prevenció i detecció d’abusos als rodatges, un espai que preocupa especialment a l’Acadèmia. En aquest sentit, també s’està treballant en la proposta de difusió i incorporació a Catalunya de la figura de coordinació d’intimitat en l’àmbit audiovisual i de les arts escèniques, un perfil professional amb formació homologada i àmpliament instaurat en indústries com l’anglosaxona, però que encara és molt desconegut a casa nostra.

FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ

29 juny 2023 – L’Acadèmia del Cinema Català va celebrar aquest vespre al Jardí Botànic de Barcelona la seva tradicional Festa d’Estiu, on va lliurar el desè Premi Pepón Coromina i va fer balanç de la producció de 2022.
L’any passat es van qualificar 98 pel·lícules amb participació catalana, la xifra més alta del segle XXI, amb 4 milions d’espectadors a les sales de l’Estat i Tadeu Jones 3: La taula maragda com a tractor de la taquilla.
La catifa vermella de la Festa d’Estiu va donar la benvinguda a la collita de l’any i al cinema que vindrà, amb directores com Elena Martín, Elena Trapé, Celia Rico o Sílvia Munt.
Intèrprets com Vicky Luengo, Malcolm McCarthy, Laia Manzanares, Iván Morales, Aina Clotet, Bruna Cusí, Mireia Ros o Ander Puig, participants en el Catalyst for Talent, també va passar pel photocall d’abans de començar l’acte.

Durant la Festa el 10è Premi Pepón Coromina va reconèixer Dones Visuals com a espai de transformació i resistència feminista de referència.

El jurat format per la directora i actriu Elena Martín, el director i guionista Mikel Gurrea, la productora Sandra Tapia, el director de fotografia Artur Tort i el productor i exhibidor Toni Espinosa, ha valorat la feina rigorosa, efectiva, valenta i aglutinadora de Dones Visuals.

El col·lectiu, consolidat com a espai de transformació i de resistència feminista de referència, combat la desigualtat “posant en relació les dones de l’audiovisual català, impulsant l’encara inexistent paritat i la igualtat d’oportunitats, i accionant amb recursos per tal que les mirades, les veus i la significació dels llocs de treball en el sector siguin diverses”, recull el veredicte.

El jurat també destaca el seu paper clau en la modificació de les puntuacions per a subvencions de l’audiovisual, l’impuls de la creació feta per dones, l’educació i la recollida de dades a favor de la diversitat i la inclusió racial, de gènere i de classe al sector.

CINE CON INTELIGENCIA ARTIFICIAL

15 junio 2023 – La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona celebró el primer Festival internacional de cine dedicado a films generados con inteligencia artificial (AI). +RAIN Film Fest que explora la narración fílmica contemporánea con tecnologías basadas en AI y sus posibilidades e implicaciones estéticas, éticas y políticas. El evento se abrió a la sorpresa, a la experimentación y al debate en profundidad sobre el papel de la autoría en una tecnología transformadora que genera una nueva dimensión en los procedimientos creativos.

El notable documentalista catalán de origen colombiano, Jorge Caballero, presentó Artefacto, un laboratorio de investigación aplicada que a través de un enfoque experimental e interdisciplinar genera nuevas metodologías y herramientas computacionales para la creación cinematográfica. La iniciativa tiene como principales objetivos fomentar sinergias entre el sector académico, artístico y profesional para desarrollar e investigar métodos computacionales desde una perspectiva crítica, así como producir cine independiente a través de esta aproximación.

Por su parte, Claudio Celis-Bueno y Pei-Sze Chou, profesores de Nuevos Medios y Culturas Digitales de la Universidad de Ámsterdam, presentaron su proyecto ‘Automatización del cine: exploraciones tecnológicas de la inteligencia artificial en la cultura cinematográfica’. E igualmente, Patrícia Ventura, doctora en Medios, Comunicación y Cultura por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y profesora asociada en esta misma universidad, expuso sus líneas de investigación centradas en el ámbito de la ética aplicada a la inteligencia artificial y en cuanto a la regulación de los algoritmos en favor de las sociedades democráticas.

La evolución de esta tecnología ha permitido la existencia de programas como Runaway, que simplemente introduciendo la información sobre lo que se precisa a través de un simple texto, permite la generación automática de vídeos. Así lo han hecho Anna Giralt y Jorge Caballero con “Aphantasia”, una película creada artificialmente con esta aplicación tecnológica, la cual, según dijeron ellos, les permite co-crear una obra cinematográfica con una máquina.

La capacidad narrativa de las herramientas de AI, el uso ético de la AI, la creatividad, los derechos de autoría, o la redefinición del propio concepto de autor y autora fueron los ejes principales de esta primera edición del +RAIN Film Festival que nació con el propósito de abrir nuevos caminos a la creación en el mundo del cine.

PALMARÈS DEL DOCSBARCELONA 2023

30 maig 2023 – La producció georgiana Magic Mountain va ser reconeguda amb el Docs a la millor pel·lícula, un premi dotat amb 5.000 euros. Els documentalistes Mariam Chachia i Nik Voigt exploren amb el documental que corona el palmarès del DocsBarcelona, una mansió centenària de Geòrgia, Abastumani, on viuen aïllades persones malaltes de tuberculosi. El jurat va atorgar també una Menció especial a La Singla, de Paloma Zapata, homenatge a la genial bailaora sorda, criada al Somorrostro de Barcelona i protagonista de Los Tarantos, “pel descobriment i rescat d’una extraordinària figura oblidada en el món del ball flamenc a través de l’ús del material d’arxiu”, segons recull el veredicte.

El Premi Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama i dotat amb 4.000€, va ser per Who I am not, protagonitzada per dues persones intersexe de Sud-àfrica que lluiten per visibilitzar la seva diferència. La documentalista i també actriu romanesa Tünde Skovran va ser reconeguda “per mostrar una realitat que moltes vegades ens perdem, un film sobre identitat i el qüestionament de la mateixa. Un film observacional amb pinzellades de bellesa i un gran sentit de l’humor enmig d’un entorn molt dur i ple de prejudicis”.

El Docs Latitud va premiar la producció colombiana Alis, de Clare Weiskopf i Nicolas van Hemelryck, retrat d’un grup de noies d’una casa d’acollida de Bogotà que imaginen la vida d’una companya fictícia anomenada ‘Alis’ amb qui tenen l’oportunitat de somniar un futur millor. El Premi, dotat amb 3.000€ en treballs de postproducció de la mà d’Antaviana Films (finishing, conformació, correcció de color, so, còpies DCP), reconeix la millor pel·lícula d’aquesta secció, dedicada a la producció de la Península Ibèrica i l’Amèrica Llatina. El jurat ha destacat “el valor d’una posada en escena que se sosté en la fascinació pel conte, la creació, i per un territori poètic, més que pel relat”.

El Docs Amnistia Internacional fou per Lyra, dirigida per Alison Millar, “per la defensa que fa del periodisme com a eina fonamental per documentar, denunciar i deixar un llegat de defensa dels drets humans a les generacions futures. Per transmetre la valentia personal que requereix documentar violacions dels drets humans i evidenciar les seqüeles tràgiques que els conflictes armats deixen en la societat”. El veredicte també destaca el seu dinàmic ritme narratiu i la necessitat de recordar, just quan es compleixen vint-i-cinc anys dels acords de Divendres Sant, que el conflicte a Irlanda del Nord no s’ha resolt.