Inicio » ENTREVISTAS »UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Joan Frank Charansonnet ens parla del seu film “Terra de Telers”

diciembre 16, 2020 ENTREVISTAS, UNIVERSO DEL CINE
Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Estrena a Espanya
L’actor i realitzador català Joan Frank Charansonnet dirigeix una pel·lícula que és un homenatge a les persones anònimes, a les famílies que van patir la guerra civil i a tot el que ha costat fer créixer aquest país, així com a les dones.
“Terra de Telers” és un viatge emotiu al passat industrial de Catalunya que transcorre des dels anys 20 fins als anys 80 del segle passat. I en aquest muntatge melodramàtic amb rerefons històric, el film se centra en la vida de Julieta, una dona que va travessar les èpoques de guerra, repressió i recuperació democràtica.
No estem davant d’una pel·lícula de guerra, sinó que davant d’una ficció que posa en relleu les diferents etapes per les quals passa la seva protagonista per intentar fer créixer el seu projecte de vida.

Charansonnet ens presenta una història que comença allà per l’any 1923 i que transcorre durant uns 50 anys. Al principi veiem un tipus de societat que accepta com una cosa normal el fet que una nena de 10 anys es pogués posar a treballar en una fàbrica tèxtil. Més tard, el realitzador explica que ha volgut també aprofundir en el paper que aquestes colònies van fer, a través del personatge del gerent de l’empresa, el qual actua d’una manera molt generosa, en un territori que estava protegit, ja que aquests empresaris també actuaven com a fabricants d’armament durant la guerra civil.

A través dels ulls d’una Julieta que veu passar el temps, interpretada per diverses actrius, es mostra el canvi de la Història i de la indústria, i les seves repercussions en la societat que canvia amb ella. Estem davant d’una pel·lícula de dones en la qual els homes també tenen el seu pes important, particularment en els terrenys de la repressió i la lluita per la democràcia, amb el realitzador interpretant també un personatge falangista que 15 anys més tard apareix de nou transformat en un coronel de la guàrdia civil secreta, establert en aquella zona i manant en tot allò que te a veure amb el que són els assumptes policials.

Igualment, el director volia afegir alguna cosa més positiva a la foscor que es desprèn de la situació que representa, i per això li afegeix a la pel·lícula l’escena d’un part, del qual surt una nova vida després de les lamentables pèrdues familiars causades pel feixisme.

Joan Frank Charansonnet respon les preguntes de Cinestel:

– Vas voler incloure en aquesta pel·lícula el tema de la repressió franquista, i les seves greus conseqüències, com un homenatge a les famílies catalanes que ho van patir?

Sí, es tracta d’un homenatge, i tota la part de pèrdues em toca molt directament, perquè és la primera pel·lícula que faig des de l’orfandat, des del moment en què en els últims 8 anys he perdut a tota la família directa, -el meu pare, el meu germà més petit i la meva mare, finalment-, tots de càncer.
Al principi tenia el dolor, però amb el temps això ha passat a ser nostàlgia i per això aquesta és una pel·lícula tan nostàlgica i amb un missatge d’esperança.

Pel que fa a la repressió, et diré que la meva àvia, Emilia Roig Carles, va ser una de les supervivents del camp de concentració de Mauthausen, -per això el meu cognom és francès, Charansonnet-. Va començar en un camp de treball abans que la portessin a aquell altre lloc, i després de sobreviure a Mauthausen va acabar exiliada a la localitat francesa de Saint-Étienne, una ciutat minera a 150 quilòmetres de Marsella.

Allà ella va conèixer un coronel que venia de la Legió estrangera i que es deia Charansonnet de cognom, i en la clandestinitat es van enamorar i finalment, quan va caure el règim franquista, va tornar a l’Empordà, que és d’on sóc jo d’origen.

Quan tens una àvia que ha viscut la Història d’una manera tan potent i tens la Memòria Històrica tan present -i que a mi sempre m’ha interessat molt-, la meva i la de tots, intentes que el teu cinema com a creador també aporti el seu granet de sorra a tot això.

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Joan Frank Charansonnet, director de “Terra de telers”

En la pel·lícula hi ha un personatge falangista que diu: Teniu sort que el vostre amo ha intercedit per vosaltres, perquè molts dels altres morts republicans estaran perduts pels segles dels segles “en paradero desconocido”. És fort, perquè continuem en el 2020 sense saber on són els nostres morts, els nostres avantpassats, i sense saber on van ser enterrats.

Això no obstant, hem intentat de ser molt neutrals i sobretot no polititzar aquesta pel·lícula en cap moment, perquè realment no era el seu fonament, però hi ha les seves coses i s’han de parlar com són i com jo les veig.

– També hi ha un altre moment de la pel·lícula en què surt una sala de cinema “per als treballadors”. Això és també un homenatge, en aquest cas als cinèfils?

Sí, és un homenatge. Jo sóc molt cinèfil, tu ho ets, i és un homenatge total a “Cinema Paradiso”, als primers cinemes amb aquells olors, i és més, ho vam rodar on havia sigut un cinema en una colònia.

Jo allà tenia dues opcions com a director: emplenar-ho tot de figurants i que fossin els amos els que anessin a aquest acte de veure per primera vegada els fotogrames de cinema, on des d’una caixa sortien les imatges en moviment; o que en acabar l’acte, els empresaris diguessin que un petit grup de treballadors també tindria l’opció de veure-ho. I així ho hem retratat, amb aquest petit grup de treballadors i sobretot des del punt de vista de la Julieta, amb la il·lusió que té ella de veure allò.

Jo i el meu germà anàvem cada setmana al cinema quan érem petits. Després vam ser de la generació del videoclub i cada dia portàvem a casa una peli i la vèiem. Vam veure milers i milers de pel·lícules junts. I és una època, la dels 80, que trobem a faltar, amb les sessions dobles dels cinemes i poder anar-hi a veure tot tipus de pel·lícules.

Igualment fem un altre homenatge a una pel·lícula que es diu “El cafè de la Marina”, i és una de les escenes que a mi més m’agrada, a més de la música del Marcus, perquè no ho vam voler fer “a lo grande”, sinó amb un petit grup de treballadors que es queden com si veiessin màgia, perquè en el fons -també es diu a la pel·lícula-, el cinema és màgia.

– És curiós perquè igualment és una sensació molt similar a la de l’arribada de l’electricitat, que també està reflectida en la pel·lícula.

Sí, a principis de l’any 31 es veu com arriben uns enginyers francesos que porten tota aquella turbina que permetrà l’aprofitament de l’aigua del cabal del riu Llobregat. I clar, això per a tots els habitants de la colònia havia de ser com viure-ho d’una manera espectacular.

Sí que és cert que, com explicàvem durant la pel·lícula, el cinema va arribar una mica abans i ja tenia electricitat, perquè hi havien uns espais comuns en els quals la llum ja havia arribat abans, l’any 29 o així. I crec que és molt maco. És una pel·lícula de fets molt romàntics i nostàlgics.

– Em va agradar la manera com vas fer les transicions entre les quatre diferents actrius que representen la Julieta. Va ser això un repte important per a tu?

Sí que ho va ser, perquè no era fàcil. La Julieta més joveneta és la meva filla petita, i les meves filles des de molt aviat han vist al papa i m’acompanyaven als rodatges. Ja havien sortit a “Doctrina”, a “Pàtria”,… i algun company director també les ha tret en alguna peli seva. I com la Gala i la Juna són nenes avesades, em vaig atrevir a incloure-les a “Terra de telers”. La meva relació amb elles quan estic dirigint és la de director-actriu. No em diuen ni papa, em diuen Joan Frank en aquell moment.

Després de la Gala, van actuar la Laia Díaz per fer l’adolescència; l’Alba López per fer l’etapa més madura; i la Montse Ribadellas en l’etapa gran. Amb elles el que intentàvem fer va ser un treball d’assimilació, de somriures, de la vitalitat; molt intern perquè totes tinguessin la mateixa modulació, perfilar l’accent de la mateixa manera, i no intentar canviar la veu perquè fos el més natural possible, però sí treballar els tics, la manera de veure i comportar-se, i anar afegint les coses de cada edat.

Hi havia una obra de Becket que parlava d’això, de com canviem nosaltres mateixos a través dels anys. Allà es reconeix que quan eres nen, tot era il·lusió, però també era tot fosc. “Quan tenia 20 anys pensava d’una manera, quan en tenia 40 rebutjava el que pensava als 20, i ara que en tinc 60 em recordo tant que el millor era pensar com quan era petit”. Em sembla que era Becket qui ho deia. I això és el que hem intentat fer amb aquesta Julieta.

Realment, si veus el personatge de la Montse Ribadellas, és pràcticament la que més nena torna a ser. Van ser tres mesos d’assajos per poder aconseguir-ho i jo crec que ha quedat molt maco.

– Prepareu la pel·lícula, la rodeu, i després arriba aquest any i tot canvia amb aquesta crisi. Heu patit molt?

Hem patit com tots, perquè va ser un any de rodatge que va acabar dos mesos abans que comencés el confinament i ha sigut complicat. Tots en l’àmbit personal hem patit, alguns amb pèrdues per desgràcia.

Per a la postproducció necessitàvem la part humana, com el cap de so, l’editor, el muntador, el músic, el que ficarà els efectes visuals, el colorista, … Diferents equips. Tot això ho vam haver de portar de la millor manera possible durant el confinament, i cada un de nosaltres ens trobàvem amb els altres fent reunions a través del Zoom i anàvem fent, però realment la còpia final no l’hem vista en un cinema fins al mateix dia de l’estrena.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA – MARÇ 2024

Centenari del cinema amateur a Catalunya
Exposicions, cicles, activitats i més…

El 6 de març arrenquen les activitats que són la columna vertebral de la programació de 2024 a la Filmoteca. El que va començar el 1924 com un hobby domèstic per a les classes acomodades aviat esdevé un dels moviments cinematogràfics més importants a Catalunya, fins al punt de ser considerat la primera escola cinematogràfica del país.

El centenari celebra un patrimoni extraordinari i poc conegut mitjançant dues exposicions, una dedicada al moviment de cinema amateur del 1924 al 1940, i una altra per celebrar els cent anys de la creació de la Biblioteca del Cinema a mans dels cineastes també amateurs Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras, i al llarg de tot l’any amb diversos cicles de cinema dedicats a la imatge no professional i domèstica, un web en el qual es podran consultar 114 pel·lícules restaurades i digitalitzades al Centre de Conservació i Restauració, la publicació d’un llibre sobre la història del cinema amateur a Catalunya, tallers educatius i l’organització d’un seminari internacional. (més informació)

Exposició
Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya 1924-1940…
Del 6 de març al 16 de juny

La mostra descobreix el naixement, el desenvolupament ràpid i la interrupció sobtada del primer cinema amateur a Catalunya. Sovint, la tècnica no és depurada, però els amateurs contribueixen sens dubte a les primeres paraules del cinema documental, experimental, educatiu o científic a Catalunya. Un arxiu visual i documental únic sobre els anys vint i trenta que sortirà de casa per primera vegada. (enllaç)

Exposició
100 anys de la Biblioteca del Cinema
Delmiro de Caralt – Pilar de Quadras
Tot 2024 a partir del 6 de març

L’exposició mostra la història i l’evolució del somni d’aquesta parella benestant amb grans inquietuds culturals i convertit, gràcies a la qualitat dels seus fons, en un dels grans espais de recerca per a l’estudi i la divulgació del cinema. La biblioteca inicia la seva trajectòria el 1924 de manera casual, quan Pilar i Delmiro comencen a adquirir llibres per documentar-se en la seva afició a filmar pel·lícules amateurs. Considerada la biblioteca de cinema privada més important d’Espanya i una de les més destacades d’Europa, va ser l’origen de l’actual Biblioteca del Cinema de la Filmoteca. (més informació)

Péter Forgács

El cinema professional que parteix d’aquests films realitzats per aficionats, l’anomenat found footage, té en aquest artista audiovisual i documentalista hongarès un dels seus màxims representants. La seva obra, que Forgács presentarà a la Filmoteca, s’endinsa en la memòria col·lectiva europea del segle XX a partir de filmacions privades i d’imatges inèdites provinents d’arxius, inclòs el de la Filmoteca de Catalunya (El perro negro de 2005, un collage poètic de pel·lícules amateurs filmades durant la Guerra Civil Espanyola). El director manipula les imatges i l’ordre dels esdeveniments i afegeix efectes de so, veus en off o música evocadora, però no treu la filmació de context. (més informació)

Centenari Stanley Donen

També es compleixen 100 anys del naixement del gran renovador del musical nord-americà. Tot i això, de la trentena de films que va dirigir, només una dotzena eren musicals. Precisament el cicle es fixa especialment en la resta, comèdies sofisticades, romàntiques, de suspens, sexuals, dramàtiques… amb la complicitat de grans estrelles com Cary Grant, Audrey Hepburn, Ingrid Bergman o Yul Brynner. Xarada, Indiscreta, Dos a la carretera… en un cicle on no ens hem pogut resistir a incloure tres mostres del seu genial vessant musical: On the Town, It’s Always Fair Weather i Funny Face.
(més informació)

Sean Price Williams. Americana Film Festival

El protagonista de la retrospectiva d’enguany a l’Americana, que acull la Filmoteca, és el director de fotografia de moltes de les millors pel·lícules independents de la passada dècada segons The New Yorker. Williams ha treballat amb directors com Abel Ferrara, els germans Safdie, Alex Ross Perry o Nathan Silver, i va presentar la seva aclamada òpera prima com a realitzador a la darrera Quinzena de realitzadors de Cannes, The Sweet East, una road movie sobre les contradiccions polítiques de la societat nord-americana i la fragilitat que provoquen en el teixit social. El film obre el cicle que ell mateix presentarà. (més informació)

Su Friedrich. Punto de Vista

Procedent del festival Punto de Vista, la Filmoteca programa la retrospectiva d’una cineasta que des de finals dels setanta fins a l’actualitat ha rodat, amb honestedat, sensibilitat i un fi sentit de l’humor, més de vint pel·lícules que parteixen de les seves experiències personals, emocions, somnis, pors i desitjos per explorar formes d’autoconeixement i coneixement del món a partir d’un seguit de processos íntims (l’amor, la sexualitat, la malaltia), familiars (la relació amb el seu pare, la trajectòria vital de la seva mare) i socials (la gentrificació, l’activisme lèsbic). Cada obra representa una peça addicional d’una mena d’autoretrat assagístic que confirma el lema “allò que és personal és polític”. Su Friedrich visitarà la Filmoteca per presentar el cicle. (més informació)

Maurice Pialat: ‘La Maison des bois’

El cineasta francès considerava La Maison des bois el seu millor treball. Tot i així, aquesta sèrie de televisió, invisible durant trenta anys i no emesa mai al nostre país, encara roman com la gran obra desconeguda del director d’À nos amours. Dividida en set capítols, narra la història d’uns nens parisencs que, a causa de la Primera Guerra Mundial, són enviats a un poble de la ruralia francesa, on són acollits per un matrimoni amb tres fills. La sèrie conté molts temes que posteriorment travessarien la seva obra com són la infància, la mort i, sobretot, la recerca afectiva de l’altre i la por a la pèrdua. (més informació)

I també…

Continua la Carta blanca a Teresa Font, amb la tria de títols predilectes de la muntadora i que li han influït en la seva manera d’entendre el llenguatge cinematogràfic. (enllaç)

Història permanent del cinema català amb la presentació a la seu del Raval de la digitalització de Mater amatísima, el mes que La ciutat cremada d’Antoni Ribas estarà disponible en obert al canal de Vimeo de la Filmoteca i el Festival de Málaga presentarà dos títols més acabats de digitalitzar: Tras el cristal d’Agustí Villaronga i Things I never told you d’Isabel Coixet. (enllaç)

Salvador Puig Antich va ser executat fa 50 anys. La Filmoteca s’afegeix a les jornades en record seu, que tindran com a escenari l’antiga presó Model, amb la projecció del film de Manuel Huerga Salvador (Puig Antich), que anirà seguida d’un col·loqui amb el director, el productor del film Jaume Roures, el guionista Lluís Arcarazo i la germana de Salvador, Montserrat Puig Antich. (enllaç)

Presentació del darrer film, després de 25 anys, d’Artavazd Peleixian, cineasta armeni autor d’una obra lírica de trets profètics. La Nature és un film entorn de la magnificència i el poder destructiu de la naturalesa. Elaborat a partir de material d’arxiu, mostra la humanitat com un rival insignificant enfront de la fúria implacable de les erupcions volcàniques, les inundacions, els huracans i els tornados. (enllaç)

Presentació de l’estudi de John Mraz de Memorias del subdesarrollo, que ofereix una visió minuciosa i sense concessions del film de Tomás Gutiérrez Alea. Una anàlisi de l’entorn social i ideològic que envolta aquesta pel·lícula ambientada en els primers anys de la Revolució Cubana. (enllaç)

Tanca aquest mes el cicle d’hivern de FilmoXica, Cròniques de neu, que inclou, entre d’altres, Les cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l’armari. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

OSCARS 2024: GANÓ EL FILM “OPPENHEIMER”

11 marzo 2024 – El film “Oppenheimer”, de Christopher Nolan conquistó el Oscar a la Mejor Película, además de los premios a Mejor Director, Actor (Cillian Murphy), Actor de Reparto (Robert Downey Jr.), Banda Sonora, Fotografía y Montaje.
“Barbie”, la otra película protagonista del denominado fenómeno comercial “Barbenheimer”, solamente recibió el Oscar a la Mejor Canción Original por «What I was made for?». Igualmente se destacó el notable trabajo de la actriz Emma Stone en el filme “Pobres Criaturas”, de Yorgos Lanthimos, obra fílmica que recibió otros tres galardones (Diseño de Vestuario, de Producción y Maquillaje y Peluquería). “La zona de interés”, de Jonathan Glazer, se alzó con el Oscar a Mejor Película Internacional.

Leer nuestra reseña sobre “Oppenheimer” y “Barbie”, aquí.

“SEGUNDO PREMIO” OBTUVO PRIMER PREMIO

11 marzo 2024 – La más reciente película del cineasta catalán Isaki Lacuesta recibió en Málaga los premios a Mejor Película, Dirección y Montaje. El realizador de Girona cantó algunas estrofas de un tema musical, guitarra en mano, tras recibir el galardón. Una parte importante del rodaje fue dirigido de forma virtual debido a una grave enfermedad de la hija de Isaki, por lo que la mayor parte del trabajo presencial fue llevado a cabo por Pol Rodríguez.

“Segundo Premio” es un drama musical que está inspirado en los integrantes de la formación musical granadina Los Planetas, icónica de los años ’90. El argumento del film nada tiene que ver con la realidad cotidiana de la banda, es decir, no se trata de una biopic, sino que toda la acción es fruto de un guion de pura ficción escrito por Lacuesta junto a Fernando Navarro: Un grupo de música indie vive un momento delicado: la bajista rompe con la banda buscando su sitio fuera de la música y el guitarrista está inmerso en una peligrosa espiral de autodestrucción. Mientras, el cantante se enfrenta a un complicado proceso de escritura y grabación de su tercer disco. Nadie sabe que ese disco cambiará para siempre la escena musical de todo el país.

CRECE LA ASISTENCIA A LAS SALAS DE CINE

1 marzo 2024 – La Federación de Cines de España (FECE) y el Gremi de Cinemes de Catalunya, asociaciones empresariales sin ánimo de lucro que representa a más del 80% de los empresarios de salas de cine, presentó en Barcelona el dossier anual, “Las salas de Cine: Datos 2023”, que ofrece una completa radiografía sobre la situación actual del sector.

Por tercer año consecutivo la asistencia a salas de cine se incrementó respecto al año anterior hasta alcanzar la cifra de los 77.8 millones de espectadores, un 26% mas que en 2022. Sin duda el año ha estado marcado por el fenómeno “Barbenheimer”.

En cuanto al número de salas de cine activas, España cuenta con más cines abiertos en 2023 que antes de la pandemia, pasando de 723 cines en 2019 a 751 en 2023. Además, esta cifra supone un incremento del 2.6% respecto a los cines activos en 2022.

El informe también destaca las campañas del Bono Cultural Joven y el de Cine Senior que permite en este último caso que todos los jubilados se puedan beneficiar de un precio reducido (2€) si acuden los martes a cualesquiera de las salas adheridas. En 2023 participaron 924.724 espectadores, siendo el mejor periodo de la campaña el mes de octubre con 205.609 espectadores y el mejor día de la campaña, el 28 de noviembre con 53.756 espectadores mayores de 65 años.

El sector confía en que ambas campañas se prorroguen en el tiempo para afianzar la asistencia a salas de cine de estos dos grupos de edad y considera importante ampliar este tipo de campañas a otros colectivos, especialmente entre los más jóvenes en edad escolar, también en colaboración con las Comunidades Autónomas.

A nivel europeo, Italia y España lideran el crecimiento de los principales países europeos con crecimientos del 61.6% y 26% respectivamente.
Francia con un 18.9%, Alemania, con un 18.6% y Reino Unido con un 5.4% rebajan sus cifras de crecimiento respecto a 2022 pero mantienen la senda positiva y el camino hacia la recuperación de las cifras prepandemia. (FECE)

GOYAS: TRIUNFÓ JUAN ANTONIO BAYONA

11 febrero 2024 – La más reciente película del director catalán Juan Antonio Bayona, “La Sociedad de la Nieve” se alzó con doce distintos premios en la ceremonia de la 38 edición de los Premios Goya del cine español, que se celebró en Valladolid: Película, Dirección, Actor Revelación (Matías Recalt), Fotografía, Sonido, Montaje, Efectos Especiales, Dirección de Arte, Vestuario, Maquillaje y Peluquería, Dirección de Producción y Música Original.

Entre el resto de premios, se entregó la estatuilla de Mejor Actor Protagonista a David Verdaguer por “Saben Aquell”; Mejor Actriz Protagonista a Malena Alterio por “Que Nadie Duerma”; los tres Goyas para “20.000 Especies de Abejas” (Actriz de Reparto, Dirección Novel y Guion Original); Guion Adaptado y Animación para “Robot Dreams; Documental para “Mentre siguis tu, l’aquí i ara de Carme Elías”; Película Iberoamericana para “La Memoria Infinita” de la Maite Alberdi; y Película Europea para “Anatomía de una caída” de Justine Triet.

El Goya de Honor fue para el cineasta y director de fotografía catalán Juan Mariné, quien el pasado 31 de diciembre cumplió 103 años de edad, pero no pudo estar en Valladolid por motivos de salud.

GRAN ÉXITO DE ISE BARCELONA 2024

3 febrero 2024 – Integrated Systems Europe 2024 (ISE) ha sido la edición de mayor éxito en sus veinte años de historia. Celebrado en el recinto Gran Via de Fira de Barcelona, el salón atrajo a 73.891 asistentes únicos verificados de 162 países, un récord desde su creación en Ginebra en 2004. Esto representa un aumento del 27% respecto a la edición de 2023.

El miércoles 31 de enero, el salón recibió 51.617 visitantes, la cifra más alta jamás alcanzada en un solo día, superando el récord anterior en casi un 22%.

El número total de inscripciones ascendió a 95.396, con 172.627 visitas en los cuatro días. El número de asistentes del viernes fue de 24.528, un récord para el salón desde que pasó a celebrarse en cuatro días.

Además de una ocupación récord en los hoteles, bares y locales de ocio de la ciudad, los expositores informaron de una afluencia sin precedentes a los stands del mayor salón ISE de la historia. La feria contó con el mayor número de expositores (1.408) y la mayor superficie de exposición (82.000 m2 netos).

Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, comentó: “En los ilustres 20 años de trayectoria de ISE, hemos sido testigos del poder transformador de la innovación y la colaboración dentro de nuestra comunidad. ISE 2024 no sólo refleja las tecnologías de vanguardia que definen nuestra industria, sino que también sirve como testimonio del perdurable espíritu de creatividad y camaradería. Al celebrar este hito, junto a nuestros copropietarios AVIXA y CEDIA esperamos continuar con nuestro compromiso de ser una plataforma global para los profesionales de la industria.»

Ponentes de renombre en las conferencias y en los escenarios de la feria compartieron sus conocimientos sobre temas como la inteligencia artificial en el sector audiovisual, el diseño sostenible y el futuro de la colaboración a distancia. Los asistentes tuvieron la oportunidad de participar en debates significativos y adquirir conocimientos prácticos para mantenerse a la cabeza de un sector en rápida evolución.

SEGUIMOS EL ISE BARCELONA 2024

31 enero 2024 – Está teniendo lugar en Barcelona la vigésima edición de Integrated Systems Europe (ISE), el salón y congreso más importante a nivel global que tiene que ver con el sector audiovisual (AV) del que forma parte la industria del cine.

Su director general, Mike Blackman, afirmaba al inicio del evento que “es la mayor feria de la historia. Tenemos más de 1.349 expositores y 82.000 metros cuadrados netos de superficie. Es un 30% más grande que el año pasado, y alrededor de un 15% más grande que 2019, que fue nuestro año récord». La preinscripción ya iba por delante de donde estábamos en 2019, así que estamos ante una feria récord. No puedo estar más emocionado».

Los asistentes a ISE están notando según pasan los días la creciente presencia de la tecnología de platós para la difusión de productos audiovisuales en ISE. Blackman afirma que esto se debe a que “el broadcast está creciendo en el sector”.
“Cada vez se utiliza más la tecnología audiovisual, por lo que esos clientes vienen aquí”, añade. “También estamos viendo un crecimiento en los eventos en directo, en la iluminación y la puesta en escena, así como en la colaboración. Una vez más, esa es la razón por la cual sus clientes se acercan a Barcelona. No es que ISE intente ser el todo. Es que nuestra industria está incorporando cada vez más sectores diferentes, y la gente viene aquí a informarse sobre AV. Estamos creciendo en muchas áreas, y eso hace que esta feria sea tan emocionante”.

Por otro lado, la presencia de expositores comerciales también está acompañada de diversas conferencias en las cuales se tratan temas inherentes a este sector y algunas de ellas tienen que ver con los trabajos que se comparten en el terreno cinematográfico. Diversos especialistas están exponiendo y debatiendo temas, al tiempo que se ponen al día en otras cuestiones importantes para su trabajo de realización audiovisual.

FIPADOC CON “DISPARARON AL PIANISTA”

22 enero 2024 – Se está desarrollando FIPADOC en Biarritz (Francia) uno de los festivales de referencia para el documental a nivel europeo, pues en él están representados todos los formatos posibles en los cuales puede encajar este formato narrativo: corto, medio, largometrajes, unidades o series. E igualmente este certamen reúne todo tipo de géneros: historia, geopolítica, cultura, medio ambiente, derechos humanos,… además de acoger nuevas formas de escritura y narración: VR y webdocs, con lo cual también se adapta a todo tipo de pantallas.

Del territorio español llegan al festival de este año 2024 películas como “Dispararon al Pianista”, de Fernando Trueba y Xavier Mariscal (Musical); “Regreso a Raqqa”, de Albert Solé y Raúl Cuevas (Impact); “Ardiak, ezkontza eta kontrabandoa”, de Andrés Salaberri (Cortometraje); “Lobos”, de Marina G. Andreu (Joven Creación); “Fauna”, de Pau Faus (Historias de Europa) y “Olatuak”, de Itziar Leemans (Historias de Europa).

Fuera de concurso también fueron programadas “Domingo Domingo”, de Laura García Andreu (Goût du Doc = El gusto del documental); “Itsasoak pizten gaitu” (Somos Mar), de Beñat Gereka Bikuña (también en la sección Goût de Doc); y “The invisible bond”, de Iker Esteibarlanda (Olympiadocs).

9 días de proyecciones, con 8 salas de cine a pleno rendimiento, 9 selecciones en competición con 5 films fuera de concurso; más de 170 programas seleccionados, más de 100 encuentros con los equipos de los documentales; 2000 profesionales acreditados, y 32000 asistencias en salas, 1100 de las cuales son escolares, configuran un panorama que se completa con cinco grandes premios, dotado cada uno de 5000€: documental nacional, documental internacional, documental musical, documental impact y premio del público, además de otros 9 premios paralelos adicionales.

ADEU AL CINEASTA VENTURA PONS

9 gener 2024 – Va morir Ventura Pons, un dels directors catalans de cinema més internacionals i que millor entenia la relació entre els cineastes i la premsa. L’Acadèmia del Cinema Català va emetre aquest comunicat en conèixer la trista notícia:

“Aquesta tarda ens ha deixat a Barcelona el director, productor i guionista Ventura Pons, Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2015, un dels cineastes més importants del nostre país i que més ha fet pel cinema català i en català. Referent de moltes generacions pel seu talent, la seva sensibilitat i la seva capacitat de connexió amb el públic, la seva prolífica carrera ha estat reconeguda dins i fora de casa.
Descansa en pau, Ventura”.

GLOBOS DE ORO: GANÓ “OPPENHEIMER”

8 enero 2024 – Se celebró una completamente renovada ceremonia de los Globos de Oro, su edición número 87 que, como es habitual, premia a producciones tanto de cine como de televisión. En ella se concedió cinco estatuillas a “Oppenheimer”, la más reciente película del director Christopher Nolan (Mejor Película dramática, Mejor Dirección de Cine, Mejor Actor de Reparto -Robert Downey Jr.-, Mejor Banda Sonora Original y Mejor Actor -Cillian Murphy-).

Por su parte, “Barbie” fue reconocida con dos premios (Mejor Taquilla y Mejor Canción Original -What Was I Made For?, interpretada por Billie Eilish and Finneas-). “Anatomía de una caída”, otro de los estrenos destacados el año finalizado, logró dos reconocimientos (film de habla no inglesa y Mejor Guion).

Últimos artículos publicados