FILMOTECA DE CATALUNYA_ABRIL 2025
Albertina Carri
Retrospectiva integral d’una figura essencial del nou cinema argentí, en el seu vessant més experimental. El seu cinema es caracteritza pel tractament cru i transgressor de la violència, la sexualitat i el gènere, una mirada política feminista de dissidència sexual i per un estil audaç i provocador que aborda temes tabú des d’una punt de vista crític i subversiu. Carri presentarà el cicle dimarts 8 d’abril amb la preestrena de la seva darrera pel·lícula ¡Caigan las rosas blancas!, acabada d’estrenar a l’Argentina i al Festival de Rotterdam i que és en certa manera una seqüela de Las hijas del fuego (2018). (més informació)
El cicle dedicat a Carri completa el Focus Argentina iniciat el mes de març amb Cinema clàssic argentí i els seus marges, que s’estendrà encara fins al 12 d’abril per destacar la riquesa del patrimoni d’aquesta cinematografia en el període anterior als anys seixanta, sota el comissariat de la crítica de cinema argentina Lucía Salas. (enllaç)
Nicholas Ray
Considerat durant anys un outsider amb una carrera irregular, avui ningú no discuteix que Nicholas Ray és un dels grans mestres del Hollywood clàssic. Una extensa retrospectiva repassa la trajectòria d’aquest creador magnífic i turmentat, director de westerns que trencaven estereotips de gènere com Johnny Guitar o melodrames pioners a mostrar l’etern conflicte generacional com Rebel Without a Cause. Ray es va erigir, a la dècada dels cinquanta, en el portaveu més eloqüent de la soledat, l’individualisme rebel, el desarrelament i l’angoixa existencial. El cicle arrenca el 10 d’abril i s’allargarà també tot el mes de maig. (més informació)
Roberto Minervini. D’A Festival de cinema de Barcelona
Treballadors de la construcció, empleades amb el salari mínim, presidiaris, drogoaddictes, treballadores sexuals, adolescents amants dels rodeos, joves grangeres enamoradisses, pinxos que juguen a les milícies, soldats de destí maleït… són l’ombra del somni americà i l’objectiu de la mirada de Minervini, protagonista del Focus del D’A que es presenta a la Filmoteca. El seu cinema busca sempre els angles menys visibles de la societat, amb retrats que dilueixen les fronteres entre la ficció i el documental. El director va obrir el cicle el dimecres 2 d’abril amb la presentació del seu darrer film, The Damned (2024), el primer obertament de ficció de la seva filmografia i premi a la millor direcció en la secció Un Certain Regard de Cannes. (més informació)
Constel·lació Portabella
També en el marc del D’A, la Filmoteca acollirà el dijous 3 d’abril l’estrena de Constel·lació Portabella, primer documental dedicat a Pere Portabella, amb presentació del seu director Claudio Zulian i el productor Lluís Miñarro. (més informació)
Frans van de Staak. Festival Punto de Vista
Entre allò satíric i allò filosòfic, les pel·lícules de van de Staak operen com a jocs de llenguatge que recomponen els elements tradicionals del cinema i desfan la nostra percepció d’allò quotidià. El seu cinema explora formes de col·laboració horitzontal que travessen el seu treball amb intèrprets i repartiments corals, però també amb operadors de càmera, dissenyadors de so i muntadors, o amb músics. El cineasta neerlandès, desaparegut el 2001, ha estat un dels focus del festival de documentals Punto de vista que s’acaba de celebrar a Pamplona, amb la primera retrospectiva internacional de la seva obra que inclou onze dels seus vint-i-cinc films. Els vindran a presentar els programadors Carlos Saldaña i Manuel Asín, autors també de la primera monografia dedicada a Frans van de Staak. (més informació)
Arxiu viu
El programa que rescata joies i rareses de les col·leccions pròpies i alienes, ofereix en la seva segona edició un triple programa a partir de la recerca i digitalització del curt La Paz, una pel·lícula d’agitació realitzada pel grup argentí Cine Liberación al novembre de 1968 i dirigida per María Elena Massolo. L’única còpia en 16mm coneguda fins al moment es conserva a l’arxiu de l’Institut Arsenal de Berlin i va ser digitalitzada el 2024 a l’Elías Querejeta Zine Eskola de Sant Sebastià. La seva cap de recerca, Carolina Cappa, ha presentat la sessió de l’1 d’abril, amb una conferència que va dialogar amb el focus argentí a la Filmoteca: el dedicat al cinema clàssic i la retrospectiva Albertina Carri.
I també…
A Dies curts, una cineasta que explora temes com la intimitat, el quotidià i la interacció de l’individu amb el món digital. Juganera i melòmana, Paula González, també coneguda com a Puchi, sol fer pel·lícules sobre coses que l’estressen, com la saturació d’informació a internet, la productivitat o la solitud. (enllaç)
El cicle transversal Afins. Helena Lumbreras ofereix un programa triple que inclou El campo para el hombre (1973), obra clau del cinema clandestí realitzat amb el Colectivo Cine de Clase que, partint d’una poderosa anàlisi sobre les relacions de classe en el sector agrari, troba en la lluita i el treball camperol la seva pròpia poesia. També a La saleta, sessió de lectura L’arxiu Helena Lumbreras. Vida, somnis i llegat, a càrrec de Tània Balló Colell, cineasta i investigadora cultural que treballa des de fa temps en la recuperació de creadores femenines. (enllaç)
Tercera i darrera parella de ball proposada per la dissenyadora de so Amanda Villavieja dins del cicle Els passos dobles. El diàleg que proposa és entre la seva col·laboració al film de Jonàs Trueba La virgen de agosto i Vendredi soir de Claire Denis, dos viatges introspectius femenins que esdevenen experiències sensorials del temps i la ciutat. (enllaç)
La digitalització del mes d’abril del projecte Visibilitzem el cinema català és La niebla en las palmeras (Carlos Molinero, Lola Salvador, 2006), un dels documentals més originals de la nostra cinematografia. Una exploració hipnòtica de la memòria i la percepció, que dialoga amb la incertesa i la superposició d’estats propis de la física quàntica. (enllaç)
Aula de cinema proposa una sessió en diàleg amb el primer llargmetratge de Carlos Martínez-Peñalver, À procura da estrela (2023), un film que, per la seva mirada poètica i calmada del món rural i el gest quotidià, forma un magnífic díptic de cinema sensorial amb el film programat a l’Aula O Movimiento das Coisas (Manuela Serra, 1985). (enllaç)
FilmoXica enceta el nou cicle de primavera titulat Cants contra la guerra, perquè per lluitar per la justícia social cal conèixer el passat i imaginar altres maneres d’habitar el món. Un recorregut per les foscors de la guerra i els autoritarismes on no hi faltarà l’humor ni l’esperança de canvis que ens ajuden a imaginar un món en pau. Entre d’altres s’hi podran veure el film català Les Perseides, que grata en la memòria històrica de la Guerra Civil, o El gran dictador de Charles Chaplin, també protagonista del mes d’El gag infinit, el cicle dedicat als grans còmics del període silent que també inclou entre d’altres The Gold Rush, de la qual enguany es commemora el centenari. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Christie presenta en primicia su tecnología de Rango Dinámico Variable (VDR), que ofrece imágenes vívidas en pantalla, mayor eficiencia energética y menor coste total de propiedad en…
A partir de este mes de mayo comienza a implementarse en salas de cine la próxima generación de sistemas de proyección láser Dolby Vision, tras haber sido anunciada la renovación de su acuerdo comercial con Christie.
La producción virtual LED sigue avanzando con fuerza en el terreno de las producciones cinematográficas. En ISE Barcelona 2025, David Monguet, fundador y supervisor principal en este área de la…
La tournée comenzó en la Cineteca de México, donde el programa oficial destacaba el enfoque único de su cine: “Campusano se adentra en los bajos fondos de marginalidades delictivas,…
En lo que hace referencia a las coproducciones internacionales, ¿puede una compañía productora monitorizar en tiempo real el proceso de rodaje de una película? La respuesta es que…
Keynema carga y analiza el texto del guion y, para todo el proyecto, facilita la creación y edición de esquemas, desgloses, presupuestos, calendarios de equipo, planes de rodaje y continuidad del conjunto.
Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…
Con la moderación de Miquel Rutllant, presidente del Clúster Audiovisual de Catalunya, se desarrolló un coloquio en el cual participaron Clústeres y entidades similares de Argentina, Chile y México para…
“La tecnología debería trabajar para nosotros, y no al revés”, sostuvo Brian Solis en su interesante discurso inaugural de la edición número 21 del congreso y exposición ISE 2025 (Integrated Systems Europe),…
Es una historia alegórica y medio de terror. Ana es enfermera y pasa sus días cuidando a Luis, un escritor en el ocaso de su vida cuyo carácter quisquilloso no ha impedido que entre ambos crezca una…
La película navega en todo momento por esa especie de submundos que circundan el negocio de las apuestas pugilísticas, un “deporte” que tiene la violencia como bandera y donde los…
Diego Kompel tiene en su haber tres cortometrajes hasta ahora, pues además de éste más reciente, también estrenó “Templanza” (2018) y “La Casa Habitada” (2019). Graduado en…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
- “Antes del cuerpo”, de Carina Piazza y Lucía Bracellis, alegorías
- “Reventando”, de Diego Crespo y Guillermo Ruiz; viviendo el boxeo
- “Escena Final”, un brillante corto dirigido por Diego Kompel
- “Los días con ella”, de Matías Scarvaci; un retrato más sincero
- “Caigan las rosas blancas”, de Albertina Carri; la cineasta mutante
- CinemaCon 2025: Christie presenta la tecnología VDR
- “El Testigo”, conversaciones con Osvaldo Bayer; tributo a un genio
- Christie y Dolby anuncian la renovación de su colaboración para una nueva generación de sistemas de proyección láser
- “Territorio”, de José Celestino Campusano; controles peligrosos
- “Habitar la Sombra”, de César Italiano; cuando la ciudad duerme
- Entrevista a Luz Fernández del Castillo, protagonista de la película “Después del final”, de Pablo César
Atravesados por la tradición circense de los siglos XIX y XX, y nacidos en la Argentina, han recorrido el mundo con sus actos de acrobacia y equilibrismo, han hecho una vida trashumante de…
Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.
Con la esperanza de acercarse a su padre, André trae algunos viejos rollos de películas Super-8, rodadas por su hermano antes de su desaparición, pero el padre se niega rotundamente a regresar al pasado manteniendo en todo momento una actitud pasiva y distante en un ambiente oscuro, tétrico, muy serio y melancólico hasta el punto de que parece que nada se ha tocado a partir de aquel devenir tan trágico.
Michael Wahrmann dice apoyarse en el hecho de que antes en política se sabía quien era blanco y quien era el negro y que ahora que los «héroes» están en el poder, las fronteras ideológicas se han ido al carajo y explotaron las utopías. En «Avanti Popolo» quiere reflejar ese vacío a través de una película fragmentaria en la que lo cuestionable es la forma de presentarla, pensando quizá que si algunas cosas dejaron de tener sentido por qué no hacer una película que cuestione pasado, presente y futuro, y que tampoco tenga un sentido señalado a priori. El único inconveniente, importante, es que aquellos que desconozcan de qué están hablando algunos fragmentos de archivo históricos saldrán del cine igual que entraron.
Lo que es indudable es que «Avanti Popolo» tiene su propia fórmula narrativa, conscientemente hermética, que es válida solamente para un determinado sector de espectadores que han vivido y sentido, presencialmente o no, la Historia contemporánea de Latinoamérica y más concretamente Brasil. Ahí es donde el film se verá con mucha fuerza emotiva y el plano reflexivo mostrará gran eficacia. En una de sus escenas más interesantes se ve un proyector de Super-8 que está siendo rebobinado con lentitud, evocando las dificultades de regresar a un pasado cuyos planteamientos ahora no se entienden o dejaron de interesar. Al final de todo veremos un cine en ruinas y escucharemos la voz de Michael Wahrmann cantando en solitario Avanti Popolo. Se ha quedado solo entonando la letra y no hay nadie que le esté siguiendo.
