Inicio » ENTREVISTAS »UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Joan Frank Charansonnet ens parla del seu film “Terra de Telers”

diciembre 16, 2020 ENTREVISTAS, UNIVERSO DEL CINE
Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Estrena a Espanya
L’actor i realitzador català Joan Frank Charansonnet dirigeix una pel·lícula que és un homenatge a les persones anònimes, a les famílies que van patir la guerra civil i a tot el que ha costat fer créixer aquest país, així com a les dones.
“Terra de Telers” és un viatge emotiu al passat industrial de Catalunya que transcorre des dels anys 20 fins als anys 80 del segle passat. I en aquest muntatge melodramàtic amb rerefons històric, el film se centra en la vida de Julieta, una dona que va travessar les èpoques de guerra, repressió i recuperació democràtica.
No estem davant d’una pel·lícula de guerra, sinó que davant d’una ficció que posa en relleu les diferents etapes per les quals passa la seva protagonista per intentar fer créixer el seu projecte de vida.

Charansonnet ens presenta una història que comença allà per l’any 1923 i que transcorre durant uns 50 anys. Al principi veiem un tipus de societat que accepta com una cosa normal el fet que una nena de 10 anys es pogués posar a treballar en una fàbrica tèxtil. Més tard, el realitzador explica que ha volgut també aprofundir en el paper que aquestes colònies van fer, a través del personatge del gerent de l’empresa, el qual actua d’una manera molt generosa, en un territori que estava protegit, ja que aquests empresaris també actuaven com a fabricants d’armament durant la guerra civil.

A través dels ulls d’una Julieta que veu passar el temps, interpretada per diverses actrius, es mostra el canvi de la Història i de la indústria, i les seves repercussions en la societat que canvia amb ella. Estem davant d’una pel·lícula de dones en la qual els homes també tenen el seu pes important, particularment en els terrenys de la repressió i la lluita per la democràcia, amb el realitzador interpretant també un personatge falangista que 15 anys més tard apareix de nou transformat en un coronel de la guàrdia civil secreta, establert en aquella zona i manant en tot allò que te a veure amb el que són els assumptes policials.

Igualment, el director volia afegir alguna cosa més positiva a la foscor que es desprèn de la situació que representa, i per això li afegeix a la pel·lícula l’escena d’un part, del qual surt una nova vida després de les lamentables pèrdues familiars causades pel feixisme.

Joan Frank Charansonnet respon les preguntes de Cinestel:

– Vas voler incloure en aquesta pel·lícula el tema de la repressió franquista, i les seves greus conseqüències, com un homenatge a les famílies catalanes que ho van patir?

Sí, es tracta d’un homenatge, i tota la part de pèrdues em toca molt directament, perquè és la primera pel·lícula que faig des de l’orfandat, des del moment en què en els últims 8 anys he perdut a tota la família directa, -el meu pare, el meu germà més petit i la meva mare, finalment-, tots de càncer.
Al principi tenia el dolor, però amb el temps això ha passat a ser nostàlgia i per això aquesta és una pel·lícula tan nostàlgica i amb un missatge d’esperança.

Pel que fa a la repressió, et diré que la meva àvia, Emilia Roig Carles, va ser una de les supervivents del camp de concentració de Mauthausen, -per això el meu cognom és francès, Charansonnet-. Va començar en un camp de treball abans que la portessin a aquell altre lloc, i després de sobreviure a Mauthausen va acabar exiliada a la localitat francesa de Saint-Étienne, una ciutat minera a 150 quilòmetres de Marsella.

Allà ella va conèixer un coronel que venia de la Legió estrangera i que es deia Charansonnet de cognom, i en la clandestinitat es van enamorar i finalment, quan va caure el règim franquista, va tornar a l’Empordà, que és d’on sóc jo d’origen.

Quan tens una àvia que ha viscut la Història d’una manera tan potent i tens la Memòria Històrica tan present -i que a mi sempre m’ha interessat molt-, la meva i la de tots, intentes que el teu cinema com a creador també aporti el seu granet de sorra a tot això.

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Joan Frank Charansonnet, director de “Terra de telers”

En la pel·lícula hi ha un personatge falangista que diu: Teniu sort que el vostre amo ha intercedit per vosaltres, perquè molts dels altres morts republicans estaran perduts pels segles dels segles “en paradero desconocido”. És fort, perquè continuem en el 2020 sense saber on són els nostres morts, els nostres avantpassats, i sense saber on van ser enterrats.

Això no obstant, hem intentat de ser molt neutrals i sobretot no polititzar aquesta pel·lícula en cap moment, perquè realment no era el seu fonament, però hi ha les seves coses i s’han de parlar com són i com jo les veig.

– També hi ha un altre moment de la pel·lícula en què surt una sala de cinema “per als treballadors”. Això és també un homenatge, en aquest cas als cinèfils?

Sí, és un homenatge. Jo sóc molt cinèfil, tu ho ets, i és un homenatge total a “Cinema Paradiso”, als primers cinemes amb aquells olors, i és més, ho vam rodar on havia sigut un cinema en una colònia.

Jo allà tenia dues opcions com a director: emplenar-ho tot de figurants i que fossin els amos els que anessin a aquest acte de veure per primera vegada els fotogrames de cinema, on des d’una caixa sortien les imatges en moviment; o que en acabar l’acte, els empresaris diguessin que un petit grup de treballadors també tindria l’opció de veure-ho. I així ho hem retratat, amb aquest petit grup de treballadors i sobretot des del punt de vista de la Julieta, amb la il·lusió que té ella de veure allò.

Jo i el meu germà anàvem cada setmana al cinema quan érem petits. Després vam ser de la generació del videoclub i cada dia portàvem a casa una peli i la vèiem. Vam veure milers i milers de pel·lícules junts. I és una època, la dels 80, que trobem a faltar, amb les sessions dobles dels cinemes i poder anar-hi a veure tot tipus de pel·lícules.

Igualment fem un altre homenatge a una pel·lícula que es diu “El cafè de la Marina”, i és una de les escenes que a mi més m’agrada, a més de la música del Marcus, perquè no ho vam voler fer “a lo grande”, sinó amb un petit grup de treballadors que es queden com si veiessin màgia, perquè en el fons -també es diu a la pel·lícula-, el cinema és màgia.

– És curiós perquè igualment és una sensació molt similar a la de l’arribada de l’electricitat, que també està reflectida en la pel·lícula.

Sí, a principis de l’any 31 es veu com arriben uns enginyers francesos que porten tota aquella turbina que permetrà l’aprofitament de l’aigua del cabal del riu Llobregat. I clar, això per a tots els habitants de la colònia havia de ser com viure-ho d’una manera espectacular.

Sí que és cert que, com explicàvem durant la pel·lícula, el cinema va arribar una mica abans i ja tenia electricitat, perquè hi havien uns espais comuns en els quals la llum ja havia arribat abans, l’any 29 o així. I crec que és molt maco. És una pel·lícula de fets molt romàntics i nostàlgics.

– Em va agradar la manera com vas fer les transicions entre les quatre diferents actrius que representen la Julieta. Va ser això un repte important per a tu?

Sí que ho va ser, perquè no era fàcil. La Julieta més joveneta és la meva filla petita, i les meves filles des de molt aviat han vist al papa i m’acompanyaven als rodatges. Ja havien sortit a “Doctrina”, a “Pàtria”,… i algun company director també les ha tret en alguna peli seva. I com la Gala i la Juna són nenes avesades, em vaig atrevir a incloure-les a “Terra de telers”. La meva relació amb elles quan estic dirigint és la de director-actriu. No em diuen ni papa, em diuen Joan Frank en aquell moment.

Després de la Gala, van actuar la Laia Díaz per fer l’adolescència; l’Alba López per fer l’etapa més madura; i la Montse Ribadellas en l’etapa gran. Amb elles el que intentàvem fer va ser un treball d’assimilació, de somriures, de la vitalitat; molt intern perquè totes tinguessin la mateixa modulació, perfilar l’accent de la mateixa manera, i no intentar canviar la veu perquè fos el més natural possible, però sí treballar els tics, la manera de veure i comportar-se, i anar afegint les coses de cada edat.

Hi havia una obra de Becket que parlava d’això, de com canviem nosaltres mateixos a través dels anys. Allà es reconeix que quan eres nen, tot era il·lusió, però també era tot fosc. “Quan tenia 20 anys pensava d’una manera, quan en tenia 40 rebutjava el que pensava als 20, i ara que en tinc 60 em recordo tant que el millor era pensar com quan era petit”. Em sembla que era Becket qui ho deia. I això és el que hem intentat fer amb aquesta Julieta.

Realment, si veus el personatge de la Montse Ribadellas, és pràcticament la que més nena torna a ser. Van ser tres mesos d’assajos per poder aconseguir-ho i jo crec que ha quedat molt maco.

– Prepareu la pel·lícula, la rodeu, i després arriba aquest any i tot canvia amb aquesta crisi. Heu patit molt?

Hem patit com tots, perquè va ser un any de rodatge que va acabar dos mesos abans que comencés el confinament i ha sigut complicat. Tots en l’àmbit personal hem patit, alguns amb pèrdues per desgràcia.

Per a la postproducció necessitàvem la part humana, com el cap de so, l’editor, el muntador, el músic, el que ficarà els efectes visuals, el colorista, … Diferents equips. Tot això ho vam haver de portar de la millor manera possible durant el confinament, i cada un de nosaltres ens trobàvem amb els altres fent reunions a través del Zoom i anàvem fent, però realment la còpia final no l’hem vista en un cinema fins al mateix dia de l’estrena.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

25 MOSTRA FIRE!! 2021

FILMOTECA _ MES DE JUNY DEL 2021

Dorothy Arzner: una directora en el Hollywood clàssic
Del 1927 al 1943 Dorothy Arzner va dirigir gairebé una vintena de films. Durant tot aquest temps va ser l’única dona directora a Hollywood, un món eminentment masculí on va entrar gràcies a la seva excel·lent tasca com a muntadora de cinema mut, que li va obrir el camí a la direcció. Va ser la primera dona a dirigir un film sonor i a formar part del Sindicat de Directors dels Estats Units. La seva va ser una nova mirada femenina, que va contribuir a potenciar i orientar les carreres d’algunes de les estrelles femenines de l’època, com Clara Bow, Claudette Colbert, Joan Crawford o Katharine Hepburn, a qui va fer aparèixer per primer cop a la pantalla vestida amb pantalons. (més informació)

Cinema i jardí
Després de tants períodes de confinament i restriccions, ve de gust viatjar per altres mons i per altres jardins. El cicle Paradís perdut: Cinema i jardí, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics del Jardí de Barcelona, proposa un any més mirades a aquest espai polièdric ideal i de somni, que porta a parlar des d’allò més universal al més particular, amb atenció especial a una mena de jardins que ja s’han anat mostrant en edicions anteriors del cicle: els jardins excèntrics. Entre d’altres, el nedador Burt Lancaster ens passejarà pels jardins i piscines de la classe mitjana nord-americana dels 60, i coneixerem creadors d’espais fantàstics com Josep Pujiula (Garrell, el Tarzan d’Argelaguer) i Simon Rodia (I Build the Tower). (més informació)

Any Chomón
El 17 d’octubre es compliran 150 anys del naixement del cineasta Segundo de Chomón, tan lligat a la Filmoteca que la seva sala gran de projeccions porta el seu nom. Aquesta és una de les commemoracions oficials que la Generalitat de Catalunya ha declarat per a aquest 2021, el primer cop que es concedeix aquest honor a un cineasta. El gruix dels actes es concentrarà a la tardor, però ja han començat a proliferar les projeccions arreu del territori, i aquest juny la nostra seu del Raval presentarà dues sessions ben especials: Chomón: màgia, pocions i fades, un recull de vuit films amb elements màgics que neixen de l’eterna dualitat del bé i el mal, que es presentarà dins de la FilmoXica en una projecció dinamitzada pel conta-contes Artur Díaz Barbagli, i Les Lunatiques! El cinema de Segundo de Chomón, un programa format per quinze curts amb una banda sonora creada i interpretada en directe per J.M. Baldomà, amb so cinemàtic i híbrid entre instruments electrònics i acústics. (més informació)

Dies curts: Pablo García Canga
Aquest cicle que ha posat en primer pla el treball de cineastes emergents arriba al seu sisè -i darrer per a aquest 2021- capítol. Pablo García Canga n’és el protagonista i acompanyarà les tres sessions on es podrà veure la totalitat de la seva obra com a director, des dels inicis abans de començar l’escola de cinema fins a les darreres i reconegudes creacions. Nascut a Madrid el 1981 i diplomat en direcció de cinema per La Fémis, l’Escola Nacional Superior de Cinema de França, García Canga també escriu per a revistes de cinema com Lumière, i presentarà a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca el seu darrer llibre, Ozu, multitudes. (més informació)

Les claus de ‘Tiburón’
El darrer llibre d’Albert Sánchez Piñol, l’autor de Victus o La pell freda, és Les estructures elementals de la narrativa, editat per La Campana. El seu objectiu amb aquest volum és fer gaudir més de les lectures, les pel·lícules i les sèries. Sánchez Piñol vindrà a presentar-lo a la Filmoteca, en una sessió en què per il·lustrar l’entramat d’una narració transversal i polifònica ha escollit el clàssic de Steven Spielberg “Jaws”. (més informació)

I també…
Kenya, Sud-àfrica, Egipte, Nigèria, Zàmbia, Moçambic, el Marroc, Etiòpia, Somàlia… Són els països de procedència dels films que presentarà un cop més el Wallay! Festival de Cinema Africà. Una invitació a un recorregut per la diversitat i la riquesa cultural del continent africà i a repensar la nostra mirada. (més informació)

Tanca el cicle Els millors films de 2020 iniciat el mes de maig amb molts títols interessants, com un que té caràcter d’estrena en pantalla gran: “City Hall”, de Frederick Wiseman, o un dels projectes més singulars del cinema català recent, la multipremiada “My Mexican Bretzel”, que presentarà la seva directora i guionista Núria Giménez Lorang. (més informació)

El Premi del Públic Jove Europeu d’aquest any es va haver de fer telemàticament per les restriccions de la pandèmia, però el dissabte 12 de juny, en una de les sessions de FilmoXica, es desvirtualitzarà aquella trobada projectant a la Sala Chomón, en pantalla gran, una de les finalistes preferides pel jurat català, “Wolfwalkers”. Els nois i noies que hi van participar seran convidats a veure-la i presentar-la. (més informació)

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

ENTREVISTAS

Entrevista a Martín Desalvo por su película “El Silencio del Cazador”

El Silencio del Cazador Entrevista a Martin Desalvo

En cierta forma, la película sigue apostando por algunas doctrinas que le han aportado solidez a estos géneros cinematográficos, y lo hace a través de actores como Pablo Echarri, Mora Recalde, Alberto Ammann y…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Cuando el Olimpo choca con la Pampa” retrata a Ricardo Cinalli

Ricardo Cinalli en Cuando el Olimpo choca con la Pampa

Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…

“LA SALA DE CRISTAL” LLEGA EN SEPTIEMBRE

17 junio 2021 – La película ganadora del Premio del Público en la edición de este año del Festival de Cine Alemán de Madrid, llegará a las salas de cine españolas durante el próximo mes de septiembre.

“La Sala de Cristal” es una fábula humanista dirigida al público familiar cuya trama gira en torno a la toma de conciencia civil. La habitación a la que alude el título es el ático donde Felix, el pequeño protagonista, descubre un misterioso espacio en el que poder evadirse con sus juegos, lejos del horror cotidiano causado por la II Guerra Mundial en Alemania.

El veterano realizador alemán Christian Lerch dirige a un inspirado reparto encabezado por joven actor Xari Wimbauer y secundado por intérpretes como Lisa Wagner (la serie En el lugar del crimen) Hans Löw (Bye, Bye Germany; Toni Erdmann) y Philipp Hochmair (las series Freud y Charité).

“La Sala de Cristal” está ambientada en el año 1945, justo antes del final de la Segunda Guerra Mundial: Anna y su hijo Felix, de 11 años, tienen que huir de la bombardeada Múnich hacia el campo. Mientras que Anna sufre interpretando a una nacionalsocialista convencida, Felix se siente cada vez más seducido por la propaganda nazi y sus partidarios. La película está basada en los recuerdos de la infancia del guionista Josef Einwanger.

JUDITH COLELL, PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA

14 juny 2021 – La directora Judith Colell serà la nova presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Colell, amb un mandat de quatre anys, relleva en el càrrec a la productora Isona Passola, al capdavant de l’entitat des del 2013, segons els resultats de les votacions que han tingut lloc aquest dilluns.

Judith Colell Pallarès, directora, guionista i docent, és responsable de nou llargmetratges, entre ells “Elisa K”, “Dones” i “53 dies d’hivern”. Ha obtingut el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. Ha estat nominada als premis Gaudí i Goya en diverses ocasions, és directora del grau en Comunicació Audiovisual a Blanquerna Universitat Ramon Llull i co-fundadora de CIMA. El 2011 fou elegida vicepresidenta de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España i ha format part de la Junta directiva de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes des del 2017. La seva darrera pel·lícula és “15 horas”, reconeguda amb el Premi Signis al darrer Festival de Málaga.

La nova Junta, presidida per la directora catalana, estarà formada per les directores Carla Simon, Sílvia Quer i Alba Cros, l’actor David Verdaguer, l’actriu Maria Molins, el productor Sergi Moreno, el distribuidor Carlos R. Ríos, la muntadora Ana Pfaff i el guionista Eduard Sola.

SEIS PREMIOS PARA “EL VIENTRE DEL MAR”

13 junio 2021 – La película “El Vientre del Mar”, escrita y dirigida por Agustí Villaronga, triunfó en el palmarés de Sección Oficial de la 24 edición del Festival de Cine de Málaga con seis galadornes: mejores película, dirección, interpretación masculina (Roger Casamajor), guion, música y fotografía. (reseña del film)

“Lucas”, de Alex Montoya ganó la Biznaga de Plata a Mejor Película Española en Zonazine, Biznaga de Plata Premio del Público y Jorge Motos, Biznaga de Plata a Mejor Interpretación Masculina en Zonazine.

La mejor película iberoamericana fue, a juicio del jurado presidido por la actriz Nora Navas, “Karnawal”, del argentino Juan Pablo Félix, que también logró el premio a mejor actor para el chileno Alfredo Castro, quien tras recibir el galardón declaró que se lo dedicaba “a la recién elegida Asamblea Constituyente, paritaria, feminista; la voz del pueblo que escribirá en Chile una nueva Constitución y que, después de tantos siglos, reconoce a nuestros pueblos originarios por primera vez en la Historia de nuestro país. Y quiero decir que Pinochet ha muerto” -añadió-.

FIRE!! LAB, EL FUTURO DEL CINE LGTBI

7 junio 2021 – La Mostra Fire!! apuesta por el futuro del cine LGTBI con seis proyectos que participarán este año en el primer FIRE!! LAB.

Tras una exitosa convocatoria en la que se recibieron 37 proyectos de largometrajes para participar en el laboratorio de películas LGTBI, la Mostra FIRE!! anunció los seleccionados en este espacio de creación, que se realizará del 14 al 16 de junio de 2021.

En concreto, serán seis proyectos procedentes de Catalunya, Madrid y Canarias, entre los que se encuentra un documental. Los personajes de las películas representan un amplio espectro de la diversidad: gays, lesbianas, bisexuales, trans y no binarios con unos géneros que van desde el drama a la comedia, pasando por coming of age, no ficción transgeneracional y hasta un biopic de la escritoria canaria lesbiana Natalia Sosa Ayala.

Cuatro directoras y tres directores, acompañadas de sus productoras y productores, tendrán la oportunidad de compartir tres días con los tutores Adrián Silvestre, Mònica Rovira y el equipo de Inicia Films, Uriel Wisnia y Valérie del Pierre, de los cuales recibirán orientación sobre sus proyectos.
El laboratorio consta de clases magistrales, reuniones y charlas especializadas, de las cuales destacan la charla sobre internacionalización por parte de representantes de Catalan Films y la que se centrará en las ventas internacionales, contando con el destacado agente de ventas especializado en películas LGBTI Cossimo Santoro, de The Open Reel.

Fire Lab surge con la voluntad de aumentar el número de películas LGTBI que se hacen en España, ya que todavía son pocas, y evidenciar que hay realizadores y realizadoras con historias muy potentes que contar tras guiones y proyectos increíbles en busca de materializarse. Según las propias palabras de José Gil, Coordinador de la sección de Industria de la Mostra FIRE!!: “el Fire Lab trabajará al máximo para apoyarles y hacer esos proyectos realidad”.

Al finalizar el laboratorio, todos los proyectos estarán disponibles en el mercado online Filmmarket Hub y uno de ellos recibirá como premio un script score. La Casa del Cine pondrá también a su disposición sus equipos para el rodaje del teaser de uno de los proyectos catalanes. El FIRE!! LAB 2021 cuenta, además, con el apoyo del Instituto Francés, Inicia Films, Catalan Films y The Open Reel.

KOSSAKOVSKY GUANYA EL DOCSBARCELONA

29 maig 2021 – “Per mi, l’essència del cinema està en mostrar, no en narrar”, ha dit en reiterades ocasions el prestigiós cineasta rus Victor Kossakovsky, i a la seva darrera pel·lícula, “Gunda”, ho porta fins a les darreres conseqüències: el cineasta planta la càmera davant d’una truja, i d’altres animals de granja, i, en blanc i negre i sense cap presència humana ni més argument que la pura observació, fa un al·legat en favor de la vida animal que, sense crides a l’activisme, aconsegueix donar un contundent missatge contra l’explotació de la indústria agroalimentària. Destinada a sacsejar consciències, “Gunda” ha estat la gran triomfadora de DocsBarcelona 2021, guanyant el Premi al Millor Documental dins la Secció Oficial Panorama.

Palmarès DocsBarcelona 2021

  • Premi DocsBarcelona al Millor Documental: Gunda, de Victor Kossakovsky.
    Premi Nou Talent: Sinside the Red Brick Wall, del col·lectiu Hong Kong Documentary Filmakers.
    Premi Latitud: El secreto del Doctor Grinberg, d’Ida Cuéllar.
    Premi Amnistia Internacional Catalunya: Room Without a View, de Roser Corella.
    Premi del públic: The Return: Life after ISIS, d’Alba Sotorra.
    Premi DOC-U: La ermitaña, d’Anna Hanslik.
    Premi Docs&Teens: El niño de fuego, d’Ignacio Acconcia.
    Premi Jurat Jove Reteena: The Return, Life After ISIS, d’Alba Sotorra.
    Premi del Públic Docs del Mes: Honeyland, de Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov.

Premis d’Indústria DocsBarcelona 2021

  • Premi Public Pitch: Unbound, de John English i Tom Garner.
    Premi Speed Meetings: Touche, de Martina Moor.
    Premi Doc Series: Queen of Chess, de Bernadett Tuza-Ritter.
    Premi Rough Cut Pitch: Age, de Gustav Ågerstrand, Åsa Ekman, Oscar Hedin i Anders Teigen.
    Premi Public Pitch: Ole mi coño – The Riposte to Digital Violence, de Patricia Franquesa.
    Premi DAE: Pepi Fandango, de Lucija Stojevic.
    Premi FipaDoc: The Click Trap, de Peter Porta.
    Premi East Doc Platform: Unbound, de John English i Tom Garner.
    DokFest Munich – Doc Around Europe Award: Ole mi coño – The Riposte to Digital Violence, de Patricia Franquesa.
    San Sebastian Lau Haizetara co-production forum: The Click Trap, de Peter Porta.

 

AMAZON COMPRÓ METRO GOLDWYN MAYER

27 mayo 2021 – El gigante de la distribución Amazon, acaba de comprar los históricos estudios cinematográficos Metro Goldwyn Mayer fundados en 1924, hace casi cien años. El nombre de la distribuidora del león nació de las tres compañías que formaron una fusión corporativa para crear MGM Studios hace un siglo; Metro Pictures Corporation (fundada en 1915), Goldwyn Pictures Corporation (fundada en 1917), y Louis B. Mayer Pictures (fundada en 1918).

Tras su bancarrota en el año 2010, la compañía había pasado por varias manos hasta que ahora va a pasar a formar parte de la denominada Amazon Studios. El pasado 17 de mayo, Amazon inició negociaciones para adquirir el estudio por alrededor de $9 mil millones. Pocas fechas más tarde, el estudio fue adquirido por Amazon por $8,45 mil millones, con el estudio y sus divisiones continuando sus operaciones bajo la nueva empresa matriz.

El lema oficial de Metro Goldwyn Mayer, “Ars Gratia Artis”, es una frase en latín que significa “El arte por la gracia del arte”. Fue elegida por Howard Dietz, director de publicidad del estudio. Es sabido popularmente que su logotipo está conformado por un león rugiendo rodeado por un anillo en el que está inscrito el lema del estudio.

Este logo, en el que aparece Leo el león, fue creado también por Dietz en 1916 para Goldwyn Pictures, basándose en el león mascota de la Universidad de Columbia, y posteriormente fue adoptado por la MGM en 1924. Originalmente se trataba de un logo mudo; el sonido del rugido se añadió a las películas por primera vez en agosto de 1928.

A partir de la década de los 80, el productor Mark Mangini decidió agregar rugidos de tigre al audio. Mark menciona que necesitaba rugidos más poderosos y de estilo «Thunder Roar» por lo que necesitaba rugidos de tigre ya que según él, eran más increíbles e impactantes y “los leones no podrían rugir así”.

Durante las décadas de 1930 y 1940, el estudio presumía de tener “más estrellas de las que hay en el cielo”, en referencia a la larga lista de célebres actores y actrices que trabajaban para la compañía. Este segundo lema también fue creado por Dietz y usado por primera vez en 1932.

CANNES: TERCERA EDICIÓN DEL FANTASTIC 7

27 mayo 2021 – El Sitges – Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña, junto con el partenariado del Marché du Film – Festival de Cannes y el responsable de relaciones internacionales del INCAA Bernardo Bergeret, presentan la tercera edición del Fantastic 7, un programa que avanza las próximas producciones dentro de la industria del género mundial, favoreciendo la conexión de estos títulos con representantes de la distribución y la producción internacional.

La iniciativa exhibe siete propuestas presentadas por siete festivales de todo el planeta, que tienen en el género fantástico uno de los rasgos de identidad dentro de su programación. Además del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstico de Catalunya, los otros certámenes que forman parte del acontecimiento son: el Toronto International Film Festival, el South by Southwest, el New Zealand International Film Festival, el Guadalajara International Film Festival, el Cairo Internatinonal Film Festival y el Bucheon International Film Festival (BIFAN).

Fantastic 7 tiene la voluntad de poner en común proyectos en diferentes fases de producción o finalizados con inversores de todo el mundo, con el objetivo de favorecer su comercialización final. Este año, la madrina del acto será la directora Mary Harron, directora de la cinta de culto “American Psycho”, y figura capital dentro del género fantástico. La incorporación de Harron responde también a la misión de visibilización del papel de la mujer cineasta al cine fantástico a través del programa WomanInFan que desarrolla el Festival de Sitges.

Fantastic 7 edición 2021 está integrado por los siguientes proyectos:

Sitges – Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña presenta:
“La pasajera”, de Raúl Cerezo i Fernando González Gómez

Toronto International Film Festival presenta:
“Polaris”, de Kirsten Carthew

South by Southwest presenta:
“Don’t Peek!”, de Julian Terry

New Zealand International Film Festival presenta:
“The Rule of Jenny Pen”, de James Ashcroft

Guadalajara International Film Festival presenta:
“Fiebre”, de Elisa Eliash

Cairo International Film Festival presenta:
“The Legend of Zeinab and Noah”, de Yousry Nasrallah

Bucheon International Film Festival presenta:
“Lay the Ghost”, de YU Eunjeong

ESTRENARÁ “LAZOS”, DE DANIELE LUCHETTI

27 mayo 2021 – ‘Lazos’, la nueva película sobre una pareja que está a punto de separarse y debate el futuro de los hijos, del director italiano Daniele Luchetti tras su anterior film ‘Mi hermano es hijo único’, y encargada de inaugurar la última edición del Festival de Cine de Venecia, se estrenará en los cines españoles el próximo 17 de septiembre.

‘Lazos’ está protagonizada por un elenco ‘All Star’ de primeras figuras del cine italiano como Alba Rohrwacher, Luigi Lo Cascio, Laura Morante, Silvio Orlando y Giovanna Mezzogiorno. El filme es la adaptación cinematográfica de ‘Ataduras’, novela editada en España por Lumen, que recorre la historia de una familia durante tres décadas y dos generaciones.

Domenico Starnone, autor de la novela, considerada por el NY Times, ‘uno de los mejores libros de la década’, coescribe también el guion de la película. Los relatos de Starnone han sido ampliamente comparados con el universo de Elena Ferrante, llegando a sugerir en alguna ocasión que Starnone o su esposa eran el rostro que estaba detrás de la enigmática escritora.

ACADÈMIA DEL CINEMA: CANDIDATURES

19 maig 2021 – La Junta electoral de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes, formada pels acadèmics Mariona Claveria, Rosa Maria Fusté, Lluís Maria Güell, Anna Petrus i Oriol Sala-Patau, ha validat i, per tant, queden proclamades, les dues candidatures presentades a les eleccions de la Junta directiva de l’entitat, encapçalades per les directores Neus Ballús i Judith Colell.

La campanya electoral es desenvoluparà entre aquest 19 de maig, i el 12 de juny. Després de la jornada de reflexió, el 14 de juny de 16h a 20h es recollirà el vot presencial dels socis i sòcies, que dies abans hauran pogut exercir el seu dret per correu o electrònicament.

CANDIDATURES

CINEMA I FUTUR

Judith Colell Pallarès (direcció) – Presidenta
Sergi Moreno Castillo (producció) – Vicepresident
Carla Simón Pipó (direcció/guió) – Secretària
Carlos Rodríguez Ríos (distribució/festival) – Tresorer
Alba Cros Pellisé (direcció/muntatge/fotografia) – Vocal
Maria Molins Raich (interpretació) – Vocal
Ana Pfaff Puigmartí (muntatge) – Vocal
Sílvia Quer Sabaté (direcció) – Vocal
Eduard Sola Guerrero (guió) – Vocal
David Verdaguer Ruiz (interpretació) – Vocal

UNA ACADÈMIA DE PORTES OBERTES

Neus Ballús Montserrat (direcció/guió/muntatge) – Presidenta
Sergi López Ayats (interpretació) – Vicepresident
Carla Sospedra Salvadó (producció) – Secretària
Jaume Martí Farrés (muntatge) – Tresorer
Laura Fernàndez Brites (producció) – Vocal
Elena Martín Gimeno (direcció/guió/interpretació) – Vocal
Oriol Maymó Ferrer (producció) – Vocal
Elisabeth Rourich Sànchez (fotografia) – Vocal
Yolanda Sey Asare (interpretació) – Vocal

LOS OSCAR PREMIARON A “NOMADLAND”

26 abril 2021 – “Nomardland” fue la gran vencedora de la noche de la 93 edición de los Premios Oscar de Hollywood, al obtener los reconocimientos a mejor película, dirección, guion adaptado y actriz protagonista (Frances McDormand), siendo Chloe Zhao la segunda mujer en alcanzar ese hito en este evento que es casi centenario.

Del resto de premios, es posible en estos días disfrutar en salas de “Otra Ronda” (mejor film internacional), del danés Thomas Vinterberg, o de “El Padre”, con Anthony Hopkins (mejor actor) como protagonista.

“El juicio de los 7 de Chicago” (sin premios, pero con 10 nominaciones) y “Mank” (diseño de producción y fotografía), están ya disponibles en Netflix, mientras que “Judas y el mesías negro” (mejor canción original) se puede ver en Amazon Prime Video.