València: Obren els AlbaTexas; «L’esperit texà», *per Ventura Pons
Fa dos anys i mig vam tenir un somni.
Vam constituir Raig d’Idees i Propostes Visuals per recuperar els Cinemes Texas de Barcelona tancats durant anys. Tenia l’experiència cinematogràfica del dia a dia, des de l’any 1985, d’Els Films de la Rambla i dels 52 anys treballant en el món de l’espectacle: 23 muntatges teatrals i 30 llargmetratges. Els Films de la Rambla n’és l’accionista majoritari (70%) junt amb d’altres aportacions privades (30%).
Sense la gran experiència en el terreny de l’exhibició, de qui anomeno “Mister Texas”, Ricard Almazan, que durant 25 anys ha sigut el responsable dels cinemes en v.o. que va convertir en una icona de Gràcia, els Texas de Barcelona no haurien sigut possibles. Un barri, Gràcia, que ha recuperat un dels seus cinemes populars més mítics amb les nostres quatre sales.
El primer objectiu era cobrir un buit del que ens sentim orfes, com molts ciutadans i cineastes: l’exhibició cinematogràfica en català. Tota la programació de tarda/nit és en v.o., les estrangeres, totes, subtitulades en català, la nostra llengua que els nostres cosins germans del sud en diuen valencià. Sempre.
Durant el cap de setmana, hem programat matinals infantils, en aquest cas doblades al català, amb films no solament de dibuixos animats sinó també amb pel·lícules que han servit als pares per ensenyar als seus fills que la màgia del cinema és a les sales, on troben quelcom més que al mòbil o a les tauletes, títols atractius que els formen com adults.
Un segon objectiu, potser el més important, era ajudar a tornar el públic a les sales. Una aposta gens nova, com fa molts anys: programació de reestrena, per no competir amb cap cadena exhibidora i donant una segona oportunitat als bons títols, que passen volant i després queden tristos i sols als magatzems de les distribuïdores. Amb una atenció especial per al cinema produït a casa nostra. I sobretot al dels joves cineastes que disposen de franc durant mitja hora el dijous de cada setmana per ensenyar els seus curts en pantalla gran.
També hem fet sessions per escoles, el cicle “petites joies que mai oblidarem”, maratons de terror, el festival dels drets humans, presentacions de pel·lícules per la premsa i un munt d’actes semblants. I els que vindran!
El públic – que és el més important – ens ha acompanyat i fidelitzat amb confiança, en menys de dos anys i mig prop de mig milió han gaudit de les pantalles a Barcelona. Pagant un preu d’entrada de 3€, malgrat que “el oro se lo lleva Montoro” i amb un govern de l’Estat que no fa res contra la pirateria, un lladronici afegit a la crisi en aquests temps difícils que dissortadament tots patim.
La tercera finalitat era la qualitat de l’exhibició. Les quatre sales equipades amb projecció digital, pantalles, butaques, moquetes, vestíbul nou. Hem reduït, a més, l’aforament en unes 100 butaques per donar el màxim confort a l’espectador. A València també.
Són quatre sales. A Barcelona dedicades a Néstor Almendros, Bigas Luna, Rovira Beleta i José Luis Guarner. A València a Joan Monleón, Ovidi Montllor, Lola Gaos i Carles Mira. Honorem la memòria de la seva feina i excel·lència en el cinema.
Hem trobat una extraordinària acollida per part de la majoria de les distribuïdores, tant independents com majors, que han entès el valor econòmic afegit que la nostra proposta els hi dóna.
Ara aquest somni el traslladem a València. La capital d’un País que em van ensenyar a estimar de petit i que he disfrutat de la seva alegria amb tants amics, molts ja no són entre nosaltres, durant més de sis dècades. Ens acompanyem en aquest somni la família Bañó, David Aliorte, Antoni Llorens i molts professionals valencians, en particular Josevi Marco, a qui expresso el meu reconeixement.
AlbaTexas és un nom que em sembla molt bonic. L’Alba és la primera claror del dia, el moment en què la llum del sol comença d’emblanquir l’horitzó. La llum de l’alba.
Tant de bo que aquesta llum ens acompanyi en aquesta nova o vella manera de veure el cinema. Les tres B de les nostres àvies: bo, bonic i barat.
I a més a Texas, als Estats Units, hi ha un poble que és diu Alba!
*Ventura Pons
Filmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.