Inicio » CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

«Todos los caminos de Dios», de Gemma Ferraté; miradas culpables

Estreno en España
Gemma Ferraté presenta su debut en largos de ficción con una película cuyo guion tiene cierto sentido alegórico, pues uno de los protagonistas viene a ser una evocación contemporánea de Judas Iscariote que pretende huir de su propia culpabilidad después de traicionar a un amigo. El filme es una suerte de ensayo artístico que igualmente podría haber sido una representación teatral, salvo por la utilización de los recursos que aquí son muy cinematográficos. Amistad y culpa son los temas sobre los que reflexiona «Todos los caminos de Dios» en el escenario de un bosque en el que dos jóvenes se acaban de conocer. Uno de ellos es un misterioso arrepentido y el otro le acompañará en su camino de arrepentimiento y penitencia, intentando reconducir sus sentimientos de culpa y que consiga enfrentarse a lo que ha hecho en el pasado. Marc García-Coté y Oriol Pla son los protagonistas del film junto a Jan Cornet.

Religión y pecado son dos conceptos que han ido siempre muy unidos para promover un tipo de relación culposa entre algunas personas que en nada favorece la armonía y la templanza social. Hoy en día no hay tantos practicantes religiosos como los había antes, pero ese sentimiento perdura en los diferentes estratos de la sociedad. Ferraté está enfatizando en su película la necesidad que todos tenemos de sentirse acompañado, de estar cerca de otros o de otra persona estableciendo una sincera amistad o un amor. Del mismo modo, «Todos los caminos de Dios» nos viene a recordar aquello que se deja de hacer, lo que se podría haber hecho y no se hizo, cuando existe un conflicto relacionado con la culpabilidad, y también las posibilidades de arrepentirse y de la redención.

Filmado en unos parajes naturales impresionantes de la Garrotxa a través de un cuidadoso trabajo de cámara y de sonido que acompaña con buen método los momentos de tensión y de relajación donde el subtexto es lo principal de la historia, el filme ha pasado por unas cuantas muestras y festivales, entre ellos Somcinema, Seminci, Zinegoak y Fire!Sí­guenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.comTots els camins de Déu Gemma Ferraté

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA: FEBRER 2023

Història permanent del cinema català

Finestra oberta a la visibilització del patrimoni audiovisual que preserva la Filmoteca, gràcies al pla de sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics que es duu a terme amb la col·laboració de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC. Aquest nou cicle presentarà un cop al mes els títols que es vagin digitalitzant. L’obre, aquest mes de febrer, “A tiro limpio” (1964), un clàssic del cinema policíac barceloní realitzat per Paco Pérez-Dolz, també autor del curtmetratge didàctic “Lecciones de cinematografía”, que completa una sessió presentada per Ferran Alberich, recent Premi Nacional de Patrimoni Cinematogràfic del ministeri de Cultura i responsable del pla de digitalització.
(més informació)

Elles tenen la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent

Cicle que al llarg de tot l’any reivindicarà les guionistes que la jove indústria cinematogràfica del Hollywood dels anys 20 va contractar per adaptar les seves produccions als gustos d’un públic majoritàriament femení. Hi seran presents vuit de les més significatives i prolífiques, que, en alguns casos, també eren directores: Lenore J. Coffee, Lois Weber, June Mathis (Ben Hur), Agnes Christine Johnston (Show People) o Clara Beranger (Dr. Jekyll and Mr. Hyde). L’encarregada d’obrir la programació és la professora de la Universitat de Pàdua i autora d’un assaig revelador sobre aquest aspecte poc reconegut de les cineastes pioneres, Giuliana Muscio, que presenta tres sessions dedicades a Frances Marion (Love, adaptació d’Anna Karénina), Anita Loos (The Half-Breed, vehicle de lluïment per a Douglas Fairbanks) i Jeanie MacPherson (Joan the Woman, recreació històrica de Joana d’Arc dirigida per Cecil B. DeMille). (més informació)

Lindsay Anderson

El centenari del naixement d’un dels fundadors del Free Cinema anglès propicia aquesta retrospectiva. Primer com a escriptor i teòric cinematogràfic destacat i després com a director de documentals i llargmetratges, Anderson va contribuir a la introducció d’una nova generació d’actors, a la normalització dels rodatges en exteriors i al desenvolupament dels recursos narratius i les temàtiques polèmiques característics de la modernitat. Una filmografia que aposta pel realisme social, amb voluntat de trencar amb el cinema conformista i Malcolm McDowell com a actor fetitxe. (més informació)

Carta blanca a Marta Esteban

La productora catalana ha fet la tria de títols per a un cicle fet a la seva mida. Entre els seus gustos cinèfils hi trobem Peter Greenaway, Mike Leigh, Lars Von Trier, Patrice Chéreau, Coppola o Alain Tanner: no és casual que un dels films del cineasta suís, “Messidor” (1978), donés nom a una de les seves empreses de producció. De la seva faceta professional ha seleccionat l’aventura internacional amb Ken Loach a “Land and Freedom”, o la fidel complicitat amb el director Cesc Gay, de qui es podrà veure un dels seus frescos corals, “En la ciudad”.
(
més informació)

Barcelona Negra

La Filmoteca reprèn la col·laboració amb el festival de literatura policíaca BCNegra amb la complicitat de tres dels autors homenatjats en l’edició d’enguany: l’italià Leonardo Sciascia, adaptat per Francesco Rosi a “Cadaveri eccellenti”; el cubà Leonardo Padura, i la marsellesa Dominique Manotti. Aquests dos novel·listes presentaran personalment les seves adaptacions de “Vientos de La Habana” i d’“Un affaire d’état”.
(més informació)

Dies curts: Xacio Baño

Associat al Novo Cinema Galego, el seu és un cinema fet a foc lent, d’atmosferes íntimes, que juga amb les diverses formes de la ficció i el documental. Cinema com a memòria, com a lluita contra l’oblit i cerca de la identitat. Podrem veure una selecció de quatre curts del cineasta gallec, imatges descartades de la seva obra i un avançament del seu nou curt en postproducció, “Non te vexo”, assaig fílmic sobre la imatge negada. Com a complement, el 10 de febrer es podrà veure el seu primer llarg de ficció, “Trote”. (més informació)

I també…

Todd Solondz és el protagonista de la retrospectiva del festival Americana que acull la Filmoteca. El seu darrer despietat retrat de la societat nord-americana, “Wiener-Dog” (2016), inaugura el cicle amb la presència del director el darrer dia de febrer, com a prèvia del festival, i continuarà amb les projeccions el mes de març. (programa)

La presència de Giuliana Muscio, especialista en les relacions entre el cinema italià i el nord-americà, per presentar el cicle dedicat a les guionistes del Hollywood mut, ens ofereix l’oportunitat de presentar un documental seu dedicat a Enrico Caruso. Realitzat el 2021 amb motiu del centenari de la seva mort, es centra en l’experiència americana d’aquest divo que va contribuir com ningú a popularitzar l’òpera.

Darreres projeccions de la retrospectiva i la Carta blanca dedicades a Pedro Costa, encetades al gener en paral·lel a l’exposició Cançó de Pedro Costa de La Virreina. Centre de la imatge. Entre d’altres s’hi podran veure el seu darrer film, “Vitalina Varela”, i “Trás-os-Montes”, de Margarida Cordeiro i António Reis, que reconeix com una de les grans influències de la seva obra. (programa)

L’impuls nòmada de Jordi Esteva és un petit cicle que ens acosta l’obra d’aquest escriptor, fotògraf i cineasta especialitzat en el documental antropològic. Són tres films rodats en blanc i negre, seguint l’estètica dels seus treballs fotogràfics, a zones remotes de la Costa d’Ivori, l’illa de Socotra i al Chocó colombià, amb la recerca d’uns mons que desapareixen com a nexe comú. (programa)

Fundador i principal impulsor de la Cinemateca de Toulouse durant uns trenta anys, Raymond Borde va ser un intel·lectual compromès amb l’esquerra, membre del Partit Comunista Francès fins el 1958, proper a André Breton, crític cinematogràfic important de la revista Positif durant els anys cinquanta, i especialment de “Les Temps modernes” dirigida per Jean-Paul Sartre. Ara el llibre Raymond Borde, une autre histoire du cinéma, el reivindica i es presentarà a la Filmoteca en una sessió de peces relacionades amb la seva trajectòria i una altra en què es projectarà un film que admirava, “Gilda”. (programa)

L’artista Javier Codesal, especialitzat en les representacions no canòniques dels cossos i el tractament renovat d’algunes tradicions socials i culturals, presenta el seu documental “Evangelio Mayor”, sobre l’envelliment en el context de les persones LGTBIQ+. (programa)

La sessió d’aquest mes de Fantasmagories del desig ofereix “La niña santa”, on Lucrecia Martel explora els laberints del desig. La presentarà la psicoanalista i membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) i de l’Escola Lacanina de Psicoanàlisi (ELP), Irene Domínguez. (programa)

ENTREVISTAS

“Natalia, Natalia”, rompedor filme policial con Sofía Gala Castiglione

Película Natalia Natalia Entrevista a Juan Bautista Stagnaro

La película renueva el propósito que siempre ha tenido su director de conjugar el arte con la convocatoria, intentando hacer el mejor cine que uno pueda hacer, y ofreciendo historias de ficción que vayan en búsqueda de su público.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Mato Seco em Chamas” traspasa los límites de la ficción y documental

Reseña de Mato Seco em Chamas Adirley Queiros Joana Pimenta

El sonido del filme es espectacular y envolvente, y la película incluye también en sus más de dos horas y media de metraje distintas piezas musicales a cuyas letras de las canciones será interesante prestarles atención y…

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

ISE 2023 FINALIZÓ EN BARCELONA

3 febrero 2023 – Una vez más tuvo lugar la celebración en Barcelona de una nueva edición de la feria y congreso audiovisual más importante a nivel mundial.

ISE (Integrated Systems Europe) integra todas los sectores ligados a la comunicación a través de la imagen y el sonido, y entre ellos se encuentra el cine. Dirigido exclusivamente a profesionales, la organización ambiciona crear las oportunidades necesarias para crear un mercado en el cual reunir a compradores y vendedores, así como un foro que regularmente implique un intercambio de ideas entre todas las partes implicadas en el proceso de su desarrollo en el terreno creativo.

PREMIOS FEROZ 2023: FILMS DESTACADOS

29 enero 2023 – ‘As bestas’, mejor película; ‘Alcarràs’, mejor dirección; y ‘Cinco lobitos’, mejor guion, dominaron las categorías de cine de los Premios Feroz de este año, al igual que ocurrió con ‘Competencia Oficial’ como comedia, mientras que ‘La ruta’ y ‘No me gusta conducir’ se alzaron con tres premios cada una, entre ellos los de mejor serie dramática y mejor serie de comedia.

Carla Simón por ‘Alcarràs’ logró el Feroz a mejor dirección, en el año en el que estaban nominadas cuatro mujeres cineastas de cinco candidaturas por primera vez en la historia este tipo de certámenes a nivel internacional.

‘Mantícora’ consiguió dos Lobos de Oro, el de mejor actor protagonista de una película para Nacho Sánchez y el de mejor cartel para el propio director de la cinta, Carlos Vermut. Laia Costa y Susi Sánchez recibieron las estatuillas como mejor actriz protagonista y de reparto en cine, y Alauda Ruiz de Azúa se llevó el Premio Feroz DAMA al mejor guión de una película por ‘Cinco Lobitos’.

Para los miembros de la AICE, el mejor tráiler es la versión final del realizado para ‘Cerdita’ por Marta Longás.
Además, ‘La piedad’ de Eduardo Casanova y ‘La visita y un jardín secreto’ de Irene M. Borrego recibieron los Premios Arrebato, de ficción y de no ficción respectivamente.

Pedro Almodóvar fue el receptor del Premio Feroz de Honor de manos de seis de sus actrices: Julieta Serrano, Rossy de Palma, Bibiana Fernández, Aitana Sánchez-Gijón, Leonor Watling y Milena Smit.

ELS GAUDÍ D’“ALCARRÀS” I “PACIFICTION”

23 gener 2023 – “Alcarràs”, de Carla Simón, i “Pacifiction”, d’Albert Serra, van guanyar els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament, en una edició, la quinzena, d’uns Premis Gaudí molt repartits que també van reconèixer els mèrits de “Suro”, amb els guardons a Millor direcció novella per a Mikel Gurrea i millors interpretacions protagonistes, i d’“Un año, una noche”, d’Isaki Lacuesta, que es va endur fins a cinc estatuetes.

La cerimònia d’entrega dels XV Premis Gaudí no va deixar pràcticament cap dels títols més nominats sense recompensa: als ja citats cal afegir els dos guardons que es van endur “La maternal”, de Pilar Palomero, i “Los renglones torcidos de Dios”, d’Oriol Paulo.

L’emocionat record a Agustí Villaronga, traspassat el mateix dia de la cerimònia, va travessar una gala que va homenatjar l’estimat cineasta amb sentides paraules al llarg de tota la nit. Referent clau del nostre cinema, deixa un extens llegat de més d’una vintena d’obres reconegudes nacional i internacionalment.

PALMARÈS XV PREMIS GAUDÍ

Millor pel·lícula: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau

Millor pel·lícula en llengua no catalana: PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin

Millor pel·lícula documental: EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet

Millor pel·lícula d’animació: TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch, Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte

Millor direcció: Carla Simón, per ALCARRÀS

Millor direcció novella: Mikel Gurrea, per SURO

Millor guió original: Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS

Millor guió adaptat: Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor protagonista femenina: Vicky Luengo, per SURO

Millor protagonista masculí: Pol López, per SURO

Millor direcció de producció: Elisa Sirvent, per ALCARRÀS

Millor curtmetratge: HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas

Millor pel·lícula per a televisió: SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall i Paco Poch

Millor direcció artística: Sebastian Vogler, per PACIFICTION

Millor muntatge: Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor actriu secundària: Ángela Cervantes, per LA MATERNAL

Millor actor secundari: Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR

Millor interpretació revelació: Carla Quilez, per LA MATERNAL

Millor música original: Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor fotografia: Artur Tort, per PACIFICTION

Millor vestuari: Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor so: Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millors efectes visuals: Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor maquillatge i perruqueria: Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor pel·lícula europea: CINCO LOBITOS (Espanya)

Premi Especial del Públic: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Pataus

HA MORT EL CINEASTA AGUSTÍ VILLARONGA

22 gener 2023 – Ha mort el cineasta mallorquí Agustí Villaronga, qui anava a complir 70 anys el pròxim dia 3 de març. Entre les nombroses obres cinematogràfiques que formen part del seu llegat destaquen “El Mar” (2000); “Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí” (2002); “Pa Negre” (2010) i “El ventre del mar” (2021).
En el moment de la seva defunció, encara roman inèdita a les sales la seva última pel·lícula, “Loli Tormenta”, que va ser l’única incursió que va fer en el gènere de la comèdia.

GOYA: “ALCARRÀS” REP ONZE NOMINACIONS

1 desembre 2022 – La pel·lícula de Carla Simón, “Alcarràs”, ha rebut onze nominacions i per la 37ª edició dels Premis Goya 2023 competirà a les màximes categories, entre les quals millor pel·lícula, millor direcció i millor guió original, a més de millor actor revelació (Albert Bosch i Jordi Pujol Dolcet), millor actriu revelació (Ana Otín), millor guió original (Arnau Vilaró i Carla Simón), millor fotografía, millor muntatge, millor direcció de producció, millor direcció d’art i millor so.

“Suro”, del director Mikel Gurrea, ha estat nominada en la categoria de millor direcció novella, mentre que “El Sostre Groc”, d’Isabel Coixet, també té l’opció d’endur-se el premi al millor documental. “As Bestas” (17), de Rodrigo Sorogoyen i “Modelo 77” (16), d’Alberto Rodríguez, són els films que tenen més nominacions.

De les produccions de llargmetratge presentades, 94 són obres de ficció, 63 són documentals i també hi ha 8 cintes d’animació. També concorren al certamen 10 films europeus i 16 produccions iberoamericanes.

En l’apartat de curtmetratges, 55 són de ficció, 23, i 26, propostes d’animació. Pel que fa als guions, de les 165 propostes candidates, 130 són originals i 32 adaptats.

RAMÓN TÉRMENS RUEDA “SOCIETAT NEGRA”

16 noviembre 2022 – Ramón Térmens es un cineasta que gusta de incorporar en sus historias de ficción toda una variedad de personajes que forman parte de muy diversas procedencias. Y eso es precisamente lo que ha hecho en su más reciente película, que ahora está en pleno proceso de rodaje.

“Societat Negra” cuenta la historia de un confidente de la policía y sus dos colegas del barrio, que se atreven a dar un golpe a la mafia china de Barcelona. Las fatales consecuencias no tardarán en perseguirles, pero cual perros callejeros, venderán cara su piel.

Además de Barcelona, la película está siendo rodada en Badalona, Santa Coloma de Gramenet y Sant Adrià del Besòs y con escenarios como el puerto, las Tres Chimeneas donde precisamente Catalunya tendrá próximamente un hub audiovisual, el cementerio de Montjuic o el Chinatown de Badalona.

Rodada en catalán, castellano y mandarín durante seis semanas, la película está producida por Segarra Films y Societat Oculta AIE y cuenta con la participación del ICEC y de TV3. En el reparto están los actores Alberto Jo Lee, Chacha Huang, Daniel Faraldo, Marcos Zan, Montse German, Abel Folk, y María Galiana, entre otros.

MARIO CASAS DEBUTA EN LA DIRECCIÓN

16 noviembre 2022 – El actor Mario Casas comenzó entre Barcelona y Madrid el rodaje de su primer largometraje como director, “Mi soledad tiene alas”, que además coescribe el guion junto a la también actriz Deborah François. Ambientada en los mismos barrios donde Casas pasó su infancia, ‘la película sigue de un modo único a un grupo de chavales que viven la vida al límite y se dedican a robar joyerías hasta que algo se tuerce y tienen que huir del mundo que conocen’.

En palabras del propio Mario: ‘Después de casi tres meses intensos de ensayos, Óscar, Farid y Candela, han conseguido superar todas mis expectativas. Se han convertido en los personajes con una confianza ciega, sensibilidad y una verdad arrolladora. Es lo que siempre había imaginado en los 3 protagonistas. Me siento un privilegiado de poder darle la oportunidad a unos jóvenes, que solo desprenden talento y entrega. Ojalá pueda guiarlos y darles todo lo que ellos me están regalando a mí. Está siendo uno de los viajes de mi vida’.

El proyecto, que se vino cociendo a fuego lento, contó con un larguísimo proceso de cásting de más de un año para rodear a su protagonista (Óscar Casas), de un reparto no profesional con los debutantes Candela González y Farid Bechara acompañándole al frente del título.

PRÓRROGA DE ASIGNACIONES ESPECÍFICAS

30 octubre 2022 – Por fin el Senado de la República Argentina aprobó el proyecto de ley que prorroga hasta el 31 de diciembre de 2072 las asignaciones específicas para industrias e instituciones culturales, con 57 votos afirmativos, 2 negativos y 9 abstenciones. La iniciativa salió adelante gracias a los votos del Frente de todos y de un sector del radicalismo, pues la mayoría de senadores del macrista PRO se abstuvieron, a excepción de dos de ellos que votaron en contra.

El proyecto extiende hasta esa fecha (justo por 50 años) la vigencia de las asignaciones específicas previstas en los incisos b), e) e i) del artículo 4 de la ley 27.432: gravamen de emergencia a los premios de determinados juegos de sorteo y concursos deportivos previsto en la ley 20.630; impuesto a las entradas de espectáculos cinematográficos e impuesto sobre los videogramas grabados previstos en la ley 17.741; e impuesto a los servicios de comunicación audiovisual previsto en la ley 26.522.

De acuerdo con el proyecto, el beneficio continuará “durante la vigencia de los impuestos respectivos, o hasta el 31 de diciembre de 2072, lo que ocurra primero”.

El beneficio servirá para financiar actividades como el cine, los servicios de comunicación audiovisual y las bibliotecas populares.

Además, será distribuido teniendo en cuenta a las diferentes jurisdicciones provinciales, priorizando a “las regiones geográficas de menor desarrollo relativo en materia de producciones culturales”.

Bajo las consignas: «Senadores, voten a favor del pueblo» y «Evitemos el apagón cultural», el Colectivo Unidxs por la cultura se congratuló por el resultado de la votación. Y en un comunicado titulado «Son #50años y es Ley!», entre otras cosas, escribieron: “Luchar sirve, coordinar sirve, hacer asambleas sirve, pensar colectivamente sirve. Contra todos los engaños y las promesas, contra todos los que dijeron que había que conformarse. Frenamos el apagón cultural por 50 años. Con la lucha y la organización de artistas, comunicadores y trabajadores de la cultura en todo el país”.

MILLOR PEL·LÍCULA PER “MI VACÍO Y YO”

23 octubre 2022 – El Festival de l’Audiovisual Català Som Cinema de Lleida confirma el brillant recorregut de la pel·lícula “Mi vacío y yo” per prestigiosos certàmens nacionals i internacionals. El director de la cinta, Adrián Silvestre, i la seva actriu protagonista, Raphaëlle Pérez, van recollir el guardó com a millor llargmetratge de ficció a Som Cinema, de mans del paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo. L’alcalde va presidir la cloenda acompanyat de la vicepresidenta 2a de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, de la directora artística del festival, Judith Vives, i del regidor Jaume Rutllant.

“La maternal”, una altra de les pel·lícules catalanes del moment, que s’està presentant en festivals d’arreu del món, va rebre el Premi del Jurat que, a més, va concedir una menció especial per al film “Aftersun”, de Lluís Galter.
Pel que fa als curtmetratges de ficció, el treball guanyador fou “Crisàlides”, dirigit per Marc Camardons i produït per ESCAC Films. Així mateix, es va concedir una menció d’honor al curt “Zama”, de Miguel Àngel Marqués.

Guardons als documentals

“Francesca i l’amor”, el retrat íntim de l’artista plàstica barcelonina Francesca Llopis en el moment que la seva filla deixa el niu i ella s’introdueix en Tinder, va rebre el guardó al millor llargmetratge documental. La seva directora és Alba Sotorra.
En aquest apartat el millor curtmetratge ha estat “S’altra banda”, produït per Escac Films, i dirigit per Sònia Buj. És una història al voltant de Pepe el Malo, un personatge de l’imaginari menorquí.
Durant el festival es va estrenar fora de concurs el documental “El sostre groc”, d’Isabel Coixet, dedicat als abusos comesos en l’Aula de Teatre de Lleida.

En el seu parlament per tancar el festival, Miquel Pueyo va agrair als cineastes la seva aportació amb obres reivindicatives i de denúncia, com “El sostre groc”, i altres de memòria històrica, especialment importants en un context com l’actual que demostra que el feixisme és viu.
Durant la mostra el públic va poder veure prop de 60 treballs arribats de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.