Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Presentat el Decàleg de Mesures per l’Audiovisual a Catalunya 2021

enero 21, 2021 ZONA INDUSTRIA
Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i amb l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector, han elaborat el Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. Aquest document, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens en les quals es demana als partits que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya que les assumeixin i executin, en cas que formin part del nou govern català.
Segons totes aquestes entitats, l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès durant aquesta darrera dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital.

Aquesta és acció reivindicativa i de sensibilització amb l’objectiu que els partits i agents polítics del país assumeixin una sèrie de mesures per a situar la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya “al lloc que li correspon, amb un compromís ferm de treballar per enfortir la producció audiovisual en català i difondre-la”. En aquest decàleg proposen 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen qüestions considerades urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l’audiovisual i del cinema vigents.

El text integre del Decàleg és el següent:

Augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60€ per ciutadà l’any

L’audiovisual és un sector essencialment estratègic i un eix de cohesió social. Tot i que els efectes de la digitalització han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta última dècada no s’ha implantat cap política ferma per a l’adaptació de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments és un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la població, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desatès. Això s’ha traduït en un finançament públic marcadament baix i allunyat dels estàndards europeus de suport públic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la indústria audiovisual en català i ampliar-lo per incloure no solament la producció sinó també les altres activitats de la indústria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotació com l’actual de la corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca (el cost per ciutadà és de 100 € anuals), tenint en compte les diferències en el nivell de preus. Aquest increment de la dotació a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusió dels continguts audiovisuals en català.

Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estratègic, i crear contingut en català que es pugui exportar i que generi més recursos per a noves produccions.

Per això, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnològica. Així mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparició de plataformes digitals globals, convé augmentar la comercialització de produccions pròpies i coproduccions, i potenciar la internacionalització de la indústria audiovisual catalana i en català.

Els fons Next Generation EU de la Unió Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un període curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnològic audiovisual perquè la nostra indústria sigui més competitiva mitjançant les noves tecnologies.

Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesiona- da sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. Cal tenir en compte que, actualment, països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, França, Àustria o Suècia també han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament.

Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes

Cal que, proactivament, la Generalitat actuï per tal de generar doblatges i subtitulacions en català per als continguts de les plataformes de vídeo sota demanda que garanteixin la normalització lingüística en aquest àmbit.

Així mateix, l’augment de l’oferta de títols doblats i subtitulats en català, fruit d’aquest impuls públic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de sèries i obres cinematogràfiques en català arribin, amb el format oportú, a tots els canals de distribució en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat o que seran pagades amb diners públics.

Obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a referència, cal tenir en compte l’exemple de la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en línia adaptable a múltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freqüència amb el canal infantil) i multiplataforma en català. Així mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc, continuar i potenciar la creació de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merlí, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (sèries internacionals d’èxit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animació japonesa com de ficció internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per bé que amb una presència plena del català). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica de seguidors, fent seccions sobre aquests progra- mes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que la CCMA col·labori amb la indústria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformació.

Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia

A més de revisar aquesta reglamentació, cal garantir-ne el compliment per reforçar que la ràdio i la televisió públiques compleixen la missió de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei de la comunicació audiovisual vigents.

En la revisió de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius lingüístiques que facin referència tant al model de llengua i hàbits dels continguts emesos com als casos on hi ha presència d’altres llengües de manera justificada, per assegurar la presència plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pròpies, com externa, en les produccions contractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i en l’adquisició de produccions exteriors.

Crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear

Cal que aquest òrgan de coordinació estable tingui representació política i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de manera periòdica, per aconseguir l’eficiència dels recursos públics invertits en l’audiovisual en català (compartir doblatges de pel·lícules i sèries, intercanvi i coproducció de programes pensats per a televisió tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació per a l’adquisició de produc- tes internacionals d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i que la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació en català tenint en compte que no hi ha impediments tècnics per a dur-la a terme.

Acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat

Cal que la transposició de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulació descentralitzada dels serveis de comunicació, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos àmbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de partir d’uns requeriments lingüístics de mínims i ha de donar marge a les comunitats autònomes perquè n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa avenços en aquest sentit i, per tant, és imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congrés dels Diputats. També és important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la indústria audiovisual en català.

Posteriorment a la transposició a la llei espanyola, cal una revisió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya que desplegui un règim d’obligacions lingüístiques, amb sancions incloses, partint de les bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta del catàleg amb opció lingüística catalana tant en doblatge i subtitulació com en versió original; prominència de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculació de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions lingüístiques concretes (les mesures no poden ser obligatòries únicament sobre la producció d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o físics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya

Prèviament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta eficaç i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions lingüístiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efectiva immediatament, atès que l’article 18, a més de parlar de les còpies analògiques, també fa referència al cinema digital actual i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ció posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que «quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català». Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de projeccions en català, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la circulació posterior a l’estrena en sales: les empreses distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules que s’han estre- nat doblades o subtitulades en català en sales de Cata- lunya incloguin aquesta versió quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei

Cal partir de la Llei de la Comunicació Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislació ha d’incorpo-rar les obligacions lingüístiques esmentades en el punt 8 i 9 del decàleg.Síguenos en Twitter color

 

fmr/Cmdnt

Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

ENTREVISTAS

Sebastián Rodríguez debuta con su road movie “Camino al éxito”

Película Camino al éxito Entrevista a Sebastián Rodríguez

Cinéfilo empedernido, el debutante director argentino Sebastián Rodríguez es el autor de un guion que incluye rastros que tienen que ver con esos gustos cinematográficos, en una película que refleja lo que es capaz de…

Hugo Grosso nos habla sobre su enigmático filme “Perros del Viento”

Película Perros del Viento Entrevista a Hugo Grosso

Algo extraño sucede de tanto en tanto a los perros que pasean por un parque de la ciudad de Rosario. Un guionista transmedia argentino que reside en España regresa a Santa Fe para averiguar alguna cosa acerca del tan insólito misterio.

“El largo viaje de Alejandro Bordón”, docu-ficción de Marcelo Goyeneche

El largo viaje de Alejandro Bordon Entrevista a Marcelo Goyeneche

Una suerte de híbrido entre la ficción y el documental que nace con el propósito de cuestionar cómo es que un acusado tiene que demostrar su propia inocencia y el porqué de la actuación fallida de…

“Paula”, de Florencia Wehbe, los inaccesibles estereotipos de belleza

Película Paula Entrevista a la directora Florencia Wehbe

La influencia perniciosa de algunos mensajes publicitarios, unida a una cultura de herencia patriarcal todavía no resuelta, suele crear efectos no deseados durante la etapa adolescente en algunas chicas.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Argentina, 1985”; Darín es el fiscal Strassera en el Juicio a las Juntas

Reseña de Argentina 1985 con Ricardo Darín Santiago Mitre

La película es una superproducción de Netflix que consiguió estrenarse en las salas tradicionales de cine, no sin antes existir una cierta polémica al respecto de cuántos días debería de permanecer antes de pasar a…

“Que todo se detenga”, de Juan Baldana; el destino pone a prueba

Reseña de Que todo se detenga de Juan Baldana

Baldana adapta para el cine una novela homónima de Gonzalo Unamuno que a través de su personaje, Germán Baraja, muestra un personaje deprimido y algo torpe a la hora de desarrollar un esquema de su…

“Manto de Gemas”, estados de miedo e impotencia asentados

Reseña película Manto de Gemas de Natalia López Gallardo

Los desentendidos y la búsqueda de una mujer desaparecida forman parte de esta fábula en la cual el hijo de la comandante de la policía que está a cargo de la investigación intenta ser convencido por los…

“Reloj, Soledad”, de César González; pulsión insociable

Reseña de la película Reloj Soledad de Cesar Gonzalez

El film propone una fábula sin moraleja final que pretende acercarse a los sentimientos y modo de obrar de una chica que posee la firme convicción de que el reloj es un ladrón del tiempo y el trabajo repetitivo una forma de…

“Bajo la corteza”, incendios forestales e intereses inmorales

Reseña de Bajo la corteza de Martín Heredia Troncoso

El filme gira en torno al afán miserable y mezquino de un empresario inmobiliario llamado Héctor Zamorano, quien se aprovecha de la precariedad económica y laboral de un trabajador que se dedica a desmalezar terrenos.

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

FILMOTECA CATALUNYA_SETEMBRE 2022

Agnès Jaoui, cineasta coral

Després de dos ajornaments per la pandèmia, per fi la Filmoteca rep la visita d’aquesta actriu, guionista i directora francesa. Parella artística i sentimental de Jean-Pierre Bacri, el seu debut rere la càmera amb “Le goût des autres” l’any 2000 va ser tot un esdeveniment, i la va consagrar com a mestra de la comèdia costumista que dissecciona amb humor intel·ligent la burgesia culta francesa. El cicle que presenta ofereix la possibilitat de gaudir de la Jaoui intèrpret i realitzadora de les seves històries. Un plaer.

Redescobrir la cineasta hongaresa Márta Mészáros

És una de les directores europees més importants del segle XX. La primera dona que va guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín per “Adopció” (1975). A Occident va patir un doble estigma: el de ser una cineasta de l’Est i el de ser dona. Reivindicada darrerament pel National Film Institute d’Hongria, que ha restaurat la seva obra, i l’Acadèmia del Cinema Europeu, que l’ha premiat per la seva trajectòria, la seva filmografia reflecteix els canvis socials d’un país comunista a través de dones que s’enfronten a les adversitats. El cicle serà presentat pel seu fill, el director de fotografia Nyika Jancsó, i amb diàlegs proposats per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.

Productor, distribuïdor, cinèfil: Carta blanca a Paco Poch

El productor català ens convida a un programa triat per ell des de la seva triple faceta. Poch és un home de cinema que, des dels seus orígens professionals com a cap de producció al costat de Pepón Coromina, ha estat darrere d’algunes de les propostes més innovadores del cinema català: Villaronga, Cadena, Abril, Guerín i, molt especialment, Isaki Lacuesta han estat en la seva òrbita com a productor.

Mostra de cinema romanès actual

Amb la col·laboració de l’Instituto Cultural Rumano, el cicle ofereix sis de les propostes més estimulants del cinema romanès recent. Llargmetratges amb molt bona acollida en festivals d’arreu del món, com “Un polvo desafortunado o porno loco”, el film de Radu Jude que va precedir “Alcarràs” en la consecució de l’Os d’Or del Festival de Berlín, o “Blue Moon”, darrera Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià, que inaugura el cicle dimarts 27 de setembre amb presentació de la seva directora, Alina Grigore.

Jaime Camino. No tan de pressa!

L’exposició dedicada al director d’“El llarg hivern” encara es pot visitar fins al 23 d’octubre. Una mostra plena de contingut audiovisual creat expressament per a l’ocasió que explora els temes recurrents en la filmografia del director: la Guerra Civil, la infància, la música, els feliços 60, la dificultat d’estimar i la mort.

I també…

La sessió especial dedicada al festival Terra Gollut ofereix aquest any una selecció de curtmetratges de Marc Serena i el documental “Indestructibles”, rodat en deu països africans, que reflecteix la història d’onze nens i nenes del continent.

El cicle Filmoteques amigues inclou una sessió presentada pel director de Filmoteca Española, Josetxo Cerdán i el restaurador Ferran Alberich, amb obres primerenques restaurades de Buñuel (Un perro andaluz), Berlanga i Pedro Olea.

Sessió en reconeixement de José Sacristán, Goya honorífic en la darrera edició dels premis de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, amb la projecció d’“El muerto y ser feliz” (Javier Rebollo, 2012).

Preestrena de “918 Gau” (Arantza Santesteban, 2021), opera prima de la cineasta que és un autoretrat amb l’epicentre en el conflicte basc, fet a partir del record de les 918 nits que va passar tancada a la presó.

Presentació del resultat del taller “Vivim el barri”, en què un grup de 15 joves d’entre 16 i 20 anys viuen, durant una setmana, el procés de creació de tres curtmetratges a partir de les seves visions del Raval, dilluns 5 de setembre.

Darreres projeccions dels cicles Horitzons del Western i Farien 100 anys…, que ens han acompanyat tot l’estiu. I encara un altre homenatge a un altre centenari, Paco Pérez-Dolz, amb la presentació del llibre Un cineasta, a tiro limpio.

In Memoriam Jean Louis Trintignant, amb dos títols fonamentals d’aquest gegant de la interpretació: “L’attentat” (Yves Boisset, 1972) i “Il sorpasso” (Dino Risi, 1962).

Punt final al cicle d’estiu de FilmoXica, Aventures i amistats, i dues sessions dedicades a Roma, ciutat convidada de la Mercè 2022, el cap de setmana de la Festa Major de Barcelona: “Umberto D.” (Vittorio De Sica, 1952) i “Trash” (Luca Della Grotta, 2020).

SOM CINEMA OBRIRÀ AMB “DEFENSORES”

27 setembre 2022 – El documental “Defensores” obrirà la 13 edició del Som Cinema-Festival de l’Audiovisual Català que se celebra a la ciutat de Lleida entre el 19 i el 23 d’octubre. La pel·lícula, dirigida i produïda pel Col·lectiu Tara, es projectarà fora de concurs el dia 19, a les 7 de la tarda, a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.

“Defensores” tracta la situació dels drets sexuals i reproductius en temps de crisi econòmica, social i política com els actuals, un context en què, reflecteix el documental, són els primers drets a ser atacats per grups fonamentalistes i d’extrema dreta amb l’objectiu de mantenir l’ordre econòmic i social neoliberal.

Les autores del documental assenyalen que les defensores dels drets sexuals i reproductius són a l’avantguarda de la lluita pels drets humans de les dones i persones LGTBIQ+ d’arreu del món. “Escoltar la nostra veu és clau per superar l’ofensiva fonamentalista”, subratllen.

El Col·lectiu Tara està format per dones professionals provinents de diversos àmbits (periodisme, història de l’art, comunicació, educació social i sociologia) i amb una experiència comuna en projectes educatius i de divulgació del coneixement sobre la cultura audiovisual, el gènere i el pensament social.

La producció de “Defensores” és a càrrec de Carles Pericas i d’Helena Moliné, i el guió, de Blanca Almendàriz.

CONCHA DE ORO PARA FILME COLOMBIANO

25 septiembre 2022 –  La directora colombiana Laura Mora logró el máximo galardón otorgado por el jurado oficial de la 70 edición del Festival de San Sebastián para su segundo largometraje pensado para el cine, “Los Reyes del Mundo”. La cinematografía colombiana es una de las más importantes de América Latina y tanto en el pasado como en el presente ha contado con destacados cineastas, por eso resulta extraño que en siete décadas de Festival no haya habido hasta ahora un reconocimiento de este tipo.

Los protagonistas de esta historia dramática de ficción son Rá (19), Culebro (16), Sere (14), Winny (12) y Nano (13), cinco chicos de la calle de Medellín. Cinco reyes sin reino. En sus manos tienen unas viejas escrituras de una tierra heredada por Rá. Tras recibir una carta de la oficina de restitución de tierras del gobierno, notificando la devolución de los terrenos que le fueron arrebatados a su abuela, Rá decidirá emprender el viaje con sus amigos con la promesa de por fin cumplir un sueño: tener un lugar en el mundo donde ser libres, donde estar a salvo, donde construir su propio reino.

La realizadora Laura Mora es muy conocida por haber rodado en 2016 su ópera prima en largometraje para el cine, “Matar a Jesús”, película ambientada en locaciones reales en Medellín con actores naturales. El film tuvo su estreno mundial en el Festival Internacional de Cine de Toronto –TIFF- y su premier europea en el Festival Internacional de Cine de San Sebastián. Además obtuvo numerosos reconocimientos.

También en San Sebastián, el director argentino Manuel Abramovich consiguió la Concha de Plata a la Mejor Fotografía por su filme “Pornomelancolía”, un relato sobre un sex-influencer que dirige su propia vida, pero en la intimidad, fuera del personaje, pareciera vivir en una permanente melancolía. El protagonista de esta película, Lalo Santos, no asistió a la presentación de Donostia, pero a través de las redes sociales se quejó acerca de las condiciones del rodaje del film, efectuado en México. Al parecer, la cuestión en polémica sería que a posteriori no estaba de acuerdo con haber rodado determinadas escenas sobre las que él sí que dio su consentimiento durante el rodaje.

Por su parte, Renata Lerman se hizo en el Festival con el premio a la mejor interpretación de reparto por “El Suplente”, la película dirigida por su padre Diego Lerman. Y el premio del público recayó en “Argentina 1985”, de Santiago Mitre.

ACADEMIA SELECCIONA EL FILM “ALCARRÀS”

13 septiembre 2022 – El segundo largometraje de Carla Simón, “Alcarràs”, ha sido seleccionado por la Academia de cine para representar a España en los Oscar, en la categoría de Mejor Película Internacional, tras haber obtenido en febrero pasado el Oso de Oro en la Belinale.

Carla Simón debutó con “Verano 1993”, con la que consiguió una gran repercusión internacional. Entre otros muchos premios consiguió el galardón a la Mejor Ópera Prima en el Festival de Berlín 2017 y tres premios Goya (mejor dirección novel, actriz revelación – Bruna Cusí – y actor – David Verdaguer). La película fue nominada ese mismo año en los Premios EFA como Mejor Ópera Prima y también fue preseleccionada por la Academia para representar a España en los Oscar en 2018, un hito que se vuelve a repetir cinco años después.

MURIÓ JEAN-LUC GODARD

13 septiembre 2022 – Fue un cineasta guiado siempre por la experimentación. Uno de los realizadores más influyentes de la Nouvelle Vague, y falleció, curiosamente porque así él lo quiso, por voluntad propia, a la edad de 91 años.

Jean-Luc Godard solía elegir el título de su próxima película antes de saber cómo sería. En una entrevista con Serge Kaganski en 2004, explicaba: “El título siempre va por delante. El único título que se me ocurrió después de mi primera película fue “À bout de souffle”, y no me gustó nada. Para la siguiente, tuve la idea de un título, “Le Petit Soldat”, antes de saber siquiera cómo sería la película. Los títulos se han convertido en señales artísticas. El título me dice en qué dirección debo mirar”.

Las películas de Godard siempre estaban llenas de citas, ya sean pictóricas, musicales, literarias, filosóficas, históricas o cinematográficas. En la conferencia de prensa que dio en el Festival de Cannes en 1990, con motivo del estreno de “Nouvelle Vague”, Godard se definió como «organizador consciente de la película» y no como autor, y explicó su relación con las citas: “Para mí, todas las citas -pictóricas, musicales, literarias- pertenecen a la humanidad. Soy simplemente el que pone a Raymond Chandler y a Fedor Dostoyevsky juntos en un restaurante un día, con pequeños actores y grandes actores. Eso es todo”.

Al igual que Éric Rohmer, François Truffaut, Claude Chabrol y Jacques Rivette, Jean-Luc Godard comenzó su carrera en los años 50 como crítico de cine, pero en 1959 se pasó a la dirección de los largometrajes con “À bout de souffle”. La película tuvo un gran éxito y se convirtió en uno de los filmes fundadores de la Nouvelle Vague. Precisamente la década de los años 60 que representaba la de sus primeros pasos en el oficio, fue la más prolífica de su carrera ya que multiplicó sus proyectos y realizó varias películas al año.

PREMIS GAUDÍ: LA 5A EDICIÓ JA TÉ DATA

8 setembre 2022 – La gala de lliurament de la quinzena edició dels Premis Gaudí ja té data. Serà el diumenge 22 de gener de 2023 a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el mateix espai que va acollir l’anterior cerimònia. L’Acadèmia del Cinema Català reconeixerà així les millors produccions cinematogràfiques de l’any 2022 en 26 categories competitives, un palmarès al qual s’afegirà el reconeixement del Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter.

Les inscripcions romandran obertes fins al dijous 29 de setembre a les 14 hores. Poden participar-hi aquelles produccions catalanes (llargmetratges de ficció, documentals i d’animació) estrenades a sales durant el 2022 (amb una permanència en pantalla mínima de set dies no necessàriament consecutius), que comptin amb un mínim del 20% de producció local i acreditin la participació de talent català almenys amb sis punts, segons els criteris recollits a les bases.

La cursa per a les produccions inscrites arrencarà el pròxim 25 d’octubre, amb la presentació de les pel·lícules candidates als XV Premis Gaudí. Els nominats i nominades es donaran a conèixer en una lectura pública a mitjans de desembre.

FILMES 70 PREMIOS CONDOR DE PLATA

31 agosto 2022 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina dio a conocer durante la entrega de premios a los ganadores de las ediciones 2019 y 2020, suspendidas por la pandemia, las nominaciones a la 70 edición de los Premios Cóndor de Plata que distinguen lo mejor de la producción nacional del año 2021 estrenada en cines o a través de las diversas plataformas disponibles en el país y cuyos ganadores se develarán en la ceremonia de premiación que se realizará el próximo 3 de octubre en el CC25 de Mayo con transmisión en vivo de la Televisión Pública y Contar. Además, la entidad aprovechó la oportunidad para dar a conocer la nueva imagen institucional y presentar un nuevo diseño para el tradicional Cóndor de Plata creado por Diego Gonzalez y donde se destaca un estilo modernista de líneas rectas y la utilización de materiales como acrílico y alpaca.

El perro que no calla de Ana Katz con 17, El prófugo de Natalia Meta con 15, Karnawal de Juan Pablo Félix con 12, El apego de Valentín Javier Diment con 9 e Historia de lo oculto de Christian Ponce con 8 resultaron las películas más nominadas para la 70 edición de los Premios Cóndor de Plata.

La lista incluye a Un crimen común de Francisco Márquez y Errante corazón de Leonardo Brzezicki con 5 cada una, e Implosión de Javier Van de Couter, Yo nena, yo princesa de Federico Palazzo y Esquirlas de Natalia Garayalde con 4. También aparecen nominadas Nocturna de Gonzalo Calzada y Bandido de Luciano Juncos con 3 candidaturas, y Retiros (in)voluntarios de Sandra Gugliotta y Una casa sin cortinas de Julián Troksberg con 2.

El apego de Valentín Javier Diment, El perro que no calla de Ana Katz, El prófugo de Natalia Meta, Implosión de Javier Van de Couter, Karnawal de Juan Pablo Félix y Un crimen común de Francisco Márquez, compiten como las mejores películas de ficción del año que pasó. Mientras que 1982 de Lucas Gallo, Adiós a la memoria de Nicolás Prividera, Esquirlas de Natalia Garayalde, Retiros (in)voluntarios de Sandra Gugliotta, Tres en la deriva del acto creativo de Fernando Solanas y Una casa sin cortinas de Julián Troksberg se miden por el Cóndor de Plata al Mejor Largo Documental.

En el rubro ópera prima las nominadas son Esquirlas de Natalia Garayalde, Historia de lo oculto de Cristian Ponce, Karnawal de Juan Pablo Félix, La vida dormida de Natalia Labaké y Zombies en el cañaveral de Pablo Schembori

Por tercer año consecutivo, la Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina premiará la Mejor Película en coproducción con Argentina. Las aspirantes en esta categoría son: Akelarre de Pablo Agüero (España, Francia y Argentina), Carajita de Silvina Schnicer y Ulises Porra (Argentina y República Dominicana), Chico ventana también quisiera tener un submarino de Alex Piperno. (Uruguay, Argentina, Brasil, Países Bajos y Filipinas), Los nadies de José Quiroga (Chile y Argentina), y Mientras dure la guerra de Alejandro Amenábar (España y Argentina).

También se recuerda que a partir de la edición 70 se entregarán tres nuevos reconocimientos. Por un lado, el Premio María Luisa Bemberg a una mujer destacada dentro de la industria audiovisual, el Premio Leonardo Favio a una personalidad masculina relevante y el Premio Salvador Sammaritano a un crítico de cine que no forme parte del ACCA. Los ganadores se darán a conocer próximamente.

Como se anunció con anterioridad, la entidad premiará con los Cóndor de Plata, en una ceremonia independiente, a las series y telefilms emitidos en televisión y/o plataformas digitales. La misma se realizará el próximo 14 de noviembre en el CCK con transmisión en vivo de la Televisión Pública y Contar. Las nominaciones se darán a conocer a mediados de octubre.

Para esta entrega se evaluaron un total de 190 películas argentinas estrenadas entre el 1 de enero y el 31 de diciembre de 2021 tanto en salas de cine como a través de las diferentes plataformas de streaming públicas y privadas y canales de televisión.

“AS BESTAS” A PREMIOS DEL CINE EUROPEO

20 agosto 2022 – “As Bestas”, la nueva película de Rodrigo Sorogoyen que tuvo una gran acogida en su premiére mundial en el pasado Festival Internacional de Cine de Cannes, ha sido preseleccionada para la 35º edición de los Premios del Cine Europeo.

La película tiene previsto su estreno en salas españolas para el próximo 11 de noviembre, tras su paso en septiembre por la sección Perlak del Festival de San Sebastián y la sección Órbita del Festival de Sitges.

En “As Bestas”, Antoine y Olga son una pareja francesa que se instaló hace tiempo en una aldea del interior de Galicia. Allí llevan una vida tranquila, aunque su convivencia con los lugareños no es tan idílica como desearían. Más tarde, un conflicto con sus vecinos, los hermanos Anta, hará que la tensión crezca en la aldea hasta alcanzar un punto de no retorno.

Marina Foïs, Denis Ménochet, Luis Zahera, Diego Anido y Marie Colomb son los actores y actrices profesionales de un elenco que se completa con debutantes sin experiencia alguna en el mundo de la actuación.

“Alcarràs”, de Carla Simón, y “Pacifiction”, de Albert Serra, son también otras películas que han sido seleccionadas para estos Premios.

Los finalistas en las 20 categorías de estos galardones, que concede anualmente la Academia de Cine Europeo (3.800 miembros) para reconocer la excelencia de las producciones cinematográficas del continente, se anunciarán el próximo 8 de noviembre. Y la gala en la que se conocerán los ganadores de 2022, que en ocasiones se traslada de Berlín, sede de la Academia y su escenario habitual, a otras ciudades, tendrá lugar el 10 de diciembre en el Harpa Conference and Concert Hall de Reikiavik, la capital islandesa.

DONOSTIA CON ABRAMOVICH Y DIEGO LERMAN

3 agosto 2022 – Dos películas argentinas participarán en la Sección Oficial de la 70ª edición del Festival de San Sebastián, que tendrá lugar del 16 al 24 de septiembre.

“El Suplente”, la nueva película del argentino Diego Lerman (Una especie de familia, La mirada invisible, Tan de repente), está centrada en un maestro temporal (Juan Minujín) que debe abandonar sus funciones docentes cuando uno de sus alumnos es amenazado por un capo local de la droga.
“El suplente” también fue seleccionada para participar en la sección “Presentaciones Especiales” de la 47ma. edición del Festival de Cine de Toronto, que se realizará entre el 8 y el 18 de septiembre.

Por otra parte, Manuel Abramovich (Solar, Años Luz, Soldado), participará en la competencia oficial con su filme “Pornomelancolía”, donde Lalo Santos actúa en el rol de un sex-influencer que postea fotos de su cuerpo desnudo y videos porno caseros en las redes sociales, un éxito en su vida pública que contrasta con la permanente melancolía que arrastra en la intimidad.

Juan Minujín, Bárbara Lennie, Alfredo Castro, María Merlino, Lucas Arrua y Rita Cortese encabezan el reparto de este filme.

Asimismo, la colombiana Laura Mora (Medellín, 1981), que ganó, entre otras distinciones, una mención especial del Premio Kutxabank-New Directors y el Premio de la Juventud con “Matar a Jesús” (2017), también integra la Sección Oficial con su segundo largometraje, “Los reyes del mundo”, un cuento subversivo y fantástico protagonizado por cinco chicos de la calle de Medellín.

Y entre los convocados por el Festival también se encuentra el cineasta coreano Hong Sang-soo (Seúl, 1960) quien presentará con “Top”, una historia de los encuentros que un cineasta de mediana edad mantiene con distintas personas.