FILMOTECA CATALUNYA NOVEMBRE 2023
L’actual Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani coincideix amb una nova edició de la Mostra de Cinema Espiritual, aquest any dedicada a l’obra de Claude Lanzmann centrada en l’Holocaust. Ambdues estaven programades des de fa molts mesos i es superposen ara amb una nova escalada de violència a l’Orient Mitjà. La Filmoteca ha decidit mantenir totes les projeccions des de la defensa de la cultura com a via de diàleg i dels valors democràtics.
Claude Lanzmann, testimoni de l’Holocaust
Com cada any, la Filmoteca acull la retrospectiva de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Enguany el protagonista és el cineasta, escriptor i periodista francès Claude Lanzmann (París, 1925-2018), autor del monumental Shoah (1985), film definitiu sobre l’Holocaust jueu, de més de nou hores de durada, que per primer cop es podrà veure a la Filmoteca. Un llegat excepcional de memòria històrica que posava nom i rostre a algunes de les milions de víctimes d’aquesta barbàrie, amb una nova estètica i ètica en la representació dels genocidis. Lanzmann basa la força del seu relat en el testimoni dels supervivents (i dels botxins), a qui sol desplaçar a l’escenari traumàtic dels fets per reviure els seus records més dolorosos. El Centre Pompidou de París també programa aquest novembre una gran retrospectiva Lanzmann.
El cicle s’inaugura el dimecres 15 de novembre a les 20.00 h amb una taula rodona moderada per Mossèn Peio, impulsor de la Mostra de Cinema Espiritual, amb la participació de Paula Kuffer (Doctora en Filosofia, editora i traductora), Marta Marín-Dòmine (escriptora i investigadora) i Arturo Lozano Aguilar (historiador del cinema, autor del llibreVíctimas y verdugos en ‘Shoah’, de Claude Lanzmann). (més informació)
Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya
La Mostra, una altra cita indefugible de cada tardor, serà competitiva per primer cop i estrena una nova col·laboració amb la Fundació Solidària Flama. La programació descobreix noves cinematografies, com les del Iemen o el Sudan, i aborda qüestions fins ara poc tractades com el moviment queer, l’avortament o la prostitució. També hi seran presents societats tradicionalment visitades per la Mostra com Palestina, el Líban o Síria, amb propostes que proposen nous relats. Vindran a presentar els seus films la palestina Maha Haj, la siriana Batoul Karbijha i l’egipci Mohammad Shawky Hassan, mentre que la cineasta i activista algeriana Habiba Djahnine presentarà el focus de títols clàssics, i mantindrà una conversa a la Biblioteca de la Filmoteca per explicar el projecte Cinéma et Memoire. (més informació)
Tatiana Huezo a L’Alternativa
El Festival de Cinema Independent de Barcelona arriba a la 30a edició, i dedica la seva retrospectiva a Tatiana Huezo, que amb només quatre llargmetratges s’ha fet un nom internacionalment, amb històries femenines on la violència o la pèrdua es troben amb la resiliència i la capacitat de trobar esperança en situacions difícils. La cineasta mexicana hi serà per presentar la seva obra més recent, El Eco.
(més informació)
La Filmoteca també acollirà altres sessions destacades de L’Alternativa, com el film inaugural, Fallen Leaves, d’Aki Kaurismäki, Palma d’Or i Premi de la Crítica al darrer festival de Cannes, l’estrena d’It Must Be Heaven d’Elia Suleiman, en col·laboració amb La Mostra de Cinema Àrab, o els nous films d’Alice Rohrwacher, La Chimera, i del documentalista Nicolas Philibert, l’Os d’Or de la darrera Berlinale Sur l’Adamant, que presentarà personalment, a més d’impartir una masterclass al CCCB.
(més informació)
Cinema romanès actual
Una selecció de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals darrerament, i que confirmen la cinematografia romanesa com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005. Emanuel Parvu hi serà present per inaugurar la mostra, on participa per partida doble com a director (Marocco, 2021) i com a actor (Miracol, 2021), i també es podrà veure R.M.N., el darrer film d’un dels membres més il·lustres de la nova onada del cinema romanès, Christian Mungiu, que va participar a la secció oficial de l’últim festival de Cannes. (més informació)
Masahiro Shinoda
Un dels màxims representants de l’anomenada “Nuberu bagu” (“Nouvelle vague”) japonesa. La seva obra va aportar una renovació estilística i ideològica a partir de gèneres tradicionals del cinema japonès, com el “yakuza eiga”, dedicat al gangsterisme local, el “jidai geki”, drama històric o el “chambara”, films d’espadatxins. Tot i així Shinoda parla sempre dels problemes del Japó contemporani, sobretot de la desorientació dels joves amb el país que han heretat dels seus pares després de la Segona Guerra Mundial. Un cicle amb cinc títols de la dècada de 1960 il·lustra la importància d’aquest gran renovador del cinema nipó. Amb la col·laboració de Japan Foundation. (més informació)
Wang Chao
En el marc de l’Asian Film Festival Barcelona, la Filmoteca projectarà la trilogia d’aquest director xinès sobre la Xina moderna: L’orfe d’Anyang (2001), Dia i nit (2004) i Cotxe de luxe (2006). Una magnífica ocasió per conèixer un cineasta compromès i inèdit a les nostres pantalles. Wang Chao, que serà a la Filmoteca per presentar els seus films, pertany a l’anomenada “sisena generació” de cineastes xinesos, i s’interessa pels marginats i els aspectes més controvertits de l’entrada de la Xina al mercat capitalista. (més informació)
Cinema Paper. Érik Bullot. Activitats paral·leles
Realitzar una pel·lícula a través de la paraula o el collage. Aquestes són algunes de les qüestions que travessen els escrits del cineasta i teòric Érik Bullot. La sessió Retrat del cineasta en ventríloc reflexionarà sobre la seva pròpia pràctica d’escriptura evocant els diferents contextos de publicació (revistes, conferències, assajos, ensenyament), l’ús de diferents llengües, el concepte de pel·lícula paper i el desdoblament del cinema a través de l’escriptura i la paraula. (més informació)
La Filmoteca també presentarà l’estrena a Catalunya del darrer film de Bullot, Langue des oiseaux (2022) on explora les potències de la traducció i el nostre desig de comunicació entre espècies.
(més informació)
I també…
Història permanent del cinema català continua fent visibles els films digitalitzats del fons de la Filmoteca. Aquest novembre recuperemUn vaso de whisky (Julio Coll, 1958), barreja de cinema negre, drama psicològic i denúncia social.
(més informació)
La protagonista del cicle Dones guionistes en el Hollywood silent és Anita Loos, coneguda sobretot per la seva novel·la Els senyors les prefereixen rosses. Es projecten dos dels seus guions de 1916 dirigits pel que seria el seu marit, John Emerson: His Picture in the Papers, comèdia al servei de Douglas Fairbanks, i The Social Secretary, al voltant de l’assetjament sexual a la feina.
(més informació)
Com a colofó a l’homenatge que la Filmoteca dedica tot l’any a Godard, es presenta el documental Godard par Godard, un autoretrat d’arxiu del gran cineasta escrit per Fréderic Bonnaud, que serà aquí per presentar-lo després de passar per Cannes. (més informació)
Celebrem el Dia Internacional de la Llengua Romaní, amb la projecció del documental Flames de Déu (Meshakai Wolf, 2011), una història de llengua i identitat, les del poble gitano, als marges de la civilització occidental. Presentarà l’acte Sami Mustafa, del Consell del Poble Gitano. (més informació)
Una experiència inèdita a la Filmoteca: Sessió d’escolta, amb Attuning d’Aura Satz, amb dues de les composicions telefonicosonores de l’artista: Dial Tone Dron (2014) i Tone Transmissions (2020). Sessió en el marc del Festival LOOP 2023 i amb la col·laboració del Museu de la Música. (més informació)
Dins la programació de Per amor a les Arts, sessió especial que sota el títol Tràilers. Pel·lícules en miniatura inclou una selecció d’aquestes càpsules promocionals que acaba de donar a la Filmoteca el col·leccionista de cinema Lluís Benejam. Una mostra de la capacitat de síntesi d’aquestes peces, tant de films catalans i espanyols com d’internacionals.
(més informació)
Les sessions familiars del cap de setmana cedeixen part del seu espai a El meu primer festival, i a més continua l’oferta de tardor de FilmoXica amb el cicle de tardor, Salvem el planeta!
(més informació)
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Últimos artículos publicados
- “Roberto ‘Polaco’ Goyeneche, las formas de la noche”; vida y tango
- “El Portal”, una película del director Andrés Perugini (Entrevista)
- Christie potencia el cine inmersivo en el Apollo Kinas de Vilna
- “Los Delincuentes” de Rodrigo Moreno; una película caleidoscópica
- “Odradek”, de Juli Suàrez, nos retrotrae al pasado de la exhibición
- Som Cinema: “Quest”, d’Antonina Obrador, premi a la millor pel·lícula
- En Som Cinema, “Un Amor” de Isabel Coixet tuvo su première en Catalunya
- Som Cinema inauguró con “Beach House” de Hèctor Hernández Vicens
- Christie: Galaxy Theatres utiliza proyectores de láser puro RGB
- En “Otra Semilla” Matías Scarvaci indaga en los derechos hereditarios
- “Las Fronteras se Movían”, road movie de Marina Belaustegui Keller
- “Yo soy Alma”, de Mariana Manuela Bellone; legitimidad y realidad
- El Cine Argentino va a la Escuela, por la Fundación DAC
- “Casi todo sucede en los sueños”; la mirada interna de Andrés Habegger
- Entrevista al cineasta Alberto Lecchi sobre “Caminemos Valentina”
- “El Sol del Futuro”, de Nanni Moretti; gran estreno del enorme cineasta
- Christie regresó a Toronto como Partner Oficial de Proyección Digital
- “Creatura”, de Elena Martín Gimeno; deseo, sexualidad, identidad y amor
- “Mi Soledad Tiene Alas”, el debut en la dirección de cine de Mario Casas
- “El Silencio de los Hombres”, un filme documental de Lucía Lubarsky
- Pantallas de cine: ScreenX retará a IMAX o estarán ambos formatos
- “Invisibles” (sobre el veganismo), de la directora Ana Paula Rosillo
- “Barbie”, “Oppenheimer” y un Hollywood mermado por las huelgas
«La última vez que lo vi fue hace dos años cuando yo fui jurado en el Festival de La Habana. Creo que fue un hombre que vivió para el cine, para el Festival habanero, para el ICAIC, que amaba el cine latinoamericano y que nos ayudó muchísimo a todos los realizadores a tratar de armar proyectos de coproducción y a que nos juntáramos para hacer cosas en conjunto que siempre dan mucho más rédito que las individuales, por lo tanto, el recuerdo que yo tengo de Camilo es el de un hombre muy agradable y una pérdida para Cuba y para el cine latinoamericano».
A mí Ariadna es una actriz que me parece de una delicadeza sublime y la aprecio muchísimo. Evidentemente, después de haber trabajado dos veces antes de «Sola contigo» ya existía una comunión en la forma de trabajar que a mí me lo hace todo mucho más placentero, entonces no dudé en llamarla para «Sola contigo».
Nosotros en «Nueces para el amor» habíamos trabajado muchísimo el acento argentino, Ariadna había tenido una coach argentina durante tres meses. En este caso ella hace de una española que va a Argentina a buscar a sus hijas que se han ido con el padre y la estadía (estancia) en Argentina es de pocos años, entonces realmente no hacía falta que hablara ‘argentino’ totalmente, lo que sí tratamos de hacer es sacar (quitar) modismos españoles, entonces esos modismos no los usa en la película pero tiene un tono que es casi una mezcla entre español y argentino».
