FILMOTECA: JULIOL / AGOST 2021
Michel Piccoli, rostre d’autors
Setanta anys de carrera ininterrompuda en teatre, televisió i, sobretot, cinema van portar Piccoli a esdevenir un dels cims del seu ofici. La seva filmografia està lligada especialment a Buñuel, Ferreri i Sautet, als quals el va unir una estreta amistat i plantejaments creatius subversius i activistes, però va ser Godard qui el va llançar a la fama internacional en brindar-li el paper del seu alter ego a “Le mépris” (1963). La llista de cineastes a qui va oferir el seu talent és una de les més llargues i envejables que es pugui imaginar: Berlanga, Hitchcock, Melville, Chabrol, Resnais, Demy, Costa-Gavras, Varda, Malle, Tavernier, Varda, Oliveira, Chahine, Carax, Bellocchio, Angelopoulos… La filmografia de Michel Piccoli és amplíssima, abasta més de 200 títols, dels quals aquesta retrospectiva en selecciona vint-i-sis dels més representatius. (Programació)
Chris Marker: retrospectiva i exposició
La Filmoteca de Catalunya commemora el centenari del cineasta francès amb una extensa retrospectiva i una exposició. És difícil definir amb precisió qui és Chris Marker, atesa la seva personalitat polifacètica. És escriptor, novel·lista, poeta, filòsof, resistent francès, editor, fotògraf, viatger, explorador, cineasta, videògraf, infògraf, artista plàstic, músic, investigador, arxivista, apassionat dels gats. Un experimentador i pensador increïble en el camp de la imatge, sigui fotogràfica, cinematogràfica, videogràfica o dibuixada.
L’efemèride del centenari se celebra concretament el 29 de juliol, però a partir del dimecres 7 de juliol ja es pot visitar l’exposició Chris Marker. Són les sis a tota la Terra…, que estableix correspondències amb les primeres fotografies de viatges, les guies de viatge de la col·lecció Petite Planète, de la qual era redactor en cap, els seus films de fotografies, fotografies fetes durant els esdeveniments mundials dels inoblidables anys 1967, 1968 i 1969, així com també cartells. A més, completen aquesta selecció extractes d’algunes de les seves pel·lícules, així com la presentació del CD-ROM autobiogràfic Immemory.
El complement imprescindible de la mostra és la completa retrospectiva Chris Marker, un electró lliure, testimoni de l’obra d’aquest artista total que ens ha fet descobrir continents llunyans, illes inexplorades, territoris desconeguts, a través de diverses formes d’expressió com ara la fotografia, el cinema, el vídeo, la poesia o el grafisme, que naveguen per un univers en mutació perpètua, a través de països en revolució o paisatges serens, en cerca d’homes i dones, actors d’altres cultures. (Programació) (Exposició)
Melodrames creuats
La Filmoteca planteja durant tot l’estiu el joc de traçar paral·lelismes i convergències en un dels gèneres més consolidats del llenguatge cinematogràfic. El viatge proposa anar dels plantejaments clàssics de mestres com Douglas Sirk o John M. Stahl, a revisitacions més lliures com les de Fassbinder, Todd Haynes o Pedro Almodóvar, sempre amb els sentiments com a matèria primera i les grans passions i baixeses humanes com a nexe comú. La diversitat i riquesa de la tria queda ben palesa amb els cineastes programats: Murnau, Erich Von Stroheim, Charles Chaplin, Agnes Varda, Woody Allen, Paul Thomas Anderson, Terrence Malick o Lars Von Trier. (Programació)
Grec 2021: Peter Brook
Coincidint amb la presentació al Festival d’estiu de Barcelona de l’espectacle Tempest project, dirigit per Peter Brook, la Filmoteca dedica un petit cicle als projectes cinematogràfics d’aquest gran home de teatre, especialista a actualitzar els clàssics amb una mirada minimalista, despullada i inconfusible. Brook ha traslladat la immensa saviesa escènica a la pantalla en projectes com Marat/Sade o la monumental The Mahabharata. (Programació)
La mirada de Tavernier al cinema francès
El març passat va morir Bertrand Tavernier, gran amic de la Filmoteca, que el 2016 li va dedicar una Carta blanca. El cicle Bertrand Tavernier, en el record recupera la seva darrera obra, la sèrie televisiva “Voyages à travers le cinéma français” (2017), narrada en primera persona, on ampliava el documental del mateix títol i aprofundia en les pel·lícules franceses que van marcar la seva vida. (Programació)
I també
La projecció de “Gidon Kremer: Back to Bach”, com a part de la programació del Festival Bachcelona. (Diumenge 4 Juliol 2021 · 20:00h.)
Estrena de “Gustau. La transició al descobert”, documental que pren el cas de l’assassinat del jove Gustau Muñoz com a punt de partida per qüestionar la Transició espanyola, de la qual s’han silenciat, des dels seus inicis fins al present, els crims comesos pel règim. El presentaran el director Jaume Domènech i Marc Muñoz, germà de Gustau.
Les sessions familiars del cap de setmana amb la FilmoXica s’afegeixen a la festa d’estiu del Raval amb el clàssic de Charles Chaplin The Kid. Sessió gratuïta diumenge 11 de juliol a les 17.00 h.
Junto a Marcela Marcolini, la realizadora hace recaer el peso principal del relato en la actriz Paula Carruega, quien construye un personaje ligado al territorio de la Justicia que ha acabado padeciendo en primera persona…
En cierta forma, la película sigue apostando por algunas doctrinas que le han aportado solidez a estos géneros cinematográficos, y lo hace a través de actores como Pablo Echarri, Mora Recalde, Alberto Ammann y…
La película muestra cómo un docente universitario utiliza una investigación sobre el escritor Ezequiel Martínez Estrada para escapar de un pasado que lo atormenta y establecerse en Bahía Blanca a 688…
Tiene un comienzo imponente a través del cual se destaca que el protagonista es una persona a la que siempre le ha gustado nadar a contracorriente, o sea, ser uno mismo, lo cual supone ya una excelente…
Últimos artículos publicados
Gustavo Fontán estimula con esta obra la evocación de recuerdos de nuestro pasado y lo hace en una casa de Banfield en la que habitaron varias generaciones y aparentemente ya no vive nadie. Pero si uno agudiza el oído y la mirada, escucha y ve. Ve las huellas casi fantasmales de aquellos que la habitaron. Persisten las voces, los cuerpos, las luces y las sombras. Cuando la casa es desmantelada para su demolición las presencias se hacen más notables.
«En El Árbol el tiempo se visibiliza en la naturaleza. Los personajes observan, con conciencia o no, la mueca de la muerte. En ‘Elegía de Abril’, la naturaleza ha desaparecido; quedan los objetos en los cajones, los reflejos. Los personajes habitan su propia fuga.
