SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
El cineasta deja una huella imborrable en la cinematografía latinoamericana debido a ese fuerte compromiso que poseía y que le convirtió en un gran agitador de conciencias en pro de una mejor y más duradera…
Últimos artículos publicados
Un film que rescata a los mismos intérpretes que actuaron en “Minotauro” (2016), otra joya más de este director mexicano que vive en Canadá, para adentrarse en la historia de un chico y una chica que…
La película es un relato en el cual desde un buen principio ya se ponen en evidencia los problemas que su protagonista está arrastrando y a medida que el metraje avanza, cada vez más nos damos cuenta de que Sofía no los…
FILMS CANDIDATS ALS XIII PREMIS GAUDÍ
19 novembre 2020 – L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els cinquanta-nou títols que participen en la tretzena edició dels Premis Gaudí (cinquanta-tres produccions catalanes i sis europees). Trenta-un llargmetratges de ficció (vint-i-cinc catalans i sis europeus), deu documentals, quatre pel·lícules per a televisió i catorze curtmetratges competiran enguany pel màxim reconeixement de l’Acadèmia. El dimecres 16 de desembre, data d’inici de la primera ronda de votacions dels acadèmics, es donaran a conèixer el calendari de la cursa, un primer balanç de les estrenes de cinema català del 2020 i alguns detalls de la gala de lliurament dels guardons.
Candidates al Gaudí a la millor pel·lícula
Bronko, d’Isaac Ulam; La dona il·legal, de Ramon Térmens; La vampira de Barcelona, de Lluís Danès; Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; L’Ofrena, de Ventura Durall i Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet, opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020. En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen dinou llargmetratges: A casa, de Raül Busquets; A Stormy Night, de David Moragas; Adú, de Salvador Calvo; Baby, de Juanma Bajo Ulloa; Cenestesia, de Joan Vall; El cerro de los dioses, de Daniel M. Caneiro; El sitio de Otto, d’Oriol Puig; Hogar, d’Àlex Pastor i David Pastor; Isaac, de David Matamoros i Ángeles Hernández; La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín; Las niñas, de Pilar Palomero; No Matarás, de David Victori; Occidente, de Jorge Acebo Canedo; Ofrenda a la tormenta, de Fernando González Molina; Per la llibertat, d’Alba Sotorra; Sentimental, de Cesc Gay; Te quiero imbécil, de Laura Mañá; Uno para todos, de David Ilundain i Voces rotas, d’Héctor Fáver.
Les pel·lícules europees, els curtmetratges i els documentals preseleccionats
Tal com estableixen les Bases dels Premis Gaudí, en les categories de curtmetratge i pel·lícula europea, la Junta directiva de l’Acadèmia designa una comissió de selecció independent formada per diversos professionals i representants del sector. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la Junta designa una comissió de preselecció quan el nombre de títols inscrits supera les 15 produccions.
Les sis pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: Dios es mujer y se llama Petrunya, de Teona Strugar Mitevska (República Macedònia del Nord); Les vides de Marona, d’Anca Damian (França); Little Joe, de Jessica Hausner (Alemanya); Longa noite, d’Eloy Enciso (Espanya); Sobre lo infinito, de Roy Andersson (Alemanya) i Sorry We Missed You, de Ken Loach (Regne Unit).
La comissió de selecció de les pel·lícules europees dels Premis Gaudí 2020 ha estat formada per Xavier García Puerto (programador, distribuïdor i director del Festival REC de Tarragona), Anna Petrus (directora, guionista, docent, crítica i programadora), Pablo Sancho (en representació de la Federació Catalana de Cineclubs), Marta Selva (programadora i codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones) i Arnau Vilaró (en representació de l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica – ACCEC).
Els catorze curtmetratges seleccionats, d’entre els cinquanta-vuit inscrits, són 16 de decembro, d’Álvaro Gago; Candela, de Marc Riba i Anna Solanas; Cua de sirena, d’Alba Barbé Serra; El código interior, de Pau Subirós; Feroz, de Nina Amat; Forastera de Lucía Aleñar Iglesias; Homenatge a Judes, de Manel Raga Raga; I don’t think it’s going to rain d’Adrià Guxens; La vella lluita, de Carol Rodríguez i Marina Rodríguez; Lea, d’Ona Jané Millà; Marleni, no Marlen, de Carmen Aumedes Mier; Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt; Panteres, d’Èrika Sánchez i Vera, de Laura Rubirola Sala.
La comissió de selecció de curtmetratges ha estat formada per Agustí Argelich (director del festival Filmets de Badalona), Jordi Forcada (Cerdanya Film Festival, en representació de Catalunya Film Festivals), Belén Funes (directora i guionista), Lluís Salgado (presentador del programa Curtcircuit del Canal 33) i Carla Simón (directora i guionista).
Pel que fa als documentals, els deu títols seleccionats d’entre els vint-i-tres inscrits han estat Sanmao: la novia del desierto, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; Niños somos todos, de Sergi Cameron; ¿Puedes oírme?, de Pedro Ballesteros; La Mami, de Laura Herrero Garvin; Descubriendo a José Padilla, de Marta Figueras i Susana Guardiola; Pa’trás ni pa’tomar impulso, de Lupe Pérez García; My Mexican Bretzel, de Nuria Giménez Lorang; El caso Loveparade, de Dominik Wessely; The Mystery of the Pink Flamingo, de Javier Polo i Camino incierto, de Pau García Pérez de Lara.
La comissió de selecció de pel·lícula documental ha estat formada per Oriol Gispert (en representació de Pro-docs), Alba Sotorra (directora i productora), Diana Toucedo (directora i muntadora), Elena Subirà (DocsBarcelona, en representació de Catalunya Film Festivals) i Roc Villas (programador).
LA MOSTRA CINEMA ÀRAB 2020 SERÀ EN LÍNIA
4 novembre 2020 – La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya es veu obligada a reconfigurar l’edició 2020 a causa de les mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya arran de la pandèmia de la Covid-19. És per això que, davant la impossibilitat de celebrar cap projecció o activitat presencialment, una part de la programació serà exhibida de forma gratuïta i en línia a través del canal de Vimeo de la mateixa Mostra.
Per a veure els films s’haurà de realitzar una inscripció prèvia al web i l’organització enviarà enllaç i contrasenya per accedir-hi. Per altra banda, també es redueix el nombre de dies del certamen, que en aquesta ocasió especial passarà a ser del dia 12 al 15 de novembre, sempre per internet.
La pel·lícula inaugural passa a ser “Amussu”, de Nadir Bouhmouch, que presentarà el film i participarà en un col·loqui al voltant de la pel·lícula. També serà un dels participants a la xerrada sobre «extractivisme a l’Àfrica», el dia 14. Per tancar la Mostra, el director palestí de culte Kamal Aljafari parlarà dels seus dos films “Remembrança” i “Un estiu diferent”.
Les pel·lícules confirmades que podran veure’s online són:
“Amussu”, de Nadir Bouhmouch
Marroc, Qatar | 2019 | Documental | 99’ | VOSC
El 2011, per salvar el seu oasi, els habitants d’Imider van tancar una canonada d’aigua destinada a la mina de plata més gran d’Àfrica. Vuit anys després, canten tot recollint els fruits del seu activisme.
“Ibrahim”, un destí per definir, de Lina Al Abed
Ibrahim, a Fate to Define | Líban, Palestina, Qatar, Dinamarca, Eslovènia | 2019 | Documental | 75’ | VOSC
En aparença Ibrahim Al Abed era un pare de família palestí ordinari amb una feina ordinària resident a Damasc. Però Ibrahim també era Rashid, membre secret del grup Abu Nidal, també conegut com el Consell Revolucionari, una facció militant palestina. El 1987 va desaparèixer, abandonant la seva dona i cinc fills, un dels quals era Lina Al Abed, directora d’aquest documental.
“Remembrança”, de Kamal Aljafari
Recollection | Palestina, Alemanya | 2015 | Documental | 68’ | VOSC
Les pel·lícules israelianes i nord-americanes rodades a la ciutat de Jaffa entre els anys 60 i 90 serveixen de base per a la història d’un somni. Tots els personatges son extrets de les seqüències originals, deixant la ciutat com un marc buit. En fer-ho, l’impossible es fa possible, gràcies a la visió d’una primera persona que filma el passat a través d’una recopilació d’imatges fetes de records.
“Sempre punk”, de Dominique Caubet
Dima Punk | Marroc, França | 2019 | Documental | 62’ | VOSC
“Punk un dia, sempre punk?” Aquesta és la història de Stof, gravada durant vuit anys als barris obrers de Casablanca. La història d’un noi que paga un preu molt alt per la seva independència.
“Un estiu diferent”, de Kamal Aljafari
An Unusual Summer | Palestina, Alemanya | 2020 | Documental | 80’ | VOSC
Arran d’un acte de vandalisme, el pare del cineasta decideix instal·lar una càmera de vigilància davant de casa seva. La quotidianitat de la vida familiar, els veïns que van a treballar o els nens que marxen a l’escola, aquesta pel·lícula experimental captura moments fugaços de poesia; mentre que en un segon pla emergeix la coreografia diària de Ramla, ciutat palestina d’Israel.
“A Mansourah, tu ens vas separar”, de Dorothée-Myriam Kellou [per confirmar]
À Mansourah, tu nous as séparés | Algèria, França, Dinamarca | 2019 | Documental | 102’ | VOSC
Durant la guerra d’independència algeriana, més de dos milions de persones van ser desplaçades per l’exèrcit francès i reagrupades en camps. Un desarrelament documentat però en gran part ocultat. De tornada a Mansourah, el seu poble natal, Malek recull amb Dorothée-Myriam, la seva filla, una memòria que la majoria dels joves ignoren i que tanmateix no té precedents pel que fa als trastorns que va provocar.
Web del Festival
Yo trabajo de una manera en la que establezco una relación «personal» con cada protagonista o protagonistas de los documentales que hago. Es una relación directa, intensa, a veces prolongada en el tiempo, a veces no, pero siempre es una relación donde el respeto y la confianza determinan lo que las personas quieren y pueden decir. 
Espero no equivocarme pero creo que sí, es una línea de sucesión directa a través de la madre. Aunque la línea reformista no coincide con ésto por ejemplo.
España tiene una historia particular respecto de los judíos, los conversos precisamente eran aquellos que debían ocultar su condición de tales. Quizás ese prejuicio siga flotando en algún lugar. Pero no todos los judíos son ortodoxos, o sea que muchos pueden serlo y nadie se daría cuenta que lo es. La Argentina tiene la comunidad judía más grande de Latinoamérica y hay representantes de todas las corrientes.
Muchas veces en el género documental uno plantea una idea y una estructura y la realidad ofrece o dispone variantes distintas de las que uno quiere. Sí, la idea era que tenían que haber protagonistas que hubieran optado por el judaísmo en las distintas corrientes.
La gente que se convierte en general no quiere hablar de este tema, su condición anterior es parte de su pasado. Fue un camino también encontrar a quienes quisieran hablar, pero a la vez quienes lo hacen están orgullosos de serlo y lo demuestran. 
Filmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.