Inicio » ENTREVISTAS »UNIVERSO DEL CINE » Leyendo en este Momento:

“Wackersdorf”; la lucha por el medio ambiente y contra la corrupción

octubre 31, 2019 ENTREVISTAS, UNIVERSO DEL CINE
Wackersdorf Entrevista al director de la película Oliver Haffner

8ª Mostra de Cinema Alemany Actual 2019
A nivel de los dirigentes de la política no abundan casos como el de Hans Schuierer, quien en los años 80 del siglo pasado fue jefe del distrito bavarés de Schwandorf. Él fue un político honesto que prefirió ignorar las presiones para que en esa zona de Alemania se construyera una planta de reprocesamiento nuclear.
Basada en estos hechos reales, el cineasta Oliver Haffner propone en su nueva película, “Wackersdorf”, una revisión de todo el proceso de lucha popular que se llevó a cabo en aquel entonces en esta ficción que también incluye pequeñas partes de imágenes rodadas in situ por algunos directores independientes, dado que todos los medios de comunicación oficiales de la época nunca registraron estas protestas en absoluto. La valla construida para aislar el área de construcción, se convirtió posteriormente en un símbolo para movimientos que apoyaban otro tipo de reivindicaciones.

La película se centra en la protesta pacífica que llevaron a cabo los habitantes de la zona, teniendo que hacer frente a una violencia policial extrema. Y por supuesto, no hay referencias en el film al uso distinto que posteriormente se ha hecho de aquella icónica valla de separación del recinto por parte de los denominados grupos anti-sistema.

Nunca antes tratado en el cine, el tema de la lucha contra esa construcción nuclear dividió a la región e incluso provocó rupturas entre familias y diferencias de opinión entre la gente que trabajaba en otras industrias; una ira emocional que todavía hoy no ha sido resuelta en algunos casos.

Haffner siempre ha estado interesado en ocuparse en la ficción de asuntos de corte social y de hecho, su anterior película se llamaba “Un regalo de los Dioses” (Ein Geschenk der Götter), donde trataba los problemas del desempleo de larga duración, el paro y la pérdida de dignidad. Con la controversia actual acerca del cambio climático parece inevitable que los realizadores con esa sensibilidad se aproximen a estos temas.

“Wackersdorf” cuenta además con la credibilidad del austriaco Johannes Zeiler como actor principal, conocido mundialmente por haber protagonizado “Fausto” (2011), la fabulosa versión cinematográfica del cineasta ruso Aleksandr Sokurov sobre la conocida obra escrita de Johann Wolfgang von Goethe.

La película se narra de manera cronológica y se concentra en la evolución del jefe de distrito; en esos pequeños y casi imperceptibles cambios que van obligando poco a poco a esta persona a transformarse. Esa exactitud y concisión tal vez pretenda que el espectador evite hacer el esfuerzo extra de juntar todas las piezas de la acción.

Y el film también subraya el papel de la mujer en todo ese proceso que se llevó a cabo. Precisamente la actriz que encarna a la mujer del protagonista, Anna Maria Sturm, está representando a su propia madre en el mundo real, Monika Gegenfurtner, quien todavía vive en la región y fue una de las fundadoras de la iniciativa.

Oliver Haffner responde las preguntas de Cinestel:

– ¿Quiso poner de manifiesto con el film que los humanos siempre estamos dispuestos a sumarnos a desafíos en pro de una mejor gestión del entorno ecológico?

Wackersdorf Entrevista al director de la película Oliver Haffner

Oliver Haffner

Sí y yo creo que eso tiene que ver con que al inicio de esta protesta los participantes fueron gente mayor, personas que realmente querían una protección ecológica de la patria; al final también es una película sobre la patria. Y me gustaría completar esta observación diciendo que también es una película que ilumina este proceso desde el punto de vista de defensa de la democracia.

Es verdad que estamos viendo a un protagonista que al comienzo no sabe muy bien de qué se trata ese proyecto industrial; sólo sabe que es económicamente interesante, aunque yo no sé muy bien si este personaje principal realmente ha captado todos los riesgos que había, pero en aquel momento de libertad, de romper moldes, es cuando este protagonista se abre y también cambia. Y así fue igualmente en la realidad. Hans es más bien una persona mayor y al tener una visión conservadora, para él dar este paso hacia la resistencia no fue nada fácil.

– Es muy interesante la metamorfosis que le ocurre a Schuierer, cuyas secuelas colaterales pueden recordar en cierta forma a las que tuvo que padecer Martin Luther King. ¿A usted también le parece que hay similitudes entre ambos en cuanto a las consecuencias?

Es evidente que el caso del protagonista tiene mucho que ver con estas otras figuras de liderazgo como Martin Luther King porque permiten una muy buena identificación para el espectador, y yo tenía la esperanza de que un héroe más bien conservador nos abra la posibilidad de que haya sectores de la población que se interesen también por todo eso, ya que no era el caso de que los activistas fueran únicamente radicales y anti-sistema.

Tiene usted razón que estas figuras heroicas como Luther King u otros representantes de movimientos civiles han sido un modelo para esta película. Es cierto.

También hay que decir que este personaje es real. Hans Schuierer continúa viviendo. Tiene 89 años, todavía posee mucha vitalidad y sigue involucrado en cuestiones de protección de la democracia y del medio ambiente.

– Igualmente uno queda impregnado de un tipo de cine que inevitablemente recuerda al que hace el cineasta británico Ken Loach en su defensa de los derechos sociales y civiles.

Sí, me hace mucha ilusión que me lo diga porque la cinematografía de Ken Loach me ha acompañado durante mucho tiempo. También cuando yo estudiaba en la Escuela de cine de Munich ya él era un modelo para mí, quizá no tanto desde un punto de vista estético, pero sí desde el terreno de la voluntad de tratar temas de justicia desde una perspectiva humana.

Lo que Loach siempre consigue es abordar temas muy grandes, y siempre sin hacer servir elementos o figuras abstractas, pues él presenta personajes muy locales y creíbles.

– Y quizá una de las partes más importantes de la película sea la referencia a cómo desde las instituciones se hace uso de la ley y también la manipulación que puede ocurrir en algunos casos. ¿Para usted éste sería uno de los temas principales del film?

Pues sí, efectivamente. De hecho piense que aunque nos encontremos en sistemas democráticos, la democracia siempre está en riesgo y hay muchas fuerzas que trabajan para aprovecharse de la democracia o socavarla. Por eso, reconocer a tiempo las señales en este sentido, afinar la propia conciencia respecto a estas señales, es una causa muy importante para mí.

La ley que se refleja en el film, la cual solamente se emitió para aislar políticamente a esta persona, continúa estando vigente aunque sólo se aplicó una única vez. Encuentro que eso es escandaloso, que esa ley todavía exista.

– ¿Cabe la posibilidad de que actualmente no haya tanta gente que siga la lucha social como en la época que refleja la película?

Yo pienso que hubo una fase en la cual esto ya no pasaba, pero ahora mismo tengo mucha confianza porque me estoy dando cuenta de que entre las generaciones más jóvenes hay una gran conciencia de responsabilidad; no solamente por el tema del medio ambiente, sino también por la igualdad y de hecho no podemos olvidar, por mucho que las discusiones o debates se hayan producido de muchas maneras, que al principio de la oleada de refugiados, tuvimos una gran respuesta de hospitalidad y de brazos abiertos, con muchas personas que se involucraron desde la sociedad civil. Y tampoco tenemos que olvidar que hay un amplio movimiento en contra que quiere cargarse esta misma sociedad civil.

– Lo que es impresionante también en la película es ver cómo el dinero puede cambiar conciencias y manipular la realidad. ¿Es quizá la parte más impactante de “Wackersdorf”?

Sí, y yo creo que las cosas tampoco han cambiado tanto hoy en día, pero una situación especial de ese tipo se dio en los años 80 cuando la política miró muy abiertamente a la industria, pues en aquel momento la industria era la gran cosa a defender por ellos. Ahora continúa pasando, pero de una manera más discreta. En los 80 uno estaba orgulloso de los grandes industriales y los grandes empresarios tenían cercanía y proximidad a la política. No quiero decir con ello que eso ya no pase, sino que ahora ocurre de una forma más escondida, más reservada. Pero es una transformación cultural muy interesante.

– ¿Y con lo que pasó en esos años 80 en Chernobyl, cree que aquello fue un punto de partida para replantearse la existencia de las centrales nucleares?

Sí, por supuesto. El motivo que me llevó a mí a hacer esta película tiene mucho que ver con otro accidente, el de Fukushima, que fue para mí el iniciador de esta reflexión sobre la fuerza con la que este movimiento anti-nuclear marcó mi infancia y mi juventud.

Después de Fukushima, el gobierno federal alemán se salió muy rápidamente de los planes de aprovechamiento nuclear, y ahí este movimiento consiguió finalmente su gran hito. Ese accidente en Japón fue para mí un gran disparador para esta película.

El Hans Schuierer original siempre dice que si lo de Chernobyl no hubiera pasado, por muy absurdo que pueda sonar, la resistencia en la región se habría hundido, y que la población local se quedó tan conmocionada sobre la reacción de la policía que eso se partió, pero Chernobyl posibilitó este gran apoyo de toda Alemania, y a partir de ese momento ya todo el mundo sabía que aquel proyecto no iba a ser realizable.

Uno tendría que pensar que un accidente como Chernobyl tendría que haber tenido como consecuencia el apartarse de esta industria. También estamos viendo lo terribles que han sido las consecuencias hasta hoy, pero también pienso que la gente cuando no está inmediatamente afectada, determinados hechos los olvidan muy rápido.Síguenos en Twitter color

 

©José Luis García/Cinestel.com

Wackersdorf Entrevista al director de la película Oliver Haffner

La información: lo primero para poder elegir

CINESTEL.COM/ FUNDADA EN JULIO 2005

FILMOTECA DE CATALUNYA: JUNY 2023

Claude Sautet

La retrospectiva que li va dedicar el darrer Festival de Sant Sebastià, amb la col·laboració de la Filmoteca Vasca, arriba ara a la Filmoteca de Catalunya per repassar la filmografia d’un autor descavalcat de la Nouvelle Vague, en què l’amor i l’amistat són temes cabdals. Sautet, el gran cronista dels dubtes i les crisis sentimentals de la burgesia posterior al Maig del 68, va tenir com a musa Romy Schneider, a qui va saber retratar més bella i sensible que ningú.
(més informació)

Ousmane Sembène

La retrospectiva del considerat el pare del cinema africà continua al juny. Encetada el mes passat en el marc del festival Wallay! amb motiu del centenari del seu naixement, descobreix l’obra d’un home que va decidir fer-se cineasta per fer arribar les seves idees a l’extens públic africà, generalment analfabet. El 1966 dirigeix el primer llargmetratge subsaharià de la història i arrenca una filmografia progressista i profundament popular que plasma la realitat dels problemes socials i polítics del seu país, i reinterpreta radicalment la història i la cultura africanes. (més informació)

Yvonne Rainer

Ballarina i coreògrafa pionera a introduir a la dansa instal·lacions d’art visual, gestos aleatoris i moviments quotidians com caminar o córrer, Rainer es va fer cineasta als anys setanta per traslladar les seves inquietuds en temes socials i polítics com el feminisme o la Guerra del Vietnam. Els set llargmetratges que ha dirigit tracten temes com el poder polític, el terrorisme, l’opressió, la sexualitat lèsbica, la menopausa o el càncer de mama, amb un llenguatge experimental i radicalment avantguardista que dinamita les estructures dramàtiques convencionals. Alguns dels films d’aquesta retrospectiva també s’emmarquen en la Mostra de Films de Dones. (més informació)

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Les revolucions, les resistències i, sobretot, les insistències vertebren la programació de 31a edició de la Mostra. A Persistències fílmiques es reivindica l’acte d’aturar-se com a gest revolucionari contra la productivitat i la violència estructural, posant en diàleg pel·lícules recuperades amb peces contemporànies. (més informació)

Cimena i jardí

Torna la cita habitual amb el cicle que proposa Ignacio Somovilla i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Paradís perdut. Cinema i jardí explora diverses aproximacions al jardí com a espai idealitzat, i enguany amb accent literari, amb dues peces que ens endinsen en els misteris del Bosc dels Monstres, l’adaptació de Claude Chabrol de l’obra de Goethe Les afinitats electives i el film de Wim Wenders Les beaux jours d’Aranjuez, a partir del text de Peter Handke. (més informació)

‘Boom Boom’ a la plaça!

La sessió del cicle Història permanent del cinema català serà especialment festiva aquest juny per donar la benvinguda a l’estiu. S’hi projectarà la digitalització de Boom Boom, debut en la direcció de Rosa Vergès, una brillant comèdia romàntica que va ser una glopada d’aire fresc al cinema català de fa tres dècades i va arrasar en tots els premis de la temporada i entre el públic. La sessió serà a l’aire lliure, a la plaça de la Filmoteca, el divendres 16 de juny a les 22.00 h, gratuïta i oberta a tothom i amb presència d’alguns dels artífexs d’aquest èxit recuperat. (més informació)

Xerrada entre Albert Serra i Artur Tort

Les activitats al voltant de l’exposició dedicada a Buñuel i el seu director de fotografia mexicà, Gabriel Figueroa, permeten descobrir un altre tàndem de talents reeixit i reincident: el cineasta banyolí i el seu operador habitual, Artur Tort. Tots dos compartiran opinions, visions i experiències amb el públic dimecres 14 de juny, i també presentaran una pel·lícula que admiren, Elmer Gantry (Richard Brooks, 1960).
També es presentaran aquest juny com a complement de l’exposició les publicacions impulsades pel Centro Buñuel Calanda i la Universitat de Saragossa: Colección Luis Buñuel. Cine y vanguardias i la revista Buñueliana.
(més informació de l’exposició)

I també…

Darreres sessions dels inèdits inclosos al cicle Els millors films de 2022: Aftersun de Lluís Galter, Skazka Fairytale d’Aleksandr Sokúrov, Geographies of Solitude de Jacquelyn Mills i Mato Seco em Chamas d’Adirley Queirós i Joana Pimenta.
(més informació)

L’Aula B completa la programació de l’Aula de Cinema. L’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha treballat durant tot el curs per programar dues sessions: Navajeros (Eloy De La Iglesia, 1980) i The Rocky Horror Picture Show (Jim Sharman, 1975).

El cicle Elles tenien la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent continua amb Jeanie MacPherson, que va escriure gairebé totes les pel·lícules mudes de Cecil B. DeMille. Se’n podran veure dues: The Cheat (La marca de fuego, 1915) i Male and Female (1919), que destaca entre un seguit de comèdies matrimonials luxoses i moralitzants que va realitzar DeMille amb guió de MacPherson i protagonitzades per Gloria Swanson.
(més informació)

Recordem el músic japonès Ryuichi Sakamoto, recentment desaparegut, amb el film amb el qual va guanyar l’Oscar, L’últim emperador (Bernardo Bertolucci, 1987). (més informació)

L’escriptor cubà més prestigiós de l’actualitat, Leonardo Padura, vindrà a presentar Retour à Ithaque (Laurent Cantet, 2014), del qual és coguionista, adaptant un fragment del seu llibre La novela de mi vida. (més informació)

Chema Falconetti presentarà el seu assaig No se llamaba Frankenstein (Libros Corrientes), on explora els subtextos de l’obra mítica de Mary Shelley, acompanyant la projecció de la versió clàssica de James Whale protagonitzada per Boris Karloff.

I encara dues novetats editorials més: l’autobiografia de Carlos Benpar Tótem sin tabú. Del Clot al Kilimanjaro (Alibri), que s’acompanyarà del seu film El gènere femení, i El banquete infame (Ed. Hermenaute), on el crític i historiador Antonio José Navarro explora el canibalisme en el cinema, acompanyat de tota una peça de culte del gènere, Dans ma peau (Marina de Van, 2002).

La projecció de Nunca pasa nada (Juan Antonio Bardem, 1963), completarà la sessió dedicada al Premi Film-Història 2022 atorgat a María Bardem, Jorge Castillejo i Diego Sabanés per Juan Antonio Bardem. De puño y letra. Diarios de trabajo y otros escritos (Ed. Ocho y Medio Libros de Cine). (més informació)

Documental realitzat amb motiu del centenari de María Casares que repassa la trajectòria de l’actriu, mite de la cultura gala i símbol de l’exili republicà: María Casares: a muller que viviu mil vides (Xavier Villaverde, 2022).
(més informació)

ENTREVISTAS

“El Despenador”, de Miguel Kohan; un abrazo controvertido (entrevista)

Película El Despenador Entrevista a Miguel Kohan

El cineasta argentino Miguel Kohan incursiona con este séptimo largometraje en el terreno de la ficción por primera vez, y lo hace con el trasfondo de esa idea arraigada en la comunidad que…

“Legítima Defensa”, de Andrea Braga; corrupción y agroquímicos

Legítima Defensa de Andrea Braga corrupción y agroquímicos

La película es un drama subyacente en el cual Eduardo (Alfonso Tort) es un fiscal que regresa a su pueblo natal para investigar una serie de asesinatos. Lo esperan dos viejos amigos, Paula (Violeta Urtizberea) y Ramiro (Javier Drolas),…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

BAFICI: El retrato del desdichado “Arturo a los 30”, de Martín Shanly

BAFICI 2023 Reseña de Arturo a los 30 de Martín Shanly

Es un film que muestra a un millenial atravesado por vientos desfavorables desde una óptica dominada por la confusión y los desaciertos que inclusive nos lleva hacia ese humor solapado que nos puedan provocar las cosas absurdas.

“El Castigo”, el drama más intenso del cineasta chileno Matías Bize

Reseña de la película El Castigo de Matías Bize

Se trata del caso de una pareja cuyo hijo se ha perdido en las inmediaciones de una ruta boscosa, luego de haberse portado de una manera inadecuada con sus padres.

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

ALL ROADS LEAD TO BARCELONA

One of the best ways to follow what’s going on at the movie theaters area and what the next innovations are representing for the movies distribution industry, is taking a look at CineEurope coverage released on our site Cinestel.com

Una de les millors maneres de seguir tot el que està passant al voltant del àrea profesional de les sales de cinema i també d’allò que les següents innovacions representen per a la indústria de distribució de pel·lícules, és fent una ullada a la cobertura de CineEurope feta pel nostre lloc web Cinestel.com

This is a links’ summary (most of the reports and interviews are written in Spanish):

Aquest és un sumari en anglès dels enllaços a notícies i entrevistes:

FILMOTECA: ELS SERVEIS EDUCATIUS

NOTICIAS

Todd Solondz: “Me gusta jugar y a veces no me siguen el juego”

Filmoteca de Catalunya Todd Solondz Americana Film Fest 2023

Es un amante de la sátira, así que en sus películas el componente humorístico está asegurado: sólo hay que saber encontrarlo porque si no es así, seguro que las vas a detestar. La mayoría de…

PALMARÈS DEL DOCSBARCELONA 2023

30 maig 2023 – La producció georgiana Magic Mountain va ser reconeguda amb el Docs a la millor pel·lícula, un premi dotat amb 5.000 euros. Els documentalistes Mariam Chachia i Nik Voigt exploren amb el documental que corona el palmarès del DocsBarcelona, una mansió centenària de Geòrgia, Abastumani, on viuen aïllades persones malaltes de tuberculosi. El jurat va atorgar també una Menció especial a La Singla, de Paloma Zapata, homenatge a la genial bailaora sorda, criada al Somorrostro de Barcelona i protagonista de Los Tarantos, “pel descobriment i rescat d’una extraordinària figura oblidada en el món del ball flamenc a través de l’ús del material d’arxiu”, segons recull el veredicte.

El Premi Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama i dotat amb 4.000€, va ser per Who I am not, protagonitzada per dues persones intersexe de Sud-àfrica que lluiten per visibilitzar la seva diferència. La documentalista i també actriu romanesa Tünde Skovran va ser reconeguda “per mostrar una realitat que moltes vegades ens perdem, un film sobre identitat i el qüestionament de la mateixa. Un film observacional amb pinzellades de bellesa i un gran sentit de l’humor enmig d’un entorn molt dur i ple de prejudicis”.

El Docs Latitud va premiar la producció colombiana Alis, de Clare Weiskopf i Nicolas van Hemelryck, retrat d’un grup de noies d’una casa d’acollida de Bogotà que imaginen la vida d’una companya fictícia anomenada ‘Alis’ amb qui tenen l’oportunitat de somniar un futur millor. El Premi, dotat amb 3.000€ en treballs de postproducció de la mà d’Antaviana Films (finishing, conformació, correcció de color, so, còpies DCP), reconeix la millor pel·lícula d’aquesta secció, dedicada a la producció de la Península Ibèrica i l’Amèrica Llatina. El jurat ha destacat “el valor d’una posada en escena que se sosté en la fascinació pel conte, la creació, i per un territori poètic, més que pel relat”.

El Docs Amnistia Internacional fou per Lyra, dirigida per Alison Millar, “per la defensa que fa del periodisme com a eina fonamental per documentar, denunciar i deixar un llegat de defensa dels drets humans a les generacions futures. Per transmetre la valentia personal que requereix documentar violacions dels drets humans i evidenciar les seqüeles tràgiques que els conflictes armats deixen en la societat”. El veredicte també destaca el seu dinàmic ritme narratiu i la necessitat de recordar, just quan es compleixen vint-i-cinc anys dels acords de Divendres Sant, que el conflicte a Irlanda del Nord no s’ha resolt.

PREMIOS CÓNDOR: GANÓ “ARGENTINA, 1985”

25 mayo 2023 – La Asociación de Cronistas Cinematográficos de Argentina realizó el lunes 22 de mayo, en el CC25 de mayo, la 71 entrega de los Premios Cóndor de Plata con la participación de numerosas figuras del espectáculo, la cultura y representantes de la industria audiovisual. Argentina, 1985 se alzó con 15 premios de un total de 20 nominaciones, convirtiéndose en la película más galardonada de la noche.

Dirigida por Santiago Mitre, la cinta obtuvo reconocimientos en categorías como Mejor Película de Ficción, Mejor Dirección, Mejor Actor Protagonista (Ricardo Darín), Guion Original, Revelación Masculina (Santiago Armas), Dirección de Fotografía, Montaje, Arte, Casting, Diseño de Vestuario, Sonido,Maquillaje y Peluquería, y Actriz y Actor de Reparto, para Laura Paredes y Norman Briski, respectivamente. También se llevó el Premio del Público BA Audiovisual. Por otro lado, Pilar Gamboa fue reconocida como Mejor Actriz Protagónica del año por su participación en la comedia 30 noches con mi ex.

Herbaria, de Leandro Listorti, Sublime de Mariano Biasin y Un crimen argentino, obtuvieron 2 premios cada una, posicionándose como las siguientes películas más galardonadas. En tanto, Jesús López de Maximiliano Schonfeld, El suplente de Diego Lerman, El sistema K.E.OP/S de Nicolás Goldbart y El fulgor de Martín Farina obtuvieron una estatuilla cada una.

Elena Roger y Santiago Walsh fueron premiados por la canción original «Un instante irreversible», de la película El paraíso, mientras que el mejor corto animado fue Pasajero, de Juan Pablo Zaramella. En la categoría de Mejor Corto de Ficción o Documental, el premio fue compartido por Después de Catán, de Víctor Cruz, y Tres Cinematecas, de Nicolás Suárez. Por su parte, Eami, de la paraguaya Paz Encina, se llevó el Cóndor de Plata a la Mejor Película en Coproducción con Argentina.

Además, se entregaron los premios Leonardo Favio al editor Alberto Ponce, Salvador Sammaritano a la crítica, docente e investigadora Alejandra Portela, y María Luisa Bemberg a la destacada actriz Susu Pecoraro, protagonista de películas emblemáticas de la cinematografía nacional como Camila, Tacos Altos y Roma, entre otras.

UN DOCSBARCELONA AMB DISNEY+ I HBO

22 maig 2023 – DocsBarcelona estrena en primícia les últimes produccions documentals de Disney+ i HBO. Les projeccions, acompanyades de presentacions dels seus creadors i estudis de cas en els quals també participan els productors i representants de les plataformes, tindran lloc en la secció d’Indústria del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona.

El 30 de juny arriba en exclusiva a Disney+ “548 días: Captada por una secta”, una sèrie documental original de tres capítols sobre Patricia Aguilar, que el 2017 va ser captada per una secta. La seva posterior fugida, la cerca per part de la seva família i el seu rescat són els eixos d’aquesta producció, que recull el primer testimoni de la jove d’Elx des que va ser rescatada. Escrita i dirigida per Olmo Figueredo González-Quevedo (“El estado contra Pablo Ibar”) i José Ortuño (“¿Dónde está Marta?”), se basa en el libro “Hágase tu voluntad” que la periodista Vanesa Lozano va publicar sobre aquest impactant cas. Els directors i Sofía Fábregas, vicepresidenta de producció original de Disney+, introduiran la projecció del primer episodi de la sèrie en DocsBarcelona el 26 de maig a les 17.30. Per a documentar la història, l’equip ha comptat amb entrevistes exclusives, accés al sumari judicial del cas, a múltiples converses de WhatsApp i Messenger dels protagonistes, així com a vídeos i fotografies. L’esdeveniment serà gratuït i obert al públic.

Les directores del documental “Se busca millonario”, Noemí Redondo i Susana López, en diàleg amb Hanka Kastelicová, la VP i productora executiva de documentals de HBO Max EMEA, ens parlaran dels secrets que hi ha darrere la pel·lícula sobre un bitllet de loteria valorat en 4,7 milions d’euros que apareix en el taulell de l’oficina d’apostes de la Plaça Sant Agustí de la Corunya. Tan aviat com es fa públic, 333 persones el reclamen, assegurant que són els propietaris. No obstant això, ningú aconsegueix demostrar-ho i comencen a sorgir sospites sobre el venedor de bitllets. “Se busca millonario”, que dona veu a alguns d’aquests aspirants a milionaris, s’estrenarà el 24 de maig a les 19.30 h a l’Auditori del CCCB, en un passi per a acreditats de la secció d’Indústria de DocsBarcelona.

El mercat DocsBarcelona

El mercat DocsBarcelona compta amb la visita de trenta experts, representants de televisions i plataformes, agents de vendes internacionals i fons d’inversió, arribats d’Austràlia, els Estats Units, Txèquia, Corea, Itàlia, el Regne Unit, Israel, Finlàndia, Qatar o França. A més de HBO Europe i Disney+, destaquen BBC, ART, POV, TVE, TV3 o Movistar Plus. I participaran de manera virtual finançadors del Canadà, el Japó, Alemanya i altres països, als quals se suman representants de festivals i mercats internacionals.

La musculatura de la branca d’indústria del DocsBarcelona també es reflectirà en altres activitats proposades, com els Public Pitch o els Rough Cut Pitch i els Speed Meetings, on s’han seleccionat quatre pel·lícules en primera fase de muntatge i 30 projectes en producció de 24 països diferents.

ISABEL COIXET AL DOCSBARCELONA

17 abril 2023 – La cineasta Isabel Coixet serà la presidenta del jurat de la secció Panorama de la 26a edició del DocsBarcelona, que tindrà lloc del 18 al 28 de maig a la capital catalana. Reconeguda amb el Premi Nacional de Cinematografia per la seva extensa trajectòria i la Medalla d’Or a les Belles Arts, és autora d’una filmografia documental en la qual destaquen títols com “Invisibles”, “Escuchando al Juez Garzón” o la recent “El Sostre Groc”. Coixet també dona suport a la producció de projectes de directores novells per afavorir la visibilitat dels treballs dirigits per dones en el món del cinema.

El Festival retrà homenatge a la cineasta Helena Třeštíková, de 73 anys, una de les documentalistes europees contemporànies més rellevants. La seva extraordinària trajectòria de més de cinquanta títols serà reconeguda amb el lliurament del DocsBarcelona d’Honor, un premi que celebra “una producció prodigiosa fortament vinculada a la seva terra natal, la República Txeca. Avui, les seves pel·lícules són ja un llegat i un document de primera mà sobre l’últim mig segle d’història del país”. Třeštíková recollirà el guardó en la inauguració del certamen, que celebrarà la vint-i-sisena edició del 18 al 28 de maig i portarà una trentena de documentals al CCCB i els Cinemes Aribau.

Helena Třeštíková va ocupar breument el càrrec de ministra de Cultura del seu país el 2007 i va endinsar-se en la vida i l’obra del també director txec Milos Forman amb “Forman vs. Forman”, (entrevista) pel·lícula estrenada el 2019 al DocsBarcelona i al Festival de Cannes. Amb un potent focus en les relacions humanes i les qüestions socials, Třeštíková ha construït una extensa filmografia on brilla el time-lapse, recurs emprat sovint per la cineasta per seguir els seus personatges durant dècades de les seves vides.

El reconeixement del DocsBarcelona es completarà amb una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya, que inclourà tres dels seus títols més celebrats.
Třeštíková també oferirà una classe magistral amb una selecció íntima i acurada de les seqüències de la seva filmografia que més l’han influït. La sessió serà conduïda per Marga Almirall, de la Mostra de Films de Dones de Barcelona, entitat que coorganitza la masterclass amb el DocsBarcelona.

EN CANNES: EL NUEVO FILM DE VÍCTOR ÉRICE

13 abril 2023 – El apartado no competitivo Cannes Premiere, dentro del Festival Internacional de Cine, ofrecerá este año el estreno mundial de “Cerrar los ojos”, la más reciente película del cineasta Víctor Érice que cuenta con las actuaciones estelares de Manolo Solo, Jose Coronado y Ana Torrent, junto a las apariciones de María León, Petra Martínez, Mario Pardo, Elena Miquel, Josep Maria Pou y la argentina Soledad Villamil.

El film cuenta la historia de un imaginario célebre actor español, Julio Arenas, el cual desaparece durante el rodaje de una película. Aunque nunca se llega a encontrar su cadáver, la policía concluye que ha sufrido un accidente al borde del mar. Muchos años después, esta suerte de misterio vuelve a la actualidad a raíz de un programa de televisión que pretende evocar la figura del actor, ofreciendo como primicia imágenes de las últimas escenas en que participó, rodadas por el que fue su íntimo amigo, el director Miguel Garay. El principio y el final de una película inacabada.

No es ni mucho menos la primera vez que Érice visita el Festival de Cannes como autor de una película, pues allí también se presentaron tanto “El Sur” como el documental “El sol del membrillo”, con el que logró alzarse con el Premio Especial del Jurado. También estuvo presente en el Festival francés con el filme colectivo “0Ten Minutes Older” y fue miembro del jurado oficial en el año 2010.

“Cerrar los Ojos” es una coproducción de La mirada del adiós A.I.E, liderada por Cristina Zumárraga a través de Tandem Films, junto a Pecado Films, la compañía de Jose Alba y Odile Antonio-Baez; la productora argentina Pampa Films y, por último, Nautilus Films, productora del propio Víctor Erice. Film Factory se encarga de las ventas internacionales.

PALMARÉS FESTIVALES DE FRANCIA

3 abril 2023 – Tras la entrega de premios del festival Cinélatino, 35es Rencontres de Toulouse, se supo el palmarés de esta muestra de cine, en la que “Dos Estaciones”, del mexicano Juan Pablo González se alzó con el Gran Premio Coup de Coeur, que en realidad es un premio de ayuda a la distribución en Francia, a través de un aporte financiero de 3.000 € para el distribuidor francés y otra parte en aportes técnicos, servicios de subtitulación y creación de DCP, de un valor de 2.000 € por le Joli Mai.

El jurado de la Fipresci entregó su galardón a “Carvão” (Carbón), de Carolina Markowicz, una coproducción entre Brasil y Argentina.

Por su parte, otro notable festival, el de cine español de Nantes entregó su Premio Jules Verne a la mejor película al film de Fernando Franco “La consagración de la primavera”, que según el jurado, es una historia “llena de emoción, con una protagonista muy joven y fuerte. Una película valiente que evita todas las trampas y clichés para contar una historia de amor conmovedora, triste y llena de humor”.

También recibieron premios en Nantes “Un año, una noche” (Jurado joven), “En los márgenes” (Público) y “Las paredes hablan”, documental del fallecido Carlos Saura. El jurado de ópera prima galardonó a “Cinco lobitos”.

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière