Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Presentat el Decàleg de Mesures per l’Audiovisual a Catalunya 2021

enero 21, 2021 ZONA INDUSTRIA
Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i amb l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector, han elaborat el Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. Aquest document, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens en les quals es demana als partits que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya que les assumeixin i executin, en cas que formin part del nou govern català.
Segons totes aquestes entitats, l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès durant aquesta darrera dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital.

Aquesta és acció reivindicativa i de sensibilització amb l’objectiu que els partits i agents polítics del país assumeixin una sèrie de mesures per a situar la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya “al lloc que li correspon, amb un compromís ferm de treballar per enfortir la producció audiovisual en català i difondre-la”. En aquest decàleg proposen 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen qüestions considerades urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l’audiovisual i del cinema vigents.

El text integre del Decàleg és el següent:

Augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60€ per ciutadà l’any

L’audiovisual és un sector essencialment estratègic i un eix de cohesió social. Tot i que els efectes de la digitalització han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta última dècada no s’ha implantat cap política ferma per a l’adaptació de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments és un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la població, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desatès. Això s’ha traduït en un finançament públic marcadament baix i allunyat dels estàndards europeus de suport públic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la indústria audiovisual en català i ampliar-lo per incloure no solament la producció sinó també les altres activitats de la indústria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotació com l’actual de la corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca (el cost per ciutadà és de 100 € anuals), tenint en compte les diferències en el nivell de preus. Aquest increment de la dotació a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusió dels continguts audiovisuals en català.

Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estratègic, i crear contingut en català que es pugui exportar i que generi més recursos per a noves produccions.

Per això, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnològica. Així mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparició de plataformes digitals globals, convé augmentar la comercialització de produccions pròpies i coproduccions, i potenciar la internacionalització de la indústria audiovisual catalana i en català.

Els fons Next Generation EU de la Unió Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un període curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnològic audiovisual perquè la nostra indústria sigui més competitiva mitjançant les noves tecnologies.

Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesiona- da sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. Cal tenir en compte que, actualment, països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, França, Àustria o Suècia també han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament.

Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes

Cal que, proactivament, la Generalitat actuï per tal de generar doblatges i subtitulacions en català per als continguts de les plataformes de vídeo sota demanda que garanteixin la normalització lingüística en aquest àmbit.

Així mateix, l’augment de l’oferta de títols doblats i subtitulats en català, fruit d’aquest impuls públic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de sèries i obres cinematogràfiques en català arribin, amb el format oportú, a tots els canals de distribució en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat o que seran pagades amb diners públics.

Obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a referència, cal tenir en compte l’exemple de la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en línia adaptable a múltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freqüència amb el canal infantil) i multiplataforma en català. Així mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc, continuar i potenciar la creació de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merlí, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (sèries internacionals d’èxit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animació japonesa com de ficció internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per bé que amb una presència plena del català). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica de seguidors, fent seccions sobre aquests progra- mes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que la CCMA col·labori amb la indústria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformació.

Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia

A més de revisar aquesta reglamentació, cal garantir-ne el compliment per reforçar que la ràdio i la televisió públiques compleixen la missió de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei de la comunicació audiovisual vigents.

En la revisió de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius lingüístiques que facin referència tant al model de llengua i hàbits dels continguts emesos com als casos on hi ha presència d’altres llengües de manera justificada, per assegurar la presència plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pròpies, com externa, en les produccions contractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i en l’adquisició de produccions exteriors.

Crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear

Cal que aquest òrgan de coordinació estable tingui representació política i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de manera periòdica, per aconseguir l’eficiència dels recursos públics invertits en l’audiovisual en català (compartir doblatges de pel·lícules i sèries, intercanvi i coproducció de programes pensats per a televisió tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació per a l’adquisició de produc- tes internacionals d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i que la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació en català tenint en compte que no hi ha impediments tècnics per a dur-la a terme.

Acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat

Cal que la transposició de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulació descentralitzada dels serveis de comunicació, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos àmbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de partir d’uns requeriments lingüístics de mínims i ha de donar marge a les comunitats autònomes perquè n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa avenços en aquest sentit i, per tant, és imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congrés dels Diputats. També és important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la indústria audiovisual en català.

Posteriorment a la transposició a la llei espanyola, cal una revisió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya que desplegui un règim d’obligacions lingüístiques, amb sancions incloses, partint de les bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta del catàleg amb opció lingüística catalana tant en doblatge i subtitulació com en versió original; prominència de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculació de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions lingüístiques concretes (les mesures no poden ser obligatòries únicament sobre la producció d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o físics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya

Prèviament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta eficaç i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions lingüístiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efectiva immediatament, atès que l’article 18, a més de parlar de les còpies analògiques, també fa referència al cinema digital actual i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ció posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que «quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català». Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de projeccions en català, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la circulació posterior a l’estrena en sales: les empreses distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules que s’han estre- nat doblades o subtitulades en català en sales de Cata- lunya incloguin aquesta versió quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei

Cal partir de la Llei de la Comunicació Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislació ha d’incorpo-rar les obligacions lingüístiques esmentades en el punt 8 i 9 del decàleg.Síguenos en Twitter color

 

fmr/Cmdnt

Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA: GENER 2023

Pedro Costa, cineasta i espectador

El director portuguès, bon amic de la Filmoteca de Catalunya, on va preestrenar fa poc el seu darrer film “Vitalina Varela”, és protagonista per partida doble aquest mes de gener. D’una banda, amb una retrospectiva completa de la seva obra, un cinema personal, compromès i minimalista que posa en primer pla els oblidats, els més desfavorits de la societat. També ha dissenyat una Carta blanca que ens acosta als seus gustos com a espectador i influències com a autor, des d’Huillet-Straub fins a Tourneur passant pel seu gran mestre i referent, António Reis. La visita de Costa coincideix amb l’exposició Cançó de Pedro Costa que es pot visitar a La Virreina. Centre de la imatge fins el 23 d’abril de 2023. (més informació)

Oliveira vist per Costa

La desconeguda faceta fotogràfica de Manoel de Oliveira continua ocupant l’espai de la sala d’exposicions. Una oportunitat d’aprofundir en un talent inèdit del mestre i una mirada nova per entendre el seu univers i el seu estil i manera de filmar. La presència de Pedro Costa propicia una interessant visita comentada a la mostra d’Oliveira, dijous 18 de gener a les 18.30 h.
(més informació)

Un mestre japonès: Masaki Kobayashi

Un altre nom imprescindible en la revisió que porta a terme la Filmoteca dels grans autors nipons, amb la complicitat de la Japan Foundation. Deixeble de Mizoguchi, Ozu i Kurosawa, Kobayashi era un pacifista radical que va ser mobilitzat per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial i capturat com a presoner. Aquesta colpidora experiència la va traslladar a la monumental trilogia La condició humana, molt crítica amb el seu país. Més endavant la seva filmografia evoluciona cap a reinterpretacions del cinema de samurais o un clàssic de terror sobrenatural guardonat amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes com “Kaidan”. (més informació)

L’etapa alemanya de Douglas Sirk

Abans d’arribar als Estats Units fugint del nazisme, Douglas Sirk va realitzar nou llargmetratges entre el 1935 i el 1937 per a la gran productora alemanya UFA. Allà ja hi eren les constants i les bases d’un estil que el va convertir en el gran mestre del melodrama del Hollywood clàssic, que va tenir el seu protagonisme en el cicle dedicat al gènere de fa dos estius a la Filmoteca. Sirk va abocar la seva exquisida educació i la seva experiència teatral en aquesta breu i intensa etapa ben poc coneguda. (més informació)

Fantasmagories del desig

Arriba la vuitena temporada d’aquest cicle de cinema i psicoanàlisi proposat per La casa de la paraula. Una cita mensual al llarg del primer semestre de 2023, sis sessions amb sis presentadors i presentadores convidades que exposaran la seva lectura de l’obra escollida per obrir un espai de reflexió sobre el que ens interpel·la en una obra de creació i obrir el debat amb el públic. Fantasmagories del desig com les que inclou “Cosmopolis” de David Cronenberg, que inaugura el cicle aquest gener a proposta del psicòleg clínic especialitzat en psicoanàlisi lacaniana José Carlos Palma. (més informació)

Dies curts amb Zaida Carmona

Espai de trobada per descobrir i conversar amb cineastes properes, posant el focus en el format curt i les propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició. El cicle té la seva cita un divendres al mes, de gener a juny, i inaugura aquesta tercera edició amb Zaida Carmona, que viu i somia Barcelona des de fa quasi 20 anys, amb vídeos, podcasts, col·laboracions musicals, curtmetratges de ficció i d’autoficció, i amb el seu darrer i celebrat llargmetratge “La amiga de mi amiga” (2022). La sessió inclourà peces diarístiques mai vistes que suposen els primers jocs amb l’autoficció i dos curts més recents que il·lustren l’univers de la cineasta. (més informació)

I també…

Continua el cicle inaugurat al desembre Cinema dins el cinema, una selecció de pel·lícules ben diverses amb el món del cinema com a marc de referència (programa); sessió de presentació del primer número de la nova publicació Outskirts, una revista de cinema semestral, en anglès, d’assajos originals, entrevistes, crítiques, traduccions i un gran dossier (programa); projecció de “Cartas de Akyab”, d’Eugenia Balcells, coincidint amb l’exposició Ella una i altra vegada, que es pot veure a Can Framis de la Fundació Vila Casas (programa); estrena del documental de Rafael Toba Juan Mariné, entre luz y sombra, dedicat al degà dels directors de fotografia espanyols, Juan Mariné; i al Teatre Goya es representarà Plátanos, cacahuetes y Lo que el viento se llevó, una peça de Ron Hutchinson sobre les circumstàncies que van envoltar el rodatge de la mítica pel·lícula i les diferències entre el productor David O. Selznick i el director Victor Fleming. Una ocasió immillorable per tornar a gaudir en pantalla gran de “Gone with the Wind” (programa).

ENTREVISTAS

“Natalia, Natalia”, rompedor filme policial con Sofía Gala Castiglione

Película Natalia Natalia Entrevista a Juan Bautista Stagnaro

La película renueva el propósito que siempre ha tenido su director de conjugar el arte con la convocatoria, intentando hacer el mejor cine que uno pueda hacer, y ofreciendo historias de ficción que vayan en búsqueda de su público.

Sebastián Rodríguez debuta con su road movie “Camino al éxito”

Película Camino al éxito Entrevista a Sebastián Rodríguez

Cinéfilo empedernido, el debutante director argentino Sebastián Rodríguez es el autor de un guion que incluye rastros que tienen que ver con esos gustos cinematográficos, en una película que refleja lo que es capaz de…

Hugo Grosso nos habla sobre su enigmático filme “Perros del Viento”

Película Perros del Viento Entrevista a Hugo Grosso

Algo extraño sucede de tanto en tanto a los perros que pasean por un parque de la ciudad de Rosario. Un guionista transmedia argentino que reside en España regresa a Santa Fe para averiguar alguna cosa acerca del tan insólito misterio.

“El largo viaje de Alejandro Bordón”, docu-ficción de Marcelo Goyeneche

El largo viaje de Alejandro Bordon Entrevista a Marcelo Goyeneche

Una suerte de híbrido entre la ficción y el documental que nace con el propósito de cuestionar cómo es que un acusado tiene que demostrar su propia inocencia y el porqué de la actuación fallida de…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Mato Seco em Chamas” traspasa los límites de la ficción y documental

Reseña de Mato Seco em Chamas Adirley Queiros Joana Pimenta

El sonido del filme es espectacular y envolvente, y la película incluye también en sus más de dos horas y media de metraje distintas piezas musicales a cuyas letras de las canciones será interesante prestarles atención y…

“Sobre las nubes” de María Aparicio; el trabajo y sus escasas ventanas

Reseña película Sobre las nubes de María Aparicio

En los espacios comunes de una misma ciudad transitan personas diversas cuyas expectativas en la vida pueden ser de muy diferente índole, pero sin embargo hay algunas cuestiones o problemáticas que convergen y…

Víctor Laplace formó parte del elenco de “El Hombre Inconcluso”

Víctor Laplace formo parte del elenco de El Hombre Inconcluso

Siguiendo las normas más típicas del policial más filosófico, el director argentino Matías Bertilotti suma a su trayectoria profesional este primer largometraje cuya trama busca restaurar un equilibrio que ha sido perdido por la irrupción de un crimen, haciendo uso de diversos recursos cinematográficos. Entre el elenco se encuentra el afamado …

“La Chica Nueva”, de Micaela Gonzalo; pobreza, trabajo y ética

Reseña de la película La Chica Nueva de Micaela Gonzalo

Gonzalo nos presenta a una protagonista que a nivel personal ambiciona la posibilidad de prosperar económicamente, ya que posee el amor propio y la fuerza para ello, pero encuentra que los obstáculos para…

“Argentina, 1985”; Darín es el fiscal Strassera en el Juicio a las Juntas

Reseña de Argentina 1985 con Ricardo Darín Santiago Mitre

La película es una superproducción de Netflix que consiguió estrenarse en las salas tradicionales de cine, no sin antes existir una cierta polémica al respecto de cuántos días debería de permanecer antes de pasar a…

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

ELS GAUDÍ D’“ALCARRÀS” I “PACIFICTION”

23 gener 2023 – “Alcarràs”, de Carla Simón, i “Pacifiction”, d’Albert Serra, van guanyar els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament, en una edició, la quinzena, d’uns Premis Gaudí molt repartits que també van reconèixer els mèrits de “Suro”, amb els guardons a Millor direcció novella per a Mikel Gurrea i millors interpretacions protagonistes, i d’“Un año, una noche”, d’Isaki Lacuesta, que es va endur fins a cinc estatuetes.

La cerimònia d’entrega dels XV Premis Gaudí no va deixar pràcticament cap dels títols més nominats sense recompensa: als ja citats cal afegir els dos guardons que es van endur “La maternal”, de Pilar Palomero, i “Los renglones torcidos de Dios”, d’Oriol Paulo.

L’emocionat record a Agustí Villaronga, traspassat el mateix dia de la cerimònia, va travessar una gala que va homenatjar l’estimat cineasta amb sentides paraules al llarg de tota la nit. Referent clau del nostre cinema, deixa un extens llegat de més d’una vintena d’obres reconegudes nacional i internacionalment.

PALMARÈS XV PREMIS GAUDÍ

Millor pel·lícula: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau

Millor pel·lícula en llengua no catalana: PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin

Millor pel·lícula documental: EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet

Millor pel·lícula d’animació: TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch, Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte

Millor direcció: Carla Simón, per ALCARRÀS

Millor direcció novella: Mikel Gurrea, per SURO

Millor guió original: Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS

Millor guió adaptat: Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor protagonista femenina: Vicky Luengo, per SURO

Millor protagonista masculí: Pol López, per SURO

Millor direcció de producció: Elisa Sirvent, per ALCARRÀS

Millor curtmetratge: HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas

Millor pel·lícula per a televisió: SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall i Paco Poch

Millor direcció artística: Sebastian Vogler, per PACIFICTION

Millor muntatge: Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor actriu secundària: Ángela Cervantes, per LA MATERNAL

Millor actor secundari: Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR

Millor interpretació revelació: Carla Quilez, per LA MATERNAL

Millor música original: Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor fotografia: Artur Tort, per PACIFICTION

Millor vestuari: Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor so: Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millors efectes visuals: Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor maquillatge i perruqueria: Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor pel·lícula europea: CINCO LOBITOS (Espanya)

Premi Especial del Públic: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Pataus

HA MORT EL CINEASTA AGUSTÍ VILLARONGA

22 gener 2023 – Ha mort el cineasta mallorquí Agustí Villaronga, qui anava a complir 70 anys el pròxim dia 3 de març. Entre les nombroses obres cinematogràfiques que formen part del seu llegat destaquen “El Mar” (2000); “Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí” (2002); “Pa Negre” (2010) i “El ventre del mar” (2021).
En el moment de la seva defunció, encara roman inèdita a les sales la seva última pel·lícula, “Loli Tormenta”, que va ser l’única incursió que va fer en el gènere de la comèdia.

GOYA: “ALCARRÀS” REP ONZE NOMINACIONS

1 desembre 2022 – La pel·lícula de Carla Simón, “Alcarràs”, ha rebut onze nominacions i per la 37ª edició dels Premis Goya 2023 competirà a les màximes categories, entre les quals millor pel·lícula, millor direcció i millor guió original, a més de millor actor revelació (Albert Bosch i Jordi Pujol Dolcet), millor actriu revelació (Ana Otín), millor guió original (Arnau Vilaró i Carla Simón), millor fotografía, millor muntatge, millor direcció de producció, millor direcció d’art i millor so.

“Suro”, del director Mikel Gurrea, ha estat nominada en la categoria de millor direcció novella, mentre que “El Sostre Groc”, d’Isabel Coixet, també té l’opció d’endur-se el premi al millor documental. “As Bestas” (17), de Rodrigo Sorogoyen i “Modelo 77” (16), d’Alberto Rodríguez, són els films que tenen més nominacions.

De les produccions de llargmetratge presentades, 94 són obres de ficció, 63 són documentals i també hi ha 8 cintes d’animació. També concorren al certamen 10 films europeus i 16 produccions iberoamericanes.

En l’apartat de curtmetratges, 55 són de ficció, 23, i 26, propostes d’animació. Pel que fa als guions, de les 165 propostes candidates, 130 són originals i 32 adaptats.

RAMÓN TÉRMENS RUEDA “SOCIETAT NEGRA”

16 noviembre 2022 – Ramón Térmens es un cineasta que gusta de incorporar en sus historias de ficción toda una variedad de personajes que forman parte de muy diversas procedencias. Y eso es precisamente lo que ha hecho en su más reciente película, que ahora está en pleno proceso de rodaje.

“Societat Negra” cuenta la historia de un confidente de la policía y sus dos colegas del barrio, que se atreven a dar un golpe a la mafia china de Barcelona. Las fatales consecuencias no tardarán en perseguirles, pero cual perros callejeros, venderán cara su piel.

Además de Barcelona, la película está siendo rodada en Badalona, Santa Coloma de Gramenet y Sant Adrià del Besòs y con escenarios como el puerto, las Tres Chimeneas donde precisamente Catalunya tendrá próximamente un hub audiovisual, el cementerio de Montjuic o el Chinatown de Badalona.

Rodada en catalán, castellano y mandarín durante seis semanas, la película está producida por Segarra Films y Societat Oculta AIE y cuenta con la participación del ICEC y de TV3. En el reparto están los actores Alberto Jo Lee, Chacha Huang, Daniel Faraldo, Marcos Zan, Montse German, Abel Folk, y María Galiana, entre otros.

MARIO CASAS DEBUTA EN LA DIRECCIÓN

16 noviembre 2022 – El actor Mario Casas comenzó entre Barcelona y Madrid el rodaje de su primer largometraje como director, “Mi soledad tiene alas”, que además coescribe el guion junto a la también actriz Deborah François. Ambientada en los mismos barrios donde Casas pasó su infancia, ‘la película sigue de un modo único a un grupo de chavales que viven la vida al límite y se dedican a robar joyerías hasta que algo se tuerce y tienen que huir del mundo que conocen’.

En palabras del propio Mario: ‘Después de casi tres meses intensos de ensayos, Óscar, Farid y Candela, han conseguido superar todas mis expectativas. Se han convertido en los personajes con una confianza ciega, sensibilidad y una verdad arrolladora. Es lo que siempre había imaginado en los 3 protagonistas. Me siento un privilegiado de poder darle la oportunidad a unos jóvenes, que solo desprenden talento y entrega. Ojalá pueda guiarlos y darles todo lo que ellos me están regalando a mí. Está siendo uno de los viajes de mi vida’.

El proyecto, que se vino cociendo a fuego lento, contó con un larguísimo proceso de cásting de más de un año para rodear a su protagonista (Óscar Casas), de un reparto no profesional con los debutantes Candela González y Farid Bechara acompañándole al frente del título.

PRÓRROGA DE ASIGNACIONES ESPECÍFICAS

30 octubre 2022 – Por fin el Senado de la República Argentina aprobó el proyecto de ley que prorroga hasta el 31 de diciembre de 2072 las asignaciones específicas para industrias e instituciones culturales, con 57 votos afirmativos, 2 negativos y 9 abstenciones. La iniciativa salió adelante gracias a los votos del Frente de todos y de un sector del radicalismo, pues la mayoría de senadores del macrista PRO se abstuvieron, a excepción de dos de ellos que votaron en contra.

El proyecto extiende hasta esa fecha (justo por 50 años) la vigencia de las asignaciones específicas previstas en los incisos b), e) e i) del artículo 4 de la ley 27.432: gravamen de emergencia a los premios de determinados juegos de sorteo y concursos deportivos previsto en la ley 20.630; impuesto a las entradas de espectáculos cinematográficos e impuesto sobre los videogramas grabados previstos en la ley 17.741; e impuesto a los servicios de comunicación audiovisual previsto en la ley 26.522.

De acuerdo con el proyecto, el beneficio continuará “durante la vigencia de los impuestos respectivos, o hasta el 31 de diciembre de 2072, lo que ocurra primero”.

El beneficio servirá para financiar actividades como el cine, los servicios de comunicación audiovisual y las bibliotecas populares.

Además, será distribuido teniendo en cuenta a las diferentes jurisdicciones provinciales, priorizando a “las regiones geográficas de menor desarrollo relativo en materia de producciones culturales”.

Bajo las consignas: «Senadores, voten a favor del pueblo» y «Evitemos el apagón cultural», el Colectivo Unidxs por la cultura se congratuló por el resultado de la votación. Y en un comunicado titulado «Son #50años y es Ley!», entre otras cosas, escribieron: “Luchar sirve, coordinar sirve, hacer asambleas sirve, pensar colectivamente sirve. Contra todos los engaños y las promesas, contra todos los que dijeron que había que conformarse. Frenamos el apagón cultural por 50 años. Con la lucha y la organización de artistas, comunicadores y trabajadores de la cultura en todo el país”.

MILLOR PEL·LÍCULA PER “MI VACÍO Y YO”

23 octubre 2022 – El Festival de l’Audiovisual Català Som Cinema de Lleida confirma el brillant recorregut de la pel·lícula “Mi vacío y yo” per prestigiosos certàmens nacionals i internacionals. El director de la cinta, Adrián Silvestre, i la seva actriu protagonista, Raphaëlle Pérez, van recollir el guardó com a millor llargmetratge de ficció a Som Cinema, de mans del paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo. L’alcalde va presidir la cloenda acompanyat de la vicepresidenta 2a de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, de la directora artística del festival, Judith Vives, i del regidor Jaume Rutllant.

“La maternal”, una altra de les pel·lícules catalanes del moment, que s’està presentant en festivals d’arreu del món, va rebre el Premi del Jurat que, a més, va concedir una menció especial per al film “Aftersun”, de Lluís Galter.
Pel que fa als curtmetratges de ficció, el treball guanyador fou “Crisàlides”, dirigit per Marc Camardons i produït per ESCAC Films. Així mateix, es va concedir una menció d’honor al curt “Zama”, de Miguel Àngel Marqués.

Guardons als documentals

“Francesca i l’amor”, el retrat íntim de l’artista plàstica barcelonina Francesca Llopis en el moment que la seva filla deixa el niu i ella s’introdueix en Tinder, va rebre el guardó al millor llargmetratge documental. La seva directora és Alba Sotorra.
En aquest apartat el millor curtmetratge ha estat “S’altra banda”, produït per Escac Films, i dirigit per Sònia Buj. És una història al voltant de Pepe el Malo, un personatge de l’imaginari menorquí.
Durant el festival es va estrenar fora de concurs el documental “El sostre groc”, d’Isabel Coixet, dedicat als abusos comesos en l’Aula de Teatre de Lleida.

En el seu parlament per tancar el festival, Miquel Pueyo va agrair als cineastes la seva aportació amb obres reivindicatives i de denúncia, com “El sostre groc”, i altres de memòria històrica, especialment importants en un context com l’actual que demostra que el feixisme és viu.
Durant la mostra el públic va poder veure prop de 60 treballs arribats de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

CÓNDOR: “EL PERRO QUE NO CALLA”

4 octubre 2022 – El perro que no calla de Ana Katz fue elegida como la mejor película de ficción del año que pasó, mientras que Esquirlas de Natalia Garayalde y Una casa sin cortinas de Julían Troksberg, compartieron el premio al mejor documental. Leonardo Sbaraglia y Érica Rivas fueron las mejores actuaciones protagónicas para la Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina.

El CC25 de Mayo fue sede de la 70 edición de los Premios Cóndor de Plata que distinguieron lo mejor de la producción nacional del año 2021 estrenada en cines o a través de las diversas plataformas digitales disponibles en el país.

“La Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina quiere manifestar su preocupación ante la demora en el tratamiento a la ley que prorroga las asignaciones específicas para las industrias culturales entre las cuales está la cinematografía nacional. La cultura está en peligro porque en diciembre caduca la ley que financia el cine, el teatro, las bibliotecas populares y la música. Por eso, se insta a los senadores y senadoras de nuestro país a que reviertan esta situación aprobando ya la ley que las prorroga por 50 años más. La cúltura es un derecho que los gobernantes deben garantizar”, manifestó en el comienzo de la ceremonia el presidente de la entidad Juan Pablo Russo.

El perro que no calla fue elegida como la mejor película del año, además de llevarse los galardones a Mejor Dirección (Ana Katz), Guion Original (Ana Katz y Gonzalo Delgado), Revelación Masculina (Daniel Katz) y Actor de Reparto (Carlos Portaluppi).

Una casa sin cortinas, de Julían Troksberg y Esquirlas, de Natalia Garayalde recibieron el Cóndor de Plata al Mejor Largo Documental. Por su parte, Karnawal de Juan Pablo Félix fue premiada como la Mejor Ópera Prima, por las actuaciones de reparto del chileno Alfredo Castro y Mónica Lairana y por su diseño de vestuario.

La relación completa de premios fue la siguiente:

Ganadores
Película de Ficción: El perro que no calla de Ana Katz
Película Documental: Esquirlas de Natalia Garayalde y Una casa sin cortinas de Julían Troksberg
Ópera Prima: Karnawal de Juan Pablo Félix
Película en Coproducción con Argentina: Akelarre de Pablo Agüero (España, Francia y Argentina)
Película Iberoamericana: El agente topo de Maite Alberdi (Chile)
Corto de ficción: Sycorax de Matías Piñeiro y Lois Patiño
Corto documental: Terminal norte de Lucrecia Martel
Dirección: Ana Katz por El perro que no calla
Actriz Protagónica: Érica Rivas por El prófugo
Actor Protagónico: Leonardo Sbaraglia por Errante corazón
Actriz de Reparto: Mónica Lairana por Karnawal
Actor de Reparto: Alfredo Castro por Karnawal y Carlos Portaluppi por El perro que no calla
Revelación Femenina: Nina Vera Suárez Bléfari por Implosión
Revelación Masculina: Daniel Katz por El perro que no calla
Guion Original: Gonzalo Delgado y Ana Katz por El perro que no calla
Guion Adaptado: Natalia Meta y Leonel D’Agostino por El prófugo, basado en el libro “El mal menor” de C.E. Feiling
Dirección de Fotografía: Bárbara Álvarez por El prófugo
Montaje: Martin Sappia y Julieta Secco por Esquirlas
Diseño de sonido: Guido Berenblum por El prófugo
Música Original: Luciano Azzigotti por El prófugo
Canción Original: “Volveré” de Diego Bravo y Osvaldo Laport para Bandido
Diseño de Vestuario: Regina Calvo y Gabriela Varela Laciar por Karnawal
Dirección de Arte: Ailí Chen por El prófugo y Federico Mayol por El apego
Maquillaje y Peluquería: Néstor Burgos por El apego
Premio María Luisa Bemberg: Vanessa Ragone
Premio Leonardo Favio: Adolfo Aristarain
Premio Salvador Sammaritano: Fernando Martín Peña
Premio al Mérito Periodístico: Guillermo Courau, Catalina Dlugi, Javier Luzi, María Fernanda Mugica y Juan Pablo Russo.
Premio del público BA Audiovisual: Implosión, de Javier van de Couters

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.