ISE 2026: Faltan mujeres técnicas en el mercado audiovisual global

Si bien se ha avanzado mucho en lo que respecta a la igualdad de género, hay algunos roles profesionales que sufren un enquistamiento y preferencias por que algunas actividades todavía las…

ISE 2026: Los drones transforman la narrativa visual del cine

Durante el Integrated Systems Europe, a Carlos Miguel Cortés de la empresa Airmedia 360, le preguntamos para Cinestel acerca de qué facilidades podrían tener las personas cineastas que…

ISE 2026: Mas Acoustics, aislamiento acústico para estudios

La empresa catalana Mas Acoustics estuvo en el Integrated Systems Europe porque una parte muy importante de su actividad la desarrollan en el sector audiovisual, tanto como proveedores habituales del…

ISE 2026: Análisis del estado actual y futuro de la Producción Virtual

La producción virtual fue definida por los presentes en el debate no solo como una tecnología, sino como un ecosistema y una herramienta que permite la integración de elementos digitales y físicos en…

Artículos y Entrevistas:

Gabriel Retes escribe sobre su última comedia «Buscando la ola»

Al aficionarme al surf, me di cuenta que los que practican este deporte tienen una fuerte vocación ecologista y ambientalista. No hay nada más terrible para un surfista que encontrar una bolsa o botella de plástico en el mar. sigue...

Buenos Aires: en marcha el mercado del audiovisual Ventana Sur 2012

noviembre 28, 2012 ZONA INDUSTRIA

Con el objetivo de impulsar las ventas y la producción de los productos cinematográficos latinoamericanos, Ventana Sur, consolidado como el mercado regional más importante, concentra todos los años en Buenos Aires a más de 300 compradores internacionales que toman contacto con la industria cinematográfica de la región representada por más de 100 empresas y distribuidores.
sigue...

«La Playa D.C.» de Juan Andrés Arango, huyendo a no se sabe adónde….

noviembre 27, 2012 CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

La ópera prima del colombiano Juan Andrés Arango es el relato de un joven afrodescendiente que huye de la guerra en la costa pacífica de Colombia hacia la capital, Bogotá, una metrópolis de ocho millones de habitantes donde nada es sencillo de asimilar y donde todo se le muestra hostil dada su precaria condición económica. El film cuenta con el talento de Arango quien se maneja muy próximo a la realidad de esos grupos de jóvenes que pululan por la ciudad, abundan y se multiplican, aunque a veces se excede en el uso del lenguaje oral que resulta redundante en algunos momentos del film. sigue...

«En la casa» de François Ozon, al límite de lo real y lo ficticio

noviembre 18, 2012 CRÍTICAS UNIVERSO DEL CINE

Tras su estreno en España con 70 copias fue una de las películas más vistas avalada por la Concha de Oro al mejor film que Ozon recibió en San Sebastián. ‘Dans la maison’ (En la casa) propone un entretenido y habilidoso juego de mentiras y verdades entre la literatura, el arte y la vida. Compuesta a base de mezclar comedia, romance y thriller, la película narra la relación entre un profesor de literatura y su alumno más destacado para la escritura quien, alentado por el profesor, penetra en la vida familiar de un compañero de clase. sigue...

«La Casa» de Gustavo Fontán, ¿cómo se mira un espacio vacío?

noviembre 8, 2012 VISION DOCUMENTAL

Hay cosas que están mucho más presentes en nuestras vidas de lo que nos pensamos. Nuestra relación con los objetos cotidianos que manejamos cobra cierto interés sentimental y lo mismo sucede con aquellos rincones íntimos en los que hemos pasado momentos intensamente agradables a veces en soledad y a veces compartidos con nuestros seres queridos mezclados con otros momentos sobrios, irrelevantes o de tristeza contenida. sigue...

«El túnel de los huesos» de Nacho Garassino, huida premeditada

octubre 31, 2012 ENTREVISTAS

Se trata de un claro ejemplo más de película que injustamente no ha gozado de la distribución que merece.
Garassino es un gran profesional del audiovisual con más de dos décadas de experiencia en el sector y con sensibilidad tanto en el terreno meramente técnico, sabiendo a la perfección dónde poner la cámara, como en el de contar historias que trascienden lo superficial y se adentran en lo más profundo y espiritual del ser humano.
«El túnel de los huesos» no es solamente la historia de una fuga que realmente sucedió en la prisión de Villa Devoto (Buenos Aires) en 1991 sino también una muestra palpable de la psicología de grupo en la que sin saber cómo ni por qué e influenciados por la personalidad de cada cual, unos nos asignamos roles a otros.
sigue...

«La Caracas» de Andrés Cedrón, locura por las carreras

octubre 26, 2012 VISION DOCUMENTAL

La Caracas es una carrera mítica celebrada en el año 1948 que aglutinó en sus tres fases de desarrollo a 138 hombres, entre ellos el genial Juan Manuel Fangio y otros como los hermanos Gálvez y Domingo Marimón.
El realizador Andrés Cedrón escuchó hablar a su viejo acerca de esta singular epopeya de unos fanáticos del motor y comenzó a buscar corredores que habían participado dando como resultado este documental que ha sido declarado de Interés Cultural por la Cámara de Diputados de la Nación, Documental Histórico por la Ciudad Autónoma de Buenos Aires y de Interés Nacional por la Secretaría de Deportes de la Nación. sigue...

El maestro Nerio Barberis rinde tributo al productor Gustavo Montiel

octubre 25, 2012 ZONA INDUSTRIA

Nerio Barberis, argentino que vive en el D.F. desde hace muchos años, se inició como sonidista en 1968 en Buenos Aires. Fue integrante del Grupo Cine de la Base y luego de la desaparición forzada de su compañero Raymundo Gleyzer decidió emprender el exilio primero a Perú y más tarde a México para desempeñarse como supervisor de sonido de un sinfín de películas y como docente en el CCC donde coincide con Gustavo Montiel Pagés quien tristemente falleció este pasado mes de agosto. sigue...

«El notificador» de Blas Eloy Martínez, aptitudes y actitudes

octubre 20, 2012 NOTICIAS

Una de las mejores maneras de ponerse a elaborar una historia de ficción es haber vivido en carne propia los avatares de los protagonistas.
Blas Eloy trabajó casi diez años como notificador de cédulas judiciales y de los cientos de anécdotas que le surgieron ha armado el guión de esta película de ficción que tiene mucho que ver con él pero que no es un fiel reflejo autobiográfico sino que aprovecha ese perfil plagado de vivencias para construir su personaje.
sigue...

«Pérez» de Álvaro Viguera, amor no correspondido

octubre 18, 2012 ENTREVISTAS

Estreno en Chile: Santiago, Viña del Mar y Temuco.
Acaba de ser exhibida en el Festival Internacional de cine de temática rural Arica Nativa 2012 y ya se encuentra en salas comerciales la película ganadora del premio al mejor director en el SANFIC 8 de Santiago de este año, «Pérez», una historia de conflicto en el terreno de los afectos familiares.
sigue...

«Rehén de ilusiones» de Eliseo Subiela, realismo sospechoso

octubre 15, 2012 NOTICIAS

El cineasta argentino que volvió a nacer en Barcelona lanzó este año a las pantallas argentinas una nueva propuesta muy en su línea protagonizada por Romina Ricci y Daniel Fanego.
«Rehén de Ilusiones» es una película sobre fantasmas del pasado que acechan un amor actual.
Una corriente erótica hacia un lugar sin retorno mueve a los protagonistas de esta historia ambigua entre un profesor y escritor de sesenta años y su ex alumna de treinta y cinco.
sigue...

«El muerto y ser feliz» de Javier Rebollo, cuando detenerse es recordar

octubre 10, 2012 UNIVERSO DEL CINE

Sin solemnidad, la película de Rebollo retrata la huida a ninguna parte de un hombre que siente que se le acaban los días de su vida y decide no detenerse a pensar en su pasado influenciado por un oficio arriesgado, lo que le permite afrontar sus últimos días con tranquilidad.
La Concha de Plata al mejor actor para José Sacristán en San Sebastián y el premio al mejor director y actriz protagonista (Roxana Blanco) en Cinespaña de Toulouse (Francia) son los antecedentes de la película de apertura del 27 Festival Internacional de Cine de Mar del Plata en Argentina.
sigue...

«El último Elvis» de Armando Bo, ser otro y creérselo

Los referentes y mitos son siempre interesantes y hasta necesarios para construir la personalidad de cada cual, pero cuando esa admiración se convierte en una obsesión hasta el punto de creerse el admirado y emplear su estética, sus gestos y hasta su voz, la situación es bien compleja.
Armando Bo, el nieto de, el hijo de, publicista talentoso y co-guionista de «Biutiful» fue premiado en Horizontes Latinos por esta película que obtuvo gran repercusión en Argentina.
sigue...

«Carne de perro» y «Joven y alocada», cine chileno en Donostia

septiembre 30, 2012 NOTICIAS

El premio a la mejor ópera prima (nuevos directores) para «Carne de perro» de Fernando Guzzoni ha sido gratificante para una industria de cine que busca abrirse camino fuera de Chile.
La película del ganador del Sanfic de 2008 por el documental «La Colorina» no era la única chilena que participaba en San Sebastián. «Joven y alocada» de Marialy Rivas también fue seleccionada para la sección Horizontes Latinos consiguiendo el premio Sebastiane para películas de estética homosexual o transexual y Valeria Sarmiento estrenó su película coral en España de igual modo que Pablo Larraín con «No».
sigue...

Pedro Pérez, presidente de FAPAE: «El suelo del cine español se tambalea.»

septiembre 28, 2012 ZONA INDUSTRIA

Malos augurios según el presidente de la Federación de asociaciones de productores españoles audiovisuales para el cine español en su conjunto. A los drásticos recortes de 2012 se le añade la previsión adelantada por un diario de que el ejecutivo piensa reducir un 30% más las ayudas al cine para el próximo año.
Pedro Pérez, presidente de FAPAE, pide en San Sebastián una nueva regulación según la cual los impuestos aplicados al cine financien al cine.
sigue...

«La Sirga» de William Vega, huida persistente frente a las amenazas

septiembre 27, 2012 ENTREVISTAS

Entrevista
El colombiano William Vega maneja con sutileza una historia que nace a partir de su corto «Simientes» en el que se narra la huida de Alicia, una mujer joven abrumada por la violencia que busca un remanso de paz y, aunque lo encuentra, enseguida se da cuenta de que la libertad hay que lucharla todos los días para poder mantenerla.
sigue...

«El Bella Vista» de Alicia Cano, una historia divertida y dolorosa

septiembre 26, 2012 ENTREVISTAS

Un hotel vendría a ser la excepción que confirma la regla de que muchas veces quizá nos aferramos demasiado a nuestros prejuicios. A casi nadie se le ocurriría ponerse a pensar acerca de quien pasó por la habitación que ocupamos si ésta ha sido convenientemente acondicionada por los servicios de limpieza y mantenimiento.
Lo que sucede es que esto no es así en otros lugares en los que pasamos más tiempo y con los que establecemos un cierto vínculo emocional. El documental de la realizadora uruguaya Alicia Cano es un ejemplo de ello.
sigue...

Trueba muestra las fases del proceso creativo del arte

septiembre 26, 2012 NOTICIAS

Con un guión articulado junto a Jean-Claude Carrière, Fernando Trueba consigue con «El Artista y la Modelo» acercarse mucho más al cine de su admirado Robert Bresson apoyándose en la entregada actuación del veterano actor francés Jean Rochefort que interpreta a un reputado escultor francés que en tiempos de la ocupación nazi intenta captar la perfección a través del cuerpo de una modelo (Aida Folch). Su vejez y aparente calma contrastan con un cierto pesimismo que se maneja con sutileza. sigue...

«De martes a martes» de Gustavo Triviño. Compromiso o silencio

septiembre 25, 2012 ENTREVISTAS

El argentino Gustavo Triviño, profesional muy ligado al medio audiovisual y cinematográfico, presenta su ópera prima en largometraje de ficción con un personaje principal humillado por sus compañeros de trabajo que se ve abocado por las circunstancias de un encuentro fortuito a tener que decidir entre el compromiso de la ética o el silencio cómplice para su desarrollo económico. sigue...

¿Quién es Lupe el de la vaca?

septiembre 23, 2012 ENTREVISTAS

En el medio de la masiva prole de profesionales y fanáticos del cine que asisten a San Sebastián encontramos a Blanca Aguerre, una colega mexicana de profesión periodística conocida también por haber obtenido numerosos premios por su cortometraje de animación en plastilina «La historia de todos» (2003).
A esta 60 edición del Zinemaldia acude con su primer largometraje documental seleccionado para la segunda edición del Culinary Zinema, sección organizada conjuntamente con la Berlinale.
sigue...

CINESTEL_WEB FUNDADA EN JULIO 2005

17 SOM CINEMA LLEIDA (2026)

El festival SOM CINEMA va arribar aquest passat mes a la ciutat de LLEIDA amb una programació de 57 pel·lícules, de les quals 31 a concurs i amb dues estrenes absolutes, el llargmetratge de ficció “Cos de Vidre”, de Marc Comabella, i el documental “Ángela”, del lleidatà David Casals-Roma.

La 17 edició del Festival de l’Audiovisual Català va tenir lloc del 21 al 25 d’octubre amb les clàssiques seccions oficials de Llargmetratges i Curts de Ficció, Llargmetratges i Curts Documentals i Som Secundària, i amb una dotació de 2.000 € per la pel·lícula de ficció guanyadora. Les pel·lícules de la secció oficial es van poder veure a l’Screenbox Lleida i també van programar projeccions gratuïtes al centre Ilerna i a la Sala d’Actes del Rectorat de la UdL.
(Web del festival)

FILMOTECA CATALUNYA_NOVEMBRE 2026

Aquest mes de novembre, en la FILMOTECA DE CATALUNYA tenim la possibilitat de veure els cicles de Rita Acevedo Gomes, Alice Diop (L’Alternativa), la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya i la part final de l’exposició Feminismes fílmics: 1976-2026, entre d’altres activitats que tot seguit relacionem.

Rita Azevedo Gomes

El cinema de la portuguesa Rita Azevedo Gomes construeix un univers propi, travessat per preocupacions allunyades d’allò que solem entendre com a contemporani, on la força i la veritat dels sentiments i de les passions només semblen possibles a través de l’artifici de la literatura, de la pintura i del cinema mateix. En pel·lícules com O Som da Terra a Tremer, Frágil Como o Mundo o A Portuguesase’ns proposen obres capaces de condensar tot un món en petites peces de cambra: delicades composicions en què les paraules, els cossos i el temps ressonen amb una musicalitat íntima i secreta. (més informació)

Roberto Rossellini. Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya

L’obra de Roberto Rossellini resulta essencial per entendre tres grans transformacions de l’audiovisual: el neorealisme, la modernitat i la televisió com a eina cultural. Rossellini es reinventa constantment al llarg d’una trajectòria marcada per una mirada profundament humanista sobre la guerra, la crisi moral europea i la recerca espiritual de l’individu. Amb Roma, città aperta (1945) enceta el neorealisme, una nova relació entre ficció i realitat. Als anys cinquanta orienta el seu cinema cap a la crisi existencial i dirigeix Viaggio a Italia (1954), amb Ingrid Bergman, gènesi del cinema modern. El 1966, decebut amb el cinema i utòpicament convençut del potencial pedagògic de la televisió, debuta en el nou mitjà, en el qual realitza films mancats de dramatisme sobre la història i el pensament de la humanitat. Aquest cicle recorre lels tres períodes del mestre italià. (més informació)

Alice Diop. L’Alternativa

La Filmoteca presenta un any més la retrospectiva del Festival de Cinema Independent de Barcelona, dedicada aquest cop a Alice Diop. Filla de la diàspora senegalesa, la cineasta filma els suburbis francesos per subratllar allò que habitualment queda fora de camp: territoris, cossos i experiències allunyats de la representació cinematogràfica dominant. El seu cinema híbrid de documental i ficció observa amb precisió i empatia les fractures de classe, raça i gènere que travessen la societat francesa. interroga les formes de violència institucional, els silencis heretats i la manera en què els mecanismes d’exclusió i els relats hegemònics condicionen els individus. Diop construeix una mirada crítica basada en la proximitat, la fragilitat i la dignitat dels seus personatges. (més informació)

Preestrena de ‘Lejos de los árboles’ amb L’Alternativa

Guardonat per la crítica a la darrera edició del Festival de Locarno, Meritxell Colell presenta un film contemplatiu, sensorial i melancòlic en el qual escoltar és una forma de mirar. La pròpia cineasta el defineix com una història sobre la bellesa i el dolor del desarrelament i sobre la necessitat de donar veu al passat i preservar-ne la memòria.
(més informació)

Dora García. Segona vegada / resurrecció

Com a cloenda del projecte artístic Extramurs. Línies de temps / resurrecció del Museu Tàpies, i en col·laboració amb el LOOP Festival, aquest cicle presenta tres pel·lícules de Dora García al voltant d’una mateixa pregunta: què significa tornar? Tornar a llegir, tornar a parlar, tornar a fer presents cossos, idees i veus que la història ha volgut esborrar. Lluny d’entendre la resurrecció com un fet sobrenatural, el cicle la planteja com una pràctica política i poètica: un gest de reactivació de la memòria que obre noves formes de transmissió, de resistència i de comunitat. (més informació)

Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Del 5 al 19 de novembre, una nova edició de la mostra proposa un recorregut que va de Tunísia, amb dos títols que aborden la realitat del canvi climàtic a la Mediterrània i la deshumanització i la precarització del món del treball, a Líbia i Algèria, acompanyant els familiars dels desapareguts en la seva recerca de la veritat. També passa pel Líban, on, des d’un present convuls, se’ns proposa una reflexió pausada i profunda del passat, mentre s’imposa un futur incert, i acompanya les dones sudaneses i de la Cabília, que no es deixen intimidar pels poders colonial i patriarcal. I el cinema palestí, des dels anys setanta fins a les produccions més recents, continuarà marcant el pas d’aquesta vintena edició, amb una pregunta que ens interpel·la: “Pot fer res el cinema per aturar el genocidi?”. (més informació)

Homenatge a Ferran Torrent

Juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, la Filmoteca ret homenatge a l’escriptor valencià, una de les veus imprescindibles de la literatura catalana contemporània. Amb 75 anys acabats de fer és un narrador únic capaç de retratar com ningú la societat valenciana i d’atrapar generacions de lectors amb la seva mirada lúcida, crítica i plena d’humor. Es projectarà l’adaptació d’una de les seves obres més celebrades, Gràcies per la propina, dirigida per Francesc Bellmunt, que participarà amb Torrent en un col·loqui. (més informació)

EXPOSICIÓ
Feminismes fílmics: 1976-2026
A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya
Fins al 29 de novembre

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l’exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català. La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.
Col·labora: España en libertad. 50 años.

Darrers dies per visitar la mostra, que aquest mes inclou com a activitats paral·leles visites comentades, un taller de creació de cartells feministes per a tots els públics amb l’artista visual Urtikarie i la sessió de cloenda El cinema com a font documental dels feminismes que inclou la projecció de Mujeres en lucha, documental de 1976 produït per la televisió sueca en el qual vuit dones espanyoles relaten les seves experiències de lluita contra el feixisme, amb presentació a càrrec de Marta Selva i Anna Solà, assessores de l’exposició.
(més informació)

I també…

Les golfes descobreix una desconeguda per al gran públic: el primer llargmetratge de l’australiana Ann Turner (Irresistible), habitual a les llistes de les millors pel·lícules de fantasia i terror dirigides per dones. Ambientada a Austràlia durant la dècada dels cinquanta, Celia té com a protagonista una nena de nou anys (Rebecca Smart) que es refugia tant en el seu món de fantasia que acaba confonent-lo amb el real. Una pel·lícula única i fascinant en la seva utilització dels codis i les estètiques del fantàstic i el terror per representar la intersecció entre aquests dos universos. (enllaç)

Continuen i es clouen dos cicles encetats a l’octubre dedicats a dues figures als antípodes però igual d’imperdibles: el mestre japonès Keisuke Kinoshita, considerat «el director del poble», i el darrer triomfador dels Oscars, Paul Thomas Anderson. També continua el programa Afins: Nasty Women, inspirat per les dones irreverents del cinema mut i les seves derivacions, com Jeanne Dielman, 23, Quai du Commerce, 1080 Bruxelles de Chantal Akerman.

Visibilitzem el cinema català es dedica aquest mes a l’animadora Anna Miquel (Barcelona, 1949-2015), que va iniciar la seva trajectòria professional als Estudios Moro de Barcelona, on va treballar amb Robert Balser en la sèrie nord-americana The Jackson 5ive. Aquesta experiència va donar pas a tres curtmetratges propis que ara s’han digitalitzat i es presenten a la Filmoteca. (enllaç)

La Saleta de la Biblioteca del Cinema acollirà la presentació del llibre Et tornaré a veure. Apunts sobre cinema (1910-1945), d’Enric Sòria, poeta i assagista valencià apassionat del cinema. Coeditat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), a través de la Filmoteca Valenciana, i de la Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim, constitueix una valuosa obra de consulta que recull més d’un miler de pel·lícules que han format part de la seva experiència com a espectador i crític. (enllaç)

La restauració del mes és Dong fu ren (The Arch, T’ang Shushuen, 1968). Amb una fotografia de bellesa captivadora, el film aconsegueix fusionar la tradició estètica xinesa amb una sensibilitat cinematogràfica moderna i de gran influència europea. Dècades després d’estrenar-se amb una rebuda discreta, avui torna a brillar amb tota la seva intensitat gràcies a la recent restauració de l’M+ Museum de Hong Kong. (enllaç)

I la FilmoXica continua amb el cicle de tardor Ballem, ballem!, i cedeix part del seu espai a El meu primer festival, una experiència cinematogràfica única per gaudir en família d’un festival de veritat: projeccions, premis, votacions, artistes convidats, tallers de creació, cine-fòrums i molt més! Per a infants de 2 a 12 anys. (enllaç)

CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ

Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català
Cicle Gaudí 2016 - Circuit estable de cinema català

SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT

Sylvette Baudrot 260

CINESTEL TAMBIÉN ESTÁ EN BLUESKY

ENTREVISTAS

17 Som Cinema: “La Carn”, de Joan Porcel; ¿Vida artificial o natural?

17 Som Cinema 2026 La Carn Entrevista a Joan Porcel

El relato examina profundamente cómo las redes sociales y las nuevas tecnologías aíslan a algunos individuos en sus habitaciones, transformando en su caso la percepción de la sexualidad.

“Lipán”, de Gonzalo Calzada; un film con el músico jujeño Tomás Lipán

Lipan de Gonzalo Calzada con el musico jujeño Toman Lipan

“La Plegaria del Vidente”, “Resurrección” y “Nocturna” son sólo algunas de las películas de muy buen nivel que Gonzalo Calzada dirigió en el pasado. Al este cineasta argentino le gusta experimentar con…

CRíTICAS CINE LATINOAMERICANO

“A veces me entra tristeza, otras veces rebelión”, de María Aparicio

A veces me entra tristeza otras veces rebelión de Maria Aparicio

Bianco encarna a Eva Carrasco, una actriz argentina que acaba de estar presentando una película en un Festival de Cine de Francia y que acude a Madrid con la intención de relajarse, visitar sitios de…

“El mundo al revés”, de Agostina di Luciano y Leon Schwitter (Reseña)

El mundo al reves de Agostina di Luciano y Leon Schwitter Reseña

Estamos en una villa vacacional cuyos dueños nunca están. Aprovechando esa ausencia, las dos amas de llaves Rosana y Lily hacen un extraño descubrimiento, y eso hace que la magia y la…

“La mujer de fuego”, notable ópera prima del director Ignacio Ascúa

Reseña de La mujer de fuego de Ignacio Ascua

El germen para desarrollar toda esta íntegra propuesta cinematográfica nació a partir del momento en que Ascúa conoció en una manifestación callejera a la actriz protagonista del film, Mariana Bruno,…

SOM CINEMA: PREMIAT “ELS MALS NOMS”

26 octubre 2026 – “Els mals noms”, film dirigit per Marc Ortiz, va obtenir el premi al Millor Llargmetratge de Ficció en la 17a edició del festival Som Cinema de Lleida, mentre que guardó al millor el curt de ficció fou per Irrelevante, dirigit pel lleidatà Joel Munu. Igualment, el Jurat va decidir atorgar una Menció Especial al curt de ficció “Cremada”, dirigit per Arianna Giménez. El Premi del Jurat va ser pel llargmetratge “La carn”, dirigit per Joan Porcel. El premi al Millor Curtmetratge Documental va recaure en “Deprisa, deprisa”, dirigit per Clàudia García de Mateos, i el corresponent al Millor Llargmetratge Documental va ser per “L’Odissea del vell marí”, de Marta Hierro i Núria Abad, amb una Menció Especial del Jurat al documental El vol de la cigonya, realitzat per Soumaya Hidalgo Djadhou i Berta Vicente Salas.

Quant als guardons de la secció Som Secundària, el curt “Retorn al passat”, de l’INS La Serra de Mollerussa fou reconegut com el Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria ESO, mentre que el curt Una animació viva, de l’INS Caparrella de Lleida, es va emportar el premi al Millor Curtmetratge Som Secundària en la categoria Batxillerat-CFGS).

La cloenda del festival va tenir lloc a l’Screenbox Lleida, amb el lliurament de premis i els parlaments, la projecció dels curts elaborats pels alumnes de l’Institut Caparrella de Lleida i la projecció del curt “Patrimoni emocional”, de Martina Simarro, guanyador del Palma Produccions Pro 2026, concurs promogut per l’Ajuntament de Lleida.

UN SOMCINEMA AMB SPAIN IS NOT DIFFERENT

26 octubre 2026 – El cineasta, productor i activista social valencià Samuel Sebastián va presentar al Festival Som Cinema de Lleida “Spain is not diferent”, un impactant llargmetratge centrat en el periple d’una dona africana que fuig d’un marit violent i arriba a la costa espanyola en pastera sense diners ni contactes, i que només parla el seu idioma nadiu. El film, que Sebastián qualifica de “pessimista” però que busca la reflexió de l’espectador, toca temes com la dificultat d’adaptació de les persones migrants sense recursos, el rebuig i la indiferència de la societat que les hauria d’acollir i la violència masclista.

Contraposant l’alegria de la festa -la història transcorre durant les Falles de València- amb l’angoixa d’una jove que no té diners ni per menjar i amb el hàndicap afegit de l’abisme idiomàtic, el director retrata una societat espanyola que, contràriament al lema de promoció turística franquista Spain is diferent, “no és en absolut diferent a la de qualsevol altre país on cada cop més prevalen els valors de la dreta”. Amb un blanc i negre i una música poderosa que potencien la vessant dramàtica, el llargmetratge juga amb paradoxes com una solidaritat circumscrita a personatges marginats -l’única persona que ajuda la protagonista és una prostituta llatina que viu al carrer- i amb el contrapunt entre els ninots de les falles i el periple de la noia africana.

SOM CINEMA: “BÈSTIA”, DE HELENA GARZA

22 octubre 2026 – El Festival Som Cinema de Lleida ha projectat el documental “Bèstia”, amb la presència de la directora, Helena Garza.
El film fa un seguiment de tres caçadors catalans que naveguen per la tensió entre la masculinitat rural tradicional i la mentalitat urbana moderna. Garza ha explicat que el film “vol qüestionar el arquetip clàssic de la figura del caçador, sense blanquejar aquesta activitat ni criticar-la, només vull mostrar les dues cares de la moneda, els contrastos i contradiccions d’una figura que sempre ha estat qüestionada”. La jove directora explica que “en una època on la bretxa entre el camp i la ciutat és cada vegada més gran, Bèstia vol ser un pont entre el món rural i el pensament urbanita”.

La directora, que va conviure amb els tres protagonistes durant dues temporades de caça, matisa que no pretenia posicionar-se sobre el tema de la caça, “simplement he volgut materialitzar en una pel·lícula el que jo he vist i el que jo he sentit”. El film “és de fet un treball de final de grau que va néixer com un curt i que amb ajuda d’una productora i la col·laboració d’una amiga va anar creixent i es va convertir en el llarg que hem pogut veure avui”. El primer llargmetratge de Garza, especialitzada en fotoreportatges de viatges, es projectarà més endavant en el 3cat i possiblement en altres plataformes audiovisuals.

CINEMA CATALÀ: DEU ANYS DEL CICLE GAUDÍ

21 octubre 2026 – En els seus primers deu anys d’història, el Cicle Gaudí s’ha consolidat com la principal xarxa d’exhibició estable de cinema català i ha facilitat l’accés a una cinematografia que sovint té dificultats per arribar fora de les grans ciutats. Des de la seva posada en marxa el 2016, el projecte ha anat ampliant progressivament la seva implantació territorial i ha estat present en 143 sales, amb 137 actualment. També ha impulsat la internacionalització al llarg de la dècada amb onze seus a Europa, Amèrica i el Nord d’Àfrica.

Aquesta vocació territorial ha estat des del principi un dels trets distintius del Cicle Gaudí, que ha construït una xarxa sòlida i ha contribuït a mantenir una programació regular de cinema català més enllà dels circuits d’exhibició habituals. Al llarg d’aquests deu anys, el circuit haurà programat 104 pel·lícules catalanes, amb una recaptació acumulada de 1.052.000 euros, que reverteix sobre les entitats locals. L’audiència en el període supera els 322.000 espectadors, amb una mitjana de 39 assistents per sessió. En el cas de les sales comercials, la mitjana per títol català se situa en 18 espectadors per sessió.

La celebració del desè aniversari del Cicle tindrà un dels seus moments més destacats aquest dijous 22 d’octubre al Teatre El Casino de Rubí, amb un acte commemoratiu que començarà a les 19.00 h i que retrà homenatge a les onze sales pioneres que, una dècada després de l’inici del projecte, continuen formant part de la xarxa a Berga, Cardedeu, Calella, Cardona, Esparreguera, Gelida, Igualada, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Torelló i Vilanova i la Geltrú. “Aquest desè aniversari el volem celebrar amb les sales que ens han acompanyat des del primer dia, però també com una manera de reivindicar i posar en valor la tasca, l’esforç i la voluntat de totes les persones i poblacions que treballen per fer arribar el cinema català al públic, més enllà de les grans ciutats i de les nostres fronteres”, explica Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia. La commemoració inclourà la projecció de Balandrau, vent salvatge, programada dins del Cicle Gaudí a Rubí.

FESTIVAL DE CINEMA JUEU: SIMONE BITTON

13 octubre 2026 – Durant segles, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i la Mediterrània van ser espais d’una coexistència complexa i fèrtil entre jueus i àrabs, que compartien llengua, tradicions i imaginaris comuns. Per a jueus i musulmans, l’àrab era un territori de pensament i d’experiència compartida, on es forjaven vincles que transcendien tota identitat excloent.

El segle XX va fracturar aquesta realitat: la colonització europea i la consolidació dels estats-nació moderns hi van imposar noves fronteres, substituint la complexitat d’aquests mons compartits per la lògica de les identitats homogènies, amb desplaçaments forçosos i memòries ferides que encara marquen el present.

El Festival de Cinema Jueu proposa des de la Filmoteca de Catalunya una reflexió sobre aquesta història fragmentada. A través del documental, l’arxiu, el testimoni i la ficció, les pel·lícules seleccionades ressegueixen els rastres d’una coexistència esborrada i qüestionen els relats oficials de la separació.

Aquest cicle aplega cinc títols fonamentals. “Mahmoud Darwich et la terre comme la langue” (1998) s’apropa al poeta palestí com a territori de resistència; “Mur” (2004) recorre el mur de separació israelianopalestí des d’una perspectiva humana; “Rachel” (2009) investiga la mort de l’activista Rachel Corrie; “Ziyara” (2021) retorna al Marroc per recuperar la memòria compartida entre jueus i musulmans, i “Les mille et un jours du Hajj Edmond” (2024) és una carta fílmica adreçada a l’escriptor jueu, marroquí i comunista Edmond Amran El Maleh.

Al centre del recorregut hi ha l’obra de Simone Bitton (Rabat, 1955), cineasta nascuda al Marroc i defensora d’una identitat judeo-àrab que resisteix les categories nacionals excloents. La seva filmografia és una investigació constant sobre la memòria, l’exili i la pertinença: un espai de trobada capaç de bastir ponts allà on la política aixeca fronteres, per tal de qüestionar els relats oficials. (més informació)

PELÍCULA DE MARIANO LLINÁS EN LA SEMINCI

15 septiembre 2026 – El cineasta argentino Mariano Lllinás competirá en la Sección Tiempo de Historia de la SEMINCI de Valladolid, al final de octubre, con su nueva película sobre Borges.

En una nota de prensa, desde el festival cuentan lo siguiente: “La película de Mariano Llinás parte de una paradoja fascinante: cuanto más intenta acercarse a Borges, más imposible resulta abarcarlo. “Biografía de Jorge Luis Borges” reúne manuscritos, objetos, lugares, libros y episodios de la vida del escritor, pero cada hallazgo abre una nueva historia y conduce hacia otro lugar. En vez de encerrar a Borges en una semblanza al uso, Llinás vuelve a poner en circulación sus mundos y convierte su película en una aventura laberíntica que parece no tener final”.

A partir de la colección de objetos de la Fundación ISLAA, el director Mariano Llinás emprende un monumental viaje documental de 330 minutos dedicado a la vida de Jorge Luis Borges.

Construida como una minuciosa investigación detectivesca y un diario de viajes, la película examina manuscritos, cartas, dibujos de la infancia y correcciones del escritor. Acompañado por el especialista Ernesto Montequin, Llinás recorre geografías fundamentales para el autor como Ginebra, Cambridge, Reikiavik y Nueva York. La narración en voz en off guía la travesía rastreando las huellas físicas y personales que el célebre autor dejó en cada documento y lugar.

A lo largo de sus tres partes, la obra analiza la evolución literaria de Borges, conectando de forma sutil sus textos con su experiencia vital. La cinta no elude las zonas más complejas e incómodas de la trayectoria del escritor, abordando abiertamente su visión política y sus polémicas.

Fiel al espíritu borgeano, el relato se nutre de digresiones, referencias fantásticas, pasajes de la literatura universal y reflexiones sobre la creación. Un colosal retrato cinematográfico que demuestra cómo la propia vida de Borges se entrelaza con las tramas y mitologías que él mismo concibió.

BIARRITZ: PREMIERE FILM DE PABLO CÉSAR

14 septiembre 2026 – ROMANCE DE LA LUNA NEGRA, el nuevo largometraje del director argentino Pablo César, tendrá su Première Mundial el próximo 28 de septiembre a las 20:15 h en el Théâtre du Casino de Biarritz, como parte de la 35ª edición del Festival Biarritz Amérique Latine.

Rodada hace apenas unos meses en distintas localizaciones del País Vasco e íntegramente en película fotoquímica de 35 mm, ROMANCE DE LA LUNA NEGRA está protagonizada por Luz Castillo, quien tenía 90 años durante el rodaje y asume aquí por segunda vez el papel protagónico de un largometraje de ficción.

En la película, Castillo interpreta a Clara, una mujer de 90 años que vive sola en el País Vasco y cuya vida se ve alterada por la aparición de un misterioso vecino. A partir de ese encuentro, figuras provenientes de la memoria, la filosofía y el amor comienzan a reaparecer en su camino. Entre lo cotidiano y lo fantástico, Clara se interna en un territorio en el que los recuerdos adquieren cuerpo y el tiempo parece quedar suspendido.

La película propone un viaje íntimo alrededor de la vejez, la ausencia, la memoria y la posibilidad de reencontrar aquello que parecía perdido para siempre. En ese universo, figuras como José Ortega y Gasset, Miguel de Unamuno y Gustavo Adolfo Bécquer irrumpen no como explicaciones, sino como presencias que acompañan el recorrido interior de Clara.

La elección de Biarritz posee, además, un significado especial para la relación entre la actriz, el director y el festival: fue allí donde comenzó, dos años atrás, el recorrido internacional deDespués del final, la película que marcó el sorprendente debut cinematográfico de Castillo.

La Sección Oficial del reconocido festival francés también incluye algunas películas argentinas. En la categoría de largometrajes de ficción compiten CAMINERA (2025), dirigida por Federico Pozzi y HANGAR ROJO (2026) (Chile – Italia – Argentina), dirigida por Juan Pablo Sallato.

En documentales están programados DICIEMBRE (2025) (Uruguay – Argentina), dirigido por Lucas Gallo, y LOS VENCEDORES (2026), dirigido por Pablo Aparo.

Y en la sección de Cortometrajes se proyectan los filmes argentinos LA HORA DE IRSE (2026), dirigido por Renzo Cozza, y PARA LOS CONTRINCANTES»* (2026), (Chile – México – Reino Unido), dirigido por el argentino Federico Luis y ganador de la Palma de Oro en Cannes.

MURIÓ EL CINEASTA EDUARDO CALCAGNO

2 septiembre 2026 – Falleció en Buenos Aires a los 85 años de edad el reconocido cineasta y crítico de cine Eduardo Calgagno. Nacido en la capital argentina en 1941 e hijo del notable crítico Raimundo Calcagno, Eduardo inició su propio camino en la década de 1960 ejerciendo la crítica de cine en diversos medios gráficos, radiales y televisivos.

Pero pronto comenzó a fraguar proyectos concretos para el cine como director. Tras algunos cortometrajes, Calcagno se atrevió a probar suerte en el largometraje, asumiendo la dirección de “Fuiste mía un verano” (1969), donde se propuso unir el cine de autor con la fórmula comercial de llevar a un cantante popular a las pantallas, nada menos que Leonardo Favio.

A partir de ahí rodó más historias, como puede ser “Los Enemigos” (1983), “Te amo” (1986), y otra de sus más reconocidas: “El Censor” (1995), protagonizada por su actor fetiche, el talentoso y carismático Ulises Dumont. Una de las miradas más incisivas sobre la maquinaria cultural de la censura.

En 1999 estrena “Yepeto”, acaso su mejor película y también, por qué no escribirlo, la de Ulises Dumont. Con guión de Roberto Tito Cossa, cuenta la historia de un triángulo “amoroso” entre un atleta, una alumna de facultad y su profesor. Tanto Dumont, como Calcagno y Cossa, fueron galardonados en varios festivales por este filme.

Entre sus otros filmes, destacaremos que en 2007 Eduardo Calcagno realiza “El salto de Cristian”, también con muchos actores conocidos. Y en 2014 estrena “Ulises, un alma desbordada”, un documental homenaje a su gran amigo Ulises Dumont, una amistad de toda la vida la de ambos.

A este señor venido desde Claromecó a Buenos Aires, donde vivía muy cerquita de la 9 de Julio, tuvimos desde Cinestel la satisfacción de conocerlo, tanto triunfando en la Mostra de Lleida con “Yepeto”, como más adelante en el transcurso de sus años formando parte de las tutorías de los proyectos que se presentaban en el Concurso Historias Breves del INCAA. Su impronta, amabilidad y, sobre todo, su sentido del humor, dejaron huella entre muchos de nosotros.

LOS INVENTORES DEL CINEMATÓGRAFO

Cinematógrafo LumièreEl cine es una invención sin ningún futuro. (…)
Nuestro invento no es para venderlo. Puede ser explotado algún tiempo como curiosidad científica, pero no tiene ningún interés comercial. *Antoine Lumière

BILLY WILDER Y LOS FRACASOS EN EL CINE

Billy WilderPor lo general, cuando una película no funciona, uno dice que se adelantó a su tiempo, o que se estrenó demasiado cerca de la Navidad, o que era justo después de la Navidad y la gente se había gastado el dinero en regalos, o que fue un fracaso porque hacía muy buen tiempo y la gente se fue a la playa, o porque llovía y la gente se quedó en casa.
*Billy Wilder, director y guionista austriaco.

POR QUÉ FILMA GARCÍA AGRAZ

José Luis García AgrazFilmo porque el cine, antes que nada, nos seduce al revelarnos lo más secreto de nosotros mismos; porque es el espacio donde podemos palpar nuestras inquietudes con mayor autenticidad, porque es el tiempo en el que esperamos que un milagro se produzca.
José Luis García Agraz, cineasta mexicano.