FILMOTECA DE CATALUNYA – MAIG 2024
Agustí Villaronga
La recent digitalització de Tras el cristal (1985), títol de debut d’Agustí Villaronga que ell considerava l’únic de la seva filmografia que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal, és el pòrtic d’una retrospectiva íntegra del cineasta mallorquí, que estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit. La mort de Villaronga el gener de 2023 va colpir tot el sector cinematogràfic del país, i un any després la Filmoteca li dedica aquest reconeixement, que repassa una obra personal i amb una visió de la vida que conjugava les passions i la mort, encara que sovint es tractés d’encàrrecs o adaptacions de textos aliens. El cicle també inclou alguns dels seus curts, alguns treballs per a la televisió i la presentació dels fons documentals dipositats per familiars i col·laboradors.
(més informació)
Els millors films de l’any 2023
Ja fa vint anys que la Filmoteca aplega les pel·lícules del darrer any més ben valorades pel seu cercle de crítics i programadors de cinema, en un dels cicles més esperats i valorats pels espectadors. En les darreres edicions els títols es divideixen en dues seccions: els que s’han estrenat a les pantalles comercials i els que únicament s’han pogut veure en plataformes o festivals. En la collita d’enguany hi ha noms consagrats com els de Nanni Moretti, Víctor Erice o Steven Spielberg, al costat de les aportacions fresques i innovadores de cineastes que ja comencen a sonar amb força com ara Justine Triet o Cyril Schäublin.
(més informació)
Raymond Depardon i Claudine Nougaret al DocsBarcelona
La 27a edició del DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, ret homenatge al fotògraf i cineasta Raymond Depardon i la productora, cineasta i enginyera de so Claudine Nougaret, responsables de films documentals tan rellevants com els tres que es podran veure a la Filmoteca: 10e Chambre, instants d’audience (2004), La Vie moderne (2008) i Journal de France (2012). La mirada d’aquest tàndem creatiu traspua sinceritat i un desig inefable de capturar la puresa de rostres i paisatges a través d’un treball sobre el temps cinematogràfic que batega adaptant-se sempre a personatges i situacions. Per celebrar el Premi Docs d’Honor 2024 també hi haurà una trobada amb els dos cineastes sobre el seu procés creatiu conjunt. (més informació)
Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Aquesta nova edició proposa habitar espais i territoris, microcosmos únics i interconnectats. Films que il·luminen i reconstrueixen les zones cegues: espais pixelats i inaccessibles com fronteres i presons, pàgines arrencades dels llibres d’història, desitjos inenarrables que escapen a tot relat. Poden les imatges traçar noves cartografies? El programa «Persistències fílmiques» propicia diàlegs entre pel·lícules de recuperació i peces contemporànies, i desafia el relat de la historiografia tradicional del Nord global construint noves històries bastardes. En la mateixa línia se situa la retrospectiva sobre la cineasta cubana Sara Gómez, programada per la Filmoteca.
(més informació)
Sara Gómez
La Cuba dels primers anys del règim castrista va ser un dels centres de producció i experimentació cinematogràfica més interessants, punta de llança de l’anomenat Nuevo Cine Latinoamericano. És en aquest context que la cineasta afrocubana Sara Gómez (1943-1974), a través de la seva mirada de dona, negra i revolucionària, es compromet amb els moviments d’alliberament i justícia social mitjançant un cinema popular que adopta una postura antropològica i didàctica a l’hora d’investigar la realitat del seu país. Després de realitzar una vintena de curts sobre temes com la marginalitat, el masclisme, els prejudicis tradicionals, la identitat nacional o la cultura afrocubana, el 1974 la seva mort prematura amb 31 anys va posar fi a una carrera fulgurant culminada amb la que es considera la seva obra mestra, el llargmetratge De cierta manera. (més informació)
Primavera Santos
Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), virtuós del piano i abanderat de l’avantguardisme més lliure, és la figura que reivindica aquesta programació promoguda per la Fundació Joan Brossa, a la qual s’hi ha afegit la Filmoteca amb un viatge pel cinema vist per l’artista durant tres dimarts consecutius. Al llarg de la seva carrera Santos fa diferents incursions en el cinema. Com a realitzador, com a guionista, al costat de Pere Portabella, i com a compositor de bandes sonores per a films, entre d’altres, de Jordi Cadena i Mariaelena Roqué. Són pel·lícules indòmites, fruit d’un compromís compartit amb l’experimentació. (més informació)
Naomi Kawase
Després de la inauguració el 30 d’abril amb Aguas tranquilas i amb la presència de la cineasta, la retrospectiva d’una de les cineastes més admirades de l’actualitat continua el mes de maig amb una bona mostra de la seva obra documental autoreferencial més desconeguda, abans del seu debut en la ficció amb Suzaku (1997). Entre d’altres també es podrà veure el seu film més popular, Una pastelería en Tokio (2015), que la directora considera «un cant a la vida perquè només el fet d’existir ja és quelcom meravellós.» (més informació)
Marga Almirall a ‘Dies curts’
Cineasta i muntadora especialitzada en pedagogia de la imatge amb perspectiva feminista, des de 2016 forma part de Drac Màgic. Ha realitzat diversos curtmetratges a partir de material d’arxiu familiar i personal, d’internet i de procedència diversa, per divertir-se i aprendre en l’exploració del muntatge d’apropiació. La sessió inclourà els seus curts, que tracten temes com els diaris personals, les correspondències, la salut mental, el cos, l’amor i l’amistat, la relació entre qui filma i qui és filmat, el paper de les imatges en la configuració d’identitats i de la memòria, a més de diverses col·laboracions, com les de l’actriu i poeta Eva Ortega i la directora i dramaturga Mireia Grau, en una performance de veu i moviment. (més informació)
I també…
Continua la programació vinculada al Centenari del cinema amateur a Catalunya, amb dos films de la retrospectiva dedicada al found footage: The Family Album (Alan Berliner, 1988) i Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010), presentada per la seva directora Mireia Ros. Enrique Fibla Gutiérrez, co-comissari de l’exposició Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya 1924-1940…, pronunciarà la conferència Filmathèque Pathé-Baby: una història paral·lela del cinema, i hi haurà dues activitats més relacionades amb l’exposició: una visita comentada a càrrec de Carolina Astudillo i el taller d’animació Entusiastes, a partir d’imatges del cinema amateur. (enllaç)
Darreres projeccions de les retrospectives dedicades al cineasta georgià recentment desaparegut Otar Iosseliani i a l’obra barroca i personalíssima del director suís Daniel Schmid, gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Suïsse. (enllaç)
El festival Vent del Nord neix amb la voluntat d’acostar realitats i traspassar murs, acostant l’àmbit penitenciari i la seva població a la comunitat. Amb aquest objectiu, tots els interns i internes dels tallers artístics dels diversos centres penitenciaris de Catalunya han estat convidats a participar en la secció competitiva del festival. Amb la col·laboració del departament de Justícia, Drets i Memòria i la fundació apip-acam. (enllaç)
Una sessió molt especial de cinema-concert. La Filmoteca celebra el centenari de la soprano Victoria de los Ángeles amb la projecció de Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa, Robert Wiene, 1925), acompanyada en directe per l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles, dirigida per Pedro Pardo, que interpretarà la banda sonora que el mateix autor de la popular òpera, Richard Strauss, va compondre per a aquest film. (enllaç)
El cicle que transversal dedicat a Victor Sjöström, amb materials provinents de l’Svenska Filminstitutet, ofereix aquest mes Els fills d’Ingmar (1919) i la seva seqüela Karin, la filla d’Ingmar (1920). (enllaç)
El cicle de primavera de FilmoXica, Viure a la ciutat, inclou, entre d’altres, El zoo d’en Pitus, que presentarà la seva directora Mireia Ros, i El hombre mosca, amb Harold Lloyd. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”
12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.
“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.
El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.
El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.
El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.
Jurats joves
DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.
“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.
Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.
Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.
LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO
4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.
En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.
En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.
Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.
Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.
Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.
Firmantes:
Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.
Últimos artículos publicados
