Inicio » CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

“Delante de ti”, alma y calidez humana en las relaciones familiares

Reseña de la película Delante de ti de Hong Sangsoo

Estrenada en España
El cineasta coreano Hong Sangsoo prosigue con su singular estilo cinematográfico en “Delante de ti”, nueva entrega de su ya extensa filmografía que en este caso ahonda en la problemática interna de una mujer que habiendo permanecido un largo tiempo de su vida en los Estados Unidos de América, decide regresar a su Corea del Sur natal para reencontrarse con los seres queridos que componen su familia.
La película va poco a poco revelando diferentes aspectos que tienen que ver con su pasado. Quizá el más llamativo de ellos sea el hecho de que en su juventud fue una antigua estrella de la gran pantalla que un día determinado decidió abandonar el país para buscar nuevos horizontes en su futuro.
Ahora el tiempo ha pasado y los interrogantes alrededor de lo que seguirá haciendo o no, se van repitiendo con mayor frecuencia.

“Delante de ti” es una hermosa fábula existencialista que aborda la calidez humana en las relaciones familiares desde una perspectiva armoniosa y vinculada con los procesos más ocultos del alma. El reencuentro es aquí tratado como una evolución de experiencias y una reflexión bajo la impronta de un pasado que no volverá y un futuro que es necesario organizar.

Hong Sangsoo también se permite algunas innovaciones en cuanto a su técnica, aun cuando en el fondo sigue subyaciendo su necesidad de tratar los vínculos humanos a través del uso de la palabra, de la conversación en definitiva, a través de un guion magistralmente interpretado por sus actores y actrices, alguno de los cuales son recurrentes en su filmografía, siendo la actriz principal de esta historia, Lee Hyeyoung, toda una eminencia en el firmamento actoral de Corea del Sur que también será la protagonista de su siguiente película, “La Novelista”, que permanece pendiente de estreno en las salas de cine.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_GENER 2026

Les novetats del mes de gener del 2026 són: la retrospectiva dedicada a Néstor Almendros en la seva faceta de director de fotografia i també de realitzador; la radicalitat de les propostes de no-ficció d’Annik Leroy i l’obertura del cicle dedicat al Colectivo Cine Mujer de Mèxic.

Néstor Almendros

Néstor Almendros és un dels grans mestres de la llum al cinema universal. Nascut a Barcelona, es va exiliar a causa del franquisme a Cuba el 1948, d’on es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia i els Estats Units. Guardonat amb l’Oscar, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Entre molts d’altres, va ser col·laborador habitual de Rohmer i Truffaut.

La retrospectiva que ara presenta la Filmoteca, a més d’alguns dels seus treballs més destacats com a director de fotografia, recupera la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.
(més informació)

Annik Leroy: Veus distants

Tendrament devastadores, les pel·lícules de no-ficció de la cineasta belga Annik Leroy oscil·len entre el to poètic i l’assagístic, l’empremta personal i la política. Els seus indrets -els carrers desolats de Berlín, un cafè a Àustria, els paisatges volcànics d’Islàndia o la ciutat ferida de Sarajevo- testimonien una història turmentada. En les seves pel·lícules, el so, igual que les imatges, pot esdevenir tan romàntic i expressiu com materialment revelador.

Al llarg de quatre llargmetratges i quatre curtmetratges que s’estenen durant més de quatre dècades, ens enfrontem a una obra singular en la seva profunda radicalitat, que la cineasta presentarà personalment a la Filmoteca.
(més informació)

El Colectivo Cine Mujer en context

El darrer dia del mes, dissabte 31 de gener, encetem aquest cicle que s’estendrà tot febrer. Presenta l’obra d’aquest col·lectiu militant feminista que va dialogar amb l’agitació que va mobilitzar Amèrica Llatina mentre va estar actiu a Mèxic entre el 1975 i el 1987. Les seves pel·lícules, fetes en 16 mm de manera col·lectiva, van abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder.

El programa inaugural inclou els curts Vicios en la cocina, las papas silban (Beatriz Mira Andreu, 1978, 24 min), 3 mujeres 3 (Margarita Suzan, 1976, 21 min) i Luna de almendra (Rosa María Álvarez Gil, 1990, 13 min), i comptarà amb la presentació de Karina Solórzano, comissària del cicle. Aquesta sessió també forma part de les jornades Preservar el foc. Arxius imperfectes i cinema militant, organitzades per Xcèntric (CCCB) del diumenge 25 de gener al diumenge 1 de febrer. (més informació)

Afins: Joaquim Jordà. Clausura

Aquest cicle transversal que ens ha acompanyat tota la tardor, es clou traçant un recorregut estructurat en duets que, a la manera del programa Els passos dobles, revelen l’afinitat i els paral·lelismes de l’obra del cineasta amb altres films aliens. La representació de la salut mental com un gest d’emancipació narrativa i política; la descomposició urbana i la fabricació de relats col·lectius entorn de barris marcats per la desigualtat i la memòria obrera i les seves fractures, constitueixen aquests emparellaments temàtics.

El cicle posa el punt final amb una mirada als projectes que Jordà va deixar oberts i que d’altres han assumit, per prolongar així el seu pensament: una obra inacabada i completada per col·laboradors propers i una sessió que, de bracet amb Isaki Lacuesta, reviu el guió inacabat de Dominicana, en un homenatge a un llegat que segueix transformant-se.
(més informació)

‘Dracs de llegenda’ a FilmoXica

En la programació familiar de la Filmoteca tot és possible, i aquest hivern estarà poblada de criatures llegendàries, enormes, que treuen foc pels queixals i poden volar… (més informació)

I també…

La Filmoteca celebra la restauració del film “Memoria”, del director Francisco Macián, amb dues sessions aquest mes de gener, una d’elles presentada per l’artista Jordi Artigas. (enllaç)

La retrospectiva Germaine Dulac segueix redescobrint l’obra d’aquesta pionera, des dels experiments impressionistes i surrealistes que van qüestionar gènere i sexualitat, fins als seus documentals i noticiaris dels anys trenta. (enllaç)

Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells pintats a mà de Ghana, anys noranta, Filmoteca de Catalunya reuneix al cicle Àfrica contraataca una selecció de títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors. (enllaç)

I encara queden més sessions del cicle dedicat a Kiyoshi Kurosawa per a veure. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani. (enllaç)

Recordeu també que si sou persones docents, també podreu gaudir, juntament amb l’alumnat, del programa per a centres educatius 2025-2026 que mostra el cinema en tots els seus vessants. Enguany la Filmo presenta tres tipus de proposta: Arxiu viu, Programa expandit i La Filmoteca a l’Aula. (enllaç)

I tothom pot accedir a la programació de l’Aula de Cinema, que consisteix en un exercici de renovació i problematització de l’escriptura la història del cinema. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

Ley Audiovisual Bonaerense a debate; cine: industria recuperada

Ley Audiovisual Bonaerense a debate Cine argentino industria recuperada

El moderador e inspirador del debate fue el cineasta José Celestino Campusano, quien como es sabido está participando activamente en el redactado de la Ley que con toda probabilidad será…

El Cine Argentino resiste en 2026 mientras la estupidez avanza

Cine Argentino 2026 Esperanzas mientras la estupidez avanza

Tras un año en el que estuvo amenazada la existencia y la supervivencia del cine nacional, este 2026 parece estar plagado de retos y desafíos para una filmografía que desde hace décadas es una, por…

Programación de la Filmoteca de Catalunya para febrero-junio 2026

Filmoteca de Catalunya Programación 2026 Primer semestre

Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…

El histórico cine Saga Kino de Oslo confía en Christie para su reapertura

Reapertura el historico Saga Kino de Oslo confia en Christie

Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…

Entrevista a Joel Munu sobre el CLAC y los cineastas de Lleida

Som Cinema 2025 Entrevista a Joel Munu CLAC

Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…

Christie aporta su tecnología en el BFI London Film Festival 2025

Tecnología Christie en el BFI London Film Festival 2025

“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…

FIRA 2025, Festival Internacional de Realización Audiovisual en Tandil

Fira 2025 Festival Internacional de Realizacion Audiovisual en Tandil

Este año, 10 equipos de distintas partes de Latinoamérica se reúnen en Tandil para rodar 10 películas en 10 días. Cada proyecto es una voz única. Cada mirada, un reflejo distinto de la realidad propia.

UNIC presentó su informe anual del año 2025 en CineEurope

CineEurope 2025 UNIC presento su informe anual

La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…

Las experiencias inigualables de Christie en CineEurope 2025

Christie en CineEurope 2025 las experiencias inigualables

“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie estará representada por NEOLUX Cinema en Brasil

Christie acaba de anunciar la firma de un acuerdo a largo plazo con NEOLUX Cinema Ltda., que se convertirá en el principal punto de contacto para los productos de cine de Christie en Brasil, y…

Christie sigue presente en la nueva edición del Festival de Cannes

Christie esta presente en nueva edicion del Festival de Cannes

Como parte de las actividades técnicas del festival, Zerouali ha ofrecido una ponencia titulada “Go to the dark(er) side with VDR: optimizando la experiencia cinematográfica”, en el marco de…

“HISTORIAS DEL BUEN VALLE” EN FIPADOC

23 enero 2026 – El Festival Internacional de Cine Documental de Biarritz (Francia), FIPADOC, que se celebra del 23 al 31 de enero ha incluido este año una sección en la que muestra filmes de España y Portugal como países invitados.

Entre las películas seleccionadas para este propósito se encuentra la más reciente del director catalán José Luis Guerín, “Historias del buen valle”, un filme documental rodado en el barrio de Vallbona; así como “Hágase tu voluntad”, una historia personal muy recomendable también para ver, del cineasta valenciano Adrián Silvestre. También valenciana, Laura García Andreu presenta “No a los minicontenedores”, un repaso a algunas discrepancias en torno al tipo de reciclaje que requiere un municipio.

Otras películas programadas son de los realizadores Manu Trillo, Pablo García Vizcarra, Arantxa Aguirre, Maite Ibáñez Gómez, Macu Machín y Beñat Gereka Bikuña. De Portugal hay filmes de Madalena Boto, Annette Jacob, Nuno Pimentel, Joao Quiroga y Carmen Tofeni, entre otros.

ES POSA EN MARXA “ACCIÓ PORTABELLA”

23 gener 2026 – El fons Portabella té un alt valor patrimonial i és una valuosa font per a l’estudi de la història cinematogràfica, cultural i política de la Catalunya contemporània
La unitat del llegat Portabella a la Filmoteca serà cabdal de cara a la commemoració del centenari del naixement del cineasta, previst per al 2027.

La història del romanç entre Portabella i el cinema és llarguíssima, però molt breument podem destacar que el seu estil artístic és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d’esquerres. Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana (1961), de Luis Buñuel, que li comportà problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Acció Portabella reivindica la seva manera d’entendre el cinema i l’art com a espais on es pot arriscar, dialogar i transformar. El programa parteix de la idea que el llegat de Portabella continua inspirant cineastes, artistes i moviments socials, i que la seva força segueix ben present, més enllà de les generacions.

Al llarg del 2026 i 2027 es desenvoluparà una completa programació al voltant de la figura del cineasta català, nascut a Figueres el 1927. La iniciativa té com a objectiu posar en valor la figura del director i del seu llegat i influència en cineastes, artistes i moviments socials. Més de seixanta institucions nacionals i internacionals participaran al programa, que inclourà projeccions, exposicions o seminaris, entre altres activitats.

“SIRAT”, DOBLE OPORTUNIDAD EN LOS OSCARS

22 enero 2026 – “Sirat”, la película más reciente del cineasta gallego Oliver Laxe optará a dos estatuillas en la próxima ceremonia de los Premios Oscars de la Academia de Hollywood. El próximo 15 de marzo, el filme puede obtener el Oscar al mejor sonido y el de la mejor película internacional.

“Sirat” es una historia que ha impresionado al público. De hecho, logró mantenerse durante meses en la cartelera de los cines de todo el territorio español. En la película vemos a un padre (Sergi López) que se desplaza junto a su hijo (Bruno Núñez) a toda una serie de fiestas ‘rave’ que se celebran en el desierto con la finalidad de reencontrar a su hija, sobre quien no saben nada desde que se dedica a ir a celebraciones que incluyen ese tipo de música electrónica.

Además del propio Laxe, el guion del film está firmado por el argentino radicado en Barcelona, Santiago Fillol. El argumento de “Sirat” está cargado de metáforas y tanto el ritmo como el elenco funcionan de maravilla. La filmografía del director gallego posee títulos como “Mimosas” (2016) y “O que arde” (2019), que también fueron co-guionizadas en compañía de Fillol.

DESPEDIDA AL GRAN CINEASTA BÉLA TARR

6 enero 2026 – “Sátántangó”, “Werckmeister Harmonies” y “El caballo de Turín” son tres películas de culto que han dejado una huella profunda en el mundo de la cinefilia. Por desgracia, su autor, el reconocido cineasta húngaro Béla Tarr, nos ha dejado a los 70 años de edad a consecuencia de una enfermedad.

Comenzó a los 10 años como actor en Budapest, y tras haber intentado ser filósofo, descubrió su pasión por ponerse detrás de una cámara para contar historias desde un punto de vista original.

Pero a Béla Tarr se le describe sobre todo como maestro de los larguísimos planos secuencia en blanco y negro, con movimientos de cámara lentos y coreografiados. Su filmografía se vincula al llamado “slow cinema”, un cine de ritmo muy pausado, pocas acciones externas y fuerte énfasis en la atmósfera, lo cual es muy sugerente para las personas que quieren participar en la narrativa de una película haciendo circular sus pensamientos propios.

Su estilo fue comparado con el de Michelangelo Antonioni y Andréi Tarkovski, aunque algunos críticos hablaban de él como un “Tarkovsky desespiritualizado”. Frente al cine comercial, él mismo defendió un cine honesto, centrado en personas reales y en “captar nuestra forma de existir”, más que en contar historias convencionales. Gus Van Sant a menudo citó a Tarr como una de sus mayores influencias en sus últimos trabajos, desde “Gerry”, cuando Van Sant empezó a usar tomas muy largas e ininterrumpidas. También, Tarr, y, en particular “Sátántangó”, han sido una influencia fundamental en un movimiento fílmico remodernista.

Y es que sin lugar a dudas, la película más relevante de Béla Tarr fue “Sátántangó”, una historia que tardó siete años en planificar justo al borde de la caída del muro de Berlín. El film narraba, en siete horas, el fracaso de una granja colectiva (duraba exactamente 415 minutos), y solo pudo hacerlo público en 1994, en la nueva situación de Hungría. Para muchos, esta obra impresionante es una de sus piezas mayores. Susan Sontag, gran defensora de Tarr, al que consideraba como uno de los salvadores del cine moderno, afirmó que volvería a ver una vez cada año “Sátántangó”.

LES NOMINACIONS ALS PREMIS GAUDÍ 2026

Barcelona, 16 de desembre del 2025: L’Acadèmia del Cinema Català va anunciar a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona les nominacions dels XVIII Premis Gaudí. En aquesta edició, “Romería”, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de “Sirat”, d’Oliver Laxe, amb dotze, i “Sorda”, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu, encapçalen el rànquing en la segona volta de votacions, oberta fins al 26 de gener de 2026 per als vint-i-nou títols finalistes (vint-i-cinc produccions catalanes i quatre europees). També destaquen “Frontera”, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima “Estrany riu”, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; i “La furia”, debut de Gemma Blasco, amb sis. “Tardes de soledad”, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.

En la categoria de Millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols: dues obres de cineastes veterans (Frontera i Wolfgang) i tres òperes primes (Estrany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny).

En la categoria de Millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades enguany als Gaudí, “Romería”, “Sirat” i “Sorda”, també preseleccionades per representar Espanya a la 98a edició dels Oscars, i la segona pel·lícula de Belén Funes, “Los Tortuga”. Precisament la pel·lícula “Sirat” es troba entre les finalistes en les categories de millor càsting, pel·lícula internacional, fotografia, música i so dels Premis Oscar de Hollywood. (Les nominacions en aquet cas s’anunciaran el pròxim 22 de gener.)

En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives. El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.

GAUDÍ D’HONOR 2026 SERÁ PER A SÍLVIA MUNT

4 desembre 2025 – L’actriu, directora i guionista Sílvia Munt recollirà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026, el màxim guardó honorífic del cinema català, en la gala dels XVIII Premis Gaudí, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d’excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, el teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.

La decisió ha estat adoptada per la Junta Directiva de l’Acadèmia, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Alba Cros (secretària), Àngels Masclans (tresorera) i els vocals Marcel Barrena, Tono Folguera, Elena Martín, Arnau Bataller, Gina Ferrer i Marta Bazaco. “Sílvia Munt és compromís: compromís amb la professió d’actriu, que la va portar a transitar per desenes de personatges, alguns dels més icònics de la història del cinema català; i compromís amb la professió de directora i guionista, des d’on s’ha posicionat com una cineasta crítica, que ha sentit la responsabilitat d’utilitzar el cinema —sigui de ficció o documental— per visibilitzar les esquerdes de la societat en què vivim; i des d’on ha sabut contemporitzar rigorosament els clàssics, fent-los rellevants i atractius per al públic actual sense perdre els seus valors. Pionera en fer el pas de la interpretació a la direcció, no ha deixat mai d’acompanyar amb cura els actors i actrius que han posat el seu talent al servei de les seves creacions, obrint amb valentia, perseverança i ofici un camí que moltes altres han pogut seguir”, afirma la Junta.

Amb aquest reconeixement, Sílvia Munt s’incorpora al llistat de figures essencials que han rebut fins ara el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021), Tomàs Pladevall (2022), Jaume Figueras (2023), Rosa Vergés (2024) i Paco Poch (2025).

“UN BANY PROPI” GUANYA SOM CINEMA 2025

26 octubre 2025 – Un bany propi, dirigit per Lucia Casañ i produït per PT Media i à Punt, ha obtingut el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 16a edició del festival Som Cinema, mentre que Aigua salina, dirigit per Ivet Moreno i Abraham Delgado, i produït per ESCAC Films, ha estat guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. Igualment, el Jurat ha decidit atorgar una Menció Especial al llargmetratge de ficció Sima’s song (La Canción de Sima), dirigit per Roya Sadat i produït per Alba Sotorra SL, Baldr Film, Urban Factory, Volos Films i Roya Film House, i al curtmetratge de ficció Bonita, dirigit per Eva Santana i Albert Carbó, i produït per Silendum Films.

El Premi del Jurat ha estat pel llarg de ficció La invasió dels bàrbars, dirigit per Vicent Monsonís i produït per Stanbrook, Alhena Production, Arden Producciones, à Punt, 3Cat i RTVE.

El film Loquillla mía, dirigit per Clàudia Estrada Tarascó i produït per CCCB i Dones Visuals, s’ha endut el premi al Millor Curtmetratge Documental, mentre que Muñequita linda, dirigit per David Moncasi i produït per TRAMA Audiovisual, ha aconseguit el premi al Millor Llargmetratge Documental. El jurat també ha volgut fer sengles Mencions Especials al curt documental La huella del barro, dirigit per Rodrigo Màrquez i produït per Rodrigo Màrquez, i al llarg documental Sunu gaal (El nostre cayuco), dirigit per Josep T. Paris i produït per Karavan Films i 3Cat.

En el decurs de l’acte s’han presentat també els curtmetratges, concretament 2 plans-seqüències titulats Reflejo i Tot o res, que han elaborat els alumnes de l’Institut La Caparrella de Lleida durant el festival. Els alumnes han incidit en la dificultat del treball, per la complexitat d’aquesta tècnica, i han demanat als espectadors “que segueixin amb molta atenció els curts per entendre el significat”.

La directora del festival, Judith Vives, ha afirmat que “en aquesta edició hem tingut molta varietat de propostes, totes ells d’alt nivell” i ha destacat també l’organització d’espais paral·lels “per donar suport als projectes dels nous realitzadors emergents del territori”. També ha dit que “el fet que tantes produccions de Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra es puguin veure al festival converteix Lleida en un punt de referència del cinema en català”. Finalment, ha incidit en la nombrosa presència de convidats que han visitat el festival, una cinquantena en total, inclosos directors, actors, productors i altres professionals relacionats amb el món del cinema.

Pots consultar aquesta informació completa aquí.

JOSÉ LUIS GUERÍN ESTRENA EN FEBRERO

6 octubre 2025 – “Històries de la bona vall” (Historias del buen valle) es la nueva película del cineasta catalán José Luis Guerín. La distribuidora del film tiene previsto estrenar esta nueva obra del director el 26 de febrero de 2026, justo dos días antes de la gala de los Premios Goya que se celebrará en Barcelona un domingo por la noche, rompiendo los hábitos adquiridos desde el año 2005 de celebrarla los sábados por la noche.

Tres años fueron los que Guerín dedicó a la realización de este proyecto que contó con la participación de vecinos del barrio barcelonés de Vallbona y con la producción de Los Ilusos, la compañía de Jonás Trueba. Vallbona es un barrio periférico de Barcelona que permanece aislado por ríos, vías y autopistas. En este rincón humilde, conviven la herencia rural con la urbanización moderna, mezclando las casas de antiguos migrantes de la posguerra con los bloques donde se asienta la nueva migración.

La película retrata este enclave como una aldea global marcada por la memoria de la supervivencia y las luchas vecinales. Una reflexión humanista sobre los conflictos sociales, identitarios y ecológicos del mundo contemporáneo.

VENECIA: “FATHER MOTHER SISTER BROTHER”

9 septiembre 2025 – “Todos los que hacemos películas aquí no estamos motivados por la competencia”, dijo el cineasta estadounidense Jim Jarmusch nada más recibir el León de Oro en la Mostra de Venecia por su más reciente película, “Father Mother Sister Brother”, que en el territorio español será distribuida en cines por Avalon, donde tiene previsto su estreno para el próximo día 24 de diciembre de este año.

Jarmusch dijo durante su visita al Festival italiano que su nueva creación “es una especie de película anti-acción, con un estilo sutil y tranquilo construido para permitir que se acumulen pequeños detalles, casi como flores cuidadosamente colocadas en tres delicados ornamentos. Las colaboraciones con los magistrales directores de fotografía Frederick Elmes y Yorick Le Saux, el brillante editor Affonso Gonçalves y otros colaboradores frecuentes, elevan lo que comenzó como palabras en una página a una forma de cine puro”.

“Father Mother Sister Brother”, aunque sea un largometraje, posee la particularidad de que está esmeradamente presentado en forma de tríptico. Las tres historias se refieren a las relaciones entre los hijos adultos con unos progenitores algo distantes, tanto con sus propios vástagos como entre sí mismos. Cada uno de los tres capítulos tiene lugar en el presente, y cada uno de ellos ocurre en un país diferente.

‘Father’ está ambientado en el noreste de los Estados Unidos, ‘Mother’ en Dublín, Irlanda, y ‘Sister Brother’ en París, Francia. La película es una serie de estudios de personajes: tranquila, observacional y sin prejuicios; una comedia, pero entretejida con hilos de melancolía. Y entre los intérpretes del film encontramos a Tom Waits, Adam Driver, Mayim Bialik, Charlotte Rampling y Cate Blanchett.

Este cineasta de gran estatura se mostró agradecido al Festival por “apreciar nuestra película tranquila”. De hecho, Jim Jarmusch siempre se ha declarado como un firme admirador del cine de Michelangelo Antonioni, Kenji Mizoguchi y Yasujiro Ozu. Obviamente su lista de películas estrenadas es muy larga y prolífica, pero por citar sólo algunas, podríamos destacar su experimento exitoso con “Coffee and Cigarettes”, donde desarrolló la idea de repetir el título en distintas entregas, y algunos otros filmes como por ejemplo “Extraños en el paraíso”,  “Mystery Train”, el western “Dead Man”, “Flores rotas” o “Paterson”.