Inicio » ENTREVISTAS »UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Joan Frank Charansonnet ens parla del seu film “Terra de Telers”

diciembre 16, 2020 ENTREVISTAS, UNIVERSO DEL CINE
Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Estrena a Espanya
L’actor i realitzador català Joan Frank Charansonnet dirigeix una pel·lícula que és un homenatge a les persones anònimes, a les famílies que van patir la guerra civil i a tot el que ha costat fer créixer aquest país, així com a les dones.
“Terra de Telers” és un viatge emotiu al passat industrial de Catalunya que transcorre des dels anys 20 fins als anys 80 del segle passat. I en aquest muntatge melodramàtic amb rerefons històric, el film se centra en la vida de Julieta, una dona que va travessar les èpoques de guerra, repressió i recuperació democràtica.
No estem davant d’una pel·lícula de guerra, sinó que davant d’una ficció que posa en relleu les diferents etapes per les quals passa la seva protagonista per intentar fer créixer el seu projecte de vida.

Charansonnet ens presenta una història que comença allà per l’any 1923 i que transcorre durant uns 50 anys. Al principi veiem un tipus de societat que accepta com una cosa normal el fet que una nena de 10 anys es pogués posar a treballar en una fàbrica tèxtil. Més tard, el realitzador explica que ha volgut també aprofundir en el paper que aquestes colònies van fer, a través del personatge del gerent de l’empresa, el qual actua d’una manera molt generosa, en un territori que estava protegit, ja que aquests empresaris també actuaven com a fabricants d’armament durant la guerra civil.

A través dels ulls d’una Julieta que veu passar el temps, interpretada per diverses actrius, es mostra el canvi de la Història i de la indústria, i les seves repercussions en la societat que canvia amb ella. Estem davant d’una pel·lícula de dones en la qual els homes també tenen el seu pes important, particularment en els terrenys de la repressió i la lluita per la democràcia, amb el realitzador interpretant també un personatge falangista que 15 anys més tard apareix de nou transformat en un coronel de la guàrdia civil secreta, establert en aquella zona i manant en tot allò que te a veure amb el que són els assumptes policials.

Igualment, el director volia afegir alguna cosa més positiva a la foscor que es desprèn de la situació que representa, i per això li afegeix a la pel·lícula l’escena d’un part, del qual surt una nova vida després de les lamentables pèrdues familiars causades pel feixisme.

Joan Frank Charansonnet respon les preguntes de Cinestel:

– Vas voler incloure en aquesta pel·lícula el tema de la repressió franquista, i les seves greus conseqüències, com un homenatge a les famílies catalanes que ho van patir?

Sí, es tracta d’un homenatge, i tota la part de pèrdues em toca molt directament, perquè és la primera pel·lícula que faig des de l’orfandat, des del moment en què en els últims 8 anys he perdut a tota la família directa, -el meu pare, el meu germà més petit i la meva mare, finalment-, tots de càncer.
Al principi tenia el dolor, però amb el temps això ha passat a ser nostàlgia i per això aquesta és una pel·lícula tan nostàlgica i amb un missatge d’esperança.

Pel que fa a la repressió, et diré que la meva àvia, Emilia Roig Carles, va ser una de les supervivents del camp de concentració de Mauthausen, -per això el meu cognom és francès, Charansonnet-. Va començar en un camp de treball abans que la portessin a aquell altre lloc, i després de sobreviure a Mauthausen va acabar exiliada a la localitat francesa de Saint-Étienne, una ciutat minera a 150 quilòmetres de Marsella.

Allà ella va conèixer un coronel que venia de la Legió estrangera i que es deia Charansonnet de cognom, i en la clandestinitat es van enamorar i finalment, quan va caure el règim franquista, va tornar a l’Empordà, que és d’on sóc jo d’origen.

Quan tens una àvia que ha viscut la Història d’una manera tan potent i tens la Memòria Històrica tan present -i que a mi sempre m’ha interessat molt-, la meva i la de tots, intentes que el teu cinema com a creador també aporti el seu granet de sorra a tot això.

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

Joan Frank Charansonnet, director de “Terra de telers”

En la pel·lícula hi ha un personatge falangista que diu: Teniu sort que el vostre amo ha intercedit per vosaltres, perquè molts dels altres morts republicans estaran perduts pels segles dels segles “en paradero desconocido”. És fort, perquè continuem en el 2020 sense saber on són els nostres morts, els nostres avantpassats, i sense saber on van ser enterrats.

Això no obstant, hem intentat de ser molt neutrals i sobretot no polititzar aquesta pel·lícula en cap moment, perquè realment no era el seu fonament, però hi ha les seves coses i s’han de parlar com són i com jo les veig.

– També hi ha un altre moment de la pel·lícula en què surt una sala de cinema “per als treballadors”. Això és també un homenatge, en aquest cas als cinèfils?

Sí, és un homenatge. Jo sóc molt cinèfil, tu ho ets, i és un homenatge total a “Cinema Paradiso”, als primers cinemes amb aquells olors, i és més, ho vam rodar on havia sigut un cinema en una colònia.

Jo allà tenia dues opcions com a director: emplenar-ho tot de figurants i que fossin els amos els que anessin a aquest acte de veure per primera vegada els fotogrames de cinema, on des d’una caixa sortien les imatges en moviment; o que en acabar l’acte, els empresaris diguessin que un petit grup de treballadors també tindria l’opció de veure-ho. I així ho hem retratat, amb aquest petit grup de treballadors i sobretot des del punt de vista de la Julieta, amb la il·lusió que té ella de veure allò.

Jo i el meu germà anàvem cada setmana al cinema quan érem petits. Després vam ser de la generació del videoclub i cada dia portàvem a casa una peli i la vèiem. Vam veure milers i milers de pel·lícules junts. I és una època, la dels 80, que trobem a faltar, amb les sessions dobles dels cinemes i poder anar-hi a veure tot tipus de pel·lícules.

Igualment fem un altre homenatge a una pel·lícula que es diu “El cafè de la Marina”, i és una de les escenes que a mi més m’agrada, a més de la música del Marcus, perquè no ho vam voler fer “a lo grande”, sinó amb un petit grup de treballadors que es queden com si veiessin màgia, perquè en el fons -també es diu a la pel·lícula-, el cinema és màgia.

– És curiós perquè igualment és una sensació molt similar a la de l’arribada de l’electricitat, que també està reflectida en la pel·lícula.

Sí, a principis de l’any 31 es veu com arriben uns enginyers francesos que porten tota aquella turbina que permetrà l’aprofitament de l’aigua del cabal del riu Llobregat. I clar, això per a tots els habitants de la colònia havia de ser com viure-ho d’una manera espectacular.

Sí que és cert que, com explicàvem durant la pel·lícula, el cinema va arribar una mica abans i ja tenia electricitat, perquè hi havien uns espais comuns en els quals la llum ja havia arribat abans, l’any 29 o així. I crec que és molt maco. És una pel·lícula de fets molt romàntics i nostàlgics.

– Em va agradar la manera com vas fer les transicions entre les quatre diferents actrius que representen la Julieta. Va ser això un repte important per a tu?

Sí que ho va ser, perquè no era fàcil. La Julieta més joveneta és la meva filla petita, i les meves filles des de molt aviat han vist al papa i m’acompanyaven als rodatges. Ja havien sortit a “Doctrina”, a “Pàtria”,… i algun company director també les ha tret en alguna peli seva. I com la Gala i la Juna són nenes avesades, em vaig atrevir a incloure-les a “Terra de telers”. La meva relació amb elles quan estic dirigint és la de director-actriu. No em diuen ni papa, em diuen Joan Frank en aquell moment.

Després de la Gala, van actuar la Laia Díaz per fer l’adolescència; l’Alba López per fer l’etapa més madura; i la Montse Ribadellas en l’etapa gran. Amb elles el que intentàvem fer va ser un treball d’assimilació, de somriures, de la vitalitat; molt intern perquè totes tinguessin la mateixa modulació, perfilar l’accent de la mateixa manera, i no intentar canviar la veu perquè fos el més natural possible, però sí treballar els tics, la manera de veure i comportar-se, i anar afegint les coses de cada edat.

Hi havia una obra de Becket que parlava d’això, de com canviem nosaltres mateixos a través dels anys. Allà es reconeix que quan eres nen, tot era il·lusió, però també era tot fosc. “Quan tenia 20 anys pensava d’una manera, quan en tenia 40 rebutjava el que pensava als 20, i ara que en tinc 60 em recordo tant que el millor era pensar com quan era petit”. Em sembla que era Becket qui ho deia. I això és el que hem intentat fer amb aquesta Julieta.

Realment, si veus el personatge de la Montse Ribadellas, és pràcticament la que més nena torna a ser. Van ser tres mesos d’assajos per poder aconseguir-ho i jo crec que ha quedat molt maco.

– Prepareu la pel·lícula, la rodeu, i després arriba aquest any i tot canvia amb aquesta crisi. Heu patit molt?

Hem patit com tots, perquè va ser un any de rodatge que va acabar dos mesos abans que comencés el confinament i ha sigut complicat. Tots en l’àmbit personal hem patit, alguns amb pèrdues per desgràcia.

Per a la postproducció necessitàvem la part humana, com el cap de so, l’editor, el muntador, el músic, el que ficarà els efectes visuals, el colorista, … Diferents equips. Tot això ho vam haver de portar de la millor manera possible durant el confinament, i cada un de nosaltres ens trobàvem amb els altres fent reunions a través del Zoom i anàvem fent, però realment la còpia final no l’hem vista en un cinema fins al mateix dia de l’estrena.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Film Terra de Telers Entrevista amb Joan Frank Charansonnet

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

Cinestel, más de 15 años

FILMOTECA _ MES D’ABRIL DEL 2021

Marc Recha: cinema a les venes
Des dels 11 anys, Marc Recha va començar a mirar el món a través de l’objectiu d’una càmera de súper-8. Aquest va ser el seu principal mètode d’aprenentatge autodidacte, que l’ha acabat convertint en un dels creadors més interessants del cinema català. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca ha restaurat aquests treballs de joventut, i ara els presenta en una retrospectiva completa d’un cineasta que considera que “el cinema és la gran aventura humana”. Recha és autor d’un cinema intimista, suggeridor i ancorat a la realitat, però amb una escletxa oberta al misteri i a la màgia. (Programa)

Flamenca Barcelona
Després de l’èxit del cicle Flamenc: l’ull partit, que fa dos anys indagava en la contribució del cinema en la construcció visual i iconogràfica del flamenc, la Filmoteca i El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa tornen a col·laborar en un nou cicle que posa el focus en la ciutat de Barcelona com a escenari i bressol d’algunes de les figures més destacades del gènere. L’artista multidisciplinari i crític d’art Pedro G. Romero és novament l’ideòleg d’una programació que continuarà el mes de maig i que transita dels barris gitanos de barraques de “Los Tarantos”, amb Carmen Amaya i Antonio Gades, a peces signades per gent tan diversa com Ricardo Baños, Orson Welles, Madronita Andreu o Isaki Lacuesta. (Programa)

En record de la Revolució dels Clavells
El 25 d’abril es commemora el 47è aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal, el moviment que posava fi a 48 anys de dictadura d’Oliveira Salazar al país veí, la més llarga del segle XX a Europa. Amb la col·laboració del consolat de Portugal a Barcelona i l’Institut Camões, una selecció de pel·lícules recorda l’efemèride, amb títols de João Botelho (Um Adeus Português, 1986), la gran amiga de la Filmoteca Maria de Medeiros, guionista, directora i protagonista de “Capitães de abril”, o Susana de Sousa Dias, que presentarà personalment el seu documental 48 dimarts 20 d’abril per obrir el cicle. (Programa)

‘Dies curts’ amb Pilar Monsell
La reflexió política, la introspecció i el testimoni històric són presents en l’obra d’aquesta cineasta nascuda a Còrdova que fa dialogar el material propi amb el d’arxiu, al qual rescata de l’oblit i dota d’un nou significat. En la selecció de peces que presentarà divendres 23 d’abril reivindica les dones anònimes i mostra el resultat del seu treball a partir de materials dipositats a l’arxiu de cinema domèstic del “Proyecto mi vida” de la Filmoteca de Andalucía, mentre que el llarg Àfrica 815 (divendres 30) l’ha realitzat a partir de l’arxiu fotogràfic i dels diaris del seu pare durant el servei militar a la colònia espanyola del Sàhara l’any 1964. (Programa)

I a més d’això
Una selecció del bo i millor presentat al Festival Internacional de Curtmetratges d’Oberhausen; l’obertura d’una finestra al Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista, que en l’edició que s’acaba de celebrar ha dedicat una de les seves retrospectives al programador cinematogràfic Amos Vogel, del qual se celebra el centenari enguany; la continuació del cicle 50 anys de Drag Màgic; i una nova edició del guardó que organitza l’Acadèmia Europea del Cinema, EFA: el Premi del Públic Jove Europeu (informació i inscripcions).

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: AULA DE CINEMA

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

SESSIONS FAMILIARS A LA FILMOTECA

Infantils Tortell Poltrona

Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als més petits, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran i adonar-se’n de la riquesa de tots els seus detalls. Per aconseguir-ho, cada setmana ofereix dues sessions específicament adreçades als infants i les seves famílies. En concret, les sessions tenen lloc els dissabtes i diumenges a les 17:00h.

El programa proposa films de totes les èpoques i de tots els països, films adreçats als més petits i a les seves famílies, films que permetran als petits gaudir de l’espectacle fílmic i, als grans, redescobrir la il·lusió del cinema. Les pel·lícules que projecten en aquestes sessions infantils de caràcter familiar han estat escollides pel seu valor pedagògic i cinematogràfic.
(Vull saber-ne més)

Infantils Doraemon

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ENTREVISTAS

Entrevista a Martín Desalvo por su película “El Silencio del Cazador”

El Silencio del Cazador Entrevista a Martin Desalvo

En cierta forma, la película sigue apostando por algunas doctrinas que le han aportado solidez a estos géneros cinematográficos, y lo hace a través de actores como Pablo Echarri, Mora Recalde, Alberto Ammann y…

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRIMERA SALA 4DX EN CATALUNYA

Los Cines Filmax Gran Via ya ofrecen a sus espectadores la primera sala en Cataluña con tecnología 4DX. Y lo hacen de la mano de la compañía surcoreana CJ (www.CJ4DX.com), líder mundial en el sector.

El sistema 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos metereológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

Conoce más detalles sobre cómo funciona, en este artículo publicado en Cinestel en el año 2016.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Cuando el Olimpo choca con la Pampa” retrata a Ricardo Cinalli

Ricardo Cinalli en Cuando el Olimpo choca con la Pampa

Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…

ESTRENÓ EN SALAS DE CINE “OTRA RONDA”

10 abril 2021 – La más reciente película del director danés Thomas Vinterberg acaba de llegar a las grandes pantallas cinematográficas. “Otra Ronda” es una poderosa y emotiva reflexión sobre los efectos y consecuencias del consumo de alcohol en la vida de las personas.

El filme plantea la surrealista teoría de que deberíamos nacer con una pequeña cantidad de alcohol en nuestra sangre, y que una ligera embriaguez abre nuestras mentes al mundo que nos rodea, disminuyendo nuestros problemas y aumentando nuestra creatividad.

Animados por esa falacia, Martin y tres de sus amigos, todos cansados profesores de secundaria, se embarcan en un experimento para mantener un nivel constante de intoxicación etílica a lo largo de su jornada laboral.

Además de estar nominada a los Oscars a Mejor Película Internacional y a Mejor Dirección, la película también ganó el Premio César a Mejor Película Extranjera. Además, ha sido nominada a los Premios Bafta: mejor película de habla no inglesa, mejor director, mejor actor y mejor guión original. “Otra Ronda” ganó cuatro de los Premios Efa a los que estaba nominada: Mejor Película, Mejor Dirección, Mejor Actor (Mads Mikkelsen) y Mejor Guión. También consiguió la Concha de Plata a Mejor Actor en el pasado festival de San Sebastián para sus cuatro actores protagonistas.

FOTO, VIDEOINSTAL·LACIÓ I ARQUITECTURA

9 abril 2021 – La Filmoteca de Catalunya dialoga amb la fotografia, la videoinstal·lació i l’arquitectura tot presentant diverses sessions relacionades amb activitats de la Fundació Foto Colectania, la Fundació Antoni Tàpies i el cicle de conferències sobre arquitectura Foros 2021.

Mary Ellen Mark. Vides de dones
En el marc de l’exposició dedicada a aquesta fotògrafa que es pot veure a la Fundació Foto Colectania, la Filmoteca programa dos documentals signats pel seu marit, Martin Bell, que incideixen en el retrat de vides marginals que planteja la mostra. Els protagonitza Erin Blackwell, una prostituta que va fascinar la parella quan la van conèixer a 14 anys. Era una de les vuit adolescents de Seattle que retratava Streetwise (1984). El documental va sorgir d’una sèrie fotogràfica de Mary Ellen Mark per a la revista Life i va ser finalista a l’Oscar. Les tres dècades posteriors segueixen el personatge i n’ofereixen un retrat brutalment íntim a “TINY: The Life of Erin Blackwell” (2016). (més informació)

John Akomfrah
Artista i cineasta britànic fill d’immigrants ghanesos, Akomfrah és una veu de referència en l’art de la diàspora negra i de la construcció de la identitat postcolonial. Aquests dies presenta a la Fundació Antoni Tàpies la videoinstal·lació “John Akomfrah. Vertigo Sea”. La Filmoteca l’acompanya amb dos dels seus films, “Handsworth Songs” (1986), sobre les revoltes a Londres i al districte de Handsworth de Birmingham arran de la repressió policial envers la comunitat negra, i “Martin Luther King and the March on Washington” (2013), realitzat per commemorar el 50è aniversari de la marxa del líder de la lluita pels Drets Civils dels afroamericans. (més informació)

Foros 2021
La cita anual del cicle de conferències Foros de la UIC Barcelona School of Architecture, reflexiona entorn de l’escenari de reconstrucció derivat de la crisi causada per la COVID-19 en l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme. La Filmoteca s’hi suma amb les projeccions de “The Belly of an Architect” de Peter Greenaway i el documental de Nathaniel Kahn “My Architect”, centrat el en seu pare, l’arquitecte Louis Kahn. Tots dos seran presentats virtualment per l’arquitecte i expert en cinema Jorge Gorostiza. (més informació)

PALMARÉS FESTIVAL NANTES CINE ESPAÑOL

5 abril 2021 – El thriller psicológico “Baby”, de Juanma Bajo Ulloa y la fábula filósofica “Armugán”, de Jo Sol, han sido los máximos galardonados (ex-aequo) con el Premio del Jurado Julio Verne del Festival de Cine Español de Nantes (Francia) de este año, en el que “Baby” también obtuvo el Premio del Jurado Joven.

Mientras las salas de espectáculo están cerradas al otro lado de los Pirineos, los organizadores han optado por un formato híbrido. Del 25 de marzo al 4 de abril, el Festival ha propuesto una selección de 29 películas inéditas en Francia a través del formato online, así como encuentros virtuales con los cineastas de las películas en Competición Ficciones, Documentales y el ciclo de La Ventana vasca.

El Festival tiene previsto prolongarse en mayo y junio en las salas de cine durante tres fines de semana de proyecciones y encuentros. Montxo Armendáriz, Ángeles González-Sinde, Fernando Trueba, Enrique Urbizu, Imanol Uribe o Rosa Vergés ya han confirmado su presencia.

El cortometraje “Lo efímero”, de Jorge Muriel, logra el Premio del Jurado de Cortometrajes y el Premio del Público. Y las otras cinco películas premiadas son: “Las niñas”, de Pilar Palomero (Premio a la Mejor Ópera Prima); “Uno para todos”, de David Ilundain (Premio del Público); “Rol & Rol”, de Chus Gutiérrez (Premio al Mejor Documental) y “Diecisiete”, de Daniel Sánchez Arévalo (Premio del Jurado Escolar).

Para la decisión de premiar ex-aequo a “Baby” y “Armugán” con el galardón principal, el Jurado Oficial valoró: “la primacía radical de la imagen sobre el diálogo, una magnífica fotografía que hizo que todo el mundo lamentara no haber podido descubrir estas películas en la gran pantalla, la presencia vibrante e infinitamente conmovedora de la naturaleza y, especialmente, del mundo animal. Una en el género del terror revisitado poéticamente: “Baby”, de Juanma Bajo Ulloa, de magníficos colores; la otra, “Armugán”, de Jo Sol, una fábula filosófica y profundamente humana, en un blanco y negro igualmente espléndido. Ambas reciben ex aequo el Premio Julio Verne”.

La musa del Festival de este año es la actriz Marisa Paredes, quien será recibida presencialmente en la Ópera de Nantes los próximos días 12 y 13 de junio.

LA FELIZ RECUPERACIÓN DE LAS SALAS

29 marzo 2021 – A pesar de los tiempos que corren, es una satisfacción poder dar la noticia de que las salas de cine siguen manteniendo al alza la asistencia de los espectadores.

Los Cines Filmax Gran Vía de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), del circuito ACEC, han confirmado esa tendencia al haber alcanzado en el último fin de semana la mayor asistencia de público en el territorio español, concretamente en su singular Sala 4DX, pues son los únicos que tienen instaladas dos espacios diferentes de ese tipo más una Triple Pantalla Screen X, generalmente para ver cine mainstream o comercial, como el que actualmente exhiben con la película “Godzilla vs Kong”.

El sistema de la Sala 4DX incorpora en la proyección hasta un total de 21 efectos sincronizados. El espectador tiene la oportunidad de ver los principales estrenos de cartelera comercial con efectos de movimiento, aire, agua, calor, aromas, vibraciones, además de elementos meteorológicos como niebla, viento, rayos y burbujas.

Esta tecnología puntera consigue que los efectos se sincronicen con la acción y el sonido de la pantalla, de manera que los espectadores experimentan una inmersión 360 grados en la película.

La Triple Pantalla Screen X amplía la pantalla de cine tradicional a las paredes laterales del auditorio creando una experiencia de visualización de 270 grados.

Esta nueva tecnología, presente solo en unas 200 salas de todo el mundo, permite al espectador disfrutar de una experiencia inmersiva única y diferencial, haciéndole sentir parte de la película y de la acción. (más información sobre el 4DX)

“MIA Y MOI” TENDRÁ SU ESTRENO EN EL D’A

25 marzo 2021 – “Mía y Moi”, ópera prima de Borja de la Vega, tendrá su estreno mundial en el marco de la Sección Oficial Talents del Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, D’ALa película está protagonizada por Bruna Cusí (Estiu 1993, Incerta Glòria) y Eneko Sagardoy (Handía, Patria); Ricardo Gómez (1898. Los últimos de Filipinas, Cuéntame) y el actor de origen galés Joe Manjón (La Virgen de Agosto).

El argumento parte de dos hermanos, chico y chica, que se van a vivir juntos a la casa de campo medio en ruinas de sus padres junto al novio de ella. De la Vega comenta sobre esta historia: “Sin duda la familia es el tema central de la película, más concretamente la herencia familiar. La casa destartalada donde viven es un símbolo perfecto de la herencia vital que Mía y Moi han recibido de sus padres. Crecer en una familia en la que el padre abusaba de forma constante de su madre ha marcado a los dos hermanos. ¿Cómo ha afrontado cada uno de ellos esta realidad? ¿Cómo ha definido sus personalidades tan distintas?”.

El D’A Film Festival apuesta este año por el formato híbrido, -proyecciones presenciales y acceso al streaming de Filmin-, y se celebrará del 29 de abril al 9 de mayo en el CCCB, Filmoteca de Catalunya, Renoir Floridablanca y Zumzeig. Su película inaugural será “Adiós, idiotas” de Albert Dupontel, protagonizada por él mismo y Virginie Efira.

En esta edición del D’A Film Festival Barcelona se podrán ver películas de grandes maestros del cine volviendo a sus esencias como “El teléfono del viento”, retorno de Nobuhiro Suwa a Japón para retratar la frágil recuperación emocional diez años después del tsunami; “Siberia” de Abel Ferrara, sexta película del neoyorquino protagonizada por Williem Dafoe, prácticamente convertido en alter ego del director en su eterna pulsión entre sexo y muerto; o “Rizi / Days” del gran director asiático Tsai Ming-liang en una maravilla que ganó el premio Teddy a la última Berlinale.

El Festival dedicará su Focus a la directora polaca Małgorzata Szumowska y se verán obras de directoras como Josephine Becker (Madeline’s Madeline), que con una corta filmografía se ha convertido en uno de los nombres más prometedores del cine actual, o filmes de gran impacto como “Berlin Alexanderplatz” de Burhan Qurbani, director alemán de origen afgano, que se enfrenta al clásico de Alfred Döblin, ya adaptado por R.M. Fassbinder, actualizándolo al Berlín actual; y “Las cosas que decimos, las cosas que hacemos” de Emmanuel Mouret, una de las películas más emocionantes del año.

Completa este primer adelanto de una programación que llegará a los 90 títulos, otro debut fulgurante con el estreno catalán de “La vida era eso” de David Martín de los Santos, protagonizada por Anna Castillo y Petra Martínez, galardonada con el premio a la mejor actriz en el Festival de Sevilla 2020.

PREMIOS CÓNDOR: GANÓ “LOS SONÁMBULOS”

25 marzo 2021 – “Los sonámbulos”, de Paula Hernández, fue consagrada como mejor película del año en la 68 edición de los Premios Cóndor de Plata de Argentina. La misma también obtuvo el galardón a la dirección, premio que fue compartido con Alejandro Fadel por “Muere, monstruo, muere”. Las estatuillas serán entregadas a los ganadores durante la próxima ceremonia presencial a realizarse en fecha a definir.

La película de Fadel se alzó con siete estatuillas erigiéndose como la más premiada. Además, consiguió las correspondientes a fotografía, dirección de arte, diseño de vestuario, montaje, sonido y maquillaje y peluquería.

Por su parte “Las buenas intenciones”, de Ana García Blaya, logró cuatro galardones, incluyendo ópera prima, actor protagonista (Javier Drolas), actriz de reparto (Jazmín Stuart) y música original. Igual número consiguió “Los sonámbulos”, que a los de película y dirección se le agregaron los de actor de reparto para Luis Ziembrowski y actriz protagónica para Érica Rivas, premio que comparte con Sofía Gala Castiglione por “El cuidado de los otros”, de Mariano González.

“Breve historia del planeta verde”, de Santiago Loza, obtuvo dos Cóndor de Plata. Por su guion original, correspondiente a Loza, y el de revelación femenina para Romina Escobar. “Ausencia de mí”, de Melina Terribili, fue distinguido como mejor documental.

Otro de los premios compartidos de la presente edición fue el de revelación masculina que quedó en manos de Benicio Mutti Spinetta por “Ciegos” y Gastón Re por “Un rubio”.

Leonel D’Agostino por “El hijo”, ganó en la categoría guion adaptado gracias a la transposición cinematográfica de la novela «Una madre protectora» de Guillermo Martínez.

A partir de este año, la Asociación de Cronistas premia la Mejor Película en coproducción con Argentina. El primer galardón recayó en “Monos” de Alejandro Landes (Colombia, Argentina, Países Bajos, Suecia, Uruguay, Estados Unidos, Suiza, Dinamarca, Francia). Mientras que el Cóndor de Plata a la película iberoamericana fue para “Dolor y gloria” del español Pedro Almodóvar.

Por segundo año consecutivo se premió la mejor canción original para una película. La ganadora resultó «I’ll Be Waiting For Your Love» del film “Los adoptantes”, cuya música y letra corresponde a Pedro Onetto y es interpretada por Kevin Johansen.

Finalmente, “Un oscuro día de injusticia”, de Daniela Fiore y Julio Azamor, y “Playback, ensayo para una despedida”, de Agustina Comedi, se llevaron los premios correspondientes a los cortometrajes de ficción y documental.

La Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina dedicó esta entrega a la memoria de Guillermo Álamo, Francisco Loiácono, Fernando López y Rodolfo Weisskirch, socios de la entidad fallecidos recientemente.

DOCSBARCELONA 2021 EN FORMAT HÍBRID

24 març 2021 – La vint-i-quatrena edició de DocsBarcelona s’adaptarà a l’actual context de la pandèmia amb un format híbrid. Del 18 al 30 de maig de 2021 combinarà les projeccions al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al Cinema Aribau de la capital catalana amb la programació en línia per a tot Espanya a través de Filmin. Aquesta cita anual indispensable per als amants del documental també arribarà a les sales de la província de Barcelona, mitjançant la iniciativa DocsBarcelona a prop.

Les seccions per als professionals i les activitats de finançament d’indústria del certamen es tornaran a celebrar en format virtual, mitjançant la finestra online oberta en la passada edició, tot un èxit de convocatòria que va permetre als documentalistes i als finançadors treballar en plena crisi sanitària. Enguany mantindrà el seu volum amb la participació de més de cinquanta projectes arribats de més de vint països.

A més de la programació en sala i virtual i de les activitats de mercat que oferirà DocsBarcelona 2021, el festival manté un eix dedicat al públic més jove amb una aposta creixent per portar el documental a les aules, amb la secció Docs&Teens que enguany es manté online, i per promocionar el talent emergent, amb la secció DOC-U, un espai d’exhibició de la producció documental universitària que en aquesta edició amplia la programació a centres d’arreu d’Espanya.

GUANYADORA: “LA VAMPIRA DE BARCELONA”

21 març 2021 – “La vampira de Barcelona”, amb cinc guardons, va ser la pel·lícula guanyadora de la XIII edició dels Premis Gaudí del cinema català. El film dirigit per Lluís Danés va rebre, a més del Premi a la Millor Pel·lícula, els de vestuari, efectes visuals, maquillatge i perruqueria i direcció artística.

“Las Niñas”, de la directora Pilar Palomero va aconseguir per la seva banda 4 reconeixements (millor pel·lícula de parla no catalana, direcció, so i fotografia), mentre que “My Mexican Bretzel”, de Núria Giménez Lorang, es va alçar amb tres (millor documental, guió i muntatge).

Altres premis de la nit van ser:
Candela Peña (Millor protagonista femenina per “La Boda de Rosa”);
Mario Casas (Millor protagonista masculí per «No mataràs»);
“Adú” (Millor dirección de producció: Luis Fernández i Ana Parra);
“Ni oblit ni perdó” (Millor Curtmetratge, dirigit per Jordi Boquet Claramunt);
“La mort de Guillem” (Millor Pel·lícula per a televisió, dirigida per Carlos Marques-Marcet);
“Les dues nits d’ahir” (Premi especial del públic);
Verónica Echegui (Millor Actriu secundària per L’ofrena);
Alberto San Juan (Millor actor secundari per “Sentimental”);
“Niños somos todos” (Millor música original);
“Sorry, we missed you” (Millor Pel·lícula europea, dirigida per Ken Loach).

Després de vuit anys al càrrec, Isona Passola va pronunciar el seu últim discurs com a directora de l’Acadèmia, tot fent una reivindicació per revertir la situació de l’escàs pressupost que s’està destinant a les produccions en llengua catalana.

El Gaudí d’Honor Miquel Porter, va ser rebut per l’actriu Carme Elias.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière