Inicio » ENTREVISTAS » Leyendo en este Momento:

«La mujer del eternauta», un documental de valor histórico y testimonial

agosto 2, 2012 ENTREVISTAS

«El eternauta» fue una obra de historieta del argentino Héctor Oesterheld que hoy podría considerarse de culto para muchos aficionados al género de cómics.
La publicación tuvo dos etapas diferenciadas por un paréntesis de unos diez años, la última de ellas con sutiles y marcadas referencias a la situación política. En medio de todo eso, hubieron intentos fallidos de reeditarla.

El documental «La mujer del eternauta» del español Adán Aliaga es un retrato de Elsa Sánchez, viuda de Oesterheld, quien resultó desaparecido por la dictadura argentina.
La negativa del escritor a despojarse de sus ideales es un elemento clave para comprender este trabajo que recibió el Premio del Público en el segundo festival de cine online de Filmotech, el portal de visionados de pago de Egeda, la entidad española de derechos de autor.
Adán Aliaga nos cuenta más detalles sobre esta película.

– En los primeros veinte minutos del documental tratas de contextualizar la situación política por la que atravesó Argentina hace 30 años. Si bien esto es sabido para algunos, ¿lo hiciste pensando en las nuevas generaciones que puedan acercarse al cómic del eternauta?

Claro, la idea era hablar de lo más general, de lo más amplio a lo más concreto. Hablamos en términos generales de la dictadura, de la problemática que ocurrió, del eternauta, de la familia de Héctor y de Elsa que es al final sobre quien nos interesaba tratar.
Entonces, comienza con un poco de introducción y de puesta en situación también para que la gente de fuera de Argentina se sitúe, particularmente de España donde muy poca gente lo conocía en profundidad y también en Europa donde pretendíamos encarar el tema desde un buen punto de partida.

– A esta señora se le ve abierta pero al mismo tiempo está presente un gran sufrimiento interior y es de suponer que te fue bastante difícil lograr encajar ciertas escenas en las que ella habla.

Sí, ten en cuenta que para nosotros hay un antes y un después tras conocer a Elsa, una persona que quien la conoce así, directamente, pues le cambia la vida porque ella afronta este drama tan trágico, tan exagerado y tan surrealista que es perder a sus cuatro hijas y a su marido, la destrucción de toda su familia, y eso hace que Elsa lo afronte desde una posición muy firme.

Nosotros tuvimos un contacto progresivo. Yo hice un viaje a Argentina, en una primera fase de preparación y de conocer la historia en primera persona, conocer a Elsa y escribir un pequeño guión y la verdad es que Elsa es muy accesible pese a tener la agenda muy completa.

En todo momento nos abrió su casa y yo estuve allí viviendo casi como uno más de la familia. Éramos un equipo muy reducido de tres personas ya finalmente para el rodaje y estuvimos trabajando con ella.
Quizá a mí me hubiese gustado estar más tiempo, pero entiendo que dentro de sus tareas cotidianas ella es una persona muy activa en compromisos sociales en la ciudad.

Pudimos hacer las entrevistas en las que nos contó todo el proceso histórico que ya ha contado muchas veces, porque le han hecho bastantes reportajes, pero a mí me interesaba más el lado humano de Elsa en, por ejemplo, algunas conversaciones con la persona que va a ayudarle y con su familia en los momentos más íntimos y este material a veces lo hice con el equipo y otras lo hice yo solo con mi cámara doméstica, estando con ella mientras me enseñaba las fotos de su hija e intimando un poco más.

Pero evidentemente nosotros solo nos podemos acercar a años luz de su drama y podemos trasmitirlo a los espectadores. Es muy complicado y difícil explicar con palabras lo que ha sufrido esta mujer.
Aquí hemos intentado ayudar y aportar nuestro granito de arena a esta obsesión que tiene Elsa, y que creo que tendríamos que tener todos, que es que no se olvide el pasado para que no se vuelva a repetir. Entonces ella tiene una obsesión por que se cuente la historia, por que se sepa y se siga hablando de ella. Esa es nuestra aportación.

– Ella dice que no entiende mucho qué es lo que le ha pasado cuando de repente se vio envuelta en todo esto que nunca se hubiese imaginado. Elsa se casa felizmente pero de repente ocurre esta grave situación. ¿Esa sería la parte más dramática de la historia de esta mujer?

A mí hay una cosa que me interesa mucho a nivel cinematográfico que es la lucha que ella tiene con la convivencia con el vacío, ese espacio que le ha quedado después de la aniquilación de su familia, pero evidentemente lo que le ocurrió a Elsa es un caso bastante común en la historia trágica de la dictadura en Argentina y en otros países también con dictaduras que es que las mujeres que eran amas de casa, con estudios o sin estudios y de diferentes estratos sociales, tuvieron que, de algún modo, dejar su casa, salir a conocer las leyes, a la calle a hablar y tener que, al igual que Elsa, convertirse en esta especie de líder.
La escuchas hablar en público y es demoledor, tiene una convicción y una fuerza que te quita el aliento.

Este ejemplo de Elsa es el ejemplo de muchas madres y muchas abuelas de plaza de Mayo que han tenido que salir, no todas vienen de la Universidad o de clases sociales altas, gente normal, gente del pueblo muy metidas en su casa con sus familias que de repente han tenido que dejar todo y salir para luchar por que la historia no se olvide y por seguir luchando, porque Elsa está todavía luchando para poder recuperar a alguno de los nietos que se supo que nacieron y que todavía no han podido recuperar.

– Hay un momento que me parece fundamental dentro del documental que es cuando ella habla de su marido y dice algo así como que era un soñador con poco sentido de la realidad. No es exactamente un reproche pero sí que parece una cierta contradicción.

Bueno, yo creo que su marido es un artista y en cierta forma la posición de un artista es muy diferente a cualquier otra persona que no tuviera esta vinculación artística. Creo que él estaba posicionado en otro lugar, con unos ideales mucho más bohemios y quizá con otra dimensión emocional, pero me parece que lo que Elsa demuestra es que siempre ha pensado que ha sido Héctor el que ha ido poco a poco involucrando a sus hijas en la lucha armada pero lo que nosotros descubrimos hablando con ella, a diferencia de lo que piensa otra gente, es que fue al contrario, que fueron sus hijas las que entraron en un principio y que poco a poco Héctor las fue apoyando cuando ya era conocido con el cómic y con toda su capacidad de comunicación a posteriori.

Quiero decir que aunque Elsa ha estado como culpabilizando a Héctor de lo que ocurrió, me parece que fue al revés, fueron las hijas las que metieron a Héctor en los montoneros a posteriori, y Elsa ha estado siempre al margen porque no tenía una formación y unos intereses políticos. Ella simplemente se limitaba a cuidar de su familia y de sus hijas, a quienes criar resultaba un poco complicado, y ha sido a raíz de esta pérdida por la que Elsa ha tenido que entrar en política, posicionarse y seguir luchando.
Yo creo que esta visión que tiene ella parece que con el tiempo va cambiando y lo va viendo diferente.

– Y lo peor de todo es también esa sensación de impunidad, de que los culpables o los responsables de todo esto 30 años después estén siendo juzgados.

Justamente hace unas semanas que yo he leído en prensa que se ha imputado a Videla, que ya es muy mayor y a otros también, pero yo creo que sí, que durante todos estos años han estado con esa sensación de que no podían hacer nada y de que incluso hay gente que ni lo creían porque hasta discuten un poco lo que ocurrió y cómo ocurrió y esa sensación de que no está reconocido te motiva a seguir luchando porque es como si hubiese ocurrido ayer todo el drama, todavía lo tienen muy presente y supongo que ese también ha sido su motor de vida. Ella es un poco la que sigue luchando con el paso de los años y Héctor y ella quedarán en la memoria histórica.

– Verónica Cura participa en la producción. ¿Qué otros apoyos tuviste?

Verónica, a través de Utópica Cine, es la coproductora. La productora Frida Films contactó conmigo para que yo lo dirigiera; esto quiere decir que es un trabajo que no nace de mi persona sino que es un proyecto de encargo y cuando tienen esta idea contactan conmigo para que yo lo convierta en una película documental. El Ministerio de Cultura español e Ibermedia también apoyaron la iniciativa.

©José Luis García/Cinestel.com

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA – ESTIU 2024

Hitchcock sonor

Revisió completa de la filmografia sonora del director (l’etapa muda la va recollir la Filmoteca en un cicle el 2016), que Truffaut va reivindicar al llibre El cinema segons Hitchcock. És a partir d’aquesta publicació que l’establishment cultural veu el cineasta britànic, no només com el director més popular del seu temps i un mestre de l’entreteniment, sinó com un geni del setè art que va tenir una importància fonamental per al desenvolupament del llenguatge cinematogràfic modern. Els seus thrillers psicològics i films de suspens vehiculen un món propi farcit de pors, obsessions, perversions i fetitxismes en el qual figures com el fals culpable, el voyeur o la rossa inaccessible tenen un paper central.
(més informació)

Agnès Varda

Durant sis dècades i fins al seu darrer alè, Agnès Varda (1928-2019) va construir una filmografia radicalment lliure en la qual, sovint, els límits entre ficció i documental es difuminen. En paral·lel a l’exposició del CCCB Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, la Filmoteca presenta una retrospectiva de la directora que va anticipar en quatre anys la Nouvelle Vague, de la qual acabaria formant part, va ser pionera del cinema feminista i en l’ús del cinema digital, i va eixamplar els codis narratius del cinema amb un estil eclèctic que ella anomenava cinescriptura i que conjugava rebel·lia, esperit juganer i una gran imaginació. (més informació)

Pòdcast «Viatge a Júpiter: Agnès Varda»

El pòdcast de la Filmoteca Viatge a Júpiter, realitzat per Marta Armengou, presenta una edició especial de cara al públic dedicada al cicle Agnès Varda el dimarts 23 de juliol a les 19.00 h, amb convidades. L’enregistrament de la xerrada estarà disponible als canals de la Filmoteca d’iVoox i Spotify.

BBM Centenaris

Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni enguany farien 100 anys. Tres grans tòtems de l’star system, tres icones sexuals que han superat la prova del temps gràcies al seu talent descomunal i una incontestable versatilitat actoral. El cicle ofereix una selecció d’alguns dels treballs més significatius d’aquestes tres figures universals que van marcar una època i que es continuen mantenint a l’altura de la seva magnífica llegenda: la Lauren Bacall de Key Largo, How to Marry a Millionaire o Dogville; el Marlon Brando d’A Streetcar Named Desire, Guys and Dolls o The Godfather i el Marcello Mastroianni de La dolce vita, La grande bouffe o Oci ciornie. (més informació)

Contes d’estiu

Jocs infantils a la vora d’un riu, la calma de les tardes llargues, l’emoció del viatge o algunes trobades inesperades configuren per tercer any consecutiu el cicle dedicat als nostres contes d’estiu. Cada sessió, els dijous i els diumenges, està composta per un curtmetratge i un llargmetratge i explora diverses formes d’expressió, des de la narrativa més clàssica fins a l’avantguarda més insòlita, i posa en diàleg films de diferents èpoques i ambicions, de Yasujirô Ozu i Éric Rohmer a Dominga Sotomayor i Guillaume Brac. (més informació)

Exposició «Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla»

Presentada a París de setembre a desembre de 2023 a la Cité Internationale des Arts, i adaptada per la Filmoteca de Catalunya, l’exposició recorre la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de la fundació del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir per part de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder. Els vídeos del col·lectiu Les Insoumuses, juntament amb els d’altres cineastes i col·lectius afins, ofereixen una cartografia de les lluites del moment: del dret a l’avortament i la llibertat sexual a la Guerra del Vietnam o l’antipsiquiatria en un marc decididament internacional. La mostra es concentra en una història alternativa dels mitjans en la qual l’activisme i la cultura visual tenen un paper principal. (més informació)

‘Dies curts’ amb Ángel Santos

Darrera sessió del cicle dedicat als nous cineastes. El cinema de Santos és minuciós, reflexiu i explora els temes amb la subtilesa dels colors d’un quadre, d’una postal o d’un poema. A les seves pel·lícules hi trobem un interès profund per com ens relacionem amb l’art, amb la gent i amb el passat, sense amagar una certa melancolia i mitomania pop.
(més informació)

FilmoXica d’estiu

La programació familiar de la Filmoteca, dissabtes i diumenges a les 17.00 h, proposa aquest estiu anar de viatge. Volant pel cel, en bicicleta, dins d’un tren, dalt d’un vaixell en forma de pera, en un cotxe que és una màquina del temps o en una furgoneta on amb prou feines hi cap tota la família, amb títols com El viatge d’Ernest i Célestine, Regreso al futuro, Superman, Petita Miss Sunshine, Dilili a París o Super 8. (més informació)

I també…

La retrospectiva dedicada al gran artesà de Hollywood i un dels pares del cinema social urbà Sidney Lumet continua al juliol, amb títols importants com The Verdict (1982), The Fugitive Kind (1960), Murder on the Orient Express (1974) i 12 Angry Men (1957). (enllaç)

Història permanent del cinema català recupera el mes de juliol amb Alícia a l’Espanya de les meravelles (Jordi Feliu, 1978), que presentarà la seva protagonista Mireia Ros, dimarts 2 de juliol a les 18.00 h. (enllaç)

La programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya inclou les primeres passes de Jacques Demy en el setè art a Jacquot de Nantes (Agnès Varda, 1991) i dos exemples més de l’ús professional de films amateurs en el cicle L’arxiu subterrani. Found footage: No Intenso Agora (João Moreira Salles, 2017) i Un instante en la vida ajena (José Luis López-Linares, Javier Rioyo, 2003). (enllaç)

Lola Arias torna al Grec amb el muntatge de Los días afuera al Teatre Lliure. Coincidint amb la seva presència al festival, l’autora i directora argentina també presentarà a la Filmoteca la versió cinematogràfica de l’obra Campo minado (Teatro de guerra, 2018). (enllaç)

La secció «Flash Bach», que el festival Bachcelona 2024 dedica al cinema, s’endinsa en el cinema de Tarkovski i la seva relació amb la música de Bach, el compositor més present en les seves pel·lícules, amb la projecció de Zerkalo (El espejo, 1974). (enllaç)

El taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de setze a vint-i-cinc anys del barri del Raval de Barcelona o a persones vinculades a associacions i espais del barri, es durà a terme per quart any consecutiu del 8 al 15 de juliol, i mostrarà els resultats d’aquesta intensa setmana de treball en una sessió especial el dijous 18 de juliol. (enllaç)

Celebrem els 12 anys al Raval amb les pel·lícules que han triat els seguidors de les xarxes socials de la Filmoteca relacionades amb el número 12: 12 Monkeys de Terry Gilliam i 12 Angry Men de Sidney Lumet.

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

Cine argentino: El INCAA cancela la cuota de pantalla y reduce su apoyo a la producción de cine nacional

Cine Argentino el INCAA cancela la cuota de pantalla

El INCAA canceló la cuota de pantalla, a través de una nueva reglamentación de la Ley 11.741 de Fomento para la Actividad Cinematográfica Nacional que a su vez, también deroga el decreto de apoyo a la producción.

Pablo La Parra, nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra nuevo director de la Filmoteca de Catalunya

Pablo La Parra Pérez es el nuevo director de la Filmoteca de Catalunya desde el 1 de julio de 2024, tras haber resultado ganador de un concurso público al que se presentaron 27 candidaturas diferentes, y…

ICTA Seminar: ¿Es la película emulsiva equivalente al vinilo?

ICTA Seminar Es la película emulsiva equivalente al vinilo

Aunque la proyección digital es sin duda la tecnología de proyección dominante hoy en día, existe una tendencia cada vez más visible de proyectar nuevas películas seleccionadas en un filme químico: 35 mm,…

CinemaNext presentó un proyeccionista remoto para cines

CinemaNext presentó un proyeccionista remoto para cines

Coincidiendo con la edición de este año de CineEurope, celebrada en Barcelona, CinemaNext, proveedor internacional de servicios para salas de cine, anunció que se ha asociado con la empresa británica…

CineEurope 2024: Tim Richards (VUE) y la edad de oro del cine

CineEurope 2024 Tim Richards VUE y la edad de oro del cine

El canadiense Tim Richards es el director ejecutivo de VUE, una empresa multinacional de exhibición cinematográfica que él mismo creó allá por la década de los 90 del siglo pasado. Este año…

CineEurope 2024: Christie amplía la oferta para salas cinematográficas

CineEurope 2024 Christie amplia la oferta para salas cinematograficas

Christie, líder en innovación tecnológica con más de 65 años en el cine, está mostrando sus soluciones integrales en CineEurope 2024, Convención de la UNIC (Unión Internacional de Salas de Cine, que se está…

Cinecittà invierte en una experiencia cinematográfica premium con proyección Christie

Cinecitta invierte en una experiencia cinematografica premium con proyeccion Christie

Cinecittà, el mayor multicine de Alemania, ha instalado recientemente 12 proyectores de láser puro RGB, a los que seguirán otros. ECCO Cine Supply & Service suministró e instaló los proyectores.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

“El Viento que Arrasa”, de Paula Hernández, con Sergi López

El Viento que Arrasa de Paula Hernandez con Sergi Lopez

El actor catalán Sergi López forma parte del elenco de “El Viento que Arrasa” (A Ravaging Wind), una película de la cineasta argentina Paula Hernández, a quien recordamos especialmente por…

“Madres de los dioses”, una película clave de Pablo Agüero

Madres de los dioses una pelicula clave de Pablo Aguero

Geraldine Chaplin encabeza un reparto de cuatro personajes envueltos en mucha espiritualidad que comparten el hecho de haber sido abandonadas por hombres inestables que no fueron…

“Chau Buenos Aires”, de Germán Kral; ánimo frente a la adversidad

Chau Buenos Aires de German Kral animo frente a la diversidad

El guion original de esta historia lleva tres sellos, uno de los cuales pertenece a Fernando Castets, guionista habitual de las notables películas de Juan José Campanella, y su…

“El Villano”, con Luis Ziembrowski ahondando en la direccón de cine

El Villano con Luis Ziembrowski en la dirección de cine

La historia del notable actor argentino Luis Ziembrowski tiene mucho que ver con cómo se desarrollan las dinámicas de las artes escénicas con el mercado audiovisual en su relación directa con los…

“Los Delincuentes” de Rodrigo Moreno; una película caleidoscópica

Los Delincuentes de Rodrigo Moreno una película caleidoscópica

Es la película elegida para representar a Argentina en la ceremonia de los Oscars de principios del año 2024, una tragicomedia larga, de un poco más de tres horas, cuyo…

“La Larga Vida de los Recuerdos”, de Mariana Russo y Alberto Masliah

La Larga Vida de los Recuerdos Mariana Russo Alberto Masliah

La película muestra a una madre que se reencuentra con su hijo después de mucho tiempo y descubre que ha perdido los mejores momentos de su vida; un anciano que regresa a su pueblo natal, pero que en su juventud había perdido a…

PROTOCOL ANTI-VIOLÈNCIES MASCLISTES

22 juny 2024 – Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, i Carla Vall, advocada especialitzada en violències masclistes, van presentar el Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual, un text pioner a l’Estat i acordat amb el sector que ofereix un model d’actuació i d’abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per violència física, psicològica, sexual o digital. L’adhesió a aquest protocol per part de les empreses productores catalanes simplificarà els procediments per activar la investigació, alhora que implicarà un compromís de transparència i garantia d’aplicació de les mesures preventives establertes.

Judith Colell va declarar que “per poder aconseguir un audiovisual segur per a totes, la prevenció havia de ser un objectiu des del principi del projecte. Així que un grup motor format per diverses entitats del sector (com l’Associació d’Actors i Directors Profesionals de Catalunya, i Dones Visuals), diverses professionals i membres de l’Acadèmia van començar a treballar el 2022 per tal d’agafar models. En aquell moment hi havia molt pocs protocols específics per al sector, la major part concentrats a Amèrica llatina, amb algunes iniciatives molt interessants al Regne Unit i a Finlàndia.” La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català també va destacar la implicació de professionals del sector en tot el procés. “Una diagnosi inicial va comptar amb la participació de més de 300 professionals del sector i una comissió participativa formada per una vintena d’entitats, incloent les televisions públiques (TV3 i Betevé) que han participat en la fase prèvia i han també revisat i esmenat el document final. Per nosaltres la implicació del sector era condició sine qua non per treballar, ja que es tractava de fer una eina realment útil. Esperem haver-ho aconseguit,” va dir.

Carla Vall, per la seva banda, va subratllar que “hem adaptat la norma als moviments que ja s’estaven donant al sector. No estem pensant només en les conductes més greus, sinó que estem parlant de les conductes simbòliques que tot just comencen. L’eix de la prevenció estructural és començar a generar un canvi de consciència. I això no depèn exclusivament de la víctima, ni significa necessàriament activar una denúncia penal.”

DOCUMENTAL “ODRADEK”, YA EN FILMIN

22 junio 2024 – Ya se puede visionar en la plataforma Filmin el documental “Odradek”, del director gironí Juli Suàrez; una historia que es un homenaje a la sencillez, los objetos y los inicios del cine; un símbolo y el pretexto porque, a través de unos aparatos inventados por el profesor Macaya, se crea un espectáculo de magia, emulando los espectáculos feriales de calle que se realizaban a finales del siglo XIX. (reseña)

Sobre la película, el director declaró: “Desde el primer momento que vi su espectáculo y me adentré en el mundo fantasioso de Artil·luxis, supe que tenía una historia. En el mundo digital y super avanzado que vivimos, que todo es posible y fácil, Jordi y Genisa me enseñaron que con sencillez y humildad se puede crear un espectáculo de lujo en el que te quedas como sumergido.
Los hermanos Lumière, George Mèlies y Segundo de Chomón entre varios más, iniciaron el recorrido del mundo del cine. Mèlies y Chomón creaban un cine fantástico. Sus películas estaban llenas de trucos, manuales o fotográficos, que después se incorporaron al lenguaje cinematográfico. Por eso quise crear un paralelismo entre el espectáculo del profesor Macaya y la señorita Carricondo con las creaciones de Georges Mèlies y Segundo de Chomón, espectáculos sencillos y llenos de imaginación”.

SEAN BAKER GANÓ EL FESTIVAL DE CANNES

26 mayo 2024 – El estadounidense Sean Baker logró la Palma de Oro en el Festival de Cannes por su película “Anora”, una comedia dramática que se aleja de los escenarios marginados que este cineasta ama y localiza a sus personajes en su ciudad natal de Nueva York.

En la película, una joven stripper de Brooklyn cuyo nombre le da el título a la película, se enamora del hijo de un oligarca ruso. Al principio parece que se está desarrollando un cuento de hadas y el matrimonio está en el horizonte, pero en realidad eso sucede antes de que los padres de su amante se involucren, estando decididos a dañar la relación.

“Anora” marca un alejamiento de sus películas anteriores. Si bien el personaje epónimo, una stripper, permanece en el género habitual de Baker, el universo por el que se mueve la protagonista expresa el deseo declarado del director de hacer esta vez una película sobre gente adinerada.

Del resto de premios destacan los del jurado para “The seed of the sacred fig”, de Mohammad Rasoulof y “Emilia Pérez”, de Jacques Audiard, así como el Gran Premio para “All we imagine as light”, de Payal Kapadia y el Premio a la Mejor Dirección para Miguel Gomes por “Grand Tour”.

Por su parte, fuera de la competición oficial Jonás Trueba logró el Premio Europa Cinemas Label a la Mejor Película Europea por “Volveréis”, una comedia antirromántica sobre una pareja que decide celebrar su ruptura organizando una fiesta.

UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”

12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.

“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.

El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.

El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.

El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.

Jurats joves

DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.

“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.

Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.

Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.

LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO



4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.

En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.

En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.

Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.

Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.

Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.

Firmantes:

Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.

OSCARS 2024: GANÓ EL FILM “OPPENHEIMER”

11 marzo 2024 – El film “Oppenheimer”, de Christopher Nolan conquistó el Oscar a la Mejor Película, además de los premios a Mejor Director, Actor (Cillian Murphy), Actor de Reparto (Robert Downey Jr.), Banda Sonora, Fotografía y Montaje.
“Barbie”, la otra película protagonista del denominado fenómeno comercial “Barbenheimer”, solamente recibió el Oscar a la Mejor Canción Original por «What I was made for?». Igualmente se destacó el notable trabajo de la actriz Emma Stone en el filme “Pobres Criaturas”, de Yorgos Lanthimos, obra fílmica que recibió otros tres galardones (Diseño de Vestuario, de Producción y Maquillaje y Peluquería). “La zona de interés”, de Jonathan Glazer, se alzó con el Oscar a Mejor Película Internacional.

Leer nuestra reseña sobre “Oppenheimer” y “Barbie”, aquí.