Inicio » ZONA INDUSTRIA » Leyendo en este Momento:

L’Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

abril 14, 2020 ZONA INDUSTRIA
La Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

Comunicat 14.04.2020
A partir de les dades recollides des que es va decretar l’estat d’alarma, l’Acadèmia del Cinema Català ha fet una primera fotografia de l’impacte de l’aturada provocada per la Covid-19 en els seus professionals a curt termini i reclama a les administracions un paquet de quatre compromisos i accions immediates davant la situació dramàtica a la que es veu abocat el sector audiovisual.
L’aturada evidencia la fragilitat del sector: amb un 76% de professionals sense estabilitat contractual, els efectes de la crisi sanitària són ja devastadors.
L’Acadèmia exigeix una regulació laboral adequada per als artistes i tècnics de l’espectacle i l’audiovisual, encallada al Congrés dels Diputats des del 2018.
La cancel·lació d’una cinquantena de rodatges al país i pèrdues diàries de 327.000€ a les sales posen en risc el delicat teixit cinematogràfic català.

La desprotecció dels professionals del cinema i la fragilitat dels mecanismes contractuals

Segons una enquesta distribuïda als acadèmics, més d’un 76% dels professionals del sector treballen sense estabilitat contractual i amb prestacions socials més limitades, ja sigui perquè són freelances (un 47%) o perquè treballen sota contractes per obra i servei en règim d’artistes. El 72% de les feines amb què estaven treballant els nostres professionals s’han vist aturades o cancel·lades, la majoria sense data coneguda de represa. Entre les feines afectades per la crisi sanitària hi ha rodatges, estrenes i sales de cinema, però també, projectes en desenvolupament, preproducció i postproducció, així com festivals i docència. Com a conseqüència d’aquestes afectacions, el 49% dels acadèmics situa en més d’un 50% la previsió de decreixement de les seves retribucions professionals aquest segon trimestre de l’any, xifra que arriba al 65% si hi afegim els que calculen que els seus ingressos es reduiran entre un 30% i un 50%.

Una cinquantena de rodatges aturats a Catalunya en plena temporada alta

Segons dades facilitades per la Catalunya Film Commission i la Barcelona Film Commission, l’estat d’alarma decretat el passat 14 de març ha aturat una cinquantena de rodatges que s’estaven duent a terme o estaven previstos durant els mesos de març i abril. D’aquests 50 rodatges, 3 són llargmetratges (1 de ficció i 2 documentals) i 6 són sèries (3 de ficció, 2 documentals i 1 websèrie). També destaquen els programes i documentals televisius, que suposen al voltant del 20% de les produccions registrades. Dels 50 rodatges registrats, més d’un 70% corresponen a producció catalana.

Tot i que les dades facilitades per les Film Commissions no són completes en referir-se només als rodatges culturals aturats a partir de la segona quinzena de març i fins a mitjans d’abril que ja havien tramitat alguna sol·licitud de permís de rodatge (és a dir, que exclouen les produccions previstes per més endavant que no havien arribat a tramitar cap permís de rodatge, així com les produccions de publicitat, que tramiten els seus permisos directament amb els responsables dels espais), el que és una realitat és que el període març-maig és especialment dolç pels rodatges a casa nostra, doncs hi ha més hores de llum natural i la meteorologia acompanya. Ho demostren dades d’anys anteriors (2018), que situen la xifra de rodatges acollits en aquest període al voltant del 30% dels rodatges anuals.

Una envestida sense pal·liatius a la precària visibilització del cinema català a les sales

Les sales de cinema catalanes calculen unes pèrdues diàries de 327.178 € de recaptació bruta no ingressada (xifra extreta en base a un càlcul de les entrades no venudes a Catalunya), amb una davallada d’un mínim del 21% d’espectadors respecte l’any passat en l’escenari més optimista de reobertura dels cinemes el mes de juny. Les 54 sales agremiades han fet ERTOS que han afectat ja al voltant de 2.000 treballadors. Respecte l’ajornament de les estrenes, Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya parla d’un reordenament en el calendari del segon semestre del 2020 i part de 2021: “L’aturada, a efectes d’estrenes, només serà un parèntesi, un canvi de calendari, això sí, de manera generalitzada. Atès que la producció o la post-producció de nous títols també s’ha aturat, les noves pel·lícules arribaran més tard al mercat i el ritme d’estrenes es normalitzarà”.

De moment, vuit estrenes catalanes previstes d’ara fins al mes de juny s’han posposat: “Ofrenda a la tormenta”, de Fernando González Molina (Golem); “Uno para todos”, de David Ilundain (A Contracorriente); “Isaac”, de David Matamoros i Ángeles Hernández (Alfa Pictures); “El cerro de los dioses”, de Daniel M. Caneiro (Begin Again); “L’Ofrena”, de Ventura Durall (Alfa Pictures); “La boda de Rosa”, d’Icíar Bollaín (Filmax); “A Stormy Night”, de David Moragas (Filmax) i “Herencia”, d’Ana Hurtado (Begin Again) han ajornat la seva arribada a les sales. En base a les previsions facilitades per les principals distribuïdores catalanes o amb catàleg català, també confirmem que set produccions catalanes més en principi no veuran afectada per la crisi de la Covid-19 la seva previsió d’estrena a la tardor: “Las niñas”, de Pilar Palomero (BTeam Pictures), “No matarás”, de David Victori (Filmax); “Sentimental”, de Cesc Gay (Filmax); “Libertad”, de Clara Roquet (Avalon); “Coraje”, de Rubén Rojo Aura (Mago Production); “Sis dies corrents”, de Neus Ballús (Filmax) i “La vampira de Barcelona”, de Lluís Danés (Filmax).

Pel que fa als festivals, una finestra essencial per donar el tret de sortida a l’explotació comercial dels nostres films, segons dades facilitades per Catalunya Film Festivals, dels 17 festivals programats a Catalunya entre la segona quinzena de març i el mes de juny de 2020, 11 han estat ajornats (7 ja tenen noves dates entre juny i tardor), 2 es mantenen en les seves dates habituals però canvien el format per passar a ser online, 1 ha estat cancel·lat i els 3 restants encara no s’han pronunciat, perquè les seves dates permeten més marge per prendre la decisió.

El rescat inajornable del nostre cinema

Des de l’Acadèmia del Cinema Català ens reafirmem en la idea que el més important en aquests moments és la salut, però que hi ha la salut física i la mental, que és la cultural, i que són indestriables l’una de l’altra. Per això reclamem a les administracions catalanes i estatals el compromís amb l’audiovisual del país amb quatre accions immediates.

1) QUE LA GENERALITAT COMPLEIXI LES AJUDES PROMESES. En un moment on les institucions començaven a ser conscients del drama que està patint el sector audiovisual català i de les oportunitats que s’havien deixat perdre, és necessari, més que mai, mantenir els compromisos adquirits en relació a subvencions i TV3. En la situació en la que ens trobem, demanem que el suport promès s’adapti a l’aturada que ha provocat la crisi sanitària avançant pagaments d’ajuts concedits i flexibilitzant absolutament terminis i imports de justificacions, protegint els festivals i obrint línies específiques compensatòries tant a sales com a distribuïdores per la manca d’ingressos generats a les sales durant tot aquest temps.

2) DESENCALLAR AL PARLAMENT ESPANYOL LES MESURES LABORALS DE L’ESTATUT DE L’ARTISTA. Aquesta aturada ha evidenciat la situació de vulnerabilitat i la desprotecció dels nostres artistes i professionals i la fragilitat dels mecanismes de contractació. Cal articular urgentement l’Estatut de l’Artista, en aquests moments encallat al Congrés espanyol, amb regulacions específiques com la aplicada a França amb els anomenats professionals «intermitents» de l’espectacle, per la qual els treballadors intermitents de l’audiovisual i dels espectacles en viu tenen accés a una prestació d’atur especial calculada en base a unes hores mínimes de contractació acumulades.

3) SEGUIR LES RECOMANACIONS DE L’OBSERVATORI EUROPEU DE L’AUDIOVISUAL I PROMOURE LA DIFUSIÓ DEL CINEMA PROPI. En un moment de confinament, amb el consum audiovisual més disparat que mai, les televisions públiques europees han d’estar obligades a emetre continguts de qualitat que promoguin el consum de producció audiovisual/cultural pròpia entre els ciutadans/es. Per això proposem l’engegada d’una programació especial de cinema català a TV3 sota el títol de Cicle Gaudí, amb títols guanyadors dels nostres premis nacionals de cinema, presentats pels nostres autors i creadors.

4) RESOLDRE LA INSUFICIÈNCIA DE LA CULTURA AUDIOVISUAL EN L’ENSENYAMENT. En un moment en què el Departament d’Educació s’enfronta a la necessitat d’activar un pla per seguir formant online al milió i mig d’infants i joves, l’audiovisual català i en català ha de ser una eina de formació. Sortirem canviats d’aquesta crisi, aprofitem per sortir-ne reforçats en cultura. Convertim aquesta situació d’excepcionalitat en una oportunitat per formar els nostres públics del present i del futur. Eduquem en i amb el nostre audiovisual.

La Acadèmia del Cinema Català demana un compromís urgent

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA: MARÇ 2023

Forever Godard

Aquest mes de març, la retrospectiva de Jean-Luc Godard se centra en la darrera etapa de la seva carrera al costat del director de fotografia Fabrice Aragno, col·laborador imprescindible del cineasta que visitarà la Filmoteca. Godard es va centrar al final de la seva filmografia en l’exploració de la imatge i el so digitals, en títols com “Film socialisme”, “Adieu au langage” o “Le Livre d’image”, inclosos en aquest primer bloc del cicle, Forever Godard. Darreres visions.
(més informació)

Todd Solondz a l’Americana

El director nord-americà és el protagonista de la retrospectiva del festival Americana que acull la Filmoteca. El seu darrer despietat retrat de la societat nord-americana, Wiener-Dog (2016), va inaugurar el cicle amb la presència de Solondz el 28 de febrer, com a prèvia del festival. Descobert als noranta amb “Bienvenido a la casa de muñecas” i la brutal “Happiness”, és una de les veus més personals i controvertides del recent cinema independent nord-americà, amb una obra que s’ha definit com a salvatge, demolidora, cruel, sòrdida, provocadora, perversa, càustica, excèntrica…
(més informació) (notícia)

Joanna Hogg al D’A Festival Cinema Barcelona

Retrospectiva completa, en el marc del D’A, d’una de les veus més respectades del cinema actual, avalada fins i tot per Martin Scorsese en la producció. Sis films que mostren un estil íntim, sense sentimentalismes i estranyament enigmàtic. Un cinema subtil i contingut sobre la complexitat de les relacions humanes, particularment en l’àmbit de la família i de la parella, amb components autobiogràfics i presències recurrents i potents en els repartiments com les de Tilda Swinton i Tom Hiddleston. El cicle s’inaugura el 24 de març amb la preestrena del darrer film de Hogg, “The Eternal Daughter”. (més informació)

Michael Powell i Emeric Pressburger

Precisament Joanna Hogg, en el seu treball de graduació a la National Film and Television School, el curt Caprice, homenatja The Red Shoes, una de les obres més emblemàtiques d’aquesta parella artística que també ha estat reivindicada per Scorsese. El tàndem més singular i creatiu de la història del cinema britànic va brillar en un temps, la dècada dels quaranta, dominat pel cinema realista i en blanc i negre. Powell i Pressburger, per contra, aposten per films lúdics i fantàstics, romàntics i exuberants, amb un concepte visual antinaturalista que els permet experimentar amb l’ús del color. (més informació)

Carmelo Bene

Home de teatre iconoclasta que va trencar totes les regles clàssiques del llenguatge escènic, Carmelo Bene va traslladar la seva visió provocadora del teatre al cinema en un breu parèntesi de només cinc anys i cinc pel·lícules, de 1968 a 1973. Deia Bene que l’art ha de ser impossible perquè la impossibilitat és l’única experiència pròpiament artística. La retrospectiva s’organitza en correspondència amb el cicle que li dedica la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
(més informació)

La Inesperada

Tercera edició d’aquest festival dirigit per Núria Giménez Lorang i Miquel Martí Freixas que posa en focus en la no-ficció, amb quatre sessions a la Filmoteca. La Inesperada proposa un festival abastable, concís i on cada sessió és una experiència curosament programada. La programació apropa corrents cinematogràfics d’arreu del món amb autors independents de països com la República Centreafricana o Tailàndia i la recuperació de títols d’altres èpoques, tresors amagats i oblidats pel pas del temps. (més informació)

Jaume Figueras i Agustí Villaronga

Van ser els grans protagonistes dels premis Gaudí el gener passat. Jaume Figueres rebia el guardó d’honor, i Villaronga va morir el mateix dia de la gala, que es va convertir en un sentit homenatge al seu record. La Filmoteca s’afegeix a aquests reconeixements, el 16 de març amb Jaume Figueres envoltat d’amics (Àlex Gorina, Marta Esteban i Elisenda Nadal) abans de la projecció del film que ell mateix ha triat, “The Marrying Kind” (George Cukor, 1952). El dia 30 “El testament de la Rosa” servirà per homenatjar Agustí Villaronga. El film és l’emotiu seguiment de la preparació d’un projecte teatral amb Rosa Novell que no va fer-se realitat pel càncer que patia l’actriu.

I també…

La sessió mensual del cicle Història permanent del cinema català inclou el curt de Ricard Bofill Circles, i Los felices 60 de Jaime Camino, que presentarà el seu fill Teo.

Frances Marion és la protagonista de març del cicle transversal Elles tenien la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent, amb un film també dirigit per ella mateixa, Just Around the Corner, i un altre signat per un director amb qui acostumava a col·laborar, Frank Borzage, Lazybones.

Homenatge a Pau Casals. En el marc de la commemoració del 50è aniversari de la mort del músic, aquesta sessió el recorda amb un documental i una taula rodona amb experts sobre la seva figura. (més)

Basilio Martín Patino vist per Javier Tolentino. El periodista i crític cinematogràfic presenta el llibre que ha dedicat al cineasta, editat per Cátedra, en una sessió que es completa amb el film de Martín Patino “La seducción del caos” (1990).

Ramon Balcells és el cineasta que descobreix aquest mes el cicle Dies curts. Amb curts presentats a L’Alternativa com “El vacío” (2014) o “Pícnic” (2020), Balcells també ha col·laborat amb la productora de Pere Portabella Films 59, Eddie Saeta de Lluís Miñarro, i amb Albert Serra al projecte de la Documenta de Kassel “The three little pigs”.

Barrufets, Tintín i Snoopy i Charlie Brown, entre d’altres, en la programació de FilmoXica, que aquest mes clou el cicle trimestral dedicat a cinema i còmic.

ENTREVISTAS

“Legítima Defensa”, de Andrea Braga; corrupción y agroquímicos

Legítima Defensa de Andrea Braga corrupción y agroquímicos

La película es un drama subyacente en el cual Eduardo (Alfonso Tort) es un fiscal que regresa a su pueblo natal para investigar una serie de asesinatos. Lo esperan dos viejos amigos, Paula (Violeta Urtizberea) y Ramiro (Javier Drolas),…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Mato Seco em Chamas” traspasa los límites de la ficción y documental

Reseña de Mato Seco em Chamas Adirley Queiros Joana Pimenta

El sonido del filme es espectacular y envolvente, y la película incluye también en sus más de dos horas y media de metraje distintas piezas musicales a cuyas letras de las canciones será interesante prestarles atención y…

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

NOTICIAS

Todd Solondz: “Me gusta jugar y a veces no me siguen el juego”

Filmoteca de Catalunya Todd Solondz Americana Film Fest 2023

Es un amante de la sátira, así que en sus películas el componente humorístico está asegurado: sólo hay que saber encontrarlo porque si no es así, seguro que las vas a detestar. La mayoría de…

MATÍAS BIZE, BIZNAGA DE PLATA EN MÁLAGA

18 marzo 2023 – El notable director chileno Matías Bize logró este año en Málaga la Biznaga de Plata a la Mejor Dirección por “El Castigo”, una película de suspense protagonizada por la actriz y pareja de Pablo Larraín en la vida real, Antonia Zegers, y rodada en un solo plano secuencia de 80 minutos de duración, toda una apuesta arriesgada que el realizador tuvo que repetir hasta siete veces para que saliera bien, según dijo en esa ciudad andaluza.

El film aborda la desaparición y posterior búsqueda agónica de un niño en plena carretera, siendo los diálogos uno de los puntos esenciales de este relato.

Por su parte, “20.000 especies de abejas”, de la directora debutante vasca Estíbaliz Urresola, consiguió alzarse con la Biznaga de Oro a la Mejor Película.

EN SALAS “LOS REYES DEL MUNDO”

18 marzo 2023 – Llegó a las salas de cine del territorio español, “Los Reyes del Mundo”, de la directora colombiana Laura Mora (Matar a Jesús).

La película cuenta una historia sobre la desobediencia, la amistad y la dignidad que existe en la resistencia. Rá, Culebro, Sere, Winny y Nano. Cinco chicos de la calle de Medellín. Cinco reyes sin reino, sin ley, sin familia, emprenden un viaje en búsqueda de la tierra prometida. Un film que procura ser un cuento subversivo protagonizado por actores no profesionales en una especie de road trip. Un viaje hacia la nada, donde pasa todo.

“PINOCHO”: OSCAR A LA MEJOR ANIMACIÓN

13 marzo 2023 – El cineasta mexicano Guillermo del Toro logró en la ceremonia de los Premios Oscar de este año la estatuilla a la Mejor Animación por su película musical “Pinocho”, la adaptación del clásico cuento de Carlo Collodi.

En realidad, el film reimagina la historia de aquel famoso cuento, una marioneta de madera que cobra vida como hijo de su escultor Geppetto. En este caso, el director la definió como “una historia de amor y desobediencia en la que Pinocho lucha por cumplir las expectativas de su padre, aprendiendo el verdadero significado de la vida”, y decidió ambientarla en la Italia fascista del periodo de entreguerras y la Segunda Guerra Mundial.

Del Toro también afirmó que su mayor interés era el de avivar la compasión entre los pequeños espectadores de la película. Y para ello no dudó en proporcionarle una dirección de arte de estilo gótico que se acerca a la estética de Frankestein, aun cuando esta historia siempre fue concebida para un público familiar y está dedicada a los padres del célebre cineasta.

LA VIDA DE NEUS CATALÀ: “UN CEL DE PLOM”

7 març 2023 – La vida de Neus Català arribarà al cinema aquesta primavera amb la pel·lícula “Un cel de plom”, una producció de Principal 2 Films i Comando de Gandulas AIE en coproducció amb TV3, la participació d’Aragón TV i el suport de l’ICEC. La història d’una de les últimes supervivents del camp d’extermini de Ravensbrück, activista de la resistència francesa i referent de la lluita antifeixista, s’estrenarà a les sales el 28 d’abril de la mà de Filmax, després de tenir la seva premiere internacional a la Secció oficial del Barcelona Film Fest el 22 d’abril.

L’òpera prima de Miquel Romans és una adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí (Editorial Amsterdam, 2012). Romans recrea els fets reals narrats en un dels episodis del llibre: el retorn a casa d’una jove Neus Català, interpretada per l’actriu Nausicaa Bonnín (Tres dies amb la família, La llum d’Elna), després d’haver estat presonera per l’exèrcit alemany i de fer treballs forçats a una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Rachel Lascar (A través de mi ventana), Roger Batalla (Com si fos ahir), Iria del Rio (Visitant), Natalia Barrientos (Les de l’hoquei), Paula Vélez (Polseres vermelles) o Laura Conejero (La Riera), completen el repartiment.

Ambientada l’any 1945, amb l’alliberament dels camps nazis, en la pel·lícula, Neus Català, jove republicana feminista, torna a França després d’haver estat empresonada per l’exèrcit alemany. Mentre recupera la seva vida en llibertat, rememora els fets viscuts un any abans, quan amb un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com El Comando de les Gandules. Però la veritable resistència de la Neus Català tot just acaba de començar: la lluita per la memòria.

“Aquesta és una història de superació, d’absències i de lluita per la memòria, una historia de dones lluitadores i somniadores. La Neus va morir l’abril del 2019 a l’edat de 103 anys i aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a la seva persona”, explica el director, que debuta en el llargmetratge de ficció.

Testimoni inesborrable del segle XX

Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets. La guerra civil la va agafar al seu poble del Priorat, on ja d’adolescent havia participat en una vaga al camp per la igualtat de salaris de les jornaleres. Amb la guerra va marxar per defensar la República com a infermera, i després de passar la frontera cap a França amb 180 nens i nenes d’una de les colònies de Negrín, es va incorporar a la Resistència acompanyada del seu primer marit, l’occità Albert Roger. Detinguda i torturada a la presó de Llemotges, va ser deportada el 1944 al camp d’extermini de dones de Ravensbrück. D’allà va ser traslladada al camp de treball d’Holleischen, on va iniciar una lluita combativa.

“20.000 ESPECIES DE ABEJAS” (OSO DE PLATA)

27 febrero 2023 – La niña española Sofía Otero recibió en Berlín el Oso de Plata a la mejor interpretación femenina por su papel protagonista en la película “20.000 especies de abejas”, ópera prima de Estíbaliz Urresola que también recibió el Guild Film Prize, galardón que entregan los exhibidores alemanes al mejor film en competición. La película posee la particularidad de que tanto su equipo artístico como el técnico están integrados casi exclusivamente por mujeres. La trama se desarrolla a partir de las vacaciones de una niña trans de 8 años, compartidas con su propia familia en un entorno rural marcado por la recolección de miel de abejas.

El jurado oficial, que estaba presidido por la actriz Kristen Stewart, otorgó el Oso de Oro a un documental a cargo del francés Nicolas Philibert, “Sur l’Adamant”, enfocado en un tratamiento pedagógico que ocurre en un centro de salud mental.

En opinión de los miembros de este jurado, entre los cuales se hallaba la cineasta catalana Carla Simón, la mejor ópera prima fue la argentina “Adentro mío estoy bailando” de Leandro Koch y Paloma Schachmann, filme que también es un documental y que tiene que ver con la cultura idish y su amenaza de desaparición a través de una clarinetista de música klezmer llamada Paula.

EN SALAS: “LA SANGRE”, DE PEDRO COSTA

24 febrero 2023 – La primera obra maestra de Pedro Costa llega de forma inédita a los cines del territorio español en una nueva versión restaurada en 4K. Esta ópera prima, obra esencial del cine portugués contemporáneo, ya está en los cines.

Rodada en 1989, con apenas 29 años y recién finalizados sus estudios de cine, “La Sangre” evidencia muchas de las constantes que el realizador portugués desarrollará en obras posteriores -Caballo Dinero (2014), Vitalina Varela (2019)- hasta erigirse en una de las voces más singulares del cine europeo actual.

Entender el auge del cine portugués contemporáneo es entender sus bases. Cineastas como Manoel de Oliveira, Teresa Villaverde, Paulo Rocha, Rita Azevedo Gomes o Pedro Costa, estandartes de un cine que se coló en los intersticios de olas, corrientes y tendencias del cine de autor de finales del siglo XX, representan los albores de una silenciosa explosión artística, de una manera de ver el cine única; que no solo retrata la realidad de una nación -así como de sus colonias- sino que descubre la idiosincrasia de un país inmerso en un largo amanecer social e ideológico.

En este sentido, “La Sangre” de Pedro Costa tiene algo de fundacional. El viaje de dos hermanos (Pedro Hestnes y Nuno Ferreira) que deben reconstruir unas vivencias -pero también una realidad- tras la partida de su padre, no es más que la excusa para una catarsis familiar y a la vez colectiva, que involucra a toda una generación de jóvenes perdidos entre promesas incumplidas y un futuro que nunca llegó.

“La Sangre”, que se presentó en la Mostra de Venecia en 1989, ha sido recientemente restaurada en una copia en 4K supervisada por el director que pudo verse en el Festival de Gijón tras su proyección en Venecia o Nueva York. Ahora dicha copia acaba de llegar a las salas españolas para honrar a uno de los cineastas europeos más radicales e influyentes.

ISE 2023 FINALIZÓ EN BARCELONA

3 febrero 2023 – Una vez más tuvo lugar la celebración en Barcelona de una nueva edición de la feria y congreso audiovisual más importante a nivel mundial.

ISE (Integrated Systems Europe) integra todas los sectores ligados a la comunicación a través de la imagen y el sonido, y entre ellos se encuentra el cine. Dirigido exclusivamente a profesionales, la organización ambiciona crear las oportunidades necesarias para crear un mercado en el cual reunir a compradores y vendedores, así como un foro que regularmente implique un intercambio de ideas entre todas las partes implicadas en el proceso de su desarrollo en el terreno creativo.

PREMIOS FEROZ 2023: FILMS DESTACADOS

29 enero 2023 – ‘As bestas’, mejor película; ‘Alcarràs’, mejor dirección; y ‘Cinco lobitos’, mejor guion, dominaron las categorías de cine de los Premios Feroz de este año, al igual que ocurrió con ‘Competencia Oficial’ como comedia, mientras que ‘La ruta’ y ‘No me gusta conducir’ se alzaron con tres premios cada una, entre ellos los de mejor serie dramática y mejor serie de comedia.

Carla Simón por ‘Alcarràs’ logró el Feroz a mejor dirección, en el año en el que estaban nominadas cuatro mujeres cineastas de cinco candidaturas por primera vez en la historia este tipo de certámenes a nivel internacional.

‘Mantícora’ consiguió dos Lobos de Oro, el de mejor actor protagonista de una película para Nacho Sánchez y el de mejor cartel para el propio director de la cinta, Carlos Vermut. Laia Costa y Susi Sánchez recibieron las estatuillas como mejor actriz protagonista y de reparto en cine, y Alauda Ruiz de Azúa se llevó el Premio Feroz DAMA al mejor guión de una película por ‘Cinco Lobitos’.

Para los miembros de la AICE, el mejor tráiler es la versión final del realizado para ‘Cerdita’ por Marta Longás.
Además, ‘La piedad’ de Eduardo Casanova y ‘La visita y un jardín secreto’ de Irene M. Borrego recibieron los Premios Arrebato, de ficción y de no ficción respectivamente.

Pedro Almodóvar fue el receptor del Premio Feroz de Honor de manos de seis de sus actrices: Julieta Serrano, Rossy de Palma, Bibiana Fernández, Aitana Sánchez-Gijón, Leonor Watling y Milena Smit.

ELS GAUDÍ D’“ALCARRÀS” I “PACIFICTION”

23 gener 2023 – “Alcarràs”, de Carla Simón, i “Pacifiction”, d’Albert Serra, van guanyar els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament, en una edició, la quinzena, d’uns Premis Gaudí molt repartits que també van reconèixer els mèrits de “Suro”, amb els guardons a Millor direcció novella per a Mikel Gurrea i millors interpretacions protagonistes, i d’“Un año, una noche”, d’Isaki Lacuesta, que es va endur fins a cinc estatuetes.

La cerimònia d’entrega dels XV Premis Gaudí no va deixar pràcticament cap dels títols més nominats sense recompensa: als ja citats cal afegir els dos guardons que es van endur “La maternal”, de Pilar Palomero, i “Los renglones torcidos de Dios”, d’Oriol Paulo.

L’emocionat record a Agustí Villaronga, traspassat el mateix dia de la cerimònia, va travessar una gala que va homenatjar l’estimat cineasta amb sentides paraules al llarg de tota la nit. Referent clau del nostre cinema, deixa un extens llegat de més d’una vintena d’obres reconegudes nacional i internacionalment.

PALMARÈS XV PREMIS GAUDÍ

Millor pel·lícula: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau

Millor pel·lícula en llengua no catalana: PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin

Millor pel·lícula documental: EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet

Millor pel·lícula d’animació: TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch, Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte

Millor direcció: Carla Simón, per ALCARRÀS

Millor direcció novella: Mikel Gurrea, per SURO

Millor guió original: Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS

Millor guió adaptat: Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor protagonista femenina: Vicky Luengo, per SURO

Millor protagonista masculí: Pol López, per SURO

Millor direcció de producció: Elisa Sirvent, per ALCARRÀS

Millor curtmetratge: HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas

Millor pel·lícula per a televisió: SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall i Paco Poch

Millor direcció artística: Sebastian Vogler, per PACIFICTION

Millor muntatge: Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor actriu secundària: Ángela Cervantes, per LA MATERNAL

Millor actor secundari: Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR

Millor interpretació revelació: Carla Quilez, per LA MATERNAL

Millor música original: Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor fotografia: Artur Tort, per PACIFICTION

Millor vestuari: Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor so: Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millors efectes visuals: Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor maquillatge i perruqueria: Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor pel·lícula europea: CINCO LOBITOS (Espanya)

Premi Especial del Públic: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Pataus