Inicio » NOTICIAS » Leyendo en este Momento:

Visitó Barcelona Terry O’Neill, el gran fotógrafo que odia las cámaras

marzo 4, 2018 NOTICIAS
Visitó Barcelona Terry O'Neill el fotografo que odia las cámaras

Terry O’Neill es un prestigioso fotógrafo británico que ha tenido la gran suerte de poder disparar su cámara ante celebridades muy diversas, desde los Rolling Stones, pasando por Orson Welles, Audrey Hepburn, Mia Farrow, Paul Newman, Frank Sinatra y muchos más, hasta la mismísima reina de Inglaterra.
Desde hace unos años existe una exposición itinerante con un pequeña parte, pero al mismo tiempo representativa, de sus fotografías, que ahora se inauguró en la Filmoteca de Catalunya, aunque dos años atrás, en 2016, ya se pudo ver por primera vez en Catalunya durante la celebración de la anual Mostra de Cinema Llatinoamericà que se desarrolla en Lleida entre marzo y abril.
En Cinestel ya dimos debida cuenta en aquel entonces sobre el contenido de la exposición y si el célebre fotógrafo no estuvo en el Pla de Lleida fue porque no suele viajar. Tan sólo se ha acercado a presentar exposiciones en Madrid y Barcelona.

A su llegada a la Filmoteca hizo primero una rueda de prensa previa a la inauguración, que precedió además un encuentro con el público que abría un breve ciclo que contiene películas como la espléndida adaptación que hizo en 1957 Stanley Donen de un musical de George Gershwin, «Funny Face», con Audey Hepburn y Fred Astaire como protagonistas; la magnífica «Blow-Up», de Michelangelo Antonioni, que estuvo inspirada en un relato del argentino Julio Cortázar titulado «Las babas del diablo»; la ópera prima en cine del fotógrafo americano William Klein, «Qui êtes-vous, Polly Magoo», rodada en Francia con los actores Dorothy McGowan y Jean Rochefort; y la más reciente «Life», que hiciera Anton Corbijn en torno a la figura mítica e icónica de James Dean a partir de la amistad que este actor mantuvo con el fotógrafo Dennis Stock.

El presente y su contraste con el pasado

«Los 60 fueron unos años muy creativos. A la gente joven nos daban una oportunidad y nosotros la tomábamos. Fue una época increíble. Todos nos ayudábamos los unos a los otros, eran increíbles los 60’s. Ahora ni siquiera los políticos son geniales, estamos ante un especie de aburrimiento y parecen obsesionados consigo mismos. Ésta no es una buena época. Yo pienso así, de todas maneras». -se lamentaba O’Neill ante los medios-.

El eminente británico dejó de trabajar en su oficio de siempre, la fotografía, y considera que hoy en día las relaciones entre las celebridades y los fotógrafos han cambiado y se han vuelto más impersonales. Su crítica va todavía más allá cuando opina que actualmente no se están haciendo buenas películas. Para él, es la televisión la que ahora hace el trabajo más creativo, aunque reconoce que algunas cosas que se dicen a través de la pequeña pantalla le horrorizan.

Su método con las celebridades

Terry O’Neill no es un fotógrafo de esos que captura las imágenes al vuelo, sino que siempre ha preferido tenerlo todo muy planificado desde antes de disparar. En ese sentido se le puede calificar como un retratista que intentaba plasmar en una película fotoquímica aquello que ya a priori tenía visualizado en su mente. Para conseguirlo solía convivir previamente con las estrellas cuya imagen iba a reflejar y puede decirse sin exagerar que cada foto de las miles que sacó contiene una historia paralela que en la mayoría de los casos se podría contar.

Entre las cosas que explicó en la Filmoteca de Catalunya, destaca su orgullo por una foto a la actriz Faye Dunaway (con quien tiempo después se casó), a la mañana siguiente de haber recibido un Oscar. Esa imagen se subastó por 190.000 dólares para causas benéficas.

También habló de su relación amistosa especial con Frank Sinatra o con Paul Newman, de quien dijo que era un buen hombre a quien le gustaba la velocidad de los coches mucho más que su carrera de actor. Después de un rodaje, lo acompañó a su casa y tomaron un vino.

Otros de sus calificativos hacia los retratados son que Nelson Mandela fue una persona maravillosa y que le encantó Ava Gardner a quien conoció en España. Amy Winehouse fue una de las últimas celebridades que retrató, sobre la que pensó que iba a ser una gran cantante de jazz, aunque reconoce que su adicción a las drogas hizo inevitable su fatal desenlace.

Hubo también famosos que lo miraron con un cierto desagrado, entre ellos Steve McQueen a quien sólo pudo sacar unas pocas imágenes. O Elton John, celebridad a la que no le gustan las fotos. Y hay una curiosidad en su presentación ante los medios en Barcelona que quizá pasó desapercibida, pero que es muy representativa de su modo de pensar: cuando habló de Paul Newman lo hizo en presente, como si aún estuviera vivo, y cuando se refirió a Elton John se expresó usando el pasado. Ello refleja cuan importante es para Terry O’Neill esas imágenes que él dice que se fabrica en su mente fotográfica. En la Filmoteca llegó a decir que odia las cámaras porque disfruta más con la idea previa del proyecto. «Con ellas intento capturar lo que veo en alguien. Yo ya lo tengo todo antes en mi mente» -aseveró-.

¿Película o formato digital?

Este gran fotógrafo británico comenzó trabajando con una cámara marca Leica, para después usar una Nikon y acabar su carrera profesional con una Hasselblat. Está considerado como el primer profesional que usó la cámara de 35mm allá por el año 1963, la de carrete en una época en la que sus colegas seguían usando la de placas, más pesada y por tanto menos manejable.

Respecto al formato digital dijo en Barcelona que únicamente lo ha usado una vez en un trabajo para la televisión, pero que no le gusta porque cree que no es lo mismo y está convencido de que la película fotográfica tradicional va a volver.

También remarcó que «a la gente le encanta ahora fotografiarse a sí mismos, es la era de la selfie. Todo el mundo quiere salir ellos también en la foto. No sabemos de quién es la culpa, pero mía no es». Terry O’Neill es un poco receloso de las redes sociales, y asegura que todas esas cuestiones las lleva su hijo. «Me he de proteger a mí y he de proteger a la persona que sale en la foto. Ellos me han dejado entrar en su vida y qué menos que este respeto y esta protección. Tengo un IPhone pero no saco fotos con él porque me parece una distracción. De todas formas, la gente hace fotografías y es mejor hacer que no hacer» -contó en la rueda de prensa-.

En cualquier caso, el prestigioso fotógrafo ha abierto la puerta en un concurso fotográfico que organiza, a una sección específica para los móviles porque asegura que les estaba llegando un material muy bueno.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Enlace a nuestro artículo de 2016 sobre esta misma exposición (Terry O’Neill. El rostro de las leyendas) presentada en el marco de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (Lleida).

Visitó Barcelona Terry O'Neill el fotografo que odia las cámaras

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA _ FEBRER 2025

Mai Zetterling

Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i també de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa. Les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia. Presentaran el cicle el 5 de febrer el fill de la cineasta, Louis Lemkow, resident a Barcelona, i Kajsa Hedström, de la cinemateca sueca, l’Svenska Filminstitutet, que ha restaurat el gruix de la filmografia de Zetterling amb motiu del seu centenari. (més informació)

Sam Peckinpah

Va ser el gran revitalitzador del western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el nou Hollywood. Sobretot a partir de The Wild Bunch (Grup salvatge, 1969), redefineix el gènere dotant-lo d’un aire crepuscular en què la nostàlgia per un passat perdut, l’ocàs dels herois i els canvis inexorables de la civilització cobren un gran protagonisme. Formalment es caracteritza per combinar les morts a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, un estil que ha fet que se’l consideri el «poeta de la violència». (més informació)

Els dimarts a la Filmoteca

Un dia a tenir ben assenyalat al calendari perquè a la Sala Laya hi passaran coses engrescadores. A més de les sessions d’Afins, donem cabuda al cinema que difícilment es veu en altres pantalles, obrim finestres als arxius, remenem les golfes i presentem les cineastes del cicle Dies curts.

Arxiu viu

Les persones que treballen directament amb els materials fílmics seran les encarregades de presentar els tresors que amaguen els arxius. Les tres propostes de la temporada inclouen la recuperació d’un curtmetratge clandestí de l’argentina María Elena Massolo, la investigació d’una pel·lícula abandonada a Camprodon per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a l’exili el 1939 i la digitalització dels treballs dels cineastes cubans exiliats a Barcelona Miñuca i Fernando Villaverde, que es podran veure aquest febrer.
(més informació)

Cossos a la deriva: el cinema de Miñuca i Fernando Villaverde

Després de diverses dècades de desarrelament i moviment, els cineastes es van establir a Barcelona l’any 2000, i van dipositar les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya per tal de conservar-les. Presentem la seva obra a l’exili, digitalitzada en 4K: pel·lícules en què els cossos suren lliures i la pell de cel·luloide revela cicatrius i empremtes de la seva història. (més informació)

Dies curts – Daniela Delgado Viteri

Nascuda a l’Equador i establerta a Madrid, Daniela Delgado Viteri mira el món amb lucidesa crítica i indisciplinada. El seu treball comprèn curtmetratges, llibres i projectes de natura inclassificable que reflexionen sobre l’experiència migrant, els entrellaçaments entre paraula i imatge i la idolatria popular i digital. A Dies curts, ens convidarà a preguntar-nos per les relacions de poder que es generen al voltant de l’autorepresentació i l’instint de col·leccionar imatges, i com aquests gestos vertebren la identitat. La sessió constarà d’una conferència performativa i tres dels seus curtmetratges.
(més informació)

Shinji Sômai. Vents de joventut

Un dels directors japonesos més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta, Shinji Sômai (1948-2001) va veure la seva trajectòria limitada a tretze llargmetratges per una mort prematura. Experimenta amb estils i gèneres, sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació. Virtuós del pla seqüència, ha exercit una gran influència en cineastes actuals com Kiyoshi Kurosawa o Ryusuke Hamaguchi, però és pràcticament desconegut a Occident. Una oportunitat extraordinària per a descobrir-lo en aquest cicle coorganitzat amb Japan Foundation.
(més informació)

La Inesperada

Cinquena edició del festival que explora territoris cinematogràfics que neixen de la no-ficció. La Inesperada comptarà, entre d’altres, amb una sessió dedicada a dues de les figures cabdals del documental argentí, Fernando Birri i Marcelo Céspedes, i la visita del cineasta palestí Kamal Aljafari, que presentarà A Fidai Film, obra que reivindica de manera experimental les memòries devastades en una exploració de la identitat, la memòria i la resistència, arran de l’assalt i saqueig del Centre de Recerca Palestina de Beirut per part de l’exèrcit israelià l’estiu de 1982. (més informació)

I també…

Dintre del cicle de les preestrenes de la Filmoteca, Jaime Rosales presentarà dimecres 26 el seu darrer treball, la coproducció catalano-francesa Morlaix. (enllaç)

El gag infinit rescata Roscoe «Fatty» Arbuckle, qui va ser el rei de la comèdia del cinema nord-americà dels orígens i el primer còmic que va passar dels curts als llargs. Dues sessions de curts recullen algunes de les seves col·laboracions amb Buster Keaton. (enllaç)

El Premi Lux del Públic és una iniciativa del Parlament Europeu i l’Acadèmia del cinema europeu per reconèixer films que sensibilitzen sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. El mes de febrer es projecten tres de les cinc pel·lícules finalistes, i el mes de març es podrà veure, Intercepted, amb presentació de la seva directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada. (enllaç)

El festival de literatura policíaca BCNegra enguany se centra en dues capitals del crim mítiques, Nàpols i Marsella. La Filmoteca hi col·labora amb la projecció de dos clàssics que les tenen com a escenari: Le mani sulla città (Francesco Rosi, 1963) i Borsalino (Jacques Deray, 1970). (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

ISE 2025: Keynema lanza un asistente para la producción de cine

ISE 2025 Keynema lanza un asistente para producción de cine

Keynema carga y analiza el texto del guion y, para todo el proyecto, facilita la creación y edición de esquemas, desgloses, presupuestos, calendarios de equipo, planes de rodaje y continuidad del conjunto.

ISE 2025: Edgar Sanjuán Solé, (CEO): “Emogg mide cómo se siente el público en salas de cine”

Entrevista al CEO de Emogg Edgar Sanjuán Solé

Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…

ISE 2025: María Eugenia Lombardi representó al Buenos Aires Clúster Audiovisual (BACA) en Barcelona

ISE 2025 María Eugenia Lombardi Cluster Audiovisual de Buenos Aires

Con la moderación de Miquel Rutllant, presidente del Clúster Audiovisual de Catalunya, se desarrolló un coloquio en el cual participaron Clústeres y entidades similares de Argentina, Chile y México para…

Se celebra en Barcelona ISE 2025 (Integrated Systems Europe)

Se celebra en Barcelona ISE 2025 Integrated Systems Europe

“La tecnología debería trabajar para nosotros, y no al revés”, sostuvo Brian Solis en su interesante discurso inaugural de la edición número 21 del congreso y exposición ISE 2025 (Integrated Systems Europe),…

Cinemacenter confía en Christie para inaugurar su primer complejo de cines 100% láser en Argentina

Cinemacenter Argentina confia en Christie para sus proyectores laser

El CEO de Cinemacenter incide en la eficiencia lograda: “La tecnología innovadora de los proyectores Christie no solo ha elevado la calidad de nuestras proyecciones, sino que ha contribuido a optimizar la…

¿Es posible escribir un guion de cine sólo con Inteligencia Artificial?

En el Informe Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya ya se hablaba de la necesidad de reflexionar mejor acerca de esta tecnología que ha revolucionado diferentes sectores, especialmente a…

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

En sus diferentes naves desarrolla una extensa programación que incluye exposiciones, teatro, festivales, música en vivo, cine y proyectos audiovisuales, conferencias, conversaciones y talleres,…

El Cine Argentino 2025 hace frente al director desaprensivo del INCAA

El Cine Argentino 2025 frente al director desaprensivo del INCAA

Como era de suponer, dado que en el año 2024 apenas hubo rodajes, el declive en el número de estrenos va a ser considerable en este 2025. Probablemente el BAFICI todavía podrá exhibir…

Ocine equipa su multicine en Lleida con la Serie CineLife+ de Christie

Lleida Ocine equipa multicine con la Serie CineLife+ de Christie

Jordi Agustí, presidente y consejero delegado de Ocine, comenta: “Christie es una marca histórica y siempre ha sido una referencia en el mercado de la proyección cinematográfica. Valoramos mucho el…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Corresponsal”, de Emiliano Serra; sobre complicidades no deseables

Reseña de Corresponsal una película de Emiliano Serra

En la película, Eduardo Ulrich, el personaje protagonista, recibe el encargo de hacer seguimientos a personas para cuestiones como la de tratar de identificar reuniones sindicales encubiertas, de…

“El nuevo novio de Lucía”, de Matías de Leis Correa, una ficción sobre las secuelas del bullying

El nuevo novio de Lucia de Matias de Leis Correa

Coproducción entre Argentina (De Atar Contenidos), México (Brooma Films) y Reino Unido (Matchbox Films), que este año 2024 tuvo su premiere mundial en el certamen catalán Girona Film Festival,…

“Crónicas de una santa errante”, película de Tomás Gómez Bustillo

Cronicas de una santa errante pelicula de Tomas Gomez Bustillo

Gómez Bustillo aseguró haber trasladado al guion de “Crónicas de una santa errante” sus propias vivencias de cuando era más joven y observaba a señoras mayores hablando con los misioneros.

“Oíd Mortales”, un film de Verónica Velásquez con Andrea Digorado

Oid Mortales un film de Veronica Velasquez con Andrea Digorado

La directora ya había trabajado con anterioridad en un centro similar como docente de talleres de mural, que justamente es el papel que encarna de manera formidable en este filme la actriz Andrea Digorado.

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

GOYAS: “EL 47” REDONDEA SUS PREMIOS

9 febrero 2025 – La más reciente película del director catalán Marcel Barrena, “El 47”, terminó con éxito la temporada de premios obteniendo el Goya a la Mejor Película, pero en una ceremonia verdaderamente rara y extraña, pues también y al mismo tiempo (ex-aequo) los académicos decidieron otorgar el mismo galardón para el mejor filme a “La Infiltrada”, la nueva película de la talentosa cineasta Arantxa Echevarría, cuya actriz protagonista, Carolina Yuste, fue igualmente reconocida. La confusión y estupefacción se hizo presente cuando ambos equipos subieron al escenario granadino a recibir el mismo Premio Goya.

Anteriormente, Eduard Fernández subió a recoger el Premio Goya al Mejor Actor, pero por otra película, “Marco”, algo que también es chocante y misterioso, pues comparativamente su actuación en “El 47” fue de un nivel más superior, una película rodada en Torre Baró que también recibió los premios a mejores actriz y actor de reparto (Clara Segura y Salva Reina), efectos especiales y dirección de producción.

Entre el resto de premiados encontramos a mejor dirección para Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez por “Segundo premio”; Eduard Sola como mejor guion original por “Casa en flames”; y a Laura Weismahr como mejor actriz revelación por “Salve María”.

ISE 2025, PIEDRA ANGULAR DEL AUDIOVISUAL

7 febrero 2025 – Integrated Systems Europe (ISE) 2025 concluyó una semana de gran éxito en Barcelona, celebrando otro hito en la historia del evento. La feria de este año fue más rica que nunca en innovación, avances de la industria y tecnologías de vanguardia, reforzando su posición como el principal evento para la industria audiovisual (AV) y de integración de sistemas. La feria contó con el mayor número de expositores, 1.605, y la mayor superficie de exposición, 92.000 m2 netos.

ISE 2025 acogió a 85.351 visitantes verificados procedentes de 168 países, lo que supone un aumento del 15,5% respecto al año anterior.

Esta exposición internacional con sede en Catalunya consolidó una vez más su estatus como piedra angular del sector audiovisual y de la integración de sistemas, uniendo a profesionales de todo el mundo para intercambiar ideas, explorar tecnologías innovadoras y forjar conexiones duraderas. Reflexionando sobre el éxito del certamen, Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, declaró al finalizar el evento: “La energía y el compromiso de nuestros asistentes y expositores han sido realmente notables. Desde la dinámica sala de exposiciones y los impactantes escaparates de los expositores hasta un programa repleto de contenidos, la edición de este año ha ofrecido una experiencia inigualable.”

AUDIOVISUAL: CREIX EL VOLUM DE NEGOCI

27 gener 2025 – El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 14% el volum de negoci durant l’últim any fins als 8.636 milions d’euros, que representen el 3% del PIB. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més). Són les principals xifres de l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.

L’informe s’ha presentat en una jornada amb la presència de les principals empreses del sector i amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró Torres, el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, i el director general de l’Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman.

Segons Miquel Rutllant, “ens trobem en un moment estratègic per al sector audiovisual català. Projectes com el de les Tres Xemeneies marcaran el futur de la nostra indústria perquè esdevingui un referent a nivell internacional. A Catalunya som molt forts en tecnologia i talent audiovisual. Un audiovisual molt potent en cinema i televisió que inclou nous formats com les experiències immersives o els videojocs, formats que precisament es caracteritzen pel seu fort component tecnològic. I el Catalunya Media City ha de ser la infraestructura que aculli platós d’última generació i data centers que permetin treballar el volum de dades que l’audiovisual necessita. Però també ha de reunir els principals actors nacionals i internacionals de la tecnologia audiovisual. I tot això requereix la col·laboració entre el sector públic i el privat”.

LA FEROCITAT DEL CINEMA CATALÀ 2024

27 gener 2025 – En la dotzena edició dels Premis Feroz van triomfar dues pel·lícules produïdes i rodades a Catalunya: “Salve Maria” (foto), de Mar Coll, (millor pel·lícula dramàtica); i “Casa en flames”, de Dani de la Orden, (millor pel·lícula de comèdia).

Emma Vilarasau va aconseguir el premi a la millor actriu protagonista per “Casa en Flames”; Eduard Fernández, millor actor per “Marco”; Clara Segura, millor actriu de repartiment per “El 47”; i Eduard Sola, millor guionista per “Casa en Flames”.

D’altra banda, la pel·lícula “Polvo serán” de Carlos Marquès-Marcet, va aconseguir el Premi Feroz Arrebato de ficció.

“EL 47” TRIOMFA ALS XVII PREMIS GAUDÍ

19 gener 2025 – “El 47” i “Polvo serán” van guanyar els Premis Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. El llargmetratge de Marcel Barrena, un fenòmen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, va estar el més guardonat, amb set Gaudís, als quals cal sumar el Premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La segueixen en el recompte d’estatuetes “Polvo serán”, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; “Casa en flames”, de Dani de la Orden, “Segundo premio”, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i “Salve Maria”, de Mar Coll, que hi va guanyar dos. El palmarès, molt repartit, reconeix l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català. El productor Paco Poch va recollir el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025 de mans del cineasta Manuel Huerga.

Millor pel·lícula: El 47 de Marcel Barrena.
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet.
Millor pel·lícula documental: Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa.
Millor pel·lícula d’animació: Mariposas negras, de David Baute.
Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, per Segundo premio.
Millor direcció novel: Celia Giraldo, per Un lugar común.
Millor guió original: Eduard Sola, per Casa en flames.
Millor guió adaptat: Mar Coll Valentina Viso, per Salve Maria.
Millor protagonista femenina: Emma Vilarasau, per Casa en flames.

Millor protagonista masculí: Eduard Fernández, per El 47.
Millor interpretació revelació: Laura Weissmahr, a Salve Maria.
Millor actriu secundaria: Clara Segura, a El 47.
Millor actor secundari: Enric Auquer, a Casa en flames.
Millor curtmetratge: El príncep, d’Àlex Sardà.
Millor direcció de producció: Carlos Apolinario, per El 47.
Millor direcció d’art: Laia Ateca, per Polvo serán.
Millor muntatge: Chiara Dainese, per Polvo serán
Millor música original: Maria Arnal, per Polvo serán
Millor fotografía: Takuro Takeuchi, per Segundo premio
Millor vestuari: Olga Rodal i Irantzu Ortiz, per El 47
Millor so: Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso, per Segundo premio
Millors efectes visuals: Laura Canals i Iván López Hernández per El 47
Millor pel·lícula europea: Anatomía de una caída, de Justine Triet
Premi especial del públic a la millor pel·lícula: El 47, de Marcel Barrena

ESTRENES DE CINEMA CATALÀ 2025

7 gener 2025 – Entre les estrenes de cinema català per a aquest any 2025 ens trobem títols com “Romeria”, la nova pel·lícula de Carla Simón amb la qual la cineasta tanca la trilogia que ha dedicat a la seva família i les seves arrels. El film segueix el viatge de la Marina, una adolescent que viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de la sida, com la seva mare, quan era petita.

També es veurà a les sales “Tarde de Soledad”, la nova pel·lícula d’Albert Serra que aborda el tema de la tauromàquia des d’un punt de vista neutral, però al mateix temps polèmic.

Protagonitzada per Josep Maria Pou, el cineasta Manuel Huerga té pendent d’estrena “Parenostre”, una història basada en el dia que van comunicar a la família Pujol que el diari El Mundo publicaria la notícia de la deixa a Andorra.

Miki Esparbé, Nora Navas, Juan Diego Botto i Àgata Roca són alguns dels protagonistes de “Frontera”, un thriller històric dirigit per Judit Colell i que segueix el periple dels que van ajudar els jueus a fugir de la repressió nazi a través dels Pirineus.

D’altra banda, Javier Ruiz Caldera estrenarà “Wolfgang”, protagonitzada pel jove actor debutant Jordi Catalán i que és la història d’un nen amb un trastorn de l’espectre autista i altes capacitats, que somia a convertir-se’n el millor pianista del món. Després de perdre la mare, haurà d’aprendre a conviure amb un pare despistat i irresponsable, a qui convenç per anar a estudiar música a París.

Belén Funes estrenarà enguany la seva segona pel·lícula. L’ha titulat «Los tortuga» i és una història de dol i exili, amb una família dividida entre Barcelona i els camps de Jaén.

També la directora Maria Ripoll ha rodat la comèdia dramàtica “Les Irresponsables”, en la qual Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca interpreten a tres amigues que passen un cap de setmana juntes en una casa de luxe.

Finalment, però no per això menys important, l’arriscat realitzador Marc Recha portarà “Centaures de la nit” a la pantalla gran dels cinemes, rodada en el Monestir de Poblet amb un conjunt d’actors no professionals invidents. El film mostra a un home a la caça d’unes relíquies amagades per uns monjos eslovens que es retroba amb l’amor de la seva vida.

SOM CINEMA: “LES VACANCES DE MARA”

21 octubre 2024 – “Les vacances de Mara”, dirigit per Elena Escura i produït per Tarannà Films i à Punt Media, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 15a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que “Blava Terra”, dirigit per Marine Auclair i produït per ESCAC Films, va ser guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. El llargmetratge “Societat Negra”, dirigit per Ramon Térmens i produït per Segarra Films, es va dur el Premi del Jurat, mentre que el curtmetratge “Cura Sana”, dirigit per Lucía G. Romero i produït per ESCAC Films, va rebre una Menció Especial per part del Jurat.

Pel que fa als documentals, “Hágase tu voluntad”, dirigit per Adrián Silvestre i produït per Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, s’ha endut el Premi al Millor Llargmetratge, i “El Temi”, dirigit per Jesús Minchón, Marta Aguilella i Arnau Belloc, i produït per UAB, ha estat reconegut com a Millor Curtmetratge. El Jurat ha distingit amb una Menció Especial el curtmetratge “Dorothea on the rocks”, dirigit per Núria Abad i Marta Hierro i produït per MOM Works i IB3.

Els guardons del festival Som Cinema es van atorgar al ScreenBox de Lleida en presència de directors, actors i productors dels films premiats, autoritats i públic en general, en una cerimònia en la qual van alternar moments emotius (com quan Ramon Térmens ha dedicat Societat Negra al seu germà Josep Maria, mort fa un any en un accident de tractor) i moments d’humor. L’acte ha posat punt i final a cinc dies de sessions cinematogràfiques i activitats paral·leles al voltant del Setè Art.

Un total de 1.123 persones van passar per les diverses activitats organitzades en el marc de la 15a edició del Som Cinema, festival celebrat del 16 al 20 d’octubre a la ciutat de Lleida. A més de les projeccions, el festival va incloure tallers, el rodatge de curtmetratges, presentacions i una sessió musical. D’altra banda, l’esdeveniment va aplegar 43 convidats, entre directors, actors, productors i altres tècnics relacionat amb les pel·lícules projectades. La nombrosa presència de professionals del món cinematogràfic ha estat precisament un dels trets destacats d’aquesta edició.

Una de les activitats paral·leles destacades del festival ha estat la presentació de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema), entitat destinada a fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori, un acte celebrat a la Seu Vella que va aplegar una setantena de professionals.

En el decurs d’aquesta edició de Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català) s’han projectat 57 pel·lícules (14 llargmetratges i 43 curts) de Catalunya, Balears i València. Cal recordar que el festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.

ENTREVISTAS

Som Cinema 2024: premier mundial de “Noah”, de Louise Brix Andersen

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.

“Recuerda”, de Melina Terribili; un film sobre las motivaciones artísticas de su padre, Carlos

Recuerda un documental de Melina Terribili sobre su padre Carlos

Recuerdos y reflexiones sobre la vida y la muerte, la memoria, el amor o el paso del tiempo se dan cita en este filme que gravita en torno a los intensos pensamientos de Carlos Terribili.

“La Dama”, de Sebastián Cortés; la lucha diaria de Kiara Rodríguez

La Dama de Sebastian Cortes con Kiara Rodriguez Entrevista

Sebastián no buscaba hacer una película sobre una persona con estas características personales y emocionales, pero un día entró en un bar a eso de las cuatro de la tarde y allí se cruzó con Kiara, quien se…

“La Otra Memoria del Mundo”, de Mariela Pietragalla, (entrevista)

La Otra Memoria del Mundo entrevista a Mariela Pietragalla

La película es un ensayo documental que asume que la preservación fílmica suele verse complicada por distintos factores que se intensifican cuando quienes deberían aportar recursos económicos para su sostenimiento, no lo hacen o…