Filmoteca de Catalunya presenta el seu Pla de Digitalització sistemàtic
Si bé algunes de les missions encomanades a la Filmoteca de Catalunya tenen a veure amb les funcions de conservació, restauració i preservació, una altra de les facetes també importants que té aquesta institució és la de difondre el cinema que forma part del seu fons d’arxius, sempre comptant amb el beneplàcit dels propietaris de drets de les obres cinematogràfiques, alguns dels quals van estar presents en la presentació del nou Pla sistemàtic de Digitalització que progressivament durà a terme aquestes tasques amb tot l’arxiu, de manera que aquest es trobi disponible, tant per a altres Filmoteques com per a sales de cinema comercials, mostres de cinema en qualsevol part del món, canals de televisió, centres educatius i plataformes.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va presidir a Terrassa la presentació davant els mitjans de comunicació d’aquesta important eina per a la integritat de les pel·lícules.
L’acte va tenir lloc en el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca i també va comptar amb la presència del seu director, Esteve Riambau, i Sergi Casamitjana, director de l’ESCAC, escola de cinema que serà un altre dels actors importants en el desenvolupament d’aquest nou pla dirigit exclusivament cap a la facilitació de la difusió fílmica.
A partir de 2023 i en els propers exercicis, una comissió externa i representativa del sector cinematogràfic determinarà els títols a digitalitzar, a proposta de la Filmoteca, seguint els criteris de l’estat de conservació, la manca de còpies digitals disponibles i la conformitat dels propietaris dels drets a cedir-los per a ús cultural. Així es preveu que cada any el catàleg augmenti en deu llargmetratges i una desena de curts digitalitzats.
Dos escàners adquirits per la Filmoteca a través de l’ICEC s’han ubicat a la seu de l’ESCAC a Terrassa, que també aporta una sala de projecció amb estació de color, imprescindible per completar el procés de digitalització. Un conveni signat entre les dues entitats permet el doble objectiu de la digitalització del patrimoni fílmic català i la formació dels alumnes.
Esteve Riambau, Natàlia Garriga i Sergi Casamitjana
La seu de Terrassa és el cor de la Filmoteca i el lloc on es conserva el nombre més gran de pel·lícules, la majoria de les quals són de producció autòctona i de propietat privada. Garriga creu que la vessant patrimonial ha estat tradicionalment invisibilitzada, així que aprofitant els recursos que la generació digital posa a la disposició dels professionals, és molt important posar l’èmfasi en el suport als canals de difusió existents i futurs. Segons va dir Riambau, la Filmoteca ha trobat una bona disposició dels propietaris de drets per a dur a terme aquest pla sistemàtic.
A partir de l’any 2023, la Filmoteca començarà un nou cicle de pel·lícules anomenat Història Permanent del Cinema Català, a través del qual als espectadors se’ls donarà l’oportunitat de poder veure en la seu d’El Raval les pel·lícules que hagin estat digitalitzades en 4K a través d’aquest pla. Aquest cicle s’anirà renovant contínuament en les temporades successives.
Les primeres pel·lícules que es veuran en aquest nou cicle seran: Un vaso de whisky (Julio Coll, 1958), A tiro limpio (Paco Pérez Dolz, 1963), Los felices 60 (Jaime Camino, 1963), Vida de família (Josep Lluis Font, 1964), Furia española (Francesc Betriu, 1974), La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1975), Boom Boom (Rosa Verges, 1990), y Tren de sombras (José Luis Guerin, 1997); totes elles acompanyades dels curtmetratges Circles (Ricard Bofill, 1966), Oda a Gaudí (Jordi Vall Escriu, 1967), Picasso-136 (Jordi Vall Escriu, 1969), Picasso a Catalunya (Josep Palau i Fabre, 1979), Picasso l’alegria de viure (Jordi Artigas, 1981), El museu dels tres palaus (Josep Maria Forn, 1982) y Picasso nostre (Maria Lluïsa Borràs González, 1982).
La Filmoteca de Catalunya havia realitzat fins ara algunes digitalitzacions puntuals, tant de preservació de materials del cinema dels orígens, pel perill de la seva integritat física, com de produccions més recents d’indubtable valor per a la història del cinema a Catalunya. Fruit d’aquesta política, existeix un catàleg de Bàsics del Cinema Català i Singulars de la Filmoteca que actualment aplega uns 25 llargmetratges i 40 curtmetratges, a partir dels quals s’han configurat cicles i programes exhibits al MoMA de Nova York, UCLA, la Cinémathèque Quebecquoise, la Cinémathèque de Luxembourg o la Cineteca Nacional de México. Algunes de les restauracions s’han presentat als festivals de Cannes, Rotterdam, Berlinale, Sant Sebastià, Le Giornate del
Cinema Muto de Pordenone o Il Cinema Ritrovato a Bolonya.
A partir d’aquest any 2022, ja es disposa de la infraestructura necessària per endegar un projecte més ambiciós i sistemàtic de digitalització del patrimoni cinematogràfic català.El cost dels nous escàners ha estat de mig milió d’euros cadascun, més IVA, i en total s’han contractat quatre persones més (dues Filmoteca i dues ESCAC), per a aquestes tasques.
©José Luis García/redacció Cinestel.com
