Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

The digital journey of moviegoers and how it does completely evolve in a digital world

julio 15, 2019 ZONA INDUSTRIA
CineEurope 2019 Second Digital Cinema Revolution

CineEurope 2019
What’s new about the so-called “second digital revolution”? Almost a decade after the conversion to digital cinema technology, we are now seeing a number of other major changes in the way cinemagoers watch cinema.
From new types of interactions with cinemagoers and industry partners to redefining the premium experience, cinema exhibitors are constantly exploring new ways to convey and create excitement around the Big Screen experience.
At the same time, the emergence of new competing and complementary platforms on the market now presents a myriad of challenges and possibilities for the sector. An executive roundtable on this topic was held in CineEurope this year.

In addition to this digital journey of moviegoers and how it evolves completely in a digital world, the panel discussed, among other topics, the challenges of sharing data between exhibition, distribution and third parties, as well as how the subscription model is perhaps transforming marketing in many parts of the world, but not everywhere.

The moderator of the roundtable, Julien Marcel (CEO, Boxoffice / Webedia Movies Pro), provided data that there was a 20% growth in online ticket sales, while more than 70% of all cinemagoers access movie theater websites on their mobile phone and 80% watch movie trailers via this device.

Tony Chambers, Senior Vice President of The Walt Disney Company (EMEA) and County Manager (UK & Ireland) raised at the debate in Barcelona his idea that “distribution companies have to deliver quality content and get the consumer out of their homes through the marketing experience. (…) Every studio, every market is different and consumers are getting far more selective in what they want to see and what they want to do” -he said to the owners of cinemas-.

In the words of Alejandro Ramírez Magaña, Chief Executive Officer of Cinépolis, with the new technologies applied to cinema admissions, “you know the type of movies they want, if they go alone or with their family and how many tickets they buy every time, what they buy at the concession, what genres, etc.. We are in a transition phase, but I think that the possiblities are endless with these new analytical tools” -he said-.

Jane Hastings, CEO and Managing Director of Event Hospitality & Entertainment Ltd, referred to building local audiences by saying that “we’ve got over seventy per cent of total admission in our database. This is an audience size of 500,000. So we can provide local audiences.”

Duncan Clark, President of the Distribution Area at Universal Pictures International, was also speaking on the panel about these issues: “I think there’s a danger that if we, as a collective partnership, don’t join up more conclusively and satisfactory, we would lose control to players who are in the business of collecting data, such as google or youtube or whoever may be.”

In that respect, Alejandro Ramírez (Cinépolis) said it is better that distributors and exhibitors don’t have a third party in between them keeping the data or charging them a fee. “One example we all know very well is what happened in the US with the MoviePass, a third party that tries to do a subscription model that frankly exhibitors can do much more efficiently, and in a more sustainable way as well. The key question about third parties is whether they add value or whether they destroy it or just can analyze value” -Ramírez Magaña said-.

In addition, Tim Richards, Founder and CEO of Vue Entertainment, was even more precise when he said on this subject that they, the exhibitors, are in the front line, and they need to know their customers: “Going back a little bit, what has changed in the last few years is that we have massive amount of information and don’t use it, and we shouldn’t be able to undermine how to use it properly. In the relationship between exhibitors and distributors from the film studios, we all win when we share data. I’m actually very optimistic about the future of it” -he claimed in CineEurope-.

Likewise, Richards wanted to be much more realistic in reference to the most cinema-loving potential clients: “People who like movies, watch movies in every single format” -he admitted in Barcelona-.

Finally, Duncan Clark, going back to the idea of subscriptions, said that he doesn’t like discount programs in cinemas: “We like the idea of increasing cinemagoing, and I think that we are all over the years joining in to many programmes that increase the desire to go to the cinema. From our position we just need to make certain that we are protecting the value of what we are making, so we are spending hundreds of millions of dollars making very expensive movies, and we need to make certain that the marketplace showing those films are paying the appropriate price for them. We do not want to relegate it to a point where it’s losing its value and its uniqueness. And I’m sure that this is something that all studios would agree with”.Síguenos en Twitter color


©José Luis García/

CineEurope 2019 Second Digital Cinema Revolution

La información: lo primero para poder elegir


Cinestel, más de 15 años



Carlos Reygadas
En col·laboració amb el Grec, la Filmoteca de Catalunya va presentar aquest mes de febrer un cicle amb totes les sis pel·lícules del cineasta mexicà Carlos Reygadas, un dels més reconeguts als festivals internacionals.
Amb la seva presència telemàtica al principi del cicle, les projeccions van incloure el seu darrer film, “Nuestro tiempo” (2018), protagonitzat pel mateix director i la seva família, o “Post Tenebras Lux” (2012), premi a la millor direcció a Cannes.

Cinemes de la diàspora negra
Un cicle que dialoga amb l’exposició del CCCB William Kentridge. El que no està dibuixat, dedicada a l’artista sud-africà, i que es completa amb projeccions al CCCB. Les pel·lícules seleccionades abasten gairebé un segle i tres continents, i reuneixen per primera vegada al nostre país John Akomfrah, Charles Burnett, Haile Gerima, Safi Faye, Isaac Julien, Raoul Peck, Abderrahmane Sissako i Jean-Marie Téno, autors que se situen dins d’una tradició radical negra internacional i cimarrona que qüestiona el llegat històric del postcolonialisme d’arrels esclavistes i imperialistes.

‘Dies curts’ amb Carolina Astudillo
Segona tramesa d’aquest cicle posa en primer pla cineastes emergents, els dos darrers divendres del mes, des dels seus primers treballs en el curtmetratge. En el cas d’Astudillo una selecció dels seus assajos estètics –notes, en diu ella–, peces fetes a partir d’una poètica d’imatges trobades, de les quals transforma el destí a través d’un treball creatiu de recerca i reflexió. En la segona sessió veurem com la coherència d’aquesta obra cristalitza en el seu segon llargmetratge “Ainhoa: yo no soy esa”, premi al millor documental al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga el 2018.

Una no-ficció inesperada
Neix un nou festival, La Inesperada, centrat en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània, amb la realitat com a base i on hi tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. La mostra vol donar visibilitat a uns corrents cinematogràfics internacionals que tenen una presència escassa en el circuit local d’exhibició, i alhora recuperar títols d’altres èpoques, obres essencials per a la història del cinema i també per comprendre el present, com ara les de Chantal Akerman.

I a més d’això…
Es podrà veure la Mostra de Cinema Txec actual, i pel·lícules de Sean Connery, un homenatge a Montserrat Carulla, la recuperació de la secció dedicada als clàssics de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, un «Travelling pel cinema asiàtic»; la continuació de l’cicle «Vampiresses de cinema mut»; la presentació de el llibre Chantal Akerman Una familia en Bruselas (ed. Tránsito, 2021); i una activitat inèdita fins ara a la Filmoteca: Teatre d’ombres.


One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:




Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon


Sylvette Baudrot 260


“Fantasma vuelve al pueblo”, una película de Augusto González Polo

Fantasma vuelve al pueblo película de Augusto Gonzalez Polo

La película es una historia que tiene que ver con el regreso a los orígenes, los cambios habidos en ese lugar desde que alguien se marchó y las dificultades que tiene la adaptación a esa nueva realidad.



Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (, líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.


“Nuevo Orden”, una visión distópica del director mexicano Michel Franco

Crítica de la película Nuevo Orden un film de Michel Franco

Esta es la historia distópica de un colapso político visto a partir de las acciones de una familia influyente de clase alta, pero que sin embargo se dedica mucho más a desmenuzar los entresijos de una explosión de…

“Mamá, mamá, mamá”, un drama sobre lo que significa ser madre

Reseña de Mama mama mama de Sol Berruezo Pichon Riviere

El relato se aproxima al universo femenino infantil de unas niñas que ya se encuentran en la pubertad o a punto de acceder a ella. El bloqueo por lo ocurrido más las situaciones y fantasías típicas de esa…


19 febrero 2021 – El cineasta quebequense Jean-Philippe Duval ha estrenado en las salas españolas la película que este año es candidata al Oscar a la Mejor Película Extranjera por Canadá: “14 días, 12 noches”, un drama protagonizado por la musa de Xavier Dolan, Anne Dorval, encarnando a una mujer de Quebec que va en busca de las raíces de su hija adoptiva y experimenta un doloroso encuentro con su madre biológica.

La adolescente ha muerto en un accidente y su madre canadiense se ocupa de ir al orfanato vietnamita donde la adoptó, con la esperanza de volver a conectarse emocionalmente con su hija Clara a través de su tierra natal.

El film retrata a dos mujeres marcadas por el luto, aborda la aceptación y el perdón y traza los contornos de una difícil búsqueda de redención. Esta película íntima también se basa en referencias históricas que recuerdan las tragedias experimentadas por millones de vietnamitas y expone algunas de las notables diferencias que existen entre las dos culturas, la asiática y la occidental.


13 febrero 2021 – “La Llorona” es la más reciente película del cineasta guatemalteco Jayro Bustamante y a partir del viernes 19 de febrero se reestrena en las salas de cine españolas, tras haber conseguido ser nominada a los Globos de Oro y a los Goya.

En esta historia, con las palabras «si llorás, te mataré» resonando en sus oídos, Alma y sus hijos son asesinados en el conflicto armado de Guatemala. Treinta años después, se abre una causa penal contra Enrique, un general retirado que supervisó el genocidio.
Pero el juicio es declarado nulo, él es absuelto, y el espíritu de La Llorona se libera para vagar por el mundo como un alma perdida entre los vivos.
Por las noches, Enrique comienza a escucharla llorar. Su esposa e hijo creen que está sufriendo accesos de demencia relacionados con el Alzheimer. Y no sospechan que su nueva ama de llaves, Alma, está allí para infligir la venganza que no logró el juicio.

Con este filme, Bustamante cierra su tríptico del insulto.
Mientras que “Ixcanul” (2015) se centraba en el racismo hacia la población indígena y “Temblores” (2019) lo hacía sobre el estigma de la homosexualidad, “La Llorona” gira alrededor de la palabra comunista, que según cuenta el cineasta “en Guatemala, denomina a cualquiera que se preocupe por los derechos humanos”.

En estos últimos años, Jayro Bustamante se ha consolidado como una de las voces más personales de la cinematografía latinoamericana y ha sido elegido por el oscarizado Bong Joon-ho como uno de los 20 directores a seguir para el futuro del cine.


10 febrer 2021 – Des del 10 de febrer a les 12h, i fins al 15 de març a la mateixa hora, es pot votar el Premi especial del públic a la millor pel·lícula del 2020 al web de l’Acadèmia del Cinema Català. Amb aquesta iniciativa, els Premis Gaudí es van obrir a la participació popular fa tres anys per reconèixer el paper protagonista que juga el públic en el cinema.

La gala dels XIII Premis Gaudí serà enguany “una gala 100” en paraules del seu director, Enric Cambray: per les 100 sales que ha assolit el Cicle Gaudí, la xarxa de programació estable de cinema català impulsada per l’Acadèmia, i pels cinemes centenaris encara en actiu a Catalunya homenatjats recentment. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Calella, la Sala Mozart, espai històric d’aquesta localitat maresmenca que va acollir el passat mes d’octubre aquest reconeixement com a cinema més antic de Catalunya i que és seu del Cicle Gaudí des del 2016, serà l’espai on s’entregarà el Premi especial del públic a la millor pel·lícula.

Els participants podran votar en aquesta edició entre les vuit pel·lícules nominades a Millor pel·lícula (L’ofrena, La dona il·legal, La vampira de Barcelona i Les dues nits d’ahir) i a Millor pel·lícula en llengua no catalana (Adú, La boda de Rosa, Las Niñas i Sentimental).

Entre tots els votants, es sortejaran dos premis: una targeta VIP doble per anar al cine tot l’any, gentilesa del Gremi de Cinemes Catalunya; i una subscripció anual a per veure cinema online tot l’any, més una subscripció semestral a l’edició digital de La Vanguardia. També s’obsequiaran els dos guanyadors del sorteig amb dos lots de vins DO Catalunya.

A més, els primers 300 participants s’enduran una subscripció de 30 dies a i entraran en el sorteig d’una entrada doble per assistir a la Gala dels XIII Premis Gaudí el proper diumenge 21 de març, que serà quan es donarà a conèixer la pel·lícula guanyadora, juntament amb el palmarès de la resta de categories de la tretzena edició dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.


9 febrero 2021 – Iba ya camino de los 90 años de edad, pero este pasado lunes falleció en París mientras dormía el gran escritor, guionista, director y actor francés Jean-Claude Carrière, quien se definía a sí mismo como un “contador de historias”, pues no sólo trabajó para la literatura sino que muy a menudo en guiones y adaptaciones para el cine y la televisión, todas ellas muy bien valoradas.

Aunque es autor de un gran número de guiones, Jean-Claude Carrière debió parte de su fama a su colaboración con el cineasta Luis Buñuel. Esta estrecha relación comenzó en 1964 y duró diecinueve años hasta la muerte del director. Ambos trabajaron juntos por primera vez en la adaptación de la novela de Octave Mirbeau “Le Journal d’une femme de chambre” (Diario de una camarera). La película, protagonizada por Jeanne Moreau, fue la primera de Buñuel en Francia desde el clásico surrealista “La edad de oro” (1930).

Carrière y Buñuel volvieron a trabajar juntos en otras cinco películas, entre ellas dos de las más famosas del director: “Belle de jour”, una adaptación de una novela de Joseph Kessel que sería un gran éxito comercial, y “Le Charme discret de la bourgeoisie” (El Discreto Encanto de la Burguesía), una sátira del espíritu surrealista que les valió a Buñuel y a Carrière una nominación al Oscar al mejor guión original, algo bastante raro para una película francesa.

Entre sus numerosos trabajos para el cine, Carrière también trabajó ocasionalmente con el director de origen checo Miloš Forman y escribió el guion de dos de las películas más famosas de Jacques Deray.

El documentalista mexicano Juan Carlos Rulfo lo retrató en “Carrière 250 metros” y con tal motivo conversamos con este realizador en el año 2012 en esta entrevista.

Otros de los muchos guiones para cine que Carrière firmó fueron “Amante por un día”, de Philippe Garrel (2018), la iraní “La Piedra de la Paciencia” (2013), de Atiq Rahimi y “El Artista y la Modelo” (2012), de Fernando Trueba.


4 febrer 2021 – La Filmoteca de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB, presenten el cicle Cinemes de la diàspora negra, una selecció de nou films representatius de la petjada cinematogràfica de l’èxode de la comunitat negra arreu del món i al llarg d’un segle.

Des del cinema mut fins al cinema-assaig contemporani, aquestes obres híbrides i poètiques trenquen amb expectatives lligades a la procedència o la raça mitjançant l’ús d’arxius i de la inscripció de l’artista en l’obra, i ens ofereixen cartes íntimes i polítiques a mode de manifestos en què qüestionen els llegats del postcolonialisme, l’esclavitud i l’imperialisme. Marcades per la deambulació tricontinental dels seus autors i protagonistes, ofereixen respostes davant la crisi del capitalisme i els moviments migratoris globals, en un moment en què «tot el món s’està convertint en un arxipèlag» (Édouard Glissant).

La programadora del cicle, i presentadora de gairebé totes les sessions, és Beatriz Leal, investigadora, docent, crítica i comissària especialitzada en art i cinema contemporanis africans i de la diàspora i cofundadora del Festival de Cinema Africà de Barcelona Wallay!
(més informació)


2 febrero 2021 – Producida por Alejandra Mora y Lluís Miñarro, llegará a las salas de cine españolas “Un Blues para Teherán”, la ópera prima del periodista cinematográfico y presentador radiofónico Javier Tolentino, director a su vez del programa de Radio 3 El Séptimo Vicio.

Según manifestaba su realizador, la película “es la respuesta o la consecuencia lógica de todo el cine iraní que he ido viendo desde 1997, una forma de devolver al cine iraní todo lo que me ha dado. Desde la sutileza del lenguaje, la búsqueda de la belleza a través de la imágenes y, muy especialmente a su música, una música que ha formado la base de toda la música occidental”.

El filme se articula en torno a diferentes rostros que nos muestran un Irán donde tradición y modernidad conviven y se confrontan. El hilo conductor es un joven kurdo llamado Efran, divertido e irónico, que quiere convertirse en director de cine.

Este proyecto, que ya ha pasado su etapa de postproducción, es una producción de Quatre Films y Eddie Saeta, con el apoyo del ICAA y el Institut Valencià de Cultura, y con la participación de Televisió de Catalunya y À Punt Mèdia, más la colaboración del Institut Ramón Llull y el Ayuntamiento de Guía de Isora.


28 gener 2021 – La vampira de Barcelona (amb 14 nominacions), Las Niñas (13) i Sentimental (8) són les pel·lícules més nominades a la tretzena edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. El palmarès es donarà a conèixer a la gala del diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB. Un total de 32 títols passen a la segona volta de votacions i opten enguany a entrar al palmarès dels XIII Premis Gaudí. Aquests guardons recullen per primera vegada en els seus tretze anys d’història unes nominacions amb més dones que homes aspirants a premi en les categories nominatives.

Quatre títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020: La vampira de Barcelona, de Lluís Danés; L’Ofrena, de Ventura Durall; La dona il·legal, de Ramon Térmens; i Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen quatre llargmetratges més: Adú, de Salvador Calvo; BabyLa boda de Rosa, d’Iciar Bollain; Las Niñas, de Pilar Palomero; i Sentimental, de Cesc Gay.

Una debutant i tres cineastes amb experiència es disputaran el Gaudí a Millor direcció: s’estrena com a nominada l’aragonesa Pilar Palomero amb Las Niñas. Ja guanyador del Gaudí a Millor direcció (per Truman) i Millor guió (de Truman i d’Una pistola en cada mano), enguany Cesc Gay aposta per la comèdia plena de diàlegs i rèpliques rapidíssimes amb Sentimental. La vampira de Barcelona és el primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, també nominat en aquesta categoria. Iciar Bollain ja havia vist com la seva anterior Katmandú, un espejo en el cielo era nominada a Millor pel·lícula en llengua no catalana, entre d’altres candidatures (amb premi per a Verónica Echegui), i ara, amb La boda de Rosa en aquesta altra categoria.

Respecte al premi al Millor guió, repeteixen Gay, Palomero i Bollain (que signa La boda de Rosa amb Alicia Luna), i també està nominada al Gaudí una altra cineasta debutant, Nuria Giménez Lorang, per la seva sorprenent òpera prima, My Mexican Bretzel, també candidata a Millor documental, i que fabula sobre la vida d’una dona de classe acomodada a meitat del segle passat, a partir de la troballa d’unes suposades gravacions domèstiques.

I pel que fa al terreny de les interpretacions: Anna Alarcón (L’ofrena), Andrea Fandos (Las Niñas), Nora Navas (La Vampira de Barcelona) i Candela Peña (La Boda de Rosa) opten a la estatueta femenina; mentre que Alex Brendemühl (L’ofrena), Javier Cámara (Sentimental), Mario Casas (No Matarás) i David Verdaguer (Uno para todos) són els candidats a endur-se el guardó a millor protagonista masculí.

El premi a millor actriu secundària, se’l disputaran Verónica Echegui (L’ofrena), Natalia de Molina (Las Niñas), Bruna Cusí i Núria Prims (ambdues per La Vampira de Barcelona). I Alberto San Juan (Sentimental), Ernesto Alterio (Te Quiero, Imbécil), Francesc Orella (La Vampira de Barcelona) i Abdel Aziz El Mountassir (La Dona Il·legal) formen el pòquer d’aspirants a Millor actor secundari.


27 enero 2021 – La Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), reaccionó mediante un tweet a la decisión del Govern de la Generalitat de permitir los desplazamientos de personas entre municipios, en caso de que acudan a mítines electorales, diciendo que si se ha pedido a la cultura que se reinvente, que también lo hagan los grupos políticos en sus actividades públicas de cara a las próximas elecciones al Parlament: “Si se puede romper el confinamiento municipal para ir a un mítin político, se debería de poder hacer lo mismo para ir al teatro y garantizar el derecho a la cultura como bien esencial que es” -dicen textualmente-.

Por otro lado, siguen cerrados en Barcelona algunos cines, y concretamente la cadena Cine Yelmo ha cerrado los suyos (excepto en Madrid y Las Palmas de Gran Canaria)  durante al menos 15 días, es decir, casi todas las 500 pantallas que tiene repartidas en 50 complejos repartidos por todo el territorio español.
Igualmente, el Grupo Balañá anunció que a partir del lunes 1 de febrero cierra sus salas Aribau y Gran Sarrià de la capital de Catalunya.


22 enero 2021 – La fotógrafa y cineasta Cecilia Mangini falleció el jueves, con 93 años y aún en activo.
El Festival de Sevilla rindió homenaje en su 17ª edición a este referente del cine italiano y de la no ficción, una figura menos conocida de lo que correspondería a su lúcida y comprometida trayectoria como cineasta.

Mangini (Mola di Bari, 1927) fue la primera mujer que rodó documentales en la Italia de la posguerra. El certamen sevillano reconoció su talento y su sólida filmografía el pasado mes de noviembre de 2020, proyectando una docena de sus cortometrajes, estrenando en el territorio español su última película, “Due scatole dimenticate” (2020) y organizando, en formato virtual, la que fue la primera exposición de su obra fotográfica en España, una muestra con algunas de las más bellas imágenes de una Italia en ruinas que se reconstruía tras la guerra y la muerte de Mussolini, así como otras instantáneas fruto de una fértil y nunca acomodaticia trayectoria profesional, entre las que se incluyen retratos de gigantes del cine como Fellini, Pasolini o Chaplin.


8 gener 2021 – “Sis Dies Corrents” és la nova ficció de la directora catalana Neus Ballús que arribarà enguany als cinemes. Una pel·lícula que retrata una setmana a la vida de tres treballadors d’una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona.

El film està compost de sis capítols que es corresponen amb cadascuna de les reparacions que ells hauran de fer, i es concentra en la relació treballador-client que s’estableix, amb algunes parts de comèdia.

Ballús ha optat aquesta vegada per incloure no-actors que fan de si mateixos, en un intent de fer una pel·lícula que fos el més realista possible, i tot recordant els orígens de la directora en el terreny documental amb la fantàstica «La Plaga».


Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière


Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.