FILMOTECA DE CATALUNYA_ESTIU 2025
JULIOL-AGOST-SETEMBRE
Vera Chytilová
Vera Chytilová (1929-2014) ocupa un lloc d’honor entre les figures més iconoclastes, transgressores i proteiques del setè art. Figura clau del Nou Cinema Txec dels anys seixanta, va ser l’única dona d’aquest corrent cinematogràfic que va estudiar a l’Acadèmia de Cinema de Praga (FAMU). Coneguda per Les margarides (1966), la seva obra més emblemàtica, Chytilová va desafiar tant les convencions expressives del cinema com les imposicions ideològiques mitjançant un estil únic que combinava humor àcid, poesia visual i un insolent esperit de rebel·lia. Creadora de personatges femenins ingovernables, amb un domini magistral del muntatge i una llibertat creativa intolerable per la censura i les mirades més reaccionàries, el cinema de Chytilová és alhora sàtira moral, revolta feminista i un exercici constant de reinvenció formal.
(més informació)
François Truffaut
François Truffaut (1932-1984) va convertir el seu amor pel cinema en una manera de mirar i entendre la vida. En els seus inicis com a crític a Cahiers du Cinéma, va ser un dels artífexs de la «teoria de l’autor», la qual considera el director el responsable total del film. El 1959 irromp amb força amb Les 400 coups, un film inspirat en la seva dolorosa infància i amb el qual esdevé un dels principals impulsors de la Nouvelle Vague, el corrent que enceta el cinema de la modernitat i del qual esdevé el cineasta més cèlebre gràcies a una obra farcida d’humanisme i romanticisme i encarada al gust del públic. Les dones, els llibres, la infància i la mort són els eixos bàsics d’una filmografia caracteritzada per una sinceritat absoluta i en què l’element autobiogràfic és sempre present, especialment a través del personatge d’Antoine Doinel, el seu alter ego a la pantalla. (més informació)
Les arts del circ
Amb la complicitat del Grec Festival d’Estiu de Barcelona, proposem un viatge fascinant pel món del circ, que ha temptat a cineastes de totes les èpoques, estils i procedències. Univers d’equilibris impossibles, màgia, humor i risc, el circ ha convocat imatges poderoses i emocions intenses. Proposem un recorregut deliberadament heterogeni que ens convida a descobrir-lo com un espai comunitari de dissidència, creació, gaudi i memòria col·lectiva. El cicle s’estén també a les sessions familias de FilmoXica a l’estiu, i s’inaugura dimecres 2 de juliol amb una sessió molt especial que combinarà peces de Segundo de Chomón amb l’actuació en viu del grup d’acròbates Eunoia Kolectiva, amb acompanyament musical del pianista Francesc Mora.
(més informació)
George Cukor
George Cukor (1899-1983) es va establir a Hollywood a inicis del sonor i va aprofitar el seu bagatge teatral per desenvolupar una concepció del cinema basada en la importància dels diàlegs i la direcció actoral. En els més de cinquanta films que va dirigir, repartits en tota mena de gèneres, va saber imposar el seu sentit de l’espectacle. Amb l’equilibri perfecte que establia entre sofisticació, elegància i sentit de l’humor i la seva capacitat per transmetre la subtilesa de certes situacions, va excel·lir en el melodrama i l’alta comèdia. Va definir la carrera de grans actrius de Hollywood -amb Katharine Hepburn al capdavant- oferint-los personatges que defugien els estereotips imperants, plens de matisos, contradiccions i humanitat.
(més informació)
La repesca! Reestrenes d’estiu
L’oportunitat de repescar un bon grapat d’estrenes de 2024 triades per l’equip de la Filmoteca. Grans èxits de l’any, pel·lícules amb una trajectòria fugaç a sales, obres que mereixen ser vistes de nou. En la millor tradició de les reestrenes dels cinemes d’estiu: en pantalla gran i sense interrupcions, compartint l’experiència en comunitat!
(més informació)
Les regles del joc. Cinema i esport
El cinema i l’esport han compartit històricament una relació simbiòtica peculiar, marcada per la fascinació pels cossos en moviment i la capacitat de generar un gran sentit de comunitat. Amb motiu de l’exposició CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM de l’Arts Santa Mònica, un cicle de pel·lícules en què l’esport, sigui com a termòmetre social, com a pura exhibició atlètica o com a instrument per reinventar les regles, n’és el centre. La selecció inclou aproximacions a estrelles de l’esport com l’exfutbolista peruà del Barça Hugo ‘El Cholo’ Sotil o Zinedine Zidane, i films amb visió de gènere en un àmbit tan masclista com l’esport. Amb la col·laboració del projecte de recerca FUCAV (Universitat Pompeu Fabra). (més informació)
I també…
Darreres sessions de la retrospectiva completa dedicada a Tsai Ming-liang que tan bona acollida ha tingut per part del públic. (enllaç)
Fins al 31 d’agost es pot visitar l’exposició Georges Didi-Huberman. Al taller del filòsof, i el dia 3 de juliol Lucía Montes Sánchez, comissària de l’exposició, proposa una visita guiada seguida d’una sessió de lectura. (enllaç)
La sessió de Les golfes de juliol, presentada per Marc Ferrer, està dedicada a Lady Sakura, amb l’assistència del seu director Àlex Sereno i la directora de fotografia Celia Kiedis. (enllaç)
Projecció de quatre obres essencials, restaurades pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya 2CR, d’Eugènia Balcells, pionera del cinema experimental i de l’art audiovisual del nostre país. (enllaç)
Vivim el barri: sessió amb els tres curtmetratges resultants de la cinquena edició d’aquest taller d’experimentació cinematogràfica, realitzat per un grup de joves d’entre 16 i 22 anys del barri del Raval de Barcelona. Els vuit dies del taller, els i les joves participants viuen el procés de creació d’un curtmetratge documental, en què reflecteixen les seves visions del barri. La sessió es presentarà en el marc de la Festa Major del Raval i amb l’acompanyament del grup de joves cineastes del taller. (enllaç)
Dues sessions incloses en el festival Bachcelona: el film experimental Trenta-dos curtmetratges sobre Glenn Gould, estructurat a partir de les Variacions Goldberg de Bach, peça que va marcar la carrera del genial pianista, i Saraband d’Ingmar Bergman, que anirà precedida de la interpretació en directe de la Sarabanda de la suite per a violoncel núm. 5 en do menor de Johann Sebastian Bach a càrrec del violoncel·lista Daniel Claret. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
La Unión Internacional de Cines (UNIC), que engloba a propietarios de salas de cine de toda Europa, presentó un nuevo informe anual, el que corresponde a este año 2025, dentro del marco de…
“Nuestras últimas innovaciones reflejan el compromiso continuo de Christie por ayudar a los exhibidores a ofrecer experiencias excepcionales al público, al mismo tiempo que ahorran energía y mejoran el…
Christie acaba de anunciar la firma de un acuerdo a largo plazo con NEOLUX Cinema Ltda., que se convertirá en el principal punto de contacto para los productos de cine de Christie en Brasil, y…
Como parte de las actividades técnicas del festival, Zerouali ha ofrecido una ponencia titulada “Go to the dark(er) side with VDR: optimizando la experiencia cinematográfica”, en el marco de…
Christie presenta en primicia su tecnología de Rango Dinámico Variable (VDR), que ofrece imágenes vívidas en pantalla, mayor eficiencia energética y menor coste total de propiedad en…
A partir de este mes de mayo comienza a implementarse en salas de cine la próxima generación de sistemas de proyección láser Dolby Vision, tras haber sido anunciada la renovación de su acuerdo comercial con Christie.
La producción virtual LED sigue avanzando con fuerza en el terreno de las producciones cinematográficas. En ISE Barcelona 2025, David Monguet, fundador y supervisor principal en este área de la…
La tournée comenzó en la Cineteca de México, donde el programa oficial destacaba el enfoque único de su cine: “Campusano se adentra en los bajos fondos de marginalidades delictivas,…
En lo que hace referencia a las coproducciones internacionales, ¿puede una compañía productora monitorizar en tiempo real el proceso de rodaje de una película? La respuesta es que…
Keynema carga y analiza el texto del guion y, para todo el proyecto, facilita la creación y edición de esquemas, desgloses, presupuestos, calendarios de equipo, planes de rodaje y continuidad del conjunto.
Para poder conseguir que cualquier empresa, dedicada al cine o no, reciba datos sobre las emociones de la audiencia inclusive en tiempo real, Emogg instala una serie de cámaras con sensores que…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
Las películas de Tomás Lipgot suelen tener un costado lúdico y divertido que nos ayuda a captar la intención o la idea sobre la cual este cineasta argentino trabajó el proyecto.
Atravesados por la tradición circense de los siglos XIX y XX, y nacidos en la Argentina, han recorrido el mundo con sus actos de acrobacia y equilibrismo, han hecho una vida trashumante de…
eñalados como maestros para los jóvenes escritores que estuvieron en el Encuentro, aunque Arriaga consideró a Leñero como “el maestro de todos nosotros”. Vicente Leñero compartió con los asistentes el motivo que le lleva a ejercer su vocación. “Uno se hace escritor por un contagio de lo que ha visto y ha leído en su vida. Se produce porque a través de la ficción podemos imaginar vidas que nunca podremos vivir. Tenemos sed de que nos cuenten historias para agregar vida a nuestras vidas. Para que lo que no alcanzamos a vivir, lo podamos vivir en la historia de los demás. Ese es el motor.”
ue uno tiene que aprender. Pero creo que el cine tiene la capacidad de comprimir las historias, cosa que no tiene la novela. El cine nos puede contar las historias con mayor velocidad, una velocidad hecha para nuestro tiempo. Así el cine ha influido en la literatura enormemente en los últimos tiempos.” Habría una selección de momentos importantes que deberían poder ser elegidos para representar en la pantalla. “Yo en el cine no he sido esencialmente un creador, he sido más bien un adaptador. Ese ejercicio de romper la gramática de la novela, luego pasarlo al teatro y finalmente al cine, como sucedió con “Los albañiles”, fue muy importante. El espectador se ha vuelto un agudo observador, es un experto en ver películas. El escritor tiene que entender que el espectador ya puede adelantarse al guionista. Siempre tenemos que sorprenderlo y darle variantes que él no suponga. Es difícil escribir en el día de hoy por la velocidad del espectador. Un personaje debe ser misterioso principalmente para el escritor. Si el personaje se resuelve en la película es muy pobre.”
n como sucedió con “El crimen del padre Amaro”: “Yo puse que en el final que la protagonista se iba muriendo en el camino. Pero no puse que se moría, preferí que eso lo dedujera el espectador. Carlos Carrera la hizo morir en el camino. Lo mismo en la escena siguiente donde el presidente municipal come unos huevos revueltos con salsa roja, porque hacía la sugerencia del desangramiento de la muchacha. ¡Pero le pusieron salsa verde! Así pasa con nuestro trabajo. El director tomó el guión de cine y lo construyó bastante apegado. Pero siempre habrá esas diferencias. Esas cosas yo consideraba que traicionaban bastante el guión que yo escribí pero no fui a pelearme con él. Aquí terminó mi trabajo y allí está el suyo. Por eso el escritor cinematográfico no pasa a ser director. Ya cuando eso pasa supongo que se tienen muchos cambios y muchas variantes para el rodaje. Mi especialidad es la de ser escritor y no quiero pasar a otra. Ese es mi oficio y me muevo muy bien allí.”
iodismo, la literatura, el teatro, el cine. Es muy interesante descifrar esos géneros para poder hacerlos propios.”
