Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

Presentat el Decàleg de Mesures per l’Audiovisual a Catalunya 2021

enero 21, 2021 ZONA INDUSTRIA
Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, i amb l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector, han elaborat el Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. Aquest document, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens en les quals es demana als partits que es presenten a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya que les assumeixin i executin, en cas que formin part del nou govern català.
Segons totes aquestes entitats, l’audiovisual en català ha estat absolutament desatès durant aquesta darrera dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital.

Aquesta és acció reivindicativa i de sensibilització amb l’objectiu que els partits i agents polítics del país assumeixin una sèrie de mesures per a situar la indústria audiovisual i la cultura de Catalunya “al lloc que li correspon, amb un compromís ferm de treballar per enfortir la producció audiovisual en català i difondre-la”. En aquest decàleg proposen 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen qüestions considerades urgents com ara més finançament públic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l’audiovisual i del cinema vigents.

El text integre del Decàleg és el següent:

Augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60€ per ciutadà l’any

L’audiovisual és un sector essencialment estratègic i un eix de cohesió social. Tot i que els efectes de la digitalització han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta última dècada no s’ha implantat cap política ferma per a l’adaptació de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments és un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la població, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desatès. Això s’ha traduït en un finançament públic marcadament baix i allunyat dels estàndards europeus de suport públic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la indústria audiovisual en català i ampliar-lo per incloure no solament la producció sinó també les altres activitats de la indústria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotació com l’actual de la corporació de ràdio i televisió pública de Dinamarca (el cost per ciutadà és de 100 € anuals), tenint en compte les diferències en el nivell de preus. Aquest increment de la dotació a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusió dels continguts audiovisuals en català.

Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estratègic, i crear contingut en català que es pugui exportar i que generi més recursos per a noves produccions.

Per això, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’estímuls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnològica. Així mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de sèries de ficció, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparició de plataformes digitals globals, convé augmentar la comercialització de produccions pròpies i coproduccions, i potenciar la internacionalització de la indústria audiovisual catalana i en català.

Els fons Next Generation EU de la Unió Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un període curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnològic audiovisual perquè la nostra indústria sigui més competitiva mitjançant les noves tecnologies.

Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesiona- da sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. Cal tenir en compte que, actualment, països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, França, Àustria o Suècia també han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament.

Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes

Cal que, proactivament, la Generalitat actuï per tal de generar doblatges i subtitulacions en català per als continguts de les plataformes de vídeo sota demanda que garanteixin la normalització lingüística en aquest àmbit.

Així mateix, l’augment de l’oferta de títols doblats i subtitulats en català, fruit d’aquest impuls públic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de sèries i obres cinematogràfiques en català arribin, amb el format oportú, a tots els canals de distribució en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat o que seran pagades amb diners públics.

Obertura d’un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audiència jove. Com a referència, cal tenir en compte l’exemple de la Corporació Finlandesa de Ràdio i TV, que aquests anys vinents destinarà entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en línia adaptable a múltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creació d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freqüència amb el canal infantil) i multiplataforma en català. Així mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estratègies: en primer lloc, continuar i potenciar la creació de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merlí, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (sèries internacionals d’èxit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animació japonesa com de ficció internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per bé que amb una presència plena del català). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella clàssica els nous continguts llençats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa crítica de seguidors, fent seccions sobre aquests progra- mes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicació d’aquestes estratègies, cal que la CCMA col·labori amb la indústria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformació.

Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia

A més de revisar aquesta reglamentació, cal garantir-ne el compliment per reforçar que la ràdio i la televisió públiques compleixen la missió de normalitzar el català, i també l’occità a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei de la comunicació audiovisual vigents.

En la revisió de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius lingüístiques que facin referència tant al model de llengua i hàbits dels continguts emesos com als casos on hi ha presència d’altres llengües de manera justificada, per assegurar la presència plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pròpies, com externa, en les produccions contractades (mitjançant clàusules lingüístiques) i en l’adquisició de produccions exteriors.

Crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear

Cal que aquest òrgan de coordinació estable tingui representació política i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest òrgan s’ha de reunir mensualment, de manera periòdica, per aconseguir l’eficiència dels recursos públics invertits en l’audiovisual en català (compartir doblatges de pel·lícules i sèries, intercanvi i coproducció de programes pensats per a televisió tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creació de nous públics. Aquest òrgan ha d’estudiar i promoure la cooperació per a l’adquisició de produc- tes internacionals d’èxit que requereixin un esforç econòmic alt i que la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) no estigui disposada a assumir. Així mateix, ha d’elaborar i executar un pla estratègic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació en català tenint en compte que no hi ha impediments tècnics per a dur-la a terme.

Acordar la transposició de la directiva europea de l’audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat

Cal que la transposició de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulació descentralitzada dels serveis de comunicació, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos àmbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulació estatal ha de partir d’uns requeriments lingüístics de mínims i ha de donar marge a les comunitats autònomes perquè n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa avenços en aquest sentit i, per tant, és imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congrés dels Diputats. També és important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la indústria audiovisual en català.

Posteriorment a la transposició a la llei espanyola, cal una revisió de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya que desplegui un règim d’obligacions lingüístiques, amb sancions incloses, partint de les bases següents: oferiment d’un mínim de l’oferta del catàleg amb opció lingüística catalana tant en doblatge i subtitulació com en versió original; prominència de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculació de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions lingüístiques concretes (les mesures no poden ser obligatòries únicament sobre la producció d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o físics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya

Prèviament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta eficaç i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions lingüístiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogràfica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificació, la Llei es pot fer efectiva immediatament, atès que l’article 18, a més de parlar de les còpies analògiques, també fa referència al cinema digital actual i és aplicable tant en les estrenes de pel·lícules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ció posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que «quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l’accés lingüístic en català». Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligació d’exhibir el 50 % de projeccions en català, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sentència 89/2017. A més, l’article 17 obliga també a la circulació posterior a l’estrena en sales: les empreses distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules que s’han estre- nat doblades o subtitulades en català en sales de Cata- lunya incloguin aquesta versió quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

Actualitzar la legislació de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei

Cal partir de la Llei de la Comunicació Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislació ha d’incorpo-rar les obligacions lingüístiques esmentades en el punt 8 i 9 del decàleg.Síguenos en Twitter color

 

fmr/Cmdnt

Decàleg de Mesures per l Audiovisual a Catalunya 2021

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA – FEBRER 2024

Carta blanca a Teresa Font

Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en una carta blanca, al costat de films que l’han inspirat en la seva feina. Amb una filmografia que s’acosta al centenar de títols, la seva trajectòria reuneix títols fonamentals del cinema espanyol dels darrers quaranta anys, així com col·laboracions internacionals amb cineastes de la talla de Terry Gilliam o Deepa Mehta. (més informació)

Centenari Serguei Paradjànov

D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov, considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista. L’eros i el tànatos són els dos grans pilars temàtics entorn dels quals construeix un cinema poètic, lúdic i sensual, que descriu, a través de llegendes d’un sumptuós sabor oriental, la idiosincràsia i l’èpica de pobles mítics dels Caucas i dels Carpats ucraïnesos. Mai no va fer cinema polític ni dissident, ni va tocar temes socials, però la recuperació d’aquestes cultures va fer que patís tot el pes del totalitarisme soviètic, temorós que despertés identitats nacionals. Jean-Luc Godard li va dedicar aquest encès elogi: “En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple.”
(més informació)

Fernand Deligny

Cicle en correspondència amb l’exposició “Elogi de l’asil. Fernand Deligny”, presentada a La Virreina. Centre de la Imatge. Per a aquest educador i escriptor el cinema va ser una «presència propera» i una eina constant per als diferents projectes duts a terme amb infants i adolescents en els marges de la societat. El cinema i, més tard, la imatge, ocupen una part central en la seva escriptura a partir de la percepció dels nois i les noies autistes amb els quals va conviure la major part de la seva vida. El cicle combina les pel·lícules i els cineastes amb els quals va dialogar i col·laborar, juntament amb associacions més lliures, inspirades al mateix temps per la seva cinefília i per les preguntes que ell dirigeix al cinema. (més informació)

Jean Renoir

Finalitza el cicle dedicat a Jean Renoir amb els films de la seva etapa americana, l’exòtica incursió índia ambThe River i el retorn a França al final de la seva carrera. Una oportunitat d’or de resseguir l’obra d’un mestre de qui Charles Chaplin, el seu ídol de joventut, va dir que era “el millor director del món”. François Truffaut, deixeble seu, i els seus col·legues de la Nouvelle Vague també el van admirar, igual que Welles, Godard, Altman, Scorsese, Wenders, Satyajit Ray, Tarkovski, Mizoguchi o Buñuel. El cicle culmina amb els tres episodis de Jean Renoir le patron, l’homenatge que Jacques Rivette va dedicar a aquest veritable “director de directors”. (més informació)

La Inesperada

Quarta edició d’aquest festival que transita per territoris cinematogràfics contemporanis que exploren llenguatges de no-ficció, hibridacions i experimentacions, estenent-se des del cinema documental fins a les arts visuals. La selecció proposa un festival abastable, concís i on cada sessió és una experiència curosament programada. La totalitat de les obres recents presentades a la Filmoteca són inèdites a Catalunya i han tingut un excel·lent reconeixement internacional, alhora que es recuperen títols d’altres èpoques, tresors amagats pel pas del temps. (més informació)

‘Dies curts’ amb Taller Estampa

Estampa és un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals. Defineixen la seva pràctica com una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, la investigació de les eines i les ideologies de la intel·ligència artificial i els recursos de l’animació experimental. Van realitzar la instal·lació audiovisual que articulava l’exposició “El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa” a la Filmoteca. Presentaran algunes de les seves primeres peces juntament amb altres projectes inèdits o adaptats a la pantalla cinematogràfica per a aquesta sessió. Una obra a cavall entre l’experimental i l’animació, el video-assaig i la crítica a la cultura visual contemporània. (més informació)

I també…

El cicle transversal que la Filmoteca dedica a Victor Sjöström ens porta una de les seves obres mestres, La carreta fantasma (1920), adaptació de la novel·la de Selma Lagerlöf, un relat dur de pobresa i degradació. Era el film predilecte d’Ingmar Bergman, el qual, segons deia ell mateix, el visionava un cop a l’any.
(més informació)

La Filmoteca col·labora un any més amb BCNegra, el festival de literatura policíaca organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any l’espionatge hi te un singular protagonisme, també en els títols triats, conjuntament amb una adaptació de la novel·la de Vladimir Bogomolov La infància d’Ivan, primer llargmetratge dirigit per Andrei Tarkovski, que va guanyar el Gran Premi al Festival de Venècia del 1962. (més informació)

El Premi del Públic LUX del Parlament Europeu es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. Les cinc pel·lícules finalistes es podran veure els dijous de febrer, en sessions gratuïtes, l’última de les quals amb la presència de la seva directora Estibaliz Urresola Solaguren (20.000 especies de abejas). (més informació)

La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976) és el títol digitalitzat que presenta el cicle Història permanent del cinema català. El film va oferir un fresc històric de gran amplitud i va significar el primer èxit de públic d’un cinema català que cercava el camí de la normalitat, amb presència en el repartiment de diverses figures de la vida pública catalana, d’àmbits molt diferents. (més informació)

Joana Raja, companya de l’equip de programació a la Filmoteca, es jubila després de gairebé tres dècades dedicada amb passió i entusiasme a aquesta tasca. Per acomiadar-la li dediquem una sessió en què prendrà la paraula per compartir records i anècdotes i encomanar la seva cinefília. Per a l’ocasió ha escollit Les 400 coups de Truffaut. (més informació)

Sessió d’homenatge a Llorenç Soler amb motiu de la donació a la Filmoteca del seu fons documental. Es projectaran quatre films que mostren l’alt nivell de creativitat que el cineasta valencià va aportar al gènere documental amb una forta impregnació social.
(més informació)

La neu continua emblanquinant la programació de FilmoXica d’hivern, amb títols com Edward Mans-tisores, Nanook, el esquimal i Happy feet: Trencant el gel. (més informació)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ENTREVISTAS

“Paisaje”, película de Matías Rojo, con Ailín Salas y Juan Luppi

Paisaje de Matias Rojo con Ailin Salas y Juan Luppi

La maternidad es uno de los temas principales que trata este filme, así como también lo es la incertidumbre y los interrogantes de una situación incómoda e inesperada que la pareja…

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

GOYAS: TRIUNFÓ JUAN ANTONIO BAYONA

11 febrero 2024 – La más reciente película del director catalán Juan Antonio Bayona, “La Sociedad de la Nieve” se alzó con doce distintos premios en la ceremonia de la 38 edición de los Premios Goya del cine español, que se celebró en Valladolid: Película, Dirección, Actor Revelación (Matías Recalt), Fotografía, Sonido, Montaje, Efectos Especiales, Dirección de Arte, Vestuario, Maquillaje y Peluquería, Dirección de Producción y Música Original.

Entre el resto de premios, se entregó la estatuilla de Mejor Actor Protagonista a David Verdaguer por “Saben Aquell”; Mejor Actriz Protagonista a Malena Alterio por “Que Nadie Duerma”; los tres Goyas para “20.000 Especies de Abejas” (Actriz de Reparto, Dirección Novel y Guion Original); Guion Adaptado y Animación para “Robot Dreams; Documental para “Mentre siguis tu, l’aquí i ara de Carme Elías”; Película Iberoamericana para “La Memoria Infinita” de la Maite Alberdi; y Película Europea para “Anatomía de una caída” de Justine Triet.

El Goya de Honor fue para el cineasta y director de fotografía catalán Juan Mariné, quien el pasado 31 de diciembre cumplió 103 años de edad, pero no pudo estar en Valladolid por motivos de salud.

GRAN ÉXITO DE ISE BARCELONA 2024

3 febrero 2024 – Integrated Systems Europe 2024 (ISE) ha sido la edición de mayor éxito en sus veinte años de historia. Celebrado en el recinto Gran Via de Fira de Barcelona, el salón atrajo a 73.891 asistentes únicos verificados de 162 países, un récord desde su creación en Ginebra en 2004. Esto representa un aumento del 27% respecto a la edición de 2023.

El miércoles 31 de enero, el salón recibió 51.617 visitantes, la cifra más alta jamás alcanzada en un solo día, superando el récord anterior en casi un 22%.

El número total de inscripciones ascendió a 95.396, con 172.627 visitas en los cuatro días. El número de asistentes del viernes fue de 24.528, un récord para el salón desde que pasó a celebrarse en cuatro días.

Además de una ocupación récord en los hoteles, bares y locales de ocio de la ciudad, los expositores informaron de una afluencia sin precedentes a los stands del mayor salón ISE de la historia. La feria contó con el mayor número de expositores (1.408) y la mayor superficie de exposición (82.000 m2 netos).

Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, comentó: “En los ilustres 20 años de trayectoria de ISE, hemos sido testigos del poder transformador de la innovación y la colaboración dentro de nuestra comunidad. ISE 2024 no sólo refleja las tecnologías de vanguardia que definen nuestra industria, sino que también sirve como testimonio del perdurable espíritu de creatividad y camaradería. Al celebrar este hito, junto a nuestros copropietarios AVIXA y CEDIA esperamos continuar con nuestro compromiso de ser una plataforma global para los profesionales de la industria.»

Ponentes de renombre en las conferencias y en los escenarios de la feria compartieron sus conocimientos sobre temas como la inteligencia artificial en el sector audiovisual, el diseño sostenible y el futuro de la colaboración a distancia. Los asistentes tuvieron la oportunidad de participar en debates significativos y adquirir conocimientos prácticos para mantenerse a la cabeza de un sector en rápida evolución.

SEGUIMOS EL ISE BARCELONA 2024

31 enero 2024 – Está teniendo lugar en Barcelona la vigésima edición de Integrated Systems Europe (ISE), el salón y congreso más importante a nivel global que tiene que ver con el sector audiovisual (AV) del que forma parte la industria del cine.

Su director general, Mike Blackman, afirmaba al inicio del evento que “es la mayor feria de la historia. Tenemos más de 1.349 expositores y 82.000 metros cuadrados netos de superficie. Es un 30% más grande que el año pasado, y alrededor de un 15% más grande que 2019, que fue nuestro año récord». La preinscripción ya iba por delante de donde estábamos en 2019, así que estamos ante una feria récord. No puedo estar más emocionado».

Los asistentes a ISE están notando según pasan los días la creciente presencia de la tecnología de platós para la difusión de productos audiovisuales en ISE. Blackman afirma que esto se debe a que “el broadcast está creciendo en el sector”.
“Cada vez se utiliza más la tecnología audiovisual, por lo que esos clientes vienen aquí”, añade. “También estamos viendo un crecimiento en los eventos en directo, en la iluminación y la puesta en escena, así como en la colaboración. Una vez más, esa es la razón por la cual sus clientes se acercan a Barcelona. No es que ISE intente ser el todo. Es que nuestra industria está incorporando cada vez más sectores diferentes, y la gente viene aquí a informarse sobre AV. Estamos creciendo en muchas áreas, y eso hace que esta feria sea tan emocionante”.

Por otro lado, la presencia de expositores comerciales también está acompañada de diversas conferencias en las cuales se tratan temas inherentes a este sector y algunas de ellas tienen que ver con los trabajos que se comparten en el terreno cinematográfico. Diversos especialistas están exponiendo y debatiendo temas, al tiempo que se ponen al día en otras cuestiones importantes para su trabajo de realización audiovisual.

FIPADOC CON “DISPARARON AL PIANISTA”

22 enero 2024 – Se está desarrollando FIPADOC en Biarritz (Francia) uno de los festivales de referencia para el documental a nivel europeo, pues en él están representados todos los formatos posibles en los cuales puede encajar este formato narrativo: corto, medio, largometrajes, unidades o series. E igualmente este certamen reúne todo tipo de géneros: historia, geopolítica, cultura, medio ambiente, derechos humanos,… además de acoger nuevas formas de escritura y narración: VR y webdocs, con lo cual también se adapta a todo tipo de pantallas.

Del territorio español llegan al festival de este año 2024 películas como “Dispararon al Pianista”, de Fernando Trueba y Xavier Mariscal (Musical); “Regreso a Raqqa”, de Albert Solé y Raúl Cuevas (Impact); “Ardiak, ezkontza eta kontrabandoa”, de Andrés Salaberri (Cortometraje); “Lobos”, de Marina G. Andreu (Joven Creación); “Fauna”, de Pau Faus (Historias de Europa) y “Olatuak”, de Itziar Leemans (Historias de Europa).

Fuera de concurso también fueron programadas “Domingo Domingo”, de Laura García Andreu (Goût du Doc = El gusto del documental); “Itsasoak pizten gaitu” (Somos Mar), de Beñat Gereka Bikuña (también en la sección Goût de Doc); y “The invisible bond”, de Iker Esteibarlanda (Olympiadocs).

9 días de proyecciones, con 8 salas de cine a pleno rendimiento, 9 selecciones en competición con 5 films fuera de concurso; más de 170 programas seleccionados, más de 100 encuentros con los equipos de los documentales; 2000 profesionales acreditados, y 32000 asistencias en salas, 1100 de las cuales son escolares, configuran un panorama que se completa con cinco grandes premios, dotado cada uno de 5000€: documental nacional, documental internacional, documental musical, documental impact y premio del público, además de otros 9 premios paralelos adicionales.

ADEU AL CINEASTA VENTURA PONS

9 gener 2024 – Va morir Ventura Pons, un dels directors catalans de cinema més internacionals i que millor entenia la relació entre els cineastes i la premsa. L’Acadèmia del Cinema Català va emetre aquest comunicat en conèixer la trista notícia:

“Aquesta tarda ens ha deixat a Barcelona el director, productor i guionista Ventura Pons, Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2015, un dels cineastes més importants del nostre país i que més ha fet pel cinema català i en català. Referent de moltes generacions pel seu talent, la seva sensibilitat i la seva capacitat de connexió amb el públic, la seva prolífica carrera ha estat reconeguda dins i fora de casa.
Descansa en pau, Ventura”.

GLOBOS DE ORO: GANÓ “OPPENHEIMER”

8 enero 2024 – Se celebró una completamente renovada ceremonia de los Globos de Oro, su edición número 87 que, como es habitual, premia a producciones tanto de cine como de televisión. En ella se concedió cinco estatuillas a “Oppenheimer”, la más reciente película del director Christopher Nolan (Mejor Película dramática, Mejor Dirección de Cine, Mejor Actor de Reparto -Robert Downey Jr.-, Mejor Banda Sonora Original y Mejor Actor -Cillian Murphy-).

Por su parte, “Barbie” fue reconocida con dos premios (Mejor Taquilla y Mejor Canción Original -What Was I Made For?, interpretada por Billie Eilish and Finneas-). “Anatomía de una caída”, otro de los estrenos destacados el año finalizado, logró dos reconocimientos (film de habla no inglesa y Mejor Guion).

PREMIO EUROPEO PARA ISABEL COIXET

15 noviembre 2023 – La directora Isabel Coixet ha sido galardonada con el European Achievement in World Cinema, otorgado por la Academia de Cine Europeo para rendir homenaje a su trayectoria y reconocer su impresionante contribución al mundo del cine.

La directora, que acaba de estrenar su último largometraje, ‘Un Amor’, se convierte así en la primera directora española en recibir el galardón, que han recibido figuras del cine tan relevantes como Isabelle Huppert, Juliete Binoche, Lars Von Trier o Roman Polanski, entre otros, y los españoles Antonio Banderas en 1999, Victoria Abril en 2002 y Pedro Almodóvar en 2013.

Nacida en Sant Adrià de Besòs (Barcelona), Coixet comenzó a filmar siendo una niña con una cámara de 8 mm y empezó a trabajar en publicidad a los 19 años.
Su ópera prima ‘Demasiado viejo para morir joven’ (1989), le valió una primera nominación a Mejor Director Revelación en los premios Goya.

A lo largo de su carrera, Isabel Coixet, en sus películas, sus escritos y entrevistas, siempre ha defendido sus creencias y valores, y ha dado voz a sus protagonistas. En 2015 recibió el reconocido premio de la Ordre de Chevalier des arts et des lettres de Francia y en 2020 el Premio Nacional de Cine, otorgado por el Ministerio de Cultura y Deportes de España.

Con un total de nueve galardones, Isabel Coixet es la cineasta con más premios Goya. También es presidenta honoraria de la Red Audiovisual Europea de Mujeres EWA. La cineasta será invitada de honor en la 36ª Ceremonia de los Premios del Cine Europeo el 9 de diciembre en Berlín.

La Academia de Cine Europeo busca apoyar y conectar a sus 4.600 miembros y celebra y promueve su trabajo. Sus objetivos son compartir conocimientos y educar a públicos de todas las edades sobre el cine europeo. Posicionándose como una organización líder y facilitando debates cruciales dentro de la industria, la Academia se esfuerza por unir a todos los que aman el cine europeo, lo que culmina anualmente con el Mes del Cine Europeo y los Premios del Cine Europeo, incluyendo el patrimonio cinematográfico europeo en su cartera y ampliando su enfoque hacia el público joven a través del European Film Club.

PALMARÈS DEL FESTIVAL SOM CINEMA

23 octubre 2023 – El Festival de l’Audiovisual Català Som Cinema va lliurar a Lleida el guardó al millor llargmetratge de ficció a la pel·lícula Quest, òpera prima de la directora mallorquina Antonina Obrador. El jurat, integrat per Pere Gaviria, Alexia Muiños i Lucia Tello, va distingir aquest thriller psicològic que reflexiona sobre el dol i la masculinitat i que protagonitzen Enric Auquer i Laia Manzanares.

Obrador va recullir el premi de mans d’Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050 que, enguany per primera vegada, ha dotat el premi metàl·lic del guardó.
La sala Screenbox de Lleida va acollir la sessió de cloenda i anunci del palmarès del certamen. A l’acte van assistir la regidora de Cultura i Promoció Econòmica de la Paeria, Pilar Bosch, la vicepresidenta 2ª de la Diputació de Lleida, Sandra Castro, Antoni Gelonch i les regidores Neus Caufapé i Jordina Freixanet.

Documentals guardonats

Toda una vida, òpera prima de la realitzadora de Benicarló Marta Romero va rebre el premi al millor llarg documental d’acord amb el veredicte del jurat integrat per Daoud Sarhandi-Williams, Marina Rúbies i Núria Jové. La cinta és el resultat de dotze anys de gravació de la vida dels avis de la directora, marcada en aquest període per l’Alzheimer que va afectar la seva àvia. Més enllà d’aquesta malaltia, el film acaba mostrant una gran història d’amor.

Dins de la mateixa secció, el jurat va atorgar una Menció per a ¿Cómo te llamabas antes? Y otras preguntas estúpidas, dirigit per Ibán Pàmies, Belén López i Toni Torbellino; un retrat del dia a dia de les persones trans.

Pel que fa a l’apartat de curts documentals, el premi el va rebre Carmen, sin miedo a la libertad, d’Irene Baqué, sobre la primera associació de dones gitanes feministes, al barri de Las 600 de Cartagena, en lluita contra el racisme i el masclisme sistèmics.

Curts de ficció

El guardó al millor curt de ficció es va concedir al treball Has estado, hace tiempo, dirigit per Gerard Oms. El jurat va concedir una Menció a Anhel de Llum, de la lleidatana Alba Cros.

Pere Gaviria va destacar la gran qualitat de la secció de curts de ficció i, com a mostra d’això, es va decidir lliurar el Premi del Jurat a Hàbitat, d’Elena Escura.

Projecció de cloenda

En la sessió de cloenda, es va projectar el curtmetratge Clot, dedicat al procés de transformació de la plaça del Clot de les Granotes, a Lleida, produït per Bòreas Talens.
Som Cinema, produït per Suggeriments S.C.P., compta amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, el Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida i enguany s’ha incorporat la Fundació Privada Horitzons 2050, que ha dotat els 2.000 euros del premi al millor llargmetratge de ficció.

Últimos artículos publicados