Inicio » UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

«El Efecto K. El montador de Stalin», de Valentí Figueres; el pasado es imprevisible

agosto 3, 2013 UNIVERSO DEL CINE

El realizador valenciano Valentí Figueres ha visto pasar su película por un elevado número de certámenes de cine de todo el mundo, consiguiendo reconocimientos como el premio al mejor guión logrado en el Festival de Guadalajara (México), entre una larga lista. El film es una interesante reflexión sobre la manipulación en la Historia, cómo ésta puede ser suprimida o direccionada, la falsedad y la verdad, y el valor de la imagen en la sociedad contemporánea.

Es sabido que muchos elementos históricos son contados de una u otra manera según quien es el narrador o el escritor porque el historiador siempre es subjetivo. La memoria inmediata acostumbra a ser algo más objetiva pero luego viene el olvido de datos y la posterior reconstrucción. «El Efecto K. El montador de Stalin» es un largometraje de ficción narrado como si fuera un documental que nos presenta a un imaginario Maxime Stransky que prefiere ser llamado Max Oppuls y que nos hace partícipes de una asombrosa y extraña historia a través de sus filmaciones amateurs.

El Efecto K filmLa cámara de cine le ha permitido a Oppuls, encarnado por los actores Jordi Collado (joven) y Valentí Piñot (adulto), atrapar la realidad y soñar, y para soñar le hace falta actuar para construir la realidad de modo que nos la podamos llegar a creer porque Max está manipulando sus propios recuerdos para crear un nuevo significado de los hechos que vivió. Con sus dudas y certezas y con esa colección de imágenes que abarcan desde el nacimiento del cine hasta la transformación del blanco y negro en color, nos contará sus misiones como actor-espía de Stalin, su decisiva implicación en el crack económico de 1929, su traición a Sergei Eisenstein, sus dos familias, -la de California con una hija y la de Moscú con un hijo-, la Guerra Civil española, la Segunda Guerra Mundial, la Operación Borodino donde consiguió los planos de la bomba atómica, su mítica escapada del FBI por el Polo Norte, su ascenso a héroe de la patria socialista y su desaparición.

A Valentí Figueres se le ocurrió formular esta historia a partir de su conocimiento de una de las primeras teorías de la imagen cinematográfica, el llamado Efecto Kuleshov que demostró que intercalando una misma imagen de la cara del actor Iván Mozzhujin con un plato de sopa, un ataúd y una niña jugando, los espectadores pensaban que la expresión del actor cambiaba en cada uno de los tres casos dejando de percibir que en esas tres oportunidades distintas, la secuencia del rostro era la misma.

Efecto KLas imágenes se contaminan entre sí y adquieren su significado por su relación con otras imágenes que intercalamos en el montaje. La verdad se construye, el significado se construye y la forma y el contenido se impulsan mutuamente generando el discurso fílmico. La disposición y el orden en que se han colocado esas imágenes así como la narración, en este caso con voz en off, nos puede llegar a hacer creíble que un actor estuvo en un cruce de caminos de la Historia. Eso no es otra cosa que la manipulación durante el montaje, el tema principal de esta película.

Pero el Efecto K no solamente sucede en el terreno cinematográfico sino que también en el político y social. Con estas técnicas también la memoria y la verdad pueden ser traicionadas, modificadas o suprimidas. Habría mucho que comentar sobre este tema, el caso actual de los informativos de televisoras privadas españolas que dedican más de veinte minutos a sucesos escabrosos podría ser un buen ejemplo, pero la película no habla de eso sino más exactamente de los intentos que quienes están instalados en el poder hacen por dominar el mundo de las imágenes y para eso se fija en la figura del dictador comunista Stalin, a quien Figueres no duda en calificar como Dios Caníbal, devorador de la memoria y constructor de un inmenso Efecto K social.

Valentí Figueres

Valentí Figueres

Y si la imagen está compuesta de luces y sombras, el siglo XX fue un periodo convulso por las hermosas utopías que engendraron sueños felices y pesadillas atroces. Según Valentí Figueres: «El Efecto K. El montador de Stalin» es a la vez una historia de aventuras, un cuento mítico sobre el cine, la leyenda de una amistad, la narración sobre el sufrimiento universal del ser humano, el mito del héroe y su descenso a los infiernos. Esta es la historia de un actor espía que al fin supo decir NO a Stalin. Exploramos la memoria colectiva de un periodo privilegiado donde el arte y la vida se contaminan entre sí, donde nacen las teorías estéticas y las teorías sociales de un mismo caldo de cultivo. Para entender el siglo XXI tenemos que girar la vista atrás e intentar comprender qué sucedió con nuestra inocencia ideológica en el siglo XX».

Max Oppuls dice en la película: «Fuimos la inocencia que no tiene pasado. El arte era nuestra arma para cambiar la humanidad». Y Stalin, el iluminado, quien se creía la mano (de hierro) del proletariado mundial, no dudaba en decir: «La memoria es frágil y la historia es un arma cargada de futuro» y es verdad, nada tiene que ver lo que hoy vivimos y vemos en nuestro presente con lo que se diga más adelante de nuestro hoy porque la Historia siempre ha sido manipulada y ahora además en imágenes. ¿Cómo se contarán las imágenes de nuestro presente actual dentro de ochenta o cien años?

©José Luis García/Cinestel.com

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

LA FILMOTECA REPRÈN PROJECCIONS

La Filmoteca de Catalunya reprèn les projeccions a les seves dues sales des de aquest dimarts 24 de novembre, després de la darrera aturada. Es recuperen les quatre sessions diàries amb horaris adaptats per fer-los compatibles amb la restricció de la mobilitat nocturna: a les 16.00 h, 16.30 h, 19.00 h i 19.30 h, i amb l’aforament limitat al 50% i seients assignats per respectar la distància de seguretat. La Biblioteca del Cinema també ha tornat a funcionar amb el 50% de l’aforament.

La darrera setmana de novembre es recuperen algunes de les projeccions suspeses els darrers dies. Entre d’altres es podran veure:
Retrospectiva Kinuyo Tanaka
Festival de Cinema Africà de Barcelona Wallay!
El meu primer festival

Les sessions habituals dels cicles Per amor a les Arts i Aula de cinema completen l’oferta de la darrera setmana de novembre, que podeu veure en l’agenda adjunta i també podeu consultar aquí.

Ben aviat s’anunciarà la programació del mes de desembre, que també recuperarà alguns dels cicles ajornats, com el dedicat al director italià Pietro Marcello, que inclourà la preestrena del seu darrer film, “Martin Eden”, premiat a Venècia i Sevilla o la retrospectiva dedicada a Robert Bresson en el marc de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, i presentarà altres de previstos com Cinema i jardí i el cicle i l’exposició fotogràfica dedicats a Marilyn Monroe.

L’ALTERNATIVA 2020, FESTIVAL ONLINE

Ateses les darreres restriccions anunciades pel Govern, l’Alternativa, 27è Festival de Cinema Independent de Barcelona, es veu obligada a prendre la decisió, difícil però necessària, d’anul·lar les projeccions i les activitats presencials de l’Alternativa 2020 i realitzar un festival 100% online.

Donada la situació sanitària actual, amb els cinemes tancats temporalment a Catalunya i sense data d’apertura prevista, el grau d’incertesa fa impossible continuar amb l’organització d’un festival presencial. Per això, es considera que és més responsable i té més sentit centrar tot l’esforç en el bon funcionament i en la difusió de les activitats i els films online.

Del 16 al 29 de novembre de 2020, estaran disponibles online (la majoria, a Filmin) els següents continguts: les tres seccions oficials ―Internacional. Llargmetratges, Internacional. Curtmetratges i Nacional―, les pel·lícules d’inauguració i clausura, la programació familiar i alguns títols de les seccions paral·leles i Hall.

La major part de les activitats per a públic i professionals d’aquesta edició deixen de ser híbrides i tindran un format exclusivament online. Web del Festival

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ENTREVISTAS

Recordando a Fernando “Pino” Solanas; (entrevista 24 oct. 2006)

Recordando a Fernando Pino Solanas entrevista 24 oct 2006

El cineasta deja una huella imborrable en la cinematografía latinoamericana debido a ese fuerte compromiso que poseía y que le convirtió en un gran agitador de conciencias en pro de una mejor y más duradera…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Fauna”, de Nicolás Pereda; la violencia en la imaginación popular

Crítica de la película Fauna de Nicolás Pereda

Un film que rescata a los mismos intérpretes que actuaron en “Minotauro” (2016), otra joya más de este director mexicano que vive en Canadá, para adentrarse en la historia de un chico y una chica que…

“Paraíso”, de Pablo Falá; carencias hondas para la toma de decisiones

Crítica de la película Paraíso del director Pablo Falá

La película es un relato en el cual desde un buen principio ya se ponen en evidencia los problemas que su protagonista está arrastrando y a medida que el metraje avanza, cada vez más nos damos cuenta de que Sofía no los…

MOR L’ACTRIU MONTSERRAT CARULLA

24 novembre 2020 – Ha mort als 90 anys d’edat l’actriu catalana Montserrat Carulla, mare de la també actriu Vicky Peña i el director Roger Peña, i àvia de l’actriu Miranda Gas Peña.

Començà fent teatre amateur, i estudià alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins al 1960 no començà a treballar en el teatre professional amb ‘Soparem a casa’, ‘El fiscal Recasens’ i l’adaptació de ‘Romeo i Julieta’ de Josep Maria de Sagarra.

Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d’aleshores va participar en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com ‘Secrets de família’ (1995), ‘Dones d’aigua’ (1997) o ‘El cor de la ciutat’ (2000) de Televisió de Catalunya o ‘Hospital Central’ de Telecinco.

També va cursar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al català i castellà en films estrangers. L’any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.

També va ser Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria artística.

L’any 2009 va ser encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, conjuntament amb la seva filla Vicky Peña, amb un emotiu discurs en el qual les dues actrius van retre homenatge el teatre català de postguerra. Fora de l’àmbit professional, va mantenir una forta implicació amb el moviment independentista català, que recolzava mitjançant xerrades a diferents actes públics d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana.

FILMS CANDIDATS ALS XIII PREMIS GAUDÍ

19 novembre 2020 – L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els cinquanta-nou títols que participen en la tretzena edició dels Premis Gaudí (cinquanta-tres produccions catalanes i sis europees). Trenta-un llargmetratges de ficció (vint-i-cinc catalans i sis europeus), deu documentals, quatre pel·lícules per a televisió i catorze curtmetratges competiran enguany pel màxim reconeixement de l’Acadèmia. El dimecres 16 de desembre, data d’inici de la primera ronda de votacions dels acadèmics, es donaran a conèixer el calendari de la cursa, un primer balanç de les estrenes de cinema català del 2020 i alguns detalls de la gala de lliurament dels guardons.

Candidates al Gaudí a la millor pel·lícula

Bronko, d’Isaac Ulam; La dona il·legal, de Ramon Térmens; La vampira de Barcelona, de Lluís Danès; Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; L’Ofrena, de Ventura Durall i Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet, opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020. En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen dinou llargmetratges: A casa, de Raül Busquets; A Stormy Night, de David Moragas; Adú, de Salvador Calvo; Baby, de Juanma Bajo Ulloa; Cenestesia, de Joan Vall; El cerro de los dioses, de Daniel M. Caneiro; El sitio de Otto, d’Oriol Puig; Hogar, d’Àlex Pastor i David Pastor; Isaac, de David Matamoros i Ángeles Hernández; La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín; Las niñas, de Pilar Palomero; No Matarás, de David Victori; Occidente, de Jorge Acebo Canedo; Ofrenda a la tormenta, de Fernando González Molina; Per la llibertat, d’Alba Sotorra; Sentimental, de Cesc Gay; Te quiero imbécil, de Laura Mañá; Uno para todos, de David Ilundain i Voces rotas, d’Héctor Fáver.

Les pel·lícules europees, els curtmetratges i els documentals preseleccionats

Tal com estableixen les Bases dels Premis Gaudí, en les categories de curtmetratge i pel·lícula europea, la Junta directiva de l’Acadèmia designa una comissió de selecció independent formada per diversos professionals i representants del sector. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la Junta designa una comissió de preselecció quan el nombre de títols inscrits supera les 15 produccions.

Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: Dios es mujer y se llama Petrunya, de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); Les vides de Marona, d’Anca Damian (França); Little Joe, de Jessica Hausner (Alemanya); Longa noite, d’Eloy Enciso (Espanya); Sobre lo infinito, de Roy Andersson (Alemanya) i Sorry We Missed You, de Ken Loach (Regne Unit).

La comissió de selecció de les pel·lícules europees dels Premis Gaudí 2020 ha estat formada per Xavier García Puerto (programador, distribuïdor i director del Festival REC de Tarragona), Anna Petrus (directora, guionista, docent, crítica i programadora), Pablo Sancho (en representació de la Federació Catalana de Cineclubs), Marta Selva (programadora i codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones) i Arnau Vilaró (en representació de l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica – ACCEC).

Els catorze curtmetratges seleccionats, d’entre els cinquanta-vuit inscrits, són 16 de decembro, d’Álvaro Gago; Candela, de Marc Riba i Anna Solanas; Cua de sirena, d’Alba Barbé Serra; El código interior, de Pau Subirós; Feroz, de Nina Amat; Forastera de Lucía Aleñar Iglesias; Homenatge a Judes, de Manel Raga Raga; I don’t think it’s going to rain d’Adrià Guxens; La vella lluita, de Carol Rodríguez i Marina Rodríguez; Lea, d’Ona Jané Millà; Marleni, no Marlen, de Carmen Aumedes Mier; Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt; Panteres, d’Èrika Sánchez i Vera, de Laura Rubirola Sala.

La comissió de selecció de curtmetratges ha estat formada per Agustí Argelich (director del festival Filmets de Badalona), Jordi Forcada (Cerdanya Film Festival, en representació de Catalunya Film Festivals), Belén Funes (directora i guionista), Lluís Salgado (presentador del programa Curtcircuit del Canal 33) i Carla Simón (directora i guionista).

Pel que fa als documentals, els deu títols seleccionats d’entre els vint-i-tres inscrits han estat Sanmao: la novia del desierto, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; Niños somos todos, de Sergi Cameron; ¿Puedes oírme?, de Pedro Ballesteros; La Mami, de Laura Herrero Garvin; Descubriendo a José Padilla, de Marta Figueras i Susana Guardiola; Pa’trás ni pa’tomar impulso, de Lupe Pérez García; My Mexican Bretzel, de Nuria Giménez Lorang; El caso Loveparade, de Dominik Wessely; The Mystery of the Pink Flamingo, de Javier Polo i Camino incierto, de Pau García Pérez de Lara.

La comissió de selecció de pel·lícula documental ha estat formada per Oriol Gispert (en representació de Pro-docs), Alba Sotorra (directora i productora), Diana Toucedo (directora i muntadora), Elena Subirà (DocsBarcelona, en representació de Catalunya Film Festivals) i Roc Villas (programador).

L’ALTERNATIVA DEL 16 AL 29 DE NOVEMBRE

12 novembre 2020 – L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona arriba aquest any a la seva 27a edició i se celebrarà en una versió 100% online del 16 al 29 de novembre, ateses les restriccions sanitàries actuals.

El festival desitjava i ha defensat fins a l’últim moment un model híbrid, però s’ha vist obligat a convertir-se a l’online, amb la col·laboració de Filmin, per poder compartir amb el públic i descobrir els meravellosos films de cineastes emergents i consagrats programats en aquesta edició.

L’Alternativa 20203 seccions competitives: la secció oficial internacional de Llargmetratges amb 10 films, la secció oficial internacional de Curtmetratges amb 14 peces curtes i la secció oficial Nacional amb 6 llargmetratges i 15 curtmetratges produïts a l’Estat espanyol. El film que inaugura l’Alternativa d’enguany és “El año del descubrimiento” de Luis López Carrasco, inclòs en la secció internacional de Llargmetratges. Per complementar aquestes tres seccions competitives, el festival ofereix tres masterclasses relacionades amb tres films a competició.

Les seccions paral·leles de l’Alternativa 2020 inclouen: la secció El cinema sobre art. Un segle d’experimentació, un cicle de 4 films comissariat per Guillermo G. Peydró i organitzat pel Museu Reina Sofía, que es complementa amb el seminari El cinema sobre art impartit per Peydró; 4 llargmetratges singulars presentats dins de les Sessions Especials i dues sessions de peces curtes de programació familiar, complementades amb un taller d’animació amb clicks.

Els films programats a l’Alternativa 2020 es completen amb la pel·lícula de cloenda “Epicentro”, de Hubert Sauper, la programació de la secció Hall que oferirà un monogràfic Cinema i confinament i un de peces d’Antoni Pinent.

Les activitats que completen la programació de l’Alternativa 2020 són el Laboratori de creació audiovisual d’impacte social així com els ja habituals seminaris adreçats a escoles de cinema i també les activitats per a professionals.

LA MOSTRA CINEMA ÀRAB 2020 SERÀ EN LÍNIA

4 novembre 2020 – La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya es veu obligada a reconfigurar l’edició 2020 a causa de les mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya arran de la pandèmia de la Covid-19. És per això que, davant la impossibilitat de celebrar cap projecció o activitat presencialment, una part de la programació serà exhibida de forma gratuïta i en línia a través del canal de Vimeo de la mateixa Mostra.

Per a veure els films s’haurà de realitzar una inscripció prèvia al web i l’organització enviarà enllaç i contrasenya per accedir-hi. Per altra banda, també es redueix el nombre de dies del certamen, que en aquesta ocasió especial passarà a ser del dia 12 al 15 de novembre, sempre per internet.

La pel·lícula inaugural passa a ser “Amussu”, de Nadir Bouhmouch, que presentarà el film i participarà en un col·loqui al voltant de la pel·lícula. També serà un dels participants a la xerrada sobre «extractivisme a l’Àfrica», el dia 14. Per tancar la Mostra, el director palestí de culte Kamal Aljafari parlarà dels seus dos films “Remembrança” i “Un estiu diferent”.

Les pel·lícules confirmades que podran veure’s online són:

“Amussu”, de Nadir Bouhmouch
Marroc, Qatar | 2019 | Documental | 99’ | VOSC
El 2011, per salvar el seu oasi, els habitants d’Imider van tancar una canonada d’aigua destinada a la mina de plata més gran d’Àfrica. Vuit anys després, canten tot recollint els fruits del seu activisme.

“Ibrahim”, un destí per definir, de Lina Al Abed
Ibrahim, a Fate to Define | Líban, Palestina, Qatar, Dinamarca, Eslovènia | 2019 | Documental | 75’ | VOSC
En aparença Ibrahim Al Abed era un pare de família palestí ordinari amb una feina ordinària resident a Damasc. Però Ibrahim també era Rashid, membre secret del grup Abu Nidal, també conegut com el Consell Revolucionari, una facció militant palestina. El 1987 va desaparèixer, abandonant la seva dona i cinc fills, un dels quals era Lina Al Abed, directora d’aquest documental.

“Remembrança”, de Kamal Aljafari
Recollection | Palestina, Alemanya | 2015 | Documental | 68’ | VOSC
Les pel·lícules israelianes i nord-americanes rodades a la ciutat de Jaffa entre els anys 60 i 90 serveixen de base per a la història d’un somni. Tots els personatges son extrets de les seqüències originals, deixant la ciutat com un marc buit. En fer-ho, l’impossible es fa possible, gràcies a la visió d’una primera persona que filma el passat a través d’una recopilació d’imatges fetes de records.

“Sempre punk”, de Dominique Caubet
Dima Punk | Marroc, França | 2019 | Documental | 62’ | VOSC
“Punk un dia, sempre punk?” Aquesta és la història de Stof, gravada durant vuit anys als barris obrers de Casablanca. La història d’un noi que paga un preu molt alt per la seva independència.

“Un estiu diferent”, de Kamal Aljafari
An Unusual Summer | Palestina, Alemanya | 2020 | Documental | 80’ | VOSC
Arran d’un acte de vandalisme, el pare del cineasta decideix instal·lar una càmera de vigilància davant de casa seva. La quotidianitat de la vida familiar, els veïns que van a treballar o els nens que marxen a l’escola, aquesta pel·lícula experimental captura moments fugaços de poesia; mentre que en un segon pla emergeix la coreografia diària de Ramla, ciutat palestina d’Israel.

“A Mansourah, tu ens vas separar”, de Dorothée-Myriam Kellou [per confirmar]
À Mansourah, tu nous as séparés | Algèria, França, Dinamarca | 2019 | Documental | 102’ | VOSC
Durant la guerra d’independència algeriana, més de dos milions de persones van ser desplaçades per l’exèrcit francès i reagrupades en camps. Un desarrelament documentat però en gran part ocultat. De tornada a Mansourah, el seu poble natal, Malek recull amb Dorothée-Myriam, la seva filla, una memòria que la majoria dels joves ignoren i que tanmateix no té precedents pel que fa als trastorns que va provocar.

Web del Festival

MURIÓ EL MÍTICO ACTOR SEAN CONNERY

31 octubre 2020 – Falleció en su residencia de Bahamas el mítico actor escocés Sean Connery. Gran parte de su fama fue gracias a su personaje de James Bond, que interpretó en siete películas entre 1962 y 1983 (seis películas producidas por Eon Productions y una por Warner Bros), aunque su filmografía también incluye filmes como “Los Intocables”, “Marnie, Robin y Marian”, “The League of Extraordinary Gentlemen”, “Indiana Jones y la última cruzada”, “La caza del Octubre Rojo”, “El hombre que pudo reinar”, “El nombre de la Rosa”, “Highlander”, “Asesinato en el Orient Express”, “Dragonheart: corazón de dragón”, y “La Roca”; todas ellas con una gran repercusión de público.

En julio de 2005 se informó que había decidido retirarse del cine, después de su desilusión con los “idiotas actualmente produciendo películas en Hollywood” y la confusión haciendo la película “The League of Extraordinary Gentlemen” de 2003, así como otras decepciones en su carrera como son “First Knight” (1995), y “Los vengadores” (1998). Tras esos hechos se refugió en su casa de las Islas Bahamas para ir escribiendo progresivamente su autobiografía, ‘Being a Scot’, coescrita junto con Murray Grigor y editada en el año 2008.

A pesar de haberse retirado, Connery volvió a la actuación de voz, interpretando el personaje titular en el cortometraje de animación “Sir Billi the Vet” (2003) (otro proyecto que resultó decepcionante), y en 2005, grabó voces en off para un videojuego nuevo basado en su película de James Bond “From Russia with Love”. En una entrevista en el disco del juego, Connery dijo que estaba muy contento de que los productores del mismo (Electronic Arts) le hubieran propuesto para doblar a Bond, y que esperaba trabajar con otro juego en el futuro cercano, lo cual nunca se llegó a hacer realidad. En 2010, repitió su papel como el personaje principal en la película animada “Sir Billi”, sirviendo también como productor ejecutivo, y esta vez con mayor acierto que en la aventura anterior.

En abril de 2011, su portavoz confirmó que Connery se había retirado definitivamente de la escena pública. Este año 2020 cumplió 90 años.

DOCSBARCELONA ABRIÓ LAS INSCRIPCIONES

28 octubre 2020 – El Festival de Cine Documental DocsBarcelona mantiene abierta hasta el 3 de diciembre la inscripción de películas para su próxima edición, a celebrar en el año 2021.

Las películas presentadas serán candidatas a las secciones competitivas Panorama, Latitud DocsBarcelona y What The Doc! y podrán optar a diversos premios: el Premio DocsBarcelona a la Mejor Película con una dotación económica de 5.000€ y un galardón del festival, el Premio Nuevo Talento, el Premio Latitud DocsBarcelona está patrocinado por Antaviana Films y consiste en 3.000€ en trabajos de postproducción, el Premio What the Doc!, el Premio del Público DocsBarcelona Moritz, patrocinado por Moritz y con una dotación económica de 1.500€ o el Premio Amnistía Internacional Catalunya para aquellas películas que por su temática se implique en la defensa de los derechos y los valores compartidos por Amnistía Internacional.

Web del Festival

FILMOTECA: I SI VEURE ERA EL FOC

28 octubre 2020 – La Filmoteca de Catalunya s’associat al Festival LOOP Barcelona per crear un projecte que explora el cinema en les seves múltiples facetes, dins i fora de les sales de projecció, i un diàleg amb l’escena artística local.

Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez proposen I si veure era el foc, un projecte de naturalesa experimental concebut com una instal·lació permanent imaginada específicament per a l’espai expositiu de la Filmoteca, i una sèrie d’esdeveniments efímers que tindran cabuda dins d’aquest mateix indret i a les sales de cinema.

El conjunt forma part d’un treball en curs iniciat el 2019 amb les projeccions de caire performatiu Paracronismes I i II, on s’interroguen sobre la manipulació del temps i la llum com a matèria primera del cinema i element de control biopolític i juguen a alterar-ne els sentits.

I si veure era el foc accentua la circulació entre la sala expositiva i la de projeccions. Suggereix una continuïtat natural entre dos espais que els defineixen com a Filmoteca i entre registres fílmics que donen lloc a objectes i experiències diverses. Tensionar la durada del film mitjançant estructures de loop, transposar el muntatge del temps –una successió de plans– a l’espai –sons i imatges dialogant de manera simultània–, la multiplicació de superfícies de projecció, o la implicació corporal d’un espectador o espectadora mòbil en la recepció de l’obra, són alguns dels elements que ens conviden a expandir el pensament sobre el cinema i a experimentar-lo en la seva dimensió canviant.

De dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 i de dimarts a diumenge, de 16.00 a 21.00h.
Entrada gratuïta Visites guiades gratuïtes (màxim 6 persones), cada dimecres a les 19h.
Cal reserva filmoteca.taquilla@gencat.cat

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière