ISE 2026: Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…

ISE 2026: Los drones transforman la narrativa visual del cine

Durante el Integrated Systems Europe, a Carlos Miguel Cortés de la empresa Airmedia 360, le preguntamos para Cinestel acerca de qué facilidades podrían tener las personas cineastas que…

ISE 2026: Mas Acoustics, aislamiento acústico para estudios

La empresa catalana Mas Acoustics estuvo en el Integrated Systems Europe porque una parte muy importante de su actividad la desarrollan en el sector audiovisual, tanto como proveedores habituales del…

ISE 2026: Análisis del estado actual y futuro de la Producción Virtual

La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…

Artículos y Entrevistas:

FCDH (I): Pobreza, reivindicaciones, inconformismo y robo de niños

mayo 23, 2012 VISION DOCUMENTAL

El Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona mostró, entre otras historias, la vida en un barrio lituano hundido en la miseria, la tragedia de la comunidad aborigen de Pilagá en Argentina bajo el gobierno de Perón, la persecución de comunidades campesinas en Perú por motivos económicos, una presunta trama especulativa en un barrio valenciano y la denuncia por robo de niños en España durante la dictadura. sigue...

La verdad oculta e incómoda dio inicio al Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona

mayo 21, 2012 NOTICIAS

Es la novena edición de este certamen cinematográfico catalán realizado con mucha más buena voluntad que recursos económicos y cuyos programadores han conseguido abarcar un amplio abanico de temas que hoy en día preocupan a la población más sensibilizada con la justicia.
La película elegida para la inauguración, «La verdad oculta» de Larisa Kondracki, supuso todo un aldabonazo que sacudió nuestras conciencias.
sigue...

«La Tinta Negra» de Sebastián Arabia, un país que no resuelve del todo su pasado…

mayo 15, 2012 VISION DOCUMENTAL

«La Ley, escrita con tinta negra sobre papel blanco, puede llegar a ser el arma más contundente contra la injusticia. Es el hombre quien la engrandece o la pervierte».
Este documental es una radiografía del llamado caso Garzón y los crímenes del franquismo en los que se analiza con riguroso criterio profesional uno de los casos judiciales más polémicos de la historia de la democracia española y que desencadenó un escándalo nacional e internacional a raíz de la imputación a Garzón por parte del Tribunal Supremo por un supuesto delito de prevaricación (dictaminar algo arbitrariamente) al abrir dicha investigación.
sigue...

Foro: San Sebastián le da nuevos bríos a la coproducción Europa-América Latina

mayo 11, 2012 ZONA INDUSTRIA

El director del Festival de San Sebastián acompañó al consejero de Industria del Gobierno Vasco, Bernabé Unda y al presidente de Eiken (Clúster Audiovisual de Euskadi) Juan Mari Gurrutxaga en la presentación del primer Foro de Coproducción Cinematográfica entre Europa y América Latina que se viene a sumar al que ya celebra el Festival Iberoamericano de Huelva, ambos con el patrocinio y soporte de la Federación de Productores españoles FAPAE. sigue...

Es gratis: ahora se podrán ver películas chilenas online

mayo 10, 2012 NOTICIAS

Una excelente posibilidad para poder apreciar los films de directores nacionales es la que lleva adelante cinechile.cl, un sitio chileno para ver películas nacionales online y en forma gratuita.

En el sitio se reúnen 2080 obras comprendidas entre largometrajes, documentales y cortometraje. Pero no sólo son películas las que se exhiben, también se pueden encontrar noticias, entrevistas, crítica de cine y revisar un poco la historia del cine chileno. sigue...

«Salsipuedes» de Mariano Luque, violencia escondida y disimulada

mayo 10, 2012 ENTREVISTAS

En la ciudad de Córdoba, en el interior de la Argentina, está floreciendo una nueva generación de realizadores de cine aupados por las facilidades de las nuevas tecnologías.
En el 14 BAFICI era esperado con gran interés el film «Salsipuedes» cuyas proyecciones estuvieron repletas de público al igual que la mayoría de películas argentinas.
La historia está centrada en un matrimonio que inicia un viaje en auto un día soleado. Los pájaros cantan con dulzura y, por suerte, es temporada baja y no hay turistas en el camping serrano. Sin embargo Carmen y sus esposo Rafa no pueden disfrutar de sus vacaciones.
sigue...

«Papirosen» de Gastón Solnicki; el significado de la familia y el peso de la historia

mayo 8, 2012 ENTREVISTAS

La película que logró el premio al mejor film de la competencia argentina del BAFICI reúne en 74 minutos imágenes seleccionadas sobre cerca de doscientas horas de material filmado.
Esta diversidad de contextos mostrada en grabaciones capturadas tanto en vacaciones, reuniones familiares, como en pequeños momentos cotidianos, elevan la imagen en movimiento de unos vídeos caseros a todo un arte.
Solnicki nos cuenta en este documental aspectos íntimos de su familia bajo la potente influencia de un pasado que quedó atrás pero que conviene no olvidar.
sigue...

La productora chilena Florencia Larrea lucha para que el cine chileno se vea más en el país

mayo 5, 2012 ENTREVISTAS

Asistió al BAFICI 2012 como productora y fotógrafa de la cinta “Aquí estoy, aquí no” que fue bien recibida por la crítica. Del mismo modo, también fue en representación de la productora chilena Kiné.
Señala que la estrategia de la productora, fundada por Daniel Ávila y Enrique Stindt, fue asociarse con los directores nacionales. Hoy bajo su alero están José Luis Torres Leiva (Verano, 2011), Elisa Eliash (Aquí estoy, Aquí no, 2011) y Víctor Cubillos, (31 de abril, 2009) entre otros. sigue...

BAFICI 2012: «Cassandra» de Inés de Oliveira Cézar; la mirada subjetiva del periodismo

mayo 2, 2012 ENTREVISTAS

Agustina Muñoz, Alan Pauls y Edgardo Cozarinsky encabezan el elenco de este viaje profundo que intenta salvar las distancias entre lo que creemos que estamos viendo y lo que realmente otros perciben en una misma situación. A ello se añade la inexperiencia de Cassandra quien justamente está iniciando su construcción profesional como periodista. sigue...

BAFICI 2012: Celina Murga en una «Escuela Normal» un día normal

abril 30, 2012 ENTREVISTAS

Perfeccionista y firme investigadora de los recursos cinematográficos, Murga da una vuelta de tuerca más en su interés por mostrar situaciones y problemas comunes en la etapa de la infancia y la adolescencia.
Esta vez nos presenta el documental «Escuela Normal» rodado en la escuela donde estudió; un centro en el que, según la realizadora paranaense, se han cambiado los parámetros desde entonces, no hay ahora una relación jerárquica tan marcada entre docentes y alumnado y ya todo es más caótico e imprevisible, donde los chicos se enteran de un momento a otro que falta un profesor, por ejemplo.
sigue...

Panamá: El Foro del Audiovisual Iberoamericano finaliza con propuestas

abril 28, 2012 ZONA INDUSTRIA

El jueves 26 de abril el Viceministro de Comercio e Industrias de Panamá, José Pacheco, junto con el Embajador de España en Panamá, Jesús Silva y el Director General de EGEDA Miguel Ángel Benzal clausuraron el primer Foro EGEDA del audiovisual iberoamericano coincidiendo con la inauguración de la primera edición del Festival Internacional de Cine de Panamá (IFF), apoyado igualmente por EGEDA. sigue...

BAFICI 2012: «Accidentes Gloriosos» de Mauro Andrizzi y el arte errático para salvar un mal mayor

abril 27, 2012 ENTREVISTAS

Sobre el concepto de los «accidentes gloriosos» le llegaron las primeras referencias a Andrizzi luego de escuchar una entrevista radial con el ya desaparecido cómico norteamericano Spalding Gray en la que definía el mismo como una suerte de mal menor, un accidente que ocurre y que casualmente logra evitar otro mayor.
La idea de esa poética del azar motivó que el realizador se planteara llevar a cabo esta ficción e ideó nueve historias lo suficientemente ricas y variadas como para armar un conjunto que, aunque no está conectado narrativamente a nivel de situaciones y personajes, se caracteriza por tener un mismo trasfondo.
sigue...

BAFICI 2012: Elisa Eliash y el realismo con ribetes clásicos de «Aquí estoy aquí no»

abril 23, 2012 ENTREVISTAS

«Aquí estoy aquí no» tiene su inspiración más fuerte para la creación del personaje protagónico en la vida del periodista chileno Guillermo Hidalgo. El título del film es ya de por sí toda una referencia a la subjetividad periodística, en especial sobre dónde ponemos el foco los periodistas a la hora de elaborar las noticias.
La película también tiene partes que se asemejan al tratamiento de la historia que cuenta la novela «La conjura de los necios» de John Kennedy Toole con aquella mixtura de procedencias culturales en la que confluyen personajes por alguna razón marginados que sobreviven hábilmente revolcándose en el desdén de la hipócrita clase dominante.
sigue...

BAFICI 2012: «La memoria del muerto», un film de terror a la argentina

abril 23, 2012 NOTICIAS

En la presentación de “La Memoria del Muerto” del director argentino Valentín Javier Diment en la última función del día en el teatro 25 de Mayo, un problema técnico impidió que la película comenzara a la hora programada, las 21 horas. Sólo se alcanzaron a ver los primeros planos de una pareja caminando y después vino el corte que finalmente le jugó a favor al film porque la sensación que se generó en la sala atiborrada de público fue como si estuviésemos en un partido de fútbol. La ovación a Diment que pedía paciencia al público, fue espontánea. sigue...

El Festival de San Sebastián suma un nuevo Foro de Coproducción Europa-América Latina

abril 23, 2012 ZONA INDUSTRIA

El Festival de San Sebastián pone en marcha el I Foro de Coproducción entre Europa y América Latina que tendrá lugar los días 27 y 28 de septiembre, consolidándose así como una plataforma de referencia y nexo de unión entre ambas cinematografías. Este Foro es una oportunidad para impulsar proyectos audiovisuales de mayor envergadura y fortalecer las industrias europeas y latinoamericanas fomentando la cooperación entre los profesionales y la apertura a nuevos mercados internacionales. sigue...

Doble estreno de documental político en México

abril 16, 2012 VISION DOCUMENTAL

Un homenaje al escritor y periodista mexicano Gilberto Bosques conocido por haber salvado la vida de republicanos españoles y judíos franceses y un repaso a la brevísima hazaña de la singular joven guerrillera mexicana Dení Prieto Stock son los últimos estrenos del género documental en México. sigue...

Pinamar: cine francés, afiches argentinos; colección de los hermanos De la Torre

abril 9, 2012 PANTALLA PINAMAR

Juan Carlos y Federico César de la Torre son dos hermanos de Tandil apasionados por el cine que disponen de una gran colección de afiches (carteles) de películas estrenadas en la Argentina desde que existen las salas.
Con el patrocinio de Francia y la presencia de su embajador Jean-Pierre Asvazadourian, organizaron una exposición en la reciente edición de Pantalla Pinamar con afiches originales de 25 películas francesas proyectadas en la Argentina entre 1949 y 1970.
sigue...

Pinamar: Enrique Gabriel exhibió «Vidas Pequeñas» en Argentina

abril 8, 2012 PANTALLA PINAMAR

Una película que se adelantó a la crisis española. Concebida cuando España «iba bien», el film se desarrolla en un camping a las afueras de Madrid con cuatro enormes torres al fondo, una sutil referencia a las desigualdades sociales.
Se estrenó en España en 2011 y tiene un reparto de lujo encabezado por Ana Fernández, con Roberto Enríquez, Emilio Gutiérrez Caba y Ángela Molina.
sigue...

Pinamar: «El Pozo» de Rodolfo Carnevale, una mirada al autismo

abril 5, 2012 PANTALLA PINAMAR

No existen dos autistas iguales y nos es muy difícil comprender el autismo desde afuera pero Carnevale es probablemente uno de los que mejor nos puede acercar a ese mundo a través del cine ya que ha vivido en primera persona ese problema debido al síndrome que su hermano padece.
Gracias a él, el espectador interesado puede tener una visión mucho más formada de lo que ocurre en una familia afectada.
Esta ficción, tan escrupulosa y cercana a los problemas que padecen a diario miles de personas en todo el mundo, nos demanda que intentemos comprender los sentimientos y las emociones de los autistas y sus familiares. Las causas se desconocen y nadie está a salvo de la posibilidad de que nos ocurra en nuestro entorno personal.
sigue...

Pinamar: «Una mujer sucede», de Pablo Bucca. Imaginación y mentiras

marzo 31, 2012 PANTALLA PINAMAR

Bucca afronta su ópera prima sobre dos pilares: el trabajo con actores consolidados y un juego con el espectador que no deja de ser sorprendente.
Tres hombres solitarios de un pueblo del interior (Bolívar) acuden a velar el cadáver de una mujer en una noche de lluvia.
Según dicen, esa mujer alguna vez les perteneció pero después nunca más la volvieron a ver.
sigue...

CINESTEL_WEB FUNDADA EN JULIO 2005

17 SOM CINEMA LLEIDA (2026)

El festival SOM CINEMA va arribar aquest passat mes a la ciutat de LLEIDA amb una programació de 57 pel·lícules, de les quals 31 a concurs i amb dues estrenes absolutes, el llargmetratge de ficció “Cos de Vidre”, de Marc Comabella, i el documental “Ángela”, del lleidatà David Casals-Roma.

La 17 edició del Festival de l’Audiovisual Català va tenir lloc del 21 al 25 d’octubre amb les clàssiques seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i amb una dotació de 2.000 € per la pel·lícula de ficció guanyadora. Les pel·lícules de la secció oficial es van poder veure a l’Screenbox Lleida i també van programar projeccions gratuïtes al centre Ilerna i a la Sala d’Actes del Rectorat de la UdL.
(Web del festival)

FILMOTECA CATALUNYA_NOVEMBRE 2026

Aquest mes de novembre, en la FILMOTECA DE CATALUNYA tenim la possibilitat de veure els cicles de Rita Acevedo Gomes, Alice Diop (L’Alternativa), la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya i la part final de l’exposició Feminismes fílmics: 1976-2026, entre d’altres activitats que tot seguit relacionem.

Rita Azevedo Gomes

El cinema de la portuguesa Rita Azevedo Gomes construeix un univers propi, travessat per preocupacions allunyades d’allò que solem entendre com a contemporani, on la força i la veritat dels sentiments i de les passions només semblen possibles a través de l’artifici de la literatura, de la pintura i del cinema mateix. En pel·lícules com O Som da Terra a Tremer, Frágil Como o Mundo o A Portuguesase’ns proposen obres capaces de condensar tot un món en petites peces de cambra: delicades composicions en què les paraules, els cossos i el temps ressonen amb una musicalitat íntima i secreta. (més informació)

Roberto Rossellini. Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya

L’obra de Roberto Rossellini resulta essencial per entendre tres grans transformacions de l’audiovisual: el neorealisme, la modernitat i la televisió com a eina cultural. Rossellini es reinventa constantment al llarg d’una trajectòria marcada per una mirada profundament humanista sobre la guerra, la crisi moral europea i la recerca espiritual de l’individu. Amb Roma, città aperta (1945) enceta el neorealisme, una nova relació entre ficció i realitat. Als anys cinquanta orienta el seu cinema cap a la crisi existencial i dirigeix Viaggio a Italia (1954), amb Ingrid Bergman, gènesi del cinema modern. El 1966, decebut amb el cinema i utòpicament convençut del potencial pedagògic de la televisió, debuta en el nou mitjà, en el qual realitza films mancats de dramatisme sobre la història i el pensament de la humanitat. Aquest cicle recorre lels tres períodes del mestre italià. (més informació)

Alice Diop. L’Alternativa

La Filmoteca presenta un any més la retrospectiva del Festival de Cinema Independent de Barcelona, dedicada aquest cop a Alice Diop. Filla de la diàspora senegalesa, la cineasta filma els suburbis francesos per subratllar allò que habitualment queda fora de camp: territoris, cossos i experiències allunyats de la representació cinematogràfica dominant. El seu cinema híbrid de documental i ficció observa amb precisió i empatia les fractures de classe, raça i gènere que travessen la societat francesa. interroga les formes de violència institucional, els silencis heretats i la manera en què els mecanismes d’exclusió i els relats hegemònics condicionen els individus. Diop construeix una mirada crítica basada en la proximitat, la fragilitat i la dignitat dels seus personatges. (més informació)

Preestrena de ‘Lejos de los árboles’ amb L’Alternativa

Guardonat per la crítica a la darrera edició del Festival de Locarno, Meritxell Colell presenta un film contemplatiu, sensorial i melancòlic en el qual escoltar és una forma de mirar. La pròpia cineasta el defineix com una història sobre la bellesa i el dolor del desarrelament i sobre la necessitat de donar veu al passat i preservar-ne la memòria.
(més informació)

Dora García. Segona vegada / resurrecció

Com a cloenda del projecte artístic Extramurs. Línies de temps / resurrecció del Museu Tàpies, i en col·laboració amb el LOOP Festival, aquest cicle presenta tres pel·lícules de Dora García al voltant d’una mateixa pregunta: què significa tornar? Tornar a llegir, tornar a parlar, tornar a fer presents cossos, idees i veus que la història ha volgut esborrar. Lluny d’entendre la resurrecció com un fet sobrenatural, el cicle la planteja com una pràctica política i poètica: un gest de reactivació de la memòria que obre noves formes de transmissió, de resistència i de comunitat. (més informació)

Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Del 5 al 19 de novembre, una nova edició de la mostra proposa un recorregut que va de Tunísia, amb dos títols que aborden la realitat del canvi climàtic a la Mediterrània i la deshumanització i la precarització del món del treball, a Líbia i Algèria, acompanyant els familiars dels desapareguts en la seva recerca de la veritat. També passa pel Líban, on, des d’un present convuls, se’ns proposa una reflexió pausada i profunda del passat, mentre s’imposa un futur incert, i acompanya les dones sudaneses i de la Cabília, que no es deixen intimidar pels poders colonial i patriarcal. I el cinema palestí, des dels anys setanta fins a les produccions més recents, continuarà marcant el pas d’aquesta vintena edició, amb una pregunta que ens interpel·la: “Pot fer res el cinema per aturar el genocidi?”. (més informació)

Homenatge a Ferran Torrent

Juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, la Filmoteca ret homenatge a l’escriptor valencià, una de les veus imprescindibles de la literatura catalana contemporània. Amb 75 anys acabats de fer és un narrador únic capaç de retratar com ningú la societat valenciana i d’atrapar generacions de lectors amb la seva mirada lúcida, crítica i plena d’humor. Es projectarà l’adaptació d’una de les seves obres més celebrades, Gràcies per la propina, dirigida per Francesc Bellmunt, que participarà amb Torrent en un col·loqui. (més informació)

EXPOSICIÓ
Feminismes fílmics: 1976-2026
A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
Fins al 29 de novembre

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català. La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
Col·labora: España en libertad. 50 años.

Darrers dies per visitar la mostra, que aquest mes inclou com a activitats paral·leles visites comentades, un taller de creació de cartells feministes per a tots els públics amb l’artista visual Urtikarie i la sessió de cloenda El cinema com a font documental dels feminismes que inclou la projecció de Mujeres en lucha, documental de 1976 produït per la televisió sueca en el qual vuit dones espanyoles relaten les seves experiències de lluita contra el feixisme, amb presentació a càrrec de Marta Selva i Anna Solà, assessores de l’exposició.
(més informació)

I també…

Les golfes descobreix una desconeguda per al gran públic: el primer llargmetratge de l’australiana Ann Turner (Irresistible), habitual a les llistes de les millors pel·lícules de fantasia i terror dirigides per dones. Ambientada a Austràlia durant la dècada dels cinquanta, Celia té com a protagonista una nena de nou anys (Rebecca Smart) que es refugia tant en el seu món de fantasia que acaba confonent-lo amb el real. Una pel·lícula única i fascinant en la seva utilització dels codis i les estètiques del fantàstic i el terror per representar la intersecció entre aquests dos universos. (enllaç)

Continuen i es clouen dos cicles encetats a l’octubre dedicats a dues figures als antípodes però igual d’imperdibles: el mestre japonès Keisuke Kinoshita, considerat «el director del poble», i el darrer triomfador dels Oscars, Paul Thomas Anderson. També continua el programa Afins: Nasty Women, inspirat per les dones irreverents del cinema mut i les seves derivacions, com Jeanne Dielman, 23, Quai du Commerce, 1080 Bruxelles de Chantal Akerman.

Visibilitzem el cinema català es dedica aquest mes a l’animadora Anna Miquel (Barcelona, 1949-2015), que va iniciar la seva trajectòria professional als Estudios Moro de Barcelona, on va treballar amb Robert Balser en la sèrie nord-americana The Jackson 5ive. Aquesta experiència va donar pas a tres curtmetratges propis que ara s’han digitalitzat i es presenten a la Filmoteca. (enllaç)

La Saleta de la Biblioteca del Cinema acollirà la presentació del llibre Et tornaré a veure. Apunts sobre cinema (1910-1945), d’Enric Sòria, poeta i assagista valencià apassionat del cinema. Coeditat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), a través de la Filmoteca Valenciana, i de la Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim, constitueix una valuosa obra de consulta que recull més d’un miler de pel·lícules que han format part de la seva experiència com a espectador i crític. (enllaç)

La restauració del mes és Dong fu ren (The Arch, T’ang Shushuen, 1968). Amb una fotografia de bellesa captivadora, el film aconsegueix fusionar la tradició estètica xinesa amb una sensibilitat cinematogràfica moderna i de gran influència europea. Dècades després d’estrenar-se amb una rebuda discreta, avui torna a brillar amb tota la seva intensitat gràcies a la recent restauració de l’M+ Museum de Hong Kong. (enllaç)

I la FilmoXica continua amb el cicle de tardor Ballem, ballem!, i cedeix part del seu espai a El meu primer festival, una experiència cinematogràfica única per gaudir en família d’un festival de veritat: projeccions, premis, votacions, artistes convidats, tallers de creació, cine-fòrums i molt més! Per a infants de 2 a 12 anys. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

ENTREVISTAS

17 Som Cinema: “La Carn”, de Joan Porcel; ¿Vida artificial o natural?

17 Som Cinema 2026 La Carn Entrevista a Joan Porcel

El relato examina profundamente cómo las redes sociales y las nuevas tecnologías aíslan a algunos individuos en sus habitaciones, transformando en su caso la percepción de la sexualidad.

“Lipán”, de Gonzalo Calzada; un film con el músico jujeño Tomás Lipán

Lipan de Gonzalo Calzada con el musico jujeño Toman Lipan

“La Plegaria del Vidente”, “Resurrección” y “Nocturna” son sólo algunas de las películas de muy buen nivel que Gonzalo Calzada dirigió en el pasado. Al este cineasta argentino le gusta experimentar con…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“A veces me entra tristeza, otras veces rebelión”, de María Aparicio

A veces me entra tristeza otras veces rebelión de Maria Aparicio

Bianco encarna a Eva Carrasco, una actriz argentina que acaba de estar presentando una película en un Festival de Cine de Francia y que acude a Madrid con la intención de relajarse, visitar sitios de…

“El mundo al revés”, de Agostina di Luciano y Leon Schwitter (Reseña)

El mundo al reves de Agostina di Luciano y Leon Schwitter Reseña

Estamos en una villa vacacional cuyos dueños nunca están. Aprovechando esa ausencia, las dos amas de llaves Rosana y Lily hacen un extraño descubrimiento, y eso hace que la magia y la…

“La mujer de fuego”, notable ópera prima del director Ignacio Ascúa

Reseña de La mujer de fuego de Ignacio Ascua

El germen para desarrollar toda esta íntegra propuesta cinematográfica nació a partir del momento en que Ascúa conoció en una manifestación callejera a la actriz protagonista del film, Mariana Bruno,…

SOM CINEMA: PREMIAT “ELS MALS NOMS”

26 octubre 2026 – “Els mals noms”, film dirigit per Marc Ortiz, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 17a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que guardó al millor el curt de ficció fou per Irrelevante, dirigit pel lleidatà Joel Munu. Igualment, el Jurat va decidir atorgar una Menció Especial al curt de ficció “Cremada”, dirigit per Arianna Giménez. El Premi del Jurat va ser pel llargmetratge “La carn”, dirigit per Joan Porcel. El premi al Millor Curtmetratge Documental va recaure en “Deprisa, deprisa”, dirigit per Clàudia García de Mateos, i el corresponent al Millor Llargmetratge Documental va ser per “L’Odissea del vell marí”, de Marta Hierro i Núria Abad, amb una Menció Especial del Jurat al documental El vol de la cigonya, realitzat per Soumaya Hidalgo Djadhou i Berta Vicente Salas.

Quant als guardons de la secció Som Secundària, el curt “Retorn al passat”, de l’INS La Serra de Mollerussa fou reconegut com el Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria ESO, mentre que el curt Una animació viva, de l’INS Caparrella de Lleida, es va emportar el premi al Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria Batxillerat-CFGS).

La cloenda del festival va tenir lloc a l’Screenbox Lleida, amb el lliurament de premis i els parlaments, la projecció dels curts elaborats pels alumnes de l’Institut Caparrella de Lleida i la projecció del curt “Patrimoni emocional”, de Martina Simarro, guanyador del Palma Produccions Pro 2026, concurs promogut per l’Ajuntament de Lleida.

UN SOMCINEMA AMB SPAIN IS NOT DIFFERENT

26 octubre 2026 – El cineasta, productor i activista social valencià Samuel Sebastián va presentar al Festival Som Cinema de Lleida “Spain is not diferent”, un impactant llargmetratge centrat en el periple d’una dona africana que fuig d’un marit violent i arriba a la costa espanyola en pastera sense diners ni contactes, i que només parla el seu idioma nadiu. El film, que Sebastián qualifica de “pessimista” però que busca la reflexió de l’espectador, toca temes com la dificultat d’adaptació de les persones migrants sense recursos, el rebuig i la indiferència de la societat que les hauria d’acollir i la violència masclista.

Contraposant l’alegria de la festa -la història transcorre durant les Falles de València- amb l’angoixa d’una jove que no té diners ni per menjar i amb el hàndicap afegit de l’abisme idiomàtic, el director retrata una societat espanyola que, contràriament al lema de promoció turística franquista Spain is diferent, “no és en absolut diferent a la de qualsevol altre país on cada cop més prevalen els valors de la dreta”. Amb un blanc i negre i una música poderosa que potencien la vessant dramàtica, el llargmetratge juga amb paradoxes com una solidaritat circumscrita a personatges marginats -l’única persona que ajuda la protagonista és una prostituta llatina que viu al carrer- i amb el contrapunt entre els ninots de les falles i el periple de la noia africana.

SOM CINEMA: “BÈSTIA”, DE HELENA GARZA

22 octubre 2026 – El Festival Som Cinema de Lleida ha projectat el documental “Bèstia”, amb la presència de la directora, Helena Garza.
El film fa un seguiment de tres caçadors catalans que naveguen per la tensió entre la masculinitat rural tradicional i la mentalitat urbana moderna. Garza ha explicat que el film “vol qüestionar el arquetip clàssic de la figura del caçador, sense blanquejar aquesta activitat ni criticar-la, només vull mostrar les dues cares de la moneda, els contrastos i contradiccions d’una figura que sempre ha estat qüestionada”. La jove directora explica que “en una època on la bretxa entre el camp i la ciutat és cada vegada més gran, Bèstia vol ser un pont entre el món rural i el pensament urbanita”.

La directora, que va conviure amb els tres protagonistes durant dues temporades de caça, matisa que no pretenia posicionar-se sobre el tema de la caça, “simplement he volgut materialitzar en una pel·lícula el que jo he vist i el que jo he sentit”. El film “és de fet un treball de final de grau que va néixer com un curt i que amb ajuda d’una productora i la col·laboració d’una amiga va anar creixent i es va convertir en el llarg que hem pogut veure avui”. El primer llargmetratge de Garza, especialitzada en fotoreportatges de viatges, es projectarà més endavant en el 3cat i possiblement en altres plataformes audiovisuals.

CINEMA CATALÀ: DEU ANYS DEL CICLE GAUDÍ

21 octubre 2026 – En els seus primers deu anys d’història, el Cicle Gaudí s’ha consolidat com la principal xarxa d’exhibició estable de cinema català i ha facilitat l’accés a una cinematografia que sovint té dificultats per arribar fora de les grans ciutats. Des de la seva posada en marxa el 2016, el projecte ha anat ampliant progressivament la seva implantació territorial i ha estat present en 143 sales, amb 137 actualment. També ha impulsat la internacionalització al llarg de la dècada amb onze seus a Europa, Amèrica i el Nord d’Àfrica.

Aquesta vocació territorial ha estat des del principi un dels trets distintius del Cicle Gaudí, que ha construït una xarxa sòlida i ha contribuït a mantenir una programació regular de cinema català més enllà dels circuits d’exhibició habituals. Al llarg d’aquests deu anys, el circuit haurà programat 104 pel·lícules catalanes, amb una recaptació acumulada de 1.052.000 euros, que reverteix sobre les entitats locals. L’audiència en el període supera els 322.000 espectadors, amb una mitjana de 39 assistents per sessió. En el cas de les sales comercials, la mitjana per títol català se situa en 18 espectadors per sessió.

La celebració del desè aniversari del Cicle tindrà un dels seus moments més destacats aquest dijous 22 d’octubre al Teatre El Casino de Rubí, amb un acte commemoratiu que començarà a les 19.00 h i que retrà homenatge a les onze sales pioneres que, una dècada després de l’inici del projecte, continuen formant part de la xarxa a Berga, Cardedeu, Calella, Cardona, Esparreguera, Gelida, Igualada, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Torelló i Vilanova i la Geltrú. “Aquest desè aniversari el volem celebrar amb les sales que ens han acompanyat des del primer dia, però també com una manera de reivindicar i posar en valor la tasca, l’esforç i la voluntat de totes les persones i poblacions que treballen per fer arribar el cinema català al públic, més enllà de les grans ciutats i de les nostres fronteres”, explica Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia. La commemoració inclourà la projecció de Balandrau, vent salvatge, programada dins del Cicle Gaudí a Rubí.

FESTIVAL DE CINEMA JUEU: SIMONE BITTON

13 octubre 2026 – Durant segles, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i la Mediterrània van ser espais d’una coexistència complexa i fèrtil entre jueus i àrabs, que compartien llengua, tradicions i imaginaris comuns. Per a jueus i musulmans, l’àrab era un territori de pensament i d’experiència compartida, on es forjaven vincles que transcendien tota identitat excloent.

El segle XX va fracturar aquesta realitat: la colonització europea i la consolidació dels estats-nació moderns hi van imposar noves fronteres, substituint la complexitat d’aquests mons compartits per la lògica de les identitats homogènies, amb desplaçaments forçosos i memòries ferides que encara marquen el present.

El Festival de Cinema Jueu proposa des de la Filmoteca de Catalunya una reflexió sobre aquesta història fragmentada. A través del documental, l’arxiu, el testimoni i la ficció, les pel·lícules seleccionades ressegueixen els rastres d’una coexistència esborrada i qüestionen els relats oficials de la separació.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. “Mahmoud Darwich et la terre comme la langue” (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; “Mur” (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; “Rachel” (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; “Ziyara” (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i “Les mille et un jours du Hajj Edmond” (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.

Al centre del recorregut hi ha l’obra de Simone Bitton (Rabat, 1955), cineasta nascuda al Marroc i defensora d’una identitat judeo-àrab que resisteix les categories nacionals excloents. La seva filmografia és una investigació constant sobre la memòria, l’exili i la pertinença: un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials. (més informació)

PELÍCULA DE MARIANO LLINÁS EN LA SEMINCI

15 septiembre 2026 – El cineasta argentino Mariano Lllinás competirá en la Sección Tiempo de Historia de la SEMINCI de Valladolid, al final de octubre, con su nueva película sobre Borges.

En una nota de prensa, desde el festival cuentan lo siguiente: “La película de Mariano Llinás parte de una paradoja fascinante: cuanto más intenta acercarse a Borges, más imposible resulta abarcarlo. “Biografía de Jorge Luis Borges” reúne manuscritos, objetos, lugares, libros y episodios de la vida del escritor, pero cada hallazgo abre una nueva historia y conduce hacia otro lugar. En vez de encerrar a Borges en una semblanza al uso, Llinás vuelve a poner en circulación sus mundos y convierte su película en una aventura laberíntica que parece no tener final”.

A partir de la colección de objetos de la Fundación ISLAA, el director Mariano Llinás emprende un monumental viaje documental de 330 minutos dedicado a la vida de Jorge Luis Borges.

Construida como una minuciosa investigación detectivesca y un diario de viajes, la película examina manuscritos, cartas, dibujos de la infancia y correcciones del escritor. Acompañado por el especialista Ernesto Montequin, Llinás recorre geografías fundamentales para el autor como Ginebra, Cambridge, Reikiavik y Nueva York. La narración en voz en off guía la travesía rastreando las huellas físicas y personales que el célebre autor dejó en cada documento y lugar.

A lo largo de sus tres partes, la obra analiza la evolución literaria de Borges, conectando de forma sutil sus textos con su experiencia vital. La cinta no elude las zonas más complejas e incómodas de la trayectoria del escritor, abordando abiertamente su visión política y sus polémicas.

Fiel al espíritu borgeano, el relato se nutre de digresiones, referencias fantásticas, pasajes de la literatura universal y reflexiones sobre la creación. Un colosal retrato cinematográfico que demuestra cómo la propia vida de Borges se entrelaza con las tramas y mitologías que él mismo concibió.

BIARRITZ: PREMIERE FILM DE PABLO CÉSAR

14 septiembre 2026 – ROMANCE DE LA LUNA NEGRA, el nuevo largometraje del director argentino Pablo César, tendrá su Première Mundial el próximo 28 de septiembre a las 20:15 h en el Théâtre du Casino de Biarritz, como parte de la 35ª edición del Festival Biarritz Amérique Latine.

Rodada hace apenas unos meses en distintas localizaciones del País Vasco e íntegramente en película fotoquímica de 35 mm, ROMANCE DE LA LUNA NEGRA está protagonizada por Luz Castillo, quien tenía 90 años durante el rodaje y asume aquí por segunda vez el papel protagónico de un largometraje de ficción.

En la película, Castillo interpreta a Clara, una mujer de 90 años que vive sola en el País Vasco y cuya vida se ve alterada por la aparición de un misterioso vecino. A partir de ese encuentro, figuras provenientes de la memoria, la filosofía y el amor comienzan a reaparecer en su camino. Entre lo cotidiano y lo fantástico, Clara se interna en un territorio en el que los recuerdos adquieren cuerpo y el tiempo parece quedar suspendido.

La película propone un viaje íntimo alrededor de la vejez, la ausencia, la memoria y la posibilidad de reencontrar aquello que parecía perdido para siempre. En ese universo, figuras como José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno y Gustavo Adolfo Bécquer irrumpen no como explicaciones, sino como presencias que acompañan el recorrido interior de Clara.

La elección de Biarritz posee, además, un significado especial para la relación entre la actriz, el director y el festival: fue allí donde comenzó, dos años atrás, el recorrido internacional deDespués del final, la película que marcó el sorprendente debut cinematográfico de Castillo.

La Sección Oficial del reconocido festival francés también incluye algunas películas argentinas. En la categoría de largometrajes de ficción compiten CAMINERA (2025), dirigida por Federico Pozzi y HANGAR ROJO (2026) (Chile – Italia – Argentina), dirigida por Juan Pablo Sallato.

En documentales están programados DICIEMBRE (2025) (Uruguay – Argentina), dirigido por Lucas Gallo, y LOS VENCEDORES (2026), dirigido por Pablo Aparo.

Y en la sección de Cortometrajes se proyectan los filmes argentinos LA HORA DE IRSE (2026), dirigido por Renzo Cozza, y PARA LOS CONTRINCANTES»* (2026), (Chile – México – Reino Unido), dirigido por el argentino Federico Luis y ganador de la Palma de Oro en Cannes.

MURIÓ EL CINEASTA EDUARDO CALCAGNO

2 septiembre 2026 – Falleció en Buenos Aires a los 85 años de edad el reconocido cineasta y crítico de cine Eduardo Calgagno. Nacido en la capital argentina en 1941 e hijo del notable crítico Raimundo Calcagno, Eduardo inició su propio camino en la década de 1960 ejerciendo la crítica de cine en diversos medios gráficos, radiales y televisivos.

Pero pronto comenzó a fraguar proyectos concretos para el cine como director. Tras algunos cortometrajes, Calcagno se atrevió a probar suerte en el largometraje, asumiendo la dirección de “Fuiste mía un verano” (1969), donde se propuso unir el cine de autor con la fórmula comercial de llevar a un cantante popular a las pantallas, nada menos que Leonardo Favio.

A partir de ahí rodó más historias, como puede ser “Los Enemigos” (1983), “Te amo” (1986), y otra de sus más reconocidas: “El Censor” (1995), protagonizada por su actor fetiche, el talentoso y carismático Ulises Dumont. Una de las miradas más incisivas sobre la maquinaria cultural de la censura.

En 1999 estrena “Yepeto”, acaso su mejor película y también, por qué no escribirlo, la de Ulises Dumont. Con guión de Roberto Tito Cossa, cuenta la historia de un triángulo “amoroso” entre un atleta, una alumna de facultad y su profesor. Tanto Dumont, como Calcagno y Cossa, fueron galardonados en varios festivales por este filme.

Entre sus otros filmes, destacaremos que en 2007 Eduardo Calcagno realiza “El salto de Cristian”, también con muchos actores conocidos. Y en 2014 estrena “Ulises, un alma desbordada”, un documental homenaje a su gran amigo Ulises Dumont, una amistad de toda la vida la de ambos.

A este señor venido desde Claromecó a Buenos Aires, donde vivía muy cerquita de la 9 de Julio, tuvimos desde Cinestel la satisfacción de conocerlo, tanto triunfando en la Mostra de Lleida con “Yepeto”, como más adelante en el transcurso de sus años formando parte de las tutorías de los proyectos que se presentaban en el Concurso Historias Breves del INCAA. Su impronta, amabilidad y, sobre todo, su sentido del humor, dejaron huella entre muchos de nosotros.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

POR QUÉ FILMA GARCÍA AGRAZ

José Luis García AgrazFilmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.
José Luis García Agraz, cineasta mexicano.