FILMOTECA CATALUNYA DESEMBRE 2023
Luchino Visconti
Director d’òpera, de teatre i de cinema, Luchino Visconti (Milan 1906 – Roma, 1976) va combinar l’educació exquisida que va rebre per la seva posició aristocràtica amb una inclinació marxista, i això es va traduir en una obra que va conjugar el refinament de la gran cultura europea i una postura políticament combativa. La seva filmografia també té dues parts ben diferenciades: la primera com a precursor del Neorealisme amb la inaugural Ossessione (1943), amb el retrat sociològic de la Itàlia dels pobres de postguerra, i la segona, encetada ambSenso (1954), més estilitzada i fastuosa, amb una reflexió de la decadència de la seva pròpia classe social per les revolucions o canvis de la Història. Una gran retrospectiva que s’allargarà al gener de 2024 per repassar una obra monumental centrada en temes com la família, la passió o l’ambició.
(més informació)
Jim Jarmusch
Quatre dècades de trajectòria coherent i insubornable en els seus plantejaments contemplen Jim Jarmusch, un dels paradigmes del cinema independent nord-americà. Poeta de la quotidianitat, el seu univers està poblat d’antiherois solitaris i perdedors desarrelats, deStranger than Paradise i Mystery Train a Dead Man, Only Lovers Left Alive oPaterson. Un cinema ple de referents literaris, musicals i de la cultura pop que ha reinterpretat amb gran mestria el western, la comèdia romàntica, el cinema d’espies o el de vampirs.
(més informació)
Jorge Semprún
Commemoració del centenari de Jorge Semprún (Madrid, 1923-París 2011) amb la seva petjada en el setè art, que testimonia una intensa i apassionant experiència vital com a exiliat republicà, membre de la Resistència francesa, deportat al camp de concentració de Buchenwald, dirigent clandestí del Partit Comunista en l’Espanya franquista i escriptor de prestigi internacional. El cineasta Costa-Gavras presenta el cicle ambSection spéciale, un dels tres títols en què tots dos van col·laborar. El cicle forma part d’un seguit d’activitats organitzades amb motiu d’aquest centenari que també tindran com a escenari el CCCB, el Museu d’Història de Catalunya i El Born, Centre de Cultura i Memòria. (més informació)
Víctor Gaviria
El director colombià serà a la Filmoteca per presentar la restauració del seu filmLa vendedora de rosas, en el 25è aniversari de la seva estrena al festival de Cannes. La sessió formarà part de laMostra de cinema colombià de Barcelona, proposada per la Corporación Colombiana de Documentalistas ALADOS i la Muestra Internacional Documental de Bogotá (MIDBO), amb les darreres produccions de documental i ficció realitzades a Colòmbia i presents a prestigiosos festivals de tot el món, com el darrer treball de la mestra i mare del documental llatinoamericà Marta Rodríguez,Camilo Torres. El amor eficaz, i la pel·lícula pòstuma de Luis Ospina Mudos testigos, collage cinematogràfic a partir de material supervivent del cinema mut colombià. (més informació)
Matteo Garrone
Io Capitano, el darrer film del director de Gomorra, és un dels plats forts de la nova edició del festivalReteena, l’espai de descoberta, experimentació i reflexió sobre l’audiovisual adreçat als joves que un any més té la Filmoteca com una de les seus de les seves activitats. Garrone va assolir el premi de direcció a Venècia i el del Públic al millor film europeu a Sant Sebastià amb la odissea contemporània de dos joves senegalesos migrants. També es projectarà, entre d’altres, la xilenaLas demás, film sobre l’avortament en clau de comèdia que presentarà la seva directoraAlexandra Hyland.
(més informació)
Bernardo Bonezzi i Almodóvar
Sessió especial en el marc del cicle Pel·lícules Immundes, que reivindica el cinema subversiu i innovador sorgit de l’underground espanyol. Es projectaràLa maldición de la rejoneadora, un migmetratje totalment desconegut filmat per Bernardo Bonezzi, músic habitual de l’Almodóvar de la Movida madrilenya. Qui va ser la seva parella, Juan Sánchez, i la protagonista del film, María Barranco, presentaran un programa que es completa amb Trailer para amantes de lo prohibido, una història d’amor tràgica que fa servir boleros com a diàlegs, realitzada per Almodóvar el 1985 per a la promoció de¿Qué he hecho yo para merecer esto? (més informació)
I també…
Érik Bullot
L’exposició Cinema Paper, oberta fins al proper 28 de gener, continua oferint activitats paral·leles per interrogar-se sobre els límits del cinema. Aquest desembre, dijous 14 a la Biblioteca, proposa una Sessió de lectura amb el filòleg i traductor literari Xavier Valls Guinovart, a partir de la publicació Apunts de cinema, que acompanya l’exposició. (més informació)
Masahiro Shinoda
Darreres projeccions per descobrir aquest capdavanter de la nova onada del cinema japonès dels anys seixanta, gran renovador d’aquella cinematografia amb retrats de la societat japonesa en moments de transició política i/o històrica.
(més informació)
Lenore J. Coffee
Darrera protagonista del cicle anual Elles tenien la paraula. Dones guionistes en el Hollywood silent. Es podrà veure The Forbidden Woman (1920), el film que li va obrir les portes dels grans estudis, i The Volga Boatman (1926), encàrrec que va rebre directament del totpoderós Cecil B. DeMille. (més informació)
Louis Garrel
Director i protagonista d’Un pequeño plan… como salvar el planeta (2021), faula ecologista que es presenta en el marc del Pla_C*, promogut per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) per alertar del paper del sector en l’emergència climàtica. En faran la presentació tres joves activistes pel clima: Francisco Vera, Olivia Mandle i Gemma Barricarte.
(més informació)
David Ferragut
Presentarà el seu llibre Lo que dura una pel·lícula. Una antología sobre slow cinema, escrit a quatre mans amb Iona Sharp-Casas, on es pregunta pels plantejaments ètics i estètics d’aquest moviment de cinema contemplatiu. Acompanya la sessió un exemple paradigmàtic de la tendència, Le Quattro Volte (Michelangelo Frammartino, 2010). (més informació)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
En 2023, Lecchi estrena en las salas cinematográficas “Caminemos Valentina”, una ficción basada en la historia real de dos ex-monjas, Sandra Migliore y Valentina Rojas, hoy unidas en matrimonio, que…
Últimos artículos publicados
- “El Villano”, con Luis Ziembrowski ahondando en la direccón de cine
- “No son 30 pesos”, de Fernando Krichmar Porto; pasado y presente
- “Roberto ‘Polaco’ Goyeneche, las formas de la noche”; vida y tango
- “El Portal”, una película del director Andrés Perugini (Entrevista)
- Christie potencia el cine inmersivo en el Apollo Kinas de Vilna
- “Los Delincuentes” de Rodrigo Moreno; una película caleidoscópica
- “Odradek”, de Juli Suàrez, nos retrotrae al pasado de la exhibición
- Som Cinema: “Quest”, d’Antonina Obrador, premi a la millor pel·lícula
- En Som Cinema, “Un Amor” de Isabel Coixet tuvo su première en Catalunya
- Som Cinema inauguró con “Beach House” de Hèctor Hernández Vicens
- Christie: Galaxy Theatres utiliza proyectores de láser puro RGB
- En “Otra Semilla” Matías Scarvaci indaga en los derechos hereditarios
- “Las Fronteras se Movían”, road movie de Marina Belaustegui Keller
- “Yo soy Alma”, de Mariana Manuela Bellone; legitimidad y realidad
- El Cine Argentino va a la Escuela, por la Fundación DAC
- “Casi todo sucede en los sueños”; la mirada interna de Andrés Habegger
- Entrevista al cineasta Alberto Lecchi sobre “Caminemos Valentina”
- “El Sol del Futuro”, de Nanni Moretti; gran estreno del enorme cineasta
- Christie regresó a Toronto como Partner Oficial de Proyección Digital
- “Creatura”, de Elena Martín Gimeno; deseo, sexualidad, identidad y amor
- “Mi Soledad Tiene Alas”, el debut en la dirección de cine de Mario Casas
- “El Silencio de los Hombres”, un filme documental de Lucía Lubarsky
- Pantallas de cine: ScreenX retará a IMAX o estarán ambos formatos
Thierry Lenouvel habló sobre su pasión por el cine y la cultura y dijo que siempre antepone la calidad artística a los beneficios económicos en todo lo que hace. También hizo referencia al reciente acuerdo europeo para proteger a la industria audiovisual con lo que quedará apartada del Tratado de Libre Comercio con los Estados Unidos. Todo ello gracias exclusivamente a la labor del gobierno francés.
