Programació 2024 de la Filmoteca de Catalunya i nova llei específica
El Parlament de Catalunya va votar favorablement l’inici de la tramitació del projecte de Llei de la Filmoteca. Una nova normativa que suposarà la consolidació del centre com a equipament nacional amb autonomia pròpia. Això significa, entre altres coses, que els recursos de la Filmoteca deixaran de dependre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), òrgan del Departament de Cultura del qual depèn actualment aquest equipament.
Així ho va explicar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, durant la roda de premsa de balanç 2023 i presentació de la nova temporada de la Filmoteca, acompanyada del director del centre, Esteve Riambau.
La consellera va dir que “ha arribat el moment de dotar la Filmoteca d’una personalitat jurídica pròpia, reconèixer el seu estatus d’equipament públic nacional i garantir que sigui un ens àgil en la gestió de la seva activitat diària” i va afegit que “un cop es tramiti el text, la nova llei servirà per reforçar la protecció, conservació, difusió i valoració del patrimoni cinematogràfic de Catalunya”.
Per afrontar aquesta nova etapa, la Filmoteca incrementarà els seus recursos humans amb la contractació de 12 tècnics en diferents àrees. L’impacte pressupostari estimat d’aquesta nova personalitat jurídica de la Filmoteca és de 485.000 euros, repartits entre els pròxims quatre anys, que se sumarien al pressupost habitual de l’equipament. La consellera Garriga també va explicar que si s’aprova la previsió del pressupost del Govern pel 2024, la Filmoteca incrementaria un 3,5% els seus números, comptant amb un total de 8,3 milions d’euros per a l’any vinent.
Durant la seva intervenció, la consellera també va agrair la feina d’Esteve Riambau, que en el 2024 finalitzarà la seva etapa com a director de la Filmoteca.
L’any 2023 a la Filmoteca ha augmentat les seves xifres d’espectadors, accelerant la recuperació d’assistència a les sales després de la pandèmia. La xifra total s’acosta als 100.000 espectadors, i la mitjana per sessió s’aproxima als 90 (l’any 2022 l’assistència va ser de 87.931, amb una mitjana de 77,3 per sessió).
Programació 2024
Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras són els protagonistes de la imatge de la institució per a 2024, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada, actualment integrada en la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca. Ells són també dos dels pioners del cinema amateur a Catalunya, i el 2024 es commemoraran els 100 anys de la que es considera la primera pel·lícula amateur rodada al país. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca té una de les col·leccions més importants d’Europa d’aquest cinema alternatiu i indispensable.
El febrer de 1924, José Errando Ylario, un agent de canvi de borsa, va rodar una nevada a Barcelona: era la primera pel·lícula domèstica de la qual es té constància a Catalunya. A partir de llavors, els afeccionats al setè art van proliferar arreu del país per forjar una generació de cineastes que, uns anys més tard, toparien amb l’escull de la Guerra Civil.
La Filmoteca vol retre homenatge a aquests films de petit format, rodats entre 1924 i 1939 i amb grandesa d’esperit, col·locant-los com a caps de cartell d’una programació sense fronteres, que també inclou cineastes clàssics com Victor Sjöström, Jean Renoir i Alfred Hitchcock, els centenaris de Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni, la reivindicació de l’obra d’Agnès Varda i Delphine Seyrig, vinculades a manifestacions expositives, l’italià Ermanno Olmi, la japonesa Sumiko Haneda, el suís Daniel Schmid i la parella formada pels xilens Raúl Ruiz i Valeria Sarmiento, que ens obriran la porta del seu univers.
Les cartes blanques estaran dedicades a la muntadora Teresa Font i al director i teòric del cinema Paulino Viota, i el cineasta hongarès Béla Tarr visitarà Barcelona al gener per presentar una retrospectiva de la seva obra. Finalment, es revisarà la filmografia completa d’Agustí Villaronga en el context de la Història permanent del cinema català, sense oblidar els habituals cicles transversals Aula de Cinema, Per amor a les Arts, Dies curts o FilmoXica.
En el capítol d’exposicions, no hi faltarà la referència al cinema amateur amb Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya (1924-1940) i Pioneres: feminismes, càmera a la mà i arxiu a l’espatlla recorrerà la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder, membres del col·lectiu Les Insoumuses.
Centenari del cinema amateur a Catalunya
Les càmeres domèstiques Pathé Baby van arribar ben aviat a Catalunya i, des d’una nevada el 1924, es van rodar nombroses produccions amateurs, fins i tot durant la Guerra Civil Espanyola. Sota el comissariat d’Enrique Fibla i Ignasi Renau, la Filmoteca celebra el centenari d’aquesta efemèride amb la recuperació de títols compresos entre el 1924 i el 1939, una exposició de producció pròpia i la reedició d’un llibre monogràfic.
Paral·lelament, es programarà una retrospectiva del cineasta hongarès Péter Forgács, un cicle dedicat a films contemporanis que parteixen de cinema amateur, activitats arreu del territori amb altres entitats dedicades als petits formats i sessions específiques sobre destacats cineastes locals. Entre ells, Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada.
fmr/JMFilmo
