FILMOTECA CATALUNYA: SETEMBRE 2023
Carta blanca a Enrique Vila-Matas
Una finestra oberta a la cinefília de l’escriptor, que abraça tant el cinema modern d’autor com el clàssic, de John Ford a Bertolucci, Wim Wenders, Béla Tarr o David Cronenberg. Vila-Matas ha trobat en el setè art una font inesgotable de referències i d’inspiració i una eina creativa per explorar noves formes narratives. De fet, Vila-Matas va iniciar la seva carrera d’escriptor com a crític i periodista cinematogràfic a la revista Fotogramas, on les seves famoses entrevistes inventades i les crítiques de films mai vistos ja mostren la seva enorme capacitat de fabular i de difuminar els límits entre ficció i realitat, entre veritat i mentida, que caracteritza la seva obra literària. (més informació)
Xile, 50 anys del cop d’estat
L’11 de setembre de 1973 una facció deslleial de l’exèrcit xilè posava fi al govern d’unitat popular i la vida del seu president, Salvador Allende. La Filmoteca recorda aquest aniversari amb la complicitat del Memorial Democràtic, recuperant algunes pel·lícules clau rodades dins i fora de Xile durant els anys de dictadura i altres de contemporànies que es confronten amb les conseqüències i la memòria del període, a més d’una referència directa a les revoltes del 2019 i la situació actual del país. La programació l’obrirà dilluns 4 de setembre la cineasta xilena Carmen Castillo, que presentarà el seu documental La flaca Alejandra, on es mostren els efectes de la repressió brutal de la dictadura de Pinochet.
(més informació)
Edward Yang
Una oportunitat única per acostar-se a la filmografia d’un cineasta tan important com desconegut. Yang va ser capdavanter del Nou Cinema de Taiwan, al qual també pertanyen Hou Hsiao-hsien, Tsai Ming-liang o Ang Lee, un corrent cinematogràfic realista sorgit com a resposta a la censura i les restriccions governamentals i caracteritzat per la representació de la vida quotidiana i l’exploració de temes socials i polítics. La seva prematura mort, després de ser premiat al Festival de Cannes per Yi Yi, va limitar extraordinàriament la difusió de la seva obra a Occident. Chen Pin-cuan, exdirector del Taiwan Film Institute, presenta la retrospectiva el 12 de setembre. (més informació)
Papà Godard
El tercer i últim bloc de l’homenatge que aquest any dedica la Filmoteca a Jean-Luc Godard té com a protagonistes els seus hereus. N’hi ha molts, però es poden sintetitzar en els membres del Jurat de la Mostra de Venècia que, el 1983, van atorgar el Lleó d’Or a Prénom Carmen, com a reconeixement a la seva influència. El president d’aquell Jurat era Bernardo Bertolucci i Partner és el seu film més esquizofrènicament godardià. Entre els seus còmplices hi havia l’alemany Peter Handke o el suís Alain Tanner, i la seva ascendència també creua l’Atlàntic amb focus al Brasil de Leon Hirszman i el Cinema Novo, mentre que als Estats Units la sintonia amb Five Easy Pieces, de Bob Rafelson, és total. L’esperit del cineasta francès s’identifica també en altres components asiàtics d’aquell Jurat: el japonès Nagisha Oshima i el bengalí Mrinal Sen. (més informació)
Elles tenien i tenen la paraula
Setembre continua amb un gran protagonisme de les dones cineastes, després de l’extens cicle que aquest estiu aplega l’obra d’actrius que han fet el salt a l’altra banda de la càmera, i que encara incorpora l’obra d’actrius-directores del país com Sílvia Munt i Mireia Ros, de muses bergmanianes o de Jeanne Moreau.
(més informació)
Valeria Bruni Tedeschi
Una de les millors actrius de la seva generació que té també una sòlida filmografia com a directora, on difumina la frontera entre vida i art i, a la manera d’un diari íntim escrit per capítols, parla, sense cap reserva ni pudor, d’ella mateixa, de la seva feina, de la gent que l’envolta, de les seves experiències vitals i, sobretot, dels seus sentiments. Enceta el programa el seu darrer film Les Amandiers (La gran juventud), sobre els records a la prestigiosa escola de teatre de Patrice Chéreau a finals dels vuitanta.
(més informació)
Preestrena de ‘Creatura’, d’Elena Martín Gimeno
Després de veure el que va ser els seu debut com a directora, Júlia ist (2017), podrem descobrir aquest film sobre el desig sexual femení i la connexió amb el propi cos que va guanyar el premi al millor film europeu en la Quinzena de Cineastes del darrer festival de Cannes.
(més informació)
Focus Emma Cohen
A més de la seva faceta com a directora de curts i com a actriu a les ordres del que va ser la seva parella, Fernando Fernán Gómez, podrem veure el documental que els va dedicar la neta de l’actor i director Helena de Llanos, Viaje a alguna parte (2021), farcit de records.
(més informació)
La pionera Lois Weber
La Filmoteca reprèn el cicle transversal Elles tenien la paraula. Dones guionistes en el Hollywood silent amb un dels noms propis més importants i influents. Guionista, actriu i també directora (la primera a signar un llargmetratge), Weber és autora d’una obra de fort contingut social i compromesa amb els més desafavorits. (més informació)
Érik Bullot. Exposició: Cinema paper
“Per què realitzar una obra quan és tan bonic somniar-la?”
(Il Decameron, Pier Paolo Pasolini)
Somniar una pel·lícula. Imaginar-la al marge del seu cos original, desvinculada de la tecnologia pròpia i dispositius acostumats. Cinema paper, cinema paraula, cinema per altres mitjans, cinema expandit, cinema virtual. Fa molts anys que Érik Bullot interroga les transformacions d’un art inestable i en constant metamorfosi, de les joguines òptiques al canvi radical que ha significat l’establiment definitiu del digital. Què és, avui, el cinema?
Bullot actualitza la hipòtesi d’un cinema vivent o desmaterialitzat a través d’un relat poètic i una investigació rigorosament documentada d’algunes de les obsessions o quimeres que el cinema ha deixat enrere.
L’exposició centrarà el segon volum de la sèrie de publicacionsApunts de cinema, assaig en vint-i-quatre fragments que conjuga un exercici especulatiu amb la recerca erudita. La inauguració serà el dijous 28 de setembre a les 19.00 h a la Sala Laya amb la conferència performativa d’Érik Bullot Cinema imaginari.
(més informació)
Musicals a FilmoXica
El cicle temàtic d’estiu acaba al setembre amb mostres del gènere per a tots els gustos: de la factoria Disney clàssica i actual, ambFrozen i Mary Poppins, del mestre japonès de l’animació Mamoru Hosoda amb Belle, l’irresistible Grease o el clàssic de la nostra animació restaurat per la Filmoteca Érase una vez…
(més informació)
En 2023, Lecchi estrena en las salas cinematográficas “Caminemos Valentina”, una ficción basada en la historia real de dos ex-monjas, Sandra Migliore y Valentina Rojas, hoy unidas en matrimonio, que…
La película muestra a una madre que se reencuentra con su hijo después de mucho tiempo y descubre que ha perdido los mejores momentos de su vida; un anciano que regresa a su pueblo natal, pero que en su juventud había perdido a…
Es un film que muestra a un millenial atravesado por vientos desfavorables desde una óptica dominada por la confusión y los desaciertos que inclusive nos lleva hacia ese humor solapado que nos puedan provocar las cosas absurdas.
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Es un amante de la sátira, así que en sus películas el componente humorístico está asegurado: sólo hay que saber encontrarlo porque si no es así, seguro que las vas a detestar. La mayoría de…
Últimos artículos publicados
- Entrevista al cineasta Alberto Lecchi sobre “Caminemos Valentina”
- “El Sol del Futuro”, de Nanni Moretti; gran estreno del enorme cineasta
- Christie regresó a Toronto como Partner Oficial de Proyección Digital
- “Creatura”, de Elena Martín Gimeno; deseo, sexualidad, identidad y amor
- “Mi Soledad Tiene Alas”, el debut en la dirección de cine de Mario Casas
- “El Silencio de los Hombres”, un filme documental de Lucía Lubarsky
- Pantallas de cine: ScreenX retará a IMAX o estarán ambos formatos
- “Invisibles” (sobre el veganismo), de la directora Ana Paula Rosillo
- “Barbie”, “Oppenheimer” y un Hollywood mermado por las huelgas
- “Nuestra venganza es ser felices”; entrevista a Malena Villarino
- Entrevista a Marina Zeising sobre su película documental “Reformadores”
- Christie: proyectores de láser puro para Cineplex Deutschland
- Barcelona, capital audiovisual de América Latina (Mike Blackman)
- “Entre las Higueras”, precariedad y violencia patriarcal en Túnez
- “El vaivén de la escuelas”, el deseo de repensar la educación pública
- Pavel Giroud narra un grave suceso histórico en “El Caso Padilla”
- CineEurope 2023, el viejo continente busca su camino propio
- Odeon Multicines mejora sus salas con CINITY Cinema System
eñalados como maestros para los jóvenes escritores que estuvieron en el Encuentro, aunque Arriaga consideró a Leñero como “el maestro de todos nosotros”. Vicente Leñero compartió con los asistentes el motivo que le lleva a ejercer su vocación. “Uno se hace escritor por un contagio de lo que ha visto y ha leído en su vida. Se produce porque a través de la ficción podemos imaginar vidas que nunca podremos vivir. Tenemos sed de que nos cuenten historias para agregar vida a nuestras vidas. Para que lo que no alcanzamos a vivir, lo podamos vivir en la historia de los demás. Ese es el motor.”
ue uno tiene que aprender. Pero creo que el cine tiene la capacidad de comprimir las historias, cosa que no tiene la novela. El cine nos puede contar las historias con mayor velocidad, una velocidad hecha para nuestro tiempo. Así el cine ha influido en la literatura enormemente en los últimos tiempos.” Habría una selección de momentos importantes que deberían poder ser elegidos para representar en la pantalla. “Yo en el cine no he sido esencialmente un creador, he sido más bien un adaptador. Ese ejercicio de romper la gramática de la novela, luego pasarlo al teatro y finalmente al cine, como sucedió con “Los albañiles”, fue muy importante. El espectador se ha vuelto un agudo observador, es un experto en ver películas. El escritor tiene que entender que el espectador ya puede adelantarse al guionista. Siempre tenemos que sorprenderlo y darle variantes que él no suponga. Es difícil escribir en el día de hoy por la velocidad del espectador. Un personaje debe ser misterioso principalmente para el escritor. Si el personaje se resuelve en la película es muy pobre.”
n como sucedió con “El crimen del padre Amaro”: “Yo puse que en el final que la protagonista se iba muriendo en el camino. Pero no puse que se moría, preferí que eso lo dedujera el espectador. Carlos Carrera la hizo morir en el camino. Lo mismo en la escena siguiente donde el presidente municipal come unos huevos revueltos con salsa roja, porque hacía la sugerencia del desangramiento de la muchacha. ¡Pero le pusieron salsa verde! Así pasa con nuestro trabajo. El director tomó el guión de cine y lo construyó bastante apegado. Pero siempre habrá esas diferencias. Esas cosas yo consideraba que traicionaban bastante el guión que yo escribí pero no fui a pelearme con él. Aquí terminó mi trabajo y allí está el suyo. Por eso el escritor cinematográfico no pasa a ser director. Ya cuando eso pasa supongo que se tienen muchos cambios y muchas variantes para el rodaje. Mi especialidad es la de ser escritor y no quiero pasar a otra. Ese es mi oficio y me muevo muy bien allí.”
iodismo, la literatura, el teatro, el cine. Es muy interesante descifrar esos géneros para poder hacerlos propios.”
