FILMOTECA CATALUNYA: FEBRER 2023
Història permanent del cinema català
Finestra oberta a la visibilització del patrimoni audiovisual que preserva la Filmoteca, gràcies al pla de sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics que es duu a terme amb la col·laboració de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC. Aquest nou cicle presentarà un cop al mes els títols que es vagin digitalitzant. L’obre, aquest mes de febrer, “A tiro limpio” (1964), un clàssic del cinema policíac barceloní realitzat per Paco Pérez-Dolz, també autor del curtmetratge didàctic “Lecciones de cinematografía”, que completa una sessió presentada per Ferran Alberich, recent Premi Nacional de Patrimoni Cinematogràfic del ministeri de Cultura i responsable del pla de digitalització.
(més informació)
Elles tenen la paraula. Dones guionistes al Hollywood silent
Cicle que al llarg de tot l’any reivindicarà les guionistes que la jove indústria cinematogràfica del Hollywood dels anys 20 va contractar per adaptar les seves produccions als gustos d’un públic majoritàriament femení. Hi seran presents vuit de les més significatives i prolífiques, que, en alguns casos, també eren directores: Lenore J. Coffee, Lois Weber, June Mathis (Ben Hur), Agnes Christine Johnston (Show People) o Clara Beranger (Dr. Jekyll and Mr. Hyde). L’encarregada d’obrir la programació és la professora de la Universitat de Pàdua i autora d’un assaig revelador sobre aquest aspecte poc reconegut de les cineastes pioneres, Giuliana Muscio, que presenta tres sessions dedicades a Frances Marion (Love, adaptació d’Anna Karénina), Anita Loos (The Half-Breed, vehicle de lluïment per a Douglas Fairbanks) i Jeanie MacPherson (Joan the Woman, recreació històrica de Joana d’Arc dirigida per Cecil B. DeMille). (més informació)
Lindsay Anderson
El centenari del naixement d’un dels fundadors del Free Cinema anglès propicia aquesta retrospectiva. Primer com a escriptor i teòric cinematogràfic destacat i després com a director de documentals i llargmetratges, Anderson va contribuir a la introducció d’una nova generació d’actors, a la normalització dels rodatges en exteriors i al desenvolupament dels recursos narratius i les temàtiques polèmiques característics de la modernitat. Una filmografia que aposta pel realisme social, amb voluntat de trencar amb el cinema conformista i Malcolm McDowell com a actor fetitxe. (més informació)
Carta blanca a Marta Esteban
La productora catalana ha fet la tria de títols per a un cicle fet a la seva mida. Entre els seus gustos cinèfils hi trobem Peter Greenaway, Mike Leigh, Lars Von Trier, Patrice Chéreau, Coppola o Alain Tanner: no és casual que un dels films del cineasta suís, “Messidor” (1978), donés nom a una de les seves empreses de producció. De la seva faceta professional ha seleccionat l’aventura internacional amb Ken Loach a “Land and Freedom”, o la fidel complicitat amb el director Cesc Gay, de qui es podrà veure un dels seus frescos corals, “En la ciudad”.
(més informació)
Barcelona Negra
La Filmoteca reprèn la col·laboració amb el festival de literatura policíaca BCNegra amb la complicitat de tres dels autors homenatjats en l’edició d’enguany: l’italià Leonardo Sciascia, adaptat per Francesco Rosi a “Cadaveri eccellenti”; el cubà Leonardo Padura, i la marsellesa Dominique Manotti. Aquests dos novel·listes presentaran personalment les seves adaptacions de “Vientos de La Habana” i d’“Un affaire d’état”.
(més informació)
Dies curts: Xacio Baño
Associat al Novo Cinema Galego, el seu és un cinema fet a foc lent, d’atmosferes íntimes, que juga amb les diverses formes de la ficció i el documental. Cinema com a memòria, com a lluita contra l’oblit i cerca de la identitat. Podrem veure una selecció de quatre curts del cineasta gallec, imatges descartades de la seva obra i un avançament del seu nou curt en postproducció, “Non te vexo”, assaig fílmic sobre la imatge negada. Com a complement, el 10 de febrer es podrà veure el seu primer llarg de ficció, “Trote”. (més informació)
I també…
Todd Solondz és el protagonista de la retrospectiva del festival Americana que acull la Filmoteca. El seu darrer despietat retrat de la societat nord-americana, “Wiener-Dog” (2016), inaugura el cicle amb la presència del director el darrer dia de febrer, com a prèvia del festival, i continuarà amb les projeccions el mes de març. (programa)
La presència de Giuliana Muscio, especialista en les relacions entre el cinema italià i el nord-americà, per presentar el cicle dedicat a les guionistes del Hollywood mut, ens ofereix l’oportunitat de presentar un documental seu dedicat a Enrico Caruso. Realitzat el 2021 amb motiu del centenari de la seva mort, es centra en l’experiència americana d’aquest divo que va contribuir com ningú a popularitzar l’òpera.
Darreres projeccions de la retrospectiva i la Carta blanca dedicades a Pedro Costa, encetades al gener en paral·lel a l’exposició Cançó de Pedro Costa de La Virreina. Centre de la imatge. Entre d’altres s’hi podran veure el seu darrer film, “Vitalina Varela”, i “Trás-os-Montes”, de Margarida Cordeiro i António Reis, que reconeix com una de les grans influències de la seva obra. (programa)
L’impuls nòmada de Jordi Esteva és un petit cicle que ens acosta l’obra d’aquest escriptor, fotògraf i cineasta especialitzat en el documental antropològic. Són tres films rodats en blanc i negre, seguint l’estètica dels seus treballs fotogràfics, a zones remotes de la Costa d’Ivori, l’illa de Socotra i al Chocó colombià, amb la recerca d’uns mons que desapareixen com a nexe comú. (programa)
Fundador i principal impulsor de la Cinemateca de Toulouse durant uns trenta anys, Raymond Borde va ser un intel·lectual compromès amb l’esquerra, membre del Partit Comunista Francès fins el 1958, proper a André Breton, crític cinematogràfic important de la revista Positif durant els anys cinquanta, i especialment de “Les Temps modernes” dirigida per Jean-Paul Sartre. Ara el llibre Raymond Borde, une autre histoire du cinéma, el reivindica i es presentarà a la Filmoteca en una sessió de peces relacionades amb la seva trajectòria i una altra en què es projectarà un film que admirava, “Gilda”. (programa)
L’artista Javier Codesal, especialitzat en les representacions no canòniques dels cossos i el tractament renovat d’algunes tradicions socials i culturals, presenta el seu documental “Evangelio Mayor”, sobre l’envelliment en el context de les persones LGTBIQ+. (programa)
La sessió d’aquest mes de Fantasmagories del desig ofereix “La niña santa”, on Lucrecia Martel explora els laberints del desig. La presentarà la psicoanalista i membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP) i de l’Escola Lacanina de Psicoanàlisi (ELP), Irene Domínguez. (programa)
La película renueva el propósito que siempre ha tenido su director de conjugar el arte con la convocatoria, intentando hacer el mejor cine que uno pueda hacer, y ofreciendo historias de ficción que vayan en búsqueda de su público.
El sonido del filme es espectacular y envolvente, y la película incluye también en sus más de dos horas y media de metraje distintas piezas musicales a cuyas letras de las canciones será interesante prestarles atención y…
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
ELS GAUDÍ D’“ALCARRÀS” I “PACIFICTION”
23 gener 2023 – “Alcarràs”, de Carla Simón, i “Pacifiction”, d’Albert Serra, van guanyar els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament, en una edició, la quinzena, d’uns Premis Gaudí molt repartits que també van reconèixer els mèrits de “Suro”, amb els guardons a Millor direcció novella per a Mikel Gurrea i millors interpretacions protagonistes, i d’“Un año, una noche”, d’Isaki Lacuesta, que es va endur fins a cinc estatuetes.
La cerimònia d’entrega dels XV Premis Gaudí no va deixar pràcticament cap dels títols més nominats sense recompensa: als ja citats cal afegir els dos guardons que es van endur “La maternal”, de Pilar Palomero, i “Los renglones torcidos de Dios”, d’Oriol Paulo.
L’emocionat record a Agustí Villaronga, traspassat el mateix dia de la cerimònia, va travessar una gala que va homenatjar l’estimat cineasta amb sentides paraules al llarg de tota la nit. Referent clau del nostre cinema, deixa un extens llegat de més d’una vintena d’obres reconegudes nacional i internacionalment.
PALMARÈS XV PREMIS GAUDÍ
Millor pel·lícula: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau
Millor pel·lícula en llengua no catalana: PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin
Millor pel·lícula documental: EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet
Millor pel·lícula d’animació: TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch, Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte
Millor direcció: Carla Simón, per ALCARRÀS
Millor direcció novella: Mikel Gurrea, per SURO
Millor guió original: Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS
Millor guió adaptat: Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor protagonista femenina: Vicky Luengo, per SURO
Millor protagonista masculí: Pol López, per SURO
Millor direcció de producció: Elisa Sirvent, per ALCARRÀS
Millor curtmetratge: HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas
Millor pel·lícula per a televisió: SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall i Paco Poch
Millor direcció artística: Sebastian Vogler, per PACIFICTION
Millor muntatge: Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor actriu secundària: Ángela Cervantes, per LA MATERNAL
Millor actor secundari: Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR
Millor interpretació revelació: Carla Quilez, per LA MATERNAL
Millor música original: Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor fotografia: Artur Tort, per PACIFICTION
Millor vestuari: Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS
Millor so: Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millors efectes visuals: Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE
Millor maquillatge i perruqueria: Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS
Millor pel·lícula europea: CINCO LOBITOS (Espanya)
Premi Especial del Públic: ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Pataus
Últimos artículos publicados
Protagonizada por Mónica Lairana, Guadalupe Docampo y Luján Ariza, la película narra la historia de una asesina en serie, perversa y maniática, que sale a cazar hombres por la línea B de los subterráneos de Buenos Aires. Los seduce, tiene sexo y luego los mata. Pero uno de los hombres que intenta seducir resulta ser un policía que investiga sus crímenes. Escapando de él, ella conoce a un dealer que la ayuda y con quien inicia una relación sentimental. Este romance destraba una guerra entre sus tres personalidades: la mujer monstruo, la mujer sexual, y la mujer humana que aún puede sentir el amor.
El guionista de la película, Diego Fleischer, contaba que «Mujer Lobo es una película de personaje y una película multigénero. A partir de una primera inquietud que fue explorar el personaje del asesino serial como un personaje icónico y universal del cine de género, fuimos introduciendo otros personajes estereotipos y fetiches que representasen otros géneros (el policía del cine negro, el chico enamorado del cine romántico, el vecino metiche de la comedia, …), y así los trenzamos para armar una historia en torno a nuestro personaje principal: una mujer asesina a su vez representada por tres estereotipos de mujer: la sentimental, la femme fatale, y la villana. La línea policíaca y la romántica, por ejemplo, son pinceladas que nos sirvieron para poder construir este personaje multifacético en esta obra de fetichismo cinematográfico.»
Y si la mujer lobo es una vampiresa que aprovecha su capacidad de seducción amorosa, el director Paulo Pécora también presenta en el BAFICI un mediometraje que se inscribe dentro del llamado cine experimental y que presenta a cuatro vampiras, que no es lo mismo pues aquí son cuatro mujeres condenadas a una existencia eterna, que también pasan sus días buscando víctimas para satisfacer su hambre, tanto de carne como de sexo. «Las amigas» se centra en unas mujeres condenadas a ser eternas con la seguridad de un aburrimiento incalculable, y su olor rancio y nauseabundo marchita todo a su paso, como un ácido que contagia un virus de putrefacción.
