FILMOTECA CATALUNYA_SETEMBRE 2022
Agnès Jaoui, cineasta coral
Després de dos ajornaments per la pandèmia, per fi la Filmoteca rep la visita d’aquesta actriu, guionista i directora francesa. Parella artística i sentimental de Jean-Pierre Bacri, el seu debut rere la càmera amb “Le goût des autres” l’any 2000 va ser tot un esdeveniment, i la va consagrar com a mestra de la comèdia costumista que dissecciona amb humor intel·ligent la burgesia culta francesa. El cicle que presenta ofereix la possibilitat de gaudir de la Jaoui intèrpret i realitzadora de les seves històries. Un plaer.
Redescobrir la cineasta hongaresa Márta Mészáros
És una de les directores europees més importants del segle XX. La primera dona que va guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín per “Adopció” (1975). A Occident va patir un doble estigma: el de ser una cineasta de l’Est i el de ser dona. Reivindicada darrerament pel National Film Institute d’Hongria, que ha restaurat la seva obra, i l’Acadèmia del Cinema Europeu, que l’ha premiat per la seva trajectòria, la seva filmografia reflecteix els canvis socials d’un país comunista a través de dones que s’enfronten a les adversitats. El cicle serà presentat pel seu fill, el director de fotografia Nyika Jancsó, i amb diàlegs proposats per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
Productor, distribuïdor, cinèfil: Carta blanca a Paco Poch
El productor català ens convida a un programa triat per ell des de la seva triple faceta. Poch és un home de cinema que, des dels seus orígens professionals com a cap de producció al costat de Pepón Coromina, ha estat darrere d’algunes de les propostes més innovadores del cinema català: Villaronga, Cadena, Abril, Guerín i, molt especialment, Isaki Lacuesta han estat en la seva òrbita com a productor.
Mostra de cinema romanès actual
Amb la col·laboració de l’Instituto Cultural Rumano, el cicle ofereix sis de les propostes més estimulants del cinema romanès recent. Llargmetratges amb molt bona acollida en festivals d’arreu del món, com “Un polvo desafortunado o porno loco”, el film de Radu Jude que va precedir “Alcarràs” en la consecució de l’Os d’Or del Festival de Berlín, o “Blue Moon”, darrera Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià, que inaugura el cicle dimarts 27 de setembre amb presentació de la seva directora, Alina Grigore.
Jaime Camino. No tan de pressa!
L’exposició dedicada al director d’“El llarg hivern” encara es pot visitar fins al 23 d’octubre. Una mostra plena de contingut audiovisual creat expressament per a l’ocasió que explora els temes recurrents en la filmografia del director: la Guerra Civil, la infància, la música, els feliços 60, la dificultat d’estimar i la mort.
I també…
La sessió especial dedicada al festival Terra Gollut ofereix aquest any una selecció de curtmetratges de Marc Serena i el documental “Indestructibles”, rodat en deu països africans, que reflecteix la història d’onze nens i nenes del continent.
El cicle Filmoteques amigues inclou una sessió presentada pel director de Filmoteca Española, Josetxo Cerdán i el restaurador Ferran Alberich, amb obres primerenques restaurades de Buñuel (Un perro andaluz), Berlanga i Pedro Olea.
Sessió en reconeixement de José Sacristán, Goya honorífic en la darrera edició dels premis de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, amb la projecció d’“El muerto y ser feliz” (Javier Rebollo, 2012).
Preestrena de “918 Gau” (Arantza Santesteban, 2021), opera prima de la cineasta que és un autoretrat amb l’epicentre en el conflicte basc, fet a partir del record de les 918 nits que va passar tancada a la presó.
Presentació del resultat del taller “Vivim el barri”, en què un grup de 15 joves d’entre 16 i 20 anys viuen, durant una setmana, el procés de creació de tres curtmetratges a partir de les seves visions del Raval, dilluns 5 de setembre.
Darreres projeccions dels cicles Horitzons del Western i Farien 100 anys…, que ens han acompanyat tot l’estiu. I encara un altre homenatge a un altre centenari, Paco Pérez-Dolz, amb la presentació del llibre Un cineasta, a tiro limpio.
In Memoriam Jean Louis Trintignant, amb dos títols fonamentals d’aquest gegant de la interpretació: “L’attentat” (Yves Boisset, 1972) i “Il sorpasso” (Dino Risi, 1962).
Punt final al cicle d’estiu de FilmoXica, Aventures i amistats, i dues sessions dedicades a Roma, ciutat convidada de la Mercè 2022, el cap de setmana de la Festa Major de Barcelona: “Umberto D.” (Vittorio De Sica, 1952) i “Trash” (Luca Della Grotta, 2020).
Cinéfilo empedernido, el debutante director argentino Sebastián Rodríguez es el autor de un guion que incluye rastros que tienen que ver con esos gustos cinematográficos, en una película que refleja lo que es capaz de…
Algo extraño sucede de tanto en tanto a los perros que pasean por un parque de la ciudad de Rosario. Un guionista transmedia argentino que reside en España regresa a Santa Fe para averiguar alguna cosa acerca del tan insólito misterio.
Una suerte de híbrido entre la ficción y el documental que nace con el propósito de cuestionar cómo es que un acusado tiene que demostrar su propia inocencia y el porqué de la actuación fallida de…
La influencia perniciosa de algunos mensajes publicitarios, unida a una cultura de herencia patriarcal todavía no resuelta, suele crear efectos no deseados durante la etapa adolescente en algunas chicas.
Baldana adapta para el cine una novela homónima de Gonzalo Unamuno que a través de su personaje, Germán Baraja, muestra un personaje deprimido y algo torpe a la hora de desarrollar un esquema de su…
Los desentendidos y la búsqueda de una mujer desaparecida forman parte de esta fábula en la cual el hijo de la comandante de la policía que está a cargo de la investigación intenta ser convencido por los…
El film propone una fábula sin moraleja final que pretende acercarse a los sentimientos y modo de obrar de una chica que posee la firme convicción de que el reloj es un ladrón del tiempo y el trabajo repetitivo una forma de…
El filme gira en torno al afán miserable y mezquino de un empresario inmobiliario llamado Héctor Zamorano, quien se aprovecha de la precariedad económica y laboral de un trabajador que se dedica a desmalezar terrenos.
La película pone en escena las actuaciones principales de Sergio Mayorquín y Camila Peralta haciendo de Diego y Belén. Él es un diletante estudiante de arquitectura en busca de reconocimiento e independencia y ella una…
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Últimos artículos publicados
Todo el grupo son activistas de distintas ramas de la política y participan en manifestaciones que son duramente reprimidas por la policía. Assayas prefirió la narración lineal del film, mostrando la complejidad del momento y a unos jóvenes a quienes ya solo les preocupa el presente y que en su inocencia abrazan posiciones idealistas que les confirmen que forman parte del mundo, pero de una manera diferenciada, enfrentándose a todo sin pensar en las consecuencias.
En un momento de «Después de mayo» podremos ver dos de las escenas más significativas de la película: una es el incendio de una casa con alguien dentro y la inmediatamente posterior en la que un padre le está dictando unas notas a su hijo. La del incendio es una clara metáfora de esa destrucción y en la siguiente prestaríamos atención al contenido del texto que está leyendo el padre. El incendio simboliza el caos y la destrucción de esa generación y la lectura del padre todo aquello importante a lo que no se le presta atención.
