Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Presentat el Decàleg de Mesures per l’Audiovisual a Catalunya 2021

enero 21, 2021 ZONA INDUSTRIA
Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i amb l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector, han elaborat el Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. Aquest document, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens en les quals es demana als partits que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya que les assumeixin i executin, en cas que formin part del nou govern català.
Segons totes aquestes entitats, l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès durant aquesta darrera dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital.

Aquesta és acció reivindicativa i de sensibilització amb l’objectiu que els partits i agents polítics del país assumeixin una sèrie de mesures per a situar la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya “al lloc que li correspon, amb un compromís ferm de treballar per enfortir la producció audiovisual en català i difondre-la”. En aquest decàleg proposen 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen qüestions considerades urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l’audiovisual i del cinema vigents.

El text integre del Decàleg és el següent:

Augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60€ per ciutadà l’any

L’audiovisual és un sector essencialment estratègic i un eix de cohesió social. Tot i que els efectes de la digitalització han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta última dècada no s’ha implantat cap política ferma per a l’adaptació de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments és un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la població, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desatès. Això s’ha traduït en un finançament públic marcadament baix i allunyat dels estàndards europeus de suport públic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la indústria audiovisual en català i ampliar-lo per incloure no solament la producció sinó també les altres activitats de la indústria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotació com l’actual de la corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca (el cost per ciutadà és de 100 € anuals), tenint en compte les diferències en el nivell de preus. Aquest increment de la dotació a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusió dels continguts audiovisuals en català.

Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estratègic, i crear contingut en català que es pugui exportar i que generi més recursos per a noves produccions.

Per això, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnològica. Així mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparició de plataformes digitals globals, convé augmentar la comercialització de produccions pròpies i coproduccions, i potenciar la internacionalització de la indústria audiovisual catalana i en català.

Els fons Next Generation EU de la Unió Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un període curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnològic audiovisual perquè la nostra indústria sigui més competitiva mitjançant les noves tecnologies.

Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesiona- da sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. Cal tenir en compte que, actualment, països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, França, Àustria o Suècia també han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament.

Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes

Cal que, proactivament, la Generalitat actuï per tal de generar doblatges i subtitulacions en català per als continguts de les plataformes de vídeo sota demanda que garanteixin la normalització lingüística en aquest àmbit.

Així mateix, l’augment de l’oferta de títols doblats i subtitulats en català, fruit d’aquest impuls públic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de sèries i obres cinematogràfiques en català arribin, amb el format oportú, a tots els canals de distribució en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat o que seran pagades amb diners públics.

Obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a referència, cal tenir en compte l’exemple de la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en línia adaptable a múltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freqüència amb el canal infantil) i multiplataforma en català. Així mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc, continuar i potenciar la creació de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merlí, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (sèries internacionals d’èxit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animació japonesa com de ficció internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per bé que amb una presència plena del català). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica de seguidors, fent seccions sobre aquests progra- mes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que la CCMA col·labori amb la indústria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformació.

Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia

A més de revisar aquesta reglamentació, cal garantir-ne el compliment per reforçar que la ràdio i la televisió públiques compleixen la missió de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei de la comunicació audiovisual vigents.

En la revisió de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius lingüístiques que facin referència tant al model de llengua i hàbits dels continguts emesos com als casos on hi ha presència d’altres llengües de manera justificada, per assegurar la presència plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pròpies, com externa, en les produccions contractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i en l’adquisició de produccions exteriors.

Crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear

Cal que aquest òrgan de coordinació estable tingui representació política i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de manera periòdica, per aconseguir l’eficiència dels recursos públics invertits en l’audiovisual en català (compartir doblatges de pel·lícules i sèries, intercanvi i coproducció de programes pensats per a televisió tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació per a l’adquisició de produc- tes internacionals d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i que la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació en català tenint en compte que no hi ha impediments tècnics per a dur-la a terme.

Acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat

Cal que la transposició de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulació descentralitzada dels serveis de comunicació, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos àmbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de partir d’uns requeriments lingüístics de mínims i ha de donar marge a les comunitats autònomes perquè n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa avenços en aquest sentit i, per tant, és imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congrés dels Diputats. També és important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la indústria audiovisual en català.

Posteriorment a la transposició a la llei espanyola, cal una revisió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya que desplegui un règim d’obligacions lingüístiques, amb sancions incloses, partint de les bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta del catàleg amb opció lingüística catalana tant en doblatge i subtitulació com en versió original; prominència de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculació de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions lingüístiques concretes (les mesures no poden ser obligatòries únicament sobre la producció d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o físics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya

Prèviament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta eficaç i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions lingüístiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efectiva immediatament, atès que l’article 18, a més de parlar de les còpies analògiques, també fa referència al cinema digital actual i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ció posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que «quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català». Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de projeccions en català, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la circulació posterior a l’estrena en sales: les empreses distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules que s’han estre- nat doblades o subtitulades en català en sales de Cata- lunya incloguin aquesta versió quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei

Cal partir de la Llei de la Comunicació Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislació ha d’incorpo-rar les obligacions lingüístiques esmentades en el punt 8 i 9 del decàleg.Síguenos en Twitter color

 

fmr/Cmdnt

Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA – JUNY 2024

Es compleixen 100 anys del naixement d’un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX. Foguejat en els escenaris de Broadway i com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, on dirigeix en directe més de 200 emissions, Lumet debuta en el cinema el 1957 amb 12 Angry Men (12 homes sense pietat), i es converteix en un dels pares del cinema social urbà, amb el qual dissecciona, amb mirada lúcida i coherent, la violència i la corrupció del sistema policial, judicial i polític del seu país. Director clau de la consciència lliberal de la societat nord-americana, Woody Allen el va definir com «el cineasta per excel·lència de Nova York».
(més informació)

Un ‘Memento’ dedicat a Lumet a la Filmoteca

El programa Memento d’iCat, realitzat per Josep Maria Bunyol, enregistra la seva edició número 300 en una sessió especial oberta al públic a la Filmoteca, dimecres 19 de juny a les 16.00 h a la Sala Laya. El periodista cinematogràfic Eduard de Vicente ens aproximarà al director de films com Antes de que el diablo sepa que has muerto (2007), Network (1976), Veredicte final (1982), Assassinat a l’Orient Express (1974) Tarde de perros (1975) o Serpico (1973). (més informació)

Visita d’Annie Ernaux

La guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022 visita la Filmoteca de Catalunya per presentar el documental que va realitzar amb el seu fill, David Ernaux-Briot, i en el qual descriu i narra en pròpia veu les seves gravacions familiars filmades entre el 1972 i el 1981. Les années Super-8 transporta al cinema el que Ernaux ha fet en la literatura: elevar la vida íntima a experiència universal i trenar-la amb el context social i històric. El film s’ha incorporat al nou catàleg de FilmoXarxa. La sessió, en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, Angle Editorial i Cabaret Voltaire, tindrà lloc el dimecres 12 de juny a les 20.00 h a la Sala Chomón, amb presentació a càrrec d’Annie Ernaux i David Ernaux-Briot i una conversa després de la projecció moderada per Anna Pacheco.
(més informació)

Wallay!

El Festival de Cinema Africà de Barcelona, Wallay! és un viatge a la diversitat i creativitat del continent africà a través del seu llenguatge cinematogràfic i de les seves expressions culturals, amb les mirades i veus dels seus propis realitzadors. Enguany se celebra del 6 al 16 de juny, amb la Filmoteca com una de les seus de les seves projeccions com és habitual. S’hi veuran produccions de Kenya, Maurici, la República del Congo, Senegal o Nigéria, com Tots els colors del món estan entre el blanc i el negre, guardonada amb el Premi Teddy del Festival de Berlín amb la història de dos homes de Lagos que se senten atrets en una societat en què les relacions homosexuals són il·legals.
(més informació)

Cinema i jardí

La botànica i l’horticultura esdevenen la taula de salvament d’un home turmentat pel seu passat a Master Gardener (2022), film que tanca la trilogia noir de Paul Schrader sobre la redempció dels pecats més abjectes dels estatunidencs. És una de les propostes del cicle programat per Ignacio Somovilla i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona, amb el jardí com a paisatge imaginari i heterotopia. També s’hi projectaran diversos documentals com Agitadors: la història del land art, de James Crump, dedicat a l’art natura en els tumultuosos finals dels anys seixanta i principis dels setanta. (més informació)

Esteve Riambau, un comiat

Després de 14 anys al capdavant de la Filmoteca, el 30 de juny acaba la seva tasca com a director. Dues sessions especials marcaran aquest comiat.

Llibre ‘Cineastxs’

Centenars de cineastes han passat per la nova seu de la Filmoteca des que es va inaugurar ara fa mes de dotze anys. Noranta-set d’ells han estat recollits en un llibre editat per Lunwerg, amb fotografies d’Oscar Fernández Orengo, un text d’Esteve Riambau que recorda el seu pas per la Filmoteca i la seva empremta en el llibre de signatures. Cada fotografia captura una mirada acostumada a veure el món des de darrera una càmera. La sessió de presentació del llibre, divendres 7 de juny a les 20.00 h, anirà acompanyada del film Chambre 999 (2023) de Lubna Payoust que, a la manera de Wim Wenders a Room 666 (1982), demana l’opinió sobre el futur del cinema a col·legues que han assistit al Festival de Cannes, com Olivier Assayas, Claire Denis, David Cronenberg, Paolo Sorrentino, Cristian Mungiu, Pietro Marcello, Lynne Ramsay, Agnès Jaoui, Albert Serra, Ruben Östlund o Alice Rohrwacher. (més informació)

Obediently yours: Esteve Riambau

Director de la Filmoteca de Catalunya des del 2010, Esteve Riambau deixa el càrrec després de catorze anys plens de reptes i de grans canvis. En aquest període, iniciat poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la del Raval, a Barcelona, s’han materialitzat molts projectes relatius a la difusió del cinema com a fet cultural i a la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país. Un viatge compartit ple de moments inoblidables impossibles de condensar en una sola sessió. Per al seu comiat, l’Esteve ha escollit quatre curtmetratges molt significatius de la seva direcció: Escamillo a le ver solitaire / El gusano solitario (Segundo de Chomón, 1912) en record de la commemoració del 150è aniversari del cineasta aragonès, The Hearts of Age (Orson Welles i William Vance, 1934) en representació del gran homenatge tributat a Welles en l’any del seu centenari, i de qui Riambau n’és un expert; Transfusions de sang (Laya films, 1937) un documental de Laya films i Vidres de colors (Esteve Riambau, 2022), que il·lustra la seva faceta de cineasta. Una sessió acompanyada d’una conversa entre Octavi Martí, Rosa Vergés i Esteve Riambau, amb acompanyament musical de Maurici Villavecchia (acordió) i Horacio Fumero (baix). (més informació)

Dami Sainz Edwards a ‘Dies curts’

Cineasta, artista visual i docent, va néixer a l’Havana, Cuba, el 1986. Dami Sainz Edwards explora en el seu cinema de diverses maneres les relacions interseccionals entre raça, gènere, família i nació. Compta com a influències l’obra de Belkis Ayón, Marlon Riggs, Essex Hemphill, José Esteban Muñoz o Sara Gómez, de qui coincideix que la Filmoteca estarà presentant també aquest mes una retrospectiva. (més informació)

Aula B

L’Aula B és una extensió de l’Aula de Cinema, un projecte educatiu en què els i les estudiants, acompanyats per l’equip de la Filmoteca i el professorat de les universitats i els centres col·laboradors, reflexionen sobre la història del cinema, la crítica cinematogràfica i el fet de programar. En aquesta tercera edició, l’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra ha programat dues sessions en diàleg amb la programació del curs 2023-2024. Les escollides han estat As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty (Jonas Mekas, 2000) i la sessió doble Dyketactics (Barbara Hammer, 1974) i Tongues Untied (Marlon Riggs, 1989). (més informació)

I també…

Fins al 15 de juny continua la retrospectiva Integral Agustí Villaronga amb els darrers films del director mallorquí com Incerta glòria, El rey de La Habana, El testament de la Rosa, El ventre del mar o l’obra pòstuma Loli Tormenta, així com treballs per a televisió com Cartas a Eva i alguns dels seus curts digitalitzats dins del projecte Visibilitzem el cinema català (Anta mujer, Laberint, Al-Mayurka i Mallorca). (enllaç)

Història permanent del cinema català programa el mes de juny la digitalització del film d’Isabel Coixet Things I Never Told You (1995), que es va presentar al darrer Festival de Málaga. La mateixa realitzadora i el productor Lluís Miñarro acompanyaran, respectivament, les dues projeccions del film. (enllaç)

El cicle Els millors films de l’any 2023 acaba amb The Fabelmans d’Steven Spielberg, Creatura d’Elena Martín Gimeno o Anatomía de una caída de Justine Triet, entre d’altres, i incorpora els Inèdits, films vistos en festivals o plataformes però no estrenats comercialment, com el documental de Claire Simon Notre corps, la comèdia de Kelly Reichardt Showing Up o El árbol de las mariposas doradas del vietnamita Pham Thien An, premiat amb la Càmera d’Or del Festival de Cannes. (enllaç)

També finalitza el cicle dedicat a la primera cineasta cubana de la història, Sara Gómez, amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, amb diverses sessions de curts i el seu únic llarg, De cierta manera. (enllaç)

El cinema de Sarah Moon arriba amb motiu de l’exposició «Sarah Moon. El tiempo se detiene» (Fundació Foto Colectania, del 19 de juny al 20 de desembre), en una sessió presentada per l’artista en què es projectaran dos films que mostren la seva sensibilitat i visió úniques a l’hora d’explorar la intersecció entre la realitat i la fantasia. (enllaç)

Sessió d’homenatge al darrer Premi Goya d’Honor, el director de fotografia més que centenari Joan Mariné, amb la projecció del del documental dirigit per María Luisa Pujol Juan Mariné. Un siglo de cine. (enllaç)

El cicle transversal dedicat a Victor Sjöström, amb la col·laboració de: Svenska Filminstitutet, inclou El monestir de Sendomir (1920) The Scarlet Letter (1927), adaptació de la novel·la de Nathaniel Hawthorne protagonitzada per la seva musa Lillian Gish. (enllaç)

En la programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya, una sessió dedicada al documentalista Eusebi Ferrer, amb materials restaurats pel 2CR, i dos títols més del cicle L’arxiu subterrani: Found footage: Cuatreros de l’argentina Albertina Carri i Tres minutos: una exploración de Bianca Stigter. (enllaç)

Les estrenes de la Filmoteca presenten el darrer film de l’artista italià Moreno Bernardi sobre el procés de creació de la seva versió teatral de Macbeth, i el documental sobre la figura oblidada de Rafael Cárdenas, un projecte d’investigació del Colegio de Humanidades y Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México a partir d’una idea original de Carlos Fazio. (enllaç)

En la setmana del Dia Internacional de l’Orgull LGBTQI+, la Filmoteca proposa una nova FilmoRuta dinamitzada per Joan Miquel Gual, membre de Memòria en moviment i autor de la tesi De la picota a la piqueta. El Raval a la imatge de no ficció 1893-2015. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

CineEurope 2024: Christie amplía la oferta para salas cinematográficas

CineEurope 2024 Christie amplia la oferta para salas cinematograficas

Christie, líder en innovación tecnológica con más de 65 años en el cine, está mostrando sus soluciones integrales en CineEurope 2024, Convención de la UNIC (Unión Internacional de Salas de Cine, que se está…

Cinecittà invierte en una experiencia cinematográfica premium con proyección Christie

Cinecitta invierte en una experiencia cinematografica premium con proyeccion Christie

Cinecittà, el mayor multicine de Alemania, ha instalado recientemente 12 proyectores de láser puro RGB, a los que seguirán otros. ECCO Cine Supply & Service suministró e instaló los proyectores.

Christie ofrece excepcionales experiencias cinematográficas en el Festival de Cannes

Christie ofrece excepcionales experiencias cinematográficas en el Festival de Cannes

La programación de este año incluye la esperada proyección de “Megalópolis”, de Francis Ford Coppola, la primera película del director en una década. Otras películas que compiten por el máximo galardón de…

CGR Cinemas incorpora 100 proyectores Christie de láser puro

CGR Cinemas incorpora 100 proyectores Christie de láser puro

CGR Cinemas, la segunda cadena de cines más grande de Francia y el primer operador de cines de EMEA en instalar proyectores láser puro RGB de Christie, continúa sus actualizaciones de…

El Teatro Pathé Tuschinski elige el software Christie Mystique Cinema

El Teatro Pathé Tuschinski elige el software Christie Mystique Cinema

El impresionante Pathé Tuschinski es el teatro más famoso de Ámsterdam. En el exterior, la inconfundible fachada Art Déco mezcla torres, esculturas de cerámica y ventanas de luz emplomada.

Carlos Pirovano finiquita la relación entre el INCAA y el cine argentino

Carlos Pirovano finiquita la relacion del INCAA y el cine argentino

Paradójicamente, esta medida también afecta a los empleados del emblemático Cine Gaumont que en estas fechas están compartiendo con otras salas de la capital la programación del BAFICI, un…

CinemaCon 2024: Christie pone en pie el mayor despliegue de proyectores láser del sector

CinemaCon 2024 Christie y su despliegue de proyectores laser

Las soluciones tecnológicas de Christie, que a lo largo de sus 65 años de historia se ha visto recompensada por la Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas con diversos…

SEAN BAKER GANÓ EL FESTIVAL DE CANNES

26 mayo 2024 – El estadounidense Sean Baker logró la Palma de Oro en el Festival de Cannes por su película “Anora”, una comedia dramática que se aleja de los escenarios marginados que este cineasta ama y localiza a sus personajes en su ciudad natal de Nueva York.

En la película, una joven stripper de Brooklyn cuyo nombre le da el título a la película, se enamora del hijo de un oligarca ruso. Al principio parece que se está desarrollando un cuento de hadas y el matrimonio está en el horizonte, pero en realidad eso sucede antes de que los padres de su amante se involucren, estando decididos a dañar la relación.

“Anora” marca un alejamiento de sus películas anteriores. Si bien el personaje epónimo, una stripper, permanece en el género habitual de Baker, el universo por el que se mueve la protagonista expresa el deseo declarado del director de hacer esta vez una película sobre gente adinerada.

Del resto de premios destacan los del jurado para “The seed of the sacred fig”, de Mohammad Rasoulof y “Emilia Pérez”, de Jacques Audiard, así como el Gran Premio para “All we imagine as light”, de Payal Kapadia y el Premio a la Mejor Dirección para Miguel Gomes por “Grand Tour”.

Por su parte, fuera de la competición oficial Jonás Trueba logró el Premio Europa Cinemas Label a la Mejor Película Europea por “Volveréis”, una comedia antirromántica sobre una pareja que decide celebrar su ruptura organizando una fiesta.

UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”

12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.

“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.

El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.

El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.

El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.

Jurats joves

DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.

“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.

Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.

Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.

LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO



4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.

En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.

En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.

Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.

Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.

Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.

Firmantes:

Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.

OSCARS 2024: GANÓ EL FILM “OPPENHEIMER”

11 marzo 2024 – El film “Oppenheimer”, de Christopher Nolan conquistó el Oscar a la Mejor Película, además de los premios a Mejor Director, Actor (Cillian Murphy), Actor de Reparto (Robert Downey Jr.), Banda Sonora, Fotografía y Montaje.
“Barbie”, la otra película protagonista del denominado fenómeno comercial “Barbenheimer”, solamente recibió el Oscar a la Mejor Canción Original por «What I was made for?». Igualmente se destacó el notable trabajo de la actriz Emma Stone en el filme “Pobres Criaturas”, de Yorgos Lanthimos, obra fílmica que recibió otros tres galardones (Diseño de Vestuario, de Producción y Maquillaje y Peluquería). “La zona de interés”, de Jonathan Glazer, se alzó con el Oscar a Mejor Película Internacional.

Leer nuestra reseña sobre “Oppenheimer” y “Barbie”, aquí.

“SEGUNDO PREMIO” OBTUVO PRIMER PREMIO

11 marzo 2024 – La más reciente película del cineasta catalán Isaki Lacuesta recibió en Málaga los premios a Mejor Película, Dirección y Montaje. El realizador de Girona cantó algunas estrofas de un tema musical, guitarra en mano, tras recibir el galardón. Una parte importante del rodaje fue dirigido de forma virtual debido a una grave enfermedad de la hija de Isaki, por lo que la mayor parte del trabajo presencial fue llevado a cabo por Pol Rodríguez.

“Segundo Premio” es un drama musical que está inspirado en los integrantes de la formación musical granadina Los Planetas, icónica de los años ’90. El argumento del film nada tiene que ver con la realidad cotidiana de la banda, es decir, no se trata de una biopic, sino que toda la acción es fruto de un guion de pura ficción escrito por Lacuesta junto a Fernando Navarro: Un grupo de música indie vive un momento delicado: la bajista rompe con la banda buscando su sitio fuera de la música y el guitarrista está inmerso en una peligrosa espiral de autodestrucción. Mientras, el cantante se enfrenta a un complicado proceso de escritura y grabación de su tercer disco. Nadie sabe que ese disco cambiará para siempre la escena musical de todo el país.

CRECE LA ASISTENCIA A LAS SALAS DE CINE

1 marzo 2024 – La Federación de Cines de España (FECE) y el Gremi de Cinemes de Catalunya, asociaciones empresariales sin ánimo de lucro que representa a más del 80% de los empresarios de salas de cine, presentó en Barcelona el dossier anual, “Las salas de Cine: Datos 2023”, que ofrece una completa radiografía sobre la situación actual del sector.

Por tercer año consecutivo la asistencia a salas de cine se incrementó respecto al año anterior hasta alcanzar la cifra de los 77.8 millones de espectadores, un 26% mas que en 2022. Sin duda el año ha estado marcado por el fenómeno “Barbenheimer”.

En cuanto al número de salas de cine activas, España cuenta con más cines abiertos en 2023 que antes de la pandemia, pasando de 723 cines en 2019 a 751 en 2023. Además, esta cifra supone un incremento del 2.6% respecto a los cines activos en 2022.

El informe también destaca las campañas del Bono Cultural Joven y el de Cine Senior que permite en este último caso que todos los jubilados se puedan beneficiar de un precio reducido (2€) si acuden los martes a cualesquiera de las salas adheridas. En 2023 participaron 924.724 espectadores, siendo el mejor periodo de la campaña el mes de octubre con 205.609 espectadores y el mejor día de la campaña, el 28 de noviembre con 53.756 espectadores mayores de 65 años.

El sector confía en que ambas campañas se prorroguen en el tiempo para afianzar la asistencia a salas de cine de estos dos grupos de edad y considera importante ampliar este tipo de campañas a otros colectivos, especialmente entre los más jóvenes en edad escolar, también en colaboración con las Comunidades Autónomas.

A nivel europeo, Italia y España lideran el crecimiento de los principales países europeos con crecimientos del 61.6% y 26% respectivamente.
Francia con un 18.9%, Alemania, con un 18.6% y Reino Unido con un 5.4% rebajan sus cifras de crecimiento respecto a 2022 pero mantienen la senda positiva y el camino hacia la recuperación de las cifras prepandemia. (FECE)

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.