FILMOTECA DE CATALUNYA: MARÇ 2023
Forever Godard
Aquest mes de març, la retrospectiva de Jean-Luc Godard se centra en la darrera etapa de la seva carrera al costat del director de fotografia Fabrice Aragno, col·laborador imprescindible del cineasta que visitarà la Filmoteca. Godard es va centrar al final de la seva filmografia en l’exploració de la imatge i el so digitals, en títols com “Film socialisme”, “Adieu au langage” o “Le Livre d’image”, inclosos en aquest primer bloc del cicle, Forever Godard. Darreres visions.
(més informació)
Todd Solondz a l’Americana
El director nord-americà és el protagonista de la retrospectiva del festival Americana que acull la Filmoteca. El seu darrer despietat retrat de la societat nord-americana, Wiener-Dog (2016), va inaugurar el cicle amb la presència de Solondz el 28 de febrer, com a prèvia del festival. Descobert als noranta amb “Bienvenido a la casa de muñecas” i la brutal “Happiness”, és una de les veus més personals i controvertides del recent cinema independent nord-americà, amb una obra que s’ha definit com a salvatge, demolidora, cruel, sòrdida, provocadora, perversa, càustica, excèntrica…
(més informació) (notícia)
Joanna Hogg al D’A Festival Cinema Barcelona
Retrospectiva completa, en el marc del D’A, d’una de les veus més respectades del cinema actual, avalada fins i tot per Martin Scorsese en la producció. Sis films que mostren un estil íntim, sense sentimentalismes i estranyament enigmàtic. Un cinema subtil i contingut sobre la complexitat de les relacions humanes, particularment en l’àmbit de la família i de la parella, amb components autobiogràfics i presències recurrents i potents en els repartiments com les de Tilda Swinton i Tom Hiddleston. El cicle s’inaugura el 24 de març amb la preestrena del darrer film de Hogg, “The Eternal Daughter”. (més informació)
Michael Powell i Emeric Pressburger
Precisament Joanna Hogg, en el seu treball de graduació a la National Film and Television School, el curt Caprice, homenatja The Red Shoes, una de les obres més emblemàtiques d’aquesta parella artística que també ha estat reivindicada per Scorsese. El tàndem més singular i creatiu de la història del cinema britànic va brillar en un temps, la dècada dels quaranta, dominat pel cinema realista i en blanc i negre. Powell i Pressburger, per contra, aposten per films lúdics i fantàstics, romàntics i exuberants, amb un concepte visual antinaturalista que els permet experimentar amb l’ús del color. (més informació)
Carmelo Bene
Home de teatre iconoclasta que va trencar totes les regles clàssiques del llenguatge escènic, Carmelo Bene va traslladar la seva visió provocadora del teatre al cinema en un breu parèntesi de només cinc anys i cinc pel·lícules, de 1968 a 1973. Deia Bene que l’art ha de ser impossible perquè la impossibilitat és l’única experiència pròpiament artística. La retrospectiva s’organitza en correspondència amb el cicle que li dedica la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
(més informació)
La Inesperada
Tercera edició d’aquest festival dirigit per Núria Giménez Lorang i Miquel Martí Freixas que posa en focus en la no-ficció, amb quatre sessions a la Filmoteca. La Inesperada proposa un festival abastable, concís i on cada sessió és una experiència curosament programada. La programació apropa corrents cinematogràfics d’arreu del món amb autors independents de països com la República Centreafricana o Tailàndia i la recuperació de títols d’altres èpoques, tresors amagats i oblidats pel pas del temps. (més informació)
Jaume Figueras i Agustí Villaronga
Van ser els grans protagonistes dels premis Gaudí el gener passat. Jaume Figueres rebia el guardó d’honor, i Villaronga va morir el mateix dia de la gala, que es va convertir en un sentit homenatge al seu record. La Filmoteca s’afegeix a aquests reconeixements, el 16 de març amb Jaume Figueres envoltat d’amics (Àlex Gorina, Marta Esteban i Elisenda Nadal) abans de la projecció del film que ell mateix ha triat, “The Marrying Kind” (George Cukor, 1952). El dia 30 “El testament de la Rosa” servirà per homenatjar Agustí Villaronga. El film és l’emotiu seguiment de la preparació d’un projecte teatral amb Rosa Novell que no va fer-se realitat pel càncer que patia l’actriu.
I també…
La sessió mensual del cicle Història permanent del cinema català inclou el curt de Ricard Bofill Circles, i Los felices 60 de Jaime Camino, que presentarà el seu fill Teo.
Frances Marion és la protagonista de març del cicle transversal Elles tenien la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent, amb un film també dirigit per ella mateixa, Just Around the Corner, i un altre signat per un director amb qui acostumava a col·laborar, Frank Borzage, Lazybones.
Homenatge a Pau Casals. En el marc de la commemoració del 50è aniversari de la mort del músic, aquesta sessió el recorda amb un documental i una taula rodona amb experts sobre la seva figura. (més)
Basilio Martín Patino vist per Javier Tolentino. El periodista i crític cinematogràfic presenta el llibre que ha dedicat al cineasta, editat per Cátedra, en una sessió que es completa amb el film de Martín Patino “La seducción del caos” (1990).
Ramon Balcells és el cineasta que descobreix aquest mes el cicle Dies curts. Amb curts presentats a L’Alternativa com “El vacío” (2014) o “Pícnic” (2020), Balcells també ha col·laborat amb la productora de Pere Portabella Films 59, Eddie Saeta de Lluís Miñarro, i amb Albert Serra al projecte de la Documenta de Kassel “The three little pigs”.
Barrufets, Tintín i Snoopy i Charlie Brown, entre d’altres, en la programació de FilmoXica, que aquest mes clou el cicle trimestral dedicat a cinema i còmic.
La película es un drama subyacente en el cual Eduardo (Alfonso Tort) es un fiscal que regresa a su pueblo natal para investigar una serie de asesinatos. Lo esperan dos viejos amigos, Paula (Violeta Urtizberea) y Ramiro (Javier Drolas),…
El sonido del filme es espectacular y envolvente, y la película incluye también en sus más de dos horas y media de metraje distintas piezas musicales a cuyas letras de las canciones será interesante prestarles atención y…
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Es un amante de la sátira, así que en sus películas el componente humorístico está asegurado: sólo hay que saber encontrarlo porque si no es así, seguro que las vas a detestar. La mayoría de…
ELS GAUDÍ D’“ALCARRÀS” I “PACIFICTION”
23 gener 2023 – “Alcarràs”, de Carla Simón, i “Pacifiction”, d’Albert Serra, van guanyar els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament, en una edició, la quinzena, d’uns Premis Gaudí molt repartits que també van reconèixer els mèrits de “Suro”, amb els guardons a Millor direcció novella per a Mikel Gurrea i millors interpretacions protagonistes, i d’“Un año, una noche”, d’Isaki Lacuesta, que es va endur fins a cinc estatuetes.
La cerimònia d’entrega dels XV Premis Gaudí no va deixar pràcticament cap dels títols més nominats sense recompensa: als ja citats cal afegir els dos guardons que es van endur “La maternal”, de Pilar Palomero, i “Los renglones torcidos de Dios”, d’Oriol Paulo.
L’emocionat record a Agustí Villaronga, traspassat el mateix dia de la cerimònia, va travessar una gala que va homenatjar l’estimat cineasta amb sentides paraules al llarg de tota la nit. Referent clau del nostre cinema, deixa un extens llegat de més d’una vintena d’obres reconegudes nacional i internacionalment.
PALMARÈS XV PREMIS GAUDÍ
Millor pel·lícula: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau
Millor pel·lícula en llengua no catalana: PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin
Millor pel·lícula documental: EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet
Millor pel·lícula d’animació: TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch, Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte
Millor direcció: Carla Simón, per ALCARRÀS
Millor direcció novella: Mikel Gurrea, per SURO
Millor guió original: Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS
Millor guió adaptat: Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor protagonista femenina: Vicky Luengo, per SURO
Millor protagonista masculí: Pol López, per SURO
Millor direcció de producció: Elisa Sirvent, per ALCARRÀS
Millor curtmetratge: HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas
Millor pel·lícula per a televisió: SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall i Paco Poch
Millor direcció artística: Sebastian Vogler, per PACIFICTION
Millor muntatge: Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor actriu secundària: Ángela Cervantes, per LA MATERNAL
Millor actor secundari: Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR
Millor interpretació revelació: Carla Quilez, per LA MATERNAL
Millor música original: Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor fotografia: Artur Tort, per PACIFICTION
Millor vestuari: Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS
Millor so: Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millors efectes visuals: Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor maquillatge i perruqueria: Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS
Millor pel·lícula europea: CINCO LOBITOS (Espanya)
Premi Especial del Públic: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Pataus
Últimos artículos publicados
Analizando a fondo la película, el crimen que, por cierto, guarda indirectamente relación con ciertas noticias ocurridas en Italia en los últimos tiempos y que fueron ampliamente difundidas fuera del país, sería un pretexto que Oliviero utiliza para hablar de otro conflicto que viene a nuclear la película aunque está en un segundo plano y que no es otro que el difícil contexto en el que se llevaron a cabo las relaciones dentro de la familia: una madre ya fallecida que le llevaba siempre la contraria a su hija, quien a su vez fue generosamente consentida por el padre.
