FILMOTECA DE CATALUNYA: MAIG 2022
Alain Resnais: el teatre, la música i el còmic
Quan el cineasta francès va morir el 2014, la Filmoteca li va dedicar una retrospectiva completa. Ara, amb motiu del seu centenari, un nou cicle en subratlla el vessant més lúdic a través de la seva relació amb el teatre, la música i el còmic. Amb la complicitat d’intèrprets fidels com Sabine Azéma, André Dussolier o Pierre Arditi, Resnais va deixar enrere el to greu i sever de la primera part de la seva filmografia en títols com “La vie est un roman”, “Mélo”, “Smoking, No Smoking” i “On connaît la chanson”. Presentarà el cicle el professor d’estudis cinematogràfics a la Universitat de la Sorbona François Thomas, autor de llibres de referència sobre el cineasta i col·laborador de la revista Positif, de la qual es compleixen 70 anys.
(més informació)
La retrospectiva del D’A
El festival de cinema d’autor celebra el 60è aniversari de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes, la secció més veterana del certamen, que posa el focus en els cineastes emergents i ha donat a conèixer al món algunes de les figures imprescindibles del cinema contemporani, d’Arnaud Desplechin a Andrea Arnold. Aquest mes de maig es completa aquest cicle, iniciat l’abril, que presenta el millor que ha passat per la Semaine entre 2011 i 2021, amb obres de Julia Ducornau, César Augusto Acevedo o la que va clausurar la darrera edició, “Une histoire d’amour et de désir”, de Leyla Bouzid.
(més informació)
Wallay! Festival de Cinema Africà de Barcelona
La cinquena edició del certamen continua el viatge per la creativitat i la diversitat del continent africà, de Zanzíbar al Sahel, d’Etiòpia al Senegal. El Wallay! convoca a la Filmoteca nous talents i grans clàssics, amb relats tan extraordinaris com el procedent de Somàlia, “La esposa del enterrador”, film que es presentarà a la Setmana de la Crítica de Cannes i ha guanyat el Corser d’Or del FESPACO, el festival més prestigiós del continent africà. (més informació)
Premi LUX 2022
Els Premi del Públic Europeu, instituït des de 2020 pel Parlament Europeu i l’Acadèmia del Cinema Europeu, té tres finalistes que es podran veure aquest maig en sessions gratuïtes: “Quo Vadis, Aida?”, de Jasmila Zbanic, amb la presència de la cineasta; “Grosse Freiheit”, de Sebastian Meise, sobre la repressió als homosexuals a l’Alemanya de postguerra i premiada als festivals de Cannes i Sevilla, i el documental d’animació danès nominat a l’Oscar “Flee”. El públic i els eurodiputats votaran, al 50%, la guanyadora, que s’anunciarà al Parlament Europeu el 8 de juny del 2022. (més informació)
DocsBarcelona
Dues sessions en el marc del festival de documentals de la ciutat: “Mr. Landsbergis”, de Sergei Loznitsa (2021), sobre Lituània del 1989 al 1991, quan el país bàltic es va separar de la Unió Soviètica, i l’homenatge del certamen a una figura clau, Llorenç Soler amb la projecció de tres peces seves: “El largo viaje hacia la ira” (1969), “Noticiario RNA” (1970) i “Monólogos de un hombre incierto” (2010). (més informació)
Dies curts: Ricardo Perea i Julio Lamaña
Aquest tàndem de cineastes presenta la seva sèrie de no-ficció Sin título, dividida fins ara en cinc moviments, que, a través del joc de muntatge de so enfront d’imatge, proposen un apropament interpretatiu a diversos espais de la ciutat de Bogotà i com pensen els seus habitants. Els films busquen, en els espais urbans de la ciutat, veritats humanes que construeixen realitats. La no-ficció seria l’opció més adient per constatar que la realitat no existeix com a tal, només existeixen les persones i els seus punts de vista. (més informació)
FilmoRuta: Imatges per entendre un barri
L’11 de maig activarem la FilmoRuta amb un itinerari pel Raval de bracet de LaLaberinta i entitats, col·lectius i veïns i veïnes que han participat en la creació del mapa i que acabarà amb la projecció de “Barrio Chino” (Morando i Gherardo Morandini, 1990) a la sala Laya.
(més informació)
FilmoXica
Continua el cicle de primavera, Criatures fantàstiques (d’aquest i d’altres mons), amb un programa de curtmetratges del cinema experimental de Norman McLaren, “Allà on viuen els monstres”, de Spike Jonze, i “Jane”, un documental entorn de la primatòloga Jane Goodall, en una sessió especial en col·laboració amb el Zoo de Barcelona. (més informació)
I també…
Continua el cicle Els millors films de l’any 2021 i la commemoració dels 10 anys de la Filmoteca al Raval; estrena del documental sobre Elena Jordi “La veu de Thaïs”, de David Casals-Roma, i sessió dedicada a la directora de fotografia francesa Caroline Champetier.
Una suerte de híbrido entre la ficción y el documental que nace con el propósito de cuestionar cómo es que un acusado tiene que demostrar su propia inocencia y el porqué de la actuación fallida de…
La influencia perniciosa de algunos mensajes publicitarios, unida a una cultura de herencia patriarcal todavía no resuelta, suele crear efectos no deseados durante la etapa adolescente en algunas chicas.
Luciano es un tipo tremendamente alcoholizado que se dispone a sacudir las estructuras de un pequeño pueblo mediante su no aceptación de alguna norma que él considera absurda. Su rebelión frente a la…
El filme gira en torno al afán miserable y mezquino de un empresario inmobiliario llamado Héctor Zamorano, quien se aprovecha de la precariedad económica y laboral de un trabajador que se dedica a desmalezar terrenos.
La película pone en escena las actuaciones principales de Sergio Mayorquín y Camila Peralta haciendo de Diego y Belén. Él es un diletante estudiante de arquitectura en busca de reconocimiento e independencia y ella una…
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Últimos artículos publicados
El realizador, que actualmente radica en ese Manhattan que siempre nos recuerda las viejas películas de Woody Allen, es un admirador confeso de la literatura shakespeariana y ya en 2011 estrenó su mediometraje «Rosalinda» que inició esta cadena de relatos con nombre de mujer que están inspirados en Las hijas del fuego (Les filles du feu) de Gérard de Nerval. Piñeiro nos traslada a la actualidad, situaciones que fueron pensadas y plasmadas sobre el papel en 1854. Aunque aquella colección de narraciones cortas tenían como escenario Ilíria o la antigua costa de Albania, en «Viola» es Buenos Aires donde esta historia acontece.
En el medio de todo esto, el realizador nos va dando información a cuentagotas que nos ayuda a construir un todo en un entramado de artificios dramáticos que giran en torno al cortejo y al amor, a la soledad y al ansia existencial, al arte y al gozo de vivir. La construcción narrativa, que en un principio está claramente delimitada a los textos prefijados en la obra, contiene un giro a modo de contraste final con una improvisación musical y la constatación de que vivimos en un mundo con límites. 
