Inicio » ENTREVISTAS » Leyendo en este Momento:

«La Sirga» de William Vega, huida persistente frente a las amenazas

septiembre 27, 2012 ENTREVISTAS

Entrevista
El colombiano William Vega maneja con sutileza una historia que nace a partir de su corto «Simientes» en el que se narra la huida de Alicia, una mujer joven abrumada por la violencia que busca un remanso de paz y, aunque lo encuentra, enseguida se da cuenta de que la libertad hay que lucharla todos los días para poder mantenerla.

Metafórica e incluso poética, la película nos habla sobre el aislamiento de la protagonista. Conversamos para Cinestel con el director.

– Esta película parece que se inspira en el tema de los desplazados en Colombia que ha sido informativamente muy poco tratado fuera de tu país.

De alguna manera creo que trasciende un poco el tema político del desplazamiento como tal y habla también como de un desarraigo que todos en cierta forma tenemos.
Muchas veces huimos de tierras, como en el caso de Alicia, pero también otras huimos de ideas, otras de gente y creo que eso es algo que atraviesa una coyuntura social en Colombia pero creo que también habla sobre esos procesos de aceptación y de adaptación que cualquier ciudadano del mundo de alguna manera sufre al llegar a cualquier nuevo lugar para intentar rehacerse de nuevo.

Entonces creo que pasa un poco lo que dices y yo personalmente siento que en Colombia se maneja el tema del desplazamiento como un asunto de éxodos masivos, además de como un problema urbano que llega a las ciudades por ese desplazamiento, pero también quería hablar un poco sobre lo que pasa a nivel individual y silencioso. Lo que ocurre con esos personajes que no necesariamente llegan a asentarse en una ciudad sino que entre las mismas zonas rurales intentan rehacerse.

Tratar este tema ha sido todo un reto sin caer un poco en los discursos mediáticos del desplazamiento masivo que se vive en Colombia.

– También habría la necesidad de desplazar la mirada frente a estos aislamientos y una reflexión sobre la incertidumbre del futuro. Es lo que también refleja la película.

Exactamente. Creo que el mismo relato de «La Sirga» ya es un relato de desplazado. El hecho de que yo personalmente que soy de una ciudad de Colombia me vaya hacia el campo, como al origen de esta problemática, ya lo hace como un relato de desplazados y hay un poco a la inversa de lo que te estaba contando. Siempre lo vemos como un problema de la urbe a la que llega el campesino, pero este relato hace el viaje a la inversa y se pone en ese lugar en donde las cosas realmente ocurren, donde en esos contextos aparentemente descontaminados podemos entender la esencia del ser humano. Más allá del colombiano o del país en concreto, creo en el ser humano como especie.

– Se llegó a comentar que la actriz protagonista, Joghis Arias, había padecido algo similar en su vida personal.

Sí, eso para mí era muy importante dentro del casting que fue un proceso abierto para actores y no actores. Tuve creo que la gran fortuna de encontrar a Joghis que estaba terminando sus estudios en Arte Dramático pero más allá de eso me interesó que su vida personal, su historia de vida, tenía cicatrices similares a las de Alicia, venía también como en proceso de desplazamiento en su infancia en donde precisamente a muy temprana edad tuvo que huir de un lugar de Colombia que se llama Florida y se fue a otra zona en donde las condiciones no mejoraron que es Florencia (Caquetá) en donde hace muchos años se empezó a intentar hacer este proceso de desarme de las FARC y luego de alguna manera también vuelve ella a salir de ese lugar y viene a Cali a estudiar precisamente su carrera de Arte Dramático.
Eso para mí fue muy importante en el momento de escogerla porque ya tenía no solo la carne sino el alma también de Alicia y era muy superior al personaje que yo había dibujado.

– El hostal está más bien aislado y el lugar en general se nota que es un tanto atípico como para un rodaje convencional. Estamos dentro de un lago y tuvisteis que emplear embarcaciones.

Eso fue todo un reto porque ya el lugar y su clima es bastante complejo. Es una laguna que está a 1800 metros sobre el nivel del mar, es un clima bastante frío, de páramo, de unas condiciones de humedad muy complejas y ya para nosotros que somos de Cali, que es una tierra más bien caliente, fue todo un tema de adaptación también y teníamos todo un desafío que era que la cámara con la que trabajamos la película es una moviecam de 35 milímetros bastante grande y aparatosa y esto significaba todo un problema para las escenas que iban a ocurrir en el agua porque en el lugar existen unas embarcaciones muy angostas y pequeñas y ese es ya un tema de seguridad del equipo.

Además también existía un dilema sobre el hostal de ese lugar sobre el que que iba a contar la historia que era que las casas de allí son bastante pequeñas y por las condiciones climáticas tratan de ser abrigadas y esto en la cámara también se volvió un problema en esos lugares tan estrechos, entonces finalmente lo que tuvimos que hacer fue construir la casa desde cero y eso ya implicaba también un reto para nosotros porque si íbamos a construir algo nuevo debería sentirse el paso del tiempo por ese lugar con un decaimiento que era el que justamente buscaba en el aspecto del hostal.

Eso nos llevó a hacer una estrategia muy interesante con producción y arte que fue comprar toda la madera para hacer el hostal, madera nueva que como te digo nos delataba un poco con el artificio y lo que hicimos fue ir por casas vecinas que tuvieran ya sus fachadas muy desgastadas por la humedad e intercambiar tablas de madera. Ellos nos daban sus maderas viejas, deterioradas, y nosotros les dábamos madera nueva.
Esa madera vieja fue la que usamos para la fachada del hostal y esto de alguna forma ya se siente un poco más como el efecto de ese tiempo que ha pasado por ahí y que ha dejado un poco a venir a menos.

Hay todo un reto de transporte, es un lugar muy lejano y las mismas condiciones climáticas que te cuento hacían cada día un poco incierto porque básicamente nuestro plan de rodaje lo marcaba el clima. Si llovía aprovechábamos la lluvia para algunas escenas, la misma laguna tenía su carácter y a veces no nos dejaba rodar las escenas en las barquitas y había que aprovechar el tiempo haciendo otra cosa mientras la laguna se calmaba, entonces sí fue un poco caprichoso este rodaje.

– Óscar Ruiz Navia es el productor y en la dirección de fotografía está Sofía Oggoni que ha sido muy elogiada por su trabajo en «El vuelco del cangrejo» y en «La Sirga» y la sensación es que es una profesional con una sensibilidad muy especial en cuanto a los encuadres, los planos y la fotografía en general.

Total. Creo que el trabajo de Sofía y también incluyo el de Marcela Gómez que es la directora de arte, los entiendo justamente no como muchas producciones en donde se tiende a dividir el departamento de fotografía y el de arte sino que para mí era muy importante entender esos dos equipos como el equipo de imagen sobre todo y creo que ha sido una apuesta muy interesante para nosotros desde Contravía Films crear ese proceso de maduración como colectivo.

En Colombia por lo menos se ha venido haciendo una profesionalización de los roles muy interesante, gente muy buena en lo que hace, pero nosotros lo hemos apostado a ir creciendo como equipo y por supuesto de alguna forma el nacimiento con «El vuelco del cangrejo» y toda la idea de «la Sirga» va a darle continuidad en ese proceso.
Entonces, por supuesto el trabajo de Sofía es impresionante y el de Marcela en quien también me apoyé mucho porque creo que esta es una historia que se entiende desde el punto de vista de una mujer y necesitaba de esa sensibilidad femenina desde la imagen sobre todo para acercarme a la historia del personaje y eso creo que fue una de las mejores decisiones que hemos tomado para este proyecto.

– Se hizo un preestreno por Internet para espectadores colombianos. ¿Como experiencia pionera en el país qué repercusión tuvo?

Fue un éxito y lo asumimos como un experimento porque nunca se había hecho en Colombia este ejercicio de un preestreno online.
Básicamente lo que quisimos es que había una intención que he querido asumir con este proyecto de «La Sirga» y es justamente que fuera un proyecto cinematográfico de investigación donde de alguna manera tuviera la posibilidad de experimentar en cada etapa el proceso de guión, luego un rodaje, luego todo un aspecto de socialización y distribución y una de las ideas que llegó fue ésta ya que normalmente se hacen estrenos o preestrenos para un público reservado en donde pueden ir los actores y algunos invitados a ver la película gratuita y aquí lo que quisimos fue extender la invitación a todo el que tuviera una banda ancha en Colombia y pudiera conectarse.

Nuestra intención era acercar el proyecto a la gente, sobre todo a lugares que por las distancias en Colombia o las condiciones de sus salas de cine no necesariamente van a tener la película en físico. De lo que se trataba era de promover la película y crear un voz a voz. Creo que se logró algo muy importante y fue en términos de nuestra financiación que no teníamos muchos recursos para la publicidad (hay películas que te llenan la ciudad de vallas, de afiches). Nosotros no tenemos los recursos para eso entonces el hacer esta première online también permitió que de alguna manera se reemplazara esta estrategia y muchos medios incluso que no tienen que ver con el cine sino que son revistas de tecnología, de moda,… de pronto hicieron un free-press sobre este experimento que estábamos haciendo y logramos una conexión de cincuenta y cuatro mil ordenadores simultánea viendo nuestra première, que no está nada mal para ser una primera vez y sobre todo como un poco experimental.

– Y se sabe también que Cine en Construcción y Fundación Carolina-Casa América hicieron aportaciones importantes cuando solo se trataba de un proyecto.

Sí, eso fue muy importante porque creo que justamente la película desde su etapa de desarrollo y de escritura tuvo esa suerte de ir calando a través de diferentes convocatorias y jurados y eso fue lo que nos permitió también asumir un tipo de financiación a través de estos fondos culturales que apoyan estas películas un poco de arte y ensayo.

También tenemos el caso del mismo Fondo de Desarrollo Cinematográfico de Colombia más la coproducción que hacemos con México que nos permite también acceder al programa Ibermedia en donde también tenemos el estímulo de escritura y el de producción y creo que un aporte muy interesante fue el de la Beca para Desarrollo de Proyectos Cinematográficos de Fundación Carolina y Casa de América que efectivamente fueron vitales para cerrar el proceso de escritura.

Fue una Beca de residencia de dos meses en Madrid donde el proyecto llega para ser asesorado por dos script doctors.
Creo que el claustro, esa posibilidad de centrarse dos meses en la escritura del guión, fue vital para lo que luego fue mover ese guión a través de los fondos económicos y precisamente poder rodar con esta libertad creativa donde no habían ataduras comerciales y en ese sentido siendo muy coherentes con lo que queríamos contar.

©José Luis García/Cinestel.com  foto fija del film: Carolina Navas

 

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA CATALUNYA _ FEBRER 2025

Mai Zetterling

Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i també de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa. Les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia. Presentaran el cicle el 5 de febrer el fill de la cineasta, Louis Lemkow, resident a Barcelona, i Kajsa Hedström, de la cinemateca sueca, l’Svenska Filminstitutet, que ha restaurat el gruix de la filmografia de Zetterling amb motiu del seu centenari. (més informació)

Sam Peckinpah

Va ser el gran revitalitzador del western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el nou Hollywood. Sobretot a partir de The Wild Bunch (Grup salvatge, 1969), redefineix el gènere dotant-lo d’un aire crepuscular en què la nostàlgia per un passat perdut, l’ocàs dels herois i els canvis inexorables de la civilització cobren un gran protagonisme. Formalment es caracteritza per combinar les morts a càmera lenta amb un muntatge vertiginós, un estil que ha fet que se’l consideri el «poeta de la violència». (més informació)

Els dimarts a la Filmoteca

Un dia a tenir ben assenyalat al calendari perquè a la Sala Laya hi passaran coses engrescadores. A més de les sessions d’Afins, donem cabuda al cinema que difícilment es veu en altres pantalles, obrim finestres als arxius, remenem les golfes i presentem les cineastes del cicle Dies curts.

Arxiu viu

Les persones que treballen directament amb els materials fílmics seran les encarregades de presentar els tresors que amaguen els arxius. Les tres propostes de la temporada inclouen la recuperació d’un curtmetratge clandestí de l’argentina María Elena Massolo, la investigació d’una pel·lícula abandonada a Camprodon per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a l’exili el 1939 i la digitalització dels treballs dels cineastes cubans exiliats a Barcelona Miñuca i Fernando Villaverde, que es podran veure aquest febrer.
(més informació)

Cossos a la deriva: el cinema de Miñuca i Fernando Villaverde

Després de diverses dècades de desarrelament i moviment, els cineastes es van establir a Barcelona l’any 2000, i van dipositar les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya per tal de conservar-les. Presentem la seva obra a l’exili, digitalitzada en 4K: pel·lícules en què els cossos suren lliures i la pell de cel·luloide revela cicatrius i empremtes de la seva història. (més informació)

Dies curts – Daniela Delgado Viteri

Nascuda a l’Equador i establerta a Madrid, Daniela Delgado Viteri mira el món amb lucidesa crítica i indisciplinada. El seu treball comprèn curtmetratges, llibres i projectes de natura inclassificable que reflexionen sobre l’experiència migrant, els entrellaçaments entre paraula i imatge i la idolatria popular i digital. A Dies curts, ens convidarà a preguntar-nos per les relacions de poder que es generen al voltant de l’autorepresentació i l’instint de col·leccionar imatges, i com aquests gestos vertebren la identitat. La sessió constarà d’una conferència performativa i tres dels seus curtmetratges.
(més informació)

Shinji Sômai. Vents de joventut

Un dels directors japonesos més innovadors de les dècades dels vuitanta i noranta, Shinji Sômai (1948-2001) va veure la seva trajectòria limitada a tretze llargmetratges per una mort prematura. Experimenta amb estils i gèneres, sobretot amb el seishun eiga o cinema juvenil, i captura amb una sensibilitat única les emocions adolescents i els ritus de pas tot explorant temes de soledat i alienació. Virtuós del pla seqüència, ha exercit una gran influència en cineastes actuals com Kiyoshi Kurosawa o Ryusuke Hamaguchi, però és pràcticament desconegut a Occident. Una oportunitat extraordinària per a descobrir-lo en aquest cicle coorganitzat amb Japan Foundation.
(més informació)

La Inesperada

Cinquena edició del festival que explora territoris cinematogràfics que neixen de la no-ficció. La Inesperada comptarà, entre d’altres, amb una sessió dedicada a dues de les figures cabdals del documental argentí, Fernando Birri i Marcelo Céspedes, i la visita del cineasta palestí Kamal Aljafari, que presentarà A Fidai Film, obra que reivindica de manera experimental les memòries devastades en una exploració de la identitat, la memòria i la resistència, arran de l’assalt i saqueig del Centre de Recerca Palestina de Beirut per part de l’exèrcit israelià l’estiu de 1982. (més informació)

I també…

Dintre del cicle de les preestrenes de la Filmoteca, Jaime Rosales presentarà dimecres 26 el seu darrer treball, la coproducció catalano-francesa Morlaix. (enllaç)

El gag infinit rescata Roscoe «Fatty» Arbuckle, qui va ser el rei de la comèdia del cinema nord-americà dels orígens i el primer còmic que va passar dels curts als llargs. Dues sessions de curts recullen algunes de les seves col·laboracions amb Buster Keaton. (enllaç)

El Premi Lux del Públic és una iniciativa del Parlament Europeu i l’Acadèmia del cinema europeu per reconèixer films que sensibilitzen sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa. El mes de febrer es projecten tres de les cinc pel·lícules finalistes, i el mes de març es podrà veure, Intercepted, amb presentació de la seva directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada. (enllaç)

El festival de literatura policíaca BCNegra enguany se centra en dues capitals del crim mítiques, Nàpols i Marsella. La Filmoteca hi col·labora amb la projecció de dos clàssics que les tenen com a escenari: Le mani sulla città (Francesco Rosi, 1963) i Borsalino (Jacques Deray, 1970). (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

PRODUCCIÓN AUDIOVISUAL ARGENTINA

‘La producción audiovisual y su respaldo jurídico’ es el libro más reciente de Julio Raffo, un texto de lectura y de consulta imprescindible para los distintos profesionales de la industria del cine que deseen estar al tanto sobre cómo se regula en la Argentina la actividad productiva que conlleva la realización de películas, atendiendo no solamente a disposiciones legales y su marco regulatorio, sino que también a ejemplos prácticos y anécdotas. (saber más)

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

ZONA INDUSTRIA

ISE 2025: Edgar Sanjuán Solé, (CEO): “Emogg mide cómo se siente el público en salas de cine”

Entrevista al CEO de Emogg Edgar Sanjuán Solé

Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…

ISE 2025: María Eugenia Lombardi representó al Buenos Aires Clúster Audiovisual (BACA) en Barcelona

ISE 2025 María Eugenia Lombardi Cluster Audiovisual de Buenos Aires

Con la moderación de Miquel Rutllant, presidente del Clúster Audiovisual de Catalunya, se desarrolló un coloquio en el cual participaron Clústeres y entidades similares de Argentina, Chile y México para…

Se celebra en Barcelona ISE 2025 (Integrated Systems Europe)

Se celebra en Barcelona ISE 2025 Integrated Systems Europe

“La tecnología debería trabajar para nosotros, y no al revés”, sostuvo Brian Solis en su interesante discurso inaugural de la edición número 21 del congreso y exposición ISE 2025 (Integrated Systems Europe),…

Cinemacenter confía en Christie para inaugurar su primer complejo de cines 100% láser en Argentina

Cinemacenter Argentina confia en Christie para sus proyectores laser

El CEO de Cinemacenter incide en la eficiencia lograda: “La tecnología innovadora de los proyectores Christie no solo ha elevado la calidad de nuestras proyecciones, sino que ha contribuido a optimizar la…

¿Es posible escribir un guion de cine sólo con Inteligencia Artificial?

En el Informe Switch del Clúster Audiovisual de Catalunya ya se hablaba de la necesidad de reflexionar mejor acerca de esta tecnología que ha revolucionado diferentes sectores, especialmente a…

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

Christie equipa Cineteca Madrid con proyección láser puro RGB

En sus diferentes naves desarrolla una extensa programación que incluye exposiciones, teatro, festivales, música en vivo, cine y proyectos audiovisuales, conferencias, conversaciones y talleres,…

El Cine Argentino 2025 hace frente al director desaprensivo del INCAA

El Cine Argentino 2025 frente al director desaprensivo del INCAA

Como era de suponer, dado que en el año 2024 apenas hubo rodajes, el declive en el número de estrenos va a ser considerable en este 2025. Probablemente el BAFICI todavía podrá exhibir…

Ocine equipa su multicine en Lleida con la Serie CineLife+ de Christie

Lleida Ocine equipa multicine con la Serie CineLife+ de Christie

Jordi Agustí, presidente y consejero delegado de Ocine, comenta: “Christie es una marca histórica y siempre ha sido una referencia en el mercado de la proyección cinematográfica. Valoramos mucho el…

La Filmoteca de Catalunya dedica un Foco al Cine Argentino con la presencia de Albertina Carri

La Filmoteca de Catalunya dedica un Foco al Cine Argentino

El anuncio tuvo lugar en la presentación del bloque de la programación del primer semestre, cuyo acto contó con la presencia de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández Almodóvar.

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“Corresponsal”, de Emiliano Serra; sobre complicidades no deseables

Reseña de Corresponsal una película de Emiliano Serra

En la película, Eduardo Ulrich, el personaje protagonista, recibe el encargo de hacer seguimientos a personas para cuestiones como la de tratar de identificar reuniones sindicales encubiertas, de…

“El nuevo novio de Lucía”, de Matías de Leis Correa, una ficción sobre las secuelas del bullying

El nuevo novio de Lucia de Matias de Leis Correa

Coproducción entre Argentina (De Atar Contenidos), México (Brooma Films) y Reino Unido (Matchbox Films), que este año 2024 tuvo su premiere mundial en el certamen catalán Girona Film Festival,…

“Crónicas de una santa errante”, película de Tomás Gómez Bustillo

Cronicas de una santa errante pelicula de Tomas Gomez Bustillo

Gómez Bustillo aseguró haber trasladado al guion de “Crónicas de una santa errante” sus propias vivencias de cuando era más joven y observaba a señoras mayores hablando con los misioneros.

“Oíd Mortales”, un film de Verónica Velásquez con Andrea Digorado

Oid Mortales un film de Veronica Velasquez con Andrea Digorado

La directora ya había trabajado con anterioridad en un centro similar como docente de talleres de mural, que justamente es el papel que encarna de manera formidable en este filme la actriz Andrea Digorado.

“Historias Invisibles”, de Guillermo Navarro, con Eleonora Wexler

Historias Invisibles de Guillermo Navarro con Eleonora Wexler

Es un thriller inspirado en hechos reales. “Historias Invisibles” es una película cuyo guion profundiza en el complejo y horroroso tema de la trata de personas. Y Guillermo Navarro, su director, es…

GOYAS: “EL 47” REDONDEA SUS PREMIOS

9 febrero 2025 – La más reciente película del director catalán Marcel Barrena, “El 47”, terminó con éxito la temporada de premios obteniendo el Goya a la Mejor Película, pero en una ceremonia verdaderamente rara y extraña, pues también y al mismo tiempo (ex-aequo) los académicos decidieron otorgar el mismo galardón para el mejor filme a “La Infiltrada”, la nueva película de la talentosa cineasta Arantxa Echevarría, cuya actriz protagonista, Carolina Yuste, fue igualmente reconocida. La confusión y estupefacción se hizo presente cuando ambos equipos subieron al escenario granadino a recibir el mismo Premio Goya.

Anteriormente, Eduard Fernández subió a recoger el Premio Goya al Mejor Actor, pero por otra película, “Marco”, algo que también es chocante y misterioso, pues comparativamente su actuación en “El 47” fue de un nivel más superior, una película rodada en Torre Baró que también recibió los premios a mejores actriz y actor de reparto (Clara Segura y Salva Reina), efectos especiales y dirección de producción.

Entre el resto de premiados encontramos a mejor dirección para Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez por “Segundo premio”; Eduard Sola como mejor guion original por “Casa en flames”; y a Laura Weismahr como mejor actriz revelación por “Salve María”.

ISE 2025, PIEDRA ANGULAR DEL AUDIOVISUAL

7 febrero 2025 – Integrated Systems Europe (ISE) 2025 concluyó una semana de gran éxito en Barcelona, celebrando otro hito en la historia del evento. La feria de este año fue más rica que nunca en innovación, avances de la industria y tecnologías de vanguardia, reforzando su posición como el principal evento para la industria audiovisual (AV) y de integración de sistemas. La feria contó con el mayor número de expositores, 1.605, y la mayor superficie de exposición, 92.000 m2 netos.

ISE 2025 acogió a 85.351 visitantes verificados procedentes de 168 países, lo que supone un aumento del 15,5% respecto al año anterior.

Esta exposición internacional con sede en Catalunya consolidó una vez más su estatus como piedra angular del sector audiovisual y de la integración de sistemas, uniendo a profesionales de todo el mundo para intercambiar ideas, explorar tecnologías innovadoras y forjar conexiones duraderas. Reflexionando sobre el éxito del certamen, Mike Blackman, Director General de Integrated Systems Events, declaró al finalizar el evento: “La energía y el compromiso de nuestros asistentes y expositores han sido realmente notables. Desde la dinámica sala de exposiciones y los impactantes escaparates de los expositores hasta un programa repleto de contenidos, la edición de este año ha ofrecido una experiencia inigualable.”

AUDIOVISUAL: CREIX EL VOLUM DE NEGOCI

27 gener 2025 – El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 14% el volum de negoci durant l’últim any fins als 8.636 milions d’euros, que representen el 3% del PIB. En conjunt, el sector reuneix 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més). Són les principals xifres de l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.

L’informe s’ha presentat en una jornada amb la presència de les principals empreses del sector i amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Jaume Baró Torres, el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, i el director general de l’Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman.

Segons Miquel Rutllant, “ens trobem en un moment estratègic per al sector audiovisual català. Projectes com el de les Tres Xemeneies marcaran el futur de la nostra indústria perquè esdevingui un referent a nivell internacional. A Catalunya som molt forts en tecnologia i talent audiovisual. Un audiovisual molt potent en cinema i televisió que inclou nous formats com les experiències immersives o els videojocs, formats que precisament es caracteritzen pel seu fort component tecnològic. I el Catalunya Media City ha de ser la infraestructura que aculli platós d’última generació i data centers que permetin treballar el volum de dades que l’audiovisual necessita. Però també ha de reunir els principals actors nacionals i internacionals de la tecnologia audiovisual. I tot això requereix la col·laboració entre el sector públic i el privat”.

LA FEROCITAT DEL CINEMA CATALÀ 2024

27 gener 2025 – En la dotzena edició dels Premis Feroz van triomfar dues pel·lícules produïdes i rodades a Catalunya: “Salve Maria” (foto), de Mar Coll, (millor pel·lícula dramàtica); i “Casa en flames”, de Dani de la Orden, (millor pel·lícula de comèdia).

Emma Vilarasau va aconseguir el premi a la millor actriu protagonista per “Casa en Flames”; Eduard Fernández, millor actor per “Marco”; Clara Segura, millor actriu de repartiment per “El 47”; i Eduard Sola, millor guionista per “Casa en Flames”.

D’altra banda, la pel·lícula “Polvo serán” de Carlos Marquès-Marcet, va aconseguir el Premi Feroz Arrebato de ficció.

“EL 47” TRIOMFA ALS XVII PREMIS GAUDÍ

19 gener 2025 – “El 47” i “Polvo serán” van guanyar els Premis Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. El llargmetratge de Marcel Barrena, un fenòmen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, va estar el més guardonat, amb set Gaudís, als quals cal sumar el Premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La segueixen en el recompte d’estatuetes “Polvo serán”, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; “Casa en flames”, de Dani de la Orden, “Segundo premio”, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i “Salve Maria”, de Mar Coll, que hi va guanyar dos. El palmarès, molt repartit, reconeix l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català. El productor Paco Poch va recollir el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025 de mans del cineasta Manuel Huerga.

Millor pel·lícula: El 47 de Marcel Barrena.
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet.
Millor pel·lícula documental: Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa.
Millor pel·lícula d’animació: Mariposas negras, de David Baute.
Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, per Segundo premio.
Millor direcció novel: Celia Giraldo, per Un lugar común.
Millor guió original: Eduard Sola, per Casa en flames.
Millor guió adaptat: Mar Coll Valentina Viso, per Salve Maria.
Millor protagonista femenina: Emma Vilarasau, per Casa en flames.

Millor protagonista masculí: Eduard Fernández, per El 47.
Millor interpretació revelació: Laura Weissmahr, a Salve Maria.
Millor actriu secundaria: Clara Segura, a El 47.
Millor actor secundari: Enric Auquer, a Casa en flames.
Millor curtmetratge: El príncep, d’Àlex Sardà.
Millor direcció de producció: Carlos Apolinario, per El 47.
Millor direcció d’art: Laia Ateca, per Polvo serán.
Millor muntatge: Chiara Dainese, per Polvo serán
Millor música original: Maria Arnal, per Polvo serán
Millor fotografía: Takuro Takeuchi, per Segundo premio
Millor vestuari: Olga Rodal i Irantzu Ortiz, per El 47
Millor so: Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso, per Segundo premio
Millors efectes visuals: Laura Canals i Iván López Hernández per El 47
Millor pel·lícula europea: Anatomía de una caída, de Justine Triet
Premi especial del públic a la millor pel·lícula: El 47, de Marcel Barrena

ESTRENES DE CINEMA CATALÀ 2025

7 gener 2025 – Entre les estrenes de cinema català per a aquest any 2025 ens trobem títols com “Romeria”, la nova pel·lícula de Carla Simón amb la qual la cineasta tanca la trilogia que ha dedicat a la seva família i les seves arrels. El film segueix el viatge de la Marina, una adolescent que viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de la sida, com la seva mare, quan era petita.

També es veurà a les sales “Tarde de Soledad”, la nova pel·lícula d’Albert Serra que aborda el tema de la tauromàquia des d’un punt de vista neutral, però al mateix temps polèmic.

Protagonitzada per Josep Maria Pou, el cineasta Manuel Huerga té pendent d’estrena “Parenostre”, una història basada en el dia que van comunicar a la família Pujol que el diari El Mundo publicaria la notícia de la deixa a Andorra.

Miki Esparbé, Nora Navas, Juan Diego Botto i Àgata Roca són alguns dels protagonistes de “Frontera”, un thriller històric dirigit per Judit Colell i que segueix el periple dels que van ajudar els jueus a fugir de la repressió nazi a través dels Pirineus.

D’altra banda, Javier Ruiz Caldera estrenarà “Wolfgang”, protagonitzada pel jove actor debutant Jordi Catalán i que és la història d’un nen amb un trastorn de l’espectre autista i altes capacitats, que somia a convertir-se’n el millor pianista del món. Després de perdre la mare, haurà d’aprendre a conviure amb un pare despistat i irresponsable, a qui convenç per anar a estudiar música a París.

Belén Funes estrenarà enguany la seva segona pel·lícula. L’ha titulat «Los tortuga» i és una història de dol i exili, amb una família dividida entre Barcelona i els camps de Jaén.

També la directora Maria Ripoll ha rodat la comèdia dramàtica “Les Irresponsables”, en la qual Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca interpreten a tres amigues que passen un cap de setmana juntes en una casa de luxe.

Finalment, però no per això menys important, l’arriscat realitzador Marc Recha portarà “Centaures de la nit” a la pantalla gran dels cinemes, rodada en el Monestir de Poblet amb un conjunt d’actors no professionals invidents. El film mostra a un home a la caça d’unes relíquies amagades per uns monjos eslovens que es retroba amb l’amor de la seva vida.

SOM CINEMA: “LES VACANCES DE MARA”

21 octubre 2024 – “Les vacances de Mara”, dirigit per Elena Escura i produït per Tarannà Films i à Punt Media, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 15a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que “Blava Terra”, dirigit per Marine Auclair i produït per ESCAC Films, va ser guardonat com a Millor Curtmetratge de Ficció. El llargmetratge “Societat Negra”, dirigit per Ramon Térmens i produït per Segarra Films, es va dur el Premi del Jurat, mentre que el curtmetratge “Cura Sana”, dirigit per Lucía G. Romero i produït per ESCAC Films, va rebre una Menció Especial per part del Jurat.

Pel que fa als documentals, “Hágase tu voluntad”, dirigit per Adrián Silvestre i produït per Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, s’ha endut el Premi al Millor Llargmetratge, i “El Temi”, dirigit per Jesús Minchón, Marta Aguilella i Arnau Belloc, i produït per UAB, ha estat reconegut com a Millor Curtmetratge. El Jurat ha distingit amb una Menció Especial el curtmetratge “Dorothea on the rocks”, dirigit per Núria Abad i Marta Hierro i produït per MOM Works i IB3.

Els guardons del festival Som Cinema es van atorgar al ScreenBox de Lleida en presència de directors, actors i productors dels films premiats, autoritats i públic en general, en una cerimònia en la qual van alternar moments emotius (com quan Ramon Térmens ha dedicat Societat Negra al seu germà Josep Maria, mort fa un any en un accident de tractor) i moments d’humor. L’acte ha posat punt i final a cinc dies de sessions cinematogràfiques i activitats paral·leles al voltant del Setè Art.

Un total de 1.123 persones van passar per les diverses activitats organitzades en el marc de la 15a edició del Som Cinema, festival celebrat del 16 al 20 d’octubre a la ciutat de Lleida. A més de les projeccions, el festival va incloure tallers, el rodatge de curtmetratges, presentacions i una sessió musical. D’altra banda, l’esdeveniment va aplegar 43 convidats, entre directors, actors, productors i altres tècnics relacionat amb les pel·lícules projectades. La nombrosa presència de professionals del món cinematogràfic ha estat precisament un dels trets destacats d’aquesta edició.

Una de les activitats paral·leles destacades del festival ha estat la presentació de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema), entitat destinada a fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori, un acte celebrat a la Seu Vella que va aplegar una setantena de professionals.

En el decurs d’aquesta edició de Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català) s’han projectat 57 pel·lícules (14 llargmetratges i 43 curts) de Catalunya, Balears i València. Cal recordar que el festival està organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.

ENTREVISTAS

Som Cinema 2024: premier mundial de “Noah”, de Louise Brix Andersen

Som Cinema 2024 Noah de Louise Brix Andersen Premier Mundial

Se trata de “Noah”, un filme sobre los sentimientos, deseos y progresos de una mujer joven llamada Noah Higón que tiene que lidiar junto a los suyos con siete enfermedades raras propias.

“Recuerda”, de Melina Terribili; un film sobre las motivaciones artísticas de su padre, Carlos

Recuerda un documental de Melina Terribili sobre su padre Carlos

Recuerdos y reflexiones sobre la vida y la muerte, la memoria, el amor o el paso del tiempo se dan cita en este filme que gravita en torno a los intensos pensamientos de Carlos Terribili.

“La Dama”, de Sebastián Cortés; la lucha diaria de Kiara Rodríguez

La Dama de Sebastian Cortes con Kiara Rodriguez Entrevista

Sebastián no buscaba hacer una película sobre una persona con estas características personales y emocionales, pero un día entró en un bar a eso de las cuatro de la tarde y allí se cruzó con Kiara, quien se…

“La Otra Memoria del Mundo”, de Mariela Pietragalla, (entrevista)

La Otra Memoria del Mundo entrevista a Mariela Pietragalla

La película es un ensayo documental que asume que la preservación fílmica suele verse complicada por distintos factores que se intensifican cuando quienes deberían aportar recursos económicos para su sostenimiento, no lo hacen o…