FILMOTECA CATALUNYA_FEBRER 2026
Carla Simón connecta a la Filmoteca de Catalunya la seva filmografia amb la d’altres cineastes que l’han inspirat a Els passos dobles. La tasca imprescindible de les Filmoteques es reivindica aquest mes de febrer en el nou programa De bell nou. La restauració del mes, que arrenca amb la recuperació de ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. Continua el cicle Demà, la revolució. El Colectivo Cine Mujer en context. L’obra completa d’un creador visionari començant per la seva etapa muda: Fritz Lang.
Els passos dobles. Carla Simón. Del 10 al 28 de febrer.
Una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies és sens dubte Carla Simón. La cineasta conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula. El cicle permetrà aprofundir en els seus processos creatius a través del diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius. Així, per exemple, el seu darrer film, Romería, es relaciona amb More, on Barbet Schroder narra un idil·li que inspira Simón per imaginar el dels seus pares.
(més informació)
De bell nou. La restauració del mes: ‘Golden Eighties’ de Chantal Akerman. 1, 3, 10 i 27 de febrer.
Una finestra mensual per presentar una restauració o remasterització amb la voluntat de retornar a la gran pantalla títols que difícilment hi són vistos en condicions òptimes: clàssics de tots els temps, films oblidats, menystinguts o simplement malmesos. L’acte de veure, i reveure, fa de totes les pel·lícules del passat cinema contemporani. Obre la programació Golden Eighties (1987), l’única comèdia musical de Chantal Akerman, que la definia com “burlesca, tendra, frenètica”. La recuperació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Royale de Bèlgica i la Fondation Chantal Akerman al laboratori L’Immagine Ritrovata de Bolonya, a partir dels negatius originals en 35 mm i de la mescla de so original sota la supervisió de Luc Benhamou, director de fotografia de la pel·lícula i col·laborador habitual de la cineasta. (més informació)
El Colectivo Cine Mujer en context
Amb el comissariat de Karina Solórzano, aquest cicle reconstrueix un passatge del cinema polític, feminista i militant que es feia a l’Amèrica Llatina cinc dècades enrere. El Colectivo Cine Mujer, actiu a Mèxic entre 1975 i el 1987, va abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder, en pel·lícules fetes en 16 mm de manera col·lectiva. El cicle planteja una lectura històrica amb ressonàncies i diferències d’aquestes produccions amb d’altres de properes, com El mundo de la mujer (María Luisa Bemberg, 1972), una pel·lícula clau per pensar el feminisme argentí de l’època. (més informació)
Fritz Lang. El període mut
Lang va trobar en el cinema no només un mirall del món, sinó també una forma de coneixement capaç de revelar-ne l’engranatge ocult, un art total que manifesta una profunda inquietud davant la modernitat i que projecta una mirada fascinada i crítica sobre el temps que li va tocar viure. La retrospectiva, que continuarà a l’estiu amb el període sonor, comptarà amb acompanyaments musicals en directe, per mostrar el laboratori d’experimentació formal i moral sense precedents en què el director va convertir el cinema mut, des de la fantasia simbòlica de Der müde Tod (La mort cansada) i l’epopeia mítica de Die Nibelungen fins a la modernitat industrial de Metropolis i el laberint criminal de Dr. Mabuse, der Spieler. El programa arrenca amb els primers títols conservats, com Harakiri (1919). (més informació)
Exposicions INTERVAL #1. CINEBOTÀNICA. Amb Cris Neira.
L’interval entre dues exposicions obre el temps i l’espai necessaris per introduir-nos al taller del cineasta-jardiner. Projeccions florals i pel·lícules-herbari ompliran la sala on acollirem el procés de realització d’un film col·lectiu en 16mm barrejant eines i habilitats de totes dues pràctiques. Un film sense càmera ni més autoria que la pròpia naturalesa. Un taller adreçat a persones de qualsevol àmbit amb ganes d’apropar-se i explorar altres maneres de fer cinema: la cinebotànica, en què les línies, formes, colors i textures hipnòtiques de la naturalesa regalen un espectacle frenètic ple de macroperspectives i microuniversos.
(més informació)
I també…
El cicle Les golfes convertirà de nou la Filmoteca en una rèplica de les sales que, a les matinades dels anys setanta, projectaven i reivindicaven pel·lícules i rendien així un culte col·lectiu al cinema capaç de sorprendre des dels llocs més inesperats. Enguany la selecció durà la signatura de la crítica Dessirée de Fez, i s’obre amb The Greasy Strangler (Jim Hosking, 2016), una celebració rosa fluorescent del grotesc, el thrash i l’absurd. (enllaç)
Dies curts, el programa que posa en relleu l’expressió de cineastes emergents en el format del curtmetratge, enceta plenament consolidat la setena edició. I ho fa amb les propostes de l’Àlex Sardà, un talent format a l’ESCAC que presentarà tres de les seves peces, inclosa El príncep, guardonada amb el Premi Gaudí. (enllaç)
La Filmoteca també continua aquest febrer la complicitat amb tres cites anuals: el festival de cinema de no-ficció La Inesperada, amb una selecció de films que comparteixen un eix temàtic, les recreacions del passat en conflicte; el BCNegra, dedicat enguany al cinema policíac català dels anys cinquanta i seixanta, que feia un retrat indirecte d’un país sota la grisor del franquisme, i que va influenciar de manera decisiva escriptors com Vázquez Montalbán o Andreu Martín, i projectem les cinc pel·lícules finalistes del Premi LUX del Parlament Europeu, entre les quals hi ha la producció catalana Sorda, d’Eva Libertad. El guardó destaca films de temàtica social i política que giren entorn del respecte i la tolerància i celebren la diversitat cultural.
Premis Goya 2026
Amb motiu de la celebració a Barcelona de la 40a edició dels Premis Goya aquest 28 de febrer, la Filmoteca acull la projecció dels films nominats a millor pel·lícula, direcció novella i pel·lícula iberoamericana. En el cas de les cinc candidates a millor pel·lícula, gaudirem de la presència dels seus creadors i protagonistes, que es trobaran amb el públic després de la projecció. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Con sede en Moncada, la firma asegura que su misión es la de proveer soluciones textiles técnicas de alto rendimiento —especialmente en tejidos ignífugos, acústicos y especiales— combinando una…
Los participantes explicaron cómo sus agrupaciones facilitan la colaboración internacional, el acceso a incentivos fiscales y el apoyo especializado para pequeñas empresas y emprendedores.
Christie, que sigue siendo una de las principales empresas que comercializan proyectores de cine, también se está dedicando en estos últimos tiempos a ampliar su mercado hacia productos del…
La Fundación ISE ha sido creada para garantizar que el impacto generado por ISE en Barcelona se extienda más allá de los días de la feria. A través de su propia estructura, esta nueva entidad reúne…
Tras la promulgación de esta Ley que respaldará las producciones audiovisuales que sean llevadas a cabo por profesionales bonaerenses, se encara así una de las fases más complejas de toda la…
El moderador e inspirador del debate fue el cineasta José Celestino Campusano, quien como es sabido está participando activamente en el redactado de la Ley que con toda probabilidad será…
Tras un año en el que estuvo amenazada la existencia y la supervivencia del cine nacional, este 2026 parece estar plagado de retos y desafíos para una filmografía que desde hace décadas es una, por…
Para el primer semestre hay miradas al cine del pasado con, por ejemplo, un ciclo completo de las películas de Fritz Lang que inclusive abarca su periodo sonoro, pero también perspectivas del…
Christie presentó su IMB-S4 en 2024, y Nordisk Film participó activamente en su lanzamiento con un kit de pruebas instalado en otro de sus cines en Oslo. “Operar el kit nos permitió comprobar toda la…
Superar la invisibilidad y falta de recursos, así como abrir un diálogo con instituciones locales y de Catalunya para defender los derechos laborales y artísticos del sector, son ideas que…
“Los proyectores láser RGB puro de Christie se han convertido en una parte esencial de la experiencia de nuestro festival”, afirma Dominic Simmons, responsable de tecnología cinematográfica del…
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
ELS PREMIS GAUDÍ DE SIRAT I FRONTERA
9 febrer 2026 – Sirat i Frontera encapçalen el palmarès repartit de la divuitena edició dels Premis Gaudí. La gala celebrada al Gran Teatre del Liceu va premiat onze produccions en vint-i-quatre categories i va reconèixer la trajectòria extraordinària de l’actriu i directora Sílvia Munt.
Nora Navas, Maria Molins, Laura Weissmahr, Carla Quílez i Maria Arnal, guanyadores en anteriors edicions, van conduïr una cerimònia que va acabar passada la mitjanit.
La més premiada de la nit
Sirat es va convertir en la pel·lícula més premiada de la nit, amb vuit estatuetes de les dotze nominacions que acumulava, incloent-hi el guardó a millor pel·lícula en llengua no catalana.
Per la seva banda, Frontera, dirigida per Judith Colell, va ser l’altra gran protagonista de la vetllada amb tres premis dels acadèmics, entre els quals destaquen el Gaudí a la millor pel·lícula i el Premi especial del públic.
Sílvia Munt i els inclassificables del cinema
La directora i actriu Sílvia Munt, guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2026, va posar en valor en el seu discurs la importància de la comunitat professional i dels vincles humans en la seva carrera. “La gran sort és trobar aquests bojos que estan tan desquiciats com tu i remen al teu costat. Aquesta família que viu un imaginari amb tota la passió, com si fóssim criatures jugant amb allò intangible”, va explicar, subratllant el paper essencial de l’equip i la col·laboració en cada projecte cinematogràfic.
Munt també va reflexionar sobre la necessitat de mantenir la creativitat i la crítica en temps convulsos: “Ara més que mai necessitem seguir sent nens desvergonyits, individus inclassificables… La informació és computable. L’emoció, no.”
PALMARÈS DE LA DIVUITENA EDICIÓ DELS PREMIS GAUDÍ
Millor pel·lícula: Frontera
Millor pel·lícula en llengua no catalana: Sirat
Millor pel·lícula documental: Tardes de soledad
Millor curtmetratge: De sucre
Millor pel·lícula d’animació: L’Olívia i el terratrèmol invisible
Millor pel·lícula europea: Flow, un mundo que salvar
Millor direcció: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció novella: Gemma Blasco – La furia
Millor guió original: Cesc Gay, Eduard Sola – Mi amiga Eva
Millor guió adaptat: Eva Libertad – Sorda
Millor direcció de producció: Oriol Maymó – Sirat
Millor protagonista femenina: Ángela Cervantes – La furia
Millor protagonista masculí: Mario Casas – Molt lluny
Millor actriu secundària: Bruna Cusí – Frontera
Millor actor secundari: Álvaro Cervantes – Sorda
Millor interpretació revelació: Llúcia Garcia – Romería
Millor direcció artística: Laia Ateca – Sirat
Millor muntatge: Albert Serra, Artur Tort – Tardes de soledad
Millor música original: Kangding Ray – Sirat
Millor fotografia: Mauro Herce – Sirat
Millor vestuari: Mercè Paloma – Frontera
Millor so: Amanda Villavieja, Laia Casanovas, Yasmina Praderas – Sirat
Millors efectes visuals: Pep Claret, Lluís Rivera, Benjamin Ageorges – Sirat
Millor maquillatge i perruqueria: Zaira Eva Adén – Sirat
* Premi especial del públic a la millor pel·lícula: Frontera
