Som Cinema: “Quest”, d’Antonina Obrador, premi a la millor pel·lícula
Som Cinema 2023
“Quest” és el film que va guanyar el premi a la millor pel·lícula en la 14 edició del Festival de l’Audiovisual Català, Som Cinema, que se celebra cada any a la ciutat de Lleida.
La pel·lícula és dirigida per la felanitxera Antonina Obrador i està protagonitzada per l’Enric Auquer i la Laia Manzanares.
El protagonista, Lluc, és un biòleg que està sumit en el dolor i el desconsol per la mort de la seva dona, la qual es dedueix que s’ha suïcidat, encara que la pel·lícula no l’esmenta en cap moment. Recolliment personal, nostàlgia i deteriorament psicològic són alguns components bàsics d’aquesta història que conté diverses parts diferenciades, la primera més existencialista, la segona més reflexiva amb l’arribada de la germana del protagonista, i una tercera on anem comprenent millor què és el que hi ha anat passant.
Així doncs, es tracta d’una pel·lícula molt imaginativa, en la qual Lluc està intentant posar ordre en el seu propi passat i en aquest voler comprendre com s’ha arribat fins a aquesta situació, ell es proposa iniciar una recerca per a catalogar la flora del lloc en el qual la seva dona desgraciadament va morir.
Només uns minuts després de rebre el premi a Lleida, la directora mallorquina Antonina Obrador va respondre les preguntes de Cinestel:
– Com va ser el teu punt de partida per a abordar aquests personatges? Els sentiments, les emocions…,?
Per a mi tota la pel·lícula és un procés intern i al principi de tot, per a Lluc és com entrar en un altre món i el mateix succeeix amb l’espectador que necessita entrar dins del seu personatge, sent una història completament subjectiva en la qual van passant capes i capes, fins a arribar a l’os de l’inconscient.
– I també hi ha retrets entre els dos membres de la família, no és així?
Sí, però més que ser una història de dos germans, tot està enfocat des del punt de vista del Lluc en un conflicte entre els seus records i el que ell creu que va ocórrer. Entenc que el centre d’atenció és la culpa que ell porta dins de si mateix.
– I d’aquesta manera tu també vas veure la necessitat de posar un major èmfasi en aquesta part més imaginativa de Lluc?
Sí, jo crec que al final tot és completament subjectiu i la clau està en els fantasmes que venen a redimir-ho i a intentar esbrinar com enfrontar-se amb tot i treure coses.
– Per a mi, el relat de “Quest” també té una mica de component literari. Comparteixes aquesta idea?
Sí, a mi la literatura sempre m’ha inspirat molt i forma part de qui soc, d’alguna manera, amb tot el que són les llegendes i fabules mallorquines, que tenen bastants similituds amb les catalanes, i això és una mica com allò del Quebec. Crec que el paisatge de Mallorca està impregnat d’aquestes llegendes i volia també fer aquest homenatge.
Al final també penso que la pel·lícula necessitava ser, no sé si tan literària sinó com una rondalla, com una llegenda oral, perquè comences sent realista i com més et vas endinsant en la psicologia del Lluc, més fantàstica i més fabula es torna.
Antonina Obrador, directora de “Quest”
– El rodatge es va fer tot a Mallorca?
Sí, vam rodar sobretot en la zona de Felanitx, que és el municipi on jo visc i on m’he criat, i tots són paisatges que formen part de la meva infància, vull dir, que són de proximitat total. I la casa de pedra, per exemple, la va construir el meu avi, i la platja i les escales són les del meu poble.
També vam anar a rodar a la part més del nord de l’illa per a mostrar la torre i la talaia que surt en algun moment. A més a més, ho vam fer en el bosc, on estan les fonts ufanes, que estan en les faldes de la Serra de Tramuntana; i els plans on es veu l’illa completa és Sa Dragonera.
– En termes de producció teniu suports a les Illes Balears?
Cada cop anem aconseguint que hi hagi més i espero que continuï sent així, que no canviï, perquè el cinema ha de tenir tots els colors i llavors no entenc que un canvi de govern hagi de suposar que la cultura i el cinema vagi a menys, però ens falten ajudes, no és comparable a Catalunya, Galícia, el País Basc o Andalusia, on realment donen suport al cinema.
Ara crec que hi ha molts nous creadors a les Balears, sobretot gent que casualment ha estat estudiant i treballant a Catalunya, però que tenen ganes d’explicar històries més nostres, i crec que és bonica aquesta germanor que es crea entre Catalunya i Balears. Per exemple, la meva pel·lícula és una coproducció i sé que ara mateix s’estan preparant i rodant unes altres, així que em sembla que és una relació que ha de tenir suport, perquè tenim tot en comú, no sols la llengua sinó la cultura.
– A Catalunya el suport de TV3 al cinema (ara 3Cat) és fonamental. També ho és el d’IB3 a les Balears?
A nivell de quantia econòmica no és comparable, però sí que jo crec que és la llavor per a un cineasta de les Illes Balears; el suport de la teva televisió autonòmica és bàsic per a començar a moure el teu projecte i després pot ser que entrin altres nous. És com dir que si no et volen els teus, és molt difícil que t’estimi el teu veí. Però sí que si no tinguéssim televisió pública, jo crec que no existiria la cultura audiovisual a les Balears.
– Crec recordar que a Mallorca també existeix Palma Pictures, que és una empresa audiovisual privada, però diria jo que ells no fan producció de cinema.
Palma Pictures en realitat és una empresa privada que treballa sobretot en publicitat i fan «service», és a dir, no funcionen amb projectes propis i els creadors i directors no són de les Balears sinó que ve gent estrangera i roda a Mallorca, és a dir, utilitzant l’illa com un plató.
– Però llavors, si tu has de llogar equips per a rodar, Mallorca compta amb empreses que ho fan?
Ara mateix hi ha una indústria que és petita, falta suport, però sí que n’hi ha. Quan jo vaig anar a viure a Barcelona, que tenia divuit anys, no hi havia cap possibilitat que algú visqués a Mallorca i fos creador. Potser n’hi havia quatre o cinc. Ara sí que és possible viure a Mallorca i fer, no et diré cinema, però sí que projectes audiovisuals i és veritat que si no hi hagués IB3, no hi hauria tot això. S’estan fent molts curtmetratges, programes propis i són totes productores satèl·lit a IB3, que amb finançament de la televisió pública poden crear continguts com sèries de televisió, ja que ara per exemple tenim sèries en coproducció amb TV3, À punt i IB3, que també busquen com explorar nous llenguatges i fer ficcions televisives diferents.
©José Luis García/Cinestel.com
