Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

abril 14, 2020 ZONA INDUSTRIA
La Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

Comunicat 14.04.2020
A partir de les dades recollides des que es va decretar l’estat d’alarma, l’Acadèmia del Cinema Català ha fet una primera fotografia de l’impacte de l’aturada provocada per la Covid-19 en els seus professionals a curt termini i reclama a les administracions un paquet de quatre compromisos i accions immediates davant la situació dramàtica a la que es veu abocat el sector audiovisual.
L’aturada evidencia la fragilitat del sector: amb un 76% de professionals sense estabilitat contractual, els efectes de la crisi sanitària són ja devastadors.
L’Acadèmia exigeix una regulació laboral adequada per als artistes i tècnics de l’espectacle i l’audiovisual, encallada al Congrés dels Diputats des del 2018.
La cancel·lació d’una cinquantena de rodatges al país i pèrdues diàries de 327.000€ a les sales posen en risc el delicat teixit cinematogràfic català.

La desprotecció dels professionals del cinema i la fragilitat dels mecanismes contractuals

Segons una enquesta distribuïda als acadèmics, més d’un 76% dels professionals del sector treballen sense estabilitat contractual i amb prestacions socials més limitades, ja sigui perquè són freelances (un 47%) o perquè treballen sota contractes per obra i servei en règim d’artistes. El 72% de les feines amb què estaven treballant els nostres professionals s’han vist aturades o cancel·lades, la majoria sense data coneguda de represa. Entre les feines afectades per la crisi sanitària hi ha rodatges, estrenes i sales de cinema, però també, projectes en desenvolupament, preproducció i postproducció, així com festivals i docència. Com a conseqüència d’aquestes afectacions, el 49% dels acadèmics situa en més d’un 50% la previsió de decreixement de les seves retribucions professionals aquest segon trimestre de l’any, xifra que arriba al 65% si hi afegim els que calculen que els seus ingressos es reduiran entre un 30% i un 50%.

Una cinquantena de rodatges aturats a Catalunya en plena temporada alta

Segons dades facilitades per la Catalunya Film Commission i la Barcelona Film Commission, l’estat d’alarma decretat el passat 14 de març ha aturat una cinquantena de rodatges que s’estaven duent a terme o estaven previstos durant els mesos de març i abril. D’aquests 50 rodatges, 3 són llargmetratges (1 de ficció i 2 documentals) i 6 són sèries (3 de ficció, 2 documentals i 1 websèrie). També destaquen els programes i documentals televisius, que suposen al voltant del 20% de les produccions registrades. Dels 50 rodatges registrats, més d’un 70% corresponen a producció catalana.

Tot i que les dades facilitades per les Film Commissions no són completes en referir-se només als rodatges culturals aturats a partir de la segona quinzena de març i fins a mitjans d’abril que ja havien tramitat alguna sol·licitud de permís de rodatge (és a dir, que exclouen les produccions previstes per més endavant que no havien arribat a tramitar cap permís de rodatge, així com les produccions de publicitat, que tramiten els seus permisos directament amb els responsables dels espais), el que és una realitat és que el període març-maig és especialment dolç pels rodatges a casa nostra, doncs hi ha més hores de llum natural i la meteorologia acompanya. Ho demostren dades d’anys anteriors (2018), que situen la xifra de rodatges acollits en aquest període al voltant del 30% dels rodatges anuals.

Una envestida sense pal·liatius a la precària visibilització del cinema català a les sales

Les sales de cinema catalanes calculen unes pèrdues diàries de 327.178 € de recaptació bruta no ingressada (xifra extreta en base a un càlcul de les entrades no venudes a Catalunya), amb una davallada d’un mínim del 21% d’espectadors respecte l’any passat en l’escenari més optimista de reobertura dels cinemes el mes de juny. Les 54 sales agremiades han fet ERTOS que han afectat ja al voltant de 2.000 treballadors. Respecte l’ajornament de les estrenes, Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya parla d’un reordenament en el calendari del segon semestre del 2020 i part de 2021: “L’aturada, a efectes d’estrenes, només serà un parèntesi, un canvi de calendari, això sí, de manera generalitzada. Atès que la producció o la post-producció de nous títols també s’ha aturat, les noves pel·lícules arribaran més tard al mercat i el ritme d’estrenes es normalitzarà”.

De moment, vuit estrenes catalanes previstes d’ara fins al mes de juny s’han posposat: “Ofrenda a la tormenta”, de Fernando González Molina (Golem); “Uno para todos”, de David Ilundain (A Contracorriente); “Isaac”, de David Matamoros i Ángeles Hernández (Alfa Pictures); “El cerro de los dioses”, de Daniel M. Caneiro (Begin Again); “L’Ofrena”, de Ventura Durall (Alfa Pictures); “La boda de Rosa”, d’Icíar Bollaín (Filmax); “A Stormy Night”, de David Moragas (Filmax) i “Herencia”, d’Ana Hurtado (Begin Again) han ajornat la seva arribada a les sales. En base a les previsions facilitades per les principals distribuïdores catalanes o amb catàleg català, també confirmem que set produccions catalanes més en principi no veuran afectada per la crisi de la Covid-19 la seva previsió d’estrena a la tardor: “Las niñas”, de Pilar Palomero (BTeam Pictures), “No matarás”, de David Victori (Filmax); “Sentimental”, de Cesc Gay (Filmax); “Libertad”, de Clara Roquet (Avalon); “Coraje”, de Rubén Rojo Aura (Mago Production); “Sis dies corrents”, de Neus Ballús (Filmax) i “La vampira de Barcelona”, de Lluís Danés (Filmax).

Pel que fa als festivals, una finestra essencial per donar el tret de sortida a l’explotació comercial dels nostres films, segons dades facilitades per Catalunya Film Festivals, dels 17 festivals programats a Catalunya entre la segona quinzena de març i el mes de juny de 2020, 11 han estat ajornats (7 ja tenen noves dates entre juny i tardor), 2 es mantenen en les seves dates habituals però canvien el format per passar a ser online, 1 ha estat cancel·lat i els 3 restants encara no s’han pronunciat, perquè les seves dates permeten més marge per prendre la decisió.

El rescat inajornable del nostre cinema

Des de l’Acadèmia del Cinema Català ens reafirmem en la idea que el més important en aquests moments és la salut, però que hi ha la salut física i la mental, que és la cultural, i que són indestriables l’una de l’altra. Per això reclamem a les administracions catalanes i estatals el compromís amb l’audiovisual del país amb quatre accions immediates.

1) QUE LA GENERALITAT COMPLEIXI LES AJUDES PROMESES. En un moment on les institucions començaven a ser conscients del drama que està patint el sector audiovisual català i de les oportunitats que s’havien deixat perdre, és necessari, més que mai, mantenir els compromisos adquirits en relació a subvencions i TV3. En la situació en la que ens trobem, demanem que el suport promès s’adapti a l’aturada que ha provocat la crisi sanitària avançant pagaments d’ajuts concedits i flexibilitzant absolutament terminis i imports de justificacions, protegint els festivals i obrint línies específiques compensatòries tant a sales com a distribuïdores per la manca d’ingressos generats a les sales durant tot aquest temps.

2) DESENCALLAR AL PARLAMENT ESPANYOL LES MESURES LABORALS DE L’ESTATUT DE L’ARTISTA. Aquesta aturada ha evidenciat la situació de vulnerabilitat i la desprotecció dels nostres artistes i professionals i la fragilitat dels mecanismes de contractació. Cal articular urgentement l’Estatut de l’Artista, en aquests moments encallat al Congrés espanyol, amb regulacions específiques com la aplicada a França amb els anomenats professionals «intermitents» de l’espectacle, per la qual els treballadors intermitents de l’audiovisual i dels espectacles en viu tenen accés a una prestació d’atur especial calculada en base a unes hores mínimes de contractació acumulades.

3) SEGUIR LES RECOMANACIONS DE L’OBSERVATORI EUROPEU DE L’AUDIOVISUAL I PROMOURE LA DIFUSIÓ DEL CINEMA PROPI. En un moment de confinament, amb el consum audiovisual més disparat que mai, les televisions públiques europees han d’estar obligades a emetre continguts de qualitat que promoguin el consum de producció audiovisual/cultural pròpia entre els ciutadans/es. Per això proposem l’engegada d’una programació especial de cinema català a TV3 sota el títol de Cicle Gaudí, amb títols guanyadors dels nostres premis nacionals de cinema, presentats pels nostres autors i creadors.

4) RESOLDRE LA INSUFICIÈNCIA DE LA CULTURA AUDIOVISUAL EN L’ENSENYAMENT. En un moment en què el Departament d’Educació s’enfronta a la necessitat d’activar un pla per seguir formant online al milió i mig d’infants i joves, l’audiovisual català i en català ha de ser una eina de formació. Sortirem canviats d’aquesta crisi, aprofitem per sortir-ne reforçats en cultura. Convertim aquesta situació d’excepcionalitat en una oportunitat per formar els nostres públics del present i del futur. Eduquem en i amb el nostre audiovisual.

La Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL, WEB FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA_MAIG 2026

Aquest mes de maig en la Filmoteca de Catalunya tenim la possibilitat de veure cicles de Barbara Hammer, Mostra Internacional de Films de Dones, Llogateres del Món, Anja Brien, Marc Cousins (Docs d’Honor 2026), Wallay (Festival de Cinema Africà), i les animacions de Martina Rogers (Dies Curts).

Barbara Hammer

La retrospectiva, organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, permetrà explorar en profunditat l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Els films de Hammer revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. La càmera no observa des de fora: s’implica, acompanya, dialoga. Aquesta expressió del desig com a força col·lectiva la situa com una veu essencial del cinema contemporani i ens convida a apropar-nos al cos no com a símbol, sinó com a presència viva i relacional, sempre oscil·lant entre la intimitat i la revolta. (més informació)

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

A més del cicle dedicat a Barbara Hammer, la 34 edició de la MIFDB oferirà sessions familiars i la secció Persistències fílmiques, que propicia diàlegs entre pel·lícules contemporànies i peces de recuperació. Les persistències que donen títol al programa evidencien la voluntat continuada de les cineastes d’agitar els models fílmics i inventar nous llenguatges narratius. Les cineastes escollides revisiten herències, reescrivint relats, transformant imatges i reelaborant els codis del cinema feminista dels setanta. Digerir aquest llegat implica construir una llengua comuna entre generacions, capaç de mantenir viu el diàleg i generar noves genealogies fílmiques. Les sessions compten amb l’acompanyament de directores novelles, realitzadores consagrades, teòriques, escriptores i activistes, que comparteixen la seva mirada sobre la creació cinematogràfica. (més informació)

Llogateres del món

La lluita per un habitatge digne ha esdevingut un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. Hi convergeixen la violència dels desnonaments, la tensió entre especulació i drets fonamentals, i un nou paisatge de la precarietat que redibuixa els conflictes de classe. El cicle Un planeta de inquilinos, coprogramat per la Filmoteca Española i el Círculo de Bellas Artes, arriba ara a la Filmoteca de Catalunya adaptat i ampliat amb títols i propostes que il·luminen la història de transformacions urbanes i lluites veïnals a casa nostra, resseguint des de Barcelona les traces cinematogràfiques d’un conflicte que connecta moments històrics i ciutats de tot el planeta. Així, per exemple, es presentarà la sèrie de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, Ravalejar. (més informació)

Anja Breien

El cinema de la noruega Anja Breien (Oslo, 1940) es caracteritza per una gran diversitat formal i temàtica, però amb una mirada coherent i crítica sobre la societat. Va desenvolupar una veu pròpia que des dels inicis, amb Violación (1971), qüestiona el sistema judicial, la culpa i les estructures de poder amb un estil proper al documental. El cicle reuneix els seus sis primers llargmetratges, recentment digitalitzats por la Biblioteca Nacional de Noruega i considerats l’etapa més estimulant de la seva trajectòria. Amb el seu film més emblemàtic, Las esposas (1975), resposta a Husbands de Cassavetes, explora els rols de gènere i la possibilitat de trencar-los, un tema central en la seva obra. Tot i rebutjar l’etiqueta de feminista, Breien defensa que les seves pel·lícules ofereixen un punt de vista femení sobre problemes universals. (més informació)

Docs d’Honor 2026: Mark Cousins

El DocsBarcelona atorga enguany el Premi d’Honor al cineasta escocès-irlandès Mark Cousins i la Filmoteca acull el focus que se li dedica. S’obrirà amb una sessió especial en la qual farà una classe magistral i presentarà la seva nova sèrie, The Story of Documentary Film, que amplia l’univers de The Story of a Film: An Odyssey, obra clau en la divulgació cinematogràfica. A més de figurar entre els teòrics contemporanis de cinema més destacats per les seves aproximacions acadèmiques i assagístiques al setè art, Cousins també compta amb una remarcable faceta artística, personal i d’autor, centrada en les emocions i la mirada, materialitzada en pel·lícules com I Am Belfast i Marcia su Roma.
(més informació)

Wallay! Festival de Cinema Africà de Barcelona

El Wallay! arriba a la seva novena edició amb una dansa d’escorpins i una piscina a N’Djamena; amb l’energia en esteroides de la inabastable Lagos i amb un cor que batega a Ciutat del Cap. De Senegal a Khartum, de Sudàfrica a Burkina Faso, el festival continua el viatge a la diversitat i la creativitat del continent africà i aterra un any més al Raval per explorar, gaudir, estremir-se. (més informació)

Dies curts: Martina Rogers

Artista visual i mediadora cultural, Martina Rogers ens convida a eixamplar la percepció i a afinar la mirada per captar allò invisible a través del joc i la connexió amb la natura. Amb les mans com a eina principal, fusiona diverses tècniques plàstiques com el dibuix, el gravat, la ceràmica i l’animació. Animista i recol·lectora, s’interessa per la matèria i per l’ànima de totes les coses. La sessió oferirà una mostra de la diversitat dels seus treballs i s’obrirà amb la performance La Roda, amb música en directe a càrrec de Toni Feliu. (més informació)

I també…

Continua el viatge al cor de l’animació japonesa amb JAPANIMERAMA, que també té la seva extensió en les sessions familiars de la FilmoXica de primavera. (enllaç)

Homenatge a Tomàs Pladevall, el director de fotografia i Premi Gaudí d’Honor que ens va deixar el febrer passat. Serà dijous 7 de maig a les 20.00 h en una sessió gratuïta i oberta a la participació d’amics i col·laboradors del mestre de la llum que ens acompanyaran. (enllaç)

Al cicle De bell nou. La restauració del mes, gràcies al brillant treball de la Cinémathèque Suisse, podem recuperar Rapt (Segrest, Dimitri Kirsanoff, 1933), primer film sonor del director que arrossega encara els darrers ecos del cinema mut: amb diàlegs escassos, construeix el relat a través de les mirades, els silencis, i una banda sonora pràcticament experimental concebuda amb l’ajut d’Arthur Honegger i Arthur Hoérée. (enllaç)

Visibilitzem el cinema català ofereix un programa doble format pels documentals D’un roig encès: Miró i Mont-roig (Josep Martí Rom, 1980) i Sobrevivir en Mauthausen (Llorenç Soler, 1975), fet a partir de testimonis en primera persona d’alguns supervivents. (enllaç)

L’exposició Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat continua fins al 14 de juny, i aquest maig compta amb activitats paral·leles com una visita guiada amb Carolina López, directora d’Animac. Festival Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, i el taller d’animació Cossos en fuga a càrrec de la il·lustradora Marina Sáez. (enllaç)

Aula de Cinema arriba al final, i com en les darreres edicions ho fa amb un apèndix molt especial, l’Aula B, un projecte educatiu en què els i les estudiants reflexionen sobre la història del cinema, la crítica cinematogràfica i el fet de programar. I de fet programen i presenten les dues darreres sessions del curs: Ikiru (Vivir, Akira Kurosawa, 1952), dimecres 27 de maig, i Paris is Burning (Jennie Livingston, 1990), el 3 de juny. (enllaç)

Al cicle Fritz Lang. El període mut arriba el film més icònic del cineasta alemany, una obra fonamental del setè art que enguany celebra cent anys de la seva estrena: Metropolis. (enllaç)

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ no es un libro más de Julio Raffo, sino un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo, conforme a la Ley de Cine, se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

ZONA INDUSTRIA

El Festival de Cannes y Christie celebran 20 años de colaboración

Christie y Festival de Cannes celebran 20 años de colaboración

En esta 79ª edición, en la que se están dando cita algunas de las figuras más destacadas del mundo del cine, Christie contribuye a dar vida a historias que conmueven al mundo gracias a sus…

CinemaCon 2026: Christie presentará sus nuevas soluciones

CinemaCon 2026 Christie presentara sus nuevas soluciones

En CinemaCon, uno de los congresos y exposiciones más importantes dedicados en exclusiva al sector de los auditorios cinematográficos, la compañía va a ofrecer a los exhibidores la posibilidad de…

Christie lanza VDR para mejorar el contraste en proyectores de cine

VDR de Christie mejora el contraste en proyectores de cine

“VDR ofrece una experiencia única”, afirma Allan Fernandes, senior product manager de Christie. “Está diseñado para ofrecer mejoras medibles tanto en el rendimiento de imagen como en la eficiencia utilizando

ISE 2026: Qué dice sobre el cine el Informe de Robótica del Clúster Audiovisual de Catalunya

ISE 2026 Informe Robótica Cine Clúster Audiovisual de Catalunya

El Observatorio Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya presentó un completo informe titulado Robótica Audiovisual, casos, retos y tendencias durante el Integrated Systems Europe celebrado en…

“VIVA”, AINA CLOTET DEBUTA EN LA DIRECCIÓ

15 maig 2026 – L’actriu catalana Aina Clotet ha presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes la seva òpera prima com a directora, “Viva”, una pel·lícula centrada en el desig intens de viure. “Aquesta història neix de la meva necessitat de parlar de la por: la por a la mort, la por a la solitud. Però, en el fons, la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, va explicar Clotet a França.

Amb una combinació d’humor, intensitat emocional i una mirada profundament humana, “Viva” aborda qüestions com la dependència afectiva, la passió, la por a la mort i la necessitat de trencar amb les estructures tradicionals que condicionen les nostres vides. La mateixa directora assumeix també el paper protagonista.

La història segueix la Nora, de 40 anys, que, després d’un enfrontament directe amb la mort, es veu impulsada per una necessitat urgent de sentir-se viva. S’endinsa en relacions apassionades amb dos homes molt diferents, en Tom i en Max, les personalitats oposades dels quals reflecteixen el seu propi conflicte interior. Tanmateix, quan cap dels dos no aconsegueix omplir el buit que sent, la Nora es veu obligada a afrontar una veritat més profunda: haurà d’enfrontar-se a una por que alimenta el seu desig de viure.

Produïda per Ikiru Films i Funicular Films, “Viva” marca el debut d’Aina Clotet en el llargmetratge, després d’una consolidada trajectòria com a actriu en cinema, televisió i teatre. El guió, signat per Clotet i Valentina Viso, presenta el film com una tragicomèdia contemporània que explora el desig de viure, la por a la mort i la complexitat de les relacions afectives. El repartiment es completa amb Naby Dakhli, Marc Soler, Loll Beltran i Zaira Pérez, amb la col·laboració especial de Guillermo Toledo i Josh Zuckerman.

CANNES: RESTAURADA “LA CASA DEL ÁNGEL”

6 mayo 2026 – Causa vergüenza ajena observar los resultados de la intencionadamente desastrosa gestión del señor Carlos Pirovano al frente del Instituto Nacional del Cine y las Artes Audiovisuales de la Argentina (INCAA), un tipo sin escrúpulos si nos atenemos a algunos datos de su pasado que ya fueron comentados en un artículo publicado en Cinestel.

Este año 2026 la única película argentina que se proyecta en el Festival de Cannes es una copia restaurada del clásico de Leopoldo Torre Nilsson titulado “La Casa del Ángel”, una historia que se basó en un libro homónimo escrito por su esposa Beatriz Guido y que supuso el inicio de una manera de filmar que Nilsson continuó utilizando durante muchos años, estrechamente vinculada con el estilo de la nouvelle vague francesa. El filme lanzó al estrellato a la pareja de intérpretes Elsa Daniel y Lautaro Murúa y estuvo participando en la sección oficial de Cannes de mayo de 1957.

La película se proyectó por primera vez en un cine de la calle Corrientes de Buenos Aires el 11 de julio de 1957, habiendo iniciado su rodaje a inicios de junio. Acto seguido disfrutó de una buena comercialización, llegando a los Estados Unidos en agosto del mismo año con el título The House of the Angel. Más tarde, fue vista en muchos cines de países latinoamericanos y así su carrera comercial se extendió hasta Japón, donde se estrenó en 1957 y Alemania Federal, donde no se estrenó hasta el año 1969.

Según las fichas de estrenos y repertorios, la fecha de estreno registrado en España es el 21 de mayo de 1971.
Esto significa que la película se proyectó comercialmente en salas españolas más de una década después de su estreno mundial en Buenos Aires (julio de 1957) y de su presencia en la edición de Cannes de 1957.

Luis Alberto Scalella, presidente de Argentina Sono Film y supervisor del trabajo de recuperación, presentará la película junto a Fernando Madedo, presidente de la Sociedad por la Restauración Audiovisual y coordinador de todo el trabajo de restauración en 4K. Ambos ya estuvieron en este mismo festival en 2024 para presentar la restauración de otra película, Rosaura a las diez (1958), de Mario Soffici.

Esto en cuanto al Festival en sí. Respecto a los eventos paralelos, La Quincena de los Realizadores proyectará la nueva película de Lisandro Alonso titulada “La Libertad Doble”.

FALLECIÓ EL CINEASTA ADOLFO ARISTARÁIN

26 abril 2026 – Falleció a los 82 años de edad el cineasta argentino Adolfo Aristaráin, según un comunicado difundido por la Academia Española de Cine. Recibió numerosos reconocimientos por sus películas, entre los que destaca la Concha de Oro en el Festival de San Sebastián por su filme “Un lugar en el mundo”. No hace mucho tiempo, esa misma Academia le condecoró con su Medalla de Oro, pero no pudo viajar a España como consecuencia del terrible miedo a volar que padecía, una fobia que compartía con uno de sus actores preferidos para trabajar en el cine, Federico Luppi.

Aunque durante su vida hizo multitud de trabajos audiovisuales, sus películas más reconocidas fueron, aparte de la anteriormente mencionada: Tiempo de revancha, La ley de la frontera, Martín (Hache), Lugares comunes y Roma, su último largometraje, pues aunque tenía algunos proyectos más, nunca se llegaron a concretar. En mayo del año 2022 presentó en Buenos Aires su libro titulado El Oficio del Cine.

Trabajó con gente tan conocida como Federico Luppi, José Sacristán, Eusebio Poncela, Cecilia Roth, Juan Diego Botto y Susú Pecoraro, entre otros muchos.

En enero de 2024 publicó un texto en el diario Página12 en el que llamaba a movilizarse contra las políticas del gobierno de Milei/Macri que acababa de ganar las elecciones. A raíz de esa publicación, el fiscal federal Carlos Stornelli denunció penalmente al director de cine por instigación a cometer delito, intimidación pública e incitación a la violencia colectiva. La iniciativa no prosperó en los tribunales.

El mencionado texto de Aristaráin comenzaba diciendo: “Gracias a un grupo lamentablemente numeroso de imbéciles, ignorantes y zombies que una vez votó a Macri, y ahora a su bufón Milei y a toda la banda de rufianes que los acompañan, se entregó el gobierno y administración del pais a una banda organizada que no tiene ideología, que busca sólo sacar provecho y rematar las industrias, los minerales, todo lo que puedan, sin límite”.

Adolfo Aristaráin era un director honesto, intransigente y profundamente moralista, con una firme convicción ética que se reflejaba en su cine y en su vida. Defendió historias que él consideraba que cautivarían al público a través de unos ideales críticos de la realidad social y el individualismo ético.

Y él mismo se definía como alguien que aprendía un oficio en el cine, con un espíritu anticonformista arriesgado, sensible y cuestionador ante la obediencia ciega al poder.

MURIÓ EL CINEASTA ARGENTINO LUIS PUENZO

21 abril 2026 – El cineasta Luis Puenzo, director de “La historia oficial”, película que ganó el Oscar de Hollywood a la Mejor Película Extranjera, murió en Buenos Aires. La noticia fue confirmada por el entorno del director, quien en los últimos años se había alejado de la escena pública por problemas de salud. Tenía 80 años.

Su cine, atravesado por la memoria, la identidad y los derechos humanos, marcó un antes y un después en la proyección internacional de Argentina como país.

Inició su recorrido en el cine publicitario. En 1968 fundó su productora, Luis Puenzo Cine, y en 1974 Cinemanía S.A. En 1973 presentó su ópera prima, Luces de mis zapatos, protagonizada por Pipo Pescador, Norman Briski y Juan Hidalgo, dando inicio a su camino como realizador y productor con una mirada propia.

Su filmografía como director incluye La peste, Gringo viejo, La puta y la ballena, Las sorpresas y Broken Silence. Como productor, participó en XXY, El niño pez, Wakolda, Infancia clandestina, El faro de las orcas, Los últimos y Planta madre.

Fue miembro fundador de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina, participó en la redacción de la Ley de Cine y presidió el INCAA durante un corto periodo de tiempo.

Curiosamente, su fallecimiento llegó uno o dos días después del de un actor argentino relevante que participó en películas como La Patagonia Rebelde y Esperando a la carroza, entre otras. Ambos tenían nombres compuestos casi idénticos: Luis Adalberto Puenzo y Adalberto Luis Brandoni. Tristes ironías de la vida o de la muerte, en este caso.

APLAZADOS LOS PREMIOS CÓNDOR DE PLATA

13 abril 2026 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina informa que la 73ª edición de los Premios Cóndor de Plata, correspondientes a la producción audiovisual 2025, queda suspendida hasta nuevo aviso.

La decisión responde al contexto económico que atraviesa la Argentina, el cual impacta en la disponibilidad de recursos y en la posibilidad de garantizar las condiciones necesarias para la realización del evento en los términos que requiere una ceremonia de esta magnitud.

Desde su creación, los Premios Cóndor de Plata han acompañado y visibilizado la producción audiovisual argentina, consolidándose como un espacio de reconocimiento para realizadores, técnicos, intérpretes y trabajadores del sector.

La Asociación continuará evaluando la evolución del contexto con el objetivo de reprogramar la ceremonia cuando existan las condiciones adecuadas para su realización.

EN RODAJE: “ROMANCE DE LA LUNA NEGRA”

1 abril 2026 – El director argentino Pablo César es uno de los pocos que todavía rueda sus películas en formato fílmico y ahora está rodando su siguiente largometraje de ficción en Euskadi. El nuevo film se llamará “Romance de la luna negra” y está protagonizado por Luz Fernández del Castillo, quien también es la coproductora de la película.

La historia de este filme presenta a Clara, de 75 años, quien vive sola en un apartamento en la parte alta de un caserío vasco. Su rutina se ve alterada por la llegada de un misterioso vecino, que desencadena una serie de extrañas apariciones: rostros cambiantes, presencias filosóficas y recuerdos que regresan. Clara transita entre lo cotidiano y lo extraordinario, entre lo tangible y lo que se desvanece como un sueño. En cada lugar, los encuentros con estas figuras la acercan a un enigma íntimo. Sin respuestas fáciles, sólo el valor de mirar hacia atrás y seguir adelante puede revelar el significado oculto de su camino.

Al respecto Pablo César, quien rueda su segunda película con Del Castillo, comenta: “Con Romance de la Luna Negra, quiero explorar la frontera entre la realidad y lo intangible. Me interesa cómo la memoria, el amor y la ausencia se entrelazan en la vejez, no como un final, sino como un tiempo de revelaciones. Clara encarna la fortaleza para afrontar lo irresoluble, y a través de ella, propongo un viaje donde lo cotidiano se abre a lo poético y lo enigmático. No busco ofrecer respuestas definitivas, sino plantear interrogantes”.

“En este proyecto, grandes pensadores como Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno o Gustavo Adolfo Bécquer aparecen no como explicaciones, sino como reflejos de la mente y el alma de Clara. La película invita al espectador a habitar la ambigüedad, a reconocerse en los silencios y la niebla, y a descubrir que lo esencial puede haber estado siempre oculto, esperando ser visto”.

EL FESTIVAL DE NANTES PREMIÓ A “ROMERÍA”

31 marzo 2026 – El Festival de Cine Español de Nantes (Francia) premió en su 35 edición de este año como mejor película a “Romería”, la más reciente creación de Carla Simón estrenada en salas comerciales.

Los miembros del jurado oficial del certamen escribieron esto acerca del filme rodado mayoritariamente en Galicia: El premio recae en una de las voces más singulares del panorama cinematográfico actual. La poesía de su lenguaje visual y el minucioso desarrollo de una experiencia traumática dan lugar a giros inesperados tanto para la joven protagonista como para el público. Al descubrir la diferente percepción de la realidad y las prioridades, por lo tanto distintas, de su familia biológica, la protagonista debe seguir adelante con su misión con perseverancia y confianza para descubrir la verdad y poder forjar su propio futuro. Delicada y poderosa, poética y brutal al mismo tiempo.

El palmarés se completó con Maspalomas, de Aitor Arregi y Jose Mari Goenaga —Mejor Interpretación para José Ramón Soroiz y Premio del Jurado Joven—; Tres adioses, de Isabel Coixet —Mejor Dirección y Premio del Público—; La Furia, de Gemma Blasco, —Mejor Ópera Prima—; Una película de miedo, de Sergio Oksman, —Mejor Documental—; Ciudad sin sueño, de Guillermo Galoe, —Premio del Jurado Joven—; y Timecode, de Juanjo Giménez, —Premio del Público a Mejor Cortometraje—.

GOYA PARA “BELÉN”, DE DOLORES FONZI

1 marzo 2026 – “Belén”, película dirigida por la también actriz argentina Dolores Fonzi obtuvo el premio a la mejor película iberoamericana en la ceremonia de los Premios Goya del cine español, celebrada este año en la ciudad de Barcelona.

En su agradecimiento, Fonzi dijo, entre otras cosas: “Nosotros somos las películas que hacemos y en este momento el mundo se convirtió en una película de terror donde, -ya se ha nombrado-, está el genocidio en Gaza, el reclamo de las mujeres en Irán, la persecución a los migrantes en Estados Unidos,… y esa película de terror no somos nosotros, no somos la humanidad, y eso no lo podemos seguir permitiendo. Ustedes que tienen tiempo aún, no caigan en la trampa: la ultraderecha vino a destruirlo todo. Eso es así y yo vengo del futuro, de un país en donde el presidente incluso puso en venta el agua. O sea, que ya no sólo defendemos el cine; estamos teniendo también que defender el agua. Que no les pase a ustedes. Muchas gracias por el premio y es un honor”.

En cuanto a los premios al cine español, “Los Domingos” y “Sirat” fueron las películas más galardonadas. La de Alauda Ruiz de Azúa obtuvo cinco (mejor película, mejor dirección, mejor actriz protagonista, mejor actriz de reparto y mejor guion original) y “Sirat” seis (mejor dirección de fotografía, mejor montaje, mejor música original, mejor sonido, mejor dirección de arte y mejor dirección de producción). Sorprende que Sergi López ni siquiera estuviera nominado en la categoría de mejor actor protagonista.

Por su parte, “Sorda” obtuvo tres premios (mejor dirección novel, mejor actor de reparto y mejor actriz revelación) y “La Cena” dos (mejor guion adaptado y mejor diseño de vestuario). El mejor documental, según los académicos, fue “Tardes de Soledad”, de Albert Serra.

Por último destacamos el reconocimiento recibido por el cineasta Gonzalo Suárez a toda su carrera con el Goya de Honor, la despedida del presidente de la Academia española, Fernando Méndez-Leite, quien no renovará su cargo en junio próximo, y nuestra preocupación por que en la lista de necrológicas relacionadas con el cine que se muestran en la gala, cada vez aparece un mayor porcentaje de personas jóvenes. ¿Qué está pasando con la salud en el territorio español?

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière