Filmoteca: «El Joc del Cinema»; l’infantesa, els somnis i les il·lusions
«Entrem en el món màgic de les joguines relacionades amb el cinema, un món que ens farà tornar a la nostra infantesa, a les il·lusions i als somnis, als desitjos i a les incerteses, a la innocència i a la creativitat», diu l’Anna Fors, comissària de l’exposició «El Joc del Cinema» que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019 a les instal·lacions que la Filmoteca de Catalunya té a Barcelona.
L’exposició es divideix en cinc àmbits temàtics, més un d’introductori, dedicats a les joguines òptiques, els projectors, els llibres, els jocs de taules i les nines i ninots.
Els organitzadors reconeixen que els jocs ens permeten deixar de ser espectadors i crear les nostres pel·lícules, ser-ne l’heroi, imitar els ídols i fins i tot despertar el col·leccionista que tots portem dins. No és extrany que una indústria potent com la de la joguina s’acostés des d’un primer moment al cinema i li donés un lloc de privilegi.
«El Joc del Cinema» és una exposició que consta d’una introducció a les joguines i la seva màgia; una mostra d’objectes òptics pre-cinema com por ser el praxinoscop; una representació dels mítics projectors infantils (CineNIC i CineExin entre ells) que per altra banda van ser la joguina cinematogràfica per excel·lència; llibres que no són joguines, però que poden funcionar com si ho fossin (desplegables tridimensionals, contes encunyats, còmics, grans novel·les,…), per passar-se una bona estona a dins l’exposició; jocs de taula que posen a prova els nostres coneixements sobre el món del cinema (Tom & Jerry, trencaclosques ET o Jumanji), i per últim nines i ninots que representen un altre ésser -de plàstic, de fusta, de tela,…- i molts cops són l’encarnació d’un personatge cinematogràfic que ha marcat l’imaginari de les criatures, a més d’una curiosa vitrina sobre el merchadising infinit.
Moltes de les peces exposades provenen del Museu del Cinema de Girona. Anna Fors tenia clar que volia una exposició una mica diferent, «que no fos només mirar, sinó que la gent pogués tocar. Llavors els hi vaig plantejar als disenyadors que volia tanta interactivitat com fos possible» -assegura-.
La comissària també destaca que el dibuixant José Escobar (Zipi y Zape; Carpanta) va disenyar dos petits projectors de cinema que hi són a l’exposició, un dels anys 40 i un altre dels 50, «i ell mateix pintava les pel·lícules que estan també exposades».
Respecte als projectors de joguina, producte estrella, el pioner va ser el CineNic, que des del 1931 fins als anys 70 encara se’n fabricaven (hi han varios exposats a la Filmoteca).
La idea d’organitzar aquesta mostra va sorgir quan el col·leccionista d’objectes de cinema, Lluís Benejam, va donar a la Filmoteca de Catalunya més de 20.000 posters que ell tenia duplicats. Amb els que es va quedar, ell va organitzar una exposició al Museu del Joguet de Figueres. I arran d’aquella mostra, la Filmoteca va pensar que seria adient fer-ne una exposició sobre joguines i cinema. També han col·laborat en el projecte la Fundació Aula de cine, la Col·lecció Josep Maria Queraltó i Zinematik.
©José Luis García/Cinestel.com
Filmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.