Inicio » ENTREVISTAS »VISION DOCUMENTAL » Leyendo en este Momento:

«Exilio de Malvinas», de Federico J. Palma; colonialismo y soberanía

Estreno en Buenos Aires el jueves 14 abril 2016
La ocupación colonial que la Gran Bretaña hizo de las Islas Malvinas todavía continúa en pleno siglo XXI. La inmensa mayoría de los argentinos quiere el retorno de la soberanía del archipiélago para su país. Pero también hay isleños que reconocen que ese vínculo con la América continental no debería de haberse roto. El realizador argentino Federico J. Palma ha localizado a tres malvinenses que por distintos motivos son favorables a la recuperación de la soberanía y fueron forzados a dejar ese lugar que está bajo la administración colonial, donde no existen los partidos políticos y donde sus habitantes emplean expresiones orales típicamente argentinas como el «che».
Palma conocía Malvinas de antemano, por haber rodado allá la serie «Piratas, Pastores, Inversores», y tras visionarse en la Argentina conoció a este reducido grupo de lugareños que por cuestiones que ellos mismos detallan, ahora residen en el continente.

A partir de numerosas lecturas, el malvinense Alexander Betts defendió la reivindicación soberana argentina de las Islas siendo muy joven. James Peck es otro de los protagonistas del filme, un artista plástico que se enamoró y se casó con una pintora continental, pero cuando ella quedó embarazada les dijeron que el niño no podía nacer allí. Aunque quizás el caso más curioso sea el del biólogo inglés Mike Bingham, quien comenzó a descubrir una drástica disminución de las poblaciones de pingüinos en el archipiélago, y lo achacó a la falta de alimento derivada de la intensa actividad pesquera. Estas aves no voladoras emigraron hacia la parte continental. Al hacer público su descubrimiento, afirma que lo persiguieron y que tuvo que huir hasta el territorio argentino.

Acerca de «Exilio de Malvinas», Federico J. Palma responde las preguntas de Cinestel:

– ¿Qué puntos destacarías que tienen en común los tres protagonistas de la película?

Sin dudas lo que une a los tres personajes, mas allá de las propias Islas, es el valor que le dan a las convicciones que los ponen en conflicto con el poder. Las tres historias tratan básicamente de eso, de lo que es luchar por sostener las convicciones personales en un sistema opresivo como el colonial.

– ¿Crees que la guerra promovida por la Junta Militar supuso un grave obstáculo para la solución al conflicto de la colonia?

Federico J. Palma

Federico J. Palma

Sin que eso implique negar bajo ningún concepto lo sucedido, yo no aceptaría tan rápidamente que la guerra fue «promovida» por la Junta Militar. Poniendo en perspectiva la propia guerra y todo el proceso que condujo a ese desenlace, no fue menor el accionar del propio gobierno británico y grupos de poder fáctico en Gran Bretaña y las Islas, que con mucha inteligencia también supieron arrastrar a un gobierno de brutos asesinos a una solución brutal. Incluso después del 2 de Abril, Argentina estaba impulsando una solución pacífica a través de la ONU. Thatcher prefirió ir a fondo con un conflicto armado.

Dicho esto, sí por supuesto que la guerra sirvió y sirve para obstaculizar el proceso de descolonización. Preguntarse quienes son los beneficiarios de esa situación, ayuda a entender qué motivaciones hay detrás del conflicto. La Guerra de 1982 es solo un episodio más, grave sin dudas, pero solo otro episodio en el prolongado conflicto provocado por Gran Bretaña al usurpar las Malvinas de Argentina en 1833. Es muy tentador, pensando en un medio español, referir a la situación de Gibraltar.

– ¿Las imágenes de Malvinas son las que tomaste previamente a las de los tres personajes, o hubo otra visita después?

Las imágenes de Malvinas son previas; por alguna intuición extraña hice registros fuera de lo que estaba buscando en aquel momento, y que después vinieron al dedillo para la película. En el trailer se pueden ver varias de esas imágenes.

Era la idea desde el inicio el proyecto -hace ya 4 años- volver a las Malvinas a registrar cosas que conocía, que había visto con mis propios ojos, o que podían sumar a la película. Siempre bromeo, porque tiene una gran dosis de verdad, que me metí en este proyecto como una excusa para regresar a las Malvinas, un lugar con el que estoy realmente fascinado.

Como todo en el mundo, la gente es gente, y los isleños son gente amable y sencilla, y su forma de vida aún conserva cosas interesantes de otros tiempos.

– ¿Notaste personalmente la influencia de la industria pesquera en el archipiélago?

Es bastante sencillo de decirlo. Cuando estuve allá fui «urgido» a tener una reunión con los llamados «representantes» de la comunidad, por el hecho de que estaba filmando un documental sobre la historia de los británicos en la Patagonia, incluyendo las Islas («Piratas, Pastores, Inversores», 2011). Los tres Consejeros con los que me reuní forman parte del grupo selecto de empresarios pesqueros que controlan el territorio.

Después, más en la calle por así decirlo, el impacto está en la orientación socioeconómica de la población. Los kelpers fueron abandonando el campo para trabajar en los diversos servicios que se fomentan en el pueblo-puerto de Stanley, basados en el boom pesquero primero, y en las expectativas petroleras después.

– Viendo las tres historias tan bien resumidas en el filme, a veces el espectador puede desconocer el proceso de trabajo que llevó todo eso. ¿Cuánto tiempo transcurrió para la búsqueda y grabación de estos testimonios?

Bien, resumirlas fue un trabajo durísimo. Cuatro años de trabajo nos llevó pasar de la idea al estreno.

La idea ya venía del mismo proceso de «Piratas…», del que en muchos aspectos «Exilio…» es una continuación. Curiosamente, la definición de hacer la película se hizo el 5 de Abril de 2012, en un bar de San Telmo después de una proyección de «Piratas, Pastores, Inversores», en una charla de colegas que terminó en un proyecto. Esa proyección fue en la misma sala en que cuatro años después, se realizó la función de prensa, el 2 de Abril de 2016.

Mirando hacia atrás, te diría que la investigación llevó un año, la escritura del guión otro, el rodaje otro y finalmente la edición otro año mas. Imaginate que es como tener tres o cuatro películas en una.

Hay muchísimos aspectos muy importantes del contexto y de la vida misma de los personajes que tuvieron que quedar afuera, y para mí cada sucesiva edición fue un proceso muy duro, muy personal. Porque además en el camino establecí una relación muy personal y comprometida con los protagonistas, al punto de sentirme yo también parte de la historia.

Mas allá de lo que uno quiera contar o como quiera contarlo, de cualesquiera motivaciones que pudiera tener, creo que mi trabajo tiene que sostenerse en un compromiso con lo que los protagonistas quieren expresar… Es mediar, es hacerse vocero de las historias y sus protagonistas, a veces aceptando incluso cosas con las que uno puede no estar de acuerdo o no gustarle. Espero haber logrado ser fiel a las convicciones de Alejandro, James y Mike.Sí­guenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.comExilio de Malvinas Federico J Palma

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL_WEB FUNDADA EN JULIO 2005

17 SOM CINEMA LLEIDA (2026)

El festival SOM CINEMA arriba aquest mes a la ciutat de LLEIDA amb una programació de 57 pel·lícules, de les quals 31 a concurs i amb dues estrenes absolutes, el llargmetratge de ficció “Cos de Vidre”, de Marc Comabella, i el documental “Ángela”, del lleidatà David Casals-Roma.

La 17 edició del Festival de l’Audiovisual Català tindrà lloc del 21 al 25 d’octubre amb les clàssiques seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i amb una dotació de 2.000 € per a pel·lícula de ficció guanyadora. Les pel·lícules de la secció oficial es podran veure a l’Screenbox Lleida i també s’han programat projeccions gratuïtes al centre Ilerna i a la Sala d’Actes del Rectorat de la UdL. (Web del festival)

FILMOTECA CATALUNYA_OCTUBRE 2026

Aquest mes d’octubre, en la FILMOTECA DE CATALUNYA tenim la possibilitat de veure el cicles Afins: Nasty Women, Paul Thomas Anderson, Els passos dobles: Àlex Brendemühl, Keisuke Kinoshita, Setmana del Cineclubisme, Filmoteca John Berger, Simone Bitton. Festival de Cinema Jueu i FilmoXica tardor: ‘Ballem, ballem!’, entre d’altres.

Afins: Nasty Women

En diàleg amb l’exposició Feminismes Fílmics: 1976-2026, aquest cicle que es desenvoluparà d’octubre a desembre proposa una constel·lació d’afinitats que fa dialogar aquestes pioneres de l’empoderament feminista, les Nasty Women, amb cineastes i artistes que, dècades més tard, continuen qüestionant regles, rols i imaginaris.
El cinema tot just començava i elles ja ho trencaven tot! Dones irreverents, malcarades i maldestres, boges, amants de la disfressa i el transvestisme, heroïnes que organitzen vagues, sabotegen les feines de casa i es neguen a comportar-se com cal, obstinades a dinamitar les normes del patriarcat a cops d’humor i caos.

El cos de pel·lícules mudes reunit i restaurat en el marc del projecte internacional Cinema’s First Nasty Women, és el punt de partida d’aquest programa, una eina de restitució històrica i una invocació de personatges femenins que han sabut transformar la irreverència en una forma de llibertat inesperada i contagiosa. El presentarà i inaugurarà, acompanyant la projecció de Filibus (Mario Roncoroni, 1915), Elif Rongen, conservadora de cinema mut a l’Eye Filmmuseum i cocuradora de Cinema’s First Nasty Women.

Les afinitats el mes d’octubre es concreten en la xerrada il·lustrada de Nuria Cancela ‘Ella és un ell!’ El transvestisme de les actrius, del cinema silent al clàssic, que explora les diferents tendències del transvestisme cinematogràfic: des de la tradició actoral shakespeariana fins al cinema clàssic, on les identitats de gènere dissidents eren sistemàticament censurades. També es podrà veure el film de John Cassavetes Una dona sota la influència amb la post-nasty woman Gena Rowlands.
(més informació)

Paul Thomas Anderson

El darrer triomfador dels Oscars amb One Battle After Another és una de les figures més inconfusibles i alhora imprevisibles del cinema nord-americà recent. Al llarg de tres dècades, ha bastit una obra fascinada pels vincles humans, la culpa i el desig en una Califòrnia travessada per les contradiccions i els fantasmes del somni americà. Amb una lucidesa excepcional retrata les tensions entre ambició, poder, fe i solitud i converteix els marges socials i emocionals del país en matèria cinematogràfica de primer ordre.

Anderson combina virtuosisme formal, intensitat emocional i un peculiar sentit de l’humor amb una rara capacitat per convertir personatges ferits en figures profundament humanes. Predicadors carismàtics, magnats del petroli, detectius fumats, revolucionaris exhausts, amants impossibles i ànimes perdudes poblen un imaginari inesgotable, que es reinventa amb cada pel·lícula i transita entre la comèdia romàntica, el melodrama coral, el noir paranoic i el gran fresc històric, sense perdre mai una veu absolutament reconeixible. (més informació)

Els passos dobles: Àlex Brendemühl

Amb una de les trajectòries més sòlides del nostre cinema i un ampli recorregut internacional, Àlex Brendemühl entén el seu ofici com un exercici de transformació constant. Ja sigui com a actor, director o guionista, afronta cada projecte com una oportunitat per reinventar-se en tant que creador polifacètic. Ens endinsem en l’univers d’un creador que, per sobre de tot, és també espectador i ha acceptat la proposta d’establir tres parelles de ball lligades a la seva filmografia.

Els films escollits per Brendemühl estableixen tres diàlegs que permeten resseguir algunes de les seves inquietuds com a creador. Yo i Liverpool comparteixen personatges desplaçats, silencis i una identitat que es construeix entre el misteri i l’estranyesa. La Trilogia de l’error conversa amb Stranger Than Paradise a través de la deriva, uns personatges que semblen buscar un lloc al món. Finalment, Wakolda i Mr. Klein confronten identitat, impostura i memòria històrica. Un joc d’ecos i correspondències que permet mirar l’obra de Brendemühl des d’una nova perspectiva.
(més informació)

Keisuke Kinoshita

De la mà de la Japan Foundation arriba un cicle per redescobrir un dels grans mestres del cinema nipó. Kinoshita va ser una de les grans figures del cinema japonès de postguerra i autor d’una de les filmografies més lliures i singulars de l’època. Guionista de la majoria de les seves pel·lícules, va explorar durant els anys quaranta i cinquanta registres tan diversos com la sàtira popular, el melodrama familiar o el relat antibel·licista. Amb tot, el seu cinema va mantenir sempre una mirada sensible i empàtica envers els més vulnerables, fet que li va valer el qualificatiu de “director del poble”.

Les seves pel·lícules van privilegiar personatges femenins complexos i combatius —sovint interpretats per una esplèndida Hideko Takamine—, així com protagonistes masculins tendres i fràgils, molt allunyats dels arquetips dominants de l’època. Aquest cicle reuneix els títols més emblemàtics de la seva filmografia, entre els quals destaquen Twenty-Four Eyes (1954) i The Ballad of Narayama (1958), restaurats i digitalitzats recentment, i continuarà el mes de novembre.
(més informació)

Filmoteca John Berger

Cicle que recorda aquest escriptor, artista i crític desaparegut fa deu anys en el centenari del seu naixement. El programa posa el focus en la dimensió audiovisual de Berger amb la xerrada il·lustrada John Berger des del cinema i la televisió a càrrec de Valentín Roma. Berger va escriure guions per a Alain Tanner i Timothy Neat, a més de codirigir films televisius amb Mike Dibb i Chris Lawrence, i la seva obra ha inspirat autors i cineastes com Tilda Swinton, Colin MacCabe i Christopher Roth, Maurice Failevic, Robert Kramer o Isabel Coixet.

Alguns d’ells formen part d’un programa que es completa amb una altra conferència il·lustrada: Temporalment benvinguts, a càrrec d’Enrique Fibla i Gerard Cañadas, una activació crítica de materials audiovisuals sobre l’emigració espanyola a Europa entre les dècades del 1950 i el 1970, conservats en diversos arxius. La sessió combina muntatge en directe de fragments fílmics amb la intervenció sobre materials gràfics i textuals del llibre Un séptimo hombre de Jean Mohr i John Berger. (més informació)

Setmana del Cineclubisme català

La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una proposta que va més enllà de la projecció de pel·lícules, amb la presentació de films, debats i convidats com el cineasta francès Eugène Green, que rebrà el Premi Nunes Internacional d’enguany. Una celebració de la mirada crítica, de la passió compartida i del compromís amb una cultura participativa. La 13a edició de la Setmana del Cineclubisme Català arriba amb una programació que vol mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat. Una setmana per veure, escoltar i pensar el cinema des del col·lectiu.
(més informació)

Simone Bitton. Festival de Cinema Jueu

La Filmoteca acull enguany la retrospectiva del Festival de Cinema Jueu, dedicada a la documentalista francomarroquina Simone Bitton (Rabat, 1955). Amb una filmografia definida pel rigor formal i un profund compromís humà, el seu cinema crea un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials amb la recerca de la memòria, la identitat i l’exili.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. Mahmoud Darwich et la terre comme la langue (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; Mur (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; Rachel (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; Ziyara (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i Les mille et un jours du Hajj Edmond (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.
(més informació)

EXPOSICIÓ
Feminismes fílmics: 1976-2026
A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
Fins al 29 de novembre

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català. La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
Col·labora: España en libertad. 50 años.

A més del cicle Afins: Nasty Women, que hi dialoga, l’exposició tindrà com a activitats paral·leles destacades la visita comentada a càrrec de Marta Selva i Anna Solà, assessores de la mostra, parant especial atenció a les publicacions i referències a festivals, programes de cinema, entitats, distribuïdores, arxius i altres iniciatives que han estat cabdals en el context català, estatal i internacional en la intersecció dels feminismes amb la pràctica, la difusió i la recepció de les creacions audiovisuals fetes per dones. I la Biblioteca del Cinema acollirà la sessió Genealogies de la crítica feminista per parlar de les relacions entre crítica feminista i crítica cinematogràfica dels feminismes dels anys 70 a partir de la publicació Vindicación Feminista (1976-1979). Amb Maria Adell, crítica de cinema, docent i investigadora, i Annalisa Mirizio, docent i investigadora. (més informació)

I també…

Les assessores de l’exposició Feminismes fílmics també presentaran la sessió inaugural de l’Aula de Cinema 2026/2027, una mirada panoràmica sobre les diverses perspectives que el feminisme ha obert en la creació cinematogràfica des dels primers moments de la història del cinema, tot introduint-hi línies disruptives que estan transformant els seus dispositius narratius. (enllaç)

Celebrem el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual amb dues projeccions especials que posen en valor la col·lecció fílmica conservada al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya: Soplo de esplendor, de Carlos Benpar, i Voluntad que vence, film excepcional del cinema mut barceloní, dirigit per Salvador Castelló, operador, director i productor actiu en algunes de les principals companyies del cinema català dels anys deu. La restauració que es presenta s’ha dut a terme en col·laboració amb la Cinémathèque Française a partir dels materials conservats per aquesta institució. (enllaç)

La digitalització del mes dins de Visibilitzem el cinema català és Aurora Corominas: ficcions fora de camp, un recull de peces d’una de les creadores que van transitar amb naturalitat entre el cinema, el vídeo, la televisió i la recerca audiovisual. Realitzadora i professora de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, la seva trajectòria combina la pràctica professional amb una mirada atenta als llenguatges de la imatge i a les formes híbrides de la creació contemporània. (enllaç)

Gonzalo Suárez: Goya d’Honor 2026. El cineasta va rebre el gran guardó honorífic del cinema espanyol a Barcelona, la ciutat on va dirigir les seves primeres pel·lícules. Una sessió recorda aquest reconeixement amb la presència de Suárez, que presentarà un dels seus films més celebrats, Epílogo. (enllaç)

La restauració del mes és Tasio de Montxo Armendáriz, film de 1984 que s’ha consolidat com una obra de referència del cinema espanyol contemporani: una oda tendra, i alhora dura, a la dignitat de les formes de vida rurals. La seva recent restauració, impulsada per la Filmoteca Vasca i realitzada als laboratoris de L’Immagine Ritrovata, va presentar-se a l’edició del 2024 del Festival de Cannes. A la Filmoteca la van presentar el mateix Armendáriz i Joxean Fernández, director de la Filmoteca Vasca. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FESTIVAL DE CINEMA JUEU: SIMONE BITTON

13 octubre 2026 – Durant segles, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i la Mediterrània van ser espais d’una coexistència complexa i fèrtil entre jueus i àrabs, que compartien llengua, tradicions i imaginaris comuns. Per a jueus i musulmans, l’àrab era un territori de pensament i d’experiència compartida, on es forjaven vincles que transcendien tota identitat excloent.

El segle XX va fracturar aquesta realitat: la colonització europea i la consolidació dels estats-nació moderns hi van imposar noves fronteres, substituint la complexitat d’aquests mons compartits per la lògica de les identitats homogènies, amb desplaçaments forçosos i memòries ferides que encara marquen el present.

El Festival de Cinema Jueu proposa des de la Filmoteca de Catalunya una reflexió sobre aquesta història fragmentada. A través del documental, l’arxiu, el testimoni i la ficció, les pel·lícules seleccionades ressegueixen els rastres d’una coexistència esborrada i qüestionen els relats oficials de la separació.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. “Mahmoud Darwich et la terre comme la langue” (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; “Mur” (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; “Rachel” (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; “Ziyara” (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i “Les mille et un jours du Hajj Edmond” (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.

Al centre del recorregut hi ha l’obra de Simone Bitton (Rabat, 1955), cineasta nascuda al Marroc i defensora d’una identitat judeo-àrab que resisteix les categories nacionals excloents. La seva filmografia és una investigació constant sobre la memòria, l’exili i la pertinença: un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials. (més informació)

PELÍCULA DE MARIANO LLINÁS EN LA SEMINCI

15 septiembre 2026 – El cineasta argentino Mariano Lllinás competirá en la Sección Tiempo de Historia de la SEMINCI de Valladolid, al final de octubre, con su nueva película sobre Borges.

En una nota de prensa, desde el festival cuentan lo siguiente: “La película de Mariano Llinás parte de una paradoja fascinante: cuanto más intenta acercarse a Borges, más imposible resulta abarcarlo. “Biografía de Jorge Luis Borges” reúne manuscritos, objetos, lugares, libros y episodios de la vida del escritor, pero cada hallazgo abre una nueva historia y conduce hacia otro lugar. En vez de encerrar a Borges en una semblanza al uso, Llinás vuelve a poner en circulación sus mundos y convierte su película en una aventura laberíntica que parece no tener final”.

A partir de la colección de objetos de la Fundación ISLAA, el director Mariano Llinás emprende un monumental viaje documental de 330 minutos dedicado a la vida de Jorge Luis Borges.

Construida como una minuciosa investigación detectivesca y un diario de viajes, la película examina manuscritos, cartas, dibujos de la infancia y correcciones del escritor. Acompañado por el especialista Ernesto Montequin, Llinás recorre geografías fundamentales para el autor como Ginebra, Cambridge, Reikiavik y Nueva York. La narración en voz en off guía la travesía rastreando las huellas físicas y personales que el célebre autor dejó en cada documento y lugar.

A lo largo de sus tres partes, la obra analiza la evolución literaria de Borges, conectando de forma sutil sus textos con su experiencia vital. La cinta no elude las zonas más complejas e incómodas de la trayectoria del escritor, abordando abiertamente su visión política y sus polémicas.

Fiel al espíritu borgeano, el relato se nutre de digresiones, referencias fantásticas, pasajes de la literatura universal y reflexiones sobre la creación. Un colosal retrato cinematográfico que demuestra cómo la propia vida de Borges se entrelaza con las tramas y mitologías que él mismo concibió.

BIARRITZ: PREMIERE FILM DE PABLO CÉSAR

14 septiembre 2026 – ROMANCE DE LA LUNA NEGRA, el nuevo largometraje del director argentino Pablo César, tendrá su Première Mundial el próximo 28 de septiembre a las 20:15 h en el Théâtre du Casino de Biarritz, como parte de la 35ª edición del Festival Biarritz Amérique Latine.

Rodada hace apenas unos meses en distintas localizaciones del País Vasco e íntegramente en película fotoquímica de 35 mm, ROMANCE DE LA LUNA NEGRA está protagonizada por Luz Castillo, quien tenía 90 años durante el rodaje y asume aquí por segunda vez el papel protagónico de un largometraje de ficción.

En la película, Castillo interpreta a Clara, una mujer de 90 años que vive sola en el País Vasco y cuya vida se ve alterada por la aparición de un misterioso vecino. A partir de ese encuentro, figuras provenientes de la memoria, la filosofía y el amor comienzan a reaparecer en su camino. Entre lo cotidiano y lo fantástico, Clara se interna en un territorio en el que los recuerdos adquieren cuerpo y el tiempo parece quedar suspendido.

La película propone un viaje íntimo alrededor de la vejez, la ausencia, la memoria y la posibilidad de reencontrar aquello que parecía perdido para siempre. En ese universo, figuras como José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno y Gustavo Adolfo Bécquer irrumpen no como explicaciones, sino como presencias que acompañan el recorrido interior de Clara.

La elección de Biarritz posee, además, un significado especial para la relación entre la actriz, el director y el festival: fue allí donde comenzó, dos años atrás, el recorrido internacional deDespués del final, la película que marcó el sorprendente debut cinematográfico de Castillo.

La Sección Oficial del reconocido festival francés también incluye algunas películas argentinas. En la categoría de largometrajes de ficción compiten CAMINERA (2025), dirigida por Federico Pozzi y HANGAR ROJO (2026) (Chile – Italia – Argentina), dirigida por Juan Pablo Sallato.

En documentales están programados DICIEMBRE (2025) (Uruguay – Argentina), dirigido por Lucas Gallo, y LOS VENCEDORES (2026), dirigido por Pablo Aparo.

Y en la sección de Cortometrajes se proyectan los filmes argentinos LA HORA DE IRSE (2026), dirigido por Renzo Cozza, y PARA LOS CONTRINCANTES»* (2026), (Chile – México – Reino Unido), dirigido por el argentino Federico Luis y ganador de la Palma de Oro en Cannes.

MURIÓ EL CINEASTA EDUARDO CALCAGNO

2 septiembre 2026 – Falleció en Buenos Aires a los 85 años de edad el reconocido cineasta y crítico de cine Eduardo Calgagno. Nacido en la capital argentina en 1941 e hijo del notable crítico Raimundo Calcagno, Eduardo inició su propio camino en la década de 1960 ejerciendo la crítica de cine en diversos medios gráficos, radiales y televisivos.

Pero pronto comenzó a fraguar proyectos concretos para el cine como director. Tras algunos cortometrajes, Calcagno se atrevió a probar suerte en el largometraje, asumiendo la dirección de “Fuiste mía un verano” (1969), donde se propuso unir el cine de autor con la fórmula comercial de llevar a un cantante popular a las pantallas, nada menos que Leonardo Favio.

A partir de ahí rodó más historias, como puede ser “Los Enemigos” (1983), “Te amo” (1986), y otra de sus más reconocidas: “El Censor” (1995), protagonizada por su actor fetiche, el talentoso y carismático Ulises Dumont. Una de las miradas más incisivas sobre la maquinaria cultural de la censura.

En 1999 estrena “Yepeto”, acaso su mejor película y también, por qué no escribirlo, la de Ulises Dumont. Con guión de Roberto Tito Cossa, cuenta la historia de un triángulo “amoroso” entre un atleta, una alumna de facultad y su profesor. Tanto Dumont, como Calcagno y Cossa, fueron galardonados en varios festivales por este filme.

Entre sus otros filmes, destacaremos que en 2007 Eduardo Calcagno realiza “El salto de Cristian”, también con muchos actores conocidos. Y en 2014 estrena “Ulises, un alma desbordada”, un documental homenaje a su gran amigo Ulises Dumont, una amistad de toda la vida la de ambos.

A este señor venido desde Claromecó a Buenos Aires, donde vivía muy cerquita de la 9 de Julio, tuvimos desde Cinestel la satisfacción de conocerlo, tanto triunfando en la Mostra de Lleida con “Yepeto”, como más adelante en el transcurso de sus años formando parte de las tutorías de los proyectos que se presentaban en el Concurso Historias Breves del INCAA. Su impronta, amabilidad y, sobre todo, su sentido del humor, dejaron huella entre muchos de nosotros.

RICARDO DARÍN PRESENTA “LO DEJAMOS ACÁ”

28 agosto 2026 – El actor argentino Ricardo Darín, imagen del cartel oficial del 74 Festival de Cine de San Sebastián, presentará en esta edición del certamen donostiarra, en premier mundial, la película “Lo dejamos acá”, de su coterráneo Hernán Goldfrid.

El film forma parte del programa Otras Actividades del Zinemaldia de Donostia, y está co-protagonizado por el actor Diego Peretti. La película trata acerca de un psicoanalista pragmático que pierde la fe en los métodos habituales de la psicología y comienza a sobrepasar los límites con sus pacientes. Todo parece funcionar hasta que un escritor con un bloqueo creativo llega a su consulta.

Producida por Kenya Films, con Ricardo Darín, Chino Darín y Federico Posternak como productores, y dirigida por Hernán Goldfrid (Atrapados, El jardín de bronce, Tesis sobre un homicidio), “Lo dejamos acá” marca el regreso de Darín a la pantalla grande tras “Argentina, 1985” y luego del éxito de la serie “El Eternauta”. Completan el elenco Antonia Bengoechea, Inés Efron, Andrea Politti, Pata Echegoyen, Carlos Santamaría y Miriam Odorico. El film llegará a Netflix el próximo 16 de octubre.

Hernán Goldfrid (Buenos Aires, 1979) debutó en el largometraje en el 2009 con la comedia romántica “Música en espera”, y posteriormente, dirigió el thriller “Tesis sobre un homicidio” (2013), protagonizado también por Ricardo Darín, que superó el millón de espectadores en Argentina.

Entre el 2016 y el 2023, el realizador argentino dirigió las tres temporadas de la serie “El jardín de bronce”, nominada en el 2020 al Emmy Internacional a Mejor serie dramática. Y en el 2025, firmó además varios episodios de “Atrapados”, adaptación de la novela Caught, de Harlan Coben.

MERITXELL COLELL PREMIADA EN LOCARNO

17 agosto 2026 – Tanto la crítica cinematográfica internacional como la suiza han otorgado sendos premios a la más reciente película dirigida por la realizadora catalana Meritxell Colell. “Lejos de los árboles” recibió en el Festival Internacional de Cine de Locarno, tanto el premio de Fipresci a la mejor película como el Boccalino d’Oro 2026. La película reflexiona sobre el silencios familiares heredados y fragilidad de la memoria.

Adela, una artista sonora mexicana, viaja desde la selva hasta los Andes peruanos junto a Lucho, un guía y traductor. Siguiendo el legado de su abuelo, un republicano exiliado en México, teje un mapa sonoro de lenguas en peligro de extinción. Cuando el miedo a la muerte irrumpe, la realidad se fractura. El viaje se convierte en un pasaje íntimo que la enfrenta a la memoria, el duelo, el desarraigo y la identidad.

Meritxell Colell Aparicio dijo en el festival suizo que su película “es una carta de amor a los abuelos de los que nunca me despidí. Un homenaje a familiares que fueron a la guerra siendo niños, cuyo silencio nos llegó a nosotros, sus nietas. Una historia de historias, que afirman la necesidad de recordar, escuchar y amar”.

El cine argentino también tuvo presencia en el palmarés: “La ilusión de un verano sin fin”, de Alessandra Sanguinetti, ganó el máximo premio de Cineasti del Presente y el reconocimiento a la mejor ópera prima. Producida por Julia Solomonoff, la película fue rodada durante 25 años. Este documental íntimo sigue la vida de dos primas inseparables en las Pampas rurales argentinas, comenzando como un juego infantil de fantasía y evolucionando hacia un profundo estudio colaborativo del tiempo, la memoria y la feminidad.

ESTRENA “A FUEGO”, DE ESTEL DÍAZ

1 agosto 2026 – Llega este 21 de agosto a la salas de cine del territorio español, la ópera prima de la directora Estel Díaz, una película de gran fuerza visual sobre la exuberancia emocional de la etapa adolescente. Tras la repentina muerte de su hermano Nico, Lola, de 17 años, se adentra en una búsqueda que la lleva a descubrir un mundo oculto que él solía frecuentar: El Búnker. Un espacio abandonado convertido en epicentro de fiestas clandestinas, batallas de baile y libertad, donde, junto a un nuevo grupo de amigos, reconectará con su pasión por la danza y encontrará un refugio para redescubrirse y aprender a vivir sin miedo, sin filtros, “a fuego”.

Las Tres Chimeneas de Sant Adrià se convierten en «El Búnker», el lugar en el que se celebran fiestas clandestinas y concursos de baile en los que no hay límites: solo diversión, ritmo y desinhibición. “A fuego” cuenta con guion de la propia Díaz junto a Núria Dunjó, nominada al Goya al mejor guion adaptado por “Ama”, y un elenco protagonista lleno de grandes promesas encabezado por Zoe Bonafonte, nominada al Goya a la mejor actriz revelación por “El 47”. Estará acompañada por Marc Soler (“Celeste”, “Viva”), la cantante Ruslana, Miquel Melero (“La noche salvaje”) y la colaboración especial de Omar Banana (“Te estoy amando locamente”). Completan el reparto Ujin Moreno, Ton Vieira, Cris Blanco y Mari Pau Pigem.

EN RODATGE: “MESTRES” DE JUDITH COLELL

31 juliol 2026 – Bruna Cusí, Daniela Brown, Natalia de Molina, Nausicaa Bonnín i Greta Fernández protagonitzen “Mestres”, la nova pel·lícula de la cineasta Judith Colell, inspirada en fets reals. La història gira al voltant d’un grup de mestres que van desafiar la dictadura franquista i lluitar clandestinament per una educació humanista.

Amb guió d’Antonio Chavarrías i Judith Colell, la pel·lícula ens situa al 1940, on cinc joves mestres decideixen desafiar la dictadura franquista i lluitar, clandestinament, per un sistema d’educació humanista.
«Mestres» és un drama històric, que mostra el llegat de l’escola de la República i la lluita clandestina per part de col·lectius de mestres, que van mantenir viu el seu esperit en temps del franquisme.

Segons la directora, Judith Colell: “La nostra voluntat és posar al centre de la història la tasca anònima d’aquestes mestres, i les seves escoles on es va conrear l’amor per la cultura, la llengua i la formació de ciutadans lliures. Espais que van contribuir a mantenir viu l’esperit de l’escola moderna en un context tant repressiu com va ser la postguerra franquista.”

“Mestres” és una pel·lícula de personatges, on les històries de les cinc dones protagonistes, mostren des d’una vessant realista i humana el retrat de la duresa i la repressió de l’època, però també des de la resistència i l’esperança per un món millor.
El rodatge de «Mestres» està tenint lloc durant sis setmanes en diferents localitzacions de Barcelona, Mataró i Cardedeu.