Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Presentat el Decàleg de Mesures per l’Audiovisual a Catalunya 2021

enero 21, 2021 ZONA INDUSTRIA
Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i amb l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector, han elaborat el Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. Aquest document, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens en les quals es demana als partits que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya que les assumeixin i executin, en cas que formin part del nou govern català.
Segons totes aquestes entitats, l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès durant aquesta darrera dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital.

Aquesta és acció reivindicativa i de sensibilització amb l’objectiu que els partits i agents polítics del país assumeixin una sèrie de mesures per a situar la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya “al lloc que li correspon, amb un compromís ferm de treballar per enfortir la producció audiovisual en català i difondre-la”. En aquest decàleg proposen 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen qüestions considerades urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l’audiovisual i del cinema vigents.

El text integre del Decàleg és el següent:

Augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60€ per ciutadà l’any

L’audiovisual és un sector essencialment estratègic i un eix de cohesió social. Tot i que els efectes de la digitalització han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta última dècada no s’ha implantat cap política ferma per a l’adaptació de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments és un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la població, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desatès. Això s’ha traduït en un finançament públic marcadament baix i allunyat dels estàndards europeus de suport públic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la indústria audiovisual en català i ampliar-lo per incloure no solament la producció sinó també les altres activitats de la indústria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotació com l’actual de la corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca (el cost per ciutadà és de 100 € anuals), tenint en compte les diferències en el nivell de preus. Aquest increment de la dotació a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusió dels continguts audiovisuals en català.

Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estratègic, i crear contingut en català que es pugui exportar i que generi més recursos per a noves produccions.

Per això, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnològica. Així mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparició de plataformes digitals globals, convé augmentar la comercialització de produccions pròpies i coproduccions, i potenciar la internacionalització de la indústria audiovisual catalana i en català.

Els fons Next Generation EU de la Unió Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un període curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnològic audiovisual perquè la nostra indústria sigui més competitiva mitjançant les noves tecnologies.

Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesiona- da sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. Cal tenir en compte que, actualment, països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, França, Àustria o Suècia també han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament.

Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes

Cal que, proactivament, la Generalitat actuï per tal de generar doblatges i subtitulacions en català per als continguts de les plataformes de vídeo sota demanda que garanteixin la normalització lingüística en aquest àmbit.

Així mateix, l’augment de l’oferta de títols doblats i subtitulats en català, fruit d’aquest impuls públic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de sèries i obres cinematogràfiques en català arribin, amb el format oportú, a tots els canals de distribució en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat o que seran pagades amb diners públics.

Obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a referència, cal tenir en compte l’exemple de la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en línia adaptable a múltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freqüència amb el canal infantil) i multiplataforma en català. Així mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc, continuar i potenciar la creació de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merlí, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (sèries internacionals d’èxit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animació japonesa com de ficció internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per bé que amb una presència plena del català). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica de seguidors, fent seccions sobre aquests progra- mes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que la CCMA col·labori amb la indústria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformació.

Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia

A més de revisar aquesta reglamentació, cal garantir-ne el compliment per reforçar que la ràdio i la televisió públiques compleixen la missió de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei de la comunicació audiovisual vigents.

En la revisió de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius lingüístiques que facin referència tant al model de llengua i hàbits dels continguts emesos com als casos on hi ha presència d’altres llengües de manera justificada, per assegurar la presència plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pròpies, com externa, en les produccions contractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i en l’adquisició de produccions exteriors.

Crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear

Cal que aquest òrgan de coordinació estable tingui representació política i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de manera periòdica, per aconseguir l’eficiència dels recursos públics invertits en l’audiovisual en català (compartir doblatges de pel·lícules i sèries, intercanvi i coproducció de programes pensats per a televisió tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació per a l’adquisició de produc- tes internacionals d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i que la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació en català tenint en compte que no hi ha impediments tècnics per a dur-la a terme.

Acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat

Cal que la transposició de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulació descentralitzada dels serveis de comunicació, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos àmbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de partir d’uns requeriments lingüístics de mínims i ha de donar marge a les comunitats autònomes perquè n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa avenços en aquest sentit i, per tant, és imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congrés dels Diputats. També és important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la indústria audiovisual en català.

Posteriorment a la transposició a la llei espanyola, cal una revisió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya que desplegui un règim d’obligacions lingüístiques, amb sancions incloses, partint de les bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta del catàleg amb opció lingüística catalana tant en doblatge i subtitulació com en versió original; prominència de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculació de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions lingüístiques concretes (les mesures no poden ser obligatòries únicament sobre la producció d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o físics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya

Prèviament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta eficaç i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions lingüístiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efectiva immediatament, atès que l’article 18, a més de parlar de les còpies analògiques, també fa referència al cinema digital actual i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ció posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que «quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català». Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de projeccions en català, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la circulació posterior a l’estrena en sales: les empreses distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules que s’han estre- nat doblades o subtitulades en català en sales de Cata- lunya incloguin aquesta versió quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei

Cal partir de la Llei de la Comunicació Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislació ha d’incorpo-rar les obligacions lingüístiques esmentades en el punt 8 i 9 del decàleg.Síguenos en Twitter color

 

fmr/Cmdnt

Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA: OCTUBRE 2021

Constel·lació Chomón

L’Any Chomón ja fa dies que està desplegant les activitats aquest 2021, però és a l’octubre que la Filmoteca de Catalunya en concentra el gruix, amb un simposi internacional, el Laboratori Chomón, i un cicle que vincula les seves innovacions en l’animació, els efectes especials i el color amb aportacions posteriors en aquestes especialitats. Cada sessió inclou una pel·lícula de Chomón acompanyada de llargs, curts i fins i tot peces inèdites. També hi haurà un espectacle del Mag Hausson inspirat en l’univers Chomón. (més informació)

Werner Herzog inaugura la mostra Cinema alemany actual

El director alemany presentarà el documental “Nomad: In the Footsteps of Bruce Chatwin”, on homenatja el seu amic escriptor i viatger incansable Bruce Chatwin. Herzog segueix el seu rastre pels llocs més recòndits del món tot entrevistant persones que recorden l’escriptor i la seva obra. Un viatge èpic que evoca la trobada dels dos amics a Austràlia, fruit de la qual va sorgir “Cobra Verde”, adaptació de la novel·la El virrei d’Ouidah, de l’escriptor britànic. Així s’obrirà una nova edició d’aquesta mostra que la Filmoteca presenta de la mà del Goethe Institut, i que enguany presenta una desena de films que tracten temes com la migració, l’amor en temps líquids, el debat #MeToo, una sospita de terrorisme o el retrat distòpic sobre el futur climàtic de la nostra societat, entre d’altres, a més d’una picada d’ull a Rainer Werner Fassbinder. (més informació)

Festival de Cinema Jueu 2021

Una altra cita ineludible d’aquestes dates que en aquesta edició està centrada en dos eixos temàtics relacionats entre si. D’una banda, les circumstàncies i la vida dels refugiats i els supervivents, amb el consegüent exili i problemes d’integració. De l’altra, les diferents situacions a les quals s’ha d’enfrontar la població civil i les decisions que es veuen obligats a adoptar els ciutadans per circumstàncies alienes a la seva voluntat durant els conflictes. També oferirà una mirada als moviments de l’avantguarda europea del període d’entreguerres, amb la contribució jueva i la seva implicació política contra el feixisme ascendent en aquest període. La mostra rebrà la visita d’alguns dels cineastes que hi presentaran els seus treballs, com Leo Khasin o Asaf Galay. (més informació)

Patrimoni Audiovisual

Com cada 27 d’octubre des de l’any 2006, la Filmoteca de Catalunya se suma a les desenes d’arxius i institucions de tot el món per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, una jornada impulsada per la UNESCO per posar en relleu la fragilitat i el valor d’aquest patrimoni i per celebrar la tasca infatigable de les institucions que dediquen els seus esforços a salvaguardar-lo. (més informació)

I també…

Comença la sisena edició del cicle ‘Per amor a les arts’ (+); segueix l’Aula de Cinema una temporada més (+); la presència d’Aurel, el director de “Josep”, una de les pel·lícules més destacades de l’últim any, serà un dels grans al·licients de la Setmana del Cineclubisme, tradicional trobada del públic més cinèfil (+); s’estrena el documental ‘Berracas’, sobre dones lluitadores, empoderades, supervivents del conflicte armat a Colòmbia (+); i la programació familiar dels caps de setmana també s’impregna de la celebració del 150è aniversari del pioner del cinema català, Segundo de Chomón també a la FilmoXica (+).

22 FESTIVAL DE CINEMA JUEU


ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

ENTREVISTAS

“Amor Bandido”, de Daniel Werner; descubrir el lado oscuro del amor

Película Amor Bandido Entrevista a Daniel Werner

La historia que cuenta esta película es la del típico enamoramiento de un alumno adolescente hacia una de sus profesoras, en un intento de llevarlo hasta sus consecuencias más reales y directas, es decir, con una…

Entrevista a Gonzalo Calzada, director del drama psicológico “Nocturna”, con Pepe Soriano

Nocturna con Pepe Soriano Entrevista a Gonzalo Calzada

El actor argentino Pepe Soriano, con 92 años recién cumplidos, es el protagonista del nuevo drama psicológico del director de conocidos filmes como “La plegaria del vidente” (2012), “Resurrección” (2016) y…

“Ojos de Arena” se basa en dramas reales para desarrollar un thriller

Película Ojos de Arena Entrevista a Alejandra Marino

Junto a Marcela Marcolini, la realizadora hace recaer el peso principal del relato en la actriz Paula Carruega, quien construye un personaje ligado al territorio de la Justicia que ha acabado padeciendo en primera persona…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“El lugar de la desaparición”, de Martín Farina; derretir los vínculos

Reseña de El lugar de la desaparición de Martín Farina

El creador de películas como “El Hombre Depaso Piedra”, “Mujer nómade” o “El profesional” se atreve ahora con un relato que llega a una conclusión respecto de la cual el cine se suele mostrar reacio a tratar en sus…

“TRES”, MEJOR PELÍCULA EN SOMCINEMA

24 octubre 2021 – La película “Tres” ganó el Premio Som Cinema al Mejor Largometraje de Ficción de esta 12.ª edición de Som Cinema-Visual Art, Festival del Audiovisual Catalán de Lleida. Recogió el galardón Pere Altimira, guionista de la película.

En su veredicto, el Jurado destacó de “Tres” que “es un filme relevante por su singularidad que a través de la técnica sonora nos invita a viajar en busca de las raíces. El “fuera de sincro” como metáfora de una desconexión que vive la protagonista e invita al público a participar de una experiencia metafísica”.
Con el galardón de Som Cinema-Visual Art, “Tres” continúa acumulando distinciones, después del Méliès d’Argent obtenido en el pasado Festival de Sitges.

“El vientre del mar” del director mallorquín Agustí Villaronga se llevó el Premio del Jurado al Largometraje de Ficción por, según el Jurado, “ser una propuesta valiente y arriesgada que de forma muy elegante juega con los formatos y los tiempos. A través de las múltiples formas de representación escénica y cinematográfica consigue poner en cuestión la herencia del colonialismo y la condición humana”. Recibió el premio Bernat Aragonés, montador de la película y miembro de la productora Turkana Films, coproductora del filme.

La directora y productora catalana Alba Sotorra se hizo con el Premio Som Cinema al Mejor Largometraje Documental por su trabajo “El retorno, la vida después del ISIS”. En su veredicto, el jurado de las Secciones Oficiales de Documental otorgó el premio al filme de Sotorra “por la firme convicción que el cine documental tiene que ser motor de cambio y transformación para realidades invisibilizadas, porque -con una factura técnica y una producción impecables- aporta una mirada diferente sobre la guerra, rezumando valentía, feminismo, coraje, perseverancia e inconformismo. En su trabajo, Sotorra sitúa a la mujer en medio del debate, como víctima recurrente en todos los niveles de la vida, pero también como sujeto activo en la sororidad y las curas como camino de esperanza”

El jurado también distinguió con una mención especial al documental “Mrs. Death” de la mallorquina Sílvia Ventayol, y con el premio al mejor corto documental para “Naturaleza muerta” de Carolina Astudillo.

PACO PLAZA, CARLOS VERMUT Y “LA ABUELA”

17 octubre 2021 – Entre las presentaciones que hizo en Sitges el director Paco Plaza, figura “La Abuela”, una nueva cinta de terror donde se ha aliado con el guionista y también director Carlos Vermut, quienes hace tiempo se conocieron en ese festival. Está protagonizada por la actriz Almudena Amor.

Plaza contó esto en la muestra: “Yo llevaba un tiempo intentando desarrollar una idea pero no acababa de encontrar el enfoque correcto, quería rodar una historia de posesiones donde el demonio fuera la vejez. Aquí es donde entró en Carlos y aportó su personalidad”, explicaba allí el director respecto a la relación con el ahora guionista de su película.

El palmarés de Sitges estuvo encabezado por la cinta islandesa “Lamb”, como mejor película.

POR FIN EN CINES “EL BUEN PATRÓN”

15 octubre 2021 – “El Buen Patrón”, la nueva película dirigida por Fernando León de Aranoa y protagonizada por el reconocido actor Javier Bardem, se encuentra ya disponible en múltiples salas de distintas ciudades del territorio español. Se trata también de la película elegida por la Academia de Cine de España para ser enviada a las nominaciones de la próxima edición de los Premios Oscar de Hollywood.

En el filme, a la espera de la visita de un comité que podría otorgar a su compañía un premio a la excelencia, el propietario de una empresa de fabricación de básculas industriales (Bardem) intenta resolver cualquier problema de sus trabajadores en el tiempo suficiente. Pero sus problemas vienen cuando un antiguo trabajador comience a manifestarse a las puertas de la fábrica.

“El Buen Patrón” funciona en clave de comedia y su director explica que él cree “en un cine complejo y ambicioso artísticamente, que deje constancia de quiénes somos, del momento que vivimos; y que a la vez divierta, intrigue, emocione. Y que lo haga con humor, con ligereza a veces, con filo; pero sin renunciar al compromiso, a la verdad y a la poesía. Que busque en las raíces de lo que somos la hipótesis de lo que seremos un día. Un cine con ventanas a la calle, que se ocupe de lo que sucede afuera, en las aceras del país que somos; en nuestras casas, en nuestros dormitorios, en nuestros centros de trabajo.

S’HA MORT JOSEP MARIA FORN

4 octubre 2021 – Va estar el productor i director de més de 250 pel·lícules, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2001, el Gaudí d’Honor l’any 2010 i va ser director general de cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va dirigir films com “Muerte al amanecer” (1961) , “La piel quemada” (1967), i “Companys, procés a Catalunya” (1979). En Josep Maria Forn va morir aquest 3 d’octubre a l’edat de 93 anys.

Malgrat que va intentar dedicar-se a la literatura, des del 1950 es passà al cinema. Com a director començà amb el curtmetratge Gaudí (1954). Fou propietari de la productora Films de l’Orient. L’any 1994 fou elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

La seva última obra ha estat “El somni català” (2015), un documental centrat en la lluita catalana per a la recuperació dels drets nacionals des de l’any 1904.

GRAN CAMPAÑA “YO VOY AL CINE”

1 octubre 2021 – Según los datos provisionales de Comscore Movies, 964.315 espectadores han asistido a los cines durante la celebración de la campaña “Yo Voy al Cine”, que ha tenido lugar en las salas de cine del territorio español esta semana, entre el 27 y 30 de septiembre, incrementando un 241% la cifra de espectadores de los mismos días de la semana anterior.

Las diez películas más vistas durante estos días han sido, por este orden, “Dune”, “Maixabel”, “No respires 2”, “Shang Chi y la leyenda de los diez anillos”, “Cry Macho”, “La patrulla canina. La película”, “Maligno”, “A todo tren. Destino Asturias”, “Free Guy” y “Respect”.

Con este resultado, la asistencia semanal a salas de cine (de viernes a jueves) consigue su mejor registro desde la reapertura de los cines con 1.509.766 espectadores, superando de esta forma los 1.423.169 espectadores que visitaron los cines la semana del 9 de julio, mejor semana hasta la fecha.

La organización valora positivamente los resultados alcanzados y esperan que la campaña de “Yo Voy al Cine” haya servido, por un lado, para afianzar la confianza de los espectadores en las salas de cine como una opción de ocio cultural segura y, por otro, como un revulsivo en los hábitos de asistencia de los espectadores que se traduzca en un incremento sostenido de la asistencia al cine durante las próximas semanas.

“QUIÉN LO IMPIDE”, EL 22 DE OCTUBRE

29 septiembre 2021 – “Quién lo impide” es la nueva película de Jonás Trueba, una historia cuyos protagonistas recibieron la Concha de Plata a la Mejor Interpretación de Reparto en la más reciente edición del Festival de San Sebastián.
Asimismo, el filme fue galardonado con el premio Zinemaldia a la Mejor Película entregado por los Premios Feroz y el premio FIPRESCI de la crítica internacional. La película también obtuvo una mención especial del Jurado Signis.

La historia que cuenta es una llamada a transformar la percepción que tenemos sobre la adolescencia y la juventud; la de aquellos que nacieron a principios del siglo XXI y acaban de hacerse mayores de edad; los que ahora parecen culpables de todo a la vez que ven mermadas sus esperanzas.

Entre el documental, la ficción y el puro registro testimonial, los jóvenes adolescentes se muestran tal y como son pero como pocas veces los vemos o nos dejan verlos: aprovechando la cámara de cine para mostrar lo mejor de sí mismos y devolvernos la confianza en el futuro; desde la fragilidad y la emoción, con humor, inteligencia, convicciones e ideas. Porque la juventud que nos habla de amor, amistad, política o educación no está hablando solo de lo suyo, sino de lo que nos importa siempre, a cualquier edad.

“Quién lo impide” es una película sobre nosotros: sobre lo que fuimos, lo que somos y lo que seguiremos siendo; y tendremos el placer de poder verla en las salas de cine a partir del próximo 22 de octubre.

MENCIÓN A ‘ELES TRANSPORTAN A MORTE’

27 septiembre 2021 – Después de obtener el Premio a la Mejor Aportación Técnica en la 36ª edición de la Semana de la Crítica de la Mostra de Venecia, “Eles Transportan a Morte” de Helena Girón y Samuel M. Delgado se hizo con una Mención Especial del Jurado de Zabaltegi-Tabakalera en la 69ª edición del Festival de San Sebastián.

El Jurado compuesto por Sergio Oksman, Miriam Heard y Elena López Riera otorgó este reconocimiento al film “por la manera en que explota las posibilidades de la materia fílmica para embarcarnos en un relato que pone en cuestión la historia de la conquista de América”.

El estreno mundial de la ópera prima de ambos realizadores tuvo lugar en la 36ª edición de la Semana de la Crítica de la Mostra de Venecia, certamen que este año celebró su 78ª edición. Los dos cineastas, cuyos cortometrajes han participado en un circuito selecto de festivales internacionales de cine como los de Toronto, Locarno o el New York Film Festival, combinan en su primer largometraje el relato clásico de aventuras con un discurso crítico sobre la colonización.

Según Helena Girón y Samuel M. Delgado, “la película se sitúa en 1492, año que representa el inicio del proyecto de dominación occidental, y que supone lo que algunos teóricos señalan como el inicio de una nueva era geológica: el llamado antropoceno. A partir de esta fecha, la caza de brujas, la trata de esclavos y la conquista de América, fueron imprescindibles para instaurar y articular el sistema capitalista moderno del que somos descendientes”.

La película parte de la premisa de que entre la tripulación de Cristóbal Colón viajan tres hombres que ya deberían haber muerto. Han conseguido evitar sus condenas participando en el incierto viaje, pero al llegar a las Islas Canarias, huyen cargados con una de las velas de la embarcación. Mientras, en “El Viejo Mundo”, una mujer trata de salvar a su hermana moribunda, con la esperanza de que una curandera pueda ayudarla. Ambos viajes tratan de burlar a la muerte y ambos viajes están a merced del tiempo y de la Historia.

YA EN LAS SALAS DE CINE “NEGRO PÚRPURA”

24 septiembre 2021 – Estrenó el documental “Negro Púrpura”, de las directoras Sabela Iglesias y Adriana P. Villanueva. El film se adentra en Galicia para contar la historia de un hongo alucinógeno que conecta el LSD, las multinacionales farmacéuticas, las plagas medievales, la medicina popular y la CIA.

“Negro Púrpura” retrata uno de los lugares de mayor producción a nivel mundial de claviceps purpurea, Galicia, al noroeste de la península ibérica. Este hongo alucinógeno, que brota en los cereales, nos abre las puertas de una historia tan curiosa, sorprendente y desconocida como importante en el devenir de la cultura y la economía de Galicia a lo largo del S.XX. Desde los campos de centeno hasta las multinacionales farmacéuticas y la CIA; desde las plagas medievales, pasando por la medicina popular, hasta el LSD. Historias desperdigadas que nos dejan un regusto amargo a pan de centeno, historias que repercuten traspasados los océanos. Una corteza que guarda una miga delirante.

Podemos incluir esta película dentro del denominado cine etnográfico, pues aborda un tema que nos conecta con la sociedad rural gallega de mediados del S.XX, aproximándose también a multitud de áreas de conocimiento: antropología, medicina, botánica, historia contemporánea, economía… y poniendo el foco en temáticas universales como la muerte, la enfermedad, la vida, la subsistencia o el dolor.

El cornezuelo del centeno, sus usos, su recolección, su venta, el contrabando que del mismo se hacía, su simbolismo… hace que podamos estar hablando de un hecho social total (Mauss, 1971) porque de este hongo se desprenden no solo actos individuales y experienciales, como registra la película, sino que también nos permite entender las claves del mundo en un plano religioso, histórico, económico y social.

Las intervenciones a través de radios y televisiones que se van sucediendo en la película nos trasladan a noticias pasadas y acontecimientos ocurridos en otros lugares del mundo.

MURIÓ EL DIRECTOR MARIO CAMUS

18 septiembre 2021 – Falleció Mario Camus, reconocido cineasta español que fue uno de los que mejores adaptaron obras literarias al cine, siendo célebres algunos de sus títulos como “La Colmena” (1982) o “Los Santos Inocentes” (1984). Perteneció a la generación del Nuevo Cine Español de la que formaron parte, entre otros, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamante, Miguel Picazo y Manuel Summers.

Durante toda su carrera se manifestó como un director polifacético, pues además de sus películas derivadas de novelas, también incursionó con fuerza en el cine más comercial, en el western, en las historias de amor conflictivo, e inclusive en el análisis del terrorismo de ETA y en las fábulas críticas de la sociedad capitalista.

También series de televisión como «Curro Jiménez» y «Los Camioneros» fueron obra suya, así como «Los desastres de la guerra» y «Fortunata y Jacinta». En las artes escénicas teatrales dirigió el montaje de «¿Por qué corres Ulises?» de Antonio Gala, e igualmente escribió dos libros de relatos.

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière