Inicio » ENTREVISTAS »UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Joan Frank Charansonnet ens parla del seu film “Terra de Telers”

diciembre 16, 2020 ENTREVISTAS, UNIVERSO DEL CINE
Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Estrena a Espanya
L’actor i realitzador català Joan Frank Charansonnet dirigeix una pel·lícula que és un homenatge a les persones anònimes, a les famílies que van patir la guerra civil i a tot el que ha costat fer créixer aquest país, així com a les dones.
“Terra de Telers” és un viatge emotiu al passat industrial de Catalunya que transcorre des dels anys 20 fins als anys 80 del segle passat. I en aquest muntatge melodramàtic amb rerefons històric, el film se centra en la vida de Julieta, una dona que va travessar les èpoques de guerra, repressió i recuperació democràtica.
No estem davant d’una pel·lícula de guerra, sinó que davant d’una ficció que posa en relleu les diferents etapes per les quals passa la seva protagonista per intentar fer créixer el seu projecte de vida.

Charansonnet ens presenta una història que comença allà per l’any 1923 i que transcorre durant uns 50 anys. Al principi veiem un tipus de societat que accepta com una cosa normal el fet que una nena de 10 anys es pogués posar a treballar en una fàbrica tèxtil. Més tard, el realitzador explica que ha volgut també aprofundir en el paper que aquestes colònies van fer, a través del personatge del gerent de l’empresa, el qual actua d’una manera molt generosa, en un territori que estava protegit, ja que aquests empresaris també actuaven com a fabricants d’armament durant la guerra civil.

A través dels ulls d’una Julieta que veu passar el temps, interpretada per diverses actrius, es mostra el canvi de la Història i de la indústria, i les seves repercussions en la societat que canvia amb ella. Estem davant d’una pel·lícula de dones en la qual els homes també tenen el seu pes important, particularment en els terrenys de la repressió i la lluita per la democràcia, amb el realitzador interpretant també un personatge falangista que 15 anys més tard apareix de nou transformat en un coronel de la guàrdia civil secreta, establert en aquella zona i manant en tot allò que te a veure amb el que són els assumptes policials.

Igualment, el director volia afegir alguna cosa més positiva a la foscor que es desprèn de la situació que representa, i per això li afegeix a la pel·lícula l’escena d’un part, del qual surt una nova vida després de les lamentables pèrdues familiars causades pel feixisme.

Joan Frank Charansonnet respon les preguntes de Cinestel:

– Vas voler incloure en aquesta pel·lícula el tema de la repressió franquista, i les seves greus conseqüències, com un homenatge a les famílies catalanes que ho van patir?

Sí, es tracta d’un homenatge, i tota la part de pèrdues em toca molt directament, perquè és la primera pel·lícula que faig des de l’orfandat, des del moment en què en els últims 8 anys he perdut a tota la família directa, -el meu pare, el meu germà més petit i la meva mare, finalment-, tots de càncer.
Al principi tenia el dolor, però amb el temps això ha passat a ser nostàlgia i per això aquesta és una pel·lícula tan nostàlgica i amb un missatge d’esperança.

Pel que fa a la repressió, et diré que la meva àvia, Emilia Roig Carles, va ser una de les supervivents del camp de concentració de Mauthausen, -per això el meu cognom és francès, Charansonnet-. Va començar en un camp de treball abans que la portessin a aquell altre lloc, i després de sobreviure a Mauthausen va acabar exiliada a la localitat francesa de Saint-Étienne, una ciutat minera a 150 quilòmetres de Marsella.

Allà ella va conèixer un coronel que venia de la Legió estrangera i que es deia Charansonnet de cognom, i en la clandestinitat es van enamorar i finalment, quan va caure el règim franquista, va tornar a l’Empordà, que és d’on sóc jo d’origen.

Quan tens una àvia que ha viscut la Història d’una manera tan potent i tens la Memòria Històrica tan present -i que a mi sempre m’ha interessat molt-, la meva i la de tots, intentes que el teu cinema com a creador també aporti el seu granet de sorra a tot això.

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Joan Frank Charansonnet, director de “Terra de telers”

En la pel·lícula hi ha un personatge falangista que diu: Teniu sort que el vostre amo ha intercedit per vosaltres, perquè molts dels altres morts republicans estaran perduts pels segles dels segles “en paradero desconocido”. És fort, perquè continuem en el 2020 sense saber on són els nostres morts, els nostres avantpassats, i sense saber on van ser enterrats.

Això no obstant, hem intentat de ser molt neutrals i sobretot no polititzar aquesta pel·lícula en cap moment, perquè realment no era el seu fonament, però hi ha les seves coses i s’han de parlar com són i com jo les veig.

– També hi ha un altre moment de la pel·lícula en què surt una sala de cinema “per als treballadors”. Això és també un homenatge, en aquest cas als cinèfils?

Sí, és un homenatge. Jo sóc molt cinèfil, tu ho ets, i és un homenatge total a “Cinema Paradiso”, als primers cinemes amb aquells olors, i és més, ho vam rodar on havia sigut un cinema en una colònia.

Jo allà tenia dues opcions com a director: emplenar-ho tot de figurants i que fossin els amos els que anessin a aquest acte de veure per primera vegada els fotogrames de cinema, on des d’una caixa sortien les imatges en moviment; o que en acabar l’acte, els empresaris diguessin que un petit grup de treballadors també tindria l’opció de veure-ho. I així ho hem retratat, amb aquest petit grup de treballadors i sobretot des del punt de vista de la Julieta, amb la il·lusió que té ella de veure allò.

Jo i el meu germà anàvem cada setmana al cinema quan érem petits. Després vam ser de la generació del videoclub i cada dia portàvem a casa una peli i la vèiem. Vam veure milers i milers de pel·lícules junts. I és una època, la dels 80, que trobem a faltar, amb les sessions dobles dels cinemes i poder anar-hi a veure tot tipus de pel·lícules.

Igualment fem un altre homenatge a una pel·lícula que es diu “El cafè de la Marina”, i és una de les escenes que a mi més m’agrada, a més de la música del Marcus, perquè no ho vam voler fer “a lo grande”, sinó amb un petit grup de treballadors que es queden com si veiessin màgia, perquè en el fons -també es diu a la pel·lícula-, el cinema és màgia.

– És curiós perquè igualment és una sensació molt similar a la de l’arribada de l’electricitat, que també està reflectida en la pel·lícula.

Sí, a principis de l’any 31 es veu com arriben uns enginyers francesos que porten tota aquella turbina que permetrà l’aprofitament de l’aigua del cabal del riu Llobregat. I clar, això per a tots els habitants de la colònia havia de ser com viure-ho d’una manera espectacular.

Sí que és cert que, com explicàvem durant la pel·lícula, el cinema va arribar una mica abans i ja tenia electricitat, perquè hi havien uns espais comuns en els quals la llum ja havia arribat abans, l’any 29 o així. I crec que és molt maco. És una pel·lícula de fets molt romàntics i nostàlgics.

– Em va agradar la manera com vas fer les transicions entre les quatre diferents actrius que representen la Julieta. Va ser això un repte important per a tu?

Sí que ho va ser, perquè no era fàcil. La Julieta més joveneta és la meva filla petita, i les meves filles des de molt aviat han vist al papa i m’acompanyaven als rodatges. Ja havien sortit a “Doctrina”, a “Pàtria”,… i algun company director també les ha tret en alguna peli seva. I com la Gala i la Juna són nenes avesades, em vaig atrevir a incloure-les a “Terra de telers”. La meva relació amb elles quan estic dirigint és la de director-actriu. No em diuen ni papa, em diuen Joan Frank en aquell moment.

Després de la Gala, van actuar la Laia Díaz per fer l’adolescència; l’Alba López per fer l’etapa més madura; i la Montse Ribadellas en l’etapa gran. Amb elles el que intentàvem fer va ser un treball d’assimilació, de somriures, de la vitalitat; molt intern perquè totes tinguessin la mateixa modulació, perfilar l’accent de la mateixa manera, i no intentar canviar la veu perquè fos el més natural possible, però sí treballar els tics, la manera de veure i comportar-se, i anar afegint les coses de cada edat.

Hi havia una obra de Becket que parlava d’això, de com canviem nosaltres mateixos a través dels anys. Allà es reconeix que quan eres nen, tot era il·lusió, però també era tot fosc. “Quan tenia 20 anys pensava d’una manera, quan en tenia 40 rebutjava el que pensava als 20, i ara que en tinc 60 em recordo tant que el millor era pensar com quan era petit”. Em sembla que era Becket qui ho deia. I això és el que hem intentat fer amb aquesta Julieta.

Realment, si veus el personatge de la Montse Ribadellas, és pràcticament la que més nena torna a ser. Van ser tres mesos d’assajos per poder aconseguir-ho i jo crec que ha quedat molt maco.

– Prepareu la pel·lícula, la rodeu, i després arriba aquest any i tot canvia amb aquesta crisi. Heu patit molt?

Hem patit com tots, perquè va ser un any de rodatge que va acabar dos mesos abans que comencés el confinament i ha sigut complicat. Tots en l’àmbit personal hem patit, alguns amb pèrdues per desgràcia.

Per a la postproducció necessitàvem la part humana, com el cap de so, l’editor, el muntador, el músic, el que ficarà els efectes visuals, el colorista, … Diferents equips. Tot això ho vam haver de portar de la millor manera possible durant el confinament, i cada un de nosaltres ens trobàvem amb els altres fent reunions a través del Zoom i anàvem fent, però realment la còpia final no l’hem vista en un cinema fins al mateix dia de l’estrena.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

FILMOTECA AL MES DE GENER DEL 2021

John Cassavetes: rostres i ombres
Referent indiscutible del cinema d’autor nord-americà, Cassavetes és el pare espiritual del cinema independent als Estats Units. Aquesta retrospectiva rescata alguns dels seus millors treballs com a actor, com Rosemary`s Baby (Roman Polanski, 1968) o The Fury (Brian De Palma, 1978), amb els quals va poder finançar una de les trajectòries com a director més singulars i coherents. Una obra que furga en l’emoció dels personatges, els arrenca les màscares per trobar la veritat i oferir un mirall sincer de les persones. I ho aconsegueix gràcies a la complicitat d’uns intèrprets als quals atorga una llibertat d’improvisació insòlita, com la seva dona Gena Rowlands. No hi faltaran joies d’aquest tàndem creatiu com Faces, Opening Night, A Woman Under the Influence o Gloria.

Descobrint Mani Kaul
Pràcticament desconegut entre nosaltres, Mani Kaul és un dels principals representants del nou cinema indi. Influït per figures com Bresson en la seva formació, Kaul creu que el cinema ha de transcendir la il·lustració d’una idea a favor de la sensualitat, i que tota imatge és indescriptible i innombrable, per això és considerat el primer cineasta “no literari” del cinema indi. La seva obra inclassificable es fixa en l’estudi de la història, la mitologia o el folklore, i de tradicions com el haiku, la música tradicional índia, la terrisseria o la pintura en miniatura. El cicle es presenta en col·laboració amb Xcèntric, el cinema del CCCB, que projectarà al seu auditori la pel·lícula de Mani Kaul, Mati Manas (1984) dijous 21 de gener i diumenge 24 de gener.

Emma Cohen, cineasta
Entre el 1969 i el 1989 l’actriu Emma Cohen va dirigir un seguit de curtmetratges i dos episodis per a sèries de televisió. La Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española han endegat un projecte comú, comissariat per Helena de Llanos, de recuperació, digitalització i valorització de la seva obra com a cineasta. Aquest cicle retrospectiu revela la llibertat creativa irreverent d’Emma Cohen com a directora i vol contribuir a la reivindicació de les dones cineastes.

Dies curts
Un nou espai de trobada dedicat al curtmetratge i a descobrir el talent de joves cineastes emergents locals. En la primera edició el cicle comptarà amb Carolina Astudillo, Dostopos (Ana Pfaff i Ariadna Ribas), Luis López Carrasco, Pablo García Canga, Pilar Monsell i Marc Ferrer, que és qui l’inaugura aquest gener.

I a més d’això…
La francesa Musidora i l’estatunidenca Fannie Ward donen el tret de sortida aquest gener al cicle ‘Vampiresses del Cinema Mut’, a banda de que gaudirem de la interpretació d’un recull de danses filmades, de diverses èpoques i estils, dipositades al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya; i es ret homenatge al recentment desaparegut Sean Connery, l’etern James Bond, amb algunes de les seves interpretacions més recordades.

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ENTREVISTAS

“Lleno de ruido y dolor”, un western patagónico de Nacho Aguirre

Película Lleno de ruido y dolor Entrevista a Nacho Aguirre

La película es la crónica de la ambición que tienen unos bandoleros por hacerse con la mayor cantidad de dinero posible, aun a costa de la posibilidad de tener que arrepentirse después por haber cometido el…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Mamá, mamá, mamá”, un drama sobre lo que significa ser madre

Reseña de Mama mama mama de Sol Berruezo Pichon Riviere

El relato se aproxima al universo femenino infantil de unas niñas que ya se encuentran en la pubertad o a punto de acceder a ella. El bloqueo por lo ocurrido más las situaciones y fantasías típicas de esa…

MURIÓ LA CINEASTA CECILIA MANGINI

22 enero 2021 – La fotógrafa y cineasta Cecilia Mangini falleció el jueves, con 93 años y aún en activo.
El Festival de Sevilla rindió homenaje en su 17ª edición a este referente del cine italiano y de la no ficción, una figura menos conocida de lo que correspondería a su lúcida y comprometida trayectoria como cineasta.

Mangini (Mola di Bari, 1927) fue la primera mujer que rodó documentales en la Italia de la posguerra. El certamen sevillano reconoció su talento y su sólida filmografía el pasado mes de noviembre de 2020, proyectando una docena de sus cortometrajes, estrenando en el territorio español su última película, “Due scatole dimenticate” (2020) y organizando, en formato virtual, la que fue la primera exposición de su obra fotográfica en España, una muestra con algunas de las más bellas imágenes de una Italia en ruinas que se reconstruía tras la guerra y la muerte de Mussolini, así como otras instantáneas fruto de una fértil y nunca acomodaticia trayectoria profesional, entre las que se incluyen retratos de gigantes del cine como Fellini, Pasolini o Chaplin.

NAHUEL PÉREZ BISCAYART EN CINES

22 enero 2021 – Es el actor argentino que más trabaja actualmente en Europa. Nahuel Pérez Biscayart protagoniza “El Profesor de Persa”, un drama en el cual su personaje, Gilles, es arrestado por soldados de las SS junto con otros judíos y enviado a un campo de concentración en Alemania. Allí consigue evitar la ejecución al jurar a los guardias que no es judío, sino persa. Gracias a esta artimaña, Gilles consigue mantenerse con vida, pero tendrá que enseñar un idioma que no conoce al oficial del campo (Lars Eidinger).

Según su director, Vadim Perelman, “la memoria es uno de los temas clave de la película, junto con la inventiva. Creo que la astucia humana y el instinto de supervivencia humano es fascinante. Esto se refleja en el guion. La historia da un giro inesperado cuando, al transformar los nombres de los prisioneros en un idioma, Gilles los inmortaliza. Muchas personas desaparecieron por la guerra y siguen siendo anónimos porque los nazis quemaron todos los archivos y los registros”.

Desde diferentes opinantes se ha visto esta película con ciertos recelos debido a sus ligeras tonalidades de comicidad, y al respecto de este tema Perelman trataba de justificarlo diciendo que “hay películas en las que los nazis parecen robots, unos personajes unidimensionales malvados, espantosos y autómatas, que solo gritan y corren. No debemos olvidar que también eran personas. Eran amados y sentían celos y miedo. Eran humanos, lo que, en cierto modo, hace que sus actos sean aún más horribles”.

LLEGA A LAS SALAS LA PELÍCULA “HOPE”

22 enero 2021 – Estrenó “Hope”, película basada en la historia personal de su directora Maria Sødahl y protagonizada por el ganador del Globo de Oro Stellan Skarsgard (Rompiendo las olas, Melancolía, Chernobyl) y Andrea Bræin Hovig, nominada a mejor actriz en los Premios de Cine Europeo 2020. “Hope” es la película candidata a los premios Oscar por Noruega.

El filme se pregunta qué sucede con el amor cuando a una mujer de edad media le quedan tres meses de vida. Anja (43) vive con Tomas (59) en una gran familia de hijos biológicos e hijastros. Durante años, la pareja se ha independizado una de la otra, pero cuando Anja recibe un diagnóstico de cáncer cerebral terminal el día antes de Navidad, su vida se rompe y expone el amor desatendido.

MURIÓ EL CINEASTA JUAN CARLOS TABÍO

19 enero 2021 – Co-director junto a Titón de “Fresa y Chocolate” y “Guantanamera”, falleció en La Habana este lunes el cineasta cubano Juan Carlos Tabío a los 78 años de edad como consecuencia de un cáncer.

Pese a ser de un carácter serio en lo personal, en lo profesional se le consideró siempre uno de los mejores exponentes de la comedia cubana para la gran pantalla, y fue autor de otros títulos tan representativos como “Lista de Espera”, “Aunque estés Lejos”  y “El Cuerno de la Abundancia”, todos ellos filmes de una gran repercusión tanto dentro como fuera de Cuba, en aquellos lugares en los que se pudieron ver.

A Tabío se le recordará siempre por sus grandes habilidades para contar historias, cualidades todas ellas que se le reconocieron continuamente, estando él con vida, inclusive desde su debut en 1985 con “Se permuta”, a la que le siguió “Plaff”, tres años después.

Ahora deja como legado artístico 41 obras cinematográficas, unas películas que en su mayoría tienden a poner énfasis en las casualidades, tal vez como una forma de recordar que él mismo tras el triunfo de la revolución se formó para ser diplomático, pero que nunca ejerció ya que muy pronto comenzó a trabajar como ayudante de dirección para el ICAIC.

Su “Fresa y Chocolate” fue la primera película cubana en ser nominada para un Oscar de Hollywood. (foto de “Guantanamera”)

LLEGARÁ A LOS CINES “14 DÍAS, 12 NOCHES”

13 enero 2021 – El cineasta quebequense Jean-Philippe Duval lleva a las salas españolas el próximo día 19 de febrero, la película que este año es candidata al Oscar a la Mejor Película Extranjera por Canadá: “14 días, 12 noches”, un drama protagonizado por la musa de Xavier Dolan, Anne Dorval, encarnando a una mujer de Quebec que va en busca de las raíces de su hija adoptiva y experimenta un doloroso encuentro con su madre biológica.

La adolescente ha muerto en un accidente y su madre canadiense se ocupa de ir al orfanato vietnamita donde la adoptó, con la esperanza de volver a conectarse emocionalmente con su hija Clara a través de su tierra natal.

El film retrata a dos mujeres marcadas por el luto, aborda la aceptación y el perdón y traza los contornos de una difícil búsqueda de redención. Esta película íntima también se basa en referencias históricas que recuerdan las tragedias experimentadas por millones de vietnamitas y expone algunas de las notables diferencias que existen entre las dos culturas, la asiática y la occidental.

BALLÚS ESTRENARÀ “SIS DIES CORRENTS”

8 gener 2021 – “Sis Dies Corrents” és la nova ficció de la directora catalana Neus Ballús que arribarà enguany als cinemes. Una pel·lícula que retrata una setmana a la vida de tres treballadors d’una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona.

El film està compost de sis capítols que es corresponen amb cadascuna de les reparacions que ells hauran de fer, i es concentra en la relació treballador-client que s’estableix, amb algunes parts de comèdia.

Ballús ha optat aquesta vegada per incloure no-actors que fan de si mateixos, en un intent de fer una pel·lícula que fos el més realista possible, i tot recordant els orígens de la directora en el terreny documental amb la fantàstica «La Plaga».

FILM “LIBERTAD” ESTÁ PENDIENTE DE ESTRENO

8 enero 2021 – “Libertad” es la ópera prima de la hasta ahora guionista Clara Roquet (Los días que vendrán, Petra, 10.000km). La película narra el último verano de una familia con su matriarca que padece un Alzheimer avanzado y se estrenará en las salas de cine a lo largo de este año 2021.

La hija de la familia, Nora, afronta un verano diferente, ya que es demasiado mayor para juegos de niños, que le parecen ridículos, pero demasiado joven para las conversaciones de adultos. Aunque todo cambia con Libertad, una joven rebelde y magnética que le enseña un verano distinto a Nora, sintiéndose más libre que nunca. Juntas salen de la burbuja de protección y confort que supone la casa familiar y descubren un mundo nuevo totalmente desconocido para ellas dos.

CULTURA AUDIOVISUAL EN LOS AÑOS 80

30 diciembre 2020 – La Capilla de San Ildefonso de la Universidad de Alcalá acoge la exposición temática “La cultura audiovisual en los años 80. Referentes de la Generación X en España”. Hasta el 7 de marzo, los visitantes tienen la oportunidad de regresar a esta década dorada a través de algunos de los iconos más populares y representativos del momento como Indiana Jones, Luke Skywalker, Michael Jackson, David el Gnomo, Willy Fog o Dartacan.

Una cita indispensable para los amantes más nostálgicos de la cultura popular de los años 80 que, gracias a esta exposición, pueden reencontrarse con las bases audiovisuales de la Generación X, es decir, la de aquellos que nacieron entre 1965 y 1980. Se considera a los Gen X como la primera generación audiovisual, los primeros consumidores de videojuegos, de cine y de videoclips.

El horario de la exposición “La cultura audiovisual en los años 80. Referentes de la Generación X en España” es de martes a sábados de 11:00h a 14:00h y de 16:00h a 19:00h y los domingos y festivos de 11:00h a 14:00h.

La actividad forma parte de las actividades del III Encuentro de Cine Solidario y de Valores organizado por la Fundación General de la Universidad de Alcalá (FUAH) y la Asociación de Productores y Distribuidores de Cine Solidario y de Valores (ACIVAS) en colaboración con CINESA y EGEDA.

Además, el próximo 21 de enero en el Paraninfo de la Universidad de Alcalá tendrá lugar la entrega de la tercera edición de los Premios CYGNUS de Cine Solidario y Valores.

ESTRENA EN MARZO: “EL AGENTE TOPO”

22 diciembre 2020 – La nueva película de la directora chilena Maite Alberdi tiene previsto su estreno en salas de cine españolas para este próximo mes de marzo.

En “El Agente Topo”, Rómulo es un investigador privado al que le ha llegado el caso de una mujer preocupada por el trato que puede estar recibiendo su madre en una residencia de ancianos. Para descubrir qué es lo que está ocurriendo en ese lugar, decide contar con la ayuda de Sergio, un hombre de 83 años al que utilizará como espía dentro de este asilo. Mientras intenta reunir todo tipo de pruebas, entabla amistad con varios residentes. De esta forma, descubre que la terrible verdad que estaban buscando no tiene nada que ver con lo que habían sospechado.

Cuando este filme documental de creación fue presentado en el Festival de Sundance, el director estadounidense Darren Aronofsky dijo de él, tras verlo, que “El agente topo” es una película divertida y conmovedora sobre el espía encubierto menos inesperado de Chile”.

En la película participan las coproductoras españolas María del Puy Alvarado, de Malvalanda y Marisa Fernández Armenteros, que apostaron por el talento de Maite y la originalidad de la historia. Y asimismo es una coproducción con Chile (Micromundo), Estados Unidos (Motto Pictures), Alemania (Sutor Kolonko), Holanda (Volya Films) y cuenta con la participación de Orange España. (más información del film)

TRUEBA ESTRENA EL PRÓXIMO 12 DE MARZO

22 diciembre 2020 – “El olvido que seremos”, película dirigida por el madrileño Fernando Trueba que representa a Colombia en las nominaciones a los próximos Premios Goya 2021 y a los Premios Oscar del año entrante, hará su llegada a las salas de cine españolas el próximo día 12 de marzo.

Se trata de un relato íntimo visto desde los ojos del único hijo varón del protagonista que se representa en el filme, Héctor Abad Facilionce, uno de los escritores más destacados de la Colombia contemporánea.

Basada en su libro homónimo, “El olvido que seremos”, es una película sobre un hombre bueno, Héctor Abad Gómez (Javier Cámara), destacado médico y activista por los derechos humanos en el Medellín polarizado y violento de los años 70. La historia relata la vida del doctor, padre de familia preocupado tanto por sus hijos como por los niños de clases menos favorecidas; el escenario: la casa, allí donde se respira la vitalidad y la creatividad características de una educación fundamentada en la tolerancia y el amor.

Nada hace prever que una terrible enfermedad terminará con la vida de una de un ser querido. La tristeza y la rabia por la pérdida de un ser excepcional, llevará a Héctor a entregarse, con toda su alma, a la causa de abrir los ojos a una sociedad intolerante que no solo no lo escucha, sino que lo perseguirá́ hasta acallarlo.

El film es un proyecto liderado por Caracol Televisión, producido por Dago Garcia Producciones (DGP) y distribuido internacionalmente por Film Factory. La película cuenta ya con acuerdos de distribución internacional con Cohen Media Group para USA y Reino Unido, Nour films en Francia y Lucky Red para Italia.

PREMIS GAUDÍ: EL 21 DE MARÇ DEL 2021

19 desembre 2020 – L’Acadèmia del Cinema Català ajorna la seva cita anual, amb la voluntat de poder compartir una gala presencial i segura amb el sector a les portes de la primavera. La gala dels XIII Premis Gaudí se celebrarà el 21 de març de 2021.

Sis títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2020: La vampira de Barcelona, de Lluís Danés; L’Ofrena, de Ventura Durall; La dona il·legal, de Ramon Térmens; Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet; Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal i Bronko, d’Isaac Ulam.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen vint llargmetratges: A casa, de Raül Busquets; A Stormy Night, de David Moragas; Adú, de Salvador Calvo; Baby, de Juanma Bajo Ulloa; Cenestesia, de Joan Vall Karsunke; Cosmética del enemigo, de Kike Maíllo; El cerro de los dioses, de Daniel M. Caneiro; El sitio de Otto, d’Oriol Puig; Hogar, d’Àlex Pastor i David Pastor; Isaac, de David Matamoros i Ángeles Hernández; La boda de Rosa, d’Iciar Bollain; Las Niñas, de Pilar Palomero; No Matarás, de David Victori; Occidente, de Jorge Acebo Canedo; Ofrenda a la tormenta, de Fernando González Molina; Per la Llibertat, d’Ersin Çelik; Sentimental, de Cesc Gay; Te quiero, imbécil, de Laura Mañá; Uno para todos, de David Ilundain i Voix brisées (Veus trencades), d’Héctor Fáver.

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

POR QUÉ FILMA GARCÍA AGRAZ

José Luis García AgrazFilmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.
José Luis García Agraz, cineasta mexicano.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière