ICEC: Liderats per dones un 62,37% dels projectes audiovisuals
L’aplicació, des de fa tres anys, d’un criteri de gènere en el suport que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ofereix a la producció audiovisual ha demostrat ser un element clau per visibilitzar els projectes liderats per dones. En concret, l’any 2019, un 62,3% dels projectes que s’han subvencionat des de les sis línies de subvenció que inclouen aquesta perspectiva estan liderats per dones, xifra que va suposar un increment del 18,5% respecte del 2018. A més, els projectes liderats per dones han rebut, en el 2019, un 78,14% de tota la dotació dedicada a subvencionar la producció audiovisual que atorga l’ICEC; és a dir, 6.898.230 euros dels 8.000.000 totals.
Aquest 2019, l’ICEC ha atorgat ajuts a 93 projectes, dels quals 58 estaven liderats per dones. Entre aquests projectes hi ha llargmetratges, curtmetratges, obres audiovisuals destinades a ser emeses per televisió, produccions d’animació i sèries televisives, a més de projectes en desenvolupament que veuran la llum en els propers anys. La xifra no ha fet més que augmentar des que es va incloure un criteri de gènere a les sis línies de suport a la producció audiovisual per primer cop, el 2017. Aleshores, d’un total de 96 projectes subvencionats per l’ICEC, fins a 45 (un 46,88%) estaven liderats per dones.
Aquest criteri consisteix a una ponderació en positiu del lideratge femení en un projecte audiovisual cinematogràfic i/o televisiu; el lideratge es defineix a partir de la presència de dones com a guionistes, directores i/o productores executives. Totes les línies que inclouen aquest criteri –que forma part de les mesures del Pla Estratègic de Foment de l’Audiovisual 2017-2020, pactat amb tot el sector audiovisual– són de concurrència competitiva, de manera que el conjunt de les sol·licituds rebudes (el 2019, se’n van rebre per a un total de 60 projectes) passen per una comissió de valoració que n’analitza diversos factors, a més del gènere.
2017-2019: treballant per la paritat en la producció audiovisual
El 2017, primer any en què es va incloure el criteri de paritat en les línies de subvenció audiovisual de l’ICEC, els 45 projectes liderats per dones que es van subvencionar representaven poc menys de la meitat (un 46,8%) del total de 96 projectes subvencionats, i un 51,32% de l’import total amb què es va ajudar aquestes produccions (5.119.613 euros sobre els 9.975.000 euros totals).
El 2018, en total es van subvencionar 82 projectes dels quals 36 estaven liderats per dones (un 43,9%). Quant a l’ajut que van rebre, es va situar en 2.869.047 euros, front als 8.110.000 euros total atorgats a projectes cinematogràfics i televisius –és a dir, un 35,3% de l’import total concedit en ajuts.
El 2019, ambdues xifres milloren, tant la referent al nombre global de projectes subvencionats liderats per dones com la referent a l’ajuda que han rebut. Dels 93 projectes subvencionats en total, 58 estan liderats per dones (un 62,37%), i han rebut 6.798.230 euros dels 8.700.000 concedits en total (un 78,14%).
Aquest increment progressiu, que de mitjana ens situa en unes xifres paritàries –en aquests tres anys, un 50,33% dels projectes subvencionats estan liderats per dones, i han obtingut un 54,5% de la dotació total concedida– certifica que la inclusió del criteri de gènere compleix amb escreix l’objectiu de millorar la participació femenina en els projectes audiovisuals subvencionats per l’ICEC, i per tant, a que aquests projectes vagin incorporant una mirada femenina a partir de la cada cop major presència de dones en l’audiovisual català.
Dones i cinema, un fenomen català al qual l’ICEC ha contribuït
En els últims anys, les cineastes catalanes s’han fet un lloc en el panorama internacional, fins al punt que molts mitjans especialitzats parlen del “fenomen de les directores catalanes”. En realitat, el fenomen s’estén a altres professions de l’audiovisual (guionistes, productores, tècniques, actrius…), i aquest últim planter de joves professionals segueix l’estela de cineastes més veteranes que encara continuen en actiu. D’alguna manera, els noms de Belén Funes –recent guanyadora del Goya a la millot direcció novella i triomfadora dels darrers Gaudí amb tres guardons a millor direcció, guió i pel·lícula de parla no catalana amb la seva òpera prima “La hija de un ladrón”–, Pilar Palomero –que acaba d’estrenar “Las niñas” a la Berlinale-, Elena Trapé, Irene Moray, Leticia Dolera, Lucía Alemany, Laura Ferrés, Nely Reguera, Celia Rico, Elena Martin, Laura Herrero i Alba Sotorra, Clara Roquet, Carla Simón, i Neus Ballús, s’afegeixen a cineastes una mica més grans, com Mar Coll i Roser Aguilar, o a generacions encara més grans (Isabel Coixet, Judith Colell, Mar Targarona, Míriam Porté, entre d’altres).
Totes elles, a més, protagonitzen alguns dels èxits més sonats del cinema català i internacional, acaparen premis i triomfen en festivals, i moltes tenen en comú haver rebut el suport de l’ICEC per als seus projectes. Per citar només algunes produccions molt recents, compten amb ajuts de l’ICEC els fillms “La innocència”, de Lucía Alemany; “La hija de un ladrón”, de Belén Funes, “Suc de síndria”, d’Irene Moray, “Paradise Hills”, d’Alice Waddington, “Gente que viene y bah”, de Patricia Font, “Alcarràs”, de Carla Simón i “El viatge de la Marta”, de Neus Ballús.
El suport de l’ICEC a aquests projectes ha contribuït a l’eclosió del cinema català i del cinema català fet per dones, ja siguin aquestes cineastes, productores, guionistes o part dels equips tècnics i/o artístiques. A banda, a més de les subvencions en la fase de desenvolupament i de producció de les seves obres, moltes d’aquestes professionals han rebut el suport de la institució en els seus esforços d’internacionalització, ja sigui a través de l’acompanyament, els serveis i la possibilitat de participar a mercats internacionals que se’ls ofereix des de Catalan Films, l’oficina de l’ICEC per a la internacionalització del cinema català, o a través l’assessorament sobre els ajuts europeus al cinema, que a Catalunya es gestionen a través de l’oficina Europa Creativa Desk – Media Catalunya, que també està integrada en l’estructura de l’Institut Català de les Empreses Culturals.
La incorporació del criteri de gènere a altres línies de suport als sectors culturals de l’ICEC
El bon funcionament del criteri de gènere en un sector com l’audiovisual, en el qual la presència femenina és una constant, ha estat un factor important en la decisió de l’ICEC d’incorporar, aquest 2020, criteris de ponderació positiva de gènere en totes aquelles línies de subvenció que ho permetin (i que encara no en contemplin). D’aquesta manera, la valoració de la participació femenina s’afegirà a totes les línies de subvenció, amb l’objectiu d’incrementar la participació de les dones en el sector cultural i, alhora, de visibilitzar el seu paper en els sectors de les arts escèniques, la música, el llibre, les arts visuals i la cultura digital. En paral·lel, perquè la perspectiva de gènere impregni totes les accions de l’organització, enguany l’ICEC també posarà en marxa un pla de formació intern en perspectiva de gènere, i així mateix es garantirà que totes les comissions de valoració de les subvencions siguin paritàries.
fmr/mgm/ICEC
Relacionada: Liderats per dones la meitat dels projectes audiovisuals de l’ICEC (2019)
