Inicio » CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Celebrada la IX Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Barcelona

noviembre 9, 2015 CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE

Hacer una revisión histórica y recuperar la memoria estuvo entre los objetivos de la IX Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Barcelona que tuvo lugar en la Filmoteca de Catalunya, y que también fijó su esquema de reflexión en las diferentes oleadas de colonialismo que históricamente han padecido estos países y en la reacción popular de la llamada Primavera Árabe, que tal vez ha tenido una evolución posterior distinta a la que se pensaba. Los organizadores componen un programa de películas que no está influenciado por la inmediatez de presentar filmes de reciente estreno, sino que se esfuerzan por enriquecer el debate social acerca de problemas genéricos que están presentes entre la población de algunos países, en especial los de la zona del Maghreb, tan cercana a la península ibérica como muchas veces lejana en cuanto a conocimiento mutuo e intercambio de ideas.

Abrió la Mostra el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, quien justificó el uso de material que no es de estreno reciente dentro de la mayor parte de la grilla de programación en el deseo de «revisar el pasado para entender mejor el presente». La directora del evento, Meritxell Bragulat, añadió que «hace 5 años que comenzaron las revueltas en los países del sur del mediterráneo y nos parecía interesante hacer un balance en este momento a través del cine». Por su parte, la profesora de Artes Visuales de la Universidad de Barcelona, María Ruido, puso énfasis en el hecho de que en los países árabes se haya pasado «del colonialismo al neo-colonialismo, y después a formas más encubiertas de colonización que ponen en cuestión en qué manera es posible ahora la soberanía audiovisual en estas naciones».

La sesión inaugural se completó con la exhibición de dos mediometrajes documentales propagandísticos. Uno del año 1927 del español Rafael López Rienda, «Marruecos en la paz», que publicita el llamado Protectorado Español queriendo explicar lo buenos que a su juicio eran «los indígenas por haber dejado el fusil para ponerse a hacer labores agrícolas», y que ofrece la llegada en visita oficial del entonces rey de España, Alfonso XIII, a un territorio dominado por el general Sanjurjo. María Ruido fue quien completó el montaje a partir de tres bobinas de película encontradas en un comercio de la Medina de Tanger, entre las que falta una cuarta cuyo paradero se desconoce.

La otra película es «Memorie 14» y fue presentada por el periodista marroquí y crítico de cine Ahmed Boughaba. Producida por el Centro de Cinematografía de Marruecos y dirigida por el cineasta Ahmed Bouanani, que es el único que ha abordado esa época en sus películas, se trata de un compendio de otras cintas rodadas por los franceses y los españoles que iba a ser un largometraje, pero que poco antes de los años 70 fue censurada y recortada a los 30 minutos de la copia encontrada porque el original no se ha podido conservar. El cineasta murió en 1971 y es el único que en el país más occidental del África musulmana ha tratado en sus filmes la época previa a la independencia, a diferencia de sus vecinos argelinos que siempre han estado mucho más predispuestos a retratarla en su filmografía.

La idea de Bouanani era que partiendo de esas imágenes de archivos coloniales, a través de un montaje se podía reconstruir la Historia de Marruecos intentando obviar que se trataba de una mirada colonial y fijándose en aspectos más cercanos a la vida diaria de las personas. El resultado es una sucesión de imágenes con la narración en off de fragmentos de una poesía suya de 1967, que intenta a su vez explicar la historia de ese periodo de una manera que sea comprensible para los marroquíes a través de recuerdos anacrónicos y recuerdos ricos en mitos. El crítico Ahmed Boughaba concluía al respecto en Barcelona que como el montaje es siempre una manipulación, «montar es mentir en el cine», decía en clara alusión a las múltiples interpretaciones que de la Historia se pueden hacer también en fílmico.

Resumen de otras películas presentadas

Durante los seis días de Mostra se pudieron ver distintos trabajos como el de las argelinas Leïla Morouche y Oriane Brun-Moschetti, «Argelia» (2007), documental que sigue a René Vautier, cineasta militante considerado el padre del cine argelino.
Otro documental exhibido fue el de la directora siria Hala Alabdallah, «Como si atrapásemos una cobra» (2012), sobre la libertad de expresión y su represión en Egipto y Siria a través de la periodista y escritora Samar Yazbek.

La libanesa Eliane Raheb es la autora de otro filme también documental, «Noches de insomnio» (2012), que muestra el encuentro de dos personas irremediablemente marcadas por la guerra del Líbano: el antiguo responsable de los servicios secretos de la milicia cristiana de las «Fuerzas Libanesas», Assad Chaftari, que busca la redención; y Maryam Saiidi, que busca desesperadamente a su hijo comunista Maher, desaparecido hace 30 años durante una operación militar planificada por Assad.

También se vio la ficción del argelino Rabah Ameur-Zaimeche, «Historia de Judas» (2015), ambientada en los últimos días de Jesús en Jerusalén desde la perspectiva de un Judas inesperado, presentado como el más cercano de sus discípulos. Judas, la persona de quien se ha tomado su nombre como sinónimo del adjetivo «traidor», es retratado como una víctima de la opresión ejercida por los romanos, como Jesús.

Por su parte, la historiadora de la Universidad de Nantes, Sandrine Mansour-Mérien, autora del libro ‘La historia oculta de los palestinos (1947-1953)’, hizo la presentación del filme «Encuentro de una tierra perdida» (2013) de la cineasta Maryse Gargour que nos lleva a un encuentro con Palestina, desde 1928 hasta el 1952 y más allá. Y lo hace a través de una ingeniosa mezcla de correspondencia consular y personal, de archivos, de artículos y de entrevistas con los hijos de los diplomáticos occidentales que vivieron en Palestina a mediados del siglo XX. Testigos de primera mano de la vida de antes, durante y después de la «Nakba» (término árabe para designar la catástrofe de la expulsión de los palestinos de su tierra, declarada por los judíos como un éxodo de los primeros) de 1948.

«Je suis le peuple» en la clausura

La película «Yo soy el pueblo» (2014), de la libanesa nacionalizada francesa Anna Roussillon clausuró la novena edición de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Barcelona. El documental de cerca de dos horas de duración abarca desde enero de 2011 hasta el verano de 2013 en un intento de explicar lo sucedido entre los habitantes pobres del sur de Egipto, las esperanzas durante la Revolución de la Primavera Árabe y la decepción posterior al comprobar que todo sigue igual. El filme refleja la mirada virtual de esas comunidades a través del canal internacional de televisión Al-Jazeera, sus implicaciones en la vida diaria, así como la diversidad de puntos de vista, aunque las conclusiones decepcionantes respecto de todo ese proceso son muy parecidas entre la mayoría de la población.Sí­guenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.comMostra_Cinema Àrab 2015

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_JUNY 2026

Aquest mes de juny en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles de Radu Jude; Barbara Hammer; Dies curts: Rocío Montaño; Japanimerama; Llogateres del món i Pink Narcissus a la restauració del mes.

Radu Jude

Extensa retrospectiva dedicada a una de les figures més interessants i prolífiques del cinema actual. La Filmoteca compta amb la seva presència per presentar una obra radicalment contemporània, no només pels temes que tracta (l’explotació laboral, el món de la publicitat o les xarxes socials), sinó perquè la mateixa forma absorbeix i qüestiona les mutacions de la imatge actual. Els conflictes ètics, socials i polítics que despleguen les seves pel·lícules estan profundament ancorats al present, alhora que manifesten el pes d’una herència que posa en crisi la història europea. Jude desafia amb un retrat àcid i sense concessions de la seva Romania natal, amb una llibertat formal desacomplexada, un sentit de l’humor incòmode i un ús depurat de la ironia. Un dels seus films més recents, Dracula, es presenta en el marc del +RAIN Film Festival de la Universitat Pompeu Fabra. (més informació)

Llogateres del món

Precisament el darrer film de Radu Jude, Kontinental’25, també forma part d’aquest cicle que centra el debat en la lluita per un habitatge digne, com un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. El cineasta romanès mantindrà una xerrada amb joves participants al taller Vivim el barri després de la projecció dijous 4 de juny. El programa continua tot el mes amb una selecció de pel·lícules que, des de diferents contexts històrics i geogràfics aborden la precarietat habitacional, els desnonaments, el sensellarisme i l’especulació com a símptoma d’un problema profundament polític. Entre d’altres s’hi podran veure Il tetto (Vittorio de Sica, 1956); El largo viaje hacia la ira (Llorenç Soler, 1969), Wendy & Lucy (Kelly Reichardt, 2008) i L’home sense nom (Wang Bing, 2009). (més informació)

Barbara Hammer

Continua la retrospectiva encetada al maig i organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones. El cicle explora l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca, lesbiana i feminista militant, que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Al llarg de cinc dècades, Hammer explora la representació del cos i el desig en nombrosos curtmetratges i llargmetratges, tant analògics com digitals, a través d’una experimentació formal en constant evolució. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. Hammer s’aproxima a tot allò que travessa la seva vida: els vincles afectius, el paisatge o la malaltia, amb una curiositat que esdevé font constant d’entusiasme i qüestionament crític.
(més informació)

De bell nou. La restauració del mes: ‘Pink Narcissus’

Recuperada gràcies al treball de la UCLA Film & Television Archive, la pel·lícula de James Biggood és considerada una obra de culte i una autèntica joia de l’estètica camp, imprescindible per entendre una possible expressió visual queer contemporània. Com una fantasia eròtica suspesa entre el somni i la realitat, aquest poema visual s’endinsa en la ment d’un jove prostitut que, mentre espera un client, s’abandona a una processó d’escenaris imaginaris. Un univers de colors saturats, decorats artificials i sensualitat desbordant construeix una exploració singular del desig i la bellesa, travessada per una ombra latent: la por a l’envelliment i a la pèrdua del propi encant. (més informació)

Japanimerama, punt final

Acaba aquest viatge al cor de l’animació japonesa que hem emprès des del mes d’abril, amb una acurada selecció de títols que mostren la diversitat d’estils i temes que han convertit a l’anime en un referent cultural global, també en la programació familiar de FilmoXica. I una de les cites pendents imprescindibles és la recuperació, en un programa doble, de les dues parts de Ghost in the Shell, les dues pel·lícules per antonomàsia del ciberpunk. Dues obres mestres del gènere signades per una de les seves ments més privilegiades: Mamoru Oshii. La segona part, Innocence, va ser el primer anime de la història seleccionat per competir a la Secció Oficial de Cannes.
(més informació)

Dies curts: Rocío Montaño

El cicle dedicat a cineastes emergents tanca temporada amb Rocío Montaño, cineasta i mestra de primària, graduada en Comunicació Audiovisual. Com a cineasta, la seva activitat se centra en els vídeo-diaris i el cinema domèstic. El programa que presentarà inclou títols tan suggeridors com Ansiedad y la cámara, Melocotones tardíos, Esto es agua o Cuadernos de cangrejos. (més informació)

I també…

Les golfes, el cicle que rescata el cinema més transgressor, programa una indiscutible pel·lícula de culte, motiu de projeccions especials arreu del món per celebrar la seva singularitat: Troll 2, l’enèsima demostració que les pel·lícules batejades com “la pitjor pel·lícula de la història” sempre troben el seu lloc. A Troll 2 ni tan sols hi surten trolls: hi surten goblins. La presentarà la comissària del cicle, Desirée de Fez. (enllaç)

Visibilitzem el cinema català està dedicat a la vessant com a productor de Josep M. Forn (Barcelona 1928-2021), figura fonamental en la història del cinema català. El seu nom és al darrere d’alguns projectes clau (La ciutat cremada) i en el debut de cineastes com Gonzalo Herralde o Ventura Pons. La sessió reuneix tres exemples de les desenes de curts que va impulsar per descobrir nous talents de casa nostra: Tango (Mario Gas, 1975), La casa d’Odin (Paco Poch, 1979) i La festa dels bojos (Lluís Racionero, 1977). (enllaç)

L’exposició Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat tanca portes el 14 de juny. Darreres oportunitats de descobrir el talent i l’univers d’aquesta artista i animadora. Dimecres 3 de juny, darrera visita guiada, a càrrec de Laura Ginès, comissària del cicle paral·lel Isabel Herguera. Imaginaris compartits, que s’aproximarà al treball d’Herguera des de la pràctica artística compartida, aprofundint en la tècnica del multiplà i en l’obra més plàstica (dibuixos i llibretes de viatge), que revela la gènesi del cinema d’Herguera. (enllaç)

També es clou el cicle Fritz Lang. El període mut amb dos guions signats per la que aleshores era la dona del director, Thea von Harbou, Els espies i La dona a la Lluna, dos films de 1928 que donen pas a la seva filmografia sonora, objecte d’un nou cicle a partir de juliol, coincidint amb l’any del 50è aniversari de la mort del mestre alemany. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración para el cine inmersivo

CJ 4DPLEX y Christie amplían su colaboración inmersiva

Al ampliar el uso de las tecnologías de proyección y alineación de Christie, CJ 4DPLEX impulsará el crecimiento de su formato inmersivo SCREENX de 270 grados en Estados Unidos, dando respuesta a la…

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine

VDR de Christie mejora el contraste en proyectores de cine

“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando

ISE 2026: Qué dice sobre el cine el Informe de Robótica del Clúster Audiovisual de Catalunya

ISE 2026 Informe Robótica Cine Clúster Audiovisual de Catalunya

El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…

ISE 2026: Análisis del estado actual y futuro de la Producción Virtual

ISE 2026 Estado actual y futuro de la Producción Virtual

La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…

ISE 2026: Jordi Roigé i Solé impulsa el First Film Hub

ISE 2026 Jordi Roige i Sole impulsa el First Film Hub

Una idea liderada por la productora La Drecera Produccions que nace con el objetivo de estar operativa a principios del año 2028 y poder hacer la primera convocatoria internacional de proyectos.

ISE 2026: Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

ISE 2026 Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…

SOM CINEMA 2026: CONVOCATÒRIA FILMS

12 juny 2026 – El Festival Som Cinema ha donat el dia 12 de juny, el tret de sortida a la convocatòria per participar en aquesta 17a edició, oberta a curtmetratges i llargmetratges de ficció i documentals produïts al Països Catalans. El període d’inscripció finalitza el 3 de juliol. També el 12 de juny, i fins el 10 de juliol, s’estableix el període per participar al 8è concurs de curtmetratges Som Secundària, destinat als centres de secundària, instituts i cicles formatius de la demarcació de Lleida. Al web de Som Cinema estan disponibles les bases i l’enllaç de Festhome per tal de tramitar les inscripcions. El festival tindrà lloc del 21 al 25 d’octubre en diversos espais de la ciutat de Lleida.

El Festival de l’Audiovisual Català és obert als treballs produïts o coproduïts per empreses audiovisuals i/o productors amb seu o residència a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i la ciutat de l’Alguer.

El festival consta de 3 jurats encarregats de seleccionar les produccions que s’exhibiran durant l’esdeveniment: el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts de Ficció, el Jurat de la secció oficial de Llargmetratges i Curts Documentals i el Jurat de la secció Som Secundària i Som UdL.

El concurs de curtmetratges Som Secundària consta de 2 categories: curts realitzats per alumnes d’ESO i curts fets per alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius.

D’altra banda, Som Cinema ja llueix nova imatge, una il·lustració 100% al·lusiva al Setè Art, obra de l’artista lleidatà Josep M. Cazares. La il·lustració mostra una dona amb la claqueta que s’utilitza en el moment de començar a rodar, i que en aquest cas marca l’inici del procés del festival.
(més informació)

CARTEL DE DARÍN EN SAN SEBASTIÁN

3 junio 2026 – El reconocido actor argentino Ricardo Darín será la “imagen oficial” del cartel de la 74 edición del Festival de San Sebastián a celebrar este próximo mes de septiembre, con la presencia importante de la que será nueva directora del certamen Maialen Beloki (co-dirigiendo con José Luis Rebordinos hasta el final de diciembre de este año). Darín ya fue distinguido nueve años antes, en 2017, con el Premio Donostia. Este cartel oficial fue diseñado por el estudio donostiarra Wallijai, que creó un collage a partir de un retrato tomado en 2024 por el fotógrafo y músico argentino Sebastián Arpesella.

Ricardo Darín fue descubierto para el cine por Adolfo Aristaráin cuando a sus 22 años de edad participó en el rodaje de “La discoteca del amor”, estrenada en 1980, una película cuya idea original tuvo la finalidad de promocionar un disco LP de música que fue vendido en paralelo a su estreno. Está considerado como uno de los mejores y más prolíficos actores de la Argentina, y sobre todo en el exterior, dándose la paradoja de que las grandes distribuidoras del territorio español suelen plantear reticencias a la hora de exhibir películas argentinas en las que no participe Darín. Curiosamente a diferencia de Francia, donde sí que hay mayores posibilidades de ver filmes argentinos sin la supuesta “necesaria presencia” del afamado actor que plantean las grandes compañías ibéricas de distribución cinematográfica.

PALMA DE ORO PARA CINEASTA ARGENTINO

24 mayo 2026 – Deben de andar disgustados en estas fechas los responsables del (des)gobierno de Argentina formado por los partidos de Milei/Macri, pues un argentino, Federico Luis, logró la Palma de Oro en Cannes en medio de la crisis del INCAA. El director ganó la distinción por su cortometraje “Para los contrincantes”, que debió rodar íntegramente en México con fondos de ese país, Chile y Francia, ante el desfinanciamiento del INCAA y la consiguiente paralización del soporte estatal para el cine local.

El director subió al escenario de la Sala Lumière para recibir el galardón de manos de la realizadora catalana Carla Simón, y conmovió al auditorio con su discurso: “Es maravilloso estar aquí y también un poco agridulce, cuando sabemos que tantas cosas crueles están pasando en el mundo”. El cortometraje relata la historia de un niño de 10 años sumido en el mundo del boxeo infantil en el barrio mexicano de Tepito.

Federico Luis es un destacado cineasta argentino reconocido internacionalmente por su trabajo en dirección de cine independiente, que ya había triunfado en la edición 2024 de Cannes al ganar la Semana de la Crítica con su largometraje “Simón de la montaña”, hecho con el apoyo de los gestores anteriores del Instituto de Cine. Y se da la circunstancia de que su siguiente ficción en un largo también va a ser rodada en México, aunque Luis no es de los que a posteriori de la edición de un corto derivan la historia hacia un largometraje, sino que procura que cada film sea una obra independiente de la otra.

El jurado presidido por el director surcoreano Park Chan-wook e integrado, entre otros, por la actriz estadounidense Demi Moore y por el actor sueco Stellan Skarsgard, decidió otorgar su Palma de Oro al Mejor Largometraje a “Fjord”, del rumano Cristian Mungiu, una película que resultó ser polémica porque desde la ficción critica con vehemencia a los servicios sociales de Noruega que, entre otras cosas, deben velar por el bienestar de los niños sobre quienes se sospecha que han sido objeto de abusos y malos tratos por parte de sus padres.

El Gran Premio de Jurado fue para “Minotaur”, de Andrei Zviaguintsev y el de la Mejor Dirección fue, ex-aequo, para Pawel Pawlikowski por “Fatherland” y para Javier Calvo y Javier Ambrossi (Los Javis) por “La bola negra”, una película producida por Pedro Almodóvar, un cineasta que es todo un clásico muy admirado y querido en el Festival de Cannes.

27 MAYO: HOMENAJE A RAYMUNDO GLEYZER

21 mayo 2026 – Raymundo Gleyzer es uno de los cineastas imprescindibles del cine militante argentino y latinoamericano. En diez años de trabajo produjo una serie de cortometrajes y largometrajes que retratan las temáticas más urgentes de los 60s y 70s, que no sólo no han perdido vigencia y valor sino que lo han acrecentado. Ver sus películas hoy es conectar con la mirada lúcida de un cineasta comprometido con el tiempo que le tocó vivir. Raymundo Gleyzer fue secuestrado y desaparecido el 27 de mayo de 1976, a sus 34 años. Este año se hace una revisión su obra restaurada a 50 años de su asesinato en manos de la dictadura cívico-militar.

Desde el Foro Audiovisual de la Provincia de Buenos Aires han convocado a una proyección federal y simultánea para este 27 de Mayo. Las proyecciones alcanzan también algunos cines ubicados en España, que ese día también ofrecerán el visionado de algunas películas del célebre cineasta en homenaje a su autor y a su ingeniosa forma de retratar algunos problemas sociales. Además, desde el Foro también han convocado a todo el sector del cine y la cultura nacional argentina a que se sumen a esta iniciativa.

Raymundo Gleyzer no sólo filmó con la cámara, también lo hizo con la historia. No sólo rodó películas, sino que dejó trazado un camino. A 50 años de su desaparición, su nombre resurge cada 27 de mayo para recordarnos que el cine puede ser una herramienta poderosa, un arma creativa cargada de futuro.

En cuanto a las proyecciones en el territorio español, los residentes en Santiago de Compostela y alrededores tendrán la oportunidad de ver algunas de sus películas a las 19:00h de ese día, (enlace). Y se sabe que se las películas también se exhibirán en la Elías Querejeta Zine Eskola de Donostia-San Sebastián. En cuanto dispongamos de más enlaces, ampliaremos esta información.

“SOMUDL”, LA NOVA SECCIÓ DEL SOM CINEMA

El festival Som Cinema ha posat en marxa la convocatòria del SomUdL, una nova secció oberta a tot l’estudiantat de qualsevol titulació que vulgui presentar curtmetratges de ficció i documentals a concurs. La convocatòria, promoguda pel Vicerectorat de Cultura de la UdL i destinada a que l’alumnat “pugui expressar les seves inquietuds lliurement i transmetre la seva visió del món a través del llenguatge audiovisual”, restarà oberta fins al 10 de juliol. El festival Som Cinema tindrà lloc entre els dies 21 i 25 d’octubre, i la inclusió de la nova secció SomUdL és una de les grans novetats d’aquesta 17a edició.

Amb aquesta iniciativa, destinada a “enfortir el vincle de la Universitat de Lleida amb el cinema i la cultura a la nostra ciutat, tot posant en valor la creativitat del nostre estudiantat”, els organitzadors volen potenciar l’obertura del festival a tots els sectors de la ciutat i molt especialment als joves, que constitueixen el futur d’aquest àmbit de la creació audiovisual.

L’estudiantat interessat pot consultar les bases i el formulari d’inscripció al web www.somcinema.cat o enllaçar-hi a través del web www.udl.cat/ca/organs/vicerectors/vc/.

Cal recordar que, a banda d’aquesta nova secció, Som Cinema consta de les seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i té una dotació de 2.000 € per a pel·lícula de ficció guanyadora.

El festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ICEC-Generalitat de Catalunya, Universitat de Lleida i Fundació Horitzons 2050.

PALMARÈS DEL 29 FESTIVAL DOCSBARCELONA

17 maig 2026 – El Jurat Oficial de la 29ª edició del DocsBarcelona va concedir el Premi a la Millor Pel·lícula a Amazomania, documental que revisita l’expedició de 1996 a l’Amazones per filmar la tribu aïllada dels Korubo i que qüestiona el llegat colonial i les conseqüències humanes de la denominada “descoberta”. El film està dirigit pel suec Nathan Grossman, reconegut internacionalment per una trajectòria centrada en qüestions socials i mediambientals. Va començar la seva carrera com a fotògraf per a Rolling Stone i va passar al cinema amb el curt viral The Toaster Challenge, sobre el consum d’energia humana. En el seu primer llargmetratge, I Am Greta, va seguir Greta Thunberg des del primer dia de la seva vaga escolar fins a la fama mundial i va ser guardonat amb el Critic’s Choice i l’Emmy.

El mateix jurat també va atorgar una Menció especial a Das Deutsche Volk, una obra dirigida per Marcin Wierzchowski que reconstrueix l’atac racista de Hanau, a Alemanya, a través del testimoni de supervivents i familiars de les víctimes, exposant el racisme estructural a l’Europa contemporània.

El Jurat Docs&Cat va premiar amb el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana– XAL The Travelers, un film que acompanya un grup de migrants a la frontera entre el Marroc i Espanya mentre esperen el moment de travessar cap a Europa, convertint la càmera en eina de supervivència i esperança compartida. Està dirigit per David Bingong, que va rodar el film durant el seu propi viatge migratori.

La Menció especial del Jurat Docs&Cat va recaure en Bèstia, retrat de tres caçadors de la Catalunya interior que reflexiona sobre la masculinitat rural i les contradiccions entre tradició i mirada contemporània. El documental és l’òpera prima de Helena Garza, autora vinculada a la no-ficció i a la investigació antropològica.

Corren las liebres va ser la producció més ben valorada pels espectadors d’aquesta edició del DocsBarcelona, que li han concedit el Premi del Públic – Moritz. El Premi Amnistia Internacional Catalunya i el Premi Docs del Jurat – Antaviana van reconèixer Atlas de la desaparición, de Manuel Correa, una investigació documental sobre les persones desaparegudes traslladades al Valle de los Caídos i sobre les eines forenses que avui permeten reconstruir-ne la memòria.

“Enguany hem volgut que el DocsBarcelona fos, encara més, un festival arrelat a la ciutat. Creiem que aquest és l’únic futur possible: generar espais de diàleg amb Barcelona on ens trobem i convertir-nos en un esdeveniment fet des de la ciutat i per a la ciutat”, va destacar Maria Colomer, codirectora artística i cap de programació.

“VIVA”, AINA CLOTET DEBUTA EN LA DIRECCIÓ

15 maig 2026 – L’actriu catalana Aina Clotet ha presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes la seva òpera prima com a directora, “Viva”, una pel·lícula centrada en el desig intens de viure. “Aquesta història neix de la meva necessitat de parlar de la por: la por a la mort, la por a la solitud. Però, en el fons, la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, va explicar Clotet a França.

Amb una combinació d’humor, intensitat emocional i una mirada profundament humana, “Viva” aborda qüestions com la dependència afectiva, la passió, la por a la mort i la necessitat de trencar amb les estructures tradicionals que condicionen les nostres vides. La mateixa directora assumeix també el paper protagonista.

La història segueix la Nora, de 40 anys, que, després d’un enfrontament directe amb la mort, es veu impulsada per una necessitat urgent de sentir-se viva. S’endinsa en relacions apassionades amb dos homes molt diferents, en Tom i en Max, les personalitats oposades dels quals reflecteixen el seu propi conflicte interior. Tanmateix, quan cap dels dos no aconsegueix omplir el buit que sent, la Nora es veu obligada a afrontar una veritat més profunda: haurà d’enfrontar-se a una por que alimenta el seu desig de viure.

Produïda per Ikiru Films i Funicular Films, “Viva” marca el debut d’Aina Clotet en el llargmetratge, després d’una consolidada trajectòria com a actriu en cinema, televisió i teatre. El guió, signat per Clotet i Valentina Viso, presenta el film com una tragicomèdia contemporània que explora el desig de viure, la por a la mort i la complexitat de les relacions afectives. El repartiment es completa amb Naby Dakhli, Marc Soler, Loll Beltran i Zaira Pérez, amb la col·laboració especial de Guillermo Toledo i Josh Zuckerman.

FALLECIÓ EL CINEASTA ADOLFO ARISTARÁIN

26 abril 2026 – Falleció a los 82 años de edad el cineasta argentino Adolfo Aristaráin, según un comunicado difundido por la Academia Española de Cine. Recibió numerosos reconocimientos por sus películas, entre los que destaca la Concha de Oro en el Festival de San Sebastián por su filme “Un lugar en el mundo”. No hace mucho tiempo, esa misma Academia le condecoró con su Medalla de Oro, pero no pudo viajar a España como consecuencia del terrible miedo a volar que padecía, una fobia que compartía con uno de sus actores preferidos para trabajar en el cine, Federico Luppi.

Aunque durante su vida hizo multitud de trabajos audiovisuales, sus películas más reconocidas fueron, aparte de la anteriormente mencionada: Tiempo de revancha, La ley de la frontera, Martín (Hache), Lugares comunes y Roma, su último largometraje, pues aunque tenía algunos proyectos más, nunca se llegaron a concretar. En mayo del año 2022 presentó en Buenos Aires su libro titulado El Oficio del Cine.

Trabajó con gente tan conocida como Federico Luppi, José Sacristán, Eusebio Poncela, Cecilia Roth, Juan Diego Botto y Susú Pecoraro, entre otros muchos.

En enero de 2024 publicó un texto en el diario Página12 en el que llamaba a movilizarse contra las políticas del gobierno de Milei/Macri que acababa de ganar las elecciones. A raíz de esa publicación, el fiscal federal Carlos Stornelli denunció penalmente al director de cine por instigación a cometer delito, intimidación pública e incitación a la violencia colectiva. La iniciativa no prosperó en los tribunales.

El mencionado texto de Aristaráin comenzaba diciendo: “Gracias a un grupo lamentablemente numeroso de imbéciles, ignorantes y zombies que una vez votó a Macri, y ahora a su bufón Milei y a toda la banda de rufianes que los acompañan, se entregó el gobierno y administración del pais a una banda organizada que no tiene ideología, que busca sólo sacar provecho y rematar las industrias, los minerales, todo lo que puedan, sin límite”.

Adolfo Aristaráin era un director honesto, intransigente y profundamente moralista, con una firme convicción ética que se reflejaba en su cine y en su vida. Defendió historias que él consideraba que cautivarían al público a través de unos ideales críticos de la realidad social y el individualismo ético.

Y él mismo se definía como alguien que aprendía un oficio en el cine, con un espíritu anticonformista arriesgado, sensible y cuestionador ante la obediencia ciega al poder.