Inicio » CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

Reseña de la X Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

noviembre 15, 2016 CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE
Películas Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2016

Emigración y exilio fueron los temas principales de los que trataron las películas que compusieron la programación de la X Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que cada año reúne una selección de filmes procedentes de diversos países.
Esa necesidad de abandonar el país en el que se nació estuvo reflejada en los largometrajes de ficción «Oh, els dies» (Alyam, alyam), «Paciència, paciència – Tu aniràs al paradís» (Patience, patience-Tu iras au Paradis!) y «Abans de la nevada» (Before Snowfall).
En los documentales, «Locutori Istambul» (Callshop Istanbul), «Un assetjat com jo» (Un assiégé comme moi), y «Una criada per cadascú» (A Maid for Each A Maid for Each).
Por otro lado es muy destacable el esfuerzo que los organizadores, la ONG Sodepau, realizaron en el terreno de los invitados de las películas, especialmente en el caso de la productora y directora siria radicada en Francia, Hala Alabdalla.

Hubo también propuestas con temáticas diferenciadas. Entre ellas, la mencionada «Abans de la nevada» (Før snøen faller), una roadmovie poco convencional sobre la familia. Un joven campesino es obligado a buscar a su hermana para recuperar la reputación familiar. Iraq, Turquía, Grecia, Alemania y Noruega son sus múltiples escenarios.

Con la mitad de la programación ocupada por directoras, se vio por ejemplo «3000 nits» (3000 nights), de la realizadora palestina Mai Masri, que cuenta la historia de una maestra recién casada que fue detenida bajo falsas acusaciones y encarcelada en Israel, donde dio a luz. A través de su lucha por subir a su hijo detrás de los barrotes, la película traza el viaje de una joven madre lleno de esperanza, resiliencia y supervivencia contra todo pronóstico.

Estuvo también el filme yemení «10 años y divorciada», que ya había sido estrenado en España, sobre la compra-venta de niñas para casarlas con hombres mayores, y por otra parte, el documental libanés «Makhdoumin», sobre las 200.000 criadas extranjeras que hay en el país, privadas de sus derechos más fundamentales.

Marruecos fue el país invitado en esta edición de 2016, que tenía 10 películas programadas en total. Entre todas ellas, vamos a hacer reseñas más amplias sobre las siguientes:

«Alyam, Alyam»

El director marroquí Ahmed El Maanouni estuvo en la Mostra para presentar este relato rodado en 1978, que pretende reflejar los deseos de la juventud rural de entonces de abandonar sus actividades tradicionales para trasladarse a vivir al exterior, a ser posible a Francia.

El realizador explicaba en la Filmoteca de Catalunya que el campo era en aquella época un lugar «condenado» porque se pasaba hambre. Lo que hizo para la película fue entablar amistad con diferentes personas para que se interpretaran a sí mismos en el filme.

El Maanouni consigue mostrar en esta historia, por un lado las actividades diarias que se llevaban a cabo en una pequeña población, y por otro, que el espectador tomara contacto con el trasfondo de desesperación que se vivía entonces, dentro del denominado periodo de plomo marroquí, marcado por la pobreza, algunas protestas populares y un deseo irrefrenable de una mayoría de jóvenes de abandonar el país para intentar abrirse afuera un camino más próspero.

Películas Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2016

«Callshop Istambul»

Lo primero que se percibe en este documental rodado en Turquía por Hind Benchekroun y Sami Mermer son las grandes diferencias de personalidad de aquellos que acuden por distintos motivos a utilizar el servicio de un locutorio telefónico. Lo que une a casi todos ellos es su estado más o menos migratorio, su no saber en muchos de los casos si al mes siguiente seguirán ahí.

El empleado de uno de esos centros de comunicación parece tener ciertos tics racistas hacia los africanos que cada vez en mayor número, habitan en la capital turca. Estambul es una ciudad bulliciosa, tanto de día como de noche, que debe absorber todo ese flujo de personas de distintas procedencias que van de un lado para el otro.

El filme desgrana diferentes historias humanas de gente que está intentando sobrevivir lejos de sus seres queridos, con los cuales hablan por teléfono. El contenido de algunas de esas conversaciones constituye también una parte importante de esta película, compuesta por fragmentos de vida colectiva que tienen determinados puntos en común, pero que están adornados con la idiosincrasia y el momento formal y emocional que cada uno de ellos transita en ese momento.

Películas Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2016

«En mi cabeza una rotonda»

«Fi rassi rond-point» es un soberbio documental del director argelino Hassen Ferhani, quien sabe transmitir fielmente la atmósfera del tema que está tratando, las relaciones en torno a quienes trabajan en un matadero de animales.
El realizador se permite mantener algún tipo de diálogo con ellos, a veces explícito, en esta película rodada en un lugar bastante ruidoso, con frecuencia envuelto en matanzas y muerte de los animales a través de métodos considerados tradicionales.

Estamos ante un filme masculino, -nunca aparecen mujeres, ni siquiera en la calle por donde se sale del degolladero-, en el que queda expuesta a la perfección la filosofía de trabajo e inclusive de vida de estos trabajadores. Ahí está por ejemplo el joven Yusuf preocupado porque no encuentra novia, pero despreocupado a la hora de fumar mientras transporta o manipula carne de res con las manos y brazos.

«En mi cabeza una rotonda» se interroga sobre esa aparente normalidad caótica de sus protagonistas que viven comentando algunas cosas de la política del momento, idolatrando a Francia, paralizando su actividad cuando transmiten fútbol por la televisión, tomando con naturalidad la agonía que precede la muerte de esos animales de carnicería, o manteniendo jaulas con pájaros para decorar las paredes de sus casas.

Este cine de Ferhani permite que todo eso se distinga, ese ambiente llegue adecuadamente al espectador, para que cada uno forme su propio juicio acerca de lo que está viendo, sea positivo o negativo. Esa es una gran virtud de la que goza este excelente documental.

Películas Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2016

«La orquesta de los ciegos»

El director marroquí Mohamed Mouftakir ofrece un retrato sobre cómo eran las familias que poblaban el país a inicios de los años 60 del siglo pasado. Concretamente retrata el peculiar hecho de una orquesta que ameniza fiestas y que, cuando tiene que actuar en algún baile de mujeres conservadoras, lo hace simulando que todos sus músicos son ciegos, para que las damas adineradas puedan moverse con mayor libertad en la pista sin la presión de saber que están siendo observadas por hombres.

La película está enfocada desde el punto de vista de un niño, interpretado por la joven promesa del cine marroquí Ilyas El Jihani, que es quien le da todo el sentido narrativo al filme, con su interés en iniciar una relación con una chica algo mayor que él como factor de iniciación.

Distintos problemas y amenazas en el entorno familiar, entre ellos la actividad política de un tío, hermano de su padre, (el también cantante en la vida real, Younes Megri), se mezclan en esta película, que tiene una mirada más incisiva puesta en la calidad de las relaciones y en algunos posibles malentendidos dentro del universo familiar. Su equilibrio en torno a la comedia dramática, le confiere al film un resultado más que aceptable de cara a su presentación frente al gran público.

Películas Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2016

«Mouhassaron mithli»

Gran conocedor de la cultura y la literatura árabe, el editor y escritor sirio Farouk Mardam-Bey es el protagonista de este documental, titulado en francés «Un assegié comme moi» y rodado en Francia, ya que vive allí desde el año 1965. La directora y guionista Hala Alabdalla aprovecha la facilidad de expresión de él y de los otros intervinientes para trazar un filme de muy amplia reflexión acerca de la tragedia que está viviendo Siria desde que hace 50 años se iniciara la revolución, en un régimen de partido único dentro de una República «dinástica», la única del mundo en que la jefatura de Estado es heredada por los hijos.

En «Un asediado como yo», el tema fundamental es el de la identidad, junto a la relación que mantiene el protagonista con su país. Farouk está preocupado por la brecha generacional que impide que haya fórmulas de continuidad entre los jóvenes y los mayores. Al editor le gustaría que hubiera una mayor conciencia política en la juventud de su país.

La película expresa con preocupación la existencia de varias generaciones perdidas en esa nación, un pueblo sobre el que prácticamente el 50% vive en el exilio por las graves circunstancias que lo asolan. La directora siria explicó en la Filmoteca que emplea el cine «como un arma civilizada» para enfrentarse a la dictadura, lo cual le permite hablar de Siria.Sí­guenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL_WEB FUNDADA EN JULIO 2005

17 SOM CINEMA LLEIDA (2026)

El festival SOM CINEMA arriba aquest mes a la ciutat de LLEIDA amb una programació de 57 pel·lícules, de les quals 31 a concurs i amb dues estrenes absolutes, el llargmetratge de ficció “Cos de Vidre”, de Marc Comabella, i el documental “Ángela”, del lleidatà David Casals-Roma.

La 17 edició del Festival de l’Audiovisual Català està tenint lloc del 21 al 25 d’octubre amb les clàssiques seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i amb una dotació de 2.000 € per a pel·lícula de ficció guanyadora. Les pel·lícules de la secció oficial es podran veure a l’Screenbox Lleida i també s’han programat projeccions gratuïtes al centre Ilerna i a la Sala d’Actes del Rectorat de la UdL.
(Web del festival)

FILMOTECA CATALUNYA_OCTUBRE 2026

Aquest mes d’octubre, en la FILMOTECA DE CATALUNYA tenim la possibilitat de veure el cicles Afins: Nasty Women, Paul Thomas Anderson, Els passos dobles: Àlex Brendemühl, Keisuke Kinoshita, Setmana del Cineclubisme, Filmoteca John Berger, Simone Bitton. Festival de Cinema Jueu i FilmoXica tardor: ‘Ballem, ballem!’, entre d’altres.

Afins: Nasty Women

En diàleg amb l’exposició Feminismes Fílmics: 1976-2026, aquest cicle que es desenvoluparà d’octubre a desembre proposa una constel·lació d’afinitats que fa dialogar aquestes pioneres de l’empoderament feminista, les Nasty Women, amb cineastes i artistes que, dècades més tard, continuen qüestionant regles, rols i imaginaris.
El cinema tot just començava i elles ja ho trencaven tot! Dones irreverents, malcarades i maldestres, boges, amants de la disfressa i el transvestisme, heroïnes que organitzen vagues, sabotegen les feines de casa i es neguen a comportar-se com cal, obstinades a dinamitar les normes del patriarcat a cops d’humor i caos.

El cos de pel·lícules mudes reunit i restaurat en el marc del projecte internacional Cinema’s First Nasty Women, és el punt de partida d’aquest programa, una eina de restitució històrica i una invocació de personatges femenins que han sabut transformar la irreverència en una forma de llibertat inesperada i contagiosa. El presentarà i inaugurarà, acompanyant la projecció de Filibus (Mario Roncoroni, 1915), Elif Rongen, conservadora de cinema mut a l’Eye Filmmuseum i cocuradora de Cinema’s First Nasty Women.

Les afinitats el mes d’octubre es concreten en la xerrada il·lustrada de Nuria Cancela ‘Ella és un ell!’ El transvestisme de les actrius, del cinema silent al clàssic, que explora les diferents tendències del transvestisme cinematogràfic: des de la tradició actoral shakespeariana fins al cinema clàssic, on les identitats de gènere dissidents eren sistemàticament censurades. També es podrà veure el film de John Cassavetes Una dona sota la influència amb la post-nasty woman Gena Rowlands.
(més informació)

Paul Thomas Anderson

El darrer triomfador dels Oscars amb One Battle After Another és una de les figures més inconfusibles i alhora imprevisibles del cinema nord-americà recent. Al llarg de tres dècades, ha bastit una obra fascinada pels vincles humans, la culpa i el desig en una Califòrnia travessada per les contradiccions i els fantasmes del somni americà. Amb una lucidesa excepcional retrata les tensions entre ambició, poder, fe i solitud i converteix els marges socials i emocionals del país en matèria cinematogràfica de primer ordre.

Anderson combina virtuosisme formal, intensitat emocional i un peculiar sentit de l’humor amb una rara capacitat per convertir personatges ferits en figures profundament humanes. Predicadors carismàtics, magnats del petroli, detectius fumats, revolucionaris exhausts, amants impossibles i ànimes perdudes poblen un imaginari inesgotable, que es reinventa amb cada pel·lícula i transita entre la comèdia romàntica, el melodrama coral, el noir paranoic i el gran fresc històric, sense perdre mai una veu absolutament reconeixible. (més informació)

Els passos dobles: Àlex Brendemühl

Amb una de les trajectòries més sòlides del nostre cinema i un ampli recorregut internacional, Àlex Brendemühl entén el seu ofici com un exercici de transformació constant. Ja sigui com a actor, director o guionista, afronta cada projecte com una oportunitat per reinventar-se en tant que creador polifacètic. Ens endinsem en l’univers d’un creador que, per sobre de tot, és també espectador i ha acceptat la proposta d’establir tres parelles de ball lligades a la seva filmografia.

Els films escollits per Brendemühl estableixen tres diàlegs que permeten resseguir algunes de les seves inquietuds com a creador. Yo i Liverpool comparteixen personatges desplaçats, silencis i una identitat que es construeix entre el misteri i l’estranyesa. La Trilogia de l’error conversa amb Stranger Than Paradise a través de la deriva, uns personatges que semblen buscar un lloc al món. Finalment, Wakolda i Mr. Klein confronten identitat, impostura i memòria històrica. Un joc d’ecos i correspondències que permet mirar l’obra de Brendemühl des d’una nova perspectiva.
(més informació)

Keisuke Kinoshita

De la mà de la Japan Foundation arriba un cicle per redescobrir un dels grans mestres del cinema nipó. Kinoshita va ser una de les grans figures del cinema japonès de postguerra i autor d’una de les filmografies més lliures i singulars de l’època. Guionista de la majoria de les seves pel·lícules, va explorar durant els anys quaranta i cinquanta registres tan diversos com la sàtira popular, el melodrama familiar o el relat antibel·licista. Amb tot, el seu cinema va mantenir sempre una mirada sensible i empàtica envers els més vulnerables, fet que li va valer el qualificatiu de “director del poble”.

Les seves pel·lícules van privilegiar personatges femenins complexos i combatius —sovint interpretats per una esplèndida Hideko Takamine—, així com protagonistes masculins tendres i fràgils, molt allunyats dels arquetips dominants de l’època. Aquest cicle reuneix els títols més emblemàtics de la seva filmografia, entre els quals destaquen Twenty-Four Eyes (1954) i The Ballad of Narayama (1958), restaurats i digitalitzats recentment, i continuarà el mes de novembre.
(més informació)

Filmoteca John Berger

Cicle que recorda aquest escriptor, artista i crític desaparegut fa deu anys en el centenari del seu naixement. El programa posa el focus en la dimensió audiovisual de Berger amb la xerrada il·lustrada John Berger des del cinema i la televisió a càrrec de Valentín Roma. Berger va escriure guions per a Alain Tanner i Timothy Neat, a més de codirigir films televisius amb Mike Dibb i Chris Lawrence, i la seva obra ha inspirat autors i cineastes com Tilda Swinton, Colin MacCabe i Christopher Roth, Maurice Failevic, Robert Kramer o Isabel Coixet.

Alguns d’ells formen part d’un programa que es completa amb una altra conferència il·lustrada: Temporalment benvinguts, a càrrec d’Enrique Fibla i Gerard Cañadas, una activació crítica de materials audiovisuals sobre l’emigració espanyola a Europa entre les dècades del 1950 i el 1970, conservats en diversos arxius. La sessió combina muntatge en directe de fragments fílmics amb la intervenció sobre materials gràfics i textuals del llibre Un séptimo hombre de Jean Mohr i John Berger. (més informació)

Setmana del Cineclubisme català

La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una proposta que va més enllà de la projecció de pel·lícules, amb la presentació de films, debats i convidats com el cineasta francès Eugène Green, que rebrà el Premi Nunes Internacional d’enguany. Una celebració de la mirada crítica, de la passió compartida i del compromís amb una cultura participativa. La 13a edició de la Setmana del Cineclubisme Català arriba amb una programació que vol mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat. Una setmana per veure, escoltar i pensar el cinema des del col·lectiu.
(més informació)

Simone Bitton. Festival de Cinema Jueu

La Filmoteca acull enguany la retrospectiva del Festival de Cinema Jueu, dedicada a la documentalista francomarroquina Simone Bitton (Rabat, 1955). Amb una filmografia definida pel rigor formal i un profund compromís humà, el seu cinema crea un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials amb la recerca de la memòria, la identitat i l’exili.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. Mahmoud Darwich et la terre comme la langue (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; Mur (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; Rachel (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; Ziyara (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i Les mille et un jours du Hajj Edmond (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.
(més informació)

EXPOSICIÓ
Feminismes fílmics: 1976-2026
A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
Fins al 29 de novembre

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català. La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
Col·labora: España en libertad. 50 años.

A més del cicle Afins: Nasty Women, que hi dialoga, l’exposició tindrà com a activitats paral·leles destacades la visita comentada a càrrec de Marta Selva i Anna Solà, assessores de la mostra, parant especial atenció a les publicacions i referències a festivals, programes de cinema, entitats, distribuïdores, arxius i altres iniciatives que han estat cabdals en el context català, estatal i internacional en la intersecció dels feminismes amb la pràctica, la difusió i la recepció de les creacions audiovisuals fetes per dones. I la Biblioteca del Cinema acollirà la sessió Genealogies de la crítica feminista per parlar de les relacions entre crítica feminista i crítica cinematogràfica dels feminismes dels anys 70 a partir de la publicació Vindicación Feminista (1976-1979). Amb Maria Adell, crítica de cinema, docent i investigadora, i Annalisa Mirizio, docent i investigadora. (més informació)

I també…

Les assessores de l’exposició Feminismes fílmics també presentaran la sessió inaugural de l’Aula de Cinema 2026/2027, una mirada panoràmica sobre les diverses perspectives que el feminisme ha obert en la creació cinematogràfica des dels primers moments de la història del cinema, tot introduint-hi línies disruptives que estan transformant els seus dispositius narratius. (enllaç)

Celebrem el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual amb dues projeccions especials que posen en valor la col·lecció fílmica conservada al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya: Soplo de esplendor, de Carlos Benpar, i Voluntad que vence, film excepcional del cinema mut barceloní, dirigit per Salvador Castelló, operador, director i productor actiu en algunes de les principals companyies del cinema català dels anys deu. La restauració que es presenta s’ha dut a terme en col·laboració amb la Cinémathèque Française a partir dels materials conservats per aquesta institució. (enllaç)

La digitalització del mes dins de Visibilitzem el cinema català és Aurora Corominas: ficcions fora de camp, un recull de peces d’una de les creadores que van transitar amb naturalitat entre el cinema, el vídeo, la televisió i la recerca audiovisual. Realitzadora i professora de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, la seva trajectòria combina la pràctica professional amb una mirada atenta als llenguatges de la imatge i a les formes híbrides de la creació contemporània. (enllaç)

Gonzalo Suárez: Goya d’Honor 2026. El cineasta va rebre el gran guardó honorífic del cinema espanyol a Barcelona, la ciutat on va dirigir les seves primeres pel·lícules. Una sessió recorda aquest reconeixement amb la presència de Suárez, que presentarà un dels seus films més celebrats, Epílogo. (enllaç)

La restauració del mes és Tasio de Montxo Armendáriz, film de 1984 que s’ha consolidat com una obra de referència del cinema espanyol contemporani: una oda tendra, i alhora dura, a la dignitat de les formes de vida rurals. La seva recent restauració, impulsada per la Filmoteca Vasca i realitzada als laboratoris de L’Immagine Ritrovata, va presentar-se a l’edició del 2024 del Festival de Cannes. A la Filmoteca la van presentar el mateix Armendáriz i Joxean Fernández, director de la Filmoteca Vasca. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

SOM CINEMA: “BÈSTIA”, DE HELENA GARZA

22 octubre 2026 – El Festival Som Cinema de Lleida ha projectat el documental “Bèstia”, amb la presència de la directora, Helena Garza.
El film fa un seguiment de tres caçadors catalans que naveguen per la tensió entre la masculinitat rural tradicional i la mentalitat urbana moderna. Garza ha explicat que el film “vol qüestionar el arquetip clàssic de la figura del caçador, sense blanquejar aquesta activitat ni criticar-la, només vull mostrar les dues cares de la moneda, els contrastos i contradiccions d’una figura que sempre ha estat qüestionada”. La jove directora explica que “en una època on la bretxa entre el camp i la ciutat és cada vegada més gran, Bèstia vol ser un pont entre el món rural i el pensament urbanita”.

La directora, que va conviure amb els tres protagonistes durant dues temporades de caça, matisa que no pretenia posicionar-se sobre el tema de la caça, “simplement he volgut materialitzar en una pel·lícula el que jo he vist i el que jo he sentit”. El film “és de fet un treball de final de grau que va néixer com un curt i que amb ajuda d’una productora i la col·laboració d’una amiga va anar creixent i es va convertir en el llarg que hem pogut veure avui”. El primer llargmetratge de Garza, especialitzada en fotoreportatges de viatges, es projectarà més endavant en el 3cat i possiblement en altres plataformes audiovisuals.

CINEMA CATALÀ: DEU ANYS DEL CICLE GAUDÍ

21 octubre 2026 – En els seus primers deu anys d’història, el Cicle Gaudí s’ha consolidat com la principal xarxa d’exhibició estable de cinema català i ha facilitat l’accés a una cinematografia que sovint té dificultats per arribar fora de les grans ciutats. Des de la seva posada en marxa el 2016, el projecte ha anat ampliant progressivament la seva implantació territorial i ha estat present en 143 sales, amb 137 actualment. També ha impulsat la internacionalització al llarg de la dècada amb onze seus a Europa, Amèrica i el Nord d’Àfrica.

Aquesta vocació territorial ha estat des del principi un dels trets distintius del Cicle Gaudí, que ha construït una xarxa sòlida i ha contribuït a mantenir una programació regular de cinema català més enllà dels circuits d’exhibició habituals. Al llarg d’aquests deu anys, el circuit haurà programat 104 pel·lícules catalanes, amb una recaptació acumulada de 1.052.000 euros, que reverteix sobre les entitats locals. L’audiència en el període supera els 322.000 espectadors, amb una mitjana de 39 assistents per sessió. En el cas de les sales comercials, la mitjana per títol català se situa en 18 espectadors per sessió.

La celebració del desè aniversari del Cicle tindrà un dels seus moments més destacats aquest dijous 22 d’octubre al Teatre El Casino de Rubí, amb un acte commemoratiu que començarà a les 19.00 h i que retrà homenatge a les onze sales pioneres que, una dècada després de l’inici del projecte, continuen formant part de la xarxa a Berga, Cardedeu, Calella, Cardona, Esparreguera, Gelida, Igualada, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Torelló i Vilanova i la Geltrú. “Aquest desè aniversari el volem celebrar amb les sales que ens han acompanyat des del primer dia, però també com una manera de reivindicar i posar en valor la tasca, l’esforç i la voluntat de totes les persones i poblacions que treballen per fer arribar el cinema català al públic, més enllà de les grans ciutats i de les nostres fronteres”, explica Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia. La commemoració inclourà la projecció de Balandrau, vent salvatge, programada dins del Cicle Gaudí a Rubí.

FESTIVAL DE CINEMA JUEU: SIMONE BITTON

13 octubre 2026 – Durant segles, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i la Mediterrània van ser espais d’una coexistència complexa i fèrtil entre jueus i àrabs, que compartien llengua, tradicions i imaginaris comuns. Per a jueus i musulmans, l’àrab era un territori de pensament i d’experiència compartida, on es forjaven vincles que transcendien tota identitat excloent.

El segle XX va fracturar aquesta realitat: la colonització europea i la consolidació dels estats-nació moderns hi van imposar noves fronteres, substituint la complexitat d’aquests mons compartits per la lògica de les identitats homogènies, amb desplaçaments forçosos i memòries ferides que encara marquen el present.

El Festival de Cinema Jueu proposa des de la Filmoteca de Catalunya una reflexió sobre aquesta història fragmentada. A través del documental, l’arxiu, el testimoni i la ficció, les pel·lícules seleccionades ressegueixen els rastres d’una coexistència esborrada i qüestionen els relats oficials de la separació.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. “Mahmoud Darwich et la terre comme la langue” (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; “Mur” (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; “Rachel” (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; “Ziyara” (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i “Les mille et un jours du Hajj Edmond” (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.

Al centre del recorregut hi ha l’obra de Simone Bitton (Rabat, 1955), cineasta nascuda al Marroc i defensora d’una identitat judeo-àrab que resisteix les categories nacionals excloents. La seva filmografia és una investigació constant sobre la memòria, l’exili i la pertinença: un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials. (més informació)

PELÍCULA DE MARIANO LLINÁS EN LA SEMINCI

15 septiembre 2026 – El cineasta argentino Mariano Lllinás competirá en la Sección Tiempo de Historia de la SEMINCI de Valladolid, al final de octubre, con su nueva película sobre Borges.

En una nota de prensa, desde el festival cuentan lo siguiente: “La película de Mariano Llinás parte de una paradoja fascinante: cuanto más intenta acercarse a Borges, más imposible resulta abarcarlo. “Biografía de Jorge Luis Borges” reúne manuscritos, objetos, lugares, libros y episodios de la vida del escritor, pero cada hallazgo abre una nueva historia y conduce hacia otro lugar. En vez de encerrar a Borges en una semblanza al uso, Llinás vuelve a poner en circulación sus mundos y convierte su película en una aventura laberíntica que parece no tener final”.

A partir de la colección de objetos de la Fundación ISLAA, el director Mariano Llinás emprende un monumental viaje documental de 330 minutos dedicado a la vida de Jorge Luis Borges.

Construida como una minuciosa investigación detectivesca y un diario de viajes, la película examina manuscritos, cartas, dibujos de la infancia y correcciones del escritor. Acompañado por el especialista Ernesto Montequin, Llinás recorre geografías fundamentales para el autor como Ginebra, Cambridge, Reikiavik y Nueva York. La narración en voz en off guía la travesía rastreando las huellas físicas y personales que el célebre autor dejó en cada documento y lugar.

A lo largo de sus tres partes, la obra analiza la evolución literaria de Borges, conectando de forma sutil sus textos con su experiencia vital. La cinta no elude las zonas más complejas e incómodas de la trayectoria del escritor, abordando abiertamente su visión política y sus polémicas.

Fiel al espíritu borgeano, el relato se nutre de digresiones, referencias fantásticas, pasajes de la literatura universal y reflexiones sobre la creación. Un colosal retrato cinematográfico que demuestra cómo la propia vida de Borges se entrelaza con las tramas y mitologías que él mismo concibió.

BIARRITZ: PREMIERE FILM DE PABLO CÉSAR

14 septiembre 2026 – ROMANCE DE LA LUNA NEGRA, el nuevo largometraje del director argentino Pablo César, tendrá su Première Mundial el próximo 28 de septiembre a las 20:15 h en el Théâtre du Casino de Biarritz, como parte de la 35ª edición del Festival Biarritz Amérique Latine.

Rodada hace apenas unos meses en distintas localizaciones del País Vasco e íntegramente en película fotoquímica de 35 mm, ROMANCE DE LA LUNA NEGRA está protagonizada por Luz Castillo, quien tenía 90 años durante el rodaje y asume aquí por segunda vez el papel protagónico de un largometraje de ficción.

En la película, Castillo interpreta a Clara, una mujer de 90 años que vive sola en el País Vasco y cuya vida se ve alterada por la aparición de un misterioso vecino. A partir de ese encuentro, figuras provenientes de la memoria, la filosofía y el amor comienzan a reaparecer en su camino. Entre lo cotidiano y lo fantástico, Clara se interna en un territorio en el que los recuerdos adquieren cuerpo y el tiempo parece quedar suspendido.

La película propone un viaje íntimo alrededor de la vejez, la ausencia, la memoria y la posibilidad de reencontrar aquello que parecía perdido para siempre. En ese universo, figuras como José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno y Gustavo Adolfo Bécquer irrumpen no como explicaciones, sino como presencias que acompañan el recorrido interior de Clara.

La elección de Biarritz posee, además, un significado especial para la relación entre la actriz, el director y el festival: fue allí donde comenzó, dos años atrás, el recorrido internacional deDespués del final, la película que marcó el sorprendente debut cinematográfico de Castillo.

La Sección Oficial del reconocido festival francés también incluye algunas películas argentinas. En la categoría de largometrajes de ficción compiten CAMINERA (2025), dirigida por Federico Pozzi y HANGAR ROJO (2026) (Chile – Italia – Argentina), dirigida por Juan Pablo Sallato.

En documentales están programados DICIEMBRE (2025) (Uruguay – Argentina), dirigido por Lucas Gallo, y LOS VENCEDORES (2026), dirigido por Pablo Aparo.

Y en la sección de Cortometrajes se proyectan los filmes argentinos LA HORA DE IRSE (2026), dirigido por Renzo Cozza, y PARA LOS CONTRINCANTES»* (2026), (Chile – México – Reino Unido), dirigido por el argentino Federico Luis y ganador de la Palma de Oro en Cannes.

MURIÓ EL CINEASTA EDUARDO CALCAGNO

2 septiembre 2026 – Falleció en Buenos Aires a los 85 años de edad el reconocido cineasta y crítico de cine Eduardo Calgagno. Nacido en la capital argentina en 1941 e hijo del notable crítico Raimundo Calcagno, Eduardo inició su propio camino en la década de 1960 ejerciendo la crítica de cine en diversos medios gráficos, radiales y televisivos.

Pero pronto comenzó a fraguar proyectos concretos para el cine como director. Tras algunos cortometrajes, Calcagno se atrevió a probar suerte en el largometraje, asumiendo la dirección de “Fuiste mía un verano” (1969), donde se propuso unir el cine de autor con la fórmula comercial de llevar a un cantante popular a las pantallas, nada menos que Leonardo Favio.

A partir de ahí rodó más historias, como puede ser “Los Enemigos” (1983), “Te amo” (1986), y otra de sus más reconocidas: “El Censor” (1995), protagonizada por su actor fetiche, el talentoso y carismático Ulises Dumont. Una de las miradas más incisivas sobre la maquinaria cultural de la censura.

En 1999 estrena “Yepeto”, acaso su mejor película y también, por qué no escribirlo, la de Ulises Dumont. Con guión de Roberto Tito Cossa, cuenta la historia de un triángulo “amoroso” entre un atleta, una alumna de facultad y su profesor. Tanto Dumont, como Calcagno y Cossa, fueron galardonados en varios festivales por este filme.

Entre sus otros filmes, destacaremos que en 2007 Eduardo Calcagno realiza “El salto de Cristian”, también con muchos actores conocidos. Y en 2014 estrena “Ulises, un alma desbordada”, un documental homenaje a su gran amigo Ulises Dumont, una amistad de toda la vida la de ambos.

A este señor venido desde Claromecó a Buenos Aires, donde vivía muy cerquita de la 9 de Julio, tuvimos desde Cinestel la satisfacción de conocerlo, tanto triunfando en la Mostra de Lleida con “Yepeto”, como más adelante en el transcurso de sus años formando parte de las tutorías de los proyectos que se presentaban en el Concurso Historias Breves del INCAA. Su impronta, amabilidad y, sobre todo, su sentido del humor, dejaron huella entre muchos de nosotros.

RICARDO DARÍN PRESENTA “LO DEJAMOS ACÁ”

28 agosto 2026 – El actor argentino Ricardo Darín, imagen del cartel oficial del 74 Festival de Cine de San Sebastián, presentará en esta edición del certamen donostiarra, en premier mundial, la película “Lo dejamos acá”, de su coterráneo Hernán Goldfrid.

El film forma parte del programa Otras Actividades del Zinemaldia de Donostia, y está co-protagonizado por el actor Diego Peretti. La película trata acerca de un psicoanalista pragmático que pierde la fe en los métodos habituales de la psicología y comienza a sobrepasar los límites con sus pacientes. Todo parece funcionar hasta que un escritor con un bloqueo creativo llega a su consulta.

Producida por Kenya Films, con Ricardo Darín, Chino Darín y Federico Posternak como productores, y dirigida por Hernán Goldfrid (Atrapados, El jardín de bronce, Tesis sobre un homicidio), “Lo dejamos acá” marca el regreso de Darín a la pantalla grande tras “Argentina, 1985” y luego del éxito de la serie “El Eternauta”. Completan el elenco Antonia Bengoechea, Inés Efron, Andrea Politti, Pata Echegoyen, Carlos Santamaría y Miriam Odorico. El film llegará a Netflix el próximo 16 de octubre.

Hernán Goldfrid (Buenos Aires, 1979) debutó en el largometraje en el 2009 con la comedia romántica “Música en espera”, y posteriormente, dirigió el thriller “Tesis sobre un homicidio” (2013), protagonizado también por Ricardo Darín, que superó el millón de espectadores en Argentina.

Entre el 2016 y el 2023, el realizador argentino dirigió las tres temporadas de la serie “El jardín de bronce”, nominada en el 2020 al Emmy Internacional a Mejor serie dramática. Y en el 2025, firmó además varios episodios de “Atrapados”, adaptación de la novela Caught, de Harlan Coben.

MERITXELL COLELL PREMIADA EN LOCARNO

17 agosto 2026 – Tanto la crítica cinematográfica internacional como la suiza han otorgado sendos premios a la más reciente película dirigida por la realizadora catalana Meritxell Colell. “Lejos de los árboles” recibió en el Festival Internacional de Cine de Locarno, tanto el premio de Fipresci a la mejor película como el Boccalino d’Oro 2026. La película reflexiona sobre el silencios familiares heredados y fragilidad de la memoria.

Adela, una artista sonora mexicana, viaja desde la selva hasta los Andes peruanos junto a Lucho, un guía y traductor. Siguiendo el legado de su abuelo, un republicano exiliado en México, teje un mapa sonoro de lenguas en peligro de extinción. Cuando el miedo a la muerte irrumpe, la realidad se fractura. El viaje se convierte en un pasaje íntimo que la enfrenta a la memoria, el duelo, el desarraigo y la identidad.

Meritxell Colell Aparicio dijo en el festival suizo que su película “es una carta de amor a los abuelos de los que nunca me despidí. Un homenaje a familiares que fueron a la guerra siendo niños, cuyo silencio nos llegó a nosotros, sus nietas. Una historia de historias, que afirman la necesidad de recordar, escuchar y amar”.

El cine argentino también tuvo presencia en el palmarés: “La ilusión de un verano sin fin”, de Alessandra Sanguinetti, ganó el máximo premio de Cineasti del Presente y el reconocimiento a la mejor ópera prima. Producida por Julia Solomonoff, la película fue rodada durante 25 años. Este documental íntimo sigue la vida de dos primas inseparables en las Pampas rurales argentinas, comenzando como un juego infantil de fantasía y evolucionando hacia un profundo estudio colaborativo del tiempo, la memoria y la feminidad.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière