Inicio » VISION DOCUMENTAL » Leyendo en este Momento:

Impresiones de los chicos que vivieron el taller documental de Carmen Guarini

julio 4, 2013 VISION DOCUMENTAL

Llegó el día del estreno del documental «Calles de la Memoria» de Carmen Guarini y creímos oportuno que algunos de los chicos y chicas que participaron en el taller de cine que dio lugar al documental, todos ellos de fuera de la Argentina, aportaran sus puntos de vista sobre su experiencia. Recibimos sus testimonios, algunos directos y otros transcritos del blog que acompañó la realización del documental. Son estos:

Decenas de niños corren y gritan en el corazón de una plaza enrejada. El bullicio rarifica el momento. A un costado de los niños, intentando pasar desapercibidos, un grupo de policías coloca una cinta de “Prohibido el paso”. Detrás de los policías y la cinta, un cuerpo yace tirado en el piso, al cual cubren cuidadosamente con una campera. Todo ocurre con fatal naturalidad. Nosotros, sentados en un banco de la plaza, con la cámara entre las manos, observamos aquello aturdidos y sin alcanzar a deducir lo que realmente sucede.

En principio nos parece una metáfora perfecta, pero no podemos, o quizás, no decidimos filmarlo. Quedamos atónitos frente a la imagen de los niños jugueteando en la plaza sin tomar nota del cuerpo perecido, a escasa distancia de ellos.

Calles de la MemoriaMientras salimos de la plaza, vemos a través de las rejas, a una pequeña niña ponerse en cuclillas frente a una de las baldosas. Prendemos apresuradamente la cámara y tratamos de encuadrar lo mejor posible. Por suerte la niña pasa unos minutos con curiosidad frente a la baldosa y eso nos permite registrar aquella imagen. Hay algo hermoso allí, quizás la contra-cara de lo que ocurre al interior de la plaza. Esto sí lo podemos filmar, y además lo queremos filmar.

De pronto oímos el llamado de una señora mayor que interpela a la niña: “Vamos Maia! Maia! Maia dale!”. Aunque no podemos ver su rostro podemos conocer su nombre, y su mirada, que al posarse inocentemente sobre la baldosa, nos concede un instante imperecedero. La baldosa se hace presente frente a sus ojos y a su efímero paso por aquella peregrinada esquina. *Juan Hendel

———————————–

En domingo fuimos a hacer la grabación en plaza Almagro. Eso estuvo bueno desde el punto de vista operacional del equipo. Sobre la observación, nadie se para a mirar la placa. Solamente las personas que fueron invitadas por nuestro equipo. Me pregunto lo que sería esa observación… cuantas horas, cuantos días, si es o no necesario decir cómo las placas cumplen su función. Eso no lo sé decir. En esa grabación, yo con mi acento español invitaba a la gente. Bueno, me acercaba de uno en uno y le decía: Hola! Estamos haciendo una grabación sobre las Baldosas, ¿podría responder unas preguntas? Algunos se pararon a responder, otros decían: “no, no puedo, estoy apurada”.  *Keka

———————————–

Yo no soy argentina, por eso solo puedo hablar del sentido general que tiene la memoria para mí. Y por qué puede ser importante, para mí, hacer una obra sobre la memoria. Pero por explicarlo tengo que comenzar diciendo esto sobre mí:
siempre esperé encontrar, en algún lugar, un viejo con la barba blanca y larga, capaz de aclarar
todas mis dudas y de saber siempre mostrarme las mejores decisiones de tomar, una dirección siempre justa, en cada momento de mi vida. Siempre sé que tengo miedo de mis acciones y de mis palabras.

Calles de la Memoria_documentalHasta que no encuentre ese viejo que yo sueño, ese viejo capaz de enseñarme a vivir, todas las preguntas se quedan en mis manos, y la única cosa que puedo hacer es agarrarme con fuerza a lo que veo, a lo que sé, a lo que conozco del pasado y de ahora por entender qué significa existir, y cómo se hace, por caminar en el mundo esquivando todas las sombras detrás de las esquinas. En mí, para mí, la memoria es parte del conocimiento. No se puede vivir sin saber y la memoria es también eso: saber. Es la historia de todo lo que ocurre, el viejo con la barba blanca que todavía no encontré. Como la estructura de un lenguaje, que me ayuda a saber hablar. Es una forma de yeso que muy lentamente se define y, en parte, me dibuja. Y es algo compartido, que abre una puerta entre mí y los demás.
Creo que universalmente sea eso. Aquí está mi motivación.  *Sara

———————————-

Es curioso porque al hablar de memoria yo pensé más en la capacidad de recuperar la información acumulada, en la sinapsis de las células y esas cosas. Y busqué por ahí. La inteligencia está relacionada con esa capacidad, no sólo de recuperar sino también de relacionar esa información. La fatiga, la edad y ciertas enfermedades, debilitan el sistema por el cual el cerebro accede y recupera la información acumulada en la memoria a largo plazo.
Si la memoria colectiva está formada por un montón de minimemorias personales, ¿cuántas tienes que conocer para poder pintar por lo menos un esquema?. Estoy recopilando algunas de esas historias, cómo vivieron diferentes personas los hechos. Las historias no tienen nada que ver y las conclusiones que ellos extraen tampoco. ¿Qué queremos recordar? ¿A las personas? ¿Los hechos? ¿Lo que hicieron? Lo que querían hacer? ¿Lo que no lograron hacer? ¿Lo que les hicieron a ellos?
Me está costando mucho entender a este país.

«Este es el primer país que juzga a sus soldados victoriosos que lucharon y vencieron por orden de y para sus compatriotas» Esta frase la ha dicho Menéndez en el juicio. ¿soldados? ¿victoriosos? ¿lucharon? ¿vencieron? ¿orden? ¿para? ¿compatriotas?. Sinceramente no entiendo nada, o estas palabras tienen aquí otro significado (como lo de coger) o la percepción de esta persona está seriamente alterada… o lo está la mía. Soldado: persona que sirve en el ejército. Ejército: Fuerzas militares terrestres de un país, reunidas, adiestradas, disciplinadas y equipadas para la acción ofensiva (conquista de un territorio) y la defensiva en ejercicios de guerra. No veo ninguno de estos casos en lo que hicieron. Victoriosos: Que ha conseguido una victoria en cualquier línea. ¿qué victoria consiguieron? que yo sepa no ganaron nada, lo tomaron. ¿Lucharon?. ¿Vencieron? se les está juzgando, ¿a quién vencieron?. ¿Orden? ¿por orden de quién? ¿quién les mandó?. ¿para?, ¿para quién?. Compatriota: Persona de la misma patria que otra. Los que torturaron y mataron ¿dónde habían nacido?. Sinceramente cada vez entiendo menos. ¿Qué memoria va a quedar?  *Ángeles

———————————-

Motivación, cada ves que pienso en el tema que tratamos me pregunto cual es la parte de él que me motiva, donde podrá llegar a ese nervio interno, a ese momento en que las condiciones o las preguntas ya se han borrado del diccionario… lo primero que hice cuando me dijeron el tema fue buscar el significado de memoria, recuerdo y olvido:

Los recuerdos son imágenes del pasado que se archivan en la memoria. Esos recuerdos se definen como una reproducción de algo anteriormente aprendido o vivido, por lo que están vinculado directamente con la experiencia.

Pero quiero ante todo ser honesta y exponer mi búsqueda, busco la motivación de este trabajo porque lo necesito para que mi corazón esté en él. Veo que a mi grupo le interesa por sobretodo la Humanidad en particular, en detalles cotidianos, en vidas mínimas que pueden reflejar a cualquiera… y aun estamos en esa búsqueda, veo que cada ves que nos juntamos y hablamos de la placa, de los familiares y de la entrevista, nos complicamos, nos frustramos también porque sabemos que caemos una y otra vez en ese lugar común…  *Paula

———————————-

Memoria_de_los_chicosSi pienso en el trabajo que van a hacer mi equipo veo un mosaico. Mientras hablábamos sobre nuestras intenciones, sobre nuestros objetos de la investigación, me di cuenta de que ninguno de nosotros quiere dejar su propria linea de investigación, porque allí está la motivación de cada uno. Y los cuatro tenemos ideas diferentes.

A veces me parece que no sería posible pensar y hablar de memoria. No existe sola, la memoria no puede existir si no en el presente, en el “ahora”; un objeto no contiene en su propria materialidad alguna memoria, porque ésta solo vive en los movimientos espontáneos del pensamiento. Y fuera de eso muere. Por eso mis ojos, entre la verja y la puerta del centro cultural donde fuimos para recoger imágenes, se pararon sobre una frase: quien no conoce la historia está condenado a repetirla. La banalidad no es tan obvia como aparece, aprieto estas palabras en mi puño.  *Julio

———————————-

Multitud de impresiones y sensaciones vividas en estos pocos días, que me cuesta recordar con cierta claridad (qué paradójico). Es como si llevara acá muchos más días de los que realmente son. Pienso que mi memoria es selectiva y de todo el tumulto de cosas vistas y oídas, sobresale con más fuerza el encuentro con un grupo de gentes que se afanan por rescatar a otras de un casi inevitable olvido. Mientras tanto, recibo de España una noticia en relación a una amiga, que sufre un trastorno de memoria bastante alarmante para su corta edad. Ella me comenta que se esfuerza en atrapar momentos fugaces de su vida, con la intención de no perder el control. También pienso, que por mi profesión paso muchas horas junto a personas mayores que ven mermada su capacidad de recordar. Creo que el recuerdo de lo vivido imprime una huella indeleble, de mayor o menor fuerza, pero que al fin y al cabo nos sirve para encarar el presente.  *IsidroMemoria de_los chicos

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA _ FEBRER 2025

Mai Zetterling

Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i també de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa. Les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia. Presentaran el cicle el 5 de febrer el fill de la cineasta, Louis Lemkow, resident a Barcelona, i Kajsa Hedström, de la cinemateca sueca, l’Svenska Filminstitutet, que ha restaurat el gruix de la filmografia de Zetterling amb motiu del seu centenari. (més informació)

Sam Peckinpah

Va ser el gran revitalitzador del western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el nou Hollywood. Sobretot a partir de The Wild Bunch (Grup salvatge, 1969), redefineix el gènere dotant-lo d’un aire crepuscular en què la nostàlgia per un passat perdut, l’ocàs dels herois i els canvis inexorables de la civilització cobren un gran protagonisme. Formalment es caracteritza per combinar les morts a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, un estil que ha fet que se’l consideri el «poeta de la violència». (més informació)

Els dimarts a la Filmoteca

Un dia a tenir ben assenyalat al calendari perquè a la Sala Laya hi passaran coses engrescadores. A més de les sessions d’Afins, donem cabuda al cinema que difícilment es veu en altres pantalles, obrim finestres als arxius, remenem les golfes i presentem les cineastes del cicle Dies curts.

Arxiu viu

Les persones que treballen directament amb els materials fílmics seran les encarregades de presentar els tresors que amaguen els arxius. Les tres propostes de la temporada inclouen la recuperació d’un curtmetratge clandestí de l’argentina María Elena Massolo, la investigació d’una pel·lícula abandonada a Camprodon per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a l’exili el 1939 i la digitalització dels treballs dels cineastes cubans exiliats a Barcelona Miñuca i Fernando Villaverde, que es podran veure aquest febrer.
(més informació)

Cossos a la deriva: el cinema de Miñuca i Fernando Villaverde

Després de diverses dècades de desarrelament i moviment, els cineastes es van establir a Barcelona l’any 2000, i van dipositar les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya per tal de conservar-les. Presentem la seva obra a l’exili, digitalitzada en 4K: pel·lícules en què els cossos suren lliures i la pell de cel·luloide revela cicatrius i empremtes de la seva història. (més informació)

Dies curts – Daniela Delgado Viteri

Nascuda a l’Equador i establerta a Madrid, Daniela Delgado Viteri mira el món amb lucidesa crítica i indisciplinada. El seu treball comprèn curtmetratges, llibres i projectes de natura inclassificable que reflexionen sobre l’experiència migrant, els entrellaçaments entre paraula i imatge i la idolatria popular i digital. A Dies curts, ens convidarà a preguntar-nos per les relacions de poder que es generen al voltant de l’autorepresentació i l’instint de col·leccionar imatges, i com aquests gestos vertebren la identitat. La sessió constarà d’una conferència performativa i tres dels seus curtmetratges.
(més informació)

Shinji Sômai. Vents de joventut

Un dels directors japonesos més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta, Shinji Sômai (1948-2001) va veure la seva trajectòria limitada a tretze llargmetratges per una mort prematura. Experimenta amb estils i gèneres, sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació. Virtuós del pla seqüència, ha exercit una gran influència en cineastes actuals com Kiyoshi Kurosawa o Ryusuke Hamaguchi, però és pràcticament desconegut a Occident. Una oportunitat extraordinària per a descobrir-lo en aquest cicle coorganitzat amb Japan Foundation.
(més informació)

La Inesperada

Cinquena edició del festival que explora territoris cinematogràfics que neixen de la no-ficció. La Inesperada comptarà, entre d’altres, amb una sessió dedicada a dues de les figures cabdals del documental argentí, Fernando Birri i Marcelo Céspedes, i la visita del cineasta palestí Kamal Aljafari, que presentarà A Fidai Film, obra que reivindica de manera experimental les memòries devastades en una exploració de la identitat, la memòria i la resistència, arran de l’assalt i saqueig del Centre de Recerca Palestina de Beirut per part de l’exèrcit israelià l’estiu de 1982. (més informació)

I també…

Dintre del cicle de les preestrenes de la Filmoteca, Jaime Rosales presentarà dimecres 26 el seu darrer treball, la coproducció catalano-francesa Morlaix. (enllaç)

El gag infinit rescata Roscoe «Fatty» Arbuckle, qui va ser el rei de la comèdia del cinema nord-americà dels orígens i el primer còmic que va passar dels curts als llargs. Dues sessions de curts recullen algunes de les seves col·laboracions amb Buster Keaton. (enllaç)

El Premi Lux del Públic és una iniciativa del Parlament Europeu i l’Acadèmia del cinema europeu per reconèixer films que sensibilitzen sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. El mes de febrer es projecten tres de les cinc pel·lícules finalistes, i el mes de març es podrà veure, Intercepted, amb presentació de la seva directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada. (enllaç)

El festival de literatura policíaca BCNegra enguany se centra en dues capitals del crim mítiques, Nàpols i Marsella. La Filmoteca hi col·labora amb la projecció de dos clàssics que les tenen com a escenari: Le mani sulla città (Francesco Rosi, 1963) i Borsalino (Jacques Deray, 1970). (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

ISE 2025: Keynema lanza un asistente para la producción de cine

ISE 2025 Keynema lanza un asistente para producción de cine

Keynema carga y analiza el texto del guion y, para todo el proyecto, facilita la creación y edición de esquemas, desgloses, presupuestos, calendarios de equipo, planes de rodaje y continuidad del conjunto.

ISE 2025: Edgar Sanjuán Solé, (CEO): “Emogg mide cómo se siente el público en salas de cine”

Entrevista al CEO de Emogg Edgar Sanjuán Solé

Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…

ISE 2025: María Eugenia Lombardi representó al Buenos Aires Clúster Audiovisual (BACA) en Barcelona

ISE 2025 María Eugenia Lombardi Cluster Audiovisual de Buenos Aires

Con la moderación de Miquel Rutllant, presidente del Clúster Audiovisual de Catalunya, se desarrolló un coloquio en el cual participaron Clústeres y entidades similares de Argentina, Chile y México para…

Se celebra en Barcelona ISE 2025 (Integrated Systems Europe)

Se celebra en Barcelona ISE 2025 Integrated Systems Europe

“La tecnología debería trabajar para nosotros, y no al revés”, sostuvo Brian Solis en su interesante discurso inaugural de la edición número 21 del congreso y exposición ISE 2025 (Integrated Systems Europe),…

Cinemacenter confía en Christie para inaugurar su primer complejo de cines 100% láser en Argentina

Cinemacenter Argentina confia en Christie para sus proyectores laser

El CEO de Cinemacenter incide en la eficiencia lograda: “La tecnología innovadora de los proyectores Christie no solo ha elevado la calidad de nuestras proyecciones, sino que ha contribuido a optimizar la…

¿Es posible escribir un guion de cine sólo con Inteligencia Artificial?

En el Informe Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya ya se hablaba de la necesidad de reflexionar mejor acerca de esta tecnología que ha revolucionado diferentes sectores, especialmente a…

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

En sus diferentes naves desarrolla una extensa programación que incluye exposiciones, teatro, festivales, música en vivo, cine y proyectos audiovisuales, conferencias, conversaciones y talleres,…

El Cine Argentino 2025 hace frente al director desaprensivo del INCAA

El Cine Argentino 2025 frente al director desaprensivo del INCAA

Como era de suponer, dado que en el año 2024 apenas hubo rodajes, el declive en el número de estrenos va a ser considerable en este 2025. Probablemente el BAFICI todavía podrá exhibir…

Ocine equipa su multicine en Lleida con la Serie CineLife+ de Christie

Lleida Ocine equipa multicine con la Serie CineLife+ de Christie

Jordi Agustí, presidente y consejero delegado de Ocine, comenta: “Christie es una marca histórica y siempre ha sido una referencia en el mercado de la proyección cinematográfica. Valoramos mucho el…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Corresponsal”, de Emiliano Serra; sobre complicidades no deseables

Reseña de Corresponsal una película de Emiliano Serra

En la película, Eduardo Ulrich, el personaje protagonista, recibe el encargo de hacer seguimientos a personas para cuestiones como la de tratar de identificar reuniones sindicales encubiertas, de…

“El nuevo novio de Lucía”, de Matías de Leis Correa, una ficción sobre las secuelas del bullying

El nuevo novio de Lucia de Matias de Leis Correa

Coproducción entre Argentina (De Atar Contenidos), México (Brooma Films) y Reino Unido (Matchbox Films), que este año 2024 tuvo su premiere mundial en el certamen catalán Girona Film Festival,…

“Crónicas de una santa errante”, película de Tomás Gómez Bustillo

Cronicas de una santa errante pelicula de Tomas Gomez Bustillo

Gómez Bustillo aseguró haber trasladado al guion de “Crónicas de una santa errante” sus propias vivencias de cuando era más joven y observaba a señoras mayores hablando con los misioneros.

“Oíd Mortales”, un film de Verónica Velásquez con Andrea Digorado

Oid Mortales un film de Veronica Velasquez con Andrea Digorado

La directora ya había trabajado con anterioridad en un centro similar como docente de talleres de mural, que justamente es el papel que encarna de manera formidable en este filme la actriz Andrea Digorado.

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

GOYAS: “EL 47” REDONDEA SUS PREMIOS

9 febrero 2025 – La más reciente película del director catalán Marcel Barrena, “El 47”, terminó con éxito la temporada de premios obteniendo el Goya a la Mejor Película, pero en una ceremonia verdaderamente rara y extraña, pues también y al mismo tiempo (ex-aequo) los académicos decidieron otorgar el mismo galardón para el mejor filme a “La Infiltrada”, la nueva película de la talentosa cineasta Arantxa Echevarría, cuya actriz protagonista, Carolina Yuste, fue igualmente reconocida. La confusión y estupefacción se hizo presente cuando ambos equipos subieron al escenario granadino a recibir el mismo Premio Goya.

Anteriormente, Eduard Fernández subió a recoger el Premio Goya al Mejor Actor, pero por otra película, “Marco”, algo que también es chocante y misterioso, pues comparativamente su actuación en “El 47” fue de un nivel más superior, una película rodada en Torre Baró que también recibió los premios a mejores actriz y actor de reparto (Clara Segura y Salva Reina), efectos especiales y dirección de producción.

Entre el resto de premiados encontramos a mejor dirección para Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez por “Segundo premio”; Eduard Sola como mejor guion original por “Casa en flames”; y a Laura Weismahr como mejor actriz revelación por “Salve María”.

ISE 2025, PIEDRA ANGULAR DEL AUDIOVISUAL

7 febrero 2025 – Integrated Systems Europe (ISE) 2025 concluyó una semana de gran éxito en Barcelona, celebrando otro hito en la historia del evento. La feria de este año fue más rica que nunca en innovación, avances de la industria y tecnologías de vanguardia, reforzando su posición como el principal evento para la industria audiovisual (AV) y de integración de sistemas. La feria contó con el mayor número de expositores, 1.605, y la mayor superficie de exposición, 92.000 m2 netos.

ISE 2025 acogió a 85.351 visitantes verificados procedentes de 168 países, lo que supone un aumento del 15,5% respecto al año anterior.

Esta exposición internacional con sede en Catalunya consolidó una vez más su estatus como piedra angular del sector audiovisual y de la integración de sistemas, uniendo a profesionales de todo el mundo para intercambiar ideas, explorar tecnologías innovadoras y forjar conexiones duraderas. Reflexionando sobre el éxito del certamen, Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, declaró al finalizar el evento: “La energía y el compromiso de nuestros asistentes y expositores han sido realmente notables. Desde la dinámica sala de exposiciones y los impactantes escaparates de los expositores hasta un programa repleto de contenidos, la edición de este año ha ofrecido una experiencia inigualable.”

AUDIOVISUAL: CREIX EL VOLUM DE NEGOCI

27 gener 2025 – El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 14% el volum de negoci durant l’últim any fins als 8.636 milions d’euros, que representen el 3% del PIB. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més). Són les principals xifres de l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.

L’informe s’ha presentat en una jornada amb la presència de les principals empreses del sector i amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró Torres, el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, i el director general de l’Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman.

Segons Miquel Rutllant, “ens trobem en un moment estratègic per al sector audiovisual català. Projectes com el de les Tres Xemeneies marcaran el futur de la nostra indústria perquè esdevingui un referent a nivell internacional. A Catalunya som molt forts en tecnologia i talent audiovisual. Un audiovisual molt potent en cinema i televisió que inclou nous formats com les experiències immersives o els videojocs, formats que precisament es caracteritzen pel seu fort component tecnològic. I el Catalunya Media City ha de ser la infraestructura que aculli platós d’última generació i data centers que permetin treballar el volum de dades que l’audiovisual necessita. Però també ha de reunir els principals actors nacionals i internacionals de la tecnologia audiovisual. I tot això requereix la col·laboració entre el sector públic i el privat”.

LA FEROCITAT DEL CINEMA CATALÀ 2024

27 gener 2025 – En la dotzena edició dels Premis Feroz van triomfar dues pel·lícules produïdes i rodades a Catalunya: “Salve Maria” (foto), de Mar Coll, (millor pel·lícula dramàtica); i “Casa en flames”, de Dani de la Orden, (millor pel·lícula de comèdia).

Emma Vilarasau va aconseguir el premi a la millor actriu protagonista per “Casa en Flames”; Eduard Fernández, millor actor per “Marco”; Clara Segura, millor actriu de repartiment per “El 47”; i Eduard Sola, millor guionista per “Casa en Flames”.

D’altra banda, la pel·lícula “Polvo serán” de Carlos Marquès-Marcet, va aconseguir el Premi Feroz Arrebato de ficció.

“EL 47” TRIOMFA ALS XVII PREMIS GAUDÍ

19 gener 2025 – “El 47” i “Polvo serán” van guanyar els Premis Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. El llargmetratge de Marcel Barrena, un fenòmen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, va estar el més guardonat, amb set Gaudís, als quals cal sumar el Premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La segueixen en el recompte d’estatuetes “Polvo serán”, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; “Casa en flames”, de Dani de la Orden, “Segundo premio”, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i “Salve Maria”, de Mar Coll, que hi va guanyar dos. El palmarès, molt repartit, reconeix l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català. El productor Paco Poch va recollir el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025 de mans del cineasta Manuel Huerga.

Millor pel·lícula: El 47 de Marcel Barrena.
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet.
Millor pel·lícula documental: Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa.
Millor pel·lícula d’animació: Mariposas negras, de David Baute.
Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, per Segundo premio.
Millor direcció novel: Celia Giraldo, per Un lugar común.
Millor guió original: Eduard Sola, per Casa en flames.
Millor guió adaptat: Mar Coll Valentina Viso, per Salve Maria.
Millor protagonista femenina: Emma Vilarasau, per Casa en flames.

Millor protagonista masculí: Eduard Fernández, per El 47.
Millor interpretació revelació: Laura Weissmahr, a Salve Maria.
Millor actriu secundaria: Clara Segura, a El 47.
Millor actor secundari: Enric Auquer, a Casa en flames.
Millor curtmetratge: El príncep, d’Àlex Sardà.
Millor direcció de producció: Carlos Apolinario, per El 47.
Millor direcció d’art: Laia Ateca, per Polvo serán.
Millor muntatge: Chiara Dainese, per Polvo serán
Millor música original: Maria Arnal, per Polvo serán
Millor fotografía: Takuro Takeuchi, per Segundo premio
Millor vestuari: Olga Rodal i Irantzu Ortiz, per El 47
Millor so: Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso, per Segundo premio
Millors efectes visuals: Laura Canals i Iván López Hernández per El 47
Millor pel·lícula europea: Anatomía de una caída, de Justine Triet
Premi especial del públic a la millor pel·lícula: El 47, de Marcel Barrena

ESTRENES DE CINEMA CATALÀ 2025

7 gener 2025 – Entre les estrenes de cinema català per a aquest any 2025 ens trobem títols com “Romeria”, la nova pel·lícula de Carla Simón amb la qual la cineasta tanca la trilogia que ha dedicat a la seva família i les seves arrels. El film segueix el viatge de la Marina, una adolescent que viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de la sida, com la seva mare, quan era petita.

També es veurà a les sales “Tarde de Soledad”, la nova pel·lícula d’Albert Serra que aborda el tema de la tauromàquia des d’un punt de vista neutral, però al mateix temps polèmic.

Protagonitzada per Josep Maria Pou, el cineasta Manuel Huerga té pendent d’estrena “Parenostre”, una història basada en el dia que van comunicar a la família Pujol que el diari El Mundo publicaria la notícia de la deixa a Andorra.

Miki Esparbé, Nora Navas, Juan Diego Botto i Àgata Roca són alguns dels protagonistes de “Frontera”, un thriller històric dirigit per Judit Colell i que segueix el periple dels que van ajudar els jueus a fugir de la repressió nazi a través dels Pirineus.

D’altra banda, Javier Ruiz Caldera estrenarà “Wolfgang”, protagonitzada pel jove actor debutant Jordi Catalán i que és la història d’un nen amb un trastorn de l’espectre autista i altes capacitats, que somia a convertir-se’n el millor pianista del món. Després de perdre la mare, haurà d’aprendre a conviure amb un pare despistat i irresponsable, a qui convenç per anar a estudiar música a París.

Belén Funes estrenarà enguany la seva segona pel·lícula. L’ha titulat «Los tortuga» i és una història de dol i exili, amb una família dividida entre Barcelona i els camps de Jaén.

També la directora Maria Ripoll ha rodat la comèdia dramàtica “Les Irresponsables”, en la qual Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca interpreten a tres amigues que passen un cap de setmana juntes en una casa de luxe.

Finalment, però no per això menys important, l’arriscat realitzador Marc Recha portarà “Centaures de la nit” a la pantalla gran dels cinemes, rodada en el Monestir de Poblet amb un conjunt d’actors no professionals invidents. El film mostra a un home a la caça d’unes relíquies amagades per uns monjos eslovens que es retroba amb l’amor de la seva vida.

SOM CINEMA: “LES VACANCES DE MARA”

21 octubre 2024 – “Les vacances de Mara”, dirigit per Elena Escura i produït per Tarannà Films i à Punt Media, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 15a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que “Blava Terra”, dirigit per Marine Auclair i produït per ESCAC Films, va ser guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. El llargmetratge “Societat Negra”, dirigit per Ramon Térmens i produït per Segarra Films, es va dur el Premi del Jurat, mentre que el curtmetratge “Cura Sana”, dirigit per Lucía G. Romero i produït per ESCAC Films, va rebre una Menció Especial per part del Jurat.

Pel que fa als documentals, “Hágase tu voluntad”, dirigit per Adrián Silvestre i produït per Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, s’ha endut el Premi al Millor Llargmetratge, i “El Temi”, dirigit per Jesús Minchón, Marta Aguilella i Arnau Belloc, i produït per UAB, ha estat reconegut com a Millor Curtmetratge. El Jurat ha distingit amb una Menció Especial el curtmetratge “Dorothea on the rocks”, dirigit per Núria Abad i Marta Hierro i produït per MOM Works i IB3.

Els guardons del festival Som Cinema es van atorgar al ScreenBox de Lleida en presència de directors, actors i productors dels films premiats, autoritats i públic en general, en una cerimònia en la qual van alternar moments emotius (com quan Ramon Térmens ha dedicat Societat Negra al seu germà Josep Maria, mort fa un any en un accident de tractor) i moments d’humor. L’acte ha posat punt i final a cinc dies de sessions cinematogràfiques i activitats paral·leles al voltant del Setè Art.

Un total de 1.123 persones van passar per les diverses activitats organitzades en el marc de la 15a edició del Som Cinema, festival celebrat del 16 al 20 d’octubre a la ciutat de Lleida. A més de les projeccions, el festival va incloure tallers, el rodatge de curtmetratges, presentacions i una sessió musical. D’altra banda, l’esdeveniment va aplegar 43 convidats, entre directors, actors, productors i altres tècnics relacionat amb les pel·lícules projectades. La nombrosa presència de professionals del món cinematogràfic ha estat precisament un dels trets destacats d’aquesta edició.

Una de les activitats paral·leles destacades del festival ha estat la presentació de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema), entitat destinada a fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori, un acte celebrat a la Seu Vella que va aplegar una setantena de professionals.

En el decurs d’aquesta edició de Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català) s’han projectat 57 pel·lícules (14 llargmetratges i 43 curts) de Catalunya, Balears i València. Cal recordar que el festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.

ENTREVISTAS

Som Cinema 2024: premier mundial de “Noah”, de Louise Brix Andersen

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.

“Recuerda”, de Melina Terribili; un film sobre las motivaciones artísticas de su padre, Carlos

Recuerda un documental de Melina Terribili sobre su padre Carlos

Recuerdos y reflexiones sobre la vida y la muerte, la memoria, el amor o el paso del tiempo se dan cita en este filme que gravita en torno a los intensos pensamientos de Carlos Terribili.

“La Dama”, de Sebastián Cortés; la lucha diaria de Kiara Rodríguez

La Dama de Sebastian Cortes con Kiara Rodriguez Entrevista

Sebastián no buscaba hacer una película sobre una persona con estas características personales y emocionales, pero un día entró en un bar a eso de las cuatro de la tarde y allí se cruzó con Kiara, quien se…

“La Otra Memoria del Mundo”, de Mariela Pietragalla, (entrevista)

La Otra Memoria del Mundo entrevista a Mariela Pietragalla

La película es un ensayo documental que asume que la preservación fílmica suele verse complicada por distintos factores que se intensifican cuando quienes deberían aportar recursos económicos para su sostenimiento, no lo hacen o…